Un 45% dels docents diu tenir una salut psicològica dolenta o molt dolenta i un 36% reconeix que està disposat a deixar la professió, segons una enquesta del sindicat USTEC. El treball es va iniciar al maig i va obtenir 10.414 respostes completes i més de 14.000 si es tenen en compte les parcials d'un total d'uns 90.000 docents als que es va fer arribar. Pel que fa a la salut psicològica, un 28% diu que és insatisfactòria i un 17% molt insatisfactòria. Per contra, hi ha un 20% que la valora satisfactòriament i un 7% molt satisfactòria, mentre que un 28% no la veu ni satisfactòria ni insatisfactòria. D'altra banda, hi ha un 64% dels professionals que apunta que treballa sis dies a la setmana i un 24% diu fer més de 13 hores de feina a casa.

Segons apunta l'enquesta, la tendència és de major malestar mental entre la gent més jove, especialment entre els de 31 a 40 anys, i entre el personal interí. Per tipologia de centres, als institut-escola és on es concentren els majors índex de malestar, on s'assoleix un 47%.

Entre els docents amb problemes econòmics, només un 17% afirma tenir una bona salut mental, mentre que el 60% la considera dolenta. "La dimensió material és una de les més rellevants", ha dit el portaveu d'USTEC Xavier Diez en la presentació dels resultats de l'estudi.

En ser preguntats per la salut física, el 20% la veu insatisfactòria, el 9% molt insatisfactòria, per un 30% que la veu satisfactòria i un 11% molt satisfactòria.

Els més joves, més predisposats a deixar de ser docents

En general, hi ha un 36% dels enquestats disposats a deixar de ser docents. Hi ha major predisposició d'abandonament de la professió per part dels homes (42%) respecte a les dones (34%), per part del col·lectiu de 31 a 40 anys (44%) respecte als més grans de 50 (25%) i per part del professorat dels centres de formació d'adults (40%) i de l'ESO (38%).

USTEC explica que els més disposats a marxar són els que porten entre cinc i deu anys al sistema (43%). En canvi, els més grans de 50 són els que menys (16%). Per tipologia de centre, els docents dels instituts-escola i dels centres d'adults són els més favorables a deixar la professió.

Si es mira el nivell formatiu, les persones amb qualificació superior són els més predisposats a deixar la feina. En el cas dels doctors per exemple, el 43% així ho afirma. I si es mira per nivell d'ingressos, un 50% d'aquells que tenen ingressos familiars de menys de 1.800 mensuals estan disposats a deixar de ser docent i el percentatge va disminuint fins arribar al llindar dels 5.000 euros (26%).

Segons ha explicat Diez, el fet que els doctorats siguin els que estan més predisposats a deixar la feina mostra que la docència està "deixant de ser atractiva com a sortida laboral digna" i està "devaluada". El portaveu d'USTEC també ha explicat que, entre els qui tenen pares doctorats o llicenciats, hi ha la percepció que el fet que els fills siguin docents suposa una rebaixa de l'estatus professional.

El resultat de l'enquesta també indica que el 37% dels docents disposats a deixar de ser-ho ho faria per una feina d'un estatus i salari similar, mentre que un 29% en buscaria una d'un estatus i salari superior i un 13% voldria un estatus similar i un salari superior. Dels enquestats, un 27% dels homes i un 22% de les dones es plantejaria deixar la professió aquest mateix any, mentre que poc més de la meitat del global ho faria en un termini de cinc a deu anys.

Professió "degradada"

Sobre com valoren l'ambient de treball, l'ambient de treball (36%) i la flexibilitat horària favorable (19%) són dos dels aspectes positius de la feina. En canvi, els conflictes amb persones (43%), la càrrega mental (25%) i la burocràcia (19%) són els factors que fan menys atractiva la professió.

En la presentació de l'estudi, Iolanda Segura, portaveu nacional d'USTEC, ha assenyalat que els decrets de plantilles, direcció i d'autonomia ha creat una "dinàmica de verticalitat" als centres i han generat malestar entre el professorat per la manca d'autonomia. També ha advertit que, en alguns casos, generen una "competició" entre companys, que contribueix a aquesta xifra de conflictes en persones que resten atractiu a la professió.

D'altra banda, Diez ha advertit que s'està "degradant" la professió amb una sensació de "proletarització" entre els docents, que senten que han perdut independència professional. Aquesta degradació, ha dit el portaveu d'USTEC, ve d'una "acumulació de factors morals i materials", amb una pèrdua de poder adquisitiu entre el professorat d'entorn el 20%, ha remarcat. "Hi ha una sensació de professió degradada que fa que cada cop sigui menys atractiva", ha subratllat, tot advertint que hi ha un problema per trobar docents, especialment en algunes especialitats com matemàtiques o llengües. "Serà un problema molt gran", ha alertat.

Càrrega laboral

D'altra banda, l'enquesta analitza la càrrega de feina que els docents fan a casa. Segons els resultats, un 24% dedica més de 13 hores de treball a casa i hi ha un 10,7% que assegura que és de més de 16 hores. I és que hi ha un 88,6% que creu que el volum de feina ha augmentat en els darrers anys.

Pel que fa als caps de setmana, hi ha un 18,2% que assegura que descansa els dos dies -un 23% en el cas dels homes i un 17% en el cas de les dones- però hi ha un 64% que diu treballar un dia i descansar l'altre, mentre que un 18% afirma treballar els dos dies de festa. Els docents de batxillerat són els que menys descansen els dos dies del cap de setmana (11%) i els d'educació infantil els que més (25%).

D'altra banda, els resultats indiquen que el 41% dels docents veu gens satisfactòria o insatisfactòria la democràcia als centres. De fet, aquesta és una de les principals causes de malestar entre els docents, segons han explicat els portaveus d'USTEC, que consideren que han perdut "independència" en la seva feina.

"Revertir" una situació "delicada"

Amb els resultats de l'enquesta, la portaveu d'USTEC ha alertat que la situació entre els docents és "delicada", però encara no "crítica". És per aquest motiu que ha demanat "revertir" la tendència . "La finalitat és intentar encetar un camí en la reversió de la tendència a l'abandonament que tenim en la professió. S'està convertint en un problema molt greu i hauria de ser una situació reversible", ha apuntat Segura, que ha mostrat voluntat de presentar els resultats de l'enquesta al departament d'Educació.

Entre les demandes plantejades per USTEC, hi ha mesures per fer front a la sobrecàrrega de feina, millorar la democràcia i la pluralitat i tenir salaris "dignes". Pel que fa a la primera, USTEC reclama la reducció de la burocràcia i tasques de gestió "innecessàries", lla disminució de ràtios i més recursos per millorar l'assistència a l'alumnat, l'aplicació de la jornada de 35 hores i la jornada continuada als centres.

Per millorar la democràcia als centres, plantegen la derogació dels decrets de plantilles, de direcció i d'autonomia, acabar amb les "imposicions metodològiques" i solucions per a les persones en "abús d'interinitat", entre altres demandes.

Finalment, en el cas dels salaris el sindicat demana una "millora radical" de les retribucions inicials per fer atractiva la professió, la "reversió de retallades pendents" i un sistema d'actualització salarial vinculada a la inflació, entre d'altres.