La Unió Europea calcula que un 70% de les seves exportacions es veuran afectades pels aranzels anunciats per Donald Trump des del seu retorn a la Casa Blanca. Segons un alt funcionari de la UE, els nous gravàmens del 20% anunciats pel republicà en l'anomenat 'dia de l'alliberament' s’aplicaran a exportacions del bloc comunitari per valor de 290.000 milions d’euros. Sumats als aranzels del 25% a l'acer, l'alumini i els cotxes de la UE, això permetrà a l’administració nord-americana recaptar 81.000 milions d’euros anuals. Fins ara, els Estats Units ingressaven 7.000 milions d’euros per les importacions de productes de la UE. “El salt és massiu”, ha admès un alt funcionari comunitari.
Concretament, la Comissió Europea calcula que 290.000 milions d'euros d'exportacions de la UE estaran subjectes als anomenats aranzels "recíprocs", del 20%, anunciats per Trump dimecres. A això se li sumen els aranzels a l'acer i l'alumini, d'un 25%, que van entrar en vigor el març i que l'executiu comunitari calcula que tenen impacte en exportacions de la UE per valor de 26.000 milions d'euros. Quant als aranzels del 25% als cotces i peces de cotxes, Brussel·les estima que 67.000 milions d'euros en exportacions de la UE estaran subjectes a aquest gravàmen.
En total, la Comissió Europea calcula que tots els aranzels imposats per Trump des del seu reton afectaran a exportacions del bloc comunitari per valor de 370.000 milions d'euros i que l'administració nord-americana recaptarà 81.000 milions d'euros a l'any per aquestes importacions, mentre que fins ara ingressava entorn a 7.000 milions.
Els nous aranzels anunciats per Trump dimecres entraran en vigor en dues fases. En primer lloc, aquest dissabte s’aplicarà la tarifa base d’un 10% per a tots els països i, a partir del 9 d’abril, entraran els aranzels superiors, que varien en funció de cada estat. A la UE se li aplicaran gravàmens del 20%, mentre que a la Xina del 34%, a l'Índia del 21%, al Vietnam del 46%, a Indonèsia del 34% o del 31% a Suïssa.
Per Brussel·les, la bateria d’aranzels anunciada per Trump obren un escenari complicat en termes comercials, especialment en els països en desenvolupament. “És sorprenent”, ha apuntat un alt funcionari de la UE en referència als gravàmens aplicats a països del sud global. “Si mires el perfil d’aquests països i què exporten, no són cotxes ni semiconductors, són coses que els Estats Units no produeix, com plàtans o cafè”, ha qüestionat.
En relació amb els aranzels del 20% per a la UE, Brussel·les ha rebutjat el mètode de càlcul de l’administració de Donald Trump, que consideren que no és "creïble ni justificable" i ha reclamat seure a negociar. Segons la capital comunitària, els aranzels “reals” són d’un 1,2% per a les exportacions nord-americanes a la UE, i d’un 1,4% per a les exportacions de la UE als Estats Units.
“Busquem implicar-nos i trobar una solució perquè considerem que són aranzels molt, molt clarament, il·legals i injustificats”, ha subratllat un alt funcionari de la UE aquest dijous. “Buscarem negociar, ara bé, això és un procés”, ha apuntat. “No estem en el negoci de confrontar, estem en el negoci de negociar”, ha defensat.
Precisament, el comissari europeu de Comerç, Maros Sefcovic, ha anunciat que es reunirà aquest divendres per via telemàtica amb els seus homòlegs estatunidencs. L’eslovac ja s’ha traslladat fins a dues ocasions a Washington, però les converses no han progressat. Segons fonts comunitàries, la reunió es produirà durant la tarda de divendres. “Ell -Sefcovic- és la nostra persona de referència i ha estat, continua i estarà en contacte regular per l’altra part per trobar una solució productiva”, han assegurat des de Brussel·les.
En aquest sentit, un alt funcionari de la UE ha reclamat als Estats Units “reciprocitat”, però per reduir els gravàmens. “Per què posar aranzels, per què augmentar-los, per què no disminuir-los? Això formarà part de les discussions que volem tenir, no per augmentar els aranzels, sinó per tenir aranzels baixos”, ha afirmat.
Resposta de la UE
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ja ha avisat que la Unió Europea està “preparada” per respondre als nous gravàmens. Per ara, Brussel·les està enllestint un primer paquet de contramesures per contestar a la imposició d’aranzels per part dels Estats Units de fins al 25% a l’acer i l’alumini de la UE, que van entrar en vigor el març.
Segons ha confirmat un alt funcionari de la UE, els 27 votaran el 9 d'abril la proposta de la Comissió Europea, que planteja mesures per valor de 26.000 milions d'euros que afectaran productes molt variats, entre els quals n’hi ha d’alt valor simbòlic com el bourbon nord-americà o els texans Levi’s. Es tracta d’un llistat de productes estatunidencs que Brussel·les començaria a gravar a partir de mitjans d’abril. El paquet de represàlies s'aprovarà sempre que no s'hi oposi una majoria qualificada de 15 estats membres que representin el 65% de la població de la UE.
D’altra banda, Brussel·les ha anunciat que ja es prepara per respondre també als aranzels recíprocs aprovats per Trump en l’anomenat “dia de l’alliberament”. Tanmateix, la Comissió Europea ha evitat concretar per ara quina serà la resposta i ha fet una crida a la “calma”, tot i que ha deixat clar que “totes les opcions són damunt la taula”, inclòs l’instrument d’anti coerció de la UE.
Es tracta d’un mecanisme contra pressions econòmiques de tercers països, que va entrar en vigor a finals del 2023, i que permetria emprendre mesures de represàlia com l’augment dels drets de duanes, excloure empreses de concursos públics o aplicar gravàmens al sector dels serveis. Espanya és un dels països que ja ha obert la porta a fer ús d’aquest instrument.
“Monitorar” la Xina
Des de Brussel·les també han expressat preocupació per l’escenari que s’obre ara a la resta de mercats mundials impactats per les mesures de Trump. Concretament, un alt funcionari de la UE ha afirmat que la Comissió Europea començarà de manera “immediata” a vigilar què entra al bloc comunitari “i quina és la sobre capacitat mundial” en els mercats globals.
En aquest sentit, Brussel·les ha avisat que monitorarà la Xina per veure cap a on es “redirigeixen” les seves mercaderies. “Les regles de salvaguarda diuen que podem tancar el nostre mercat a causa d'un flux inesperat i sobtat d'importacions”, ha sentenciat un alt funcionari comunitari.