La tinença de gats i de gossos va assolir un màxim històric l’any 2021, en bona mesura arran de la pandèmia de la covid. Segons dades de l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia (AIAC), des d’aleshores s’ha observat un canvi de tendència en el nombre de noves altes de gats i de gossos en aquesta base de dades a Catalunya. Així, mentre que les noves altes de gats s’ha incrementat en un 14,42% ―ha passat de 37.820 el 2021 a 43.274 l’any 2024―, les de gossos han disminuït en un 23,07% ―han passat de 84.944 el 2021 a 65.344 el 2024. Tot i el biaix de les dades ―l’AIAC només comptabilitza els animals identificats amb xip― aquestes xifres revelen canvis en la relació de les persones amb els seus animals domèstics a Catalunya. Del canvi de tendències en l’animal de companyia n’hem parlat avui en una taula rodona organitzada pel Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC) dins del cicle «Els esmorzars del Consell».

Hi han participat Marta Amat, doctora veterinària, professora del servei d’Etologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Paula Calvo, doctora en Antrozoologia i etòloga experta en el comportament felí; Salva Cervantes, director mèdic de Clínica Felina Barcelona; Ana M. Martínez, directora tècnica veterinària del Centre d’Acollida d’Animals Domèstics (CAAD) Penedès, i José Luis Condom, doctor en Sociologia i professor titular de la Universitat de Barcelona (UB). Ha moderat la taula rodona Verónica Araunabeña, presidenta del CCVC.

Taula. Noves altes de gats i gossos a la base de dades de l’AIAC

Més gats identificats, però molts per identificar encara

«Partim d’una infraidentificació dels gats, i part de l’increment de les dades que observem és el resultat de les campanyes d’identificació que s’han fet en els darrers anys i d’una tinença més responsable», ha afirmat Paula Calvo. Tot i això, encara en queden molts per identificar. Tal com ha apuntat l’antrozoòloga, «mentre que només el 5% dels gats que arriben als centres d’acollida i a les protectores estan identificats amb xip, en el cas dels gossos són 1 de cada 3». Així doncs, la xifra real de gats a les llars catalanes és, de ben segur, molt superior al que indiquen les dades de l’AIAC.

La popularitat dels gats és evident en les adopcions. D’això n’ha parlat Ana M. Martínez, directora tècnica veterinària del CAAD del Penedès. En aquests moments, tenen 24 gats i 200 gossos, i el ritme d’adopció és molt més àgil en el cas dels felins, el que Martínez exemplifica amb una dada molt gràfica: «El gat més antic que tenim al Centre és de l’agost del 2023; de gossos, en canvi, en tenim del 2016».

El gat, un animal realment «més fàcil»?

«El que ve a adoptar, normalment ve amb una idea preconcebuda de com és un gat, però les expectatives no sempre són realistes», assenyala Martínez. «De vegades, hi ha persones a qui els costa entendre que els gats necessiten un manteniment i que també es posen malalts, i a la mínima que hi ha alguna complicació ens retornen l’animal», diu. Per això, la directora tècnica veterinària del CAAD Penedès recomana a tothom que, abans d’adoptar qualsevol animal, s’assessori de què li cal per tenir-lo bé.

I és que, si bé és cert que, a diferència d’un gos, els gats són molt independents, poden deixar-se moltes hores sols a casa, requereixen menys espai, no els cal sortir a passejar i és més econòmic mantenir-los, també tenen unes necessitats que cal satisfer-los perquè estiguin feliços i sans. «Els cal un rascador i, com que fan servir l’espai de forma tridimensional, han de poder accedir a llocs elevats; hi ha gent que, fins i tot, felinitza casa seva posant bigues que connecten les estances perquè s’hi puguin enfilar», explica Marta Amat, doctora veterinària i etòloga. «També els calen llocs on amagar-se i desaparèixer», afegeix. Si no se’ls garanteix un entorn amb aquestes característiques, poden arribar a desenvolupar malalties. Tal com explica Salvador Cervantes, a la Clínica Felina Barcelona atenen «molts gats afectats de patologies provocades per trastorns d’ansietat, d’entre les quals les més comunes són les infeccions urinàries».

L’animal de companyia, un més de la família

Per què els humans volem tenir un gat o un gos a prop? Per a José Luis Condom, doctor en Sociologia i professor titular de la UB, «La tendència predominant és que són l’antídot a la soledat i a la depressió; també és el resultat dels canvis en la família, la llar, la feina i, fins i tot, els valors, influïts per referents culturals com les pel·lícules de Disney». Per a Condom, un motiu important a l’hora de preferir un gat respecte un gos pot ser provocat pels canvis en l’àmbit laboral, en especial pel que fa als horaris.

Sigui com sigui, en la majoria de llars els animals de companyia han esdevingut, en els últims anys, un membre més de la família que, com a tal, mereix totes les cures i les despeses necessàries. I si fins ara aquest membre més de la família per excel·lència era el gos, sembla que el gat va guanyant posicions. Veurem com evolucionen les dades de l’AIAC en els pròxims anys.