Aquesta proposta ferroviària connectarà viatgers i mercaderies pel mig del país, però ignora les dues valls del Pirineu i la Noguera, barrant el pas a la reindustrialització de les nostres terres. Tot i que si connectarà amb Cervera, Mollerussa i Tàrrega, no opta per Balaguer. Si ens tallen les vies de creixement —com ja va passar amb la C-25, l’eix transversal — ens condemnen a la decadència demogràfica i a la fuga de talent. No ens ho podem permetre. Sembla que s'hagin oblidat de Balaguer, hauria de ser el node per articular tota la Catalunya interior amb el Pirineu.

No és temps de lamentar-se, és temps de reivindicar i liderar. Com a candidat a paer en cap, no em quedaré de braços creuats esperant un tren que no arriba o l’ampliació d’un polígon que no arranca. Exigim la compensació històrica que se’ns deu i convertir la Noguera en el Triangle Industrial de Ponent. Això passa, inevitablement i entre d’altres, per completar el desdoblament 2+2 de la C-13 (Lleida-Balaguer) i transformar la C-26 (Alfarràs-Balaguer) i la C-53 (cap a Tàrrega) en vies ràpides que ens connectin directament amb l’A2. Només així els nostres polígons, com el de Campllong, podran competir en igualtat de condicions per atraure la indústria i la logística que avui ens passen de llarg.

Tanmateix, aquesta visió que demano per Balaguer, no es pot quedar dins les muralles de la nostra ciutat, cal anar més enllà. De què ens servirà ser capital, si no acompanyem els nostres municipis veïns? Tenim la comarca obstruïda de projectes incomplerts d’anys i anys per la burocràcia i per la desídia d’uns quants. És inacceptable que les obres de l’eix de Comiols, que havien d’estar enllestides el 2025, segueixin encallades en projectes i memòries mentre Artesa de Segre i Ponts esperen una connexió digna. No podem permetre que el nord de la comarca se senti abandonat.

Des de Balaguer, vull liderar un front comú on alcaldes i regidors de tots els colors, empresaris, entitats i societat civil diguem prou. La Noguera no pot ser el pati del darrere de ningú. Cal que ens fem valdre amb un pla d’infraestructures integral que vagi des de les valls del Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana fins a les connexions amb Barcelona i amb el Port de Tarragona via Montblanc, o ens seguiran veient passar des de la finestra d’un tren que mai s’aturarà a casa nostra.

Kevin Bruque i Domínguez, candidat a l’alcaldia de Balaguer

La taxa més elevada de diagnòstics se situa entre la població de 15 a 44 anys, amb 130 casos per cada 100.000 habitants, seguit dels ciutadans de 45 a 59, amb 114 casos; els majors de 80 anys, amb 112; els de 0 a 4 anys, amb 107; i els de 70 a 79 anys, amb la mateixa taxa. Les xifres més baixes es donen ara en els infants de 5 a 14 anys, amb 36 casos per cada 100.000 habitants, quan a principis de desembre es va arribar a una taxa de 792, sent el grup d'edat amb més casos en aquell moment.

Els ingressos continuen a la baixa

Segons el SIVIC, els ingressos de pacients amb mostra positiva de grip baixen. Hi ha 55 persones ingressades en llits convencionals. D'aquestes, 44 tenen més de 60 anys -28 més de 80-. La setmana passada n'hi havia 98. A l'UCI, hi ha vuit pacients, un menys que la setmana anterior; i sis del total tenen més de 60 anys.

D'altra banda, la cobertura vacunal enfront de la grip és del 68% per als majors de 80 anys i del 54% per les persones entre 70 i 79 anys.

La grip i altres infeccions respiratòries

Durant la setmana del 4 a l'11 de gener, la incidència del conjunt de les infeccions respiratòries agudes (IRA) és de 590 afectats per 100.000 habitants, equivalent a 47.858 casos, per sota del nivell basal de transmissió.

La grip és el virus predominant, amb un 28,8% de les mostres. Predomina la circulació del subtipus A (H3N2) variant K (87%), per sobre de l'A (H1N1pdm09), amb un 4,3%. Per darrere de la grip hi apareix el virus respiratori sincitial (VRS), amb un 16,4% de les mostres. De fet, la incidència estimada del VRS -principal causant de les bronquiolitis en infants- es manté en ascens, amb 97 casos per 100.000 habitants, pels 64 de la setmana anterior.

Pel que fa al SARS-CoV2 es manté estable a nivells baixos de transmissió amb una incidència estimada de 8 casos per 100.000 habitants, i la circulació predominant del subtipus XFG (100% de les mostres).

En la població pediàtrica, la positivitat dels multitests mostren la grip A com el més circulant, amb el 34,4% de les mostres, seguit del VRS, amb l'11,7%

El conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha explicat que pretenen que el ciutadà pugui fer tràmits "d'una forma més senzilla, més entenedora", i evitant que hagin de descarregar-se arxius per emplenar-los i tornar-los a enviar. Seran, doncs, formularis que es podran omplir des del navegador de forma automàtica i estalviant burocràcia. 

A banda de la conversió de PDF a HTML, es permetrà fer pagaments amb la plataforma Bizum i validacions automàtiques i també s'adaptarà el llenguatge per fer-lo més planer. Així mateix, aquest 2026 s'introduiran noves funcionalitats gràcies a la intel·ligència artificial (IA), com la lectura i extracció de dades per evitar que l'usuari hagi de repetir informació manualment o l'emplenament d'adreces mitjançant la posició en un mapa. El projecte compta amb un pressupost de 4,3 milions d'euros que ja han permès que el 77% de les tramitacions dels últims mesos siguin en format HTML.

Tot aquest projecte de redisseny s'emmarca en el pla de reforma de l'administració impulsat pel Govern amb l'objectiu de millorar la qualitat dels serveis públics. Està previst que el procés finalitzi el mes de juny.

Masot ha afirmat que "custodiar el territori és assumir la responsabilitat col·lectiva sobre el nostre paisatge, els nostres boscos i tots els espais que formen part de la nostra demarcació", i ha subratllat que el món local "és qui millor coneix les necessitats i oportunitats de cada espai".

El diputat ha remarcat que la Diputació, a través de l'Àrea de Sostenibilitat, acompanyem els municipis en la gestió ambiental i en l'adaptació al canvi climàtic, reforçant la seva capacitat per prevenir i respondre davant emergències, com incendis, inundacions o sequeres.

Masot ha conclòs que "custodiar el territori és cabdal per connectar el món local amb la voluntat de preservar el patrimoni natural des del diàleg i la cooperació entre totes les administracions".

Aquesta majoria d'edat els ha de permetre votar, garantir el seu dret a formar part de partits polítics o poder constituir associacions, establir el dret d'autodeterminació informativa i el d'accés a les xarxes socials, poder presentar sol·licituds d'accés al sistema educatiu i ampliar la seva capacitat de decidir sobre l'administració dels seus béns i de signar contractes sense representació dels tutors legals.

"Tinc 16 anys, puc treballar, puc estar donat d'alta a la seguretat social, però no puc votar. Tinc 16 anys, puc emancipar-me, però no puc obrir un compte bancari", ha plantejat la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas.

La síndica ha puntualitzat, però que no estan demanant rebaixar la majoria d'edat per a tots els supòsits, sinó que es reconegui "progressivament" l'autonomia i la capacitat de participació d'aquests adolescents.

Garantir l'educació obligatòria fins als 18 anys

En l'àmbit educatiu, en canvi, l'informe aposta per fer obligatori fins als 18 anys l'escolarització, que ara arriba als 16. En aquest àmbit, però apunta que, actualment, hi ha mancança de places en la formació professional o en els programes per aquells alumnes que no han obtingut el títol d'ESO, cosa que s'hauria de solucionar si s'ha de garantir l'educació fins als 18.

A més, veu necessari garantir la universalització de l'escolarització a I2 amb un augment de l'oferta de places i el desplegament de polítiques d'accessibilitat econòmica, com la gratuïtat, per assegurar que tots els infants poden anar a l'escola bressol. En cas que no es pugui garantir aquesta universalització, creu que s'ha de discriminar positivament l'alumnat socialment més desfavorit en l'accés a la gratuïtat. Per aconseguir-ho, planteja ampliar els criteris de renda més enllà de percebre o no la renda garantida o incrementar la reserva de places per a l'alumnat amb necessitats educatives per raons socioeconòmiques a I0 i I1, entre d'altres.

A més, reclama mesures que promoguin la universalització del lleure educatiu, com ajuts per fomentar l'accés d'infants i adolescents.

Tractament específic de la infància a l'hora de decidir polítiques

En l'informe, la sindicatura critica que la infància no és tinguda en compte sovint a l'hora de dissenyar polítiques, a vegades ni quan són els destinataris d'aquestes, ja que acaba prevalent una mirada cap l'adult.

En aquest sentit, planteja establir per norma els mínims essencials per garantir el dret dels infants a un nivell de vida adequat, determinar la renda de suficiència econòmica que necessita una família per garantir aquests mínims i crear una prestació específica condicionada a la renda per garantir que les famílies amb infants arribin a aquests mínims.

També demana que la condició d'infant sigui un criteri de priorització en l'accés a les prestacions sanitàries i estudiar la conveniència d'establir terminis màxims garantits per als infants en els procediments que més els afecten.

En una línia similar, demana que es tingui en compte la presència d'infants en un nucli familiar com a supòsit d'emergència social si hi ha risc d'exclusió residencial i determinar quines condicions residencials són adequades si hi ha un infant, excloent les pensions i els centres d'acollida temporal. A més, reclama un protocol d'actuació en cas de desnonament de famílies amb infants o altres persones vulnerables a càrrec.

Especial atenció a la primera infància i l'adolescència

En l'informe, el Síndic situa la primera infància i l'adolescència com dos dels moments clau en l'etapa vital i planteja que les polítiques públiques no donen una resposta prou acurada als riscos associats en cada moment.

Per això, demana desenvolupar polítiques de transferència de rendes per al suport a la criança per a les famílies amb infants a càrrec que cobreixin tot el cicle vital de l'infant, garantir serveis d'acompanyament i atenció a les necessitats d'adolescents en situació de risc i reforçar procediments més garantistes en les declaracions de desemparament. També assenyala la necessitat d'evitar la institucionalització dels infants tutelats menors de sis anys i reduir-la en el cas dels adolescents.

Més recursos en salut

Pel que fa a la salut, menciona que cal garantir l'atenció específica a les necessitats mèdiques dels adolescents més enllà dels 15 anys, quan acaba l'atenció pediàtrica, allargant-la fins als 17.

En l'àmbit de la salut mental, planteja la necessitat de millorar la cobertura i la intensitat dels Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), especialment entre els adolescents, incrementant les dotacions dels professionals i garantir l'atenció dels infants als Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) fins als sis anys, així com la continuïtat assistencial als CSMIJ a partir d'aquesta edat.

En clau econòmica, creu que s'haurien de tenir en compte diferents franges d'edat a l'hora de determinar ajuts, com la renda garantida o les motxilles econòmiques, ja que les necessitats no són les mateixes a totes les edats.

Escoltar més

Per últim, la síndica recomana un seguit de mesures per garantir el dret a l'escolta, també abans dels 12 anys. Entre aquestes, promoure una participació més activa dels infants i adolescents, formar més els professionals que treballen en contacte amb ells i establir garanties d'escolta en totes les decisions escolars, tant en l'escolarització, amb la signatura de l'infant en la sol·licitud, com en els procediments sancionadors o en els conflictes escolars.

A més, creu que en les separacions o divorcis s'hauria de facilitar a infants i adolescents informacions sobre les possibles decisions judicials que els poden afectar, i garantir-los el dret a ser escoltats i a expressar les seves opinions lliurement, i que aquestes es tinguin en compte.

L'elecció de les estacions guardonades als World Ski Awards es fa mitjançant una votació popular en línia, oberta a aficionats a l'esquí i professionals del sector turístic.

El president de Ferrocarrils, Carles Ruiz, ha comentat que el guardó els encoratja a continuar treballant en l'aposta per apropar la muntanya a tothom "cada dia de l'any". En el cas de Boí Taüll, la proximitat al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el patrimoni romànic de la Vall de Boí, patrimoni de la humanitat, fan que sigui un indret "únic". El premi, ha afegit Ruiz, és un reconeixement a totes les persones que treballen diàriament perquè Boí Taüll sigui una estació d'esquí i de muntanya "propera i de referència".

Des de l'estació de la Vall de Boí, el seu gerent, David Ros, ha destacat la "complicitat i implicació" de totes les àrees en el repte de la millora continuada de la qualitat del servei i el producte així com la feina per part de tots els equips de Boí Taüll. Ros també ha valorat els esquiadors habituals que han tornat a donar confiança en l'estació.

El director de l'Agència Catalana del Consum, Isidor Garcia, ha assenyalat que "la regla fonamental" és que el gènere que s'ofereixi ha de contenir el preu antic i el de la rebaixa, i no es pot haver modificat en els 30 dies anteriors a la venda. Per aquest motiu, ha explicat que s'estan revisant els imports de fa dos mesos de 10.000 articles seleccionats prèviament  per detectar si hi ha increments i que, posteriorment, es venen com a descomptes. 

Garcia considera que aquesta seixantena de dies és "el marge de maniobra raonable" i ha posat el focus en la venda en línia, ja sigui a través de pàgines web o plataformes, perquè "és el paradigma per aquestes dates". El director de Consum ha recordat que les sancions, en el cas d'incomplir el codi, poden arribar fins a 100.000 euros. En canvi, en l'àmbit de Comerç és fins a 20.000. 

El director ha convidat els usuaris a fer comparatives de preus, controlar el sistema de pagament perquè sigui fiable i ha recordat al consumidor que "té dret a retornar el producte durant els 14 dies següents de manera gratuïta".   

Quarantena d'expedients el 2024

El Departament d'Empresa i Treball va obrir 45 expedients sancionadors pel Black Friday de l'any passat perquè havien incomplert la normativa, quatre més que el 2023. D'aquest total del 2024, la Direcció General de Comerç va iniciar 28 processos per competència deslleial, dels quals 21 s'han resolt amb una multa que s'ha enfilat fins a un import global de 175.560 euros. 

Per la seva banda, l'Agència Catalana de Consum ha impulsat 17 informes sancionadors que, per ara, s'estan tramitant. El director ha destacat la importància d'aquests procediments, especialment si es tracta "d'empreses que ja van ser objecte d'inspecció" en altres campanyes. Garcia ha dit que si aquestes novament acabessin amb multa seria "un factor agreujant" a l'hora d'imposar la quantia econòmica.

Els aliments recaptats aquest cap de setmana es traslladen a centres logístics i a punts de classificació abans d'acabar als bancs d'aliments de cada barri o municipi. Amb els diners que es recullin fins al 23 de novembre el Banc dels Aliments comprarà productes frescos com fruita, verdura i proteïna, així com aliments per a infants. L'any passat es van recollir 1.521.984 quilos d'aliments i les donacions econòmiques van arribar a 1.243.732 euros. El Gran Recapte 2025 ha comptat amb 15.800 voluntaris repartits en 2.000 punts de venda: uns 10.000 a Barcelona, 2.800 a Tarragona, 1.800 a Girona i 1.100 a Lleida.

En una nau logística del ZAL del Port de Barcelona hi han treballat durant el matí desenes de voluntaris, amb la tradicional armilla blava, i personal contractat pel banc. Les grans banyeres de cartró procedents dels supermercats arriben plenes de productes barrejats. A les cadenes de voluntaris, estudiants, treballadors d'empreses que fan 'team building' o membres d'entitats socials, es destrien els aliments segons la seva tipologia i s'encaixen en capses de cartró més petites amb un sol tipus de producte cadascuna, per fer-ne més fàcil la seva distribució posterior. De fet, molts dels aliments ja començaran a ser consumits abans que acabi novembre.

El president Illa ha aportat la seva bossa amb alguns productes i després ha ajudat durant una estona a destriar alguns aliments per posar-los en capses. També ha pogut conversar amb els responsables del Banc i amb voluntaris. Alguns dels estudiants de Secundària que estaven treballant en aquell moment s'han volgut fotografiar amb el president.

La directora del Banc dels Aliments, Elisabet Viladomiu, ha explicat que en un primer balanç provisional es calcula que més de 15.000 persones han col·laborat en el Gran Recapte, cosa que ja consideren un èxit. Sobre la recollida d'aliments, tot i una "primera impressió" que semblava que el menjar arribés "una mica massa en comptagotes", aquest dilluns sembla que les cadenes de supermercats han indicat que es podrien superar les 1.000 tones o el milió de quilos. "Pensem que serà un bon any", ha reblat.

L'entitat admet que els millors anys de recaptació van ser just abans de la pandèmia, i que des d'aleshores les xifres no s'han recuperat del tot ja que alguns supermercats ja no fan recollida física i algunes entitats socials ja no distribueixen menjar a famílies vulnerables. Tot i així, ha animat la ciutadania a aportar, ara ja en forma de donació econòmica, per no oblidar que una quarta part de la població té penúries econòmiques importants.

9 nedadors del club han participat aquest dissabte al XXXIè Trofeu Raül Ramos del CN Olot, en categories infantil, júnior i Absoluts amb més de 400 nedadors participants.

S'han aconseguit 2 medalles i  varies Millors Marques personals amb molt bons resultats:

🏊‍♀️Berta Sanmartín Fortuny.

🥈Medalla d'argent en els 100 Esquena Infantil MMP i ⏱Millor Marca del Club de 14 anys.

✔14a en els 200 Lliures Absoluta.

🏊‍♂️Joel Farré Cortada.

🥉Medalla de bronze en els 200 Esquena absoluts.

✔10è en els 100 Esquena Absolut.

🏊‍♀️Maya Ilaria Lungociu.

✔10a en els 100 braça infantil MMP i Mínima per al Campionat de Catalunya.

✔13a en els 200 braça Absoluta.

🏊‍♂️Nil Masana Camats.

✔10è en els 100 Estils infantil MMP.

✔13è en els 100 Esquena Infantil MMP.

🏊‍♀️Martina Todorova Dimitrova.

✔12a en els 200 Lliures Absoluta.

✔14a en els 100 Braça Absoluta.

🏊‍♀️Aina Guiu Solé.

✔14a en els 200 Braça Absoluta.

✔20a en els 100 braça Absoluta.

🏊‍♀️Clàudia Bravo Cortès.

✔15a en els 100 Estils Infantil  MMP.

✔27a en els 100 Lliures Infantil.

🏊‍♀️Ares Queralt Salagean.

✔21a en els 100 Estils  MMP.

✔35a en els 100 Lliures Infantil MMP.

🏊‍♀️Berta Pijuan Martínez.

✔31a en els 100 Esquena Infantil.

✔38a en els 100 Lliures Infantil.

El Departament d'Esports obre demà la convocatòria de subvencions del Pla de Xoc per a la millora de la Xarxa Bàsica d'Instal·lacions Esportives de Catalunya per al període 2025-2029

El termini de presentació de sol·licituds comença demà dissabte i acabarà el 24 de novembre de 2025

El Departament d'Esports obre demà la convocatòria de subvencions pluriennals per finançar les actuacions urgents del Pla de Xoc per a la millora de la Xarxa Bàsica d'Instal·lacions Esportives de Catalunya per al període 2025-2029, que està dotada amb 120 milions d'euros. Els Ajuntaments i les entitats municipals descentralitzades (EMD) podran demanar els ajuts per poder modernitzar i condicionar els espais esportius.

Es tracta d'unes subvencions que volen garantir la qualitat, la seguretat, l'accessibilitat, la funcionalitat i la sostenibilitat dels equipaments esportius de titularitat pública del país, i que van destinades, preferentment, a actuacions urgents. L'import total destinat a la convocatòria és de 120 milions entre el 2025 i el 2029.

Els beneficiaris d'aquests ajuts són els Ajuntaments i les EMD de més de 500 habitants, que podran presentar fins a un total de tres projectes. Tal com estableixen les bases, el pla de xoc s'adreça a les instal·lacions esportives públiques de titularitat municipal que presten serveis de caràcter comunitari, escolar, federatiu o de promoció de la salut. Són pistes, sales, pavellons, camps i piscines.

L'import màxim de la subvenció que podrà obtenir cada ens per al conjunt de projectes a subvencionar es calcularà d'acord amb el criteri dels trams de població següents: ​

Fins a 500 habitants: un import màxim de 20.375 euros

De 501 habitants fins a 2.000 habitants: un import màxim de 45.000 euros

De 2.001 habitants fins a 5.000 habitants: un import màxim de 80.000 euros

De 5.001 habitants fins a 10.000 habitants: un import màxim de 160.000 euros

De 10.001 habitants fins a 20.000 habitants: un import màxim de 319.000 euros

De 20.001 habitants fins a 50.000 habitants: un import màxim de 624.000 euros

A partir de 50.001 habitants: un import màxim d'1.250.000 euros

Els ajuts del pla de xoc permetran:

Millorar de manera immediata i efectiva la seguretat, l'accessibilitat, la funcionalitat i la sostenibilitat de les instal·lacions esportives públiques.

Reforçar la cohesió territorial, garantint la disponibilitat d'equipaments esportius de qualitat a tots els municipis.

Contribuir als compromisos internacionals de Catalunya amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030.

Un futur més equitatiu i sostenible per a l'esport català

El Pla de Xoc per a la millora de la Xarxa Bàsica d'Instal·lacions Esportives de Catalunya consolida l'esport com a dret ciutadà i com a eina fonamental de salut, cohesió social i transformació verda i digital, i assegura un futur més equitatiu i sostenible per a tot el sistema esportiu català.

El termini de presentació de sol·licituds és de quinze dies naturals a partir de demà. Per tant, es poden demanar a través de la plataforma EACAT (www.eacat.cat) des de demà dissabte i fins al pròxim 24 de novembre.

El Departament d'Esports coordina i executa el projecte, que és un dels objectius prioritaris de la legislatura en el marc del projecte Esport 360, en col·laboració amb el món local i altres departaments del Govern. També es promou la cooperació amb programes públics com el Pla únic d'obres i serveis de Catalunya (PUOSC), per garantir la coherència i l'eficiència en la distribució dels ajuts.

Actualment, el parc d'instal·lacions esportives de Catalunya està format per 20.686 equipaments, dels quals un 51% són de titularitat pública, un 12% pertanyen a entitats esportives privades i associatives, i la resta són d'ús privat.

Dades clau

El pla de xoc s'adreça a les instal·lacions esportives públiques de titularitat municipal que presten serveis de caràcter comunitari, escolar, federatiu o de promoció de la salut. Són pistes, sales, pavellons, camps i piscines.

El Departament d'Esports coordina i executa el projecte, que és un dels objectius prioritaris de la legislatura en el marc del projecte Esport 360, en col·laboració amb el món local i altres departaments del Govern.

Actualment, el parc d'instal·lacions esportives de Catalunya està format per 20.686 equipaments, dels quals un 51% són de titularitat pública, un 12% pertanyen a entitats esportives privades i associatives, i la resta són d'ús privat.

El Pla d'acció contra l'abandonament escolar prematur aborda els diferents factors que incideixen en aquest fenomen i recull totes les accions que realitza el Departament d'Educació per abordar una qüestió que "preocupa" i que és "un repte de país" que requereix del treball conjunt de totes les administracions. "L'abandonament escolar significa una pèrdua de capital econòmic, però també de capital social i humà, que no ens podem permetre el luxe com a país", ha destacat el secretari de Millora Educativa, Ignasi Giménez Renom.

L'abandonament escolar prematur fa referència a la població que no ha completat la formació bàsica (ESO) o que un cop finalitzada, no ha acabat la postobligatòria i no continua amb cap tipus de formació.

L'objectiu, com ha explicat Ignasi Giménez Renom, secretari de Millora Educativa, és situar la taxa per sota del 9%. "En els últims anys hi ha hagut una important davallada fins situar la taxa en el 13,7% l'any passat, però encara estem de lluny de poder assolir la xifra del 9% que marca Europa", ha afegit.

Un pla, 10 estratègies

El Pla d'acció preveu 10 estratègies per lluitar contra l'abandonament escolar prematur. En cadascuna d'elles, s'inclouen els objectius a assolir en l'àmbit educatiu així com les accions ja en marxa i les noves mesures plantejades.

Del conjunt d'accions, el secretari de Millora Educativa n'ha destacat les orientades a la lluita contra la segregació escolar, que s'està abordant amb molt bons resultats, i la reducció de l'absentisme, "la portà d'entrada a l'abandonament".

El document també concreta el conjunt d'accions a desenvolupar els següents cursos, com ara elaborar un pla d'acció conjunt entre les diverses administracions; aprovar i desplegar el Decret d'orientació educativa; incloure la perspectiva de la segregació residencial al Pacte contra la segregació escolar; regularitzar els centres de segona oportunitat; o actualitzar el Protocol d'àmbit comunitari davant situacions d'absentisme.

Projecte Reconnect-ES

La jornada també ha donat a conèixer el projecte Reconnect-ES, una iniciativa del Departament amb l'objectiu de reduir l'abandonament escolar prematur a través de la tasca de 52 educadors socials que donen suport als joves que han deixat els seus estudis. Els educadors van contactar telefònicament durant el passat curs amb joves que el 2023-2024 havien deixat els estudis, i a través de l'orientació han aconseguit reinserir els joves al sistema educatiu.

Així, de 8.941 joves contactats, un 15,28% s'han reincorporat de nou al sistema educatiu, el que suposa un total de 1.366 alumnes. D'aquests, el 32,9 % es van matricular a la formació professional de grau mitjà; el 13,2% a programes de formació i inserció; el 13 % als certificats de professionalitat i el 8% al batxillerat.

La Rebeca Franco, que va abandonar els estudis als 17 anys i que ara cursa un grau mitjà de gestió i administració, és una de les participants en el projecte. Explica que va deixar d'estudiar perquè "estava desorientada i desmotivada" i que la trucada de l'Anna, l'educadora social que l'ha acompanyat, li va obrir una finestra d'esperança. "Primer em va escoltar i a partir d'aquí vam anar obrint un camí en base als meus gustos i preferències per tal d'assolir un objectiu", ha assenyalat.

L'Anna Cases, l'educadora social que va treballat amb la Rebeca, explica que participar en el projecte ha estat enriquidor perquè li ha servit per demostrar totes les potencialitats que té com a educadora i poder-les invertir en algú per transformar la realitat que expliquen en la primera trucada. Afegeix que bona part dels abandonaments escolars es deuen a la desorientació dels joves i al desconeixement dels recursos educatius que existeixen i que és important "escoltar molt" per poder orientar correctament.

De la mateixa manera, els experts de Copernicus preveuen que, degut a l'escalfament global, la temperatura mitjana global entre els anys 2023 i 2025 superi els 1,5 graus respecte al període preindustrial (1850-1900). Segons les dades recollides per l'observatori climàtic, seria la primera vegada que el planeta sobrepassaria els límits pactats dins l'Acord de París en un període de tres anys.

"Ens trobem ara mateix en una dècada en què és molt probable que el límit d'1,5 graus se superi, un fet que posa de manifest el ritme accelerat del canvi climàtic i la urgent necessitat d'actuar", indica la responsable estratègica de clima de Copernicus, Samantha Burgess.

Un dels octubres més càlids

Més enllà de situar l'any 2025 com un dels més calorosos des que es tenen registres, el servei climàtic ha corroborat que aquest darrer mes d'octubre ha estat el tercer octubre més càlid. Durant el desè mes de l'any, la temperatura mitjana global a la superfície terrestre va ser de 15,14 graus, fins a 0,7 graus superior a la mitjana del període 1991-2020.

L'octubre de 2025 només s'ha vist superat pel mateix mes del 2023, on els termòmetres van marcar 15,30 graus de mitjana, i per l'octubre del 2024, amb una temperatura mitjana de 15,25 graus.

De la mateixa manera, l'octubre d'aquest any va superar en 1,55 graus la temperatura mitjana estimada per al període preindustrial. Segons Copernicus, octubre és el primer mes en què els termòmetres tornen a sobrepassar la desviació màxima pactada en els Acords de París des de l'abril del 2025.

Fa un any el grup municipal republicà va presentar una moció amb un paquet de mesures concretes —entre les quals l'augment de freqüències, el reforç dels serveis en hores punta i una millor connexió amb les línies d'alta velocitat per facilitar els desplaçaments a Barcelona— que, lamentablement, encara no s'han materialitzat i que va comptar amb el suport del Ple de la Paeria de Balaguer. Aquesta proposta estava pensada per respondre al creixement sostingut de l'ús de la línia i a les necessitats dels usuaris i usuàries de la nostra ciutat.

Les dades oficials mostren un increment notable del nombre de viatgers a la línia Lleida–Balaguer-La Pobla, que s'apropa al mig milió de passatgers anuals, fet que posa de manifest la transcendència d'aquesta connexió com a eix vertebrador del territori i la necessitat d'adaptar l'oferta al creixement del nombre d'usuaris. L'increment de la demanda ha comportat vagons plens i, en hores punta, usuaris obligats a viatjar de peu des de Balaguer fins a Lleida, circumstància que evidencia la urgència d'intervencions per ampliar la capacitat i les freqüències.

Esquerra Republicana considera que les administracions responsables —Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i la Paeria de Balaguer— han d'articular, amb caràcter urgent, un pla de mesures que inclogui, com a mínim:

•          Increment de freqüències en el tram Lleida–Balaguer, especialment en hores punta i caps de setmana.

•          Reforç de material mòbil i mesures per augmentar la capacitat (com trens addicionals o composicions més llargues).

•          Millora de la connexió i coordinació horària amb serveis d'alta velocitat a Lleida per facilitar desplaçaments ràpids a Barcelona.

El grup municipal recorda que la sostenibilitat i la cohesió territorial passen per un servei ferroviari de qualitat que permeti desincentivar l'ús del vehicle privat i alhora donar resposta a la mobilitat quotidiana de la ciutadania. Per això, Esquerra Republicana insta a promoure inversions que garanteixin un servei regular, còmode i amb la capacitat suficient per atendre la demanda creixent i que connecti també amb les altres capitals de comarca.

"El tren és una peça clau per al futur de la ciutat, per Ponent i també pels veïns del Pallars. No podem permetre que l'increment de passatgers es tradueixi en un servei insuficient o insegur; calen respostes concretes i compromisos reals per part de les administracions responsables", ha assenyalat el president d'ERC a Balaguer, Kevin Bruque.

El telèfon d'emergències 112 ha rebut 259 trucades relacionades amb el temporal, que han generat 238 incidències. Els municipis amb més activitat han estat Barcelona (42), Móra d'Ebre (12), Reus (8), Tarragona (8) i Lleida (7). Els Mossos d'Esquadra han intensificat la vigilància al barranc de la Faneca, a Móra d'Ebre, per l'elevat cabal acumulat, mentre Protecció Civil ha demanat extremar la precaució en els desplaçaments davant del front de pluges que es desplaça cap al nord.

En declaracions a Catalunya Ràdio, la consellera d'Interior, Núria Parlon, ha insistit que la previsió meteorològica no fa necessari suspendre les classes de manera general, tot i recomanar que s'evitin desplaçaments en zones on plogui amb intensitat. "Les escoles són espais segurs, però si en el moment de sortir plou molt, és millor no fer-ho", ha afirmat.

Parlon ha explicat que, tot i que la tempesta ha quedat més estancada del previst a la zona del Vallès, la previsió és que avanci ràpidament i no calgui adoptar mesures excepcionals. La consellera ha demanat "molta cautela" i ha remarcat que cada centre educatiu, segons la seva realitat, pot adaptar l'activitat o informar les famílies en cas d'incidències.

El comitè tècnic de seguiment de l'emergència es tornarà a reunir al migdia per valorar l'evolució del temporal, que de moment no ha provocat afectacions greus però sí nombroses incidències puntuals arreu del país.

Aquests 230 punts, ubicats en establiments i supermercats, necessitaven una xifra aproximada de 1.300 voluntaris per cobrir satisfactòriament les necessitats, i al final s'ha aconseguit situar-se força a prop, al voltant del 85%, motiu pel qual des del Banc dels Aliments es vol fer un agraïment públic a tot el voluntariat per la seva implicació en la que és una de les mobilitzacions solidàries més grans del país com és el Gran Recapte.

Des del Banc també s'ha volgut donar les gràcies anticipadament a la ciutadania per la seva col·laboració i també a empreses i entitats de tota mena pel seu suport, com per exemple club esportius com ara el Força Lleida i el Club Patí Vila-sana, per esmentar-ne només alguns.

De cara a aquesta doble jornada, el Gran Recapte espera les donacions en forma d'aliments, tot i que també es recorda que ja estan activades les donacions econòmiques directes per comprar i distribuir aliments, que es podran fer fins al 23 de novembre a través de la pàgina web www.granrecapte.org, tant directament com a través del súper digital, on el donant pot escollir directament quins productes vol comprar per donar al Gran Recapte. També s'ha habilitat el Bizum 33596. Els aliments més necessaris són: llet, oli, conserves de peix i de carn, arròs, pasta, llegums cuits i alimentació i productes infantils.

La 17a edició del Gran Recapte se celebrarà a tot Catalunya sota el lema 'Ho donem tot', un missatge que vol posar en valor que qualsevol aportació, per petita que sigui, suma i esdevé imprescindible. És un missatge que reflecteix l'esperit de la campanya i la mobilització desinteressada de milers de persones disposades a garantir una alimentació digna per a tothom. Un dels propòsits del Gran Recapte és fer visible la part positiva de la solidaritat ciutadana i la seva implicació per poder ajudar les persones en risc d'exclusió social, uns valors especialment rellevants en el context en què estem.

Segons explica el diari La Manyana, els primers sospites van aparèixer cap a les quatre de la matinada, quan un dels responsables de la barra va notar un bitllet amb un tacte estrany. En fer un recompte, van comprovar que es tractava d'onze bitllets falsos de 50 euros cadascun, amb un valor total de 550 euros.

Els Mossos d'Esquadra, que ahir van confirmar al mateix diari que investiguen els fets, s'han fet càrrec de la recerca per determinar l'origen dels bitllets.

La darrera incidència coneguda de circulació de bitllets falsos a la demarcació de Lleida va tenir lloc al maig de 2024, quan la Guàrdia Urbana de Tàrrega va detenir un home de 26 anys, veí de Guissona, després que la propietària d'un establiment local denunciés l'ús de bitllets falsos.

La cantant de Sant Esteve Sesrovires va dir a 'The New York Times' que no amagava el desig que ha tingut "sempre" de veure com podia apropar-se a Déu i sembla que 'Lux' vagi encaminat en aquesta indagació cap a la divinitat. "Com puc estar més a prop de Déu? Aquest sentiment espiritual sempre ha estat allí, només que no l'havia racionalitzat ni intel·lectualitzat", va reflexionar.

Les referències a Déu, la religiositat i l'espiritualitat apareixen no només en la imatge de portada, sinó en moltes de les lletres de les cançons del treball, que, com va dir, està inspirat en dones santes i en el misticisme femení. 'Mi Cristo llora diamantes (...) Te llevo conmigo siempre, siempre', canta a 'Mio Cristo' o 'Me pongo guapa para Dios (...) Solo guapa para mi Dios', diu a 'Novia robot', un tema exclusiu en format físic. "L'única manera de salvar-nos és a través de la intervenció divina", canta Björk a 'Berghain' en una frase que sembla impregnar la majoria de les cançons de 'Lux'.

Rosalía ja no parla de l'èxit, la fama, les motomamis o el molt que enyora a la seva família com va fer al disc anterior. Ara l'espiritualitat està present en gran part del treball a excepció de cançons com 'La perla', que sembla dedicada a una exparella, a qui li etziba frases com: "La decepción local, rompecorazones nacional, un terrorista emocional, el mayor desastre mundial. Es una perla, nadie se fía. Es una perla, una de mucho cuidao". O la cançó 'Reliquia', en què fa un recull geogràfic de la seva vida: "Yo que perdí mis manos en Jerez y mis ojos en Roma. Crecí y el descaro lo aprendí por ahí por Barcelona. Perdí mi lengua en París, mi tiempo en LA. Los heels en Milán, la sonrisa en UK. Pero mi corazón nunca ha sido mío, yo siempre lo doy. Coge un trozo de mí, quédatelo pa' cuando no esté. Seré tu relíquia. Soy tu relíquia".

Estil

Rosalía ha complert la seva paraula quan va assegurar que 'Lux' era el disc més diferent de la seva carrera. Aquest és un àlbum de pop experimental i conceptual, desprès dels hits i el mainstream, que convida a ser escoltat d'inici a final, amb una Rosalía capaç de portar el timbre de veu a límits fins ara mai transitats per ella, sobretot en el terreny operístic. La compositora ha deixat enrere els ritmes urbans i en especial el reggaeton, que no apareix en cap de les cançons. Sigui com sigui, es mostra convençuda que la seva música és pop. "És només una altra manera de fer-lo", va expressar.

Amb 'Berghain', va posar les cartes sobre la taula de quines eren les seves intencions amb 'Lux' i va deixar clares les sonoritats i les temàtiques del nou treball, que caminen entre la introspecció, la intimitat, la mística amb reminiscències pop, electròniques, simfòniques i operístiques. Rosalía també torna en alguns moments a les sonoritats més flamenques, però lluny d''El mal querer'. Així mateix, fins i tot s'atreveix amb una rumba a 'La rumba del perdón', al costat de Sílvia Pérez Cruz i Estrella Morente.

Les atmosferes i l'experimentació de 'Lux' s'aproximen a les atmosferes de Björk en especial del disc 'Homogenic' de l'any 97. Rosalía va dir de la cantant en una entrevista: "És la meva dona preferida com a artista. L'ésser humà més fascinant que he conegut mai". Björk col·labora en aquest disc amb Rosalía a 'Berghain'. Les dues ja havien col·laborat anteriorment a 'Oral'.

L'àlbum està dividit en quatre moviments. El primer (MOV I) inclou cinc cançons: 'Sexo, violencia y llantas', 'Reliquia', 'Divinize', 'Porcelana' i 'Mio Cristo'. En el segon (MOV II), hi figuren títols com 'Berghain', 'La perla', 'Mundo nuevo' i 'De Madrugá'. El MOV III incorpora les peces 'Dios es un stalker', 'La yugular', 'Focu 'ranni'' -exclusiva per al format físic-, 'Sauvignon blanc' i 'Jeanne' -també exclusiva per a CD i vinil. En el MOV IV hi ha les últimes quatre: 'Novia robot' -la darrera que es podrà sentir només en dispositiu físic-, 'La rumba del perdón', 'Memória' i 'Magnolias', que tanca el disc.

13 idiomes

L'enregistrament recull cançons en una tretzena d'idiomes, entre els quals el català, castellà, anglès, llatí, sicilià, ucraïnès, àrab i alemany, idioma que utilitza en el primer single que s'ha conegut del treball, 'Berghain'. "Pertanyo al món", va dir a The New York Times, "per què no havia d'intentar aprendre d'altres persones, altres idiomes, per expandir les meves possibilitats?" En català canta una part de 'Divinize', el tercer tema de l'àlbum en el qual també canta en anglès.

Björk, Carminho, Estrella Morente, Sílvia Pérez Cruz, l'Escolania de Montserrat, el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Yahritza i Yves Tumor col·laboren en el nou disc de Rosalía, que es va gravar amb l'Orquestra Simfònica de Londres, dirigida per Daníel Bjarnason, i està dividit en quatre moviments.

Filtració i despublicació

Rosalía publicarà el disc aquest divendres, però aquest dimecres s'ha filtrat íntegrament. Diversos usuaris han compartit les cançons de 'Lux'. Aquest dimarts, la cantant també va publicar a les plataformes digitals 'Reliquia', una creació en castellà que parla de l'amor i el desamor, però la va despublicar poc després, tot i que molts fans ja se'n van fer ressò.

Una presentació sorpresa a Madrid

La cantant va anunciar el títol i la data de sortida dilluns passat en una retransmissió en directe per les xarxes. El xou va començar a tres quarts de nou del vespre on els milers d'espectadors connectats van poder presenciar com s'arreglava i es vestia per a l'esdeveniment, juntament amb el seu equip i la seva germana. L'artista va començar comentant amb ells la filtració de la portada de 'Lux' a Times Square, on va lamentar que l'anunci que tenia preparat s'hagués mostrat primer allà. "Vull saber qui ho ha fet", deia als seus acompanyants, que li van treure ferro i avançaven que el millor 'reveal' es faria a la nit.

Al cap de poca estona, Rosalía va agafar el cotxe per dirigir-se a Callao, a Madrid, on s'hi havia penjat un cartell promocional la setmana passada. A pocs metres del lloc, va aparcar el cotxe i va córrer cap a Gran Via enmig de fans que cridaven el seu nom i li feien vídeos i fotografies. Va ser en aquesta plaça de la capital on va presentar de forma oficial el seu nou projecte, davant dels assistents que ja s'hi havien congregat esperonats en sentir la ubicació en un moment de la transmissió en directe.

Tal com havia passat primer a Nova York, les diverses pantalles dels edificis madrilenys es van omplir d'imatges de l'artista vestida de blanc anunciant el títol i la data de publicació de l'àlbum, mentre saludava per la finestra dels Cines Callao, la darrera imatge que es va veure al directe.

'Lux' és el quart àlbum de l'artista catalana després de 'Motomami' (2022), 'El mal querer' (2018) i 'Los Ángeles' (2017). Reconeguda internacionalment i premiada amb diversos guardons, l'artista ha col·laborat amb grans noms de la indústria com J Balvin, Travis Scott, The Weeknd, Billie Eilish, Tokischa, Ozuna o LISA. Els seus àlbums i cançons s'han col·locat als primers llocs de les llistes d'èxits de diversos països, inclosos Espanya i els Estats Units.

Solé ha indicat que, per exemple, s'espera que el funcionament de les escoles dijous sigui el de sempre i funcioni amb normalitat, igual que els centres socials o altres activitats. Tanmateix, ha remarcat que cal estar alerta de l'evolució de la situació meteorològica. "Si hi ha alguna activitat que es vulgui fer que pensem que la pluja la pot afectar d'una manera molt important", ha recordat.

També ha comentat que pot haver-hi també 40l/m² en 30 minuts i ha afegit que pot haver-hi ratxes de vent i inestabilitat i fins i tot pedra. "Informem-nos bé de quin és l'estat de les carreteres, de si hi ha hagut alguna afectació per pluges o hi ha alguna situació que succeeixi que hàgim de tenir en compte i adeqüem sobretot la nostra activitat", ha demanat.

A banda, ha remarcat que el que més els preocupa són les zones costaneres o les pròximes a lleres de rius i rieres i inundables. Precisament, ha fet una crida perquè la gent no aparqui els vehicles a prop de rieres i ha subratllat que el dia per moure el cotxe és avui i no dijous quan ja plogui.

Amb tot, ha matisat que, d'acord amb el Servei Meteorològic, la previsió és que les pluges passaran a una velocitat una mica ràpida, i per tant no s'espera que quedin "encallades" en algun punt durant molta estona. 

Protecció Civil va activar dimarts al vespre l'alerta del Pla Especial d'Emergències per Inundacions de Catalunya (Inuncat) per la previsió de pluges fortes a partir de la matinada de dijous al litoral i prelitoral de Tarragona i les Terres de l'Ebre que s'estendran a la resta del litoral central i nord. 

Tot plegat es tradueix en una cirurgia més segura, més eficient i ajustada a les necessitats de cada pacient.

Ja integrada a la pràctica clínica de l'hospital, l'eina s'utilitza per a la reparació de la cirurgia, en comitès multidisciplinaris, així com durant la cirurgia, on actua com a guia intraoperatòria. El doctor Alfredo Escartín, cap del Servei de Cirurgia General i de l'Aparell Digestiu, explica que els professionals de la cirurgia habitualment planifiquen les intervncions quirúrgiques amb les imatges del TAC o ressonància magnètica que, de vegades, poden ser insuficients, però la integració d'aquesta eina ofereix una representació anatòmica tridimensional, marges de resecció més precisos o, fins i tot, valorar la resposta al tractament anterior.

El doctor Jimy Jara, facultatiu especialista del mateix servei, afegeix que la integració d'aquesta eina representa una aportació "molt rellevant" a la planificació de casos complexos, ja que permet optimitzar les estratègies quirúrgiques i oferir un tractament personalitzat a cada pacient guanyant en seguretat, eficiència i precisió.

El doctor Sebastián Vélez, facultatiu del Servei d'Urologia especialitzat en cirurgia renal, considera aquesta eina molt útil en l'abordatge dels tumors renals complexos a fi de realitzar una cirurgia segura, preservant al màxim la part del ronyó no afectada.

La nova eina es va implantar durant el darrer trimestre de l'any passat com a part d'un projecte pilot que compta amb el suport de la Direcció Territorial d'Innovació, Recerca i Docència. Des d'aleshores, s'ha aplicat amb èxit, principalment amb tumors hepàtics, pancreàtics i renals, i ha confirmat el seu valor clínic en el tractament de casos d'alta complexitat.

La tecnologia ha estat desenvolupada per l'empresa espanyola Cella Medical Solutions, especialitzada en la reconstrucció tridimensional i el disseny d'eines de planificació adaptades a cada especialitat i patologia. Amb aquesta incorporació, l'Arnau de Vilanova pretén reforçar el compromís amb la innovació tecnològica i consolidar així la posició com a centre de referència en l'aplicació de solucions digitals a l'entorn quirúrgic.

El britànic és un dels mercats prioritaris per les comarques de Lleida i suposa aproximadament el 6% dels visitants internacionals que rep la demarcació

El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida promociona l'oferta turística del Pirineu i les Terres de Lleida a la World Travel Market, que se celebra fins aquest dijous a Londres. Aquesta fira és una de les més importants del sector i té com a objectiu reunir professionals i empreses per fomentar la innovació, crear oportunitats de negoci i definir el futur del turisme. El certamen, que compta amb la participació d'uns 4.000 expositors de 184 països, espera rebre més de 46.000 visitants.

El Patronat explica a la World Travel Market tota l'oferta de la demarcació, amb el focus posat en els productes vinculats a la neu, el cicloturisme, el senderisme i l'ornitologia. Tècnics del Patronat de Turisme i de Foment Torisme Val d'Aran participen en aquesta fira dins l'estand de l'Agència Catalana de Turisme (ACT).

El britànic és un dels principals mercats pel sector turístic de Lleida. En aquest sentit, l'any 2024 va suposar el 6,2% del total de visitants estrangers que va rebre la demarcació, segons les últimes dades disponibles. Per aquest motiu, el Pla de Màrqueting del Patronat de Turisme ja va establir el Regne Unit com un dels mercats internacionals que s'havia de potenciar.

3Cat i la Fundació La Marató oferiran més de 17 hores en directe i un desplegament coordinat a televisió, ràdio, plataforma 3Cat, canals digitals i territori, per connectar salut i ciutadania i convertir la mobilització en resultats de recerca. La campanya informarà amb rigor sobre una malaltia amb més de 200 tipologies i posarà l'accent que la prevenció, els cribratges i la consulta precoç salven vides. A més, farà visible el treball coordinat de professionals sanitaris, pacients, famílies, voluntariat i entitats de tot el país.

Durant la presentació d'aquest dimarts, la presidenta de 3Cat i del Patronat de la Fundació La Marató, Rosa Romà, ha insistit que La Marató és una "ferma aposta" per la "conscienciació i sensibilització". També ha assenyalat que, tot i que en altres ocasions s'ha dedicat la iniciativa a la mateixa malaltia, enguany es vol incidir més que mai en la "la prevenció i la detecció precoç" com a eina per evitar el càncer i, en cas que aparegui, detectar-lo com més aviat millor.

Igualment ha recordat que a Catalunya, 1 de cada 2 homes i 1 de cada 3 dones tindran càncer al llarg de la vida, afegint que, segons els experts, prop de la meitat dels casos es podrien evitar amb hàbits saludables i cribratges. En 33 edicions, La Marató ha recaptat 257,5 milions d'euros (MEUR) i ha finançat 1.048 projectes amb la participació de 1.762 equips i 11.541 investigadors.

Per arribar especialment als joves, s'ha activat una campanya als centres educatius, centres cívics i biblioteques, amb més de 6.000 sessions conduïdes per més de 400 professionals i un impacte previst d'uns 210.000 joves. A més, s'han activat diversos clips informatius a les xarxes socials de 3Cat i de la Fundació La Marató.

En el marc de l'acte també s'ha presentat l'espot televisiu de la campanya, que enguany fa servir el píxel com a metàfora de la malaltia. La producció se centra en una família, on un pare detecta que pateix la malaltia i fa tot el possible per curar-se fins que ho aconsegueix, narrant aquest camí entre el primer senyal que condueix al tractament fins a la desaparició de l'últim píxel.

14 de desembre: l'epicentre de La Marató

El diumenge 14 de desembre, Ramon Pellicer conduirà La Marató, al matí, des de la Torre Bellesguard i, a la tarda, des del Plató 1 de Sant Joan Despí, mentre que Roger Escapa presentarà una edició especial d''El suplement' des del Port de Tarragona, una de les quatre seus d'atenció telefòniques, amb continguts també visibles a TV3 i a la plataforma 3Cat.

El desplegament connectarà amb el territori i amb una mostra representativa de les més de 3.000 activitats populars que es fan de manera espontània al llarg de la campanya, alternant divulgació, entrevistes i actuacions. Com ja és tradició, hi haurà quatre seus telefòniques habilitades: a Fira de Barcelona, al Palau de Congressos de Girona, a la Universitat de Lleida i al Port de Tarragona. La participació digital es reforçarà a 3Cat i a les xarxes socials amb els canals de donatius visibles durant tota l'emissió.

Una nova edició del disc

El 30 de novembre es posarà a la venda la 21a edició del disc de La Marató. En les darreres edicions s'han venut 3.237.000 còpies i s'han aportat 10.613.000 MEUR amb la participació de més de 7.300 persones. En total s'han enregistrat 408 cançons, d'aquestes 303 per primera vegada en català. En les darreres onze edicions, el disc de La Marató ha estat el més venut del món en un sol dia.

Àngel Lacalle ha dirigit el projecte durant més de dues dècades, coordinant artistes, repertori i gravacions. Amb l'edició 2025 tanca la seva carrera professional. Enguany, l'àlbum comptarà amb les veus d'Antonio Orozco, Mala Rodríguez, Manolo García, Pablo Alborán, Ana Torroja, Gisela, La Ludwig Band, Alfred García, Els Catarres, Blaumut, o El Pot Petit, entre d'altres.

Dels 15.863 aturats a la demarcació de Lleida, 6.582 són homes i 9.281 són dones. La majoria es concentren al sector serveis (10.430). El segueix la indústria (1.433), l'agricultura (1.242) i la construcció (1.052), mentre que a 1.706 aturats no els consta un treball anterior.

Tots els sectors han augmentat el nombre d'aturats a l'octubre respecte del mes anterior a excepció de la construcció, que n'ha reduït 24, i la indústria, que ho ha fet en una persona. De les 282 persones que han entrat a les llistes de l'atur, 159 corresponen al sector serveis i 72 a l'agricultura, mentre que 76 persones no tenien una feina anterior.

Pel que fa al nombre d'afiliats, ha caigut un 2,27% respecte al setembre (-4.915), fins als 211.669. Tot i aquesta davallada, si es compara amb l'octubre de l'any passat, a la demarcació hi ha un 2,8% més d'afiliats ( 5.765), percentatge que representa l'increment més alt de Catalunya.

A escala catalana, l'atur també ha repuntat amb 2.400 persones més a l'octubre, un augment del 0,75%, coincidint amb el final de la temporada turística. Catalunya ha tancat el mes amb 324.495 desocupats, un 3,09% menys que fa un any, situant-se en la xifra més baixa d'un mes d'octubre des del 2007. Malgrat aquest repunt mensual, el mercat laboral català manté un bon ritme de creació d'ocupació, amb 19.206 afiliats més a la Seguretat Social, i ja suma 3,88 milions de treballadors en actiu, un nou rècord històric.

L'increment de l'atur s'ha concentrat especialment en el sector serveis ( 0,98%) i en l'agricultura ( 2,39%), mentre que la construcció ha registrat un descens del 2,12%. En comparació amb l'any passat, tots els sectors mostren un millor comportament, amb caigudes de l'atur especialment marcades en la construcció (-11,88%) i l'agricultura (-11,47%). Per demarcacions, Girona i Lleida són les que més han notat la pujada amb increments del 2,29% i 1,81%, respectivament, mentre que Barcelona és la que menys ha crescut (0,39%).

A nivell estatal, la xifra d'afiliats ha superat per primer cop els 21,8 milions de treballadors en actiu, un increment mensual de 141.926 persones, que situa l'octubre com un dels millors de la sèrie històrica.

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha assegurat que el PLATER "comença a caminar" i ha defensat que permetrà que la implantació de les renovables es faci "de manera ordenada". Així, l'objectiu és que sigui una "eina" que ajudi als municipis a regular la instal·lació d'energia verda i posa el focus en la solar fotovoltaica i l'eòlica terrestre.

El calendari presentat aquest dilluns estableix que, un cop presentats els resultats preliminars als consells comarcals i altres actors del món municipal, el pla iniciarà el període d'informació pública. Segons marca la llei, aquest hauria de ser de 45 dies, però l'Executiu ha apostat per allargar-ho tres mesos atesa la "complexitat" del document. Durant aquest període els ajuntaments podran presentar al·legacions i esmenes. Un cop respostes, l'objectiu és que el PLATER s'aprovi a través d'un decret durant el gener del 2027.

Els resultats preliminars fixen en 314 quilòmetres quadrats (1%) la superfície a utilitzar per a la solar fotovoltaica i 69 d'eòlica terrestre (0,2%). En total, hi ha 7.233 km2 de superfície del territori català apta per a solar fotovoltaica (22,5%) i un 5.791 km2 per a eòlica terrestre (18%). Per arribar a aquestes xifres s'ha fet servir una metodologia amb 141 capes d'informació, segons han detallat en una trobada amb la premsa on també hi havia el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal; i la directora de l'Institut Català de l'Energia (ICAEN), Anna Camp.

En les pròximes setmanes l'ICAEN, que lidera l'elaboració del PLATER, explicarà la metodologia i els criteris utilitzats als ens locals. Quan aquesta fase estigui enllestia, el Departament de Territori publicarà els resultats per comarques i aleshores es podrà veure on s'ubiquen les zones no urbanitzables prioritàries per a l'acollida de parcs eòlics, per un costat, i de plantes fotovoltaiques, per l'altre.

Millor atenció a la ciutadania

La comissió d'experts, formada per 68 persones, ha lliurat aquest dilluns l'informe final que ha estat treballant durant el darrer any. En el procés de revisió i creació, el Govern ja ha començat a adoptar algunes de les mesures que han proposat els experts. És el cas del nou model d'atenció ciutadana que ja s'està implantant arreu del territori. El pla de l'executiu preveu una xarxa de deu Oficines d'Atenció Ciutadana, una a cada vegueria, i que oferiran una atenció integral -no estarà dividida per sectors ni necessitats-. L'executiu preveu que totes deu oficines estiguin en funcionament el 2027. L'objectiu és que concentrin serveis en un únic punt d'accés i redueixin desplaçaments i temps d'espera.

Paral·lelament, a principis del 2026 també es posarà en marxa cinc oficines mòbils que recorreran el territori i arribaran a municipis petits i zones menys connectades. A més, a partir del gener s'ampliarà l'horari d'atenció al telèfon 012 i el servei estarà disponible els dissabtes i diumenges no festius.

Agilitzar 170 tràmits fins al juny del 2026

Un dels punts clau de la reforma de l'administració és l'agilització dels tràmits. Arran de la primera tanda de recomanacions que va fer la CETRA, el Govern ja ha començat una primera modernització dels tràmits amb més impacte per a la ciutadania, les empreses i el sector agrari per retallar terminis i facilitar-ne la gestió.

Fins al juny del 2026 s'espera haver redissenyat més de 170 tràmits. Aquest any ja s'estan abordant 31 procediments considerats prioritaris amb reforç de personal i automatització de tasques. Tràmits com els títols de família nombrosa i monoparental o els ajuts a la compra de vehicles elèctrics i les renovables es troben en fase avançada i incorporen canvis que permeten reduir els temps de resolució, millorar la informació disponible i fer més àgils i clars els procediments.

En tot aquest procés hi jugarà un paper important la intel·ligència artificial (IA), que ajudarà a millorar tràmits. De fet, el Govern s'ha marcat com a objectiu que tot el personal d'administració i serveis incorpori la IA en les seves tasques diàries i es redissenyi 120 processos en quatre anys. L'executiu ja ha incorporat, a més, una Direcció General d'intel·ligència artificial.

Direcció pública professional

Una de les principals mesures que han proposat els experts és la creació d'una direcció pública professional. De fet, al maig ja va plantejar la seva proposta per aprovar una nova llei per habilitar aquesta nova figura.

La direcció pública professional implicaria un canvi de model en l'elecció d'alguns alts càrrecs, que ara s'acostumen a escollir per afinitat política i que passarien a ser exclusivament per mèrits. Aquest nou model suposaria que els directors generals, directors de serveis i directius del sector públics passessin a ser escollits basats en la meritocràcia. De moment ja s'ha aprovat la memòria preliminar de l'avantprojecte de llei i s'espera aprovar-la definitivament al Consell Executiu al març.

Llei d'ocupació pública

Una altra qüestió que plantegen els experts és la reforma dels sistemes de selecció dels empleats públics, amb canvis en els sistemes d'oposició per mirar que siguin més competencials i no tan memorístics. En aquesta línia, l'executiu té previst aprovar l'avantprojecte de la llei de l'ocupació pública properament.

A més, aquest novembre el Govern aprovarà la modificació dels reglaments de selecció de personal de l'administració i de provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris. Els canvis permetran que la durada dels processos per entrar a treballar a l'administració es redueixi fins a un 60%, i els concursos de selecció per a funcionaris es reduiran a la meitat.

A més, el reglament de selecció de personal, per incorporar nous funcionaris o personal laboral fix, proposarà establir de manera ordinària les convocatòries multiprocés, la simplificació i agilització dels terminis i tràmits de gestió i la implementació d'un cicle estable ordinari anual dels processos selectius que facilitarà la predictibilitat, la millora de la transparència i la seguretat jurídica dels processos i la captació de nou talent.

Cita prèvia i dret a l'error

Una de les mesures estrella del grup d'experts és l'eliminació de la cita prèvia i el reconeixement al dret a l'error. De fet, ja hi ha en tramitació parlamentària una proposició de llei que inclou aquestes qüestions. Així, per primera vegada s'inclou el dret de les persones a rectificar els seus errors davant l'administració, i el dels servidors públics a equivocar-se. Segons el Govern, aquest dret estableix una nova relació basada en la confiança mútua.

Dos nous òrgans per fer seguiment de la reforma

Un cop la CETRA ha entregat les seves conclusions s'ha donat per activada la Comissió interdepartamental per a la implementació de les mesures de transformació de l'administració (CIMTA). Aquest òrgan té com a objectiu analitzar les propostes i, en quatre mesos com a màxim, emetre un informe final per implantar-les. La CIMTA està presidida per la secretària general de la Presidència, Eva Giménez, i comptarà amb representants amb càrrec directiu de tots els departaments de la Generalitat.

A més, per continuar fent seguiment de l'aplicació de les propostes el Govern ha creat el Consell Assessor per a la Reforma dels serveis públics de l'administració de la Generalitat de Catalunya (CARE). Serà un òrgan consultiu permanent que avaluarà l'efectivitat de les mesures, proposarà millores i assessorarà el Govern en matèria de reforma dels serveis públics. Estarà presidit per Carles Ramió, que ja ha liderat el grup d'experts, i es reunirà mensualment de manera regular i de forma extraordinària quan calgui.

Suport del món econòmic

La simplificació administrativa ha estat una demanda històrica del món econòmic i empresarial. A la presentació de l'informe hi han assistit el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy; el president de la patronal Cecot, Xavier Panés; Miquel Camps, membre de la junta directiva de Pimec; el secretari general de la UGT, Camil Ros; i el president executiu de Fluidra, Eloi Planes, entre altres.

José Crespín ha volgut acompanyar i reconèixer la tasca de les empreses de les comarques de Lleida que hi prenen part, destacant "l'esforç constant del nostre sector agroalimentari per innovar, per oferir productes de qualitat com l'oli d'oliva, la fruita, els formatges, carns, vins i licors o mel, per fer-se un lloc en mercats cada cop més exigents i competitius i per donar a conèixer la seva capacitat d'innovació, de creativitat i de competitivitat".

El subdelegat ha subratllat que "les fires com el Gastronòmic Fòrum són un aparador internacional de primer nivell per que permeten projectar el talent, la tradició i el valor afegit dels productes de Lleida arreu del món", i ha recordat "la importància de continuar donant suport institucional a un sector que és clau en l'economia, l'ocupació i la identitat del nostre territori".

Durant la seva visita, Crespín ha saludat representants d'empreses i entitats lleidatanes vinculades a l'alimentació, la restauració i la producció agroalimentària que participen en aquest certamen, reafirmant el compromís i l'acompanyament del Govern d'Espanya amb els empresaris i petits productors "dedicats a conrear la millor qualitat i disposats a expandir el segell de les Terres de Lleida arreu".

El certamen, organitzat per Fira de Barcelona, ocupa una superfície de 18.500 metres quadrats i s'ha consolidat com un punt de trobada per conèixer les novetats del sector. Un 65% dels expositors són de Catalunya, el 28% d'altres comunitats autònomes i un 7% procedeix de l'àmbit internacional de països com Alemanya, Itàlia, Portugal o França.

El Gastronomic Forum Barcelona va rebre en l'edició de l'any passat la visita de 18.000 professionals del sector de la restauració, la gastronomia i el foodservice.

Mazón ha fet públic el resultat del seu procés de reflexió aquest dilluns al matí, després que aquest diumenge mantingués converses amb el president del PP, Alberto Núñez Feijóo. La possibilitat que Mazón dimitís un any després de la dana havia anat guanyant força les últimes hores. L'expectació va originar una concentració ahir davant del Palau de la Generalitat per exigir que deixés el càrrec.

Mazón va anunciar dijous, després del funeral d'estat per les víctimes de la gota freda on va ser escridassat, que faria una reflexió interna i compareixeria en els "pròxims dies", sense concretar per què ni quan. "Em faig càrrec del dia d'ahir i no deixo de pensar-hi, en el que significa el dia d'ahir", va dir en referència al funeral. "Hi haurà una compareixença en els pròxims dies sobre aquesta qüestió", es va limitar a assegurar.

La setmana passada més de 50.000 persones –segons el govern espanyol– van omplir el centre de València en una nova manifestació exigint la dimissió de Mazón. El president valencià és al focus de la diana des dels aiguats de l'octubre de 2024, que van tenir lloc mentre ell es reunia amb una periodista en un restaurant.

La justícia vol aclarir si estava informat de les riuades i de quan va assumir el control del dispositiu d'emergències. Arran de la dana, que va deixar uns 300 morts, va anunciar una remodelació del seu govern pensada per a la reconstrucció de l'Horta Sud amb canvis en algunes conselleries.

Una experiència gastronòmica gratuïta per a tothom

A més de convertir-se en un mercat obert i gratuït, la Plaça Catalunya de Barcelona, acollirà moltes més experiències, pensades per a famílies, joves i foodies.

Entre totes les propostes, destacaran els tallers i exhibicions de cuina en directe a l'aula gastronòmica, amb cuiners i cuineres d'arreu del territori, professionals de la cuina de la talla de Carlota Claver (La Gormanda), Iñaki Aldrey (A Tempo),  Adriana Carcereny (Rasoterra), Ada Parellada (Semproniana) Susana Aragón, Iolanda Bustos, Jordi Àvila, i el mestre pastisser i xocolater Oriol Balaguer.

A més, també es podrà assistir a sessions de tastos i xerrades de la mà de l'IRTA, l'Associació XOOC, el Gremi de Bacallaners de Catalunya o La Gastronòmica, que en la seva sessió "Arrels i fusió: un viatge per la cuina catalana a través de l'oli d'oliva" (diumenge, 16.30 h) oferiran tres tastets d'oli d'oliva verge extra per a redescobrir els nostres arrels culinaris: pa amb oli, pa amb tomàquet i pa amb xocolata, tres símbols de la cuina catalana que ens conviden a reflexionar sobre l'origen dels ingredients i la riquesa d'una cuina que, des de fa segles, és fusió de cultures.

El Mercat de l'Oli Nou, en definitiva, pretén ser una gran festa de l'OOVE, on també hi haurà  foodtrucks amb cuina de proximitat i temporada, elaborada amb oli nou com a protagonista; una barra de vins catalans, que permetrà maridar els tastos; i un espai de degustació amb taules i cadires per gaudir de l'ambient del mercat.
En definitiva, un esdeveniment que combinarà gastronomia, cultura i divulgació. Un aparador i mercat que vol esdevenir cita anual imprescindible del calendari gastronòmic de la ciutat i de tot Catalunya i que s'estrena aquest novembre de 2025, coincidint amb l'any en què Catalunya és Regió Mundial de la Gastronomia, reafirmant, d'aquesta manera, el paper central del producte local i de la nostra cuina.

El Parc Astronòmic del Montsec (PAM) ja compta amb un radiotelescopi. El nou aparell, de tres metres de diàmetre, es va instal·lar aquest divendres al complex i s'espera que pugui entrar en funcionament -com a mínim, en període de proves- abans que acabi el 2025.

A través de les ones de ràdio, el nou radiotelescopi permetrà observar el cel fins i tot en dies ennuvolats i serà especialment útil per a l'observació solar durant les visites diürnes. Així, aquest instrument mostra els objectes més intensos tant de dia com de nit i fins i tot en condicions meteorològiques adverses.

La incorporació d'aquesta infraestructura al parc és un dels projectes guanyadors dels pressupostos participatius de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de l'any passat.

Aquesta primera reunió servirà perquè el Govern aporti dades pròpies de quins recursos o quines dejeccions s'estan produint i quines plantes de biogàs serien necessàries per al tractament d'aquests purins i d'aquestes dejeccions.

La consellera ha reiterat que el Govern no farà moratòries per la implantació de plantes de biomassa, però sí que vetllarà que "la implantació d'aquests projectes sigui d'acord amb les dejeccions que s'estan produint" i que hi hagi diàleg entre els ajuntaments i els promotors.

El president del Consell Comarcal del Pla d'Urgell, Carles Palau, fa unes setmanes enviava una carta al Govern, lamentant, entre altres qüestions, la manca de planificació territorial en matèria de macroplantes de biogàs pel tractament de purins. Aquest dissabte ha explicat a la sortida de la reunió amb la consellera que "no volen carta blanca" en aquest assumpte i que els preocupa la instal·lació d'empreses que només els preocupi el rendiment econòmic i no el territori.

Palau ha dit que han arrencat el compromís de la consellera que el Govern ajudarà els ajuntaments a ordenar la instal·lació d'aquestes plantes per evitar que hi hagi una allau i excés.

El president comarcal ha explicat que a la comarca ja hi ha petites plantes que estan tractant 300.000 tones de dejeccions, sumades a les 300.000 tones que tractarien les quatre plantes amb expedients d'instal·lació oberts, vol dir que solament quedaria espai per petites plantes per tractar 100.000 tones, tenint en compte que a la comarca es generen unes 700.000 tones.

Per tot, els alcaldes han demanat a Paneque que el Govern no autoritzi més plantes de tones que s'estan generant a la comarca.

Habitatge i Transport

La consellera ha dit als alcaldes que es farà un estudi per conèixer la realitat del transport públic a la comarca del Pla d'Urgell i conèixer la necessitat de quines rues de transport a la demanda s'han d'implementar.

En l'àmbit de l'habitatge, Paneque, s'ha compromès a ampliar el personal de l'oficina comarcal per intentar mobilitzar totes les cases buides de la comarca.

Pel que a ferits greus, al llarg d'aquests primers nou mesos, se n'han registrat 725, una xifra lleugerament superior als 655 del mateix període de l'any passat.

D'altra banda, de les 121 víctimes mortals d'aquest 2025, 95 eren homes i 26, dones, i pel que fa als ferits greus, la proporció és similar, en la qual el 75% són homes i el 25%, dones.

Les víctimes mortals de col·lectius vulnerables (motoristes, vianants i ciclistes) representen més del 40% dels morts, concretament el 44,6% del total. En aquest sentit, 37 eren motoristes, 12 vianants i 5 ciclistes. Els motoristes són el col·lectiu amb més morts (37), tot i que n'han mort set menys que l'any passat, i suposen el 30,5% del total de víctimes. Pel que fa a vianants (12), n'han mort tres més en comparació amb el 2024.

Davant aquesta sinistralitat dels col·lectius més fràgils, el Servei Català de Trànsit fa una crida a motoristes, vianants i ciclistes a tenir més percepció del risc i consciència de la seva fragilitat, i a la resta d'usuaris, respecte i prudència per reduir les víctimes d'aquests col·lectius. La resta de morts a les carreteres viatjaven en turisme (51), camió (9) i furgoneta (7).

Pel que fa al tipus d'accidents, dels 113 sinistres mortals, 37 han estat accidents simples, 30 xocs frontals, 18 col·lisions laterals, 10 encalços i 12 atropellaments.

I segons les vies, les carreteres que de moment acumulen més morts són l'AP-7 (13), la C-58 (9), N-II (8) i l'A-2 (7). Així i tot, el SCT considera que, en general, es manté la dispersió en la sinistralitat de la xarxa viària. La C-12 ha registrat enguany 4 morts i la C-25, C-31 i C-16, 3 respectivament.

Augmenten les víctimes mortals entre els joves

Pel que fa a l'edat de les víctimes mortals, la franja que aglutina més morts és la de 25 a 34 anys (25) Així, fins al 31 d'octubre, 47 menors de 35 anys han perdut la vida a les carreteres, el 37,5% del total de morts, i 15 joves morts més que l'any passat (32). En concret, hi ha hagut 20 morts de 15 a 24 anys, 25 més de 25 a 34 anys i també 2 de 0 a 14 anys.

Si analitzem les morts per tipus de dia de la setmana, 56 han tingut lloc en dia feiner i els altres 65 en cap de setmana, festiu o vigília de festiu o operació especial.

La sinistralitat augmenta a tres demarcacions

La sinistralitat viària mortal fins al 31 d'octubre indica que les víctimes mortals per accident de trànsit han augmentat a tres de les quatre demarcacions catalanes. A Barcelona 53 persones han perdut la vida a les carreteres, les mateixes que el 2024. En aquesta demarcació han mort 24 dels 37 motoristes. El Vallès Occidental (11), el Baix Llobregat (7) i Osona i Maresme (6) són les comarques que de moment sumen més morts.

A la resta de demarcacions, a Girona enguany hi ha hagut 18 morts, un més que l'any passat. La comarca gironina que acumula més morts és la Selva, amb 8. La demarcació de Tarragona, amb 26 morts enguany, registra 3 morts més respecte del mateix període de l'any passat. La comarca que ha registrat més víctimes fins ara és el Baix Camp (6) i l'AP-7 en aquesta demarcació acumula 8 morts. Per últim, a Lleida aquest octubre han mort 2 persones en accidents de trànsit i enguany s'han registrat 24 víctimes mortals a les carreteres lleidatanes, 2 més que el 2024. La comarca lleidatana amb més morts és el Segrià (14).

La temporada de bolets d'aquest 2025 va arrencar "amb molta força" el mes de setembre i tot feia preveure que seria una "campanya de rècord". Així ho ha explicat l'investigador expert en micologia del CTFC, Juan Martínez de Aragón, en una entrevista amb l'ACN. "El mes de setembre va ser bestial amb produccions molt importants", ha exposat. Amb tot, el micòleg ha dit que "després van venir les rebaixes en el tema de l'aigua i a finals de setembre i octubre hem tingut absència de pluges, un augment de temperatures i vent, i això ha fet que l'octubre hagi sigut un mes no gaire bo per a la producció de bolets".

Tot i aquesta rebaixa de les expectatives inicials, Martínez de Aragón diu que igualment serà un any "bo" i per sobre de la mitjana de producció dels darrers 30 anys, que se situa als 60 quilos per hectàrea. L'investigador diu que en aquests moments la producció de bolets se situa als 90 quilos per hectàrea, de manera que "potser es podria arribar a les dades de l'any passat, que va ser molt bo, amb produccions que van arribar als 130 o 140 quilos".

De fet, les pluges d'aquesta setmana podrien incentivar la producció de bolets en zones on fins ara ha estat "pràcticament nul·la" com ara el Camp de Tarragona o el Bages. "Són zones que acumulen una sequera important i, per tant, hem de veure com respon la producció sempre i quan no pugin molt les temperatures", ha avisat l'expert. On és probable que les produccions vagin a la baixa és a la zona del Pirineu per l'arribada del fred i les glaçades.

Quant a les espècies que més han proliferat aquest any, Martínez de Aragón ha dit que ha estat una temporada "de rècord" per als ceps, els rossinyols i els camagrocs. L'expert del CTFC ha detallat que els rovellons i els pinetells també han presentat produccions "molt importants", però ha lamentat que molts dels bolets que es troben estan corcats. Això es deu, assegura, a "l'excés d'humitat, temperatures més elevades i a una activitat d'insectes molt important".

La regulació de l'activitat, l'etern debat

Catalunya és pràcticament l'única comunitat de l'Estat que no té regulada l'activitat de collir bolets, tot i ser la zona on la tradició està més arrelada. Quan hi ha una bona temporada de bolets, el debat sobre la seva regulació es torna a posar sobre la taula. Algunes de les opcions que s'han estudiat els darrers anys són l'obtenció d'una llicència o carnet boletaire per un preu simbòlic o treure un tiquet per entrar un dia al bosc. Precisament, aquesta darrera opció és la que va impulsar un propietari forestal del Solsonès fa més de deu anys. Feia pagar 10 euros per passar tot el dia a la finca de més de 200 hectàrees i es podien collir fins a tres quilos de bolets.

L'expert del CTFC, Juan Martínez de Aragón, admet que és un tema "conflictiu" però assegura que "és necessària una regulació" per "posar ordre al sector". Martínez de Aragón creu que és important "donar veu als propietaris dels boscos perquè, al final, són els propietaris dels bolets". Creu que haurien d'unir-se i "fer pressió" a l'administració perquè, d'una vegada per totes, es reguli aquesta activitat. "Totes les enquestes que s'han fet tenen resultats positius. La gent no està en contra de regular l'activitat ni de pagar", ha assegurat l'expert, que considera que una regulació "beneficiaria tant als propietaris forestals com al mateix ecosistema".

L'artista de Sant Esteve Sesrovires també ha dit que el disc 'Lux', per elaborar les lletres del qual ha dedicat un any, ha estat una recerca espiritual carregada de "mística femenina", alhora que no ha amagat el desig que ha tingut "sempre" d'indagar la manera d'acostar-se a Déu.

En un àmbit més terrenal, Rosalia ha explicat que el nou treball ha superat el pressupost inicial de producció, però que ha sotmès aquesta variable a la llibertat creativa.

L'artista Manolo García ha publicat aquest divendres 'Drapaires poligoneros' (Sony), el seu desè disc en solitari. Durant els darrers mesos el músic català ja havia fet diversos avançaments amb cançons com 'No estás solo, tienes tu voz' o 'Lloraré'. Segons la discogràfica, l'àlbum reflecteix una proposta "100% fidel a l'estil de García" amb una sonoritat "reconeixible" i una poesia que convida a la "reflexió". "És un disc per escoltar amb calma, deixar-se emportar, pensar i sentir", conclou, recordant que García és un dels artistes més reconeguts del panorama musical estatal, avalat per més de quatre dècades de trajectòria.

'Drapaires poligoneros' – produït íntegrament per l'autor compta amb la participació dels seus músics habituals, encara que no tots han participat en cadascun dels temes. El disc n'inclou un total de setze. Pel que fa a la seva presentació, García iniciarà aquest mateix diumenge 2 de novembre una gira de teatres, que donarà el seu tret de sortida al Palau de Congressos de Càceres, amb totes les entrades exhaurides.

Amb aquest format més "íntim" farà parada a la capital catalana el 4 de desembre a l'Auditori Fòrum CCIB. Els concerts que oferirà combinaran temes del nou disc amb una revisió especial del seu primer àlbum en solitari 'Arena en los bolsillos', que va vendre més d'un milió de còpies i va rebre múltiples premis. La darrera cita tindrà lloc a Sevilla, el 15 de gener.

De fet, el 2026 també serà l'any en què García pujarà als escenaris de nou com a membre d'El Último de la Fila, juntament amb Quimi Portet, amb una gira que començarà a la primavera i que recuperarà els grans hits del grup.

El nombre de persones que es declaren atees, agnòstiques o indiferents no ha parat de créixer en les darreres dècades i ja representen més de la meitat dels catalans. En concret, un 51% de la població catalana es considera no-creient davant del 46,9% que sí que se'n considera, segons el darrer informe 'Laïcitat en xifres' de la Fundació Ferrer i Guàrdia.

Aquesta nova realitat ha derivat en una demanda creixent per celebrar cerimònies fúnebres no-religioses, tot i que aquesta demanda no ha anat acompanyada d'una habilitació proporcional d'aquests espais. La propietària d'Agraïments i terapeuta en dol, Remei Capitan, lamenta que des de l'administració s'hagi "donat la responsabilitat als grans tanatoris", ubicats a les grans ciutat, d'absorbir aquesta demanda creixent i diu que això ha fet que aquests equipaments hagin "monopolitzat la mort laica".

Per això, reclama als ajuntaments que entomin aquesta realitat i que ofereixin, a canvi d'un lloguer, espais públics, existents o nous, per celebrar comiats no religiosos. Aquesta predisposició dels consistoris posaria solució, diu Capitan, a la principal preocupació que tenen les famílies, sobretot les de fora de les ciutats, que és la de trobar un espai "digne" tancat, amb disponibilitat horària flexible, que disposi de cadires i un aforament mínim per a un centenar de persones.

Passos cap a nous espais municipals

Alguns municipis de les comarques de Ponent han començat a oferir espais per a enterraments laics, tot i que encara són pocs. És el cas de Juneda (Garrigues), que aquest estiu ha inaugurat la Sala dels Adeus, un espai diàfan al costat del cementiri per acollir enterraments civils.

El cementiri de Lleida disposa des de fa anys de la Sala de la Pau, un espai per fer cerimònies de qualsevol religió i laiques, i el cementiri nou d'Alcarràs (Segrià), inaugurat el 2019, té una sala ecumènica exterior.

Els tanatoris grans concentren l'oferta

De moment, l'oferta d'espais per celebrar funerals laics es concentra als tanatoris de ciutats grans com Lleida, en el cas de Ponent. Tot i que Capitan agraeix a aquestes empreses que hagin donat resposta a una demanda existent i que creix dia rere dia, també critica les "limitacions que posen" quant a temps. Posa d'exemple tres cerimònies que va oficiar al tanatori la Lleidatana de Lleida, on l'empresa va limitar els actes a un màxim de 30 minuts. "El final de vida no té tempo. I si un ritual dura 45 minuts o una hora perquè vol parlar molta gent? On queda el respecte? No hi és", afirma Capitan.

A banda d'això, la gerent d'Agraïments també demana als responsables dels tanatoris privats que ofereixen aquest servei que "formin les seves persones en el dol", ja que sovint les persones que dirigeixen les cerimònies no compten amb una formació prèvia i "no n'hi ha prou amb ser un bon comunicador", afegeix.

La importància de fer un ritual de comiat

Capitan explica que celebrar una cerimònia fúnebre, religiosa o no, és "vital" perquè les persones que han perdut una persona estimada puguin fer un procés de dol adequat. "El dol és una ferida que queda cicatritzada, però que mai desapareix. Per tant, si ens transformem i no som la mateixa persona, fer el tancament és molt important per saber que realment allò s'ha acabat i fer-ho evident", conclou.

La proposta aprovada dijous per l'executiva nacional de Junts implica suspendre les reunions mensuals que se celebraven a la taula de Suïssa i per no establir cap mena de negociació amb els socialistes, tampoc al Congrés.

Al missatge a 'X', Puigdemont ha remarcat que la participació, el debat intern que ha tingut Junts i el resultat de la consulta evidencien la fortalesa del partit. "Ens preocupa el país i ens preocupa la seva gent", ha subratllat l'expresident del Govern, que ha agraït a tots els afiliats que han votat per haver contribuït a aquesta "fortalesa" de l'organització.

La consulta telemàtica va arrencar dimecres a les 10 hores i ha tancat avui a les 18 hores. El cens era d'uns 6.300 militants -segons les dades de 2024-, que ha respost si "estan d'acord amb la proposta de la direcció de donar per finalitzat l'acord d'investidura amb el PSOE arran dels seus incompliments". Han pogut triar entre un 'sí', un 'no' o en blanc. Estava prevista una compareixença per part de la cúpula de la formació per valorar la decisió, però finalment no se n'ha convocat cap.

La proposta aprovada dijous per l'executiva nacional de Junts implica suspendre les reunions mensuals que se celebraven a la taula de Suïssa i per no establir cap mena de negociació amb els socialistes, tampoc al Congrés. En la seva intervenció, Puigdemont va advertir que "podran tenir poltrones", però a partir d'ara "no podran governar". La proposta de sotmetre-ho a votació de la militància va ser avalada aquest dimarts pel Consell Nacional, amb el 93,36% dels vots favorables.

El govern espanyol ha fet diversos moviments en els últims, com el comunicat conjunt amb el govern alemany per a estudiar l'oficialitat del català a la Unió Europea, un pas que no ha convençut el partit de Puigdemont. Tampoc no ho ha fet que el president espanyol, Pedro Sánchez, s'hagi obert aquest dimecres a desbloquejar la iniciativa de Junts contra la multireincidència al Congrés.

Des de Perpinyà, Puigdemont va justificar la ruptura de les relacions amb el PSOE pels "incompliments" dels acords assolits a Suïssa. Entre aquests, va citar la publicació de les balances fiscals; les xifres d'execució pressupostària; la presència de Catalunya en organismes internacionals on podria entrar; la desclassificació de documents relacionats amb els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils; la "descongelació" de lleis sobre multireincidència i ocupacions residencials; l'aval a propietaris de pisos de lloguer; el traspàs dels secretaris i interventors municipals, o la capacitat que els ajuntaments puguin gastar els romanents de tresoreria.

Aquesta setmana, al ple del Congrés, els de Puigdemont han facilitat amb una abstenció la presa en consideració d'una proposició de llei del PP per modificar part de l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal, una de les reformes judicials del ministre Bolaños.

També es va abstenir -com PP i Vox- a una proposició de Llei per endurir les sancions als conductors que aparquen a places de discapacitats, i amb altres abstencions va permetre l'aprovació de diversos punts d'una moció del PP sobre immigració i multireincidència. Segons fonts de Junts, votaran el que considerin d'acord amb el seu programa electoral, sense cap mena de negociació o conversa amb els socialistes.

Les anteriors consultes

Des de Junts ja s'havia assenyalat que qualsevol decisió que passés per la ruptura de la relació amb el PSOE seria sotmesa a votació de la militància, com va passar en el seu moment amb l'Acord de Brussel·les que va permetre la investidura de Pedro Sánchez el 2023. En aquell moment, amb una participació del 67% de les bases, el 86,16% van votar a favor del pacte, mentre el 13,83% ho va fer en contra.

Una consulta similar va tenir lloc l'octubre del 2022, quan Junts va sotmetre a votació de les seves bases la sortida del Govern de Pere Aragonès després d'un intens debat intern. En aquell cas, el resultat va ser ajustat, amb el 55,73% a favor i el 42,39% en contra. Hi van participar un 79,18% dels militants.

Pel que fa als tipus d'interès de la facilitat de dipòsit, de les operacions principals de refinançament i de la facilitat de préstec marginal, també es mantindran sense canvis en el 2%, 2,15% i 2,40%, respectivament, tal com ha anunciat l'entitat.

Malgrat l'amenaça sobre l'eurozona que presentava la guerra comercial impulsada pel president dels Estats Units, Donald Trump, l'entitat considera que l'acord entre Brussel·les i Washington "redueix la incertesa". I si bé Lagarde va reconèixer que l'impacte dels aranzels "es veurà de forma clara amb el pas del temps", també va celebrar que el pacte entre la UE i els EUA "equilibra" els riscos vinculats al control de la inflació.

En aquest sentit, el consell de govern del BCE ha assenyalat aquest dijous en un comunicat que les perspectives d'inflació continuen "inalterades" en termes generals. "L'economia ha continuat creixent malgrat l'entorn global difícil. El mercat laboral sòlid, els balanços ferms del sector privat i les anteriors baixades dels tipus d'interès del Consell de Govern continuen sent fonts importants de resiliència", ha assenyalat l'entitat presidida per Lagarde.

No obstant això, el BCE ha admès que continua havent-hi "incertesa" a causa de les "disputes comercials en curs i les tensions geopolítiques".

En el comunicat emès després de fer pública la decisió, l'entitat reitera que està "decidida a garantir que la inflació es mantingui estable en l'objectiu del 2% a mitjà termini" i ha reiterat que, per a futures decisions, adoptarà un enfocament "basat en dades". "El Consell de Govern del BCE revisarà la seva política monetària reunió rere reunió", ha indicat l'entitat.

Últimes evolucions

A ulls del BCE, el nivell actual dels tipus d'interès permet a l'entitat mantenir una posició còmoda i certa capacitat de reacció, amb uns tipus d'interès molt més baixos en comparació amb la darrera crisi inflacionària -els tipus actuals es mantenen en el seu nivell més baix des de finals de 2022- però alhora lluny de les taxes del 0% posteriors a la crisi financera.

Després de sis anys amb uns tipus del 0%, l'increment accelerat dels preus a mitjans de 2022 va obligar el BCE a apujar el preu del diner fins al 4,5%, amb deu pujades de tipus consecutives. Al cap de gairebé un any mantenir-lo en xifres que no es veien des de l'any 2000, l'entitat va tornar a apostar per relaxar la política monetària, amb una inflació que s'anava aproximant cada cop més a l'objectiu.

Al llarg de l'últim any i mig, els tipus han anat disminuint de forma progressiva fins al 2%, xifra que es manté inalterada des del mes de juny passat.

Una "bona situació" malgrat la incertesa

En roda de premsa, Lagarde ha insistit que l'economia europea es troba en una "bona situació", però ha admès que no és una situació "estable i definitiva". "Des del punt de vista de la política monetària, sí, estem en una bona situació. És una situació estable i definitiva? No, però farem tot el que calgui per assegurar-nos que ens mantenim aquí", ha assenyalat.

La presidenta del banc europeu ha celebrat el creixement de l'eurozona en un 0,2% durant el tercer trimestre de l'any i ha insistit que l'entitat ha definit "molt clarament" el seu objectiu: un 2% d'inflació a mitjà termini.

Tot i això, Lagarde ha admès també que les perspectives per a la inflació "continuen sent més incertes del que és habitual a causa de l'entorn encara volàtil en la política comercial mundial". "Un euro més fort podria reduir la inflació més del previst", ha subratllat.

És per això que la dirigent francesa ha aplaudit que el president dels Estats Units, Donald Trump, i el president de la Xina, Xi Jinping, hagin reconduït les relacions comercials després d'una reunió aquest dijous a Corea del Sud.

En aquest sentit, Lagarde ha argumentat la decisió presa pel BCE perquè alguns dels riscos "s'han esvaït o alleugerit en les últimes setmanes". "L'acord comercial entre la Unió Europea i els Estats Units assolit durant l'estiu, l'alto el foc al Pròxim Orient i també l'anunci d'aquest matí sobre els avenços en les negociacions comercials entre els Estats Units i la Xina. Aquests elements han mitigat els riscos per al creixement econòmic", ha indicat.

La Unitat de Coordinació de Trasplantaments, amb el Servei de Medicina Intensiva de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova i de l'Hospital Universitari de Santa Maria han posat en marxa el projecte #Lleidambonsulls, una nova iniciativa per facilitar la donació de còrnies en pacients que han mort i han expressat, ells i les seves famílies, la voluntat de donar.

Aquest projecte té com a objectiu principal promoure la donació de teixit ocular en el moment del final de vida, una acció que pot restaurar la visió de persones que es troben en llista d'espera per un trasplantament de còrnia. La donació de còrnies i teixits en general és menys coneguda que la donació d'òrgans però no per això menys important. De fet, és una de les intervencions més transformadores en el camp dels trasplantaments, ja que permet recuperar una funció vital com la vista.

Amb #Lleidambonsulls, el centre vol també donar visibilitat al gest de generositat que suposa la donació després de la mort, i destacar el paper clau que tenen les famílies, que en moments tan delicats decideixen contribuir a donar vida i esperança a altres persones.

"Aquest projecte és un homenatge als donants i a les seves famílies, i un compromís ferm amb la vida i la dignitat en el moment de la mort", explica la doctora Mariona Badia, Coordinadora de Trasplantaments de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova.

El projecte s'emmarca dins les línies estratègiques de promoció de la donació d'òrgans i teixits del sistema sanitari català, i preveu accions de formació per a professionals sanitaris, protocols específics d'actuació i campanyes de sensibilització a la ciutadania.

Per sectors, els hotels van registrar entre juny i setembre un total de 381.390 turistes i 830.422 pernoctacions; els càmpings, 160.117 i 547.339; els establiments de turisme rural, 35.463 i 118.935, i els apartaments turístics, 22.142 i 77.470. Serrano també ha explicat que s'ha certificat un lleuger increment en les xifres dels visitants internacionals. Concretament, la demarcació ha rebut aquest estiu 119.937 turistes estrangers (un 1,46% més que l'any passat) que han generat 271.986 nits d'allotjament (un 4,09% més). En aquest sentit, el vicepresident ha apuntat que "l'aposta per la internacionalització de la nostra oferta està donant resultats".

Serrano també ha volgut remarcar que "aquestes dades confirmen la consolidació del Pirineu i les Terres de Lleida com una destinació turística de qualitat, sostenible i amb capacitat d'atracció tant per al visitant nacional com per a l'internacional". Així mateix, ha afegit que "continuarem treballant al costat del sector per mantenir aquests resultats i per desestacionalitzar l'activitat turística".

L'Agrupació de Colles Sardanistes de les Terres de Lleida tindrà una sardana commemorativa dels 50 anys de l'entitat. L'anunci s'ha fet aquest diumenge al concurs de Bellvís, població del seu autor, Pere Baiges. El músic bellvissenc ha aprofitat per fer lliurament de la partitura a una representació de la junta de l'ÀCSTELL, encapçalada pel seu president, Albert Masagué.

També s'han fet arribar les particel·les a la Cobla Reus Jove, que l'estrenarà el dia nou de novembre en el marc del concurs de sardana esportiva de Balaguer. Segons expliquen del Col·lectiu Sardanista de Balaguer, promotors de la iniciativa, l'encàrrec se li ha fet a Pere Baiges pel fet que reuneix la doble condició de músic i de ballador de colla.

Des del Col·lectiu Sardanista expliquen que la sardana vol ser un regal a totes les colles que han participat al 50è Campionat de la Terra Ferma. I afegeixen que amb aquesta obra també es vol homenatjar les primeres juntes de l'ÀCSTELL, on entre d'altres hi formava part el pare del compositor.

Baiges és un jove de 26 anys, que combina els estudis a l'ESMUC amb la feina d'instrumentista de tenora a les cobles Aires de la Terra i Onze de Setembre, i de gralla al conjunt Els Taverners. Com a dansaire, ha ballat entre d'altres a les colles Xalem, Dolç Infern i Mirant al Cel.

Pel que fa a la vessant compositiva, Baiges va debutar el 2022 amb '23 d'abril de 1995', una primera sardana dedicada als seus pares, seguida de 'La iaia Sunsion', una obra escrita conjuntament amb Jan Castells l'any 2024, i que va guanyar el certamen de composició musical d'Agramunt.

El passat 26 de febrer, la direcció del centre va registrar una instància formal a la Paeria exposant aquestes problemàtiques. Des d'aleshores, l'única actuació realitzada ha estat el canvi d'una bombeta. Malgrat haver traslladat la situació a les regidories competents, no s'ha produït cap intervenció significativa ni s'ha ofert cap calendari d'actuació. Les respostes dels regidors competents en Educació, Urbanisme, Serveis Municipals i Seguretat Ciutadana s'han limitat a remetre a un futur Pla de Mobilitat Urbana, sense mesures provisionals ni compromisos concrets. Davant d'aquesta situació, ERC Balaguer considera que cal actuar amb responsabilitat i celeritat. La seguretat de l'alumnat, del personal docent i de l'escola i de les famílies no pot quedar supeditada a plans generals pendents ni a terminis indefinits. Per això, la moció registrada proposa un seguit d'actuacions immediates i un mecanisme de seguiment transparent.

La moció proposa la reparació urgent de l'asfalt deteriorat i la substitució de les lluminàries defectuoses, la retirada segura dels arbres morts i la neteja dels solars confrontants, el control sanitari i de convivència de la colònia de gats, l'establiment de mesures provisionals de mobilitat adaptades als horaris lectius, com ara la senyalització horària específica, la presència d'agents cívics o Guàrdia Urbana, i la reordenació temporal del trànsit i l'estacionament. Altrament, es proposa que s'informi de forma periòdica al Consell escolar i als grups municipals i que s'acordin les actuacions a realitzar entre el centre i les àrees municipals de la Paeria afectades, que donaran compte de les actuacions al pròxim ple.

El grup republicà defensa que cal mantenir la seguretat als espais educatius i reafirma el seu compromís amb una gestió municipal transparent i resolutiva. La moció presentada vol ser una eina útil per donar resposta a una problemàtica que fa massa temps que s'arrossega.

Les entitats municipalistes, que des del primer moment van participar en l'elaboració de la llei, han presentat una proposta de treball conjunta que, de manera consensuada amb el Govern, vetlli pel desplegament de la trentena de mesures i grups de treball que preveu l'Estatut per poder garantir l'efectivitat de les mesures aprovades. Així, s'ha plantejat la creació d'un grup de coordinació entre la Direcció General de Coordinació Interdepartamental i representants de les entitats municipalistes, que treballarà per garantir el seguiment i la implementació de totes aquestes mesures a partir d'un calendari d'execució. Aquestes accions tenen com a objectiu garantir l'equitat territorial, la sostenibilitat i la igualtat d'oportunitats per a la ciutadania dels municipis rurals.

Entre les prioritats d'acció plantejades destaquen la creació d'un Mecanisme Rural de Garantia alineat amb la Unió Europea, la posada en marxa de fons específics i d'inversió per als municipis rurals, l'impuls de programes d'habitatge assequible i protegit, el finançament de les escoles rurals, la simplificació normativa i administrativa, i la participació activa dels municipis rurals en òrgans de la Generalitat. 

Les tres entitats han coincidit en la necessitat que el desplegament de l'Estatut es faci amb consens polític, coordinació interdepartamental i diàleg constant amb el món local, per tal que es tradueixi en resultats tangibles per a la ciutadania.

La presidenta de l'ACM i alcaldessa de La Garriga, Meritxell Budó, ha subratllat que "l'Estatut del Municipi Rural és una fita històrica per al país, però només serà útil si el seu desplegament és àgil, planificat i amb recursos. Cal passar de la llei als fets, i fer-ho des del consens i la cooperació entre el Govern i el món local".

Per la seva part, el vocal del Comitè Executiu de l'FMC i alcalde de Vilaplana, Josep Bigorra, ha manifestat que "el desplegament de l'Estatut ha de suposar l'aplicació de mesures per a evitar el despoblament, tals com facilitar l'accés a l'habitatge als joves i les famílies que volen viure als pobles, el finançament de les escoles rurals o l'establiment de models de transport públic flexibles i sostenibles que permetin donar cobertura a les necessitats dels nostres habitants".

El president de l'Associació de Micropobles de Catalunya i alcalde de Riner, Joan Solà, ha destacat que "l'Estatut no pot quedar en un calaix, hem de treballar plegats i ser capaços de que s'apliqui de forma immediata i amb els recursos necessaris. Parlem d'equitat territorial, d'igualtat d'oportunitats i de qualitat de vida i cada dia que passa és una oportunitat perduda per millorar l'atenció i els serveis als nostres veïns i veïnes".

L'ACM, l'FMC i l'Associació de Micropobles han expressat la seva voluntat de continuar treballant conjuntament per impulsar un model de governança territorial més just, equilibrat i sostenible, que reconegui la singularitat dels municipis rurals i asseguri l'equitat d'oportunitats per a tota la ciutadania, visqui on visqui.

La moció explica que el dret a l'accés a l'educació està regulat tant a nivell constitucional, a l'article 27.4, com a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC), en el seu article 21, així com en tractats i convenis internacionals, com la Convenció sobre els Drets de l'Infant de les Nacions Unides, de 20 de novembre de 1989, als articles 28 i següents. Tots aquests preceptes legals coincideixen a assenyalar que cal garantir el dret a l'educació, i posen èmfasi —cadascun amb els seus termes i abast— en el fet que l'accés a aquest dret s'ha de produir en condicions d'igualtat.

Des de Junts manifesten que, a la demarcació de Lleida, "malauradament, aquestes condicions d'igualtat no s'acaben de complir", ni dins l'ensenyament obligatori ni, sobretot, en el postobligatori, a causa dels problemes derivats del cost del transport escolar. Actualment, l'alumnat de Batxillerat, cicles formatius de grau mitjà i PFI-PTT de la demarcació s'ha de costejar el desplaçament als seus centres educatius, fet que suposa un esforç econòmic important per a les famílies i un greuge respecte d'altres estudiants d'altres zones del país que tenen els seus centres més a prop. Cal tenir en compte, a més, que en molts casos aquestes distàncies s'han de recórrer en vehicle privat, ja que la majoria de poblacions afectades no disposen de transport regular (autobús) que faciliti el desplaçament cap a l'institut o centre de formació.

A més, en algunes especialitats, com ara el Batxillerat artístic, la demarcació disposa d'una oferta formativa molt reduïda que obliga l'alumnat a desplaçar-se diàriament més de 20 o 25 quilòmetres a un altre municipi o comarca, com és el cas de Balaguer i la Noguera, per poder assistir a classe, ja que en el seu municipi no s'ofereix aquesta modalitat.

La Generalitat, en tractar-se d'ensenyament no obligatori, no sufraga els costos d'aquest transport, fet que provoca que les pròpies famílies s'hagin d'autoorganitzar pagant centenars d'euros mensualment per accedir a un autocar que transporti diàriament els seus fills i filles al centre educatiu.

La Diputació de Lleida, com a òrgan supramunicipal més important de la demarcació, hauria de liderar les gestions per solucionar aquesta problemàtica i aconseguir que la Generalitat assumeixi els costos del transport de l'ensenyament postobligatori. És necessari vetllar perquè l'alumnat de la Plana, el Pirineu i l'Aran pugui estudiar sense costos addicionals i sense haver de marxar del seu municipi.

Per tot això, el grup municipal de Junts per Balaguer proposa al ple de la Paeria l'adopció dels següents acords:

Primer. Instar el Departament d'Educació i Formació Professional a pagar el transport escolar en els ensenyaments de Batxillerat i Formació Professional a les comarques de Lleida, el Pirineu i l'Aran, especialment on no hi ha transport regular dins l'horari lectiu habitual.

Segon. Instar la Diputació de Lleida a impulsar i fer el seguiment de les gestions necessàries per assegurar que es cobreixi econòmicament el transport postobligatori.

Tercer. Traslladar aquests acords al Departament d'Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i al Consell Comarcal de la Noguera.

El grup de Junts Impulsem de la Diputació de Lleida ja va portar aquesta qüestió al Parlament després d'aconseguir que el Ple de la Diputació de Lleida aprovés per unanimitat la gratuïtat del transport en l'educació postobligatòria. La singularitat de les Terres de Lleida, el Pirineu i l'Aran fa que molts alumnes s'hagin de desplaçar per cursar estudis després de l'ESO. Per evitar un greuge comparatiu amb la resta del Principat, han exigit recursos per revertir aquesta injustícia. Quatre diputats de Junts Impulsem: Jaume Ars, Joan Gilart, Marc Solanes i Tino Vilà, van acompanyar al Parlament quatre famílies en representació de les comarques de les Garrigues, el Segrià, la Segarra i la Noguera, com a mostra de la problemàtica que viuen pels seus fills i filles.

Álvarez ha recordat que a Catalunya hi ha més de 23.000 instal·lacions esportives, xifra que dobla algunes comunitats autònomes més grans. Aquest volum elevat, ha indicat, és fruit d'una "política molt expansiva entre la dècada dels 80 i els 2000", la qual ha dut ara a instal·lacions que requereixen diferents nivells d'intervenció "per afrontar una degradació que fins ara sempre han assumit injustament els ajuntaments, amb poc suport econòmic de la Generalitat".

Amb una diagnosi inicial a més de 600 municipis, els ajuntaments han traslladat l'últim any al Departament d'Esports "molts problemes de seguretat, eficiència energètica i accessibilitat". "Els mateixos ajuntaments han comunicat més de 8.900 possibles actuacions de millora", ha indicat Álvarez, que ha reconegut la "càrrega excessiva" que fins ara han assumit els municipis per tenir al dia els equipaments.

Després del vistiplau que el Govern ha donat aquest dimarts a la despesa de 120 milions d'euros fins al 2029, el pròxim pas serà l'obertura oficial de la convocatòria, que es produirà entre aquest dijous i dimarts de la setmana vinent, segons Esports. Álvarez ha avançat que, en paral·lel a aquest programa d'ajudes, hi haurà línies de finançament amb l'ICF (Institut Català de Finances) per complementar les subvencions o per assumir part de la bestreta inicial.

Al seu torn, Illa ha afirmat que aquest pla de xoc és el "més ambiciós dels últims 20 anys" en matèria esportiva, i ha dit que és una eina que vol ajudar les 71 federacions i els 10.000 clubs que hi ha arreu de Catalunya, els quals aglutinen més d'1,1 milions d'esportistes.

El president de la Generalitat ha defensat la inversió de 120 milions per preservar l'esport "com un dret que tenen tots els catalans" i garantir que tothom disposa al seu barri o poble d'una instal·lació esportiva "de qualitat". "Igual que tenen un CAP, un parc o una escola", ha exemplificat.

Illa ha subratllat també el valor "inclusiu" de l'esport, tot instant "els que volen trencar la convivència" a visitar els equipaments esportius i a participar de la seva pràctica. Finalment, ha destacat el valor "saludable" de l'activitat física: "Si facilitem la pràctica esportiva ens estalviarem moltes visites al metge".

Per últim, Illa ha situat l'esport com a símbol de "prosperitat", en al·lusió als diferents campions de múltiples pràctiques que provenen de Catalunya. En aquest sentit, ha remarcat que "per tenir grans campions de futur, primer cal invertir en l'esport de base", motiu pel qual ha dit que el pla de xoc vol "posar-ho fàcil" als municipis i clubs per a què puguin optar a fer reformes.

Des d'Esplugues, l'alcalde, Eduard Sanz, ha agraït el paquet de subvencions que posa ara en marxa el Govern, tot defensant que els equipaments esportius són "un motor de canvi, inclusió social i igualtat". Sanz també ha reivindicat la importància de disposar d'instal·lacions "de qualitat, amb manteniment adequat", afirmant que "un equipament esportiu és sempre una inversió, i mai una despesa".

Segons han informat a l'ACN fonts del Departament d'Educació, els casos per confirmar registrats al registre REVA per part dels centres educatius són 1.696 el curs passat sumant tant Barcelona com la resta del país, i 308 més en l'inici d'aquest curs 2025-26. Aquesta xifra no necessàriament inclou tots els centres de la capital, ja que alguns comuniquen els seus casos directament al Consorci d'Educació de Barcelona.

En paral·lel, en resposta a una petició de transparència de l'ACN, el Departament d'Educació va xifrar en 717 els casos registrats al REVA que després van acabar derivant-se a la Unitat de Suport a l'Alumnat en Situació de Violència (USAV) el curs passat. Pel que fa a la ciutat de Barcelona, es van comunicar al Consorci 1.236 possibles casos, entre 100 i 200 més que el 2023-24.

Tant a Barcelona ciutat com a la resta de zones educatives del país, la violència verbal o psicològica és el tipus d'assetjament escolar més habitual. Les dades del registre REVA que utilitzen els centres educatius al conjunt de Catalunya per comunicar els casos a la seva escola o institut indiquen que un terç dels casos són d'assetjament psicològic; un 25% combinen l'assetjament verbal o psicològic amb la violència física; un 13%, ciberassetjament, i un 9% més són exclusivament assetjament físic. També es reporten un 2,5% de casos de naturalesa sexual.

Pel que fa als casos de Barcelona ciutat, amb dades del Consorci d'Educació de Barcelona (CEB), la tipologia d'assetjament verbal és encara més majoritària, amb un 41% dels casos comunicats, seguit d'un 30% de casos d'assetjament físic, un 10% de violència sexual i un 9% de ciberassetjament.

Registres diferenciats a Barcelona i la resta del país

El registre de casos és diferenciat per al conjunt de Catalunya (Departament d'Educació) i a la ciutat de Barcelona (CEB), ja que es recullen de forma separada i amb sistemes propis, encara que alguns centres de Barcelona també reporten directament al Departament. Per això, el nombre total de casos comunicats "poden distar" i no són estrictament comparables. En aquest sentit, el CEB va registrar el curs passat 1.236 casos comunicats, però prop de 800 (el 64%) consten com a desestimats finalment. De la resta d'expedients, 194 consten com a casos confirmats; 201 casos, oberts sense protocol activat, i 64 més, pendents de resolució amb un protocol activat. Segons també informa el CEB, el temps mitjà que transcorre entre l'obertura d'un cas en un centre i el seu tancament és d'uns 4 mesos.

Menys protocols activats a Barcelona

El Consorci no només recull els casos comunicats, sinó també aquells que han motivat l'obertura de protocols d'actuació, quan es consideren greus. D'aquests, el curs passat se'n van activar 298, un de cada quatre casos comunicats.

Aquesta és una xifra inferior a la del curs anterior, concretament una vintena menys de protocols activats, i també una trentena menys que el 2022-23. Des del Consorci interpreten la baixada pel fet que "actuant de forma preventiva, mitjançant l'obertura de cas, es pot evitar que la situació es vagi agreujant i acabi amb l'obertura d'un protocol". Així i tot, aquests tres darrers cursos han tingut un volum de protocols activats molt per sobre del 2021-22, quan n'hi va haver 182, tot i que no es poden posar en relació amb els casos comunicats perquè el Consorci no n'ha facilitat les dades d'abans del 2024.

El temps mitjà que transcorre entre l'obertura del protocol i el tancament del cas, és d'uns 100 dies, segons la mateixa font.

El Penedès, la segona àrea amb més casos

Pel que fa als casos que després es van derivar a la USAV el curs passat, després de Barcelona ciutat (amb la particularitat del sistema propi de registre), la segona zona educativa del país amb més casos comunicats és l'àrea del Penedès (Alt i Baix Penedès, l'Anoia i el Garraf), on els centres educatius van reportar el curs passat un total de 168 casos. Són més que els registrats al Barcelonès (67 casos, Barcelona al marge) i el Baix Llobregat (56) plegats. Als dos Vallesos i el Maresme se'n compten prop de 200, 75 a Girona i una norantena a Tarragona.

ELLA, que es va formar a finals de 2021 i va començar els primers concerts a mitjans de 2022, ha anat creixent fins consolidar-se com una de les propostes emergents de la música de Ponent. Aquest tema és el primer avanç d'un disc que promet ser molt potent. La producció ha comptat amb el suport de Zamenhof Estudi, amb mastering de Cat Mastering, videoclip de Wellbye i disseny de portada de Clara Profitos.

Els fans podran escoltar "Pequeña" i altres propostes en directe durant l'actuació de ELLA el divendres 31 d'octubre a La Murga, al pavelló Molí de l'Esquerrà de Balaguer, a partir de les 0.30 hores, amb entrada gratuïta. També actuaran el 29 de novembre al Tocata de Lleida, on també presentaran aquest i altres temes del seu repertori.

Amb un estil pop rock amb identitat pròpia, ELLA combina emoció, energia i nostàlgia en cada tema, i els seus concerts són una festa plena de connexió amb el públic. La banda està formada per Sergio (veu), Diego (baix), Kitus (teclat), Sam (bateria), Adri (guitarra) i Marta (saxofon, piano i bateria).

D'altra banda, la de viudetat ha sigut de 952,49 euros i l'han rebut 389.288 persones; la d'orfandat en els 518,41 euros i l'han percebut 50.521 persones i la de favors a familiars de 856,44 euros, que han rebut 1.419 persones.

La campanya anual de control larvari de musclo zebrat s'ha centrat enguany en 38 embassaments, la majoria navegables, durant els mesos de juny, juliol, agost i setembre. Enguany s'han trobat indicis de la presència de larves en diversos embassaments lliures fins a la data, amb una baixa concentració, concretament als pantans de Terradets i de Camarasa. A més, al pantà de Canelles s'hi van tornar a detectar larves de musclo zebra en la campanya de juliol, segons informa l'organisme de conca.

El treball de camp de la CHE ha consistit en la presa de 652 mostres de superfície en el conjunt dels embassaments i 140 mostres en profunditat des d'una embarcació. Posteriorment, personal especialitzat n'ha fet la revisió a través de microscopis. Aquestes campanyes de detecció precoç permet adoptar mesures de control immediates sobre la navegació i mesures preventives entre els usuaris que se'n puguin veure afectats, segons la confederació.

Neteja i assecat d'embarcacions i complements de bany

La CHE recorda als usuaris que la navegació en la conca està supeditada a la presentació d'una declaració responsable, ja que aquesta activitat recreativa pot ser un vector involuntari de dispersió d'espècies exòtiques invasores. Per això, afegeix, és fonamental prestar atenció als embassaments i rius amb restriccions i passar pels punts de neteja habilitats en la conca de l'Ebre --actualment, 35--. Aquesta campanya s'ha tancat amb 2.329 declaracions responsables presentades a la conca.

La confederació recorda que la col·laboració ciutadana és "fonamental" i "imprescindible", atès que "tots els elements que entren a l'aigua són susceptibles de ser un vector de dispersió d'aquestes espècies, per la qual cosa cal prestar també atenció als complements de bany, que han de ser assecats i netejats, per tal de minimitzar els riscos".

El president del Gremi de Pastisseria de Barcelona, Miquel Zaguirre, ha assegurat a l'ACN que les festes tradicionals de casa nostra mantenen el seu arrelament gairebé immutable per la irrupció d'altres tradicions foranies. "Hi ha una celebració que està tirant molt fort com és el Halloween, i realment hem pogut veure que no és competència, sinó que és una cosa que s'està afegint a la nostra tradició", destaca.

En aquest sentit, assegura que si bé la festa de Halloween té un marc molt concret, que vindria a comportar disfressar-se amb motius terrorífics i recollir caramels, la Castanyada es preserva com un element propi de Catalunya. "Hi ha moltes generacions que celebren el Halloween, i al mateix temps, amb la família, celebren la Castanyada i mengen panellets", afegeix.

Amb tot, Zaguirre destaca que el panellet tradicional és el que més sortida té a les pastisseries, amb el pinyó com a rei indiscutible de les safates, i que suposa la meitat de tots els que es vendran aquest any. "El de coco, el d'ametlla, el de xocolata o els ossos de sant també se'n venen molt, però també hi ha un punt creatiu del pastisser, i que li agrada adaptar aquesta línia que podem dir que té Halloween", destaca.

Aquest fet dona pas a trobar panellets amb forma de carbassa o fantasma, entre d'altres: "Amb això els pastissers som els primers que intentem fer innovació i canviar alguna cosa de la tradició", apunta el president del gremi barceloní.

Lleuger encariment

L'actual situació econòmica no permet als pastissers d'una realitat que atropella tots els sectors, com ho és l'encariment dels costos de producció. A més, en aquest cas també s'hi suma la pujada del preu de matèries primeres, que també afecta directament la producció de panellets.

"Aquest any tant el pinyó com l'ametlla han patit un increment important de preu, i això si ho acompanyem amb els costos de producció, que també han anat en alça, sí que es preveu que aquest any tinguem un preu de panellet que sigui entre un 3% i un 6% més que l'any passat", augura Zaguirre.

Amb tot, els 100 grams de panellet surten per un preu d'entre 6 i 7 euros, motiu pel qual el gremi estima que una família amb 4 o 5 membres es gastarà aproximadament uns 25 euros aquesta Castanyada.