Pere Bosch (Banyoles, 1966) ha guanyat el 41è Premi d'assaig Josep Vallverdú amb una obra biogràfica sobre el militar lleidatà i cap dels Mossos d'Esquadra durant els anys 30, Enric Pérez Farràs. A través de l'obra 'El soldat lleial. Enric Pérez Farràs, de cap de les esquadres de Francesc Macià a assessor militar de Buenaventura Durruti', Bosch detalla alguns dels esdeveniments més rellevants de la dècada del 1930 i també aprofundeix amb temes rellevants durant la Segona República com són la "qualitat del perdó, la impunitat, el paper de l'exèrcit o el xoc d'interessos", ha explicat l'autor. D'altra banda, el 29è Premi de poesia Màrius Torres ha estat per Carles M. Sanuy per l'obra 'Les despulles', un poema sobre el pas del temps i l'amor.

Els dos guanyadors dels Premis Literaris de Lleida 2024 són periodistes. Pere Bosch, que també és historiador, és director adjunt al diari 'El Punt Avui' i ha publicat diversos llibres centrats, sobretot, en el sindicalisme agrari, el període de la Segona República i la temàtica local en l'àmbit de les comarques gironines. Carles Maria Sanuy (Balaguer, 1959), ha treballat en diversos mitjans i gabinets de comunicació. Als anys 90 va dirigir el Cercle d'Economia de Lleida i, posteriorment, la Fundació Privada Guinovart.

Pere Bosch ha indicat que l'obra explica, des de "la rigorositat com a historiador i la vocació d'explicar com a periodista", la figura d'Enric Pérez Farràs, un soldat de Lleida que va tenir una gran "rellevància" al voltant dels anys 30 i la Segona República, a la vegada que s'endinsa en temes de l'època com la impunitat o el paper de l'exèrcit. Bosch també ha destacat que el llibre reconstrueix el debat del Govern sobre si perdonava la vida a Pérez Farràs, després que el militar fos "la primera persona jutjada pels fets de l'octubre de 1934 i condemnat a mort".

Ramon Sistac, secretari del 41è Premi d'assaig Josep Vallverdú, ha dit que el jurat ha destacat de l'obra guanyadora que és "una narració amb tensió dramàtica" i "un treball historiogràfic coherent i cabdal".

D'altra banda, el guanyador del Màrius Torres, Carles Sanuy, ha explicat que l'obra és "un únic poema estructurat en unitats estròfiques" que, "en clau irònica", constata el pas del temps i la "pròpia decadència", fent referència a "les dificultats domèstiques que tots tenim, i que s'accentuen amb el temps, per congeniar la vida", però també com l'amor es "posa enfront" d'aquesta decadència.

És un poemari "unitari", que inclou diversos registres expressius i que tracta temes transcendentals com la solitud, els valors, la mort i la immediatesa", en paraules de Josep Borrell, secretari del 29è Premi de poesia Màrius Torres.

Els secretaris dels jurats dels dos premis han donat a conèixer els noms dels guanyadors en un acte que ha tingut lloc al Saló de plens de la Paeria de Lleida i el qual també ha comptat amb representants de l'Ajuntament i de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI), convocants del Premis Literaris.

La convocatòria d'enguany ha rebut un total de 66 obres originals. D'aquests 48 s'han presentat al premi de poesia Màrius Torres, mentre que 18 han optat al d'assaig Josep Vallverdú. L'objectiu dels premis és el d'impulsar la creació dels autors i ser una plataforma útil per donar a conèixer la seva obra. Cadascun dels premis està dotat en 9.000 euros i les obres guanyadores seran publicades a través de l'editorial Pagès Editors.

L'acte de lliurament se celebrarà aquest divendres a les set de la tarda a la Seu Vella i inclourà la proposta multidisciplinària 'Jaume Magre, l'elegància d’una ètica', amb motiu del centenari del seu naixement. La creació comptarà amb Andrea Trepat (actriu) i Dafnis Balduz (actor), la Jove Orquestra de Ponent (JOP) sota la direcció de Miquel Massana, Júlia Cruz (cantautora), Jordi Làrios (audiovisuals) i Fanphone (llum i so), tot plegat sota una idea, guió i direcció de Rosa Mesalles.