Durant la inauguració, Espax ha destacat la consolidació de Firauto i la capacitat de Balaguer per esdevenir, durant aquests dies, un punt de referència del sector de l’automoció i la mobilitat. La mostra inclou vehicles d’ocasió i quilòmetre zero, però també autocaravanes i campers a l’exterior, a més d’un espai dedicat a la mobilitat elèctrica.

Per la seva banda, la paera en cap ha remarcat que els expositors repeteixen any rere any, un fet que considera un indicador de la bona salut del certamen. Segons González, els professionals afronten aquesta edició amb bones expectatives i confien a mantenir o superar els resultats de l’any passat. La fira vol facilitar que la ciutadania pugui comparar opcions i trobar un vehicle adaptat a les seves necessitats en un mateix espai.

L’oferta es completa amb el Mercat de la Ganga, situat a l’exterior del pavelló, amb vehicles pensats per a qui busca opcions més econòmiques. També hi ha expositors de retolació de vehicles i maquinària industrial.

Firauto programa activitats paral·leles per a tots els públics. Al vestíbul hi ha un circuit de slot i una exposició didàctica de sensibilització en seguretat viària, mentre que a l’exterior s’hi instal·la un circuit de karts amb pedals. També s’hi ofereix un espai infantil dedicat a la mobilitat sostenible.

La fira es pot visitar aquest divendres de 16 a 20 h, i dissabte i diumenge de 10 a 14 h i de 16 a 20 h.

Aquesta 3a edició reafirma la Jornada com a punt de trobada professional per al sector porcí de la Noguera, després de l’èxit d’assistència aconseguit en les dues anteriors, superant els 400 assistents. La trobada, que està dirigida a productors, industrials, proveïdors de serveis i cooperatives, agruparà empreses rellevants en diferents àmbits del sector ramader porcí. D’aquesta manera, hi haurà representació empresarial local, així com també catalana, espanyola i internacional.

D’altra banda, aquesta jornada es posiciona com un esdeveniment de primer nivell amb la participació dels principals experts i referents del sector porcí que, de fet, han format part de la trobada des de la primera edició: el Sr. Miguel Ángel Higuera, president d’APROGAPOR; el Sr. Miquel Àngel Bergés, director dels mercats de porcí, cereals i farratges de Mercolleida; i el Sr. Albert Morera, director general de la divisió de porcí de Vall Companys.

Seguint el format de l’any passat, la jornada es desenvoluparà durant tot el dia.

Al matí, tindran lloc dues ponències formatives: “Bioseguretat, des de quan et preocupa?”, a càrrec del Sr. Josep Casanovas, coordinador de Bioseguretat de Cincaporc, i “Menys diarrees, més quilos: protegeix el rendiment dels teus garrins”, a càrrec de la Sra. Glòria Abella, responsable de l’equip veterinari de Boehringer Ingelheim Animal Health España.

A la tarda, seguiran dues conferències i una taula rodona sobre les noves tendències en el món porcí. Obrirà el bloc el Sr. Carles Sánchez, del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, amb la conferència “Situació actual de la PPA a Catalunya”. Seguirà el Sr. Miguel Ángel Higuera, president d’ANPROGAPOR i, finalment, hi haurà la taula rodona “Perspectiva del sector porcí, on som i on anem?”, amb el mateix Sr. Miguel Ángel Higuera, el Sr. Miquel Àngel Bergés, director dels mercats de porcí, cereals i farratges de Mercolleida, i el Sr. Albert Morera, director general de la divisió de porcí de Vall Companys. Moderarà el Sr. Vicens Enrique Tarancón, veterinari i coordinador del GSP Lleida.

En paral·lel a les xerrades, hi haurà habilitat un espai expositiu per a les empreses patrocinadores en una carpa exterior ubicada al costat del Cubtural, edifici municipal on s’allotjarà la jornada. D’aquesta manera, es vol reforçar la presència de les empreses que donen suport a la jornada, així com el contacte directe entre els diferents agents del sector. La trobada, com ja és habitual, finalitzarà amb un refrigeri i networking entre els participants.

ASSOCIACIÓ DE DEFENSA SANITÀRIA D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

L’Associació de Defensa Sanitària d’Artesa de Segre i Comarca (ADARCO) és una associació sense ànim de lucre que aglutina els propietaris de porcs d’Artesa de Segre i la seva comarca d’influència. Està formada per ramaders independents i ramaders associats a diferents empreses i cooperatives.

Constituïda el maig de 1983 amb un cens de 3.000 reproductores i 12.000 porcs d’engreix, l’ADS va ser pionera a les terres de Lleida i ha anat creixent amb el sector fins a l’actual xifra de 24.000 reproductores i 260.000 porcs d’engreix.

La raó de ser de l’ADARCO és la millora de l’estat sanitari de les explotacions, així com de la seva rendibilitat, sempre mantenint una constant vigilància mitjançant el contacte amb els ramaders i amb les fonts d’informació per tal d’evitar problemes de tipus sanitari en els animals. S’encarrega de les analítiques obligatòries del porcí i potencia alhora les mesures de bioseguretat.

L’Associació té una relació estreta amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya i, des de l’any 2012, s’acull al conveni DARP-Sector Porcí, per al qual el laboratori de referència és el GSP de Lleida.

L'ajut està dotat amb 2,3 milions d'euros, dels quals 1,5 milions es destina al sector apícola i 800.000 al sector cunícola. Els interessats en demanar-lo ho poden fer per via telemàtica del 10 al 26 d'octubre, ambdós dies inclosos, sempre que compleixin amb els requisits que estableix l'administració.

En el cas de l'apicultura, cal que les explotacions tinguin un mínim de 50 arnes i els ajuts preveuen fins a 16 euros per arna per als apicultors professionals que fan transhumància, és a dir que traslladen els ruscos per aprofitar les diferents floracions, i fins a 10 euros per arna per a la resta. Pel que fa a la cunicultura, hi poden optar les explotacions amb un mínim de 15 femelles reproductores. L'import previst és de fins a 8 euros per animal, una quantitat que s'ajustarà en funció del nombre de sol·licituds presentades i del pressupost disponible.

La directora general d'Agricultura, Rosa Altisent, ha indicat que els requisits per accedir a la convocatòria són "senzills" amb l'objectiu que els professionals s'hi puguin acollir "simplement fent la sol·licitud" i sense haver de fer "cap tràmit burocràtic més". "Sabem que darrere de cada explotació hi ha una activitat econòmica, llocs de feina i arrelament al territori i, per tant, amb aquests ajuts el que volem és que no continuï disminuint aquesta capacitat productiva i poder ajudar el sector a fer front a aquests moments tan complicats", ha afegit.

Altisent ha afegit que es tracta d'una nova línia d'ajuts i que un cop els professionals hagin rebut les compensacions, el Departament en farà seguiment per veure si cal mantenir la mesura en el temps. De fet, aquesta és una reclamació que fa Miquel Cantons, productor de mel de Camarasa, que considera que caldria mantenir les ajudes, ja que és un sector que "està molt castigat".

En el cas de les abelles, a més de la pujada dels costos de producció, sobretot del gasoil, enguany també cal sumar-hi els efectes de la sequera que han fet baixar la producció de mel. El motiu és que la falta d'aigua ha assecat les plantes de l'entorn fins al punt que alguns productors s'han vist obligats a administrar aliment suplementari dins les arnes perquè les abelles puguin "sobreviure".

Cantons ha alertat que les sequeres cada vegada són més recurrents i això ha fet reduir gairebé a la meitat els quilos de mel que obtenen. "Abans podíem fer uns 20 quilos de mel per caixa. Ara, si arribem a 10 ja és molt", indicat. Aquesta pèrdua de productivitat també es deu al fet que ara moren més abelles per l'atac de l'abellerol, la vespa asiàtica o la Varroa -un àcar-.

En el seu cas, Cantons ha explicat que l'ajut del Departament l'utilitzarà sobretot per "comprar menjar" perquè les abelles puguin arribar a la primavera, per "comprar més eixams per cobrir les baixes" i per "pagar el gasoil de les transhumàncies".

Cada vegada hi ha menys explotacions

Segons el Departament d'Agricultura, aquest 2026 a Catalunya hi ha 1.090 explotacions apícoles. El 2018 es va arribar a un pic de 1.215 explotacions, però des de llavors la tendència ha anat a la baixa i des de 2022 s'han perdut 99 explotacions, un 8,3%.

Pel que fa al nombre d'arnes, la tendència també és negativa i en els darrers quatre anys s'han perdut 12.359 arnes, un 9,9%. Actualment, hi ha 112.455 arnes repartides arreu de Catalunya.

Cada vegada queden menys apicultors perquè els números no surten. Entre el 2018 i el 2024, les explotacions perden cada any de mitjana 5,51 euros per quilo de mel, que equival a 44,42 euros per arna.

Pel que fa al sector cunícola, a Catalunya s'ha passat de 957 explotacions el 2014 a 326 el 2026. Suposa una disminució de 631 granges, un 65,9% menys en poc més d'una dècada. En aquests dotze anys també ha caigut el nombre de conills, que ha passat d'1,6 milions a 583.108.

Pel que fa a la rendibilitat, el sector del conill també arrossega números vermells des de fa, com a mínim, vuit anys. En concret, les explotacions perden cada any de mitjana 0,55 euros per conill, que equival a 21,79 euros per mare.

En una atenció als mitjans des de davant de la delegació del govern espanyol a Catalunya, Serrat ha recordat que les tensions geopolítiques i les adversitats climàtiques "extremes i freqüents" estan situant la pagesia i el conjunt de la societat en una situació de "vulnerabilitat".

Serrat ha destacat que cal treballar per la "sobirania alimentària bàsica" i ha demanat que cal que s'apliqui bé la llei de la cadena alimentària, fent controls ferms d'entrades de productes a les duanes, com també augmentant les inspeccions que pot fer l'Agència Catalana de Consum.

En aquest sentit, Unió de Pagesos diu ser conscient dels pocs mitjans que té Consum, i planteja que hi hagi una col·laboració entre aquest departament i Agricultura per comptar amb el personal necessari per fer més inspeccions.

Així mateix, Serrat ha dit que cal un etiquetatge correcte dels productes, perquè els consumidors sàpiguen "què implica comprar una cosa o altra".

Unió de Pagesos també lamenta l'elevat cost del gasoil, que considera un element "essencial" per a la producció agrícola, i demana preus justos, amb menys burocràcia per als agricultors.

En un manifest que han llegit davant de la delegació del govern espanyol, Unió de Pagesos demana un "ajut econòmic d'emergència" per a la pagesia afectada per efectes climàtics, l'augment de costos o els preus baixos, que podria anar entre els 17.000 i els 8.500 euros, segons el tipus d'explotació.

En impostos, UP demana l'IVA reduït a la producció agrària, tarifes elèctriques específiques per al regadiu, el gasoil professional, l'exempció de l'ITV periòdica per a la maquinària agrícola, o prestacions "justes" per als autònoms.

D'altra banda, Unió de Pagesos diu que cal evitar la "competència deslleial" de fora de la Unió Europea, i fer més control de preus en la compra de terres per "evitar l'especulació". També considera que calen mesures en recursos hídrics, la protecció d'espais agraris o més accions per fer front a la fauna cinegètica.

La manifestació a Barcelona ha aglutinat columnes de pagesos, alguns amb tractors, busos o cotxes particulars, vinguts de diversos punts del país. A primera hora del matí, han sortit de comarques com les de l'Ebre o l'Alt Empordà, i s'han anat unint en columnes fins a entrar a la capital per la Diagonal -els del sud- o la Meridiana -els del nord.

També ASAJA Catalunya ha participat avui en la mobilització del sector agrari celebrada a Barcelona per denunciar l'increment desmesurat dels costos de producció i reclamar mesures urgents que garanteixin la viabilitat de les explotacions agràries i ramaderes. L'organització s'ha sumat a la protesta convocada per Unió de Pagesos, amb el suport de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i Revolta Pagesa, per exigir respostes als governs de l'Estat i de la Generalitat.

Des de la mobilització, el president d'ASAJA Catalunya, Pere Roqué, ha tornat a reclamar ajuts complementaris als hidrocarburs per compensar l'encariment del gasoil agrícola, una despesa imprescindible per al funcionament de les explotacions. L'organització denuncia que l'augment continuat dels preus dels carburants, els fertilitzants, l'energia i altres costos de producció està reduint els marges econòmics de pagesos i ramaders fins a comprometre la continuïtat de la seva activitat.

«No podem continuar amb aquesta pujada desmesurada dels costos sense que ni el Govern de l'Estat ni el Govern de la Generalitat posin en marxa les mesures necessàries», ha manifestat Roqué, que ha insistit en la necessitat que els professionals del camp rebin una remuneració adequada per la seva feina.

El president d'ASAJA Catalunya ha advertit que la manca de resposta de les administracions pot tenir conseqüències greus per al conjunt del sector. La pèrdua de rendibilitat dificulta les inversions, posa en perill la continuïtat de les explotacions i amenaça la capacitat productiva del territori.

«Cal posar en valor la feina de les persones que continuen treballant al camp i garantir que percebin els diners que els corresponen. Si aquesta situació es manté, podem acabar tenint problemes de desabastiment alimentari», ha alertat Roqué.

ASAJA Catalunya considera que les administracions no estan atenent adequadament les reclamacions que el sector fa temps que planteja i insisteix que cal passar de les promeses a les mesures concretes. En aquest sentit, reclama actuacions immediates per reduir l'impacte dels costos de producció i garantir unes condicions econòmiques que permetin continuar produint aliments de qualitat.

Finalment, l'organització ha destacat la importància de la unitat del sector agrari en la mobilització d'avui a Barcelona. ASAJA Catalunya defensa que garantir el futur de la pagesia i la ramaderia és també garantir la producció d'aliments, l'activitat econòmica i la continuïtat del món rural català.

La jornada ha tingut lloc al Consell Comarcal de La Noguera i han assistit una cinquantena de persones tècniques i professionals de diferents ajuntaments i ens locals de la vegueria de Ponent, vinculades a les àrees de contractació. La benvinguda als assistents ha anat a càrrec de Miquel Plensa, president del Consell Comarcal de La Noguera i alcalde d’Algerri.

Les jornades responen a la necessitat dels ens locals de gestionar la contractació pública en un entorn normatiu cada vegada més complex i amb unes exigències creixents d’eficiència, transparència i seguretat jurídica. En aquest context, l’ACM planteja unes sessions amb una orientació especialment pràctica, destinades a facilitar la tasca quotidiana dels equips municipals i a reforçar la qualitat i el control de l’execució dels contractes.

Durant la jornada de Balaguer, s’han abordat les novetats de la Central de contractació del món local, amb la presentació dels futurs Acords marc i la renovació dels vigents. La sessió ha anat a càrrec de Víctor Torrents Castells, cap de l’Oficina de seguiment de contractes de la Central de Compres de l’ACM. També s’ha fet una ponència sobre bones pràctiques per fer més fàcil la contractació pública, en què s’han exposat eines per afrontar la complexitat administrativa i reduir la càrrega formal dels expedients, amb exemples orientats a reduir els temps de preparació i agilitzar la valoració de les ofertes. La sessió ha anat a càrrec de Jordina Moltó, cap de l’àrea d’Estudis i Contractació de l’ACM, i Eduard Cadarso, tècnic de la mateixa àrea.

La jornada ha aprofundit finalment en la fase d’execució dels contractes, amb una sessió dedicada a les penalitats i les prohibicions de contractar. S’hi ha tractat la importància d’una correcta redacció de les clàusules de seguiment i execució, la tramitació dels expedients d’imposició de penalitats i l’aplicació de les prohibicions de contractar. Ha anat a càrrec de Carme Vallès, vicesecretària de la Diputació de Lleida.

Les jornades territorials volen ser també un espai de contacte, intercanvi i treball compartit entre els professionals que gestionen la contractació pública local. Després d’aquesta jornada, el cicle continuarà amb dos jornades més que es celebraran a Puigcerdà i Barcelona, amb la voluntat d’apropar aquesta formació especialitzada a professionals dels ens locals de tot Catalunya.

La Central de Compres, una eina al servei dels ens locals
La Central de Compres compleix 14 anys al servei dels ens locals. Durant tots aquests anys s’han anat ampliant els productes i serveis que poden contractar els municipis, consells comarcals, diputacions i entitats depenents. L’èxit és tan clar que un total de 927 ajuntaments, tots els 41 consells comarcals i les 4 diputacions en fan ús. Sumant els ens depenents són 1.513 entitats adherides.

L’acord marc d’electricitat és el més utilitzat amb 1.126 ens que en fa ús, seguit pel d’assegurances (940) i el d’impressió (805). En total s’ofereixen 22 productes i serveis, essent el de subministrament i instal·lació de gespa artificial de camps esportius l’últim que es va incorporar. Entre finals de 2026 i inicis de 2027 està previst posar a disposició dels ens locals tres nous acords marc: obres d’edificació; subministrament d’elements de videovigilància, alarmes i extintors; assegurança col·lectiva d’assistència sanitària del personal; i obres d’urbanització, infraestructures i actuacions forestals.

DADES DE LA CENTRAL DE COMPRES DE L’ACM A PONENT:

Vegueria:
A la Vegueria de Ponent, un total de 199 entitats fan ús de la central de compres, de les quals 147 són ajuntaments. El servei més contractat és el d’Electricitat, amb un total de 162 entitats usuàries, seguit de les Assegurances, amb 115, i del servei del Paper, amb 68. En total, a Ponent es contracten 982 serveis diferents.

Comarca: 
A la comarca de la Noguera, un total de 40 entitats fan ús de la Central de Compres de l’ACM: 30 ajuntaments, el Consell Comarcal i nou entitats dependents. En conjunt, tenen contractats 178 serveis. Els més utilitzats són el subministrament d’electricitat, amb 27 entitats usuàries, seguit de la impressió i multifunció, amb 24; les assegurances, amb 23; els desfibril·ladors externs automàtics (DEA), amb 20, i els equips informàtics, amb 17.

La nova licitació té un valor estimat de prop de 580.000 euros, incloent-hi la possible pròrroga i les modificacions previstes. El contracte tindrà una durada inicial de 18 mesos, des del gener fins al juliol del 2027 i durant el curs 2027-2028, amb la possibilitat d’allargar-lo un curs més.

El Bressol disposa de 61 places autoritzades per a infants de zero a tres anys, i el contracte inclou l’atenció educativa, la direcció i coordinació del servei, l’acollida matinal, l’atenció durant l’estona de migdia i la neteja de les instal·lacions.

El contracte tindrà una durada inicial de 18 mesos, des del gener fins al juliol del 2027 i durant el curs escolar 2027-2028, fins al juliol del 2028. També es preveu la possibilitat de prorrogar-lo durant un curs més.

La licitació també contempla la subrogació del personal actual, format per set persones: cinc educadores, una auxiliar i una auxiliar de neteja. El nou plec estableix que l’empresa adjudicatària haurà de garantir els recursos humans necessaris per al servei.

A l’hora de valorar les ofertes, el consistori tindrà en compte el preu i la qualitat de les propostes educatives. Entre els criteris hi ha els protocols d’acollida i adaptació dels infants, les actuacions per detectar i donar suport a famílies en situació de vulnerabilitat i les hores de formació per a les famílies en àmbits com la criança, la nutrició i l’educació emocional. També es valorarà el seguiment del servei i les propostes de millora.

Les empreses interessades poden presentar les seves propostes fins al 30 d’octubre

Des de l'aparcament de Franciac a la Selva, a tocar de l'N-II, una desena de tractors han sortit en direcció a Maçanet de la Selva, per després agafar l'autopista i recollir els tractors que els esperaven a Mollet del Vallès. A més, un autocar ple ha sortit també des de Franciac al cap d'una hora per unir-se a la protesta a Barcelona. La gran majoria dels que s'han desplaçat amb tractor eren joves pagesos, preocupats pel futur de la seva professió.

L'Esteve Lladó treballa en una granja a Medinyà (Gironès). Ell no és l'amo de l'explotació, però l'amoïna que l'increment "desmesurat" del combustible o dels fertilitzants pot afectar la seva feina. A la vegada, també es queixa que cada vegada s'aposta més per "allò que ve de fora" i no es paguen preus justos.

Un altre cas és el d'en Ferran Mogeda. Ell treballa a la granja familiar amb més de 400 ovelles que té a la Vall de Bianya. A més, tenen un obrador per elaborar formatges i altres productes i assegura que ells costos de producció s'han enfilat fins al punt de posar en perill granges de companys que coneix.

De fet, la pèrdua progressiva d'explotacions és un dels principals problemes del sector primari. "Cada vegada en quedem menys", lamenta en Ferran que explica que és molt difícil que la gent jove s'hi vulgui dedicar i acaba optant per tancar.

Des d'Unió de Pagesos carreguen contra l'administració i demanen "que s'apliqui la llei i que no s'hagi de vendre per sota del preu de cost". Pino Delás, membre del sindicat, demana que es desplegui la llei d'espais agraris i que es compleixi la de la cadena alimentària. "El cens agrari s'està desplomant, en una economia que creix", assenyala.

Delàs té una explotació ecològica de porcs. Explica que el que més l'afecta és el preu del gasoil i els efectes del canvi climàtic perquè ha de gastar més diners per produir el menjar amb el qual alimenta el bestiar i no té les produccions garantides. "Més enllà de les bones paraules sobre que important que és el sector primari, el que volem és que s'apuntali", ha reblat.

"És insostenible, estem agonitzant"

A Valls, s'han concentrat una vintena de pagesos que han pujat als dos autobusos per sumar-se als agricultors que venien de Batea (Terra Alta) i de Montblanc. A quarts de deu d'aquest dimecres al matí han enfilat cap a la mobilització de Barcelona per protestar contra la situació que viu el sector. A la protesta també s'hi han afegit pagesos amb tractors que han sortit des de Vila-rodona (Alt Camp), segons han explicat des d'Unió de Pagesos (UP).

En Sergi Gavaldà, pagès de Vallmoll i membre d'UP, explica que es mobilitzen pels elevats costos de producció, amb el gasoil i els adobs "altíssims" i per reclamar preus justos. "S'ha de sortir tant sí com no, la cosa està molt malament; això és insostenible, s'ha de sortir i que ho sàpiga tot Catalunya: estem agonitzant", ha manifestat. Els pagesos també demanen menys burocràcia i més ajuts per fer front a l'increment de costos. "Les peticions són les de sempre, primer de tot, que no hàgim de viure les subvencions, volem que els fruits realment ens paguin el cost, per sobre del cost de producció", ha reclamat.

"Des d'ajuts directes, lleis que controlin els mercats, els lobbies econòmics de l'alimentació, la competència deslleial, el sector està tan enfonsat", demana Isidre Coll, pagès del Pla de Santa Maria, que també ha dit que és necessari que els ajudin en "tots els fronts possibles". Ell assegura que aquest dimecres han deixat les eines per anar cap a Barcelona perquè el sector té una problemàtica "molt greu". "Estem suportant una crisi de preus molt important on no cobrim costos i ja fa molts anys que s'arrossega, no tenim alternativa sinó queixar-nos", manifesta.

Alhora ha demanat a la ciutadania que reflexioni i s'impliqui més. "No n'hi ha prou a dir que necessitem pagesos quan tot crema, quan hi ha foc i que ens aplaudeixin quan llaurem; els focs s'apaguen a l'hivern", assevera. Per això, ha assegurat que cal que hi hagi relleu generacional, un dels grans problemes que té el sector. "Jo mateix tinc 50 anys i soc dels joves, això no és lògic", diu. "Si realment volem un país amb pagesos, que puguem subministrar els aliments propis del nostre país, necessitem que els joves s'incorporin", tanca.

L’encariment dels preus també s’ha accelerat a la resta de demarcacions catalanes. Girona registra la taxa més elevada, amb un 5,5%, seguida de Lleida, amb un 5,1%, i Tarragona, amb un 5%. Barcelona presenta l’increment més moderat, del 4,3%. En tots quatre territoris, la inflació interanual arriba al nivell més alt des del febrer del 2023.

Pel que fa a l’evolució mensual, els preus a Lleida han augmentat quatre dècimes al setembre respecte de l’agost, després del repunt del 0,9% registrat el mes anterior. A Catalunya, l’increment mensual ha estat de només una dècima, mentre que al conjunt de l’Estat ha arribat al 0,3%.

L’habitatge, l’energia i el transport, al capdavant dels increments

Per grups, l’habitatge, l’aigua, l’electricitat, el gas i altres combustibles han registrat a Lleida un encariment interanual de l’11,7%. Dins d’aquest apartat, l’electricitat, el gas i altres combustibles són un 19,3% més cars que fa un any. El transport també destaca, amb una pujada del 9,5%.

A Catalunya, l’augment dels preus de l’energia i del transport també és un dels principals factors que expliquen l’acceleració de la inflació. Entre els subgrups amb increments més pronunciats hi ha l’ús de vehicles personals, amb un 16,7%, i l’electricitat, el gas i altres combustibles, amb un 13%. Els carburants i altres combustibles acumulen un encariment interanual del 24,4%.

La variació mensual a Lleida ha estat especialment significativa en la roba i el calçat, amb un augment del 5,3%, i en l’habitatge i els subministraments, amb un 2%. En canvi, l’oci i la cultura han registrat una caiguda del 2,9% respecte de l’agost.

Els aliments s’encareixen prop d’un 3%

La cistella de la compra també continua encarint-se. A Lleida, els aliments i les begudes no alcohòliques són un 2,9% més cars que el setembre de l’any passat. Si es considera només el subgrup dels aliments, l’increment arriba al 3,3%, mentre que les begudes no alcohòliques s’han abaratit un 1%.

A Catalunya, els aliments també han pujat un 2,9% interanual, cinc dècimes més que a l’agost, tot i que l’increment es manté per sota de la inflació general. Entre els productes que més s’han encarit hi ha els llegums i les hortalisses fresques, amb un 12,7%; els ous, amb un 9,3%; les fruites fresques, amb un 8%, i la carn de boví, amb un 6,8%.

En canvi, la roba i el calçat a Lleida són un 2,9% més barats que fa un any, malgrat el repunt mensual del setembre.

Pel que fa a la inflació subjacent, que exclou els elements més volàtils, ha pujat dues dècimes tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat. La taxa se situa en el 3% a Catalunya i en el 3,1% a Espanya.

Segons el Govern, l'objectiu és facilitar que els ens locals amb menys capacitat tècnica, financera i de gestió puguin impulsar projectes de transformació amb impacte durador en els seus municipis. Les actuacions podran abastar la revitalització dels nuclis urbans, la millora de l’espai públic i de l’accessibilitat, la rehabilitació d’habitatges, la recuperació del patrimoni arquitectònic, l’adaptació al canvi climàtic i la dinamització de l’activitat econòmica local.

Els criteris d’atorgament tindran en compte la població i la capacitat tècnica, financera i de gestió de l’ens local, així com l’impacte territorial, social, residencial, ambiental, patrimonial o econòmic de cada actuació. També es valoraran el caràcter integral dels projectes, la seva contribució als objectius del Pla, la qualitat tècnica, el grau de maduresa i la viabilitat jurídica, econòmica i temporal.

A la Noguera, el nombre de persones afiliades va arribar a les 17.775, un 3,7% més que un any enrere. En canvi, en comparació amb l’agost, la comarca va registrar una disminució de l’1%. Pel que fa al nombre total d’afiliacions, se’n van comptabilitzar 18.780, un 3,53% més en termes interanuals i un 0,53% menys que el mes anterior.

L’augment més destacat per grups d’edat es produeix entre els menors de 30 anys, amb 3.090 afiliats i un creixement interanual del 9,96%. Entre les persones de 30 a 44 anys, l’increment és del 2,17%; en la franja de 45 a 54 anys, del 2,68%, i entre els majors de 55 anys, del 2,87%.

Pel que fa als sectors d’activitat, els serveis concentren la major part de les afiliacions, amb 11.770, i creixen un 2,88% respecte del setembre del 2025. La construcció registra l’augment percentual més elevat, del 5,86%, seguida de l’agricultura, amb un 5,01%, i la indústria, amb un 3,39%.

Al conjunt de Catalunya, l’augment interanual de l’afiliació es registra en tots els sectors econòmics. Els serveis sumen 125.300 afiliacions més, amb un creixement del 4,1%; l’agricultura augmenta un 4,3%, la construcció un 3,9% i la indústria un 1,9%

La Diputació de Lleida, a través de l’àrea de Cooperació, ha impulsat una nova convocatòria per a la celebració d’activitats firals durant els anys 2026 i 2027, amb un total de 690.000 €. Els ajuts compten amb un pressupost de 330.000 € per a l’anualitat 2026 i de 360.000 € per a la del 2027, amb l’objectiu de contribuir al finançament l’organització de fires impulsades pels ajuntaments i els seus ens dependents.

Els ajuts poden cobrir fins al 75% del cost total de cada actuació, amb un màxim de 5.000 € per fira i de 10.000 € per ens local i anualitat. Als ajuts, poden optar els ens locals de les comarques de Lleida i els seus ens dependents que organitzin activitats firals, amb l’exclusió de l’Ajuntament de Lleida i dels municipis que disposin d’un conveni amb la Diputació de Lleida per a la celebració i promoció de fires.

El vicepresident de la Diputació de Lleida, Agustí Jiménez, ha explicat que “les fires són espais de promoció de la identitat de cada municipi, i des de la Diputació de Lleida tenim la voluntat de consolidar-les. Amb aquesta nova convocatòria, dotem els municipis d’eines útils per impulsar activitat econòmica i social al territori”. Jiménez també ha volgut destacar l’augment significatiu respecte a l’anterior convocatòria i ha refermat el seu compromís amb la celebració d’aquests esdeveniments, que tenen un retorn significatiu amb el comerç, el teixit productiu i associatiu i els productors de la demarcació de Lleida, Pirineu i Aran.

Jiménez ha afegit que el termini de presentació finalitza el 6 de novembre de 2026 i les entitats que ho demanin hauran de presentar una sol·licitud per a cada anualitat on s’indiqui el nombre de fires que organitzin en aquella anualitat.

La mobilització ha començat davant la delegació d'Hisenda de l'Estat, a la plaça Cervantes, i està previst que recorri diversos organismes de les administracions catalana i espanyola. JARC vol fer visible el malestar dels agricultors i ramaders davant una situació que, segons l'organització, posa en risc la viabilitat de moltes explotacions, tant per l'increment de les despeses com pels efectes de la sequera i els baixos preus que perceben alguns sectors.

Una de les principals reivindicacions és augmentar de 20 a 40 cèntims per litre la compensació pel gasoil agrícola. JARC considera insuficient la mesura mantinguda pel govern espanyol, tenint en compte que aquest combustible s'ha encarit un 62,1% en sis mesos. L'organització també denuncia l'augment del preu dels fertilitzants, amb increments d'entre el 50% i el 80% en productes com la urea, i assenyala que l'encariment de l'electricitat, el gas i l'alimentació animal agreuja la situació de les explotacions.

Per això, reclama reforçar els ajuts als fertilitzants, aplicar reduccions fiscals específiques vinculades al consum d'electricitat i gas i complementar al màxim els fons europeus de crisi destinats al sector agrari. L'entitat considera que les mesures anunciades fins ara no responen prou a l'augment de les despeses i critica que el Departament d'Agricultura hagi plantejat actuacions sense concretar-ne el pressupost, els terminis d'aplicació ni les garanties de cobrament.

La sequera és un altre dels factors que preocupen el sector, especialment les explotacions de secà, que han patit els efectes de les altes temperatures i la manca de precipitacions. JARC també assenyala les dificultats de sectors com la vinya, l'arròs i els cítrics, que arrosseguen problemes de preus. En aquest context, reclama avançar la bestreta dels ajuts de la PAC per garantir liquiditat a les explotacions en un moment especialment delicat. L'organització recorda que la Comissió Europea autoritza aquest any avançar fins al 75% de l'import dels ajuts abans del 16 d'octubre.

Les demandes també inclouen canvis fiscals per adaptar les obligacions de les explotacions a les particularitats de cada campanya. En concret, JARC proposa permetre que els agricultors amortitzin les inversions en funció dels resultats obtinguts, en lloc d'haver de fer-ho obligatòriament cada any. També demana reduccions dels mòduls de l'IRPF per compensar l'increment del cost del gasoil, els fertilitzants i els plàstics.

Pel que fa al relleu generacional, l'organització planteja exempcions fiscals per als propietaris que venguin o lloguin les terres a professionals agraris o a joves que vulguin iniciar una activitat al sector. L'objectiu és facilitar l'accés a la terra i evitar que les explotacions acabin en mans de fons d'inversió. A més, reclama que els ajuts destinats a la incorporació de joves i a la modernització de les explotacions quedin exempts de tributació.

JARC sosté que les administracions han de passar dels anuncis a mesures concretes i adverteix que la tractorada d'aquest divendres és només el començament de les mobilitzacions. L'organització avisa que les protestes continuaran si no hi ha respostes efectives a les demandes del sector agrari i ramader.

Protesta el 14 d'octubre a Barcelona

Precisament, en la mateixa línia el sindicat Unió de Pagesos ha convocat el 14 d'octubre una protesta de tot el sector a Barcelona per l'actual situació, que qualifica d'"insostenible". Altres organitzacions com Asaja Catalunya s'han sumat a la convocatòria. Unió de Pagesos reclama ajuts directes d'entre 8.000 i 17.000 euros per compensar els costos de producció

Els ajuts s’adrecen a professionals autònoms i empreses que desenvolupin la seva activitat en entresols o plantes superiors sense accés directe des del carrer i que traslladin el negoci a un local en planta baixa entre l’1 de gener i el 31 de desembre del 2026.

La subvenció pot cobrir fins al 75% de les despeses subvencionables, amb un màxim de 30.000 euros per establiment. Entre els conceptes que poden rebre suport hi ha les despeses d’adquisició, lloguer o concessió administrativa del local, així com les vinculades a l’obertura, com ara projectes d’interiorisme, instal·lacions tècniques, mobiliari comercial i renovació d’aparadors.

Les sis cooperatives guanyadores han estat seleccionades per participar al matchfunding dels premis. Es tracta d’una convocatòria de finançament col·lectiu mixt: les administracions públiques complementen les aportacions que fa la ciutadania a través del micromecenatge, posant un euro per cada euro recaptat, i així es multipliquen els fons recollits. En aquesta edició, es compta amb un fons públic de 24.000 euros per activar sis projectes, un per cada comarca de Ponent (Garrigues, Noguera, Pla d’Urgell, Urgell, Segarra i Segrià). D’aquesta manera, cada projecte guanyador pot aconseguir 8.000 euros o més (si aconsegueix un mínim de 4.000 euros d’aportacions particulars, rebrà 4.000 euros d’aportació pública) per a finançar l’arrencada del seu projecte.

L’energia, un bé comú

La meitat dels projectes guardonats són comunitats energètiques constituïdes com a cooperatives de consum sense ànim de lucre. Totes aprofiten cobertes ja existents, sense ocupar nou sòl agrícola, i acosten les renovables a qui no pot assumir una instal·lació pròpia.

Els sis projectes reconeguts com a millors iniciatives cooperativistes de Ponent del 2026 són:

• Energies Compartides d'Almacelles (Segrià): Cooperativa de consumidores i usuàries que impulsa l'autoconsum compartit, l'assessorament energètic i les compres col·lectives. Comença amb dues instal·lacions fotovoltaiques comunitàries amb bateries sobre cobertes cedides per l'Ajuntament, i permet participar-hi sense inversió inicial. La majoria de fundadores són dones (13 de 23 persones), en un sector tradicionalment masculinitzat, i l'Ateneu La Boira n'és entitat sòcia.

• HOOD COOP (Garrigues): Cooperativa de treball associat de les Borges Blanques que fa de l'esport de carrer una eina de participació juvenil, educació en valors i cohesió social. Neix de l'experiència de l'Associació Initché i oferirà jornades, circuits i tallers a ajuntaments, centres educatius i entitats, en espais públics ja existents. El primer any vol arribar a 800 participants de vuit municipis, amb un mínim del 40% de participació femenina.

• CRUMA (Urgell): Escola i taller d'arts escèniques de Tàrrega que combina formació, creació i dinamització cultural i comunitària. És la transformació en cooperativa de treball sense afany de lucre de l'activitat de l'Associació Fum Blau, perquè la propietat i les decisions siguin de les persones que hi treballen. Aquest curs acull 206 alumnes de 30 poblacions, amb un equip de vuit professionals.

• ACTIVA - Comunitat Energètica d'Ivars d'Urgell i Vallverd (Pla d'Urgell): Cooperativa sorgida d'un procés comunitari iniciat el 2023 que va unir les iniciatives energètiques de tots dos pobles. Desplegarà tres instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum compartit amb emmagatzematge (168 kWp), que generaran més de 200.000 kWh anuals. Ja suma 35 persones sòcies, entre habitatges i petites empreses, i oferirà també assessorament en eficiència energètica.

• La Cerverina d'Energia Local (Segarra): Comunitat energètica de Cervera, formada per 15 sòcies fundadores, que defensa un model 100% renovable, distribuït en mans de la ciutadania. El seu primer projecte és una instal·lació de 140 kWp amb bateries que s’instal·laran sobre una teulada privada, prevista per al 2027. Reserva el 10% de l'energia produïda a famílies en situació de vulnerabilitat.

• Som Bastida (Noguera): Cooperativa de treball associat impulsada per tres professionals de la psicologia, el treball social i l'educació. Obrirà a Balaguer un centre d'atenció psicològica, psicoeducativa i d'acompanyament familiar, adreçat sobretot a infants, adolescents i joves. Vol respondre a la manca de serveis de salut mental especialitzats, accessibles i de proximitat a la comarca.

Formació i micromecenatge per arrancar

Els projectes guanyadors participaran en el matchfunding amb l'objectiu d'obtenir finançament per activar la seva arrencada. Durant el mes d’octubre, les persones promotores rebran formació i acompanyament intensiu per dissenyar les campanyes de comunicació i micromecenatge, necessàries per assolir l'objectiu de finançament mínim (almenys 4.000 €) de cada projecte. La campanya, que es durà a terme a través de la plataforma Goteo.org, està previst que comenci el 19 de novembre i s’allargarà fins el 23 de desembre.

L’acte d’entrega ha comptat amb la presència de representants de cada Consell Comarcal, així com de la Diputació de Lleida i l’Associació Leader Ponent. El diputat de Salut Pública, Óscar Martínez, ha destacat la importància d’aquests premis que “demostren que a través del cooperativisme es poden generar alternatives que tenen un gran impacte al territori i que responen a reptes i necessitats que cap institució pot afrontar de forma unilateral”. Per la seva part, la tècnica de l’Associació Leader Ponent, Patrícia València, ha posat els premis com un “exemple de que quan les administracions treballen juntes tenen molta més força per tirar endavant projectes de territori”.

Reeixim L'OESST és una iniciativa promoguda per Ponent Coopera, amb el suport dels consells comarcals de les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Segarra i el Segrià, el Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida i l'Associació Leader de Ponent.

Durant aquests dies festius, els hotels de les comarques del Pirineu esperen una ocupació d’entre el 70% i el 80% i els que es troben a les Terres de Lleida comptaran amb el 40% de les seves places ocupades. Al seu torn, les cases de turisme rural del conjunt de la demarcació arribaran al 85%, mentre que els bungalows preveuen tenir un 75% d’ocupació.

Serrano també ha destacat que aquest serà l’últim cap de setmana de la temporada de turisme actiu al riu Noguera Pallaresa. En aquest sentit, ha assegurat que les empreses tenen un bon nivell de reserves i ha recordat que la campanya s’acabarà el dia 15, quan finalitza el conveni de regulació del cabal del riu.

Segons una nota que ha fet pública l'Asfac, Espanya és "especialment vulnerable" per la dimensió de la seva indústria ramadera i de fabricació de pinsos i per la dependència "elevada" de proteïnes vegetals importades. El 2025 es van utilitzar 4,87 milions de tones de farina de soja en la fabricació de pinsos a Espanya.

La soja es transporta majoritàriament a l'engròs a través d'una xarxa "complexa" de centres d'aplec, sitges, plantes de transformació, terminals portuàries, vaixells i transports terrestres, on l'agregació de partides forma part del funcionament habitual.

Aplicar una segregació física permanent compatible amb la nova norma europea "obligaria a adaptar o duplicar" infraestructures d'emmagatzematge, manipulació i transport i a reorganitzar fluxos comercials sencers. Unes adaptacions que "no es poden desplegar a curt termini ni hi ha certesa que puguin assumir els volums que necessita Europa".

La Federació Europea de Fabricants de Pinsos (Fefac) calcula que l'adaptació a la nova norma podria generar uns costos addicionals de fins a 1.400 milions d'euros el 2027. L'estudi situa actualment en uns 30 euros per tona la prima de risc de la soja compatible amb la llei.

Segons les dades del sector, Espanya és el primer productor de pinsos compostos de la UE, amb 39,4 milions de tones el 2025. Catalunya és la primera comunitat productora, amb 8,4 milions, el 20,8% del total, seguida de l'Aragó amb el 16%. Entre totes dues concentren més d'un terç de la producció estatal. La indústria forma part d'un sector agroalimentari que genera prop de 58.000 milions d'euros de volum de negoci, representa el 18,3% del PIB català i ocupa més de 177.000 persones, segons dades d'ACCIÓ i Prodeca.

​​La trobada, que se celebra a Lleida del 5 al 8 d’octubre, té enguany com a mercats objectiu El Salvador, Guatemala, Hondures i Mèxic i compta amb la col·laboració de la Diputació de Lleida, CaixaBank i ACCIÓ.

​​L’International Wine Business Meetings va néixer amb un objectiu clar: connectar directament els cellers amb importadors internacionals i generar noves oportunitats de negoci. El seu format de missió comercial inversa permet portar els compradors fins al territori perquè coneguin de primera mà els vins, els cellers, les persones i l’entorn on s’elaboren.

​25 edicions obrint mercats

Al llarg de les seves 25 edicions, la iniciativa ha comptat amb la participació de més de 200 cellers, procedents de més de 20 Denominacions d’Origen, i de més de 220 importadors internacionals de mercats d’Europa, Amèrica i Àsia.

​​Més enllà de les xifres de participació, un dels principals resultats del programa és la seva capacitat de generar relacions comercials a llarg termini. Algunes de les connexions sorgides durant aquestes trobades superen els 11 anys i continuen actives avui. En diversos casos, les vendes generades a partir de l’International Wine Business Meetings representen més del 5% del volum actual d’exportació dels cellers, mentre que per a alguns participants la iniciativa ha suposat l’entrada en més de cinc nous mercats internacionals.

​​Aquest impacte comercial reforça un model que combina reunions B2B, tastos i visites privades als cellers, facilitant el contacte directe entre productors i compradors i afavorint la creació de relacions comercials sòlides i duradores.

Mèxic, Guatemala, Hondures i El Salvador, protagonistes de la 25a edició

En aquesta edició especial, els importadors convidats procedeixen de Mèxic, Guatemala, Hondures i El Salvador. Durant les jornades mantindran reunions de negoci amb els cellers participants a La Llotja de Lleida i podran conèixer directament diferents projectes vitivinícoles a través de visites als cellers.

​​La 25a edició també inclou un acte especial de benvinguda, que servirà per fer un breu repàs a la trajectòria i evolució de l’International Wine Business Meetings al llarg d’aquests anys i posar en valor el seu paper en la internacionalització del sector vitivinícola.

​​Amb gairebé 140 anys d’història, la Cambra de Comerç de Lleida continua apostant per les missions comercials inverses com una eina per obrir mercats, incrementar les exportacions i generar oportunitats comercials reals per a les empreses del territori.

El preu de la llum s'enfilarà fins als 201,99 euros el megawatt hora (MWh) de mitjana aquest dimarts i marcarà el màxim d'aquest 2026, segons les dades de l'Operador del Mercat Ibèric d'Energia (OMIE). Es tracta d'un 2,59% més respecte d'aquest dilluns, quan ha costat 196,88 euros/MWh per als consumidors amb tarifa regulada. L'hora més cara serà entre les 21h i les 22h del vespre, amb 281,31 euros/MWh.

El mínim s'assolirà cap a les 16h de la tarda, quan costarà 147,09 euros/MWh. El preu mitjà dista del registrat el mateix dia de l'any passat, quan va situar-se en els 79,05 euros/MWh. Per tant, s'ha més que duplicat. L'encariment s'explica, sobretot, per la pressió sobre el preu del gas derivada de la guerra a l'Orient Mitjà.

Fins al canvi d'aquest dilluns, l'entrada obligatòria del sistema VeriFactu estava prevista per l'1 de gener del 2027 per a empreses declarants de l'impost sobre societats, mentre que la data era l'1 de juliol del 2027 per a la resta d'obligats tributaris.

L'objectiu de l'ajornament és "afavorir la màxima convergència possible entre els sistemes de facturació electrònica i el reglament de sistemes informàtics de facturació (VeriFactu), tant des del punt de vista normatiu com tècnic".

Un cop feta l'alineació de calendaris d'implantació, el Ministeri d'Hisenda diu que també abordarà una modificació per aconseguir la convergència dels àmbits d'aplicació d'alguns aspectes tècnics de la normativa vigent tenint en compte els futurs requisits derivats de la normativa europea ViDA.

L'ajornament de l'entrada en vigor del VeriFactu era una petició recurrent de les entitats empresarials. La CECOT ha assegurat que la decisió permetrà alinear els terminis de VeriFactu amb els de la factura electrònica obligatòria per a empreses i professionals amb un volum de negoci superior als vuit milions d'euros. Per a l'entitat, la decisió és "encertada tant des del punt de vista normatiu com operatiu", segons apunta en un comunicat. El nou calendari –remarca la CECOT– permetrà que les empreses planifiquin "de manera més eficient les adaptacions tecnològiques i organitzatives que hauran d'afrontar durant els pròxims anys".

La CECOT també ha valorat positivament que l'Agència Tributària hagi optat per "harmonitzar" l'aplicació del nou sistema i de la factura electrònica obligatòria. "No és eficient ni raonable imposar obligacions administratives i tecnològiques diferenciades quan els objectius perseguits són complementaris i afecten els mateixos col·lectius empresarials", considera la patronal.

Des de la Federació Nacional d'Associacions de Treballadors Autònoms (ATA), el seu president, Lorenzo Amor, ha donat la "benvinguda" a l'ajornament. Mitjançant un comunicat, Amor ha dit que "no té sentit que entri en vigor una norma nova, un nou sistema de facturació com pot ser el VeriFactu i que, l'any següent, s'hagi d'aplicar un altre sistema nou com és la facturació electrònica". ATA també havia sol·licitat que l'entrada en vigor de VeriFactu se sincronitzés amb el calendari d'aplicació de la factura electrònica obligatòria.

Entre els avantatges del VeriFactu, l'Agència Tributària cita una seguretat més gran, menys requisits tècnics del sistema informàtic, més confiança davant dels clients que poden verificar els documents, o més facilitats per a l'administració per complir amb les seves obligacions perquè disposarà de més informació fiscal.

La formació posarà el focus en la recuperació de calor com una de les principals oportunitats per millorar l’eficiència energètica de la indústria, reduir el consum d’energia i aprofitar recursos que habitualment es perden en forma de calor residual.

Durant la jornada, les persones participants coneixeran els principis bàsics de l’energia tèrmica i aprendran a identificar els punts on es genera calor residual en els principals sistemes industrials. També es presentaran diferents alternatives per recuperar aquesta energia i reutilitzar-la en els mateixos processos productius.

La sessió permetrà aprofundir en conceptes com la transmissió de la calor, la calor sensible i latent i l’ús de diferents fluids i sistemes, com l’aigua, el vapor, l’aire o l’oli tèrmic. Així mateix, s’analitzaran els principals sistemes tèrmics presents a la indústria, entre els quals hi ha les calderes de vapor i d’aigua calenta, els sistemes d’oli tèrmic, les bombes de calor, els forns i cremadors, les instal·lacions frigorífiques i els sistemes d’aire comprimit.

Un dels objectius de la formació serà també identificar on es consumeix energia i on es genera calor residual dins d’una planta industrial, amb l’objectiu de detectar possibles oportunitats d’estalvi i millora de l’eficiència.

La jornada abordarà igualment la importància de l’auditoria energètica com a eina per localitzar, quantificar i prioritzar les oportunitats de millora d’una instal·lació industrial. En aquest sentit, s’explicarà quina informació és necessària per avaluar les diferents alternatives i valorar les possibles inversions.

Les persones assistents obtindran un certificat d’aprofitament del curs.

La jornada està organitzada per OTE Cambra Lleida i compta amb el suport del Consell Comarcal de la Noguera, el CEI Balaguer i Energy Hub Lab.

L'evolució a l'alça de les hipoteques per a la compra d'habitatges a Catalunya contrasta amb altres comunitats com Madrid, on la signatura d'hipoteques d'aquest tipus va caure un 5,9% interanual a l'agost.

Pel que fa al conjunt de les propietats, les compravendes van augmentar un 6,6% a l'agost a Catalunya, fins als 14.934 registres en comparació amb els 14.009 de l'any passat. Les hipoteques signades per a la compra de qualsevol propietat també van créixer un 5,6% a l'agost a Catalunya, fins als 7.421 registres.

En l'àmbit estatal, les compravendes de totes les propietats van augmentar a l'agost un 3,3% interanual, fins als 94.559 registres. Paral·lelament, les hipoteques totals van anotar una lleugera baixada del 0,3% a l'Estat espanyol, fins a les 43.420, un descens que contrasta amb el creixement del 5,6% de les hipoteques totals a Catalunya.

El Col·legi de Registradors ha detallat que el millor comportament de les hipoteques en comparació amb les compravendes ha portat que, en el cas dels habitatges, el nombre d'hipoteques hagi superat habitualment el 70% del total de compravendes durant el període interanual des del mes de setembre de l'any passat. A l'agost, aquesta cobertura ha estat del 69,1% en el conjunt de l'Estat.

Les comarques de Ponent i l'Alt Pirineu han sumat al setembre 424 nous, un 2,57% més respecte del mes anterior, i el nombre de persones que busquen feina se situa en 16.910. Si es compara amb el mateix període del 2025, a la demarcació hi ha un 8,53% més d'aturats. El sector que ha registrat més nous aturats relatius és el de l'agricultura per la fi del gruix de la campanya agrària, que ha sumat 118 nous aturats, un 10,8% més respecte del mes anterior. Per contra, al sector serveis l'atur ha registrat una lleugera caiguda amb 24 aturats menys. Pel que fa al nombre d'afiliats a la Seguretat Social, la demarcació registra 225.435 persones, 5.200 menys respecte de l'agost. Tot i això, en el darrer any s'han creat 8.851 llocs de feina.

A preus corrents, és a dir, incloent-hi la inflació, la variació anual del PIB català el 2025 va ser del 5,6%, una dècima menys que a l'Estat, i per sota el 7% registrat el 2024.

Segons la mateixa estadística de l'INE, en nombres absoluts, l'economia catalana es xifra en 319.984 milions d'euros, un 18,9% del total espanyol, i és la segona darrere de Madrid, amb 337.216 milions, que representa un 20% del pastís.

JARC afirma que l'encariment dels costos de producció, com ara l'energia i els fertilitzants, "està posant al límit milers d'explotacions agràries i ramaderes" i reclama mesures a les administracions. Entre altres, diuen que en sis mesos el gasoil agrícola s'ha encarit un 62,1%, mentre que fertilitzants com la urea són entre un 50% i un 80% més cars. A aquests increments cal sumar-ne d'altres, com ara el preu de l'electricitat, el gas o l'alimentació animal, afegeixen.

Aquesta situació es produeix, a més, després d'una campanya marcada per les altes temperatures i la manca de pluges que han afectat els cultius de secà. Així mateix, sectors com la vinya, l'arròs o els cítrics també arrosseguen crisis de preus.

Davant d'aquesta situació, critiquen que el Consell de Ministres s'hagi limitat a mantenir una compensació de 20 cèntims per litre de gasoil agrícola i ho consideren "clarament insuficient". També lamenten que Agricultura hagi anunciat mesures sense concretar pressupostos ni terminis d'aplicació per compensar aquesta situació.

Per tot plegat, JARC convoca el sector el pròxim divendres 9 d'octubre a Lleida per fer palès el seu malestar. Les principals demandes que l'organització demana són compensar amb un mínim de 40 cèntims el litre de gasoil agrícola; reduccions fiscals específiques vinculades al consum d'electricitat i gas; reforçar els ajuts als fertilitzants, i complementar "al màxim" els fons europeus de crisi.

La manifestació arrencarà a les 10 del matí davant la delegació d'Hisenda de l'Estat, a la plaça Cervantes, i transcorrerà per davant de diversos organismes de l'administració catalana i espanyola. JARC fa una crida als agricultors i ramaders perquè hi participin amb tractors, remolcs, cisternes de purins i altra maquinària agrícola.

Segons explica el diari Segre, el cas es remunta al 2007, quan els dos germans van comprar un habitatge a Blanes amb una hipoteca que podien assumir gràcies a les seves feines estables. Amb l’arribada de la crisi, però, tots dos van perdre la feina i van deixar de poder afrontar les quotes. L’entitat bancària es va adjudicar l’habitatge, però els germans van continuar arrossegant el deute pendent durant més de 15 anys.

Durant aquest període van encadenar períodes d’atur i contractes temporals o a temps parcial, mentre patien embargaments de comptes i salaris. La situació encara es va complicar més el 2024, quan un d’ells va tornar a quedar-se sense feina i l’altre només treballava a mitja jornada.

A principis del 2025 van conèixer la possibilitat d’acollir-se a la Llei de la Segona Oportunitat i van iniciar el procediment amb l’assessorament d’un despatx especialitzat en dret concursal. Els dos complien els requisits per ser considerats deutors de bona fe i la seva insolvència estava vinculada a les conseqüències de la crisi del 2008.

Finalment, el jutjat ha dictat dues resolucions favorables i ha exonerat els dos germans dels deutes. La decisió posa fi a més d’una dècada de reclamacions i permet als afectats afrontar una nova etapa sense aquesta càrrega econòmica.

La fira, una de les més consolidades del calendari firal de la ciutat i de les més antigues de la demarcació en aquest àmbit, manté el seu caràcter eminentment comercial i pràctic. L’objectiu és concentrar en un mateix espai l’oferta de diferents concessionaris i facilitar als possibles compradors la comparació entre vehicles.

La tècnica de Fires i Mercats de Balaguer, Antonieta Martínez, destaca precisament el volum de vehicles que es poden trobar durant el cap de setmana i el moviment comercial que genera el certamen, amb operacions que no sempre es tanquen durant els dies de fira.

Tots els vehicles exposats estan revisats i garantits, un dels elements que l’organització considera clau per oferir confiança als compradors. A més, el certamen mantindrà el Mercat de la Ganga, situat a l’exterior del pavelló, amb una selecció de vehicles especialment adreçada a persones que busquen opcions més econòmiques.

Una de les novetats d’aquesta edició serà l’ampliació de l’oferta amb autocaravanes i campers d’ocasió, que se sumaran als vehicles exposats habitualment. També hi haurà un expositor de remolcs, així com empreses vinculades a la retolació de vehicles i la maquinària industrial.

El paer de Fires i Mercats, Borja Vega, assenyala que la incorporació de les autocaravanes a la venda permet arribar a un públic més ampli i, al mateix temps, destaca el protagonisme que mantindrà la mobilitat elèctrica.

En aquest àmbit, Firauto tornarà a disposar d'una mostra de bicicletes i vehicles elèctrics de diferents expositors. La proposta vol permetre als visitants conèixer de prop les alternatives que ofereix actualment el mercat i ampliar el concepte de mobilitat més enllà del vehicle d’ocasió convencional.

La fira també reservarà espai per a les famílies, amb activitats paral·leles durant els tres dies. Al vestíbul del pavelló hi haurà un circuit de slot, mentre que a l’exterior s’instal·larà un circuit de karts amb pedals.

En la mateixa línia de sensibilització, Fira Balaguer presentarà l’exposició didàctica ‘Sortim’, avalada pel Departament de Promoció i Desenvolupament Social, amb activitats relacionades amb les conductes de risc associades a l’oci i la festa, com el consum d’alcohol, i amb l’objectiu de fomentar la prevenció entre els conductors.

La paera en cap de Balaguer, Lorena González, també ha volgut destacar que la fira torna a posar especial èmfasi en els joves que aquest any arriben a la majoria d’edat, per als qui es plantegen adquirir el seu primer vehicle, als que es farà arribar una carta informant-los de la fira.

Més enllà d’aquesta crida als nous conductors, González ha remarcat el caràcter pràctic de Firauto i la possibilitat de trobar en un mateix recinte una àmplia representació de l’oferta de vehicles d’ocasió i quilòmetre zero.

L’acte inaugural serà divendres 16 d’octubre a les 17 h, tot i que les portes de la fira s’obriran a les 16 h. La inauguració anirà a càrrec de Maria Pilar Espax i Gaya, directora dels Serveis Territorials d’Empresa i Treball de la Generalitat a Lleida, acompanyada de la paera en cap i de representants locals i comarcals.

L’horari de Firauto serà de 10 a 14 h i de 16 a 20 h dissabte i diumenge, mentre que divendres només obrirà en horari de tarda.

"Hem de continuar amb les nostres tasques de preparació i aprofitar la flexibilitat que ofereix el reglament sobre emmagatzematge de gas i reduir l'objectiu de reserves al 80% pot ajudar a rebaixar la pressió immediata sobre els preus i els costos de reposició de les reserves", diu Jorgensen en la missiva.

"Els convido a considerar l'adopció o el manteniment de mesures que puguin sostenir les injeccions en les reserves o reduir la demanda de gas i electricitat durant el temps que sigui necessari", afegeix el responsable d'Energia de la Comissió Europea.

En aquest sentit, defensa que reduir el consum elèctric "en hores punta" pot ajudar a reduir "directament" la demanda de gas perquè les centrals de gas "acostumen a ser la font marginal de generació d'electricitat" en aquests moments.

Jorgensen també planteja millorar l'ús dels controladors intel·ligents i fomentar que hi hagi més flexibilitat en la demanda a través del mercat minorista. El comissari europeu d'Energia també proposa als estats membres que introdueixin mesures com limitar les temperatures en edificis públics, evitar la calefacció en exteriors o apagar enllumenat públic que no sigui necessari durant les nits.

En la carta, justifica la petició als estats membres perquè la situació del mercat energètic mundial "no ha millorat" des de l'inici del conflicte a l'Orient Mitjà. A més, segons Jorgensen, ha empitjorat després d'un estiu "excepcionalment sec i calurós" que ha incrementat la pressió sobre els sistemes elèctrics de molts estats membres. A conseqüència, els preus s'han mantingut "alts i volàtils".

En relació amb les mesures nacionals, Jorgensen diu que qualsevol mesura per "intervenir" sobre els preus ha d'estar "ben dirigida" i s'ha de "limitar" en el temps.

Per edats, el perfil majoritari se situa en la franja d'entre 45 i 54 anys, amb 16.610 afiliats, seguit d'aquells d'entre 55 i 64 anys, que sumen 13.865 afiliats.

El Govern destaca que les dades mensuals d'enguany continuen reflectint l'estacionalitat de l'ocupació al sector primari, amb una incidència especialment alta entre maig i setembre.

Jordi Solà, CEO de CompsaOnline i impulsor de la jornada, ha explicat que l’objectiu d’aquesta primera edició és “reunir empresaris del territori, parlar d'innovació tecnològica, parlar d'empresa i ser un punt de trobada per Balaguer i comarca”.

Pel que fa als motius per posar en marxa aquesta iniciativa, Solà ha destacat la voluntat de donar impuls al teixit empresarial de Balaguer i la Noguera, posar-lo en valor i afavorir el networking entre empreses.

El programa ha començat amb una ponència de Josep Maria Ganyet, expert en intel·ligència artificial i divulgador, que ha ofert una mirada sobre el present i el futur d’aquesta tecnologia. Al llarg de la jornada també es presenten casos pràctics d’aplicació de la IA de la mà de professionals de la Universitat de Lleida i d’empreses com Beroni, Alemany, ISPROX, Artic i Domser, en àmbits com la gestió del talent, els processos industrials, el turisme, la digitalització i la millora de l’eficiència.

La programació inclou també un taller pràctic amb eines de CompsaOnline per mostrar com integrar la intel·ligència artificial en l’activitat empresarial, i una taula rodona sobre innovació tecnològica i IA aplicada a les empreses, moderada per la periodista Magda Gregori.

Més enllà de les eines concretes, la jornada vol posar el focus en les aplicacions que pot tenir la intel·ligència artificial en cada empresa. Solà ha explicat que aquest és precisament un dels objectius de la jornada. “El que és important no és quina IA utilitzes i que l’utilitzis a la teva empresa, el que és important és saber on l’has d'utilitzar, i això és on volem enfocar les jornades”, ha expressat.

La jornada es completarà amb espais de cafè, networking i un pica-pica, pensats per facilitar l’intercanvi d’experiències i la creació de noves connexions entre el teixit empresarial de Balaguer i la Noguera. Les places eren limitades i l’organització va tancar les inscripcions en arribar als 120 participants.

Amb aquesta primera edició, l’organització també es planteja donar continuïtat a la iniciativa i convertir la jornada en una cita anual, segons ha apuntat Solà.

Per a més informació es pot consultar el web www.innobal.cat.

Per demarcacions, Barcelona registra la pensió mitjana més elevada, amb 1.653,94 euros, seguida de Tarragona, amb 1.535,36 euros; Girona, amb 1.465,91 euros, i Lleida, amb 1.425,13 euros. En tots els casos, l’increment interanual supera el 4%, amb un augment del 5% a la demarcació de Lleida.

Més enllà de les pensions de jubilació, les prestacions per incapacitat permanent tenen una mitjana de 1.373,27 euros, mentre que les de viudetat se situen en 990,25 euros. Al conjunt de l’Estat, la pensió mitjana de jubilació és de 1.576,10 euros i la Seguretat Social abona més de 6,76 milions de prestacions d’aquest tipus.

Paral·lelament, més de 56.000 persones beneficiàries de pensions no contributives a Catalunya han començat a cobrar l’augment del complement de la Generalitat, que pot arribar als 51,42 euros mensuals, amb efectes retroactius des de l’1 de gener. Amb aquest canvi, aquestes persones poden arribar a percebre fins a 853 euros mensuals, 74 euros més que l’any passat.

La modificació normativa permet mantenir el complement català i evita que es redueixi arran de l’augment de les pensions no contributives aprovat pel Govern espanyol, que aquest any és de l’11,35%. El conseller de Drets Socials, Raúl Moreno, ha destacat que el canvi permet “blindar” aquest complement i garantir-ne la continuïtat.

Per sectors, l'alimentació, les begudes i el tabac continuen sent el principal motor exportador de la demarcació, tot i que amb caiguda, ja que al juliol es van vendre a l'exterior productes d'aquest sector per valor de 243,1 milions d'euros, un 10% menys que un any abans, xifra que representa el 68,6% del total de les exportacions lleidatanes. En canvi, els béns d'equip van créixer un 23,6%, amb 37,3 milions d'euros exportats, el 10,5% del total de la demarcació.

Pel que fa a l'acumulat de l'any, entre gener i juliol el sector d'alimentació, begudes i tabac ha exportat per valor de 1.033,4 milions d'euros, un 11,7% menys que en el mateix període de 2025 i el 59,6% del total exportador de la demarcació. Els béns d'equip, en canvi, sumen un increment del 10,5% en l'acumulat anual, amb 211,6 milions d'euros, el 12,2% de les vendes a l'exterior de la demarcació.

Quant a la balança comercial, el saldo del sector d'alimentació, begudes i tabac és positiu enguany en 432,2 milions d'euros, després d'haver-se importat productes d'aquest àmbit per valor de 601,1 milions. En canvi, la balança dels béns d'equip és negativa en 24 milions d'euros, amb unes importacions que arriben als 235,6 milions.

Segons consta a l'informe mensual d'execució del pressupost del sector públic de la Generalitat del juny, en el primer semestre de l'any ja s'han formalitzat liquidacions per l'impost de successions i donacions per valor de 692,2 milions d'euros, cosa que representa el 65,3% de l'import que es preveia recaptar a finals d'any (1.059,3 milions). Una xifra que evidencia que s'està per sobre del comportament previst d'aquest tribut, que ja supera en un 32,1% la recaptació del primer semestre del 2025, un any en què va caure un 7,8% respecte al 2024.

Per la professora Carmen Jover, l'auge registrat aquest semestre és el resultat de la creença que el tipus impositiu de l'impost de donacions, entre el 5% i el 9%, pot pujar en el futur, ja que ara "no és gens car", cosa que ha pogut fer incrementar el nombre d'operacions d'aquest tipus. "Segurament és per l'efecte alarma", expressa. A més, també creu que la borsa hi té a veure. "Si jo tinc accions o fons d'inversió, tot això ha pujat", concreta, afegint que l'habitatge també ha incrementat el seu valor. El preu dels immobles heretats es calcula amb el valor de referència creat el 2022 i no amb el valor cadastral com anteriorment, així que es tributa "en funció del valor de mercat dels béns" del difunt.

Bonificacions del 99% pels cònjuges, però ja no pels fills

D'altra banda, segons informa l'ATC, pel que fa a successions, entre el 2022 i el 15 de maig del 2026 són 482.567 les declaracions que tenen un import a pagar de menys d'un euro –la immensa majoria dels quals, ni un cèntim–. Això suposa el 63,6% del total, tot i que s'aprecia una evolució a la baixa dels qui no han d'ingressar res en aquest concepte; si bé el 2022 eren el 65,8% de tots els hereus, el percentatge ha anat baixant progressivament fins al 61,3% en el que portem de 2026.

Cada liquidació es du a terme per a cadascun dels hereus, no per persona morta. Entre el gairebé mig milió de contribuents que han hagut de liquidar successions, però no han hagut d'acabar abonant res, les herències que han rebut tenen un valor d'uns 63.000 euros per persona –que s'eleven a 66.000 amb alguns afegits com les assegurances de vida–.

El motiu principal pel qual la majoria dels contribuents no han d'abonar cap import a Catalunya és que si qui hereta és el cònjuge, la bonificació és del 99%. Amb tot, Jover insta a tenir en compte que això era el cas també dels fills, però des del 2020 ja no és així, perquè ara és progressiu des d'una bonificació del 60% fins al 0%. "Pels fills que rebin determinada quantitat, la bonificació tindrà poc efecte", explica.

Catalunya, la tercera autonomia més cara i la que més recapta

Altres autonomies sí que mantenen la bonificació, cosa que ha fet que Catalunya se situï a la "banda alta" dels territoris amb un gravamen més alt. Segons càlculs del Registre d'Economistes Assessors Fiscals (REAF), en el supòsit d'un fill solter de 30 anys que hereta 800.000 euros del seu pare, 200.000 dels quals són l'habitatge habitual del difunt, el tribut a Catalunya serà de 44.569 euros. Es tracta de la tercera autonomia de les de règim comú on surt més car, però l'any 2019, abans de la modificació fiscal relacionada amb els fills, l'impost hauria estat de 9.796 euros a Catalunya, la setena xifra més alta en el llistat d'autonomies.

Jover explica que, tenint en compte la bonificació més alta per a cònjuge, hi ha gent que creu que és millor donar en herència tot a l'esposa o marit, però que no sempre és així. En el supòsit d'una herència d'un milió d'euros, si la rep tota el cònjuge, no haurà de pagar pràcticament res –per la bonificació del 99%–, però a la seva mort, el fill pagarà més que si hagués rebut 500.000 euros del primer progenitor mort i després 500.000 més del segon. "L'impost és progressiu", recorda, cosa que vol dir que el tipus va creixent a més massa hereditària, de manera similar al funcionament de l'IRPF amb els salaris.

De fet, segons el Ministeri d'Hisenda, Catalunya és, de lluny, la comunitat autònoma que recapta més per successions i donacions. Amb dades del 2023, la Generalitat va ingressar 951,2 milions (un 70% més que el 2019, abans de la modificació fiscal) mentre que el segon territori, la Comunitat de Madrid, en va rebre 518,7.

Gairebé 5.000 milions a pagar per successions en quatre anys i mig

La mitjana de les herències rebudes per part de tots els qui han liquidat successions, hagin hagut d'abonar imports o no, se situa aproximadament en els 150.000 euros per persona. El 36% dels contribuents han pagat més d'un euro per persona, i els imports més habituals estan entre els 1.000 i els 5.000 euros. No obstant això, gairebé la meitat de les liquidacions que surten a pagar reflecteixen imports més alts de 10.000 euros –i un 1,8%, més d'un milió d'euros–.

En conjunt, els ciutadans van contreure obligacions a pagar a la Generalitat de 4.956 milions d'euros en concepte de l'impost de successions en els últims quatre anys i mig. Segons les dades, cada any les liquidacions són més altes. Tant és així que el 2022, van ascendir a 1.038 milions, una xifra similar al 2023, però que el 2024 es van elevar als 1.151 i que l'any passat van arribar als 1.224 milions. Fins al 15 de maig, aquest any els imports liquidats ja són de 501, i si continua el mateix ritme, es podrien superar els 1.300 milions.

Donacions de 121.000 euros per persona amb un 97% obligats a pagar

Pel que fa a l'impost de donacions, que no és per causa de mort, sinó a conseqüència de transmissions de béns o diners entre persones vives, les xifres canvien substancialment. Els qui liquiden sense haver d'ingressar ni un euro són un 2,7% del total en el mateix període analitzat. Els imports més habituals es mouen entre els 1.000 i els 5.000 euros, una de cada tres declaracions, i pràcticament la meitat no arriben als 2.500 euros.

La gran majoria de liquidacions surten a pagar perquè a Catalunya no hi ha bonificacions, recorda Jover, que també afegeix que els tipus impositius són més baixos que a altres autonomies, amb un màxim d'un 9% amb cònjuges i fills –per bé que parentius no tan estrets com germans el percentatge és del 7 al 32%–. La professora i també presidenta de la Comissió de Fiscalistes del Col·legi d'Economistes de Catalunya recomana que, en el cas dels fills, "potser és millor una donació" en vida que una herència perquè el tipus és d'un 9%. Ara bé, el patrimoni s'haurà de tributar com a successions si el donant mor abans dels quatre anys després de la donació.

El valor mitjà dels béns i diners rebuts per persona en concepte de donacions és de 121.000 euros, que s'eleva als 131.000 amb els complements com assegurances que conformen la base imposable del gravamen.

En total, l'Agència Tributària de Catalunya ha liquidat 940 milions d'euros en donacions en els últims quatre anys i mig. I, exercici a exercici, el volum també a anat a l'alça, amb més volatilitat que no pas l'impost de successions. Així, les obligacions del 2022 i del 2023 es van situar lleugerament per sota dels 140 milions, mentre que la del 2024 van créixer fins als 215 milions i la del 2025 es van disparar fins als 373 milions. En els primers quatre mesos i mig del 2026, l'erari públic ha sumat 77 milions d'euros més.

La visita ha permès conèixer sobre el terreny els danys ocasionats en aquesta explotació i el resultat dels treballs de peritatge realitzats per Agroseguro per valorar les conseqüències de l’episodi, que ha afectat prop de 2.000 hectàrees de cultiu de panís al terme municipal.

Les tasques de peritatge ja s’han dut a terme a les explotacions afectades i han permès valorar sobre el terreny l’abast dels danys produïts en els cultius.

A la província de Lleida hi ha actualment prop de 28.000 hectàrees de panís assegurades. Les prop de 2.000 hectàrees afectades per aquest episodi representen, per tant, una part significativa de la superfície de panís assegurada a la demarcació.

Un episodi meteorològic de gran intensitat i molt localitzat

L’episodi del 14 d’agost es va caracteritzar per la seva elevada intensitat i per haver estat molt concentrat en una zona molt determinada de la província de Lleida. A Castelló de Farfanya, la tempesta va anar acompanyada de pedra, fortes ratxes de vent i més de 50 litres per metre quadrat en menys de mitja hora, i va provocar afectacions en espais públics i particulars, així com danys en diferents cultius.

En el cas del panís, l’afectació es va concentrar especialment en aquest municipi, que compta amb una important presència d’aquest cultiu. Per la seva incidència sobre aquesta producció, l’episodi constitueix el segon de major rellevància registrat enguany a la província de Lleida, després de l’episodi de pedra del 12 de maig que va afectar principalment els cultius de fruita dolça.

El subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín, ha destacat la importància de conèixer directament sobre el terreny els efectes d’aquests episodis sobre les explotacions agràries i ha posat en valor el paper del sistema d’assegurances agràries com a eina de protecció dels agricultors davant els danys provocats per fenòmens meteorològics adversos.

“Visites com aquesta ens permeten conèixer de primera mà els efectes que tenen aquests episodis sobre els nostres agricultors i, sobretot, comprovar la importància que té disposar d’un sistema d’assegurances agràries que doni resposta quan es produeixen situacions com la que hem viscut aquí, a Castelló de Farfanya.

Des del Govern d’Espanya seguim reforçant aquest sistema. Aquest any hem destinat 315 milions d’euros a subvencionar les pòlisses d’assegurances agràries, perquè assegurar una collita és també protegir el treball i l’esforç dels nostres agricultors.”

El sistema d’assegurances agràries com a eina davant els riscos climàtics

El sistema espanyol d’assegurances agràries constitueix una eina de gestió dels riscos per als agricultors i ramaders davant fenòmens meteorològics adversos i permet protegir les produccions davant diferents circumstàncies que poden comprometre les collites.

Per a l’any 2026, el Govern d’Espanya ha destinat 315 milions d’euros a subvencionar les pòlisses d’assegurances agràries, en el marc del Pla d’Assegurances Agràries Combinades.

Aquesta aportació s’aplica directament sobre el cost de les pòlisses en el moment de la seva contractació, de manera que el suport públic facilita als agricultors i ramaders l’accés a aquesta eina de protecció.

La dotació destinada pel Govern d’Espanya a subvencionar les pòlisses s’ha incrementat progressivament des dels 211,3 milions d’euros de l’any 2020 fins als 315 milions d’euros previstos per a aquest 2026.

Actualment, el sistema compta amb 45 línies d’assegurança, que permeten cobrir els principals riscos que afecten les produccions agràries i ramaderes.

Pimec Comerç alerta que l’obertura del nou centre comercial de Torre Salses pot debilitar el comerç local lleidatà davant el risc que modifiqui els fluxos comercials i els hàbits de consum. Amb les obres ja iniciades, l’entitat considera que el debat ja no pot limitar-se a valorar el seu possible impacte, sinó que cal anticipar-se al nou escenari amb una estratègia conjunta que reforci la competitivitat del sector, basada en la millora dels eixos comercials, l’acompanyament als establiments i la coordinació entre administracions, associacions i agents econòmics.

Pimec Comerç Lleida ha elaborat una enquesta a 157 establiments per conèixer la valoració que fa el sector sobre l’obertura del nou centre comercial i identificar les principals necessitats i mesures que caldria impulsar. Els resultats evidencien una preocupació significativa: el 65,6% dels negocis consultats considera que Torre Salses els afectarà negativament o molt negativament.

Davant d’aquestes dades, l’organització empresarial reclama, en primer lloc, reforçar els eixos comercials consolidats i millorar-ne l’accessibilitat, tenint en compte que el 86% dels establiments assenyala les millores d’accessibilitat i aparcament entre les actuacions necessàries. En aquest sentit, l’entitat també ha proposat estudiar mesures concretes com la reconversió de l’antiga estació d’autobusos en aparcament públic vinculat a l’activitat comercial, partir d’un estudi presentat pel president de l’Associació de Comerciants del Barri Rectorat.

Alhora, considera necessari acompanyar els establiments perquè puguin adaptar-se i competir en el nou escenari, potenciant aspectes com la diferenciació, l’experiència de compra, la fidelització, la gestió empresarial i la digitalització. Aquesta necessitat es fa especialment evident davant del fet que el 40,8% dels negocis consultats no té prevista cap mesura davant l’obertura de Torre Salses.

El president de Pimec Comerç Lleida, Manel Llaràs, ha manifestat que “les dades evidencien la preocupació del sector, però també ens indiquen on hem d’actuar. Hem d’anticipar-nos i donar eines al comerç de proximitat perquè sigui més competitiu, accessible i atractiu per a la ciutadania”.

Una resposta compartida de territori

Pimec també ha demanat una estratègia conjunta entre administracions, associacions i agents econòmics, una aposta que compta amb una elevada predisposició del sector, ja que el 95,5% dels establiments enquestats manifesta interès a participar en accions conjuntes.

Entre les actuacions, l’entitat proposa activar amb l’Ajuntament programes d’estímul econòmic al comerç de proximitat, prenent com a referència altres iniciatives de col·laboració publicoprivada que Pimec Comerç ha impulsat a altres municipis com els Badabons, a Badalona, i El Prat Val, al Prat de Llobregat. D’altra banda, considera necessari, abans de l’obertura de Torre Salses, establir un sistema de seguiment que permeti mesurar l’impacte real del projecte en el comerç de proximitat tenint en compte els fluxos comercials, l’activitat, l’ocupació i els locals comercials.

En aquest sentit, el president de Pimec Lleida, Borja Solans, ha destacat que “aquest nou escenari requereix una resposta de territori. Cal treballar conjuntament per reforçar un comerç de proximitat que genera activitat, ocupació i vitalitat als nostres municipis, i disposar de dades que ens permetin adaptar les mesures a l’impacte real de Torre Salses”.

L’entitat es posa a disposició d’administracions i del teixit comercial amb l’objectiu de treballar conjuntament en una resposta que permeti afrontar aquest nou escenari, garantint que les noves propostes comercials siguin compatibles amb el manteniment d’un teixit de proximitat competitiu, divers i arrelat al territori.

El sotsinspector dels Mossos que va dirigir la investigació ha explicat que, a través de les escoltes telefòniques practicades el 2016 en el marc del cas Boreas, van detectar una relació "molt propera i íntima" entre Jordi Benet —qui va ser cap de Carreteres de la Generalitat a Lleida durant vint anys— i l'administrador de MJ Gruas, Josep Maria Gruas, traspassat el 2022.

Segons l'agent, la relació "excedia" la pròpia d'un empresari amb l'administració, sobretot perquè Benet ocupava un càrrec amb capacitat d'intervenir en contractes, obres i certificacions. Els investigadors van detectar àpats habituals costejats per l'empresa en restaurants de nivell, lots de Nadal, invitacions per passar caps de setmana a la casa de Gruas a la Vall d'Aran i altres regals que "sobrepassaven el que seria un petit detall de cortesia". Entre aquests, els 3.000 euros que, segons la investigació, es van regalar a cadascun dels dos fills de Benet amb motiu dels seus casaments.

Entre les converses intervingudes, el mosso n'ha relatat una en què Gruas deia als seus fills que havien de "portar aquells diners al Jordi". Tot plegat, ha declarat el sotsinspector, "tenia aspecte que podia haver-hi un comportament delictiu", i això va portar a obrir una peça separada del cas Boreas. Es tracta de la causa que investiga les presumptes irregularitats en adjudicacions i obres públiques a la Diputació de Lleida entre els anys 2011 i 2018. Més d'una dècada després de l'esclat del cas, una quarantena d'investigats, entre els quals l'expresident de la Diputació Joan Reñé, estan pendents de judici.

Informació privilegiada

La relació entre Benet i els responsables de MJ Gruas també es feia evident, segons els investigadors, en favors personals i qüestions vinculades a l'activitat de l'empresa. En una conversa de finals de maig del 2016, Benet explica a Josep Maria Gruas que necessita netejar un solar a Torrefarrera i l'empresari li respon que té dos treballadors que ho poden fer. Segons l'acusació, els treballs es van fer com a favor i de manera gratuïta. Poc després, Benet avança a Gruas que es reprendrien les obres de la C-12 a Corbins, que van ser adjudicades a l'empresa el 2010 i suspeses posteriorment per problemes pressupostaris.

Segons la Fiscalia, el 2016 l'empresa travessava dificultats de liquiditat i necessitava reprendre els treballs per poder facturar. El ministeri públic sosté que, abans que es fes públic, Benet va avançar a la constructora que la suspensió s'aixecaria i que les obres es podrien reprendre aquell mateix any "sí o sí". MJ Gruas va preparar personal i maquinària i els treballs es van executar durant l’estiu. La Fiscalia situa la primera certificació per sobre dels 700.000 euros.

El ministeri públic sosté que l'aixecament de la suspensió es va signar formalment el 25 de juliol del 2016 i que la resolució de la Intervenció de la Generalitat es va produir el 6 de setembre, quan els treballs ja s'havien executat. Segons l'acusació, els responsables de MJ Gruas van pressionar perquè es prioritzés el pagament de la certificació, aprofitant el "vistiplau" que, sempre segons Fiscalia, els havia donat Benet.

El contracte de conservació de Ponts

L'altre gran contracte sota sospita és el de conservació de la zona 4 de Ponts, adjudicat a MJ Gruas el 2014 per 5,59 milions d'euros i que incloïa 355 quilòmetres de vies a mantenir. Benet havia participat en la valoració tècnica de les ofertes i, segons Fiscalia, va atorgar a l'empresa cinc punts més que a la resta d'aspirants, malgrat que la seva oferta econòmica era més cara. L'acusació sosté que aquesta diferència li va donar un avantatge decisiu en l'adjudicació.

El ministeri fiscal sosté que Benet va ocultar la relació personal amb els responsables de l'empresa i que, posteriorment, ell i l'excap de Conservació a Lleida Baltasar Rullan, també acusat, haurien intervingut en certificacions que no es corresponien amb els treballs realment executats. En concret, Fiscalia assenyala que el novembre del 2014 Benet i Rullan van certificar 763.442 euros d'obres, mentre que la documentació interna de MJ Gruas en recollia 271.559.

A més, segons la investigació, el juliol del 2016 un dels responsables de MJ Gruas hauria preguntat a Rullan si es podia ajustar la certificació a uns 150.000 euros. Finalment, la Generalitat en va certificar 151.017 euros, mentre que la comptabilitat de l'empresa en recollia uns 128.000. Per a Fiscalia, aquesta diferència és un indici que les certificacions no reflectien necessàriament els treballs realment executats.

Una caixa de seguretat amb 20.000 euros

La investigació patrimonial de Benet també va portar els Mossos fins a una caixa de seguretat que la seva filla havia obert al seu nom en una entitat bancària de Lleida i a la qual l'excap de Carreteres també tenia accés. L'octubre del 2020, uns dies després de la detenció de Benet, els agents van detenir també la seva filla quan sortia de l'entitat després d'haver anat a retirar diners de la caixa.

Segons ha explicat el sotsinspector, la dona duia amagats sota la roba dos sobres amb 10.000 euros cadascun i inicialment va dir que eren "diners de la família". La Fiscalia demana el decomís dels 20.000 euros perquè sosté que procedien de l’activitat delictiva atribuïda a Benet.

La investigació patrimonial també va permetre comprovar, segons els Mossos, que l'excap de Carreteres gastava més del que ingressava i que, malgrat tenir el salari públic com a principal font d'ingressos familiars, havia anat acumulant patrimoni, amb apartaments i places de pàrquing a Cullera, Salou o Lleida.

Entre el 2011 i el 2016, els investigadors van comptabilitzar prop de 94.000 euros ingressats en efectiu en unes 170 operacions, la gran majoria inferiors a 1.000 euros. Segons el mosso, aquests moviments en metàl·lic formaven part dels indicis utilitzats per explicar la diferència entre els ingressos que constaven oficialment i la capacitat de despesa i d'acumulació patrimonial que atribuïen a Benet.

Cinc acusats i 46 anys de presó

La Fiscalia demana 12 anys de presó per a Jordi Benet pels delictes de suborn passiu, administració deslleial i falsedat documental continuada. També en sol·licita la inhabilitació i que indemnitzi MJ Gruas amb 15.000 euros pels perjudicis que, segons el ministeri públic, li hauria causat. L'empresa, que alhora exerceix l'acusació particular a través d'alguns dels seus socis, eleva la petició de presó per a Benet fins als 20 anys.

Per als dos directius de MJ Gruas, José María Gruas i Miguel Turmó, el ministeri públic sol·licita 13 anys de presó i més d'un milió d'euros de multa per a cadascun, per tràfic d'influències, suborn actiu, administració deslleial i falsedat documental mercantil continuada. També demana que no puguin contractar amb el sector públic durant 20 anys.

Per a Baltasar Rullan, exresponsable de Conservació de Carreteres a Lleida, la petició de la Fiscalia és de quatre anys de presó per falsedat documental continuada. La mateixa pena reclama per a la filla de Benet, en aquest cas per un delicte de blanqueig de capitals, a més d'una multa de 60.000 euros.

Vuit sessions de judici

La primera sessió ha començat amb gairebé dues hores de qüestions prèvies plantejades per les defenses. Entre altres aspectes, han qüestionat l'origen de la investigació, la validesa d'alguns testimonis que havien estat investigats, la incorporació d'un llapis de memòria amb informació sobre els presumptes regals i la possible prescripció d'alguns dels fets més antics.

L'Audiència ha reservat per a la sentència la resolució de diverses d'aquestes qüestions i ha acceptat que els processats declarin després de totes les testificals i pericials, en darrer lloc. El judici està previst que s'allargui fins al 25 de setembre, amb vuit sessions, una trentena d'agents dels Mossos i una vintena de testimonis.

Pel que fa al cistell de la compra, la inflació interanual dels aliments s'ha situat al 2,2%, mentre que les begudes no alcohòliques s'han abaratit un -1,6% respecte de fa un any. D'altra banda, la roba i el calçat són un -5,4% i un -1,4% més barats que fa un any, respectivament.

L'Índex de Preus de Consum (IPC) a Catalunya ha pujat cinc dècimes a l'agost i se situa en el 4% interanual, segons dades publicades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). El resultat reflecteix l'encariment interanual més alt des de març del 2023, quan la inflació va ser del 5,6%. Tanmateix, el conjunt de l'Estat espanyol registra pujades de preus més acusades impulsades pels carburants, amb una inflació del 4,3% interanual a l'agost, set dècimes més que el mes anterior. La inflació subjacent, que exclou l'energia i els aliments, ha estat del 2,8% a l'agost a Catalunya, dues dècimes menys que el mes anterior.

Per règims, la major part dels afiliats estrangers a Catalunya corresponen al règim general, amb 637.246 persones de mitjana a l’agost. D’aquest grup, 477.453 provenen de països de fora de la Unió Europea i 159.793 són ciutadans comunitaris. El règim d’autònoms suma 116.655 afiliats estrangers, mentre que el sistema especial agrari en registra 25.824 i el de la llar, 28.243.

Per demarcacions, Barcelona concentra la major part dels afiliats estrangers, amb 573.055, seguida de Girona, amb 95.275, Tarragona, amb 74.008, i Lleida, amb 66.572. En termes interanuals, totes quatre demarcacions registren increments, encapçalats per Tarragona, amb un 15,4%, seguida de Lleida, amb un 13,8%, Girona, amb un 12,7%, i Barcelona, amb un 11,6%.

Per comunitats autònomes, Catalunya encapçala el nombre d’afiliats estrangers, amb 808.910 treballadors, seguida de la Comunitat de Madrid, amb 688.710, i la Comunitat Valenciana, amb 435.086. En termes interanuals, però, l’increment de Catalunya (12,2%)  se situa per sota del creixement del conjunt de l’Estat (15,7%).