Aigua, telèfon mòbil, ràdio a piles, menjar en llauna, medicació crònica, llanterna, documentació i diners en efectiu són alguns dels principals elements que ha de tenir un equip bàsic d’emergències, segons aconsella Protecció Civil per a totes les famílies. Arran de la recomanació de la Unió Europea davant d’una possible guerra amb Rússia, la Generalitat recorda que fa més de deu anys que sensibilitza sobre la necessitat d’estar preparats en casos d’emergències com incendis, accidents químics, inundacions, grans nevades o sismes, que poden ser els més habituals a Catalunya. El subdirector general de Coordinació i Gestió d’Emergències de Protecció Civil de la Generalitat, Sergio Delgado, explica a l’ACN, les indicacions fonamentals.

Sobre el kit recomanat per la UE, Delgado diu que Protecció Civil coneix el document i seguirà les indicacions que les autoritats estatals facin, tot i que les recomanacions de la Generalitat són bàsicament les mateixes que les europees. En aquest sentit, recorda que el Govern ha anat aprenent de les emergències dels últims anys, com la forta nevada del març del 2010 a Girona i Barcelona o les inundacions d’Alcanar i l’Espluga de Francolí.

L’equip d’emergència bàsic per a unes hores o per a fins a tres dies consta d’aigua embotellada, telèfon mòbil i carregador, bateria externa, ràdio petita de piles, llanterna de piles, piles de recanvi, farmaciola de primers auxilis i medicació habitual, documentació (DNI, carnet de conduir, targeta sanitària, llibre de família i de l’habitatge), targeta de crèdit i diners en efectiu.

Aquest equip s’ha de guardar en un lloc resguardat prop de la porta de casa i conegut per tota la família, i cal revisar-lo i actualitzar-lo periòdicament. Si no està tot al mateix lloc, s’han de saber les seves ubicacions o tenir una llista. També cal tenir present si al nucli familiar hi ha infants, persones amb discapacitat, gent gran o mascotes, i valorar si es viu en una casa aïllada o amb veïns, o en una ciutat o un poble més petit, i conèixer els riscos més probables i les vies d’evacuació.

El més habitual en casos d’emergència és l’ordre de confinament, i només excepcionalment les autoritats demanen l’evacuació. “En cas de dubte, autoconfinament”, diu Delgado. En cas de confinament, a l’equip bàsic s’hi haurien d’afegir espelmes i encenedors o llumins, productes de neteja personal i aliments de llarga durada que no requereixin ser cuinats.

Però en cas d’evacuació, l’equip bàsic s’hauria de complementar amb aliments que es puguin menjar sense cuinar i que no calgui obrellaunes, roba de recanvi i estris de neteja personal, així com les pòlisses d’assegurança, claus de casa i del cotxe, llista amb telèfons de persones de contacte (familiars, amics, escola i feina), i una bossa hermètica o aïllada per guardar-ho tot. Si l’evacuació no és immediata, es pot agafar roba d'abrigar, sabates còmodes i resistents o un impermeable, per exemple.

Si l’evacuació es fa en cotxe o cal conduir a una zona de risc, caldria incloure cadenes per la neu, mantes o roba d'abrigar, caixa d’eines, una pala, triangle reflectant i aliments energètics i que no es facin malbé com fruits secs sense sal, fruites seques i caramels durs. També cal tenir el cotxe sempre revisat i en perfecte estat.

A més a més, si al nucli familiar hi ha persones grans s’ha de recordar d’agafar la medicació per a malalties cròniques i productes de suport com caminadors, bastons, audiòfon i piles, ulleres, pròtesis dentals o dispositiu de respiració, entre altres.

Si, a banda, la família té mascotes, també s’han d’incloure aliments i recipients per menjar i beure, registre mèdic i medicació, comprovant d’identificació o propietat i fotografia, gàbia o transportí, corretja i morrió, joguines, manta i estris per recollir excrements i de neteja.

Pla familiar

Per últim, Protecció Civil recomana tenir un pla familiar d’emergència. Hi ha ocasions en què es produeixen situacions sobtades i que es desenvolupen ràpidament. En aquest cas, és molt probable que en el moment de l'emergència no estiguin junts tots els membres de la família, de manera que cal tenir planificat i organitzat prèviament què farà cadascú, com es comunicaran i com es reagruparan.

Les accions bàsiques que caldria tenir planejades són tenir identificats dos punts de trobada: un a prop de casa i un altre, per al cas de grans emergències amb dificultats de mobilitat, fora del barri. Podria ser un lloc públic com ara una biblioteca, un pavelló o un museu. També caldria escollir qui serà la persona de contacte en el cas que no es puguin trobar. És preferible escollir una persona dins del nucli familiar com a responsable del reagrupament i també una altra persona, familiar o amic, que visqui en una altra població per als casos en què no sigui possible contactar amb la primera persona. Tots els membres de la família han de saber quines són aquestes persones i el seu número de telèfon. Els infants han de tenir clar que si són a l’escola i els confinen, els pares no els aniran a buscar, perquè allà estaran més segurs.

A més, tots els membres de la família han de saber on són les claus de pas per tancar els subministraments de llum, aigua i gas de casa i que al telèfon mòbil de tots els membres de la família estigui identificada una persona a qui trucar en cas d'emergència, per exemple amb el nom ‘AA’, ‘SOS’ o ‘Emergència’. D'aquesta manera, si alguna persona té un accident, els serveis d'emergència que l’atenguin sabran a quin número dels contactes del mòbil han de trucar.

Delgado recorda que tota aquesta informació és a la web de Protecció Civil de la Generalitat, es penja a les xarxes socials i se’n fa difusió habitualment. Admet que cada cop els domicilis són més petits i això dificulta l’emmagatzematge, però també alerta que no cal acaparar aliments i altres productes.