Espai de 5 minuts dedicat a la literatura i la musica, amb la lectura de fragments literaris i l'audició d'una peça musical.
Emissió: els dilluns a les 20.00h.
Direcció i presentació: Fundació Margarida de Monferrato.
Ràdio a la carta:
LECTURA:
CHESTER HIMES
UN CEC AMB UNA PISTOLA
Enterramorts contemplava el tros de vorera on estava estirat el cadàver en un bassal de sang que s’anava eixamplant. Els fars del cotxe il•luminaven amb cruesa el tros fins passat el fanal i les escales frontals d’un cert nombre de cases tronades d’aquella banda de carrer que havien estat una mena de residències privades mig segle abans. La gent que s’havia congregat estava a l’altre cantó del carrer i darrere el cotxe, de manera que tenien les cares fosques a l’ombra, però mostraven una renglera de cames nues de color de rovell i peus negres plans i torçats amb dits enormes. Una vorera de Harlem, va pensar, peus negres i sang vermella i un home mort al terra. Aquest cop resultava ser blanc. La majoria de vegades era negre com les cames i els peus d’aquella gent que ara el mirava de fit a fit. Quanta gent havia vist morta al terra del carrer? No ho podia recordar, només recordava que la majoria era negra. Morts i sense dignitat sobre les voreres brutes. Estirats sobre gargalls assecats, embolcalls enganxifosos de gelats i caramels, xiclets enganxats, burilles bavejades de cigarret, trossos de paper de diari, ossets de carn cuinada, cagarades de gos, olors de pixum, ampolles de cervesa, pots de brillantina; porqueria pudenta i empolsada que els venia al damunt a cada bufada de vent.
AUDICIÓ:
WILLIE SUGARCAPPS
MUD BOTTOM
LECTURA:
FRIEDRICH HÖLDERLIN
HYPERION O EL EREMITA EN GRECIA
A ser uno con todo lo viviente, volver en un feliz olvido de sí mismo, al todo de la naturaleza. A menudo alcanzo esa cumbre…pero un momento de reflexión basta para despeñarme de ella. Medito, y me encuentro como estaba antes, solo, con todos los dolores propios de la condición mortal, y el asilo de mi corazón, el mundo enteramente uno, desaparece; la naturaleza se cruza de brazos, y yo me encuentro ante ella como ante un extraño, y no la comprendo. Ojala no hubiera ido nunca a vuestras escuelas, pues en ellas es donde me volví tan razonable, donde aprendí a diferenciarme de manera fundamental de lo que me rodea; ahora estoy aislado entre la hermosura del mundo, he sido así expulsado del jardín de la naturaleza, donde crecía y florecía, y me agosto al sol del mediodía. Oh, sí! El hombre es un dios cuando sueña y un mendigo cuando reflexiona.
AUDICIÓ:
SUSHEELA RAMAN
I’M SET FREE
LECTURA:
ASSUMPCIÓ FORCADA
LLIBERTAT
Els ossos del crani
no poden empresonar el pensament.
Les reixes de la presó
no poden empresonar les idees.
El silenci de la cel•la
no pot esborrar els ideals.
La distància no pot tallar
els sentiments del cor.
Els càstigs i la repressió
no poden destruir l’esperança.
El pas del temps
no pot esborrar la llum de la raó.
Les manilles i cadenes
no poden immobilitzar l’aire de la llibertat.
I sempre, quan s’empresona una persona innocent,
la injustícia és un adob que fa germinar
la consciencia d’un poble.
AUDICIÓ:
WYNTON MARSALIS SEPTET
I’M NOT ROUGH
LECTURA:
LLORENÇ VILLALONGA
BEARN O LA SALA DE LES NINES
La seva ànima era clara i canviant com el vidre. Precisament perquè es tractava d’un home sincer, no es podia saber mai com era, igual que no és possible endevinar quines seran les imatges que s’aniran reflectint damunt un cristall. És curiós que aquestes persones que no s’han tancat dins un sistema, tal vegada per no prescindir de cap aspecte de la veritat, sien les que se’ns apareixen com a més trapasseres. Si a això hi afegim que, als senyors, els acostumen de petits a les fórmules amables que no són fetes per esser preses al peu de la lletra, però que les persones de poc món les hi prenen, tendrem un altre dels motius que feien desconfiar de Don Toni. La gent vulgar creu que només els maleducats són sincers, perquè no sap desxifrar els valors convencionals i sobreentesos de les formes. Per a aquests pagesos, el senyor no era bo d’entendre. Crec que ja t’he dit, per exemple, que acostumava a dur perruca blanca i hàbit franciscà. Els qui relacionaven la seva vida passada i les seves converses, no sempre edificants, amb aquell hàbit, només hi veien la dissonància, que certament existia, però hi haurien pogut veure també les analogies (vida recollida, amor als temes de l’esperit) que no eren menys reals. No sabent parlar més que una llengua, s’admiraven d’aquell home que en parlava unes quantes. El senyor era fonamentalment ben intencionat, malgrat que alguns dels seus actes hagin estat desastrosos; però ell creia que els desastres eren ocasionats més per un error de la intel•ligència que per una maldat voluntària, que es negava a admetre.
AUDICIÓ:
ARTO TUNCBOYACIYAN
DRY ROAD