El català és la llengua habitual de menys d'un terç de la població per primera vegada en, com a mínim, 20 anys, segons l'Enquesta d'usos lingüístics de la població del departament de Política Lingüística, que es publica cada cinc anys i que s'ha presentat aquest dimecres. Amb dades del 2023, l'estudi reflecteix que el 32,6% dels ciutadans fan servir el català per sobre de cap altre idioma, un retrocés de 3,5 punts respecte al 2018. Els qui tenen el castellà com a habitual cauen dos punts fins al 46,5%, mentre que els qui declaren fer servir les dues per igual pugen dos punts fins al 9,4%. De fet, els enquestats que identifiquen com a propis tots dos idiomes van vuit punts a l'alça, i els que ho fan amb un o altre idioma reculen sis punts.

L'any 2003, el primer amb dades de l'Enquesta, un 46% de la població de 15 anys o més declarava fer servir el català com a llengua més habitual. La xifra va baixar de manera significativa els següents cinc anys fins al 35,6%, coincidint amb un augment brusc poblacional a causa de l'onada migratòria de la primera dècada d'aquest segle. Des de llavors, les xifres s'havien mantingut, però entre el 2018 i el 2023 la llengua ha sofert una nova reculada fins al 32,6%, el mínim en com a mínim 20 anys.

Alhora, el castellà també cau, per bé que només dos punts, fins al 46,5%. En aquest cas, però, no s'observa una tendència a la baixa des d'inicis de segle, sinó una situació d'estabilitat, ja que el 2003 la xifra era del 47,2% de persones que tenien aquest idioma com a llengua més habitual. Les caigudes de tots dos idiomes es veuen, en part, compensades per un augment de gent que declara tenir com a habituals tant català com castellà per igual, i ja són gairebé un de cada deu.

La tendència a l'alça de l'ús de tots dos idiomes per igual també queda clara en la llengua d'identificació de la població, és a dir, en la llengua que senten les persones com a pròpia. Si fa vint anys el 44,3% dels enquestats s'identificaven amb el català i el 47,5% amb el castellà, la diferència es va anar eixamplant fins als deu punts el 2018, cosa que ara es manté. Amb tot, els dos idiomes van a la baixa, ja que ara el català suma un 30% i, el castellà, un 40,4%, mentre que els qui veuen com a pròpies totes dues pugen de manera destacada fins al 14,6% del total.

El català ja és l'única llengua materna de menys de tres de cada deu ciutadans

En la mateixa línia, el català ja és l'única llengua materna, és a dir, la inicial, de menys de tres de cada deu residents de 15 anys o més. L'any 2003 ho era del 36,2% de la població, una xifra que va caure en cinc punts un lustre després, i que es va mantenir la següent dècada fins al 31,5% el 2018. En el baròmetre publicat aquest dimecres, se situa en el 29%. La dinàmica és en aquest cas molt similar al castellà durant tota la sèrie històrica, ja que del 56,1% a principis de segle, va caure al 52,7% el 2018 i ara cau al 49,2%. És a dir, per primera vegada, menys de la meitat dels catalans diuen que el castellà és la seva llengua materna en solitari.

Alhora, els qui tenen tant català com castellà com a llengües maternes per igual creixen i arriben al 5,6%, mentre que els qui tenen altres idiomes com a inicials no han parat de créixer en els últims anys i ja se situen en el 16,2%.

En conjunt, l'enquesta revela que un 75,9% dels ciutadans del país fan servir, poc o molt, el català, un percentatge similar al 2018, cosa que representa més de 5,1 milions de persones de 15 anys o més. D'aquests, gairebé tres milions es poden considerar parlants habituals, mentre que la comunitat que empra el castellà de manera freqüent és d'uns 3,8 milions.

Menys d'un 30% de joves parlen català habitualment, amb una caiguda de sis punts

Per edats, la caiguda del català com a principal llengua d'ús habitual és especialment pronunciada entre els joves de 15 a 29 anys. Si el 2018 un 35,2% dels ciutadans d'aquestes edats declaraven fer-lo servir de manera freqüent, el 2023 la dada va caure sis punts fins al 29,2%. Amb tot, és la franja d'entre 30 i 44 anys la que continua a la cua d'ús habitual: cau quatre punts fins al 25,8%, és a dir, només un de cada quatre. La llengua també recula però no de manera tan clara entre els de 45 a 64 anys (34%) i entre els de 65 anys i més (40,6%).

Pel que fa al català com a llengua materna, els percentatges també baixen des de la gent gran fins als adults joves, però es registra un augment en la generació més jove. La tendència és també a la baixa en totes les franges en la llengua castellana. Sobre la identificació de cada idioma com a propi, l'opció de totes dues per igual creix com més jove és la població, fins al punt que entre els de 15 a 29 anys el percentatge arriba al 16,2%.

Els nascuts a Catalunya que fan servir habitualment el català no arriben a dos terços

L'ús de la llengua catalana continua venint molt marcat per l'origen de les persones. Tant és així que la meitat dels nascuts a Catalunya fan servir majoritàriament el català –un 50,9%, cosa que representa un retrocés de 4,5 punts respecte a cinc anys enrere. Entre aquesta comunitat, els qui posen els dos idiomes al mateix nivell d'ús són un 12,6%, tres punts més que el 2018.

Pel que fa als originaris de la resta de l'Estat, els percentatges no presenten diferències molt significatives, i els que fan servir el català principalment es queden en el 9,9%, i els qui l'empren tant com el castellà són un 7,7%. Així, menys de dos de cada deu ciutadans nascuts a la resta de l'Estat fa servir el català de manera freqüent.

I entre els nascuts a l'estranger, els qui fan servir el català principalment o tant com el castellà són residuals (6,9%, sis dècimes menys que el 2018), ja que la majoria fan servir el castellà, o bé aquest idioma i un tercer.

Alhora, l'estudi afirma que l'interès per aprendre català d'aquest col·lectiu va a l'alça en nombres absoluts, i mentre que eren pràcticament 800.000 les persones que volien millorar-lo fa un lustre, ara depassen les 900.000.

El català, menys present entre amics, al bar, al metge i al gran comerç

Per àmbits d'ús socials, el català és menys present entre amics, ja que és majoritari només en el 29% de converses, un percentatge més baix que entre veïns (31,6%), a la feina (32%), amb els companys d'esport (33,5%) o entre els companys d'estudi (36,4%), l'únic àmbit social on el català té més presència que el castellà.

Per àmbits de consum, en el gran comerç és on se sent menys català (només en el 30,4% dels casos és la llengua habitual), a poca distància de les interaccions amb el personal d'un bar o restaurant (31,4%) i de les respostes del personal mèdic a consulta (31,6%). Al petit comerç (36,6%), amb el personal mèdic (37,1%) i amb les entitats financeres (38,9%) el pes del català és més alt, però en cap dels casos supera al castellà.

A les administracions, l'ús lingüístic té una variació més alta: amb els òrgans judicials és del 25% –la cota més baixa–, per sota de la interacció amb l'administració de l'Estat (30,1%), amb la policia local o Mossos (39,5%), amb l'administració de la Generalitat (43,7%) i l'administració local (47,4%). En aquests tres últims àmbits, el català és més present que el castellà.

El català, gairebé al nivell del castellà en la transmissió de pares a fills

Pel que fa a l'àmbit familiar, la transmissió de la llengua entre pares i fills està força igualada entre catalanoparlants i castellanoparlants, ja que els percentatges són del 34,7% pels que fa als qui només parlen en català als seus fills, i del 37,7% els que ho fan en castellà exclusivament. En la resta de casuístiques, el castellà s'imposa amb claredat, per 18 punts percentuals en l'àmbit de la parella, 19 punts amb el pare, 22 punts amb la mare, i gairebé 30 punts amb els avis. Amb tot, l'enquesta conclou que la transmissió del català avança dels avis als nets respecte al 2018.

Vila: "Tenim vies per avançar"

En el torn de preguntes de la premsa, el conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, ha assegurat que en el darrer quinquenni s’ha incrementat el ritme de parlants i coneixedors del català, malgrat que no s’ha equiparat amb el creixement de la població. “Les dades ens indiquen que tenim vies per avançar. Hi ha terrenys on guanyem espai. S’ha d’intensificar substancialment l’actuació”, ha assegurat el conseller.

Per arribar a aquella població que no fa servir mai el català, Vila ha explicat que cal estendre les possibilitats per aprendre la llengua, facilitar-ne l’ús en entorns on encara no ho és i que la mateixa població canviï dinàmiques. “Hem de ser capaços de transformar actituds i comportaments. Cal canviar els hàbits més estereotipats”, ha dit. El titular de Política Lingüística ha apostat per l’empoderament, abandonar plantejaments del passat i de creure que les persones que fa cinc anys que resideixen a Catalunya ja poden comprendre el català.

Vila ha considerat que per arribar a la població que no fa ús de la llengua catalana perquè no la coneix, cal estendre el coneixement “més enllà del que s’ha fet fins ara”. El conseller ha demanat més recursos en formació, reforçar l’aprenentatge a l’escola i la formació informal i que la societat civil tingui present que “el principal incentiu per aprendre una llengua és tenir davant algú que la parli i tingui una interacció significativa”. “Això és el que farà un major increment de persones que l’aprenen i la parlen”, ha conclòs.

No hi ha un procés de "substitució lingüística"

Vila ha reconegut que “no” està content amb les dades que presenta l’enquesta i ha negat que es produeixi un procés de “substitució lingüística”, ni un “trencament de la llengua catalana” i ha recordat que la transmissió de pares a fills creix. “Per descomptat que preferiria que hi hagués un increment de la presència del català, sobretot on és més baixa. Per arribar a fer-lo créixer cal una estratègia comuna de tota la societat perquè la llengua sigui plenament present en tots els àmbits”, ha conclòs.

Després d’haver dit que la utilització del català ha de ser “modèlica” per part del Govern, el conseller ha estat preguntat sobre l’ús que alguns consellers fan del castellà al Parlament. Vila ha dit que s’han sentit frases en castellà com a respostes a preguntes en aquesta llengua. “El Govern utilitza el català de forma sistemàtica. Sempre que s’adreça a la població ho fa en català i quan s’adreça a altres poblacions ho fa en altres llengües”, ha argumentat.