Donald Trump ha estat investit 47è president els Estats Units en una cerimònia dins el Capitoli, a Washington, on ha anunciat que declararà “l’emergència nacional” a la frontera amb Mèxic, que hi enviarà l’exèrcit i que designarà els càrtels de la droga com a organitzacions “terroristes”. “L’era d’or ha començat”, ha dit en un acte rodejat dels homes més rics del país, de dirigents d’extrema dreta i dels membres del seu futur govern. En el seu primer discurs com a nou líder dels EUA, Trump ha promès “revertir completament” les polítiques de l’administració Biden. Així, ha assegurat que acabarà amb el “pacte verd”, imposarà nous aranzels i només reconeixerà “dos únics gèneres”.

“La política oficial serà que només hi ha dos gèneres, l’home i la dona”, ha afirmat Trump, que manté un discurs trànsfob.

Després de jurar el càrrec davant del president del Tribunal Suprem dels EUA, John Roberts, Trump ha avisat que la seva gran prioritat és retornar als estatunidencs “la seva fe, la seva riquesa i la seva democràcia”. “Déu em va salvar la vida perquè Amèrica torni a ser gran”, ha dit en referència a l’intent d’assassinat que va patir al juliol.

Trump torna aquest dilluns a la Casa Blanca després d’un parèntesi demòcrata de quatre anys en què Joe Biden ha intentat girar full al primer mandat del republicà (2017-2021) i a l’assalt trumpista al Capitoli del 2021. Un esclat de violència política pel qual Trump va ser imputat, però que l'acusació pública ha hagut de retirar per la seva victòria electoral. Tanmateix, Trump és el primer president dels EUA condemnat per un delicte greu, ja que va ser declarat culpable d’amagar l’intent de silenciar una actriu porno.

Quatre anys més tard, el magnat de 78 anys ha aconseguit recuperar el poder als EUA prometent mà dura contra la immigració, més aranzels, menys impostos i prohibicions trànsfobes. Trump també té aspiracions expansionistes per al seu segon mandat, tot i promocionar-se com un president pacificador al món.

Trump reclama “poder” i “respecte” per als EUA

“El meu llegat més orgullós serà el d'un pacificador i unificador”, ha assegurat Trump, que aspira a “recuperar el respecte” per als EUA com a “nació poderosa”. “El nostre poder aturarà totes les guerres i aportarà un nou esperit d'unitat a un món que ha estat enutjat, violent i totalment impredictible”, ha afegit.

Ara bé, Trump ha reclamat el control sobre el canal de Panamà, que els EUA va decidir retornar a Panamà el 1977 sota la presidència del demòcrata Jimmy Carter. A més, vol que el golf de Mèxic passi a dir-se “golf d’Amèrica”.

“El declivi dels EUA s’ha acabat”, ha dit Trump, criticant l’anterior administració, a qui acusa d’haver utilitzat el departament de Justícia per perseguir-lo. “Avui és el dia de l’alliberació”, ha proclamat Trump, que ha promès fer “realitat” el “somni” de Martin Luther King.

A part d’anunciar les primeres mesures antiimmigració, Trump ha avançat que declararà “l’emergència energètica” per promoure l’extracció de petroli: “Perforarem, nena, perforarem!”. Així, el magnat ha defensat l’ús de les extenses reserves de petroli i gas, enterrant el pla verd de Biden per reduir les emissions que causen l’escalfament global del planeta.

En l’àmbit econòmic, el republicà no ha concretat en què consistirà la rebaixa d'impostos que vol fer, però ha avançat que crearà un “servei d’ingressos externs” per recaptar els nous aranzels a tercers països: “Entraran grans sumes de diners de fonts estrangeres”.

Cerimònia dins el Capitoli

Per primera vegada en dècades, la cerimònia de presa de possessió s’ha celebrat dins del Capitoli per les baixes temperatures. L’última vegada que es va fer l’acte sota la cúpula del Capitoli va ser per al segon mandat de Ronald Regan el 1985. Però per acontentar els milers de seguidors que havien anat fins a la capital dels Estats Units per seguir-lo en directe, Trump va fer un míting el diumenge per avançar que aplicarà el “control de fronteres més agressiu mai vist al món” i revertirà les últimes ordres executives de Biden.

En les últimes hores a la Casa Blanca, l’expresident Biden ha indultat preventivament l’exassessor mèdic Anthony Fauci, l’excap de l’Estat Major Conjunt Mark Milley i els membres del Congrés dels EUA que han investigat els atacs al Capitoli davant les promeses de “venjança” contra ells del nou president. Minuts abans de la investidura, l’equip de Biden ha anunciat un últim indult preventiu als seus tres germans i les seves parelles.

En l’acte d’aquest dilluns també ha jurat el càrrec de vicepresident el fins ara senador per Ohio JD Vance. Ho ha fet davant el jutge del Tribunal Suprem Brett Kavanaugh, nomenat per Trump en el seu primer mandat.

Trump ha fet el jurament sobre una bíblia que subjectava la nova primera dama dels EUA, Melania Trump, que durant tota la cerimònia ha portat un barret que li tapava part de la cara i els ulls.

Cerimònia amb bilionaris i líders ultradretans

Trump ha jurat el càrrec rodejat d’empresaris bilionaris i influents com Elon Musk (X), Jeff Bezos (Amazon), Tim Cook (Apple) i Mark Zuckerberg (Meta).: “Una oligarquia està prenent forma a Amèrica d'extrema riquesa, poder i influència que literalment amenaça la nostra democràcia”, va avisar Biden en el seu discurs de comiat.

A diferència de Trump el 2021, el president sortint Joe Biden sí que ha participat en l’acte de traspàs de poder, així com l’exvicepresidenta i rival de Trump en les eleccions, Kamala Harris.

També han assistit els expresidents Bill Clinton, George W Bush i Barack Obama, tot i que Michelle Obama no hi era. Tampoc va anar al funeral d’estat de l’expresident dels EUA Jimmy Carter a principis de mes.

Trencant amb la tradició d’aquest acte, Trump ha convidat líders internacionals com la primera ministra italiana, Giorgia Meloni o el president de l’Argentina, Javier Milei. El president xinès, Xi Jinping, ha declinat la invitació i ha enviat el seu vicepresident. També hi havia dirigents d’extrema dreta com Santiago Abascal de Vox, el britànic Nigel Farage, el francès Éric Zemmour, el polonès Mateusz Morawiecki o el colíder d’AfD, Tino Chrupalla.

Per a les actuacions musicals de la cerimònia, Trump comptarà amb la cantant de country Carrie Underwood, i el tenor Christopher Macchio. Els Village People tocaran en un dels balls inaugurals.

Indults per l’assalt al Capitoli?

Trump ha promès indultar a alguns dels implicats en l’assalt al Capitoli el seu primer dia a la Casa Blanca, però no ha concretat quantes persones vol perdonar de les més de 1.265 que han estat acusades pels fets, segons dades del departament de Justícia dels EUA.

El mateix Trump va ser imputat per un presumpte delicte de conspiració i obstrucció en relació amb l'assalt al Capitoli, però el fiscal especial Jack Smith va retirar l'acusació a finals de novembre per la doctrina del Departament de Justícia dels EUA que considera que no es poden mantenir causes penals contra un president en exercici, tal com Trump serà a partir del 20 de gener. Ara bé, Smith va defensar en un informe publicat la setmana passada que Trump hauria estat condemnat si no hagués guanyat les eleccions.

Agenda política de Trump

En política exterior, Trump no descarta la força militar o econòmica per aconseguir el control de Groenlàndia i del canal de Panamà, objectius que planteja des de fa setmanes en un gir expansionista del republicà.

D’altra banda, Trump assegura que pot acabar amb el conflicte entre Rússia i Ucraïna en “24 hores” ara que la guerra entrarà en el seu tercer any. El republicà defensa fer “la pau a través de la força”, però no ha concretat quins plans té per aturar els enfrontaments i assolir un acord de pau entre Moscou i Kíiv.

El magnat també havia promès acabar amb la guerra a Gaza, tot i que havia amenaçat de fer “esclatar l’infern al Pròxim Orient si Hamàs no s’allibera els ostatges. Tant ell com Biden es disputen el mèrit d’un acord que va entrar en vigor el diumenge amb l’alliberament de les tres primeres ostatges de la trentena que s’ha pactat per a la primera fase.

Des de Pequín esperen un “nou punt de partida” en les relacions amb Washington. Trump ha amenaçat amb aranzels i limitar l’accés d’empreses xineses al mercat estatunidenc, si bé una de les seves primeres mesures serà permetre el retorn de TikTok.

Pel que fa a la seva agenda domèstica, Trump vol abaixar impostos i imposar més aranzels a la Xina, Mèxic i el Canadà, els tres socis comercials més grans dels EUA. Però la immigració ha estat una qüestió central en la seva campanya electoral, marcada per un discurs xenòfob que vincula criminalitat i migració. Trump pretén fer deportacions massives i canviar el dret a la ciutadania per naixement als EUA.

El republicà es desmarcarà dels demòcrates en l’àmbit climàtic perquè pretén augmentar les perforacions de petroli als EUA, fins a tot a l’Àrtic. Igualment, vol retallar les restriccions per contenir l’escalfament global i promoure la indústria automobilística.

Amb un discurs trànsfob, Trump diu que exclourà les persones trans de l’exèrcit i impedirà a les dones i nenes trans jugar en “esports de dones”. De fet, la Cambra de Representants ja ha aprovat una llei per prohibir la seva participació en competicions femenines en escoles finançades amb fons federals.