Salut i república - 21-03-2025

Rodalies

No cal que li donem voltes. Rodalies no funcionarà mai.

Barcelona no funcionarà mai perquè l’Estat espanyol no ho vol. No té cap interès en què Barcelona pugui funcionar bé.

L’estat espanyol vol ser l’estat més important del sud d’Europa, el nus de comunicacions entre Europa i Amèrica, i vol que Madrid sigui aquest centre de comunicació i que ho sigui exemplarment. S’hi estan dedicant des de fa un munt d’anys.

Per això, els pressupostos de Madrid, superen amplíssimament qualsevol altre pressupost espanyol i s’executen per sobre del cent per cent.

Han fet de Madrid una zona de dumping fiscal, per atreure les empreses espanyoles més fortes i fer de Madrid el gran centre comercial, industrial, financer, cultural i turístic del sud d’Europa.

Per això tenen unes rodalies absolutament exemplars pel que fa als trens i a la puntualitat. Europa s’ha de mirar les comunicacions de Madrid com una obra mestra, com una obra perfecta.

I Barcelona? Barcelona no, ni de bon tros. Barcelona és una capital de província que no pot superar mai la capital d’Espanya, i si ho intenta serà castigada. Amb el recurrent espoli fiscal o simplement no deixant que es desenvolupi.

Sap tothom que una gran capital ha d’estar perfectament connectada amb el seu entorn.

Barcelona té unes comunicacions infames que no han millorat des dels anys 60. I dels trens no cal parlar. Són un monument a la incompetència. I no milloraran gens.

La grolleria de les rodalies de Barcelona és un VIVASPAÑA continu. Espavil.

Salut i república.

Salut i república - 14-03-2025

Com més maror, més peix.

Diu la dita que com més maror, més peix. Es una forma casolana de dir que quan hi ha desordre, hi ha més possibilitats de fer captures. No entrem en detalls.

Com que estem vivint una època especialment revolta, els aprofitats i els llestos surten cada dia als diaris i ens omplen el cap de notícies.

La tercera guerra mundial que sembla a punt de començar, per exemple. Tenim tres o quatre personatges decidits a posar-la en marxa i només es detindran amb l’amuntegament de poder, de diners i amb les súpliques de milers d’honestos ciutadans agenollats als seus peus demanant-los clemència.

Són tan absolutament imbècils que es pensen que la gent els admira i els estima.

El poderós que creu, erròniament, que és estimat pels pobles que té subjugats. D’això ja en va parlar l’emperador Marc Aureli al nostre segle II.

A banda dels líders mundials, en tenim més de llestos. Hauríem de nomenar el jutge Llarena, que és un personatge que també recollirà pròximament alguna medalla. Ara que lo Marxena s’ha jubilat, potser serà ell qui rebrà la medalla. Ben bé segur. Cal pensar però, que, animats per la perspectiva laudatòria, potser tres o quatre magistrats optaran a la distinció i en veurem de sonades. Com més maror, més peix.

A banda del cacau que ja tenim muntat, se’ns obre un nou front amb el cas de la guerra d’Ucraïna i la despesa militar. Espanya, poc o molt, ha de col·laborar.

El PP i la justícia espanyola manipuladora, s’han de posar en contra. Aquí tindrem també un festival interessant.

No perdrem pistonada.

Salut i república

Salut i república - 07-03-2025

Immigració i fronteres.

Després de més d’un any de negociacions, s’ha arribat a un pacte segons el qual sembla que els Mossos tindran alguna cosa a dir en els temes d’immigració i de fronteres.

En realitat no serà res perquè el PSOE no cedirà ni un mil·límetre en el que s’entén per la sacrosanta autoritat de l’Estat central.

Estan parlant d’una cessió de competències a través de la Constitución. Pots comptar.

Segurament deixaran que els Mossos ajudin, que facin la feina administrativa, que remenin els papers i punt. La paraula final, com sempre, la tindrà l’estat espanyol, com sap tothom, inclosos els de Junts.

També és cert que més val aquesta mena de pacte que una pedra al cap. Però, anant bé, des de la proposta fins que la cosa es pugui posar en marxa, si mai es posa en marxa, que no crec, poden passar, anant bé, dos anys ben bons. O tres. Podem esperar de tot: Impugnacions, recursos, tribunals Constitucionals, protestes orquestrades, filibusterime polític, llàgrimes dels dinosaures i plors de la caverna.

L’esquerra espanyola , sempre tan progre, ja ha dit que votarà en contra de la proposta, textualment per “racisme”. Es clar: que per anar a Alemanya s’hagi de saber un mínim d’alemany sembla molt raonable, però demanar un mínim de català per venir a Catalunya és racisme, xenofòbia i supremacisme.

L’odi a Catalunya és un dels temes recurrents i els espanyols, dretes i esquerres, ho tenen perfectament assumit. Des de sempre.

No tenim molta més opció que deixar que plorin i seguir estudiant català.

Salut i república.

Salut i república - 28-02-2025

Temps de canvis

Sembla que hem arribat a un final de la guerra d’Ucraïna que és una autèntica vergonya.

En el resum sabem que el Trump es quedarà amb el petroli, el gas i les terres rares d’Ucraïna. Diu que les terres aquestes són fonamentals per fer mòbils i altres enginys tecnològics.

Suposo que a canvi arribarà a un acord amb el Putin. No descartem la possibilitat d’un pacte regalant-li al Putin el control de Polònia i Txecoslovàquia, per exemple, a canvi d’unes contrapartides favorables per a la indústria americana que no està passant un dels seus millors moments.

Podrien tornar a repartir-se el món una mica a la manera de la postguerra de la segona mundial amb allò del teló d’acer i etc. Encara sort que ara tenim la Xina que no sembla voler participar en cap dels blocs.

Ara no recordo el nom de la tècnica aquella de proposar una bestiesa i fer que se’n parli del tema.

Potser sí que faran de Gaza un espai turístic. Tampoc no seria una gran sorpresa. Hem arribat a uns nivells de cinisme polític que ja ens ho podem esperar tot.

Els feixistes europeus per la seva part, de la mà del pare Trump, volen tornar a fer gran Europa. Potser parlen de l’imperialisme francès, de l’anglès, de l’espanyol, de l’italià i de l’alemany. Tots junts.

En qualsevol cas segur que estem parlant de més guerres i de matances. Estem parlant de colonialisme, d’esclavisme, de deportacions massives i de milions de morts.

Parlant de colònies, ja cal que espavilem perquè passem al segle XXI i no es nota gaire.

Salut i república.

Salut i república - 21-02-2025

Parlem de casa

A banda del Trump i les seves malifetes, aquesta setmana tenim un parell de notícies que podrien ser importants.

La més notòria segurament ha estat la moció de censura que s’havia de presentar contra la Sílvia Orriols de Ripoll que finalment no s’ha presentat perquè els de Junts han dit que estaven en contra del programa de la Orriols, però no molt.

De pas, diu que ha aconseguit aprovar uns pressupostos que tenia encallats.

A banda dels cordons sanitaris i les línies vermelles, encara no he sentit ningú que demostri clarament la falsedat dels seus arguments. A TV3 la tenen prohibida. Sí que, en canvi, surt algun personatge parlant contra ella.

No sé si és un bon mètode. Si tan erroni és el que diu, potser que la deixin parlar i la gent, al final ja se n’adonarà, no?

Una altra notícia interessant ha estar saber que l’ex Molt Honorable Pere Aragonès ha estat convidat per la prestigiosa Universitat de Yale a fer una o més conferències sobre com “acabar amb l’independentisme en un país europeu.”

Que li hagin dit a ell i no al M.Rajoy té la seva mala llet. No sé de qui deu haver estat la idea. No em facis dir cap nom.

Naturalment les xarxes s’han omplert de comentaris d’il·lustres politòlegs. Hi ha qui ha dit que aquesta era la seva intenció des que va posar els peus a la Generalitat, que era ben evident.

De tot li han dit: botifler, traïdor, venut i aprofitat entre els epítets més amables.

També hi ha molt saberut que se n’assabenta de les coses quan ja han passat. Llàstima.

Salut i república

Salut i república - 14-02-2025

Massa soroll.

De vegades passa que el soroll de la notícia ens impedeix sentir el crit de la gent que tenim al costat.

Trump diu que vol netejar Palestina de palestins i es munta una saragata tan gran, tan potent, que no ens deixa sentir la veu de la gent que a Mallorca, i a tot arreu, de fet, no pot pagar el lloguer d’un pis i ha de viure en tendes de campanya o en autocaravanes.

I estem parlant de treballadors en un territori privilegiat i del segle XXI. Estem parlant de treballadors que formen part, la part més dèbil segurament, d’una societat modèlica i exemplar.

Hi ha qui diu que el soroll que ens envolta i el desgavell que tenim organitzat l’estan patrocinant uns quants brètols per tal que nosaltres, la gran majoria, no sapiguem què és el que està passant i que ens assabentem dels fets un cop no tenim cap possibilitat d’intervenir ni de fer res sinó comprovar, sorpresos, que efectivament els pagesos desconvoquen les protestes que tenien projectades, que el Mazón segueix sent el president de la Generalitat valenciana, que el nuvi de la senyora de la fruita és un pispa, que el Pablo Hasél encara està a la presó, que el català segueix reculant a les universitats catalanes en nom de la pluralitat i la bona educació i que els independentistes catalans van d’un cantó a l’altre mirant de quedar bé amb tothom, eixamplant la base i perdent dos o tres llençols a cada bugada.

Com més va però, és més evident que sense la independència no tenim res a pelar.

En això estem.

Salut i república.

Salut i república - 07-02-2025

La jornada laboral

Hi ha una cita clàssica que ens adverteix del perill que emana del poder i del poderós.

Dels múltiples espècimens que poblen el planeta, el més perillós, sens dubte, és l’ésser humà. No tenim comparació amb cap altre ésser viu.

El Tiranosaurus Rex, té una fama semblant però té l’excusa, prou sòlida, que era un animal. L’ésser humà, pel contrari, té estudis, una educació refinada, sap de música i literatura, encara té el bon humor d’anar ben vestit, pentinat i perfumat, elegant i educat. Una calamitat, francament.

Diu la cita que com més poderós més cretí. Tenim una sèrie de coneguts que responen exactament al principi exposat. Són els líders del món, de tots els estats del món.

Que el més poderós és el més cretí de tots, no demana gaire esforç per demostrar-ho.

Passem a l’exemple: La darrera astracanada ha estat fenomenal. Vol fer fora de Gaza tots els palestins i construir a la vora de la mar una nova Riviera Maya. Ell mateix i les seves empreses s’encarregaran de fer els nous edificis de luxe que han de donar tranquil·litat, pau i amor als turistes de tot el mon.

La Riviera Maya, està en mans de la Màfia internacional des de la seva fundació i cal pensar que la Riviera del Trump, no serà diferent. Amb els col·legues que té al govern no podem esperar gaire cosa més. La cosa no pot acabar bé de cap de les maneres. Ho tenim agre.

La jornada laboral l les excursions del Sr. Illa per España ja es veu que són un problema de quarta fila i perdó.

Salut i república

Salut i república - 24-01-2025

El tema de l’article.

S’ha de triar un tema interessant. Darrerament la cosa s’està complicant perquè les notícies d’actualitat són totes importants i totes ens afecten molt.

Hauríem de triar. Per exemple: Israel, tot i la treva que han firmat, han matat quatre o cinc palestins que volien entrar a un magatzem. Buscaven alguna cosa per menjar o eren uns terroristes? No se sap.

Al Sudan del Sud porten més de cent mil morts de gana estricta, el 59% de la població no té accés a l’aigua potable i un milió i mig de nens tenen desnutrició aguda, però ningú no diu res perquè les exportacions de petroli segueixen a bon ritme.

Ucraïna? Sí, clar. Amèrica del Sud? També, sí.

No farem un repàs de la situació mundial perquè és ben coneguda. Ens faltava el Trump i les seves darreres exhibicions. Com s’ha dit alguna vegada, el més preocupant és que l’han votat democràticament una majoria dels ciutadans dels EEUU. Ja s’ho faran.

A Madrid tenen un festival muntat entre la senyora de la fruita, el seu nuvi, uns que han robat un ordinador de l’advocada del nuvi, el fiscal general que ha canviat un parell de vegades de mòbil, un porc o marrà que diu que fa de jutge en el cas de l’Errejón. Una preocupant abundància de rucs.

Aquí a casa, un partit dels nostres ha votat amb el PP i amb VOX en contra d’un decret que havia preparat el Gobierno. Diu que ens anirà tan bé a tots plegats. Ara no. Després.

De què hauria de tractar l’article d’avui, doncs? Tria i remena.

En qualsevol cas: salut i república.

Salut i república - 17-01-2025

Política de gestos.

Per primera vegada un malfactor confés, arriba a la presidència del l’estat més potent del món, o un dels més potents, no ho discutirem ara, i arriba envoltat d’una perillosa banda de col·legues amb una alçada moral no superior a la seva.

Es com si la màfia hagués arribat al poder amb l’agreujant que han estat votats democràticament pel poble.

A Europa sembla que no tant però a la resta del món diu que estan tan contents. L’arribada al poder de semblant personatge és la demostració que alguna cosa està canviant.

Allò que tradicionalment havíem entès com els valors de la nostra cultura, han canviat. Avui la fatxenderia, la mentida estricta i la llei de la selva són normes de conducta universalment acceptades.

Exemple pràctic: com que una de les xarxes més importants ha dit que no cal cap control sobre les mentides o els missatges d’odi, la resta de xarxes han acceptat que bé, que sí, que no cal controlar res, que la gent ja sabrà discernir la veritat de la mentida i endavant que fa baixada.

Parlant de mentides i fatxendes només cal mirar l’assumpte aquest del fiscal general de l’Estat i la senyora de la fruita. Una vergonya.

Aquí seguim amb la política de gestos i grandiloqüència per no aconseguir res. Aires de moderada amenaça, reunions a dojo, traspassos de paraules, peticions de confiança i, a banda de la presència mediàtica, poca cosa més.

Ens volen fer creure que tot va bé però ens ho hem de mirar amb una certa tristesa perquè no estem avançant.

Costarà, però no podem afluixar.

Salut i república.

Salut i república - 03-01-2025

Poques sorpreses.

Ja hem canviat d’any i tot segueix una mica parat. Seguim en el compàs d’espera que havíem detectat.

Naturalment estan passant coses pel món. Algunes dramàtiques i unes altes còmiques. Anècdotes variades. A la TV van fent programes d’aquells de resum de l’any. Embolics de famosos, accidents, malifetes, concerts de Nadal i poca cosa més.

Ara sembla que tothom està esperant el 20 de gener. Serà el dia de la presa de possessió de la presidència dels EEUU, de l’astut Trump, un dels personatges més pintorescos del segle XXI. Diu que acabarà amb la guerra d’Ucraïna en 24 hores. De pas acabarà amb l’escalfament global i amb l’economia xinesa que es veu que és un dels perills que tenim tots plegats. De fantasma, una mica, ja ho és el paio.

El que sembla clar és que les classes dominants miraran de seguir controlant el poder. Compten amb el suport de l’extrema dreta europea, inclosos, horror i estupor, els pobres i els assalariats, i el suport de l’extrema esquerra també partidària d’un govern autoritari i antiimmigratori. Primer els de casa, criden a l’uníson.

De moment els governs europeus s’han compromès a augmentar la despesa militar. De la despesa militar en diuen “la seguretat”, faltaria més.

Com que a l’any 2025 no hi ha prevista cap cita electoral, la batalla entre el govern i l’oposició es traslladarà als tribunals.

El partit judicial serà un dels grans protagonistes de l’any.

“Justícia espanyola manipuladora” ho venim dient setmanalment, i des de fa temps. Poques sorpreses.

Salut i república.

Salut i república - 27-12-2024

Salut i república - 13-12-2024

Salut i república - 06-12-2024

Salut i república - 22-11-2024

Un festival que tenim

La qüestió valenciana no està acabada. Serà la nostra vergonya durant molt de temps. Durant anys, segurament.

La resta de món no sembla que vagi millorant molt. Per dir-ho amb el poeta, la cosa s’està animant.

El president Biden, assessorat pels seus consellers, ha encoratjat Zelensky a llançar contra Rússia uns míssils made in Estat Units. El Putin, també ben assessorat, ens ha amenaçat a tots plegats amb fer ús d’armes atòmiques.

Corea del Nord diu que té noranta mil soldats, amb més gana que una mola de pedra, per ajudar el Putin que se veu que va justet de gent.

També hi ha problemes a Suècia i Lituània. Algú ha sabotejat uns cables submarins fonamentals per les comunicacions. Ningú ha reivindicat la feta i atès que Ciutadanos ha desaparegut del mapa no se sap qui pot ser el responsable.

Diu que han vist un vaixell xinès pel Bàltic. No se sap què estava fent. Turisme no devia ser tot i que amb els xinesos no se sap mai.

Lo Trump pensa expulsar onze milions d’immigrants. No se sap ni on els pensa portar, ni com ho pensa fer.

De pas, un dels macarres que posarà al seu govern ha dit que els palestins no existeixen i que Israel farà ben fet d’ocupar Gaza i Cisjordània.

Un festival que tenim muntat. Ja es veu prou.

Ara que anem de cara al Nadal, a banda de les llumetes, no faltaran les crides a l’amor fratern, la pau i la bondat de tots els humans. Es capaç que sí.

Estem preparats per si del cel, ultra la blanca neu nadalenca, ens cau alguna altra cosa.

Anims i seguim endavant.

Salut i república.

Salut i república - 18-10-2024

Salut i república - 11-10-2024

Una nova estratègia.

Sembla que hi ha un moviment tendent a cercar una nova estratègia, un full de ruta que ens ha de servir per avançar en el difícil camí que ens hem decidit a seguir.

El nostres partits estan embolicats en la seves guerres particulars i no sembla que hagin d’aclarir gaire cosa. Haurem de passar d’ells.

L’única cosa que tenim més o menys clara és el desig d’independència i potser encara n’hauríem de parlar.

Acceptat però, que tots volem la independència el gran problema és el mètode. Quina és la millor manera d’aconseguir-la?

Aquí sí que entrem en un jardí de grans proporcions.

Alguna de les teories afirma que el que hem de fer és ampliar la base social, de manera que sigui una gran majoria de la societat que la demani. Per això volen pactar si cal amb el dimoni i eixamplar la base.

Uns altres creuen que el millor és assegurar el benestar de la societat i que la independència, si és necessària, ja ens vindrà donada per les circumstàncies. Per Europa, diuen.

Uns altres, més partidaris de l’enfrontament continuat, creuen que l’important és fer caure l’estat espanyol i la seva essència: monarquia, exèrcit, església i capital extractiu, que no cal cap pacte amb ningú i que com més soroll farem, millor ens anirà.

Cadascuna de les opcions té els seus punts forts i els seus punts dèbils no cal dir.

Decidir quina és l’estratègia oportuna ens pot costar molt. I paracomptem perquè l’enemic té l’estratègia perfectament dissenyada i la maquinària preparada per esmicolar-nos.

Salut i república.

Salut i república - 04-10-2024

Aquell primer d’octubre.

Hi ha fets que esdevenen històrics, que són recordats o reivindicats per sempre més. Una d’aquestes avinenteses ha estat, sens dubte, el Referèndum sobre la Independència de Catalunya de l’1 d’octubre del 2017.

Aquella va ser una jornada històrica que suposo que tots recordem perfectament. Va suposar, segons crec, la manifestació més important de determinació política que ha portat a terme el poble de Catalunya en la seva història recent.

L’Estat espanyol va respondre de manera desproporcionada a la convocatòria del Referèndum i va utilitzar la violència per tal d’assegurar-se que no es podria dur a terme. Policia i Guàrdia Civil, van fer una exhibició de bestialitat contra la gent que volia votar.

No caldrà recordar casos concrets. L’actuació de l’aparell de l’Estat va ser igualment indecent: empresonament dels líders independentistes, exilis forçats, judicis manifestament manipulats que encara no han acabat avui, falsos testimonis, prevaricacions, fanfarroneria judicial i brutalitat policial. Vivaspaña en estat pur.

Per deixar clar qui és l’amo, el 27 d’octubre ens aplicaren l’article 155 de la sagrada Constitución, i el van mantenir fins al 2 de juny del 2018.

Una exhibició de patriotisme espanyol. De patriotisme i de fatxenderia, de fanatisme i d’intransigència.

Va ser un cop molt fort per a nosaltres.

De les situacions adverses també hauríem de treure alguna lliçó. Faríem ben fet de tornar a la unitat prèvia al referèndum.

No tinc però, ni idea de com ho podríem fer.

Salut i república.

Salut i república - 27-09-2024

Salut i república - 13-09-2024

Després de la Diada

Després de la Diada, ens queda, com cada any, una mena de ressaca.

Cadascú fa les reflexions que li semblen més oportunes, no escolta res del que diuen els altres i endavant que fa baixada.

No entrem en la lluita de xifres que també és un clàssic. Efectivament s’han acabat aquelles manifestacions realment multitudinàries que havíem fet fa alguns anys. Els espanyolistes es freguen les mans contents perquè donen el catalanisme per acabat. Greu error.

Vam constatar que, almenys durant un parell d’hores, ens vam tornar a posar tots d’acord en la necessitat de reivindicar el que volem i va anar prou bé.

Dissortadament tothom sap i diu que hem d’anar tots a una per aconseguir alguna cosa, però feta la declaració, no hi ha manera de fer el que acabem de dir que s’ha de fer. Es un dels errors que haurem de corregir. Potser té raó el que va dir que la vanitat ens ha de matar a tots.

Mentre nosaltres anem fent manifestacions, el partit judicial segueix fent trampes. Han creat una expressió nova: “fer un marchena” .

Significa prevaricar i incomplir la llei fent veure que es té un gran interès en el compliment de la llei. La frase ha estat acceptada en els àmbits judicials espanyols i possiblement passarà també a la resta del món conegut.

L’amenaça de ser inculpats per terrorisme, malversació, sedició, delicte d’odi, desobediència o el que li surti al Marchena de l’entrecuix, segueix present.

Nosaltres, com que n’estem farts de tramposos, no farem cas i seguirem exigint el que és nostre.

Salut i república.

Salut i república - 06-09-2024

11 de setembre

Amb el bon humor que ens caracteritza encarem un nou 11 de setembre, una nova diada.

Hi ha qui se’n burla una mica perquè diu que celebrem com a festa nacional el record d’una desfeta, d’una derrota militar. No és cert. Potser caldrà aclarir que l’11 de setembre no celebrem res. Recordem, fem memòria d’uns fets que ens han de servir per reivindicar i exigir la nostra llibertat.

El primer acte de commemoració de l’11 de setembre fou l’any 1886, una missa a Santa Maria del Mar, al costat del Fossar de les Moreres. Des d’aquest primer acte es va anar celebrant la diada sempre amb un caràcter clarament reivindicatiu.

No cal dir que durant la dictadura de Primo de Rivera i més encara durant la del Franco, la diada va estar prohibida. El Franco va voler esborrar qualsevol signe d’identitat de Catalunya i no va ser fins a 1976, és a dir quan ja estava el dictador mort i sebollit que es va poder fer una diada més o menys pública.

Va ser el 12 de juny de 1980 que es declarà l’11 de setembre com a festa nacional, i no va ser fins al 2006 que es van reconèixer legalment la quadribarrada, els Segadors i la diada de l’11 de setembre com a símbols nacionals de Catalunya.

Ara volen fer de l’11 de setembre una festa cívica, cultural, literària, casolana, alegre i de bon rotllo i no. No podem cedir ni un pam en la nostra reivindicació.

La Diada és el dia que tenim per recordar que podem i volem ser independents, Que som espanyols perquè vam perdre un parell o tres de guerres, però que volem ser lliures. Està clar, no?

Salut i república.

Salut i república - 30-08-2024

Resum de la situació

De moment diu que el Sánchez de visita a l’Africa i ha promès ni més ni menys que 250 mil llocs de treball a qui vulgui venir. Espero que sigui una altra mentida del Feijoo per arribar a la Moncloa d’una maleïda vegada.

Parlant de l’Africa negra, Tanzània ha esborrat de les seues llistes de ciutadans 100 mil massais que diu que n’estan fins a la boina de ballar per als turistes i volen recuperar els seus camps, les seves pastures i els seus ramats. Una intenció clarament terrorista, com és evident. Els eliminaran.

Maduro segueix sense publicar les actes de les votacions i acusa de colpisme i traïció a la pàtria qualsevol que les demani. Ha empresonat un munt de gent.

Lo Trump s’ha fet una col·lecció de cromos amb el seu careto de fa vint anys i unes sabatilles d’esport i ho ha posat tot a la venda a un preu francament exagerat, trumpista. Encara hi haurà algú que l’hi comprarà.

Lo Netanyahu, notori criminal del nostre segle, vol fer a Cisjordània el que està fent a Gaza. Segons que sembla, compta amb el permís explícit de Déu Pare. A l’ONU van fent reunions però encara no han aclarit si són verdes o si són madures.

He vist una foto d’unes dones afganeses amb uns burkes foscos, d’una textura semblant al cartró pedra. No crec que hi hagi cap Déu Pare tan cabró com per patrocinar una vestimenta semblant. Si no és el del Netanyahu, clar.

A la vista del panorama, el govern de Vivaspaña que s’ha muntat el Sr. Illa no sembla un problema gaire important… però és el nostre problema.

Ho direm amb la boca petita per no fer massa soroll: volem la independència.

Salut i república.

Salut i república - 23-08-2024

Casella de sortida

El camí cap a la independència se’ns mostra ara clar i diàfan. Havíem tingut alguna il·lusió, algun miratge que ens van esborrar a cops de porra i persecucions judicials.

Darrerament havia semblat que podíem tenir alguna mena d’esperança en el seu desenvolupament.

Els últims esdeveniments però, ens han tornat a posar en un lloc concret i ben conegut. Hem tornat exactament a la primera casella del joc, a la casella de sortida.

Semblava que havíem arribat a alguna mena de concert econòmic amb el Gobierno espanyol i no, de cap manera.

Per si hi havia algun dubte ha sortit la ministra corresponent i ens ha dit que de concert econòmic res de res i que no hi haurà ni una reforma del model de finançament. Toca’t els peus.

Es una prova de com és difícil quedar bé amb els que defensen una cosa i simultàniament amb els que defensen la contrària.

El Sr. Illa, per la seva part, sense grans escarafalls ni rodes de premsa, s’ha acabat muntant un govern que és tan Vivaspaña, o més, que el que tenen a Castilla-La Mancha i ha incorporat un parell de personatges amb un historial semidelictiu pel que fa als nostres interessos.

Els nebots, consogres, cunyats i parelles endollades no els esmentem perquè ja se sap que formen part dels grans partits i els seus professionals de la política.

Es una pena que tenim, com aquella dels “assessors”. Una vergonya.

No plorem més, però.

Tornem a estar a la sortida, bé, d’acord. Això vol dir que tenim molta més feina i que no ens podem rendir. Va, ànims.

Salut i república.

Salut i república - 23-07-2024

Segueixen les converses

Van avançant les converses i no es veu molt clar si estem progressant o no. De moment, sabem que el PSOE té un gran interès per fer l’Illa president de la Generalitat.

Ho tenen difícil perquè els independentistes catalans estan demanant a canvi millores econòmiques substancials que els socialistes espanyols no estan disposats a acceptar.

Estem sempre passant del concert econòmic o el finançament singular de Catalunya al conegut lema del “cafè para todos”. No està molt clar com pot acabar la cosa.

Bona part de l’independentisme català no vol que l’Illa sigui president perquè en el seu moment va ser un ferm partidari del 155 i es va fer tot de fotos amb alguns individus lamentables. Es cert que no és un personatge especialment volgut pels catalanistes en general.

En qualsevol cas, la notícia realment preocupant és que el Tribunal Supremo espanyol en un escrit que ha fet sobre la constitucionalitat o no de la llei d’Amnistia, a banda de dir textualment “No tenim cap dubte de la inconstitucionalitat de la norma” ja ha titllat directament de “colpistes” els independentistes implicats.

L’adjectiu, que era propi de palmeros de la caverna, ha arribat a dalt de tot, al Tribunal Supremo.

Encara hem de sentir que el Tejero era un “patriota equivocado” i que els colpistes som nosaltres.

Ja havíem dit que una de les prerrogatives del poder és la capacitat de canviar el significat de les paraules. Aquí tenim un exemple vergonyós.

De la justícia espanyola ens podem esperar qualsevol cosa.

Salut i república.

Salut i república - 19-07-2024

Parlem de futbol

De vegades sembla que estem vivint en el pitjor dels mons possibles. S’amunteguen les males notícies i sembla que el món ha d’explotar en qualsevol moment. Les guerres, les matances, la fam endèmica, els abusos del capital, tot es va amuntegant.

De sobte, però, posen en marxa un campionat de futbol i sembla que tot passa a un segon terme, sembla que l’important, el que realment preocupa a la gent no té res a veure ni amb les guerres ni amb el canvi climàtic.

El futbol és l’únic que preocupa. Conegut el resultat, però, com que la gent té les ganes que té d’insultar-se i d’ofendre’s, comencen a dir que si els millors jugadors d’Espanya són negres, que on s’ha vist? que els golejadors de l’Espanya van ser dos bascos amb sengles assistències de dos catalans, que si l’Oyarzàbal, crec que era, no va celebrar el gol tant com calia perquè es va tocar l’escut d’Espanya que portava a la samarreta i va aixecar els dos braços. Traïdor, mal patriota, etarra, li han dit. Un espectacle.

La caverna no ha perdut l’ocasió i ha tornat a parlar de l’Armada Invencible, de l’España imperial i de la comèdia de sempre.

Sisquera, però, durant un parell de dies no hem sentit res de la dona del Sànchez, del Samper, del jutge Aguirre i de tota la purrialla.

Dissortadament, el tema del futbol ha passat a millor vida i ja no ho tornarem a veure si no és per Internet i en vídeos que qui vulgui anirà mirant.

Haurem de tornar a la claveguera que tenim per hàbitat tradicional.

Calma i seguim endavant.

Salut i república.

Salut i república - 12-07-2024

Incompetent.

Una de les seves característiques és que sempre en poden fer una de més ridícula. Semblava que havien arribat al final i no, de cap manera.

El jutge Garcia – Castellón estava molt ben situat en la cursa aquesta per saber qui era el més patriota de tots els jutges. Havia aconseguit entorpir repetidament el procés d’amnistia i la caverna el lloava diàriament com si fos el nou Marchena de la Judicatura espanyola.

Es pensava que es jubilaria entre aplaudiments i lloances i s’haurà de retirar amb el títol d’incompetent de l’any, i tot perquè havia fet tard a començar la instrucció del cas. Havia de començar el dia 1 i va començar el dia 2. I mira que l’havien avisat.

Això els passa als que tenen el complex de «Santiago i cierra España», de salvadors de la pàtria. Descans que ens ha quedat.

Al tanto però. El cas ha caigut per «extemporani» però no han dit que el Tsunami no és terrorisme, no han dit que la mort del turista francès, no és culpa dels organitzadors de la manifestació. Això s’ho guarden a la mànega.

No ens sorprendria gaire si d’ací un parell d’anys, algun Marchena s’inventa una trampa, engany, excusa o barateria per tornar a acusar els implicats.

Que tal un pacte secret dels independentistes amb el Putin? I uns petards a casa d’un CDR? I una botella de ginebra per fer còctels Molotov per llançar-los a una guarderia infantil? No se sap mai.

La Justícia espanyola és imprevisible.

De moment, però, estem una mica més contents que la setmana passada que ja és molt.

Salut i república.

Salut i república - 21-06-2024

Actualitat sociopolítica.

Reviso diagonalment una pàgina d’actualitat sociopolítica. Es important saber què està passant.

L’Illa fa la mateixa cara que el Feijoo amb el mantra aquell que diu que ha guanyat les eleccions. De moment li han dit que si ha guanyat que assumeixi la responsabilitat i que formi govern.

Si cal, ja l’ajudarà el segon partit de les eleccions, que també estan molt contents. El Partit Judicial hi podria col·laborar. Ara que al Garcia-Castellón li han tornat a dir que això del Tsunami no pot ser terrorisme, igual s’ha quedat sense feina.

A la mateixa pàgina expliquen que els Estats Units han vetat una votació sobre Israel i Palestina. Rússia n’ha vetat una altra sobre Ucraïna.

Els líders de tot el món, reunits que estaven, han seguit fent cara d’estar fent alguna cosa molt seriosa i en comptes d’agafar una escopeta han optat per anar-se’n a sopar tots plegats a un restaurant excel·lent.

El president d’Hongria ha triat el mateix eslògan que el Trump. Està bé perquè tothom recorda quan va ser que Hongria va fer forta Europa.

Continua el procés d’infantilització de la nostra societat i cada cop hi ha més conservadors, més fatxes i més radicals. No podem patir.

A Eivissa ja lloguen balcons per passar una nit. Tenen dret al vàter, no pas a la dutxa. Visca el turisme.

A Mallorca tenen un feixista al capdavant del Parlament. L’ha votat lliurement la gent.

Ja es veu que el retaule no és especialment encoratjador.

Així i tot, hi ha gent que segueix lluitant per la independència. Sort en tenim.

Salut i república.

Salut i república - 07-06-2024

Diguem no a la violència.

He llegit que estem vivint en un societat profundament violenta

Parlo de la nostra, sense guerres, sense bombes, amb bones paraules i debats televisius on els candidats d’uns i altres partits ens prometen pau i tranquil·litat.

Diu que la nostra és una societat amb abundància de violència contra la dona, contra les persones majors, violència sexual contra xiquets i xiquetes, assetjament escolar, violència en el lloc de treball, violència econòmica, racisme, violència contra l’ecosistema, contra els pobres, els diferents, les altres cultures i etc. Un festival quer tenim muntat.

I això que nosaltres som els bons. Ni t’explico com està el tema en altres països on la misèria és una amenaça perfectament present, habitual i familiar des de sempre. No posaré exemples perquè són notoris i ben coneguts.

Tornant a la nostra societat, ja denunciàvem la setmana passada l’ús d’un vocabulari ofensiu, destinat a humiliar el rival polític i la seva família. Es una pena francament, però no hi ha més. Ens han acostumat i punt.

Què podem fer nosaltres? Ben poca cosa: saludar-nos amablement, dir-nos alguna paraula afectuosa i endavant (tampoc no molt a veure si semblarem uns tòtils somrient a tort i a dret.)

Si mai topem amb una colla de violents, val també si ens els trobem al facebook, o al whatsapp, mantenim un posat lleugerament distant perquè solen ser gent sense gaires recursos intel·lectuals i adéu-siau.

Amb el somriure i amb bona cara, educadament, nosaltres anem cap a la independència.

Salut i república - 31-05-2024

Frases curtes, insultants.

Sort en tenim que comencem a ser grandets i hi ha poques coses que ens puguin sorprendre.

Quan els bocamolls de tota la vida comencen a dir-se gracietes i aporrines, pots esperar qualsevol cosa.

Actualment és més notori i més greu perquè gràcies a les xarxes socials on tothom pot publicar el que li surti de les glàndules de Cowper, la gent ens hem acostumat a funcionar per titulars. Ben bé ningú no llegeix un article d’un parell de pàgines. Què dic pàgines, un parell de columnes i ningú no escolta res que duri més de 10 minuts.

Tot funciona a base de frases curtes, demolidores, millor si són ofensives, insultants. Si surt la mare o un familiar pròxim de l’insultat millor encara.

Havia fet una tria de frases exemplars, però m’estalviaré la vergonya de dir-les en públic.

Amb el tema de l’amnistia, dels exiliats, de la policia patriòtica i dels jutges encara més patriòtics, ja n’havíem sentit de grosses, ara amb les eleccions europees i el reconeixement de Palestina, n’hem sentit de florejades.

A banda dels insultadors professionals, periodistes de la caverna i gent tòxica en general, hi ha un ramat de personatges que, possiblement amb la millor intenció, reenvien les frases, les fotos o els vídeos que els resulten més colpidors.

Ja no miren si la notícia és certa o no, no cal. Es tracta d’humiliar el que no pensa com ells.

Es una passa mundial. No és que hi hagi a Catalunya més rucs que a la resta del món.

Seria bo, per això, que cap de nosaltres no entrés a la llista. Dignitat sobretot.

Salut i república.

Salut i república - 24-05-2024

Salut i república - 17-05-2024

El dia de la marmota

Ja hi tornem a ser. Cadascú parla dels resultats de les eleccions segons les seves prèvies. Se sap.

Hi ha una cosa clara, indiscutible i és que l’independentisme ha tornat a perdre. No analitzarem ara les causes, perquè no estan gens clares.

Som, segurament, els únics que hem perdut. La resta: la dreta, l’extrema dreta i el Vivaspaña, han consolidat les seves opcions sense cap dubte. Encara no tiren coets, perquè necessitaran fer una sèrie de pactes, alguns contra natura per assegurar-se la investidura i la governabilitat de Catalunya.

També és cert que la governabilitat de Catalunya, se’ls importa un carall. Catalunya sencera se’ls importa un carall. Només cal mirar el desgavell de Rodalies. Una vergonya.

Encara sort que ni PSOE ni PP poden prescindir absolutament de Catalunya, per això diràs que ens van donant una mica de corda.

Mentre escric, estic escoltant el tribut a Robert Jhonson de la Mccall Brothers Band. El blues negre reivindicatiu. M’han fet recordar l’aforisme que diu “ Només quan algú accepta la seva condició d’esclau és quan podem dir que és veritablement un esclau”.

Nosaltres volem la independència de Catalunya i la seguirem exigint.

Sabem que el nostre és també un país de sentiment, de cor, de lliri a la mà, de pandereta, de Messies i de cops d’efecte. Tanmateix tractarem de ser racionals i seguir endavant. El procés no s’ha acabat ni de bon tros

Si alguna cosa no necessita el Col·lectiu Llibertat, són lliçons gratuïtes. Sabem perfectament el pa que s’hi dona.

Seguirem dient que volem ser lliures. Tossudament.

Salut i república.