Els responsables de l’organització dels Mil·lenaris de Sant Pere de Ponts (2024) i l’Abadia de Montserrat, que celebrarà el seu Mil·lenari al 2025, han signat aquest dimarts un conveni de col·laboració i suport mutu per a la celebració d’una diada conjunta de commemoració d’ambdues efemèrides, que tindrà lloc el pròxim 17 de novembre a Montserrat sota la denominació del ‘Dia dels Mil·lenaris’. A la signatura, que ha tingut lloc a la mateixa abadia aquest migdia, hi han assistit, d’una banda, el P. Manel Gasch, Abat de Montserrat i el P. Bernat Juliol, Prior i Comissari del Mil·lenari de Montserrat i, de l’altra, Josep Tàpies, alcalde de Ponts, Maite González, regidora de Cultura, Toni Sala i Agustí Curulls en representació de l’Associació Amics de Sant Pere de Ponts, i Rut Martínez, comissària dels actes del Mil·lenari de Sant Pere. Així doncs, després d’una visita al monestir, s’ha donat pas a la signatura del conveni, presidida per l’Abat de l’Abadia de Montserrat.

L’acte començarà amb una missa concelebrada dedicada a ambdós mil·lenaris seguida d’una trobada de grups i entitats culturals i socials de Ponts a l’exterior de la basílica. Hi participaran entitats cíviques, culturals i esportives locals i s’acabarà la jornada amb una audició de sardanes que inclourà la Sardana del Mil·lenari de Sant Pere, composta pel tenora Jordi Molina i la sardana del Mil·lenari de Montserrat composada pel mestre Josep Mª Serracant. Amb l’objectiu de facilitar la participació dels pontsicans i pontsicanes en la trobada, l’Ajuntament de Ponts i els Amics de Sant Pere de Ponts organitzaran diversos autocars per a l’ocasió.

D’altra banda, els actes commemoratius del Mil·lenari de Sant Pere de Ponts es reprendran aquest dissabte 29 de juny, a les dotze del migdia, amb una missa concelebrada en honor al patró a càrrec del bisbe de la Seu d’Urgell, l’arquebisbe mossèn Joan-Enric Vives i Sicília, per commemorar el dia de Sant Pere que comptarà  amb la participació de la Coral Pontsicana i l’Orfeó Artesenc. El mateix dia, a les set de la tarda, tindrà lloc a l’església de Santa Maria el concert Glòria de Vivaldi, en què Narcís Cercós dirigirà la Coral Joia de Maig d'Anglesola, la Coral Espluguina i l'Orquestra Andreví de Cervera. El programa inclourà obres de Bach, Mozart, Pergolesi, Händel o Casals, entre d’altres. Cal destacar que totes les activitats referenciades són gratuïtes i obertes al públic.

Aquests actes esdevindran el preludi del festival d’estiu extraordinari del Mil·lenari, que quinzenalment convocarà alguns dels artistes més rellevants del panorama artístic actual. El festival s’obrirà amb l’espectacle Venècia, entre canals i música (5 de juliol), en què la mezzosoprano amb arrels pontsicanes Mireia Pintó i el pianista Vladislav Bronevetzky, acompanyats de l’actriu Sílvia Bel a la recitació, repassaran les músiques i els textos d’alguns dels compositors que s’han deixat inspirar per la màgia d’aquesta ciutat única.

Una mica d’història

Sant Pere de Ponts va ser la seu d’una antiga canònica agustiniana creada al segle XI sota el patronatge dels comtes d’Urgell. Actualment només se’n conserva l’església, que es degué edificar a partir de les donacions comtals dels anys 1091-1094 i que, darrerament, ha estat restaurada en gran part per l’Associació Amics de Sant Pere de Ponts, institució que hi ha efectuat successives campanyes de reconstrucció durant prop d’una vintena d’anys. Fruit de la seva tasca incansable, l’Associació ha rebut reconeixements molt rellevants, entre els quals destaca la Creu de Sant Jordi atorgada pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

La primera referència històrica que en tenim data de l’any 1024, quan Durand, abat de Santa Cecília d’Elins, restituí l’església de Cortiuda i d’altres béns eclesiàstics a Ermengol, bisbe d’Urgell, en un judici celebrat a l’interior del temple en presència dels comtes de Barcelona i d’Urgell, acompanyats dels seus magnats. Un diploma del 1089 ja esmenta els canonges a propòsit de la renúncia que va fer-ne un tal Pere, fill d’Arnau i senyor de Ponts, de la possessió simoníaca que tenia sobre aquest temple. La canònica va obtenir importants donacions comtals a la zona de Balaguer, les quals van ser ratificades el 1094, un cop conquerida la ciutat. Al seu entorn, l’any 1143, el comte Ermengol VI va dotar l’església de Sant Pere amb tres masos als termes de Ponts, Agramunt i Alòs de Balaguer respectivament.

El mes de març de 1839 les tropes carlistes van expugnar i incendiar el castell i l’església de Sant Pere. El cimbori octogonal i la coberta de la volta dels peus de la nau van quedar destruïts. La incúria posterior va abocar l’edifici a un progressiu deteriorament, recentment aturat gràcies als treballs de consolidació i reconstrucció. L’abril de 1931 l’església va ser declarada Monument Nacional de Catalunya per la Generalitat Republicana.

Sobre el monument

Des del punt de vista arquitectònic, l’església de Sant Pere de Ponts és un edifici d’una sola nau amb capçalera trilobulada, formada per tres grans absis disposats en forma de creuer; a l’interior l’absis central presenta, a més, tres grans fornícules buidades en el gruix del mur. La nau està coberta amb volta de canó, dividida en tres trams emmarcats per dos arcs faixons i un arc triomfal a l’acabament. S’ha reconstruït la volta hemisfèrica, sostinguda sobre trompes, de la part superior del creuer i la torre o cimbori octogonal construïda a la part central de la capçalera, del qual només restaven, originalment, dues trompes i un fragment del mur. Externament la torre es compon de dos estrats o pisos decorats amb finestres geminades, partides per un mainell de secció poligonal.

La singularitat del conjunt és remarcada per l’organització externa dels murs, especialment en el sector de la capçalera. Els estilemes decoratius, de tipus llombard, es manifesten en les arcuacions cegues que ressegueixen la part superior dels murs. Als absis les arcuacions apareixen espaiades per lesenes i contenen una galeria de finestres cegues de punt rodó a la part superior.