Durant els mesos d’estiu, tota l’aigua turbinada s’ha destinat a la pràctica dels esports d’aigua i s’ha reservat exclusivament per donar compliment al conveni que garanteix el cabal necessari per a les activitats esportives i turístiques del riu. Ja de cara al setembre i aquests primers quinze dies d’octubre, coincidint amb els dies laborables de menor activitat, la durada habitual de la regulació s’ha ajustat a dues hores diàries per optimitzar els recursos hídrics disponibles.

A aquesta situació s’hi han sumat els treballs de manteniment i remodelació desenvolupats al complex hidroelèctric de Montamara-Tavascan, unes actuacions necessàries per garantir el correcte funcionament de les instal·lacions i que només es poden executar fora de l’època hivernal. Per compatibilitzar les obres amb la temporada turística, es van acordar mesures específiques de coordinació i seguiment entre tots els agents implicats per preservar el cabal de la Noguera Pallaresa i garantir el desenvolupament normal de l’activitat.

De les abundants nevades de l’hivern a un estiu marcat per la sequera

La temporada va arrencar després d’un hivern excepcional al Pirineu, amb gruixos de neu que en alguns punts van superar els sis metres al Pallars i amb unes reserves elevades. Així i tot, les altes temperatures registrades durant la primavera van accelerar el procés de sublimació, cosa que va fer que una part important de la neu acumulada s’evaporés sense arribar a transformar-se en aigua, reduint així l’aportació efectiva del desgel als rius i embassaments.

Malgrat aquesta circumstància, el desgel progressiu va permetre mantenir "unes reserves hídriques en nivells molt favorables" i afrontar l'estiu amb una situació de partida positiva. A mitjan maig, la majoria dels embassaments del Pirineu es trobaven entorn al 90% de la seva capacitat.

Tot i aquest bon nivell de reserves, l’estiu especialment sec al Pirineu va exigir "una planificació especialment acurada dels recursos disponibles". Paral·lelament, la regulació del cabal es va coordinar amb els treballs de manteniment del complex hidroelèctric per garantir el desenvolupament normal de la temporada, la qual cosa va permetre garantir, un any més, "la pràctica segura i continuada durant set mesos d’activitats" com el ràfting, el caiac i les canoes, un important motor econòmic i turístic essencial per la regió.

Perspectives per al sector dels esports d’aventura

A l’espera de conèixer les dades definitives de tancament de la campanya, l’Associació d’Empreses d’Esports d’Aventura del Pallars Sobirà fa una valoració positiva de la temporada i preveu igualar o fins i tot superar les contractacions registrades l’any anterior.

Les elevades temperatures registrades entre la segona quinzena de juliol i la segona quinzena d’agost van afavorir una elevada demanda d’activitats aquàtiques. A més, durant tota la temporada no ha calgut suspendre cap activitat per motius relacionats amb la disponibilitat d’aigua ni tampoc s’han registrat alteracions derivades dels treballs de manteniment de les instal·lacions hidroelèctriques.

Segons l’estudi elaborat per la Càtedra de Turisme de la Universitat de Lleida amb la col·laboració del Patronat de Turisme de la Diputació, durant el 2025 el turisme actiu va generar un impacte econòmic de 114,16 milions d’euros i va donar feina a 1.857 persones.

Vint-i-sis anys regulant el cabal

El conveni de regulació, vigent des de l’any 2000, ha estat clau per assegurar que, fins i tot en anys amb condicions variables o de sequera, el Pallars Sobirà pugui oferir una temporada estable d’esports d’aigua. La col·laboració entre Endesa, el Consell Comarcal del Pallars Sobirà i l’Associació d’Empreses d’Esports d’Aventura del Sobirà ha estat essencial per consolidar aquest model de gestió hídrica al servei del territori, inclús en contextos de sequera o d’alta complexitat operativa.

Aquesta coordinació també ha contribuït al creixement i la consolidació del ràfting, una activitat pionera a l’Estat que enguany celebra el seu 40è aniversari. Durant aquests anys s'ha convertit la Noguera Pallaresa en un escenari de referència internacional per a la pràctica dels esports d’aigua, acollint al llarg dels anys competicions de primer nivell com Campionats del Món, Campionats d’Europa i proves de la Copa del Món de piragüisme.

El Tros del Tossal 2023, un vi monovarietal de syrah de Cérvoles Celler, ha rebut el màxim reconeixement del concurs i també ha estat distingit com a Millor Vi Negre de Criança. No és la primera vegada que el celler aconsegueix el premi a Millor Vi Català, ja que l’ha rebut en dues ocasions. D’altra banda, la Garnatxa de Cérvoles 2025 ha obtingut una medalla de plata en la categoria de vi negre jove.

Pel que fa a Castell del Remei, el vi Alts del Castell Garnatxa 2025, el primer monovarietal d’aquest celler elaborat amb aquesta varietat, ha estat reconegut com a Millor Vi Negre Jove dels Premis Vinari 2026.

Els reconeixements per al celler de la Noguera es completen amb dues medalles d’or: una per al Dolç de Verema Tardana 2024, en la categoria de vins dolços, rancis i de postres, i una altra per al Vermut Clàssic Castell del Remei.

El projecte preveu el desplegament de prop de 14,6 quilòmetres de fibra òptica, que permetran reforçar les connexions entre diferents municipis de les tres comarques. Les actuacions aprofitaran infraestructures existents i projectades, alhora que es construiran nous trams de canalització per ampliar la xarxa i facilitar futures connexions.

El vicepresident de la Diputació de Lleida i diputat de l’àrea de Noves Tecnologies, Agustí Jiménez, ha explicat que “garantir el desplegament de la fibra òptica a tota la demarcació de Lleida, Pirineu i Aran és cabdal per garantir la igualtat d’oportunitats i l’equilibri territorial, especialment als municipis rurals, on disposar d’una bona connectivitat és essencial per al desenvolupament econòmic i social”.

El desplegament de la fibra òptica es complementarà amb diverses actuacions de millora de la xarxa viària. Els treballs inclouran la renovació del ferm en diferents trams de carretera i la instal·lació de noves estacions d’aforament. D’aquesta manera, el projecte permetrà aprofitar les obres de desplegament de les telecomunicacions per executar també actuacions de manteniment i millora de les infraestructures viàries.

En aquest sentit, la diputada de l’àrea de Serveis Tècnics, Cristina Morón, ha destacat que “aquestes actuacions ens permeten avançar en la millora de les infraestructures públiques des d’una visió integral, reforçant tant la connectivitat digital com l’estat de les nostres carreteres”.

Amb aquest projecte, la Diputació de Lleida continua treballant per estendre la fibra òptica a tota la demarcació de Lleida, Pirineu i Aran, afavorint la cohesió territorial, la igualtat d’oportunitats i la millora dels serveis als municipis, alhora que manté i modernitza la seva xarxa viària.

Òscar Martínez, diputat de Salut Pública i Esports, ha ressaltat que “parlem d’actuacions molt diverses però amb un objectiu comú: apropar serveis, incorporar innovació, millorar equipaments i reforçar l’atenció a la ciutadania. Algunes de les actuacions previstes són la redacció del projecte de l’helisuperfície del futur Parc Sanitari de Lleida; la implantació de nous equips de radiologia als CAP de Cervera i Rambla Ferran; la instal·lació de grups electrògens als CAP de Sort i del Pont de Suert per garantir la continuïtat assistencial; la implantació d’un model de Tele-UCI a la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell; la reforma de la nova seu del Servei de Rehabilitació Comunitària de Tàrrega; la robotització i digitalització del Servei de Farmàcia de l’Espitau Val d’Aran; o el desenvolupament de projectes innovadors com el programa de cribratge oftalmològic QUIXOT”.

Per tant, seran subvencionables les següents accions o activitats:

• Despeses de personal, contractació externa i assistència tècnica especialitzada per a l’organització d’activitats formatives, jornades, estudis, diagnòstics, plans estratègics, recerques i altres actuacions vinculades a la millora dels serveis de salut.
• Despeses de comunicació i promoció, incloent publicitat, vídeos promocionals, materials divulgatius, marxandatge i accions de captació i fidelització de professionals sanitaris al territori.
• Despeses d’avantprojectes, estudis previs, projectes d’obres, execució d’obres, adequació d’espais i inversió en equipaments sanitaris i tecnològics.
• Despeses de transformació digital i innovació, incloent programari, sistemes d’informació, telemedicina, intel·ligència artificial, automatització, monitoratge remot i altres solucions tecnològiques.
• Altres despeses necessàries per al desenvolupament de les inversions, activitats i serveis prioritzats.

Borsa de secretaris-interventor

El ple també ha debatut i aprovat el conveni entre la Diputació de Lleida i l’administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de la Presidència, per dur a terme una borsa provincial per a la cobertura interina de llocs de treball de secretaria de classe tercera, subescala de secretaria intervenció.

Es tracta d’una problemàtica que afecta especialment els municipis petits, on moltes places romanen vacants durant llargs períodes de temps o bé són cobertes mitjançant fórmules provisionals o interines. L’absència i la inestabilitat en aquests llocs de treball comporta retards significatius en la tramitació administrativa, dificultats en l’adopció d’acords i en la gestió d’expedients, així com problemes en el control legal i econòmic de l’activitat municipal. En determinats supòsits, aquesta situació pot arribar a paralitzar l’activitat ordinària de l’administració local, posant en risc tant la gestió quotidiana com la qualitat dels serveis prestats a la ciutadania.

El vicepresident i responsable de l’àrea, Agustí Jiménez, ha assegurat que “amb aquesta mesura es crearà una borsa provincial única, amb un procés de selecció comú, perquè els ajuntaments puguin disposar de candidats quan necessitin cobrir una plaça temporal. Això, facilitarà la coordinació i permetrà sobretot agilitzar aquest procés de selecció”. Ha afegit que “la Diputació serà l’encarregada de gestionar la borsa, mentre que la Generalitat mantindrà les competències que li corresponen en matèria de nomenament”.

Adhesió al Parc Agrobiotech

D’altra banda, s’ha aprovat la proposta d’adhesió al Consorci Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (Parc Agrobiotech), del qual formen part la Universitat de Lleida i l’Ajuntament de Lleida, així com la ratificació inicial dels seus estatuts.

Entre d’altres, el Parc Agrobiotech promou i facilita la investigació; facilita el contacte i la col·laboració entre la universitat i l’empresa i la difusió dels resultats de la investigació universitària en la societat, a més de crear empreses tecnològicament innovadores.

Altres temes

La sessió de ple també ha debatut i donat el vistiplau a l’actualització del Pla Estratègic de Subvencions pel període 2026-2027, seguit de l’aprovació del conveni de col·laboració entre la Diputació de Lleida i els ajuntaments d’Agramunt, Vilanova de l’Aguda, Torrefeta i Florejacs i Oliola per al traspàs dels ajuts per a l’execució d’actuacions de reparació de danys causats per emergències per protecció civil, per un valor de 154.814.91 €.

També s’ha donat llum verda a l’aprovació inicial del procediment per a l’establiment de la iniciativa econòmica provincial ‘Servei de generació i comercialització d’energia de fonts renovables i prestació de serveis relacionats’.  En aquest sentit, la Diputació de Lleida ha impulsat, en el marc de l’Agenda Compartida ‘Lleida, Terra d’Oportunitats’, el Centre d’Innovació Transformativa (CIT) d’Energia Sostenible – Energy HubLab, amb seu a Balaguer, com a espai de col·laboració entre les administracions públiques, el teixit empresarial, els centres de coneixement i altres agents del territori, orientat a identificar els reptes

energètics de la demarcació i a promoure projectes, coneixement i solucions innovadores en matèria de transició energètica. Aquestes actuacions donen continuïtat a les iniciatives desenvolupades anteriorment per la Diputació en matèria d’energia i món local.

El ple ha continuat amb l’aprovació del conveni d’adhesió de la Diputació de Lleida al Consorci per a la Normalització Lingüística, així com del conveni per regular el finançament del Consorci i els objectius a assolir per al període 2026-2029, amb una aportació de 400.000 €. També s’ha donat el vistiplau a la iniciació del procediment per a la implantació del servei públic d’establiment de la iniciativa econòmica provincial ‘Servei provincial de recàrrega de vehicles elèctrics’. Fins ara, la Diputació de Lleida disposa de dos punts de recàrrega ràpida al complex de la Caparrella, ja instal·lats i legalitzats.

La corporació provincial també ha donat llum verda a l’aprovació inicial de la modificació de l’Ordenança General de Gestió, Inspecció i Recaptació dels ingressos de dret públic locals i d’altres ens, la gestió dels quals ha estat delegada a l’OAGRTL de la Diputació de Lleida.

En l’àmbit de Serveis Tècnics, s’ha aprovat inicialment el ‘Projecte de condicionament de l’antiga carretera comarcal c-230a, de Lleida a Llardecans, entre els punts quilomètrics 6,190 i 9,250, corresponent al tram entre Albatàrrec i Sudanell, amb un pressupost d’execució per contracte, IVA inclòs, de  4.881.161,50 €.

Cristina Morón, diputada responsable de Serveis Tècnics, ha afirmat que “l’actuació té com a objectiu millorar el ferm, eixamplar determinats trams, millorar el drenatge, la senyalització, la visibilitat i altres elements que facilitin la circulació i la mobilitat”. Ha afegit que l’obra té un termini d’execució previst de 12 mesos que la Diputació preveu executar el 2027.

Durant el ple també s’ha donat a conèixer la renúncia de la diputada Rosalia Carnicé a formar part del Grup Polític Junts Impulsem i de continuar exercint el càrrec de diputada provincial en condició de membre no adscrit.

Moció

En l’apartat de mocions s’ha aprovat, per unanimitat, la presentada pel grup polític de Junts-Impulsem per garantir un servei postal de qualitat als municipis de la demarcació de Lleida.

Crespín i Àrias han repassat les dades referides al cens electoral a la província de Lleida integrat per un total de 326.300 electors dels quals 304.391 són residents a Espanya i la resta, és a dir, 21.909, són ciutadans espanyols residents a l’estranger.

Segons dades de l’INE, el nombre d’electors a la demarcació de Lleida residents al país ha crescut un 1,81% respecte a les Eleccions Generals celebrades el 23 de juliol de 2023, mentre que el nombre d’electors a l’estranger s’ha incrementat un 20,4%.

D’altra banda, l’INE es troba immersa ara en la fase de resolució de les reclamacions relacionades amb el cens electoral que presenten els ciutadans arran de l’exposició de les dades als ajuntaments entre el 12 d’octubre i el proper dilluns, dia 19 d’octubre. Els electors residents a l’estranger poden comprovar les seves dades d’inscripció a les respectives oficines consulars en aquest mateix període.

Un cop resoltes les reclamacions, els ciutadans començaran a rebre als seus domicilis, entre el 2 i el 10 de novembre, les targetes censals on hi consta el nom i cognoms de l’elector, la seva adreça, col·legi electoral o centre de votació i el numero de mesa on ha de dipositar el seu vot.

A la seu electrònica del INE hi ha disponible un servei de consulta de diversos tràmits relacionats amb el procés electoral com ara les dades d’inscripció en el cens electoral. El ciutadà pot accedir a aquestes dades amb el DNI electrònic, certificat digital o sistema Cl@ve.

Els Bombers han fet 1.610 actuacions al medi natural entre el gener i el setembre d'aquest 2026, un 12,3% més que el 2025 i la xifra més alta per a aquests nou mesos segons les sèries de Bombers, per sobre fins i tot de les 1.516 del 2021, tot i que les dades d'aquell any incloïen la Val d'Aran, que des del 2023 gestiona les seves emergències. El rescat de muntanya concentra dos de cada tres serveis (1.057) i les actuacions per persones perdudes es mantenen estables (306), segons dades consultades per l'ACN. El caporal dels GRAE de La Seu d'Urgell, Gerard Estragué, situa l'any en camí de ser “de rècord”, tot i que ho condiciona a la climatologia de les pròximes setmanes, que podria disparar la recerca de boletaires perduts a la muntanya.

El 2021 va tancar amb 1.954 actuacions, la xifra anual més alta. Per superar-la, el 2026 necessitaria 345 serveis entre l'octubre i el desembre. De moment, el volum d'actuacions dels nou primers mesos, que contrasta amb les 1.434 del mateix període del 2025, supera fins i tot el del 2021 (1.516), l'any posterior a la pandèmia, en què l'accés al medi natural es va massificar. Cal tenir en compte, però, que les dades del 2021 incloïen els rescats duts a terme a la Val d'Aran, a diferència de les d'enguany, ja que des del 2023 el Conselh Generau d'Aran va assumir la competència de la gestió integral d'emergències, incloent-hi els rescats al medi natural per part dels Pompièrs-Emergéncies.

El rescat de muntanya és enguany el tipus d'actuació més freqüent, amb 1.057 serveis fins al 30 de setembre. Es tracta del 65,7% del total, un 15,8% més que el 2025 en el mateix període. Les actuacions per persones perdudes —que inclouen recerca, acompanyament i guiatge— són 306, pràcticament les mateixes que l'any passat (301), tot i que perden pes sobre el total, passant del 21% al 19% (el 2023 en representaven el 22,9%).

Un augment concentrat entre l'hivern i la primavera

L'augment d'actuacions s'ha concentrat durant els mesos d'hivern i de primavera, entre el gener i el maig, quan hi ha hagut 763 actuacions, davant de 601 en el mateix període del 2025 (+162). Estragué recorda que l'activitat dels GRAE —i de la resta d'unitats del cos— varia segons l'època de l'any, ja que l'estiu porta excursionistes que busquen la fresca als llacs i a espais com el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici; la tardor, els boletaires, i de l'hivern a la primavera, l'esquí de muntanya. En altres categories, els serveis de rescat en medi fluvial (rius, barrancs i llacs) pugen un 18,5% durant els nou primers mesos de l'any, fins a 77, tants com en tot el 2025, i els de medi marítim, un 10,7%, fins a 165.

Estragué explica que cada cop hi ha més gent que “surt pel seu compte”, a diferència d'anys enrere, quan l'accés a la muntanya estava més lligat als centres excursionistes, i remarca el paper de les xarxes socials, on “es publiciten moltes rutes de senderisme”. Posa com a exemple el Congost de Mont-rebei, que “abans era un lloc molt salvatge” i ara cada cop hi va més gent, atreta per les imatges que circulen a les xarxes. En la mateixa línia, el caporal explica que a la comarca de la Cerdanya s'ha notat un augment de ciclistes amb bicicleta elèctrica que no calculen bé fins on poden arribar i es queden sense bateria, i a vegades han de ser rescatats al medi natural en quedar esgotats.

Les recerques de persones perdudes, estables

Estragué apunta que cada cop més persones fan servir eines de geolocalització, com els telèfons mòbils i aplicacions com Wikiloc —sempre que hi hagi cobertura—, i que alguns dispositius es connecten mitjançant satèl·lit per enviar un missatge d'emergència en zones sense cobertura, com part del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Segons ell, això explicaria que les recerques de persones perdudes perdin pes sobre el total, perquè moltes situacions ja no arriben al 112. També destaca que des de les sales de control es pot guiar per telèfon una persona desorientada si aquesta envia la seva posició, evitant així l'activació dels equips de rescat.

Girona i el Ripollès, al capdavant

Per regions d'emergències, la de Girona concentra més actuacions (472, el 29,3% del total), una xifra que ja supera les 446 de tot el 2025, seguida de Lleida (258), la Metropolitana Nord (222) i el Centre (220). Per comarques, el Ripollès encapçala la llista amb 128 (el 8% del total), 101 de les quals de muntanya, més que en tot el 2025 (93). El segueixen l'Alt Empordà (93), el Baix Llobregat (92), el Baix Empordà (91) i el Pallars Sobirà (91), que amb nou mesos ja supera les 90 de l'any passat. Les cinc comarques amb més serveis concentren el 30,7% del total, davant del 25,4% de tot el 2025. A l'altre costat, el Lluçanès, la Segarra i l'Urgell només en registren una cada una.

Andorra, aliada en els rescats nocturns en helicòpter al Pirineu

A La Seu d'Urgell, els GRAE treballen amb un conveni de col·laboració amb Andorra que inclou l'helicòpter dels serveis d'emergències andorrà, que pot volar de nit gràcies a la legislació del país veí, que reconeix aquesta maniobra. A Catalunya, els Bombers només poden fer volar l'helicòpter de dia, amb mitja hora de marge després de la posta de sol. Estragué ha explicat a l'ACN que s'està treballant perquè l'Agència Estatal de Seguretat Aèrea (AESA) reconegui el vol nocturn també a Catalunya.

Quant als serveis en zones frontereres, com podria ser la Pica d'Estats o la zona del Comapedrosa, quan no es pot determinar si el servei correspon a Catalunya, Andorra o França, els Bombers actuen com si fos a Catalunya. La cooperació funciona en els dos sentits.

Consells per sortir a la muntanya

Estragué insisteix a mirar la previsió meteorològica abans de sortir, anar equipat (com a mínim una peça de roba d'abric i un llum) i comunicar a algú on es farà l'activitat. Sense aquesta informació, adverteix, la recerca és molt més llarga, ja que sovint troben un cotxe a l'aparcament sense saber quina activitat ha fet la persona.

L'expert en rescats demana també que els senyals es respectin, especialment en estacions d'esquí amb risc d'allaus, i que es comuniqui als Bombers quan una persona que s'havia donat per perduda ja ha aparegut. Preguntat per si hi ha rescats evitables, Estragué descarta jutjar, ja que “quan et demanen per alguna cosa és que realment la gent ho necessita”.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha donat la benvinguda a la primera sessió del cicle, que ha comptat amb la participació de l’editor de Comanegra, Jordi Puig Ferrer; la doctora en Teoria de la Traducció i especialista en Pedrolo, Alba Pijuan, i l’escriptora i comissària de l’Any Pedrolo, Anna Maria Villalonga. L’arxivera Teresa Ibars ha moderat el col·loqui.

En la seva benvinguda, Joan Talarn ha reivindicat la vigència de Pedrolo, tant per la seva capacitat innovadora, que va contribuir a situar la literatura catalana en el context europeu, com pel seu compromís polític i social. El president de la Diputació ha destacat també la vinculació de l’escriptor amb Lleida, on va contribuir a impulsar la renovació cultural de la postguerra, i ha defensat la necessitat de continuar reivindicant una figura que encara avui interpel·la la societat, perquè, “sense Pedrolo seríem uns altres, com a nació i com a cultura”, ha conclòs.

La trobada ha abordat les diferents vies de preservació, edició i divulgació de l’obra de Manuel de Pedrolo, així com el paper de les commemoracions i dels espais de memòria en la difusió del llegat d’un dels grans escriptors contemporanis de la literatura catalana.

Per la seva banda, Alba Pijuan ha reivindicat la casa-museu dedicada a l’escriptor a Tàrrega, per poder preservar-ne el llegat material i explicar totes les dimensions de la seva trajectòria literària. Pijuan ha destacat que el projecte va més enllà de la figura de l’autor i que constitueix “un projecte de territori i, sobretot, un projecte de país”.

Jordi Puig Ferrer ha centrat la seva intervenció en la tasca editorial de recuperació de l’obra de Pedrolo que Comanegra desenvolupa des de fa gairebé una dècada, amb noves edicions de novel·les, textos de periodisme polític i materials inèdits. L’editor ha destacat la singularitat de l’autor per la combinació de productivitat literària, popularitat i compromís polític, i ha assenyalat la importància de reflexionar sobre què significa editar Pedrolo avui i com ha evolucionat la recepció de la seva obra.

Anna Maria Villalonga ha reivindicat Pedrolo com una figura indispensable de la literatura catalana i un autor avançat al seu temps, fidel a les seves conviccions i amb un compromís polític ferm. També ha remarcat que, si hagués escrit en una altra llengua, probablement seria conegut internacionalment, i ha destacat la coherència amb què va defensar les seves idees al llarg de la vida.

Amb aquest cicle, l’IEI vol aprofundir en l’obra i el pensament de Pedrolo i reivindicar-ne la vigència, marcada per la diversitat creativa, el compromís polític i social i la voluntat d’explorar nous llenguatges literaris. El programa reuneix alguns dels principals coneixedors de l’autor en quatre sessions, totes a l’Aula Magna i moderades per Teresa Ibars.

El cicle continuarà dimecres vinent, 21 d’octubre, amb el col·loqui ‘Els fars independentistes de Ponent: Maria-Mercè Marçal - Pedrolo’, amb Núria Cadenes, Júlia Ojeda i Pere Pena. Al gener, el programa es reprendrà amb les sessions ‘Pedrolo - Candel. Un debat escamotejat’, el dia 20, i ‘Pedrolo i el cercle Labor de Lleida’, el dia 21. Com a activitat complementària, el 30 de gener la companyia La Famiglia tancarà el programa amb l’espectacle teatral ‘El laberint de Pedrolo’.

La Comissió per a la vulnerabilitat estarà activa, de forma continuada, tot l’any per donar cobertura a les diferents activitats de la campanya agrària relacionades amb altres cultius que no són fruita dolça com ara l’oliva i l’ametlla

La Generalitat treballa per facilitar l’acompanyament a les persones que s’han beneficiat de la regularització extraordinària de migrants, que, a partir de l’any hauran d’acreditar que tenen un contracte de feina o bé que estan en recerca activa de feina per renovar la seva situació. Una de les opcions en què se centra és en promoure la participació d’aquestes persones en el Programa “Forma i contracta”, finançat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), que té l’objectiu de qualificar les persones per cobrir les necessitats de contractació de les empreses, mitjançant la realització d'accions formatives destinades preferentment a persones aturades. Així ho ha avançat la delegada del Govern a Lleida, Núria Gil, que ha afirmat que aquesta mesura pot contribuir a incorporar treballadors i treballadores en la campanya agrària. L’anunci s’ha fet en el transcurs de la reunió d’avui de la Comissió territorial de coordinació de la campanya agrària, que ha servit per fer balanç del desenvolupament de la seva gestió aquest any.

Valoració positiva de la gestió de la campanya

Núria Gil ha fet, en termes generals, una valoració “positiva” de la gestió de la campanya agrària d’enguany, “sigui dit amb mesura i prudència, perquè segur que encara hi ha elements a millorar”.

En el balanç de la campanya del 2026, Gil ha ressaltat l’esforç del SOC per subvencionar la contractació de 10 dinamitzadors/res més que l’any anterior, fins arribar als 87,per tal de reforçar les tasques de mediació sociolaboral, informació, assistència i coordinació dels treballadors i treballadores temporeres.

Augment de places d’allotjament

Pel que fa a l’allotjament, la delegada ha afirmat que, a través de la voluntat i l’esforç compartits de les administracions, “seguim fem passes endavant cap a un model d’acollida més coordinat, digne i adaptat a la realitat de les campanyes agràries”. En aquest sentit, s’ha referit a l’augment de les places disponibles per a les persones que han arribat a Lleida buscant feina en la campanya agrària. D’una banda, amb la posada en servei, per part de l’Ajuntament de Lleida, del nou Centre d’Atenció a Temporers, a la Caparrella, amb capacitat per a 32 persones; d’una altra, amb l’ampliació del dispositiu de l’alberg de Seròs, amb 40 places, que enguany ha donat servei des del mes de maig fins al setembre, acollint més de 1.900 pernoctacions corresponents a 77 usuaris. Aquest dispositiu l’impulsa la Generalitat, en col·laboració amb l’Ajuntament de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i la Diputació de Lleida. A més, la Generalitat i la Paeria de Lleida han ampliat al mes d’agost el dispositiu d’acollida del pavelló 3 de Fira de Lleida amb l’habilitació de 160 places més al pavelló 4 per mirar de posar fi a les pernoctacions al ras al recinte de Fira de Lleida que s’hi estaven produint.

En aquest àmbit de l’allotjament, també cal fer esment que el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació està treballant, de la mà del sector, en l’elaboració de les bases de la tercera convocatòria dels ajuts per a inversions destinades a l’allotjament temporal de persones treballadores temporeres. Com a novetat, segons ha explicat Núria Gil, “estem mirant de fer possible que en aquesta propera convocatòria també s'hi puguin presentar les administracions locals, en el benentès que es mantindria la prioritat dels peticionaris privats”.

Atenció a la vulnerabilitat

L’atenció a la vulnerabilitat de les persones que busquen feina en la campanya i de les transeünts “segueix sent un dels eixos principals de la gestió de la campanya agrària”, ha assenyalat Gil, que també ha destacat la “implicació, sensibilitat i saber fer” de les persones responsables i dels tècnics dels consells comarcals, Ajuntament de Lleida, departaments de Drets Socials i Inclusió, Salut i Igualtat i Feminisme, Cos dels Mossos d’Esquadra, Creu Roja i Càritas.

La delegada també ha fet esment que, malgrat aquest esforç coordinat que s’està duent a terme, encara s’han detectat algunes situacions d’infrahabitatge i d’assentaments irregulars, com ara el de La Cunillera, a prop de Torrelameu, o el de Massalcoreig, entre alguns altres. “Hi seguirem treballant plegats per mirar d’avançar cap a un model d’acollida més digne i adaptat a la realitat de les campanyes agràries”, ha assegurat.

La Comissió per a la vulnerabilitat estarà activa, de forma continuada, tot l’any per donar cobertura a les diferents activitats de la campanya agrària que no estan relacionades amb la producció i recol·lecció de fruita dolça. Tot i que les activitats vinculades a la fruita són les que representen el gruix més gran de la campanya agrària, durant l’any també n’hi ha altres vinculades a altres cultius, com és el cas del de l’oliva, l’ametlla o la figa. Amb aquest canvi, la comissió ampliarà el seguiment, la mediació i la detecció i cobertura de necessitats bàsiques i d’allotjament de les persones que busquen feina en l’activitat agrària en situació de desemparança i de les persones transeünts.

Augment de la prevenció de riscos laborals davant les altes temperatures

Un altre dels nous elements de la gestió de la campanya agrària d’enguany ha estat el nou pla pilot amb drons per augmentar la prevenció de riscos laborals davant les altes temperatures, efectuat al Segrià. Aquest nou instrument de la Inspecció de Treball de Catalunya s’afegeix a altres mesures implementades enguany com el nou protocol d’actuació per prevenir els efectes de la calor en el treball, signat el passat mes d’abril i consensuat amb patronals, sindicats, diputacions i les entitats municipalistes, així com al reforç dels equips de la Inspecció de Treball per la campanya pel risc per temperatures extremes

A més, a finals de juny es van enviar més de 2.400 comunicacions a empreses del sector agrari i de la construcció de Lleida (11.400 a tot Catalunya) per informar-les de la necessitat de salvaguardar la seva plantilla davant els possibles riscos derivats de les altes temperatures per treballs a l’aire lliure.

Atenció sanitària i seguretat ciutadana

Núria Gil ha estès la valoració positiva de la campanya als àmbits de l’atenció sanitària, la seguretat ciutadana i la mobilitat. Els CAP de Seròs i Alcarràs s’han reforçat pel que fa a equips humans i a ampliació horària del servei. A més, s’han dut a terme accions comunitàries de promoció de la salut dirigides a persones temporeres allotjades en diferents municipis de la Regió Sanitària de Lleida, amb tallers i xerrades sobre la prevenció de diverses malalties i difusió de mesures d'autocura i de detecció precoç, organitzats a Torres de Segre, Soses, Alcarràs, Artesa de Lleida i Bell-lloc. Hi ha participat prop de 130 persones.

Per altra banda, l’oficina policial de proximitat dels Mossos d’Esquadra a Aitona i el dispositiu específic de patrullatge durant tota la campanya a la zona del Baix Segrià, amb presència reforçada als municipis amb major concentració de persones treballadores temporeres, han contribuït a garantir la seguretat ciutadana.

L’acte ha comptat amb la participació del president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; el responsable sindical de la Pagesia Gran a la Unió de Pagesos, Salomó Torres, i el professor d’Història Contemporània i Món Actual i comissari de l’exposició, Guillem Puig.

Talarn ha destacat que la democràcia va ser una conquesta col·lectiva en què la pagesia va tenir un paper important, amb l’organització sindical i la defensa d’unes condicions de vida dignes. El president de la Diputació ha vinculat aquesta memòria amb els reptes actuals del sector, com l’augment dels costos de producció, els preus injustos i el relleu generacional, i ha reivindicat la importància de garantir un futur digne per a les explotacions familiars. També ha subratllat el pes de les terres de Lleida en la producció agrària catalana i ha defensat la necessitat que les institucions amb competències en la matèria assumeixin un compromís ferm amb la pagesia.

La mostra fa un recorregut pel període comprès entre 1974 i 1979, uns anys en què la pagesia catalana va començar a articular una resposta unitària davant els problemes del camp i el model sindical imposat per la dictadura franquista. Aquesta defensa dels interessos del sector va anar estretament lligada a la reivindicació de la llibertat sindical i a la democratització de les institucions agràries.

A través de set àmbits temàtics, l’exposició ressegueix les transformacions del món rural, les primeres formes d’organització independent i el procés de formació i consolidació de la Unió de Pagesos. El recorregut també documenta algunes de les principals mobilitzacions i reivindicacions d’aquells anys, com la vaga dels tractors i el Manifest de Pontons, tots dos fets de 1974.

Cinquanta anys després d’aquell manifest, la proposta recupera la contribució del sindicalisme agrari al desmantellament de les estructures franquistes al camp i a la creació de nous espais de participació i representació col·lectiva. Alhora, convida a reflexionar sobre la vigència d’aquelles reivindicacions i sobre la importància de l’organització col·lectiva en la defensa dels drets.

L’acte ha tingut lloc a la seu del Banc dels Aliments de Lleida, i ha comptat amb la participació del president del Banc dels Aliments, Antoni Fo; la delegada del Govern a Lleida, Núria Gil; el president del Consell Comarcal del Segrià, David Masot; el regidor d’Innovació i Acció Social, i de Participació i Drets Civils de l’Ajuntament de Lleida, Carlos Enjuanes, i la directora del Banc dels Aliments, Teresa Farré.

L’edició d’enguany, la divuitena —que es presenta sota el títol ‘Les noves pobreses’—, posa el focus per primera vegada en visibilitzar el col·lectiu afectat per les noves pobreses. S’alerta sobre els nous perfils de persones que necessiten suport mensual: famílies que tenen feina estable o cobren una pensió de jubilació, però que a causa de l’encariment de la vida i de l’habitatge no arriben a fi de mes.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha fet una crida a col·laborar amb el Banc dels Aliments, fent un esment a la solidaritat, ja que “hem de recordar que l’ajuda que avui oferim als altres pot ser la que nosaltres mateixos necessitem demà”. En aquest sentit, ha recordat que “la solidaritat ens beneficia a tots”.

Talarn ha explicat que “la pobresa alimentària no és només una qüestió puntual, sinó que cada vegada té més components estructurals”, i per això ha fet un esment a “treballar conjuntament per trobar solucions que vagin més enllà de l’ajuda immediata”.

Així, ha detallat que des de la Diputació s’ha incrementat enguany el suport al Banc dels Aliments i s’ha ampliat el compromís de col·laboració a tres anys, amb 90.000 € anuals, “amb la voluntat de continuar donant suport a les seves activitats.” Per últim, Talarn ha detallat que “el territori el construïm entre totes les persones, tant les que gaudeixen d’una bona situació com les que passen per dificultats. Hem d’ajudar aquestes últimes a recuperar les oportunitats i les condicions de vida que mereixen”.

A Catalunya, s’espera mobilitzar a 17.000 voluntaris, dels quals uns 1.300 cobriran els més de 200 punts de recollida previstos al territori.

La Diputació de Lleida, a través de l’àrea de Cooperació, ha impulsat una nova convocatòria per a la celebració d’activitats firals durant els anys 2026 i 2027, amb un total de 690.000 €. Els ajuts compten amb un pressupost de 330.000 € per a l’anualitat 2026 i de 360.000 € per a la del 2027, amb l’objectiu de contribuir al finançament l’organització de fires impulsades pels ajuntaments i els seus ens dependents.

Els ajuts poden cobrir fins al 75% del cost total de cada actuació, amb un màxim de 5.000 € per fira i de 10.000 € per ens local i anualitat. Als ajuts, poden optar els ens locals de les comarques de Lleida i els seus ens dependents que organitzin activitats firals, amb l’exclusió de l’Ajuntament de Lleida i dels municipis que disposin d’un conveni amb la Diputació de Lleida per a la celebració i promoció de fires.

El vicepresident de la Diputació de Lleida, Agustí Jiménez, ha explicat que “les fires són espais de promoció de la identitat de cada municipi, i des de la Diputació de Lleida tenim la voluntat de consolidar-les. Amb aquesta nova convocatòria, dotem els municipis d’eines útils per impulsar activitat econòmica i social al territori”. Jiménez també ha volgut destacar l’augment significatiu respecte a l’anterior convocatòria i ha refermat el seu compromís amb la celebració d’aquests esdeveniments, que tenen un retorn significatiu amb el comerç, el teixit productiu i associatiu i els productors de la demarcació de Lleida, Pirineu i Aran.

Jiménez ha afegit que el termini de presentació finalitza el 6 de novembre de 2026 i les entitats que ho demanin hauran de presentar una sol·licitud per a cada anualitat on s’indiqui el nombre de fires que organitzin en aquella anualitat.

La mobilització ha començat davant la delegació d'Hisenda de l'Estat, a la plaça Cervantes, i està previst que recorri diversos organismes de les administracions catalana i espanyola. JARC vol fer visible el malestar dels agricultors i ramaders davant una situació que, segons l'organització, posa en risc la viabilitat de moltes explotacions, tant per l'increment de les despeses com pels efectes de la sequera i els baixos preus que perceben alguns sectors.

Una de les principals reivindicacions és augmentar de 20 a 40 cèntims per litre la compensació pel gasoil agrícola. JARC considera insuficient la mesura mantinguda pel govern espanyol, tenint en compte que aquest combustible s'ha encarit un 62,1% en sis mesos. L'organització també denuncia l'augment del preu dels fertilitzants, amb increments d'entre el 50% i el 80% en productes com la urea, i assenyala que l'encariment de l'electricitat, el gas i l'alimentació animal agreuja la situació de les explotacions.

Per això, reclama reforçar els ajuts als fertilitzants, aplicar reduccions fiscals específiques vinculades al consum d'electricitat i gas i complementar al màxim els fons europeus de crisi destinats al sector agrari. L'entitat considera que les mesures anunciades fins ara no responen prou a l'augment de les despeses i critica que el Departament d'Agricultura hagi plantejat actuacions sense concretar-ne el pressupost, els terminis d'aplicació ni les garanties de cobrament.

La sequera és un altre dels factors que preocupen el sector, especialment les explotacions de secà, que han patit els efectes de les altes temperatures i la manca de precipitacions. JARC també assenyala les dificultats de sectors com la vinya, l'arròs i els cítrics, que arrosseguen problemes de preus. En aquest context, reclama avançar la bestreta dels ajuts de la PAC per garantir liquiditat a les explotacions en un moment especialment delicat. L'organització recorda que la Comissió Europea autoritza aquest any avançar fins al 75% de l'import dels ajuts abans del 16 d'octubre.

Les demandes també inclouen canvis fiscals per adaptar les obligacions de les explotacions a les particularitats de cada campanya. En concret, JARC proposa permetre que els agricultors amortitzin les inversions en funció dels resultats obtinguts, en lloc d'haver de fer-ho obligatòriament cada any. També demana reduccions dels mòduls de l'IRPF per compensar l'increment del cost del gasoil, els fertilitzants i els plàstics.

Pel que fa al relleu generacional, l'organització planteja exempcions fiscals per als propietaris que venguin o lloguin les terres a professionals agraris o a joves que vulguin iniciar una activitat al sector. L'objectiu és facilitar l'accés a la terra i evitar que les explotacions acabin en mans de fons d'inversió. A més, reclama que els ajuts destinats a la incorporació de joves i a la modernització de les explotacions quedin exempts de tributació.

JARC sosté que les administracions han de passar dels anuncis a mesures concretes i adverteix que la tractorada d'aquest divendres és només el començament de les mobilitzacions. L'organització avisa que les protestes continuaran si no hi ha respostes efectives a les demandes del sector agrari i ramader.

Protesta el 14 d'octubre a Barcelona

Precisament, en la mateixa línia el sindicat Unió de Pagesos ha convocat el 14 d'octubre una protesta de tot el sector a Barcelona per l'actual situació, que qualifica d'"insostenible". Altres organitzacions com Asaja Catalunya s'han sumat a la convocatòria. Unió de Pagesos reclama ajuts directes d'entre 8.000 i 17.000 euros per compensar els costos de producció

El programa reunirà alguns dels principals coneixedors de l’autor en quatre col·loquis, que se celebraran a l’Aula Magna de l’IEI, tots ells a les 18.30 hores i moderats per l’arxivera Teresa Ibars. Les sessions abordaran diferents vessants de Pedrolo, des de la conservació i difusió del seu llegat fins a les connexions amb altres figures i moviments de la cultura catalana com ara Maria Mercè Marçal, Paco Candel o el grup d’intel·lectuals lleidatans que es movien al voltant de la revista ‘Labor’, entre els quals figurava el mateix Manuel de Pedrolo.

La iniciativa dona continuïtat a la tasca que la Diputació de Lleida ha desenvolupat al voltant de l’escriptor. A través del Servei d’Arxius, Estudis i Informació, la institució ha col·laborat en la publicació de l’inventari de part del fons documental de Pedrolo dipositat al castell de Concabella i, posteriorment, ha impulsat una web dedicada a l’autor, concebuda com un espai de referència sobre la seva figura en col·laboració amb altres administracions de les comarques lleidatanes que gestionen part del seu patrimoni.

El cicle organitzat per l’IEI començarà el dimecres 14 d’octubre amb la sessió ‘El llegat de Pedrolo. Edicions, commemoracions i espais de memòria’, que comptarà amb l’editor de Comanegra, Jordi Puig Ferrer; la doctora en Teoria de la Traducció i especialista en Pedrolo, Alba Pijuan, i l’escriptora i comissària de l’Any Pedrolo, Anna Maria Villalonga.

Una setmana després, el 21 d’octubre, tindrà lloc ‘Els fars independentistes de Ponent: Maria-Mercè Marçal - Pedrolo’, amb la participació de l’escriptora Núria Cadenes, la investigadora i crítica literària Júlia Ojeda i l’escriptor i filòleg Pere Pena.

La programació es reprendrà el 20 de gener de l’any vinent amb el col·loqui ‘Pedrolo - Candel. Un debat escamotejat’, en què intervindran l’escriptor i llicenciat en Història de l’Art, Antoni Munné-Jordà; la llicenciada en Ciències Polítiques, Mariona Lladonosa, i l’escriptor i ex diputat al Parlament de Catalunya, Julià de Jòdar.

L’endemà, 21 de gener, el cicle abordarà ‘Pedrolo i el cercle Labor de Lleida’ amb l’escriptor i professor universitari, Miquel Pueyo; el director de Lo Pardal, Pau Minguet, i l’editora de l’Editorial Fonoll, Anna Pérez Mir.

Com a activitat complementària, el programa es tancarà el dissabte 30 de gener, també a les 18.30 hores a l’Aula Magna, amb ‘El laberint de Pedrolo’, un espectacle teatral a càrrec de la companyia La Famiglia.

Amb aquest cicle, l’IEI vol generar un espai de divulgació i reflexió al voltant d’un autor que, malgrat la censura franquista i les tensions amb el poder, va mantenir una trajectòria literària prolífica i unes conviccions fermes, deixant una obra àmplia i influent dins la cultura catalana.

Les sis cooperatives guanyadores han estat seleccionades per participar al matchfunding dels premis. Es tracta d’una convocatòria de finançament col·lectiu mixt: les administracions públiques complementen les aportacions que fa la ciutadania a través del micromecenatge, posant un euro per cada euro recaptat, i així es multipliquen els fons recollits. En aquesta edició, es compta amb un fons públic de 24.000 euros per activar sis projectes, un per cada comarca de Ponent (Garrigues, Noguera, Pla d’Urgell, Urgell, Segarra i Segrià). D’aquesta manera, cada projecte guanyador pot aconseguir 8.000 euros o més (si aconsegueix un mínim de 4.000 euros d’aportacions particulars, rebrà 4.000 euros d’aportació pública) per a finançar l’arrencada del seu projecte.

L’energia, un bé comú

La meitat dels projectes guardonats són comunitats energètiques constituïdes com a cooperatives de consum sense ànim de lucre. Totes aprofiten cobertes ja existents, sense ocupar nou sòl agrícola, i acosten les renovables a qui no pot assumir una instal·lació pròpia.

Els sis projectes reconeguts com a millors iniciatives cooperativistes de Ponent del 2026 són:

• Energies Compartides d'Almacelles (Segrià): Cooperativa de consumidores i usuàries que impulsa l'autoconsum compartit, l'assessorament energètic i les compres col·lectives. Comença amb dues instal·lacions fotovoltaiques comunitàries amb bateries sobre cobertes cedides per l'Ajuntament, i permet participar-hi sense inversió inicial. La majoria de fundadores són dones (13 de 23 persones), en un sector tradicionalment masculinitzat, i l'Ateneu La Boira n'és entitat sòcia.

• HOOD COOP (Garrigues): Cooperativa de treball associat de les Borges Blanques que fa de l'esport de carrer una eina de participació juvenil, educació en valors i cohesió social. Neix de l'experiència de l'Associació Initché i oferirà jornades, circuits i tallers a ajuntaments, centres educatius i entitats, en espais públics ja existents. El primer any vol arribar a 800 participants de vuit municipis, amb un mínim del 40% de participació femenina.

• CRUMA (Urgell): Escola i taller d'arts escèniques de Tàrrega que combina formació, creació i dinamització cultural i comunitària. És la transformació en cooperativa de treball sense afany de lucre de l'activitat de l'Associació Fum Blau, perquè la propietat i les decisions siguin de les persones que hi treballen. Aquest curs acull 206 alumnes de 30 poblacions, amb un equip de vuit professionals.

• ACTIVA - Comunitat Energètica d'Ivars d'Urgell i Vallverd (Pla d'Urgell): Cooperativa sorgida d'un procés comunitari iniciat el 2023 que va unir les iniciatives energètiques de tots dos pobles. Desplegarà tres instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum compartit amb emmagatzematge (168 kWp), que generaran més de 200.000 kWh anuals. Ja suma 35 persones sòcies, entre habitatges i petites empreses, i oferirà també assessorament en eficiència energètica.

• La Cerverina d'Energia Local (Segarra): Comunitat energètica de Cervera, formada per 15 sòcies fundadores, que defensa un model 100% renovable, distribuït en mans de la ciutadania. El seu primer projecte és una instal·lació de 140 kWp amb bateries que s’instal·laran sobre una teulada privada, prevista per al 2027. Reserva el 10% de l'energia produïda a famílies en situació de vulnerabilitat.

• Som Bastida (Noguera): Cooperativa de treball associat impulsada per tres professionals de la psicologia, el treball social i l'educació. Obrirà a Balaguer un centre d'atenció psicològica, psicoeducativa i d'acompanyament familiar, adreçat sobretot a infants, adolescents i joves. Vol respondre a la manca de serveis de salut mental especialitzats, accessibles i de proximitat a la comarca.

Formació i micromecenatge per arrancar

Els projectes guanyadors participaran en el matchfunding amb l'objectiu d'obtenir finançament per activar la seva arrencada. Durant el mes d’octubre, les persones promotores rebran formació i acompanyament intensiu per dissenyar les campanyes de comunicació i micromecenatge, necessàries per assolir l'objectiu de finançament mínim (almenys 4.000 €) de cada projecte. La campanya, que es durà a terme a través de la plataforma Goteo.org, està previst que comenci el 19 de novembre i s’allargarà fins el 23 de desembre.

L’acte d’entrega ha comptat amb la presència de representants de cada Consell Comarcal, així com de la Diputació de Lleida i l’Associació Leader Ponent. El diputat de Salut Pública, Óscar Martínez, ha destacat la importància d’aquests premis que “demostren que a través del cooperativisme es poden generar alternatives que tenen un gran impacte al territori i que responen a reptes i necessitats que cap institució pot afrontar de forma unilateral”. Per la seva part, la tècnica de l’Associació Leader Ponent, Patrícia València, ha posat els premis com un “exemple de que quan les administracions treballen juntes tenen molta més força per tirar endavant projectes de territori”.

Reeixim L'OESST és una iniciativa promoguda per Ponent Coopera, amb el suport dels consells comarcals de les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Segarra i el Segrià, el Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida i l'Associació Leader de Ponent.

El pagament d’aquestes ajudes es va iniciar fa unes setmanes i aquesta setmana ha començat el segon gran tram d’abonaments, amb el qual s’arriba als 7.659 beneficiaris i als 15,42 milions d’euros abonats a tota la província de Lleida.

Aquests ajuts extraordinaris s’emmarquen dins el Pla Integral de Resposta a la Crisi de l’Orient Mitjà, que en el conjunt d’Espanya haurà abonat una xifra superior als 504 milions d’euros i més de 255.800 agricultors.

Els pagesos beneficiats per aquest ajuts han rebut un ajut de fins a 92,5 euros per hectàrea per a cultius de regadiu i de fins a 38,33 euros en el cas de cultius de secà. En el cas de Lleida, del total de 15,42 milions concedits, 10,67 corresponen a superfície de regadiu i els 4,74 milions restants a superfície de secà.

El subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín, ha explicat aquestes dades durant la visita que ha fet a l’empresa familiar Luqsa, de Sudanell, especialitzada en la formulació, fabricació, envasat i venda de fertilitzants i productes fitosanitaris, amb una producció mitjana anual de 4,5 milions de quilos de fertilitzants.

Crespín ha destacat que “ningú posa en dubte la importància del sector agroalimentari a les Terres de Lleida i el seu paper estratègic per al conjunt del territori” i ha assenyalat que, en un context d’increment dels costos de producció, “aquest acompanyament econòmic és vital per als nostres productors”.

El subdelegat ha remarcat que aquestes ajudes contribueixen a pal·liar l’impacte de l’increment del preu dels fertilitzants, “donant suport als pagesos perquè puguin continuar desenvolupant la seva activitat i mantenir els nivells adequats de fertilització necessaris per garantir la producció i la seguretat alimentària”.

Visita a Luqsa de Sudanell

Crespín ha estat rebut pels gerents de Luqsa, Jaume Piñol, gerent i tercera generació al capdavant de l’empresa, i pel també cogerent Jesús Barrau, amb els quals ha recorregut la nova zona de 4.300 metres quadrats d’emmagatzematge de matèria prima i matèria acabada que estarà plenament operativa al llarg del primer trimestre de l’any 2027. L’empresa disposa actualment d’una superfície de 5.000 metres quadrats situats a la zona del Tossal de Monclús de Sudanell.

El subdelegat ha conegut també la zona de producció on Luqsa, amb més de 60 anys d’experiència en el sector, ha apostat per noves tecnologies i robotització de sistemes dins la seva estratègia d’inversió constant en I+D+i (Investigació, Desenvolupament i Innovació). L’empresa de Sudanell fabrica amb marca pròpia i per altres companyies, i ven la seva producció a tot el mercat nacional, així com a diferents països europeus i del nord d’Àfrica. El proper repte d’expansió comercial és obrir nous mercats a Llatinoamèrica.

1.174 milions en ajuts dins el Pla Integral de Resposta a la Crisi de l’Orient Mitjà

L'ajuda per a la compra de fertilitzants s'emmarca en el Pla Integral de Resposta a la Crisi de l'Orient Mitjà, aprovat mitjançant el Reial Decret Llei 7/2026, de 20 de març, amb un pressupost inicial de 500 milions d'euros, posteriorment ampliat en 165 milions a través del Reial Decret Llei 18/2026, fins a assolir un total de 665 milions d'euros. Aquesta ampliació va permetre augmentar les quanties de l’ajuda fins a 92,5 euros per hectàrea per a cultius de regadiu i 38,33 euros per a secà.

En conjunt, les mesures específiques per als sectors agrari i pesquer incloses en aquest pla de resposta del Govern, inclosa la pròrroga de les ajudes al gasoil aprovades a l'últim Consell de Ministres, ja pugen a 1.174 milions d’euros.

Durant aquests dies festius, els hotels de les comarques del Pirineu esperen una ocupació d’entre el 70% i el 80% i els que es troben a les Terres de Lleida comptaran amb el 40% de les seves places ocupades. Al seu torn, les cases de turisme rural del conjunt de la demarcació arribaran al 85%, mentre que els bungalows preveuen tenir un 75% d’ocupació.

Serrano també ha destacat que aquest serà l’últim cap de setmana de la temporada de turisme actiu al riu Noguera Pallaresa. En aquest sentit, ha assegurat que les empreses tenen un bon nivell de reserves i ha recordat que la campanya s’acabarà el dia 15, quan finalitza el conveni de regulació del cabal del riu.

El col·loqui, celebrat a l’Aula Magna de l’IEI, ha comptat amb la participació de l’historiador Josep M. Solé i Sabaté, el periodista Enric Calpena i la historiadora Antonieta Jarne, amb el president de la Fundació Privada Horitzons 2050, Antoni Gelonch, com a moderador. A la sessió també hi ha assistit el director de l’IEI, Andreu Vàzquez.

El debat ha situat l’aparició de ‘Vida Lleidatana’, l’any 1926, en el context de la Renaixença i el Noucentisme i en un moment d’expansió de les entitats culturals i de la premsa en català. La revista es va convertir en un òrgan d’expressió prerepublicà d’una generació que aspirava a “posar a l’hora catalana” Lleida i les comarques de Ponent.

A partir d’aquest context, els participants han analitzat el paper de la cultura, el pensament i la premsa en català en la construcció d’un espai propi de debat i en la preparació d’un escenari de transformació política i social que culminaria amb la proclamació de la Segona República, l’any 1931.

La sessió també ha plantejat paral·lelismes amb el present, amb un debat sobre les condicions que afavoreixen els canvis polítics, el valor de les publicacions culturals en contextos de censura o restricció i el paper que pot jugar avui Lleida en els grans debats culturals i polítics del país.

El col·loqui s’ha emmarcat en el cicle que commemora el centenari de l’aparició de ‘Vida Lleidatana’, revista que entre 1926 i 1931 va esdevenir un motor de la vida cultural de Lleida i Ponent i una plataforma de divulgació literària, pensament i defensa de la llengua i la identitat cultural catalanes.

La proposta planteja així una relectura contemporània del llegat de la revista, més enllà de la recuperació històrica, per reivindicar una Lleida oberta, ambiciosa i connectada amb els debats culturals del país.

L’acte ha tingut lloc a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i ha comptat amb la participació del president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; la vicerectora de Transferència i Territori de la UdL, Eva Martín, i les responsables del projecte, Glòria Jové, professora titular del Departament de Ciències de l’Educació de la UdL; Meritxell Simon-Martín, investigadora Ramón y Cajal del Departament de Ciències de l’Educació de la UdL i investigadora principal del projecte CuSePro; i Pepita Raventós, cap de servei d’Arxiu i Gestió de Documents de la UdL. La trobada ha permès donar a conèixer els resultats assolits fins ara i les actuacions previstes en el marc del conveni 2025–2027.

Joan Talarn ha destacat la importància de posar a l’abast de la ciutadania i de la comunitat investigadora aquest fons documental. “Tenir tota aquesta documentació tancada en un despatx no té sentit; la millor manera que serveixi és que hi pugui accedir tothom”, ha afirmat. També ha subratllat la dimensió territorial del fons, que permet aprofundir en la història educativa de les comarques, els pobles, el Pirineu i l’Aran: “És una informació valuosíssima per explicar-nos també com a territori”, ha afegit.

Per la seva banda, Meritxell Simon-Martín ha explicat que la plataforma incorpora un cercador per cognoms i municipis. “Lleida HD és posar aquest arxiu a disposició dels usuaris perquè el territori pugui connectar-hi, fer-se’l seu i resignificar els manuscrits que s’hi troben”, ha explicat. Finalment, Pepita Raventós ha detallat que l’arxiu inclou des de matrícules fins als registres dels títols dels mestres i les mestres formats al llarg dels anys, així com documentació docent i acadèmica que permet seguir la trajectòria dels seus estudiants.

Un fons clau per conèixer la història de l’educació a Lleida

Arxiu i Gestió de Documents n’ha impulsat des de 2009 el tractament arxivístic i les actuacions de preservació, descripció, digitalització i accés. Sobre aquesta base, Lleida-HD connecta l’arxivística, la història de l’educació i les Humanitats Digitals i obre noves possibilitats per relacionar documents, persones, institucions, pràctiques educatives i territori.

La nova plataforma permet consultar i explorar una selecció dels materials digitalitzats i es planteja també com un entorn per a la recerca, la docència i la reutilització del patrimoni documental.

Entre els documents estudiats destaquen onze diaris dels participants en els cursets de selecció professional de 1932 i prop de 2.000 treballs elaborats en aquest context. Aquests testimonis permeten aproximar-se a les experiències dels futurs i les futures mestres, a les pràctiques de formació i selecció del professorat durant la Segona República i als processos de renovació pedagògica desenvolupats durant aquest període.

La recerca es connecta també amb el projecte R+D+i CuSePro, ‘Los cursillos de selección profesional (1931–1936): un estudio comparativo, desde una perspectiva de género, de la formación de maestros/as durante la Segunda República’, del qual Meritxell Simon-Martín és investigadora principal. Aquesta dimensió permet situar el cas de Lleida en un context més ampli i relacionar els documents conservats a la UdL amb altres fonts i patrimonis educatius.

Lleida-HD és fruit d’un procés sostingut de recuperació, tractament, recerca i difusió del fons, desenvolupat amb el suport de diferents programes i institucions. La col·laboració entre la Diputació de Lleida i la Universitat de Lleida, en el marc del conveni 2025–2027, ha permès impulsar aquesta nova fase de projecció digital i social del projecte.

Amb aquesta iniciativa, la UdL reforça la preservació i l’accés al seu patrimoni documental i potencia el fons arxivístic com a recurs per a la recerca, la docència, l’educació i la transferència de coneixement.

Al llarg dels tres dies de les Jornades, la ciutadania podrà gaudir de prop de 450 activitats adreçades a tots els públics en 190 municipis catalans. Es tracta d’una oportunitat per visitar monuments, conjunts històrics, museus, jaciments arqueològics i altres espais patrimonials d’arreu del territori. Impulsades pel Departament de Cultura des de l’any 1991, compten amb l’impuls de la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, l’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner.

450 activitats per a tots els públics

Totes les activitats programades en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni, com ara visites guiades i teatralitzades, tallers, conferències, concerts i moltes altres propostes, seran gratuïtes. L’objectiu és facilitar l’accés de la ciutadania i socialitzar al patrimoni cultural.

El lema proposat enguany pel Consell d’Europa, “Patrimoni en risc: reviure, resistir, reimaginar”, convida a reflexionar sobre els reptes i les amenaces que afecten el nostre patrimoni cultural i natural compartit. També ens interpel·la a pensar de quina manera podem protegir-lo, revitalitzar-lo i imaginar noves formes de preservar-lo i transmetre’l a les generacions futures.

Programa 2026

A l’Alt Pirineu i Aran, destaca la visita teatralitzada “Mites i remeis” a la Farmàcia Esteva de Llívia, una de les més antigues d’Europa, la “Ruta dels campanars” de les esglésies romàniques de la Vall de Boí o la xerrada “Memòria d’una família terrissaire de Castellciutat”, que donarà a conèixer el patrimoni artesanal a través de la història de la família Ticó i el seu centre terrissaire.

ALleida, es podran visitar les trinxeres de la Punta del Calvari de la Granja d’Escarp, conèixer el procés de restauració de la portalada de l’església de Sant Joan de Térmens i descobrir les llegendes que amaga la Seu Vella de Lleida. També s’ha programat una visita a les sales de reserva del MNACTEC a Cervera.

A la Catalunya Central, els visitants podran gaudir d’un monòleg històric i una visita guiada al Monestir de Sant Llorenç, a Guardiola de Berguedà, descobrir el patrimoni escènic i festiu de l’Ametlla de Merola o aprofundir en una de les festes patrimonials més emblemàtiques del país amb la visita “La Patum: el miracle vivent”, a Berga. A Cercs, Jordina Biosca presentarà l’espectacle de narració oral “Rondalles catalanes”, una proposta per descobrir històries i personatges emblemàtics de la tradició popular catalana.

A les comarques de Girona, la programació inclou propostes tan diverses com la visita “Patrimoni amagat: els barris de Sant Pere i Pedret de Girona”, organitzada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya - Girona; la visita teatralitzada “Nuptialis” al Museu d’Arqueologia de Catalunya - Empúries; el joc de pistes familiar “El petit quadern d’en Pau” per descobrir Santa Pau. A la Canònica de Santa Maria de Vilabertran hi ha programada la visita guiada “Blanca d'Anjou a Vilabertran: el casament d'una reina”.

A Barcelona, entre les propostes hi ha la visita guiada «Ciutat Jardí La Florida, retrat d'un barri (1925-2025)», a l’Hospitalet de Llobregat, un taller dedicat a recuperar la memòria de les bugaderes i els safareigs a l’Hospitalet de Llobregat, la visita guiada «D'edifici portuari a Museu d'Història de Catalunya», per conèixer l’evolució d’aquest emblemàtic edifici o un taller floral al Palau Moja, que inclou també una visita a la planta noble del palau.

Al Camp de Tarragona, entre les activitats destacades hi ha la visita guiada “La Ruta del Guix de la Conca de Barberà” per descobrir un dels patrimonis geològics i industrials més singulars del nostre país, un itinerari pel conjunt romà de Centcelles, seu del MNAT o la gimcana modernista pels carrers de Reus, una proposta lúdica per descobrir el patrimoni arquitectònic de la ciutat.

Al Penedès, la programació inclou propostes tan diverses com l’espectacle “Memòries líquides. Veus de les bugaderes”, que reivindica la memòria de les dones vinculades als safareigs i a la gestió de l’aigua; una visita guiada al Centre de Documentació del VINSEUM, habitualment no accessible al públic; una experiència sensorial al Museu del Cau Ferrat, i la ruta RECorreguts PELL pel barri del Rec d’Igualada, que permet descobrir el patrimoni industrial de la zona.Finalment, a la Vall d’Aran, s’ha programat una visita al Petit Musèu dera Escòla d’Arròs e Vila, una proposta per conèixer com era una escola rural en un poble de la Val d’Aran.

L’entrada a tots els monuments de la Generalitat de Catalunya serà gratuïta durant els dies de les Jornades. Una bona oportunitat per visitar els claustres recentment restaurats del Reial Monestir de Santes Creus i del Castell Monestir d’Escornalbou.

​Totes les propostes programades es poden consultar al web de les Jornades, on es troba l’agenda en línia que permet cercar les activitats per diversos criteris com el municipi i la tipologia.

El Teatre de l'Escorxador de Lleida ha acollit aquest dimarts la segona trobada bianual d'Apropa Cultura a Lleida. La jornada, que ha aplegat programadors culturals, entitats socials, professionals i usuaris, ha servit per fer balanç de la feina feta en els darrers dos anys i compartir experiències al voltant de l'accés i la participació cultural.

El programa es va implantar fa 14 anys a la demarcació de Lleida, però ha sigut en els darrers quatre anys, des de l'entrada de la figura d'un mediador, quan ha crescut de manera exponencial. Fa tres anys va beneficiar més de 3.200 persones i en la darrera temporada 2025-2026 ja n'ha aplegat més de 4.000, segons ha explicat Míriam Arnaz, del servei de mediació del programa a la demarcació.

Arnaz s'ha mostrat "satisfeta" de la feina feta en els darrers quatre anys, que ha consistit, sobretot, en "consolidar" el programa i donar-lo a conèixer a les entitats i programadors. Això ha permès, també, ampliar el ventall d'experiències que ofereixen, que va des de visites a museus i a espectacles de música, teatre o dansa, fins a tallers i formacions artístiques.

"Som una xarxa que ha crescut moltíssim", ha valorat Arnaz, que ha afegit que, en aquests moments, creu que es troben en una fase "d'estabilització". De fet, de cara al futur esperen "consolidar" les propostes culturals que ofereixen i també volen buscar fórmules per facilitar els desplaçaments de les entitats que hi col·laboren fins als llocs on tenen llocs les activitats. "Tenim molta dificultat amb el transport perquè a les entitats els costa moure's i seria interessant trobar alguna aliança per cobrir aquest repte", ha indicat.

Per la seva banda, la directora del programa, Sònia Gainza, ha destacat el paper "vital" que ofereix el servei de mediació per estendre el programa a la demarcació i ha explicat que altres reptes que es proposen des d'Apropa Cultura són fer arribar la cultura a indrets on la gent no es pot desplaçar als equipaments culturals, sigui "per raó de ruralitat o de dificultat de mobilitat", i trobar propostes "relaxades" perquè en puguin gaudir persones grans amb l'objectiu d'evitar la soledat no desitjada en l'envelliment.

Així ho han explicat aquest matí el subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín, i la directora provincial de la DGT a Lleida, M. José Soler, durant la reunió de treball que han mantingut a la seu de la DGT Lleida amb la presidenta de l’Associació Provincial d’Autoescoles, Raquel Castro, i altres membres de la junta directiva.

Les dues jornades extraordinàries es faran el dissabte 14 de novembre a la Seu d’Urgell i el dissabte 28 de novembre a Lleida ciutat. En ambdues localitats es podran realitzar proves pràctiques de tots els tipus de permís de conduir, és a dir, turismes, camions i autocars i motos.

La mesura comportarà el desplaçament extraordinari d’examinadors i permetrà incrementar puntualment la capacitat habitual d’examen. La seva organització es planteja com un treball de col·laboració entre la DGT i les autoescoles, que hauran de coordinar la disponibilitat dels alumnes amb la planificació de professors i vehicles per tal d’aprofitar al màxim aquesta capacitat extraordinària.

Entre gener i setembre de 2026, la DGT ha realitzat 25.830 proves a la demarcació de Lleida, entre exàmens teòrics, proves de destresa i proves de circulació. En concret, s’han dut a terme 13.091 proves teòriques, 3.091 proves de destresa i 9.648 proves de circulació.

Pel que fa a les proves de circulació, se n’han realitzat un 1 % menys que en el mateix període de 2025. Aquest volum d’activitat evidencia l’esforç ordinari de la DGT, alhora que posa de manifest la necessitat de disposar puntualment de capacitat extraordinària per donar resposta a la demanda de les autoescoles i a les persones que han de realitzar la prova pràctica.

Des de la DGT es treballa amb l’objectiu d’oferir el millor servei possible i garantir que totes les persones tinguin oportunitats per poder realitzar el seu examen de conduir. En aquest sentit, la Direcció Provincial de la DGT fa una crida a tots els agents implicats, i especialment a les autoescoles, perquè aquesta actuació extraordinària es tradueixi en el màxim aprofitament de les places disponibles i contribueixi a donar resposta, totalment o parcialment, a la demanda existent a la demarcació de Lleida.

Segons ha explicat el subdelegat del Govern, José Crespín, aquesta convocatòria extraordinària “és una resposta que fem possible entre la DGT i les autoescoles. Posem recursos extraordinaris i capacitat d’examen perquè totes les persones que estan preparades tinguin l’oportunitat de fer la prova. Ara necessitem la màxima col·laboració de les autoescoles per aprofitar aquesta capacitat i donar sortida al màxim nombre possible d’alumnes.”

Les dues jornades donen continuïtat a la convocatòria extraordinària del passat 15 de maig que la DGT va posar en marxa per incrementar la capacitat d’examen i donar resposta a la demanda acumulada. En aquella ocasió, 315 alumnes de les autoescoles lleidatanes van poder fer l’examen pràctic de conduir de la classe B (turismes) a Lleida ciutat, en horari de matí i tarda.

En aquella jornada extraordinària hi van participar 16 examinadors, 8 destinats habitualment a la Direcció Provincial de la DGT a Lleida i 8 més desplaçats puntualment a la demarcació.

Amb aquestes dues noves convocatòries, la DGT torna a posar recursos extraordinaris a disposició de les autoescoles i dels alumnes, en un treball conjunt que té com a objectiu reforçar el servei d’exàmens pràctics per a tots els tipus de permís de conduir.

​​La trobada, que se celebra a Lleida del 5 al 8 d’octubre, té enguany com a mercats objectiu El Salvador, Guatemala, Hondures i Mèxic i compta amb la col·laboració de la Diputació de Lleida, CaixaBank i ACCIÓ.

​​L’International Wine Business Meetings va néixer amb un objectiu clar: connectar directament els cellers amb importadors internacionals i generar noves oportunitats de negoci. El seu format de missió comercial inversa permet portar els compradors fins al territori perquè coneguin de primera mà els vins, els cellers, les persones i l’entorn on s’elaboren.

​25 edicions obrint mercats

Al llarg de les seves 25 edicions, la iniciativa ha comptat amb la participació de més de 200 cellers, procedents de més de 20 Denominacions d’Origen, i de més de 220 importadors internacionals de mercats d’Europa, Amèrica i Àsia.

​​Més enllà de les xifres de participació, un dels principals resultats del programa és la seva capacitat de generar relacions comercials a llarg termini. Algunes de les connexions sorgides durant aquestes trobades superen els 11 anys i continuen actives avui. En diversos casos, les vendes generades a partir de l’International Wine Business Meetings representen més del 5% del volum actual d’exportació dels cellers, mentre que per a alguns participants la iniciativa ha suposat l’entrada en més de cinc nous mercats internacionals.

​​Aquest impacte comercial reforça un model que combina reunions B2B, tastos i visites privades als cellers, facilitant el contacte directe entre productors i compradors i afavorint la creació de relacions comercials sòlides i duradores.

Mèxic, Guatemala, Hondures i El Salvador, protagonistes de la 25a edició

En aquesta edició especial, els importadors convidats procedeixen de Mèxic, Guatemala, Hondures i El Salvador. Durant les jornades mantindran reunions de negoci amb els cellers participants a La Llotja de Lleida i podran conèixer directament diferents projectes vitivinícoles a través de visites als cellers.

​​La 25a edició també inclou un acte especial de benvinguda, que servirà per fer un breu repàs a la trajectòria i evolució de l’International Wine Business Meetings al llarg d’aquests anys i posar en valor el seu paper en la internacionalització del sector vitivinícola.

​​Amb gairebé 140 anys d’història, la Cambra de Comerç de Lleida continua apostant per les missions comercials inverses com una eina per obrir mercats, incrementar les exportacions i generar oportunitats comercials reals per a les empreses del territori.

El Consell Rector de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha aprovat aquest dilluns la resolució de la convocatòria de subvencions adreçada a ajuntaments per donar suport a festivals artístics de les Terres de Lleida durant les anualitats 2025 i 2026.

En total, s’han concedit 19 ajuts per un import global de 159.610 euros. Les propostes beneficiàries abracen àmbits diversos, com la música, les arts visuals, el cinema rural, els contes i els espectacles de carrer. Els ajuts cobreixen entre el 76% i el 98% de l’import sol·licitat pels ajuntaments.

Pel que fa a l’anualitat 2025, el Consell Rector ha aprovat ajuts per a La Cabanera Fest, del Pont de Suert; el Festival de Música Popular i Tradicional Catalana, de la Granadella; el Festival Saó, de Bellvís; el Festival Bell-Folk, de Bell-lloc d’Urgell; el Festival de Música Els Rentadors, de Juneda; el Marrameu, Festival de Contes i Espectacles al Carrer, de Torrelameu, i Concerts a la Fresca, de la Vall de Boí.

En l’anualitat 2026, les propostes beneficiàries són Concerts a la Fresca, de la Pobla de Segur; La Cabanera Fest, del Pont de Suert; Concerts a la Fresca, de la Vall de Boí; el Festival de Música Popular i Tradicional Catalana, de la Granadella; el IV Concurs de Pintura Ràpida Montse Filella Buira, de Vilanova de Segrià; el Festival Saó, de Bellvís; Sons Tranquils, d’Ivars d’Urgell; el Festival Bell-Folk, de Bell-lloc d’Urgell; el Festival Marges, de Corbins; el Festival Pla, Festival de Cinema Rural de Catalunya, de Juneda; el Marrameu, Festival de Contes i Espectacles al Carrer, de Torrelameu, i el Festival Saó, de Farrera.

Aquesta línia d’ajuts té com a objectiu reforçar la programació cultural dels municipis i contribuir a la consolidació de festivals artístics arreu de les comarques lleidatanes, afavorint una oferta cultural més àmplia i diversa.

La seu de la Confederació d'Organitzacions Empresarials de Lleida (COELL) ha acollit aquest dilluns una jornada, organitzada per l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE) i CaixaBank, adreçada als promotors per analitzar la situació del sector immobiliari a la demarcació de Lleida, en especial, a les comarques de Ponent.

En termes generals, la presidenta de la Comissió Territorial de Lleida de l'APCE, Montse Pujol, ha explicat que actualment a la demarcació hi ha un problema "d'oferta i demanda". Per solucionar aquesta manca d'oferta, ha dit, cal la col·laboració publicoprivada i "unes legislacions clares" i amb "seguretat jurídica" que apostin per l'habitatge protegit.

En aquest sentit, el 2025 la demarcació de Lleida va sumar 16 nous habitatges de protecció oficial, molt lluny dels 103 del 2024 i dels 94 del 2023, segons ha assenyalat el director general de l'APCE, Marc Torrent, qui ha atribuït les darreres xifres a "l'impuls dels fons Next Generation que van activar les promocions". Davant d'això, ha destacat la necessitat d'activar "com més aviat millor" el Pla 50.000 del Govern que preveu la construcció d'habitatge protegit.

En total, entre habitatge protegit i no protegit, la demarcació va sumar l'any passat 710 nous habitatges. Des d'APCE estimen que cal "doblar aquesta xifra per equilibrar oferta i demanda" i impulsar, sobretot, l'oferta d'HPO. Per la seva banda, Francesc Castelló, del centre d'Empreses Negoci Immobiliari de CaixaBank, ha explicat durant la jornada que la demarcació necessita sumar "8.000 habitatges per cobrir la demanda".

S'inicien prop de 500 habitatges fins al juny

Pel que fa a la construcció d'habitatge nou, en el primer semestre del 2026 a la demarcació s'han començat 466 habitatges i se n'han acabat 293. D'aquests, 334 s'han iniciat a les comarques de Ponent, on se n'han acabat 219.

Per comarques, la Segarra registra 21 habitatges començats el 2025, xifra que suposa un increment del 50% respecte al 2024, quan se'n van iniciar 14. A les Garrigues van iniciar-se 12 habitatges el 2025, xifra que suposa un increment del 50% respecte dels 8 iniciats el 2024. La Noguera registra 27 habitatges iniciats el 2025, xifra que suposa una davallada del 64% respecte dels 75 del 2024. El Pla d'Urgell registra 10 habitatges iniciats durant el 2025, un 54,5% menys respecte dels 22 del 2024. El Segrià concentra la majoria de les promocions amb 331 habitatges iniciats el 2025 xifra, un 31,2% menys respecte dels 481 de l'any anterior. Per últim, l'Urgell registra 13 habitatges iniciats el 2025, xifra que suposa un descens del 76,4% respecte del 2024 quan se'n van iniciar 55.

Pel que fa a les capitals d'aquestes comarques, el 2025 es van iniciar 223 habitatges a Lleida, 12 habitatges a Cervera, 8 a les Borges Blanques, 4 a Tàrrega, 1 a Mollerussa i cap a Balaguer.

Compravenda d’habitatges

D'altra banda, destaquen les xifres de compravenda d'habitatge, tant nou com usat. Durant el 2025 la Segarra ha registrat 167 compravendes, xifra que suposa un descens del 20,1% respecte de les 209 de l'any anterior. A les Garrigues se'n van registrar 283 (+40,1%), mentre que a la Noguera se'n van registrar 770 (+77%), al Pla d'Urgell 498 (+52,8%), al Segrià 3.092 (+11,8%), i a l'Urgell 587 (+22,8%).

Per capitals, Cervera va registrar 80 compravendes d'habitatges, les Borges Blanques 134, Balaguer 449, Mollerussa 239, Lleida 2.284 i Tàrrega 279.

Pel que fa al total de la demarcació, durant el segon trimestre del 2026 s'han registrat 353 compravendes d'habitatge nou i 1.123 compravendes d'habitatge usat.

La directora, Meritxell Codina, fa una valoració “molt positiva” de com s’ha desenvolupat l’esdeveniment en els vessants comercial, formatiu i lúdic

La 12a edició de la Fira LleidaAirChallenge, que s’ha celebrat aquest cap de setmana a l’aeroport de Lleida-Alguaire, ha rebut més de 25.000 visitants, superant amb escreix els 9.000 registrats l’any passat. Bona part d’aquest augment de públic ha estat degut al festival de drons organitzat ahir al vespre, un espectacle sincronitzat de llum i moviment, amb formes i figures dibuixades a temps real a través e 2.000 drons, en la que ha estat la posada en escena que ha concentrat el major nombre de drons i amb major durada de les organitzades fins ara a Catalunya. Amb aquesta activitat, l’organització ha volgut oferir una novetat “captivant i fascinadora” als visitants i, alhora, “representar l’impuls i el posicionament que està prenent l’aeroport de Lleida-Alguaire en el desenvolupament d’innovació tecnològica aeronàutica en l’àmbit internacional”.

La directora de la fira, Meritxell Codina, ha fet una valoració “molt positiva” de l’edició d’enguany des del punt de vista de contactes comercials, organitzatiu, formatiu i lúdic. En aquest sentit, ha destacat l’”alt grau de satisfacció” de la gran majoria d’expositors presents a la fira. Un dels fets que ha ressaltat és l’augment de l’estrena a la fira d’empreses del sector aeronàutic de primer nivell mundial com ara DJI (empresa xinesa líder mundial en drons civils i solucions aèries intel·ligents), Instadrone (firma francesa de la mateixa especialitat), ENAIRE, Barcelona Supercomputing Center i el Clúster AEROS, que aporten coneixement i continguts vinculats a l'espai aeri, la supercomputació i la innovació. “Que aquestes empreses vulguin venir a la LleidaAirChallenge dona compte del bon posicionament que estan agafant l’aeroport de Lleida-Alguaire i aquesta fira pel que fa al desenvolupament tecnològic del sector”, ha dit. La fira, que acull expositors al voltant dels vectors d’activitat de l’aeroport, industrial i manteniment, tecnologia, formació, New Space i comercial, ha reforçat enguany l’àmbit de la mobilitat avançada i de l’operació de l’espai aeri.

Un altre aspecte destacat ha estat la bona acollida que ha tingut la primera Jornada acadèmica que s’ha organitzat per oferir informació i orientació a joves sobre les professions, els itineraris formatius i les oportunitats de futur en l’àmbit de l’aviació, l’aeroespai i les noves tecnologies vinculades. Hi han assistit més de 250 alumnes de 4t d’ESO i Batxillerat de cinc instituts lleidatans. Segons la directora de la fira, aquesta jornada ha reforçat el vessant formatiu i d’ocupació que ja venen oferint habitualment les diverses escoles de vol per a diferents tipus d’aeronaus que són presents a la mostra. Enguany, una trentena d’aquest tipus d’escoles de formació de pilots, de mecànica i de tripulants de cabina de passatgers, entre altres, han estat presents a Alguaire.

Una de les activitats que ha gaudit de major acceptació ha estat el festival aeri organitzat la tarda de dissabte i el matí de diumenge, amb la participació d'acròbates de referència europea. Hi ha actuat Camilo, campió nacional de vol acrobàtic el 2020 i el 2021, instructor de vol acrobàtic i pilot d'exhibicions aèries, subcampió del món per equips el 2022 i subcampió d'Espanya el 2024; Juan Velarde, membre de l'Equip Nacional des del 2004 i amb més de 25 medalles nacionals, medalla de plata per equips al Campionat Mundial d'Acrobàcia del 2007 i plata i bronze per equips als Campionats d'Europa del 2006, 2008 i 2014, i un helicòpter dels Mossos. Les condicions meteorològiques han impedit l’actuació de We Fly, un equip de tres pilots acrobàtics italians amb aeronaus prototip.

El Duo Héctor Ruiz-Joan Espuny, format per tenor i piano, ha obert la programació de l’IEI amb una proposta centrada en la reivindicació de compositors mediterranis dels segles XIX i XX. El concert, inicialment previst al Pati, s’ha traslladat a l’Aula Magna per la pluja. El director de l’IEI, Andreu Vàzquez, hi ha assistit.

El segon concert ha anat a càrrec d’Ares Gratal, que ha ofert el seu folk d’autora en un format íntim, amb veu, acordió i saxòfon i l’acompanyament d’una guitarra. L’actuació, prevista inicialment a la plaça de la Paeria, finalment s’ha celebrat al Pati de l’IEI.

La programació del Musiquem Lleida a l’IEI continuarà aquest dissabte a les 11.30 hores amb la pianista argentina Oriana Kemelmajer Alías, intèrpret de trajectòria internacional que recentment ha debutat al Palau de la Música Catalana com a solista amb orquestra. A les 18 hores serà el torn de Pax Cor de Cambra, formació sabadellenca ja coneguda pel públic del Musiquem Lleida, que torna al festival amb una nova proposta.

Diumenge, a les 10.30 hores, el Pati de l’IEI acollirà l’actuació de MZ Duo, format pel saxofonista canadenc David Zucchi i l’acordionista navarrès Iñigo Mikeleiz Berrade, amb una proposta de música de cambra oberta a la reinterpretació i la improvisació.

Les tres actuacions estan previstes al Pati de l’IEI i, en cas de pluja, es traslladaran a l’Aula Magna.

El Musiquem Lleida compta enguany amb una programació formada per 12 grups i solistes, un més que l’any passat. Aquesta 21a edició està dedicada a la memòria de Carme Valls, fundadora i ànima de la Coral Shalom i una de les principals impulsores del festival.

El certamen compta, un any més, amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, en una edició que combina noves formacions amb artistes que ja havien participat anteriorment al Musiquem Lleida i que hi tornen amb nous repertoris o formats renovats. Les dotze propostes recorren estils diversos, des de la cançó d’autor i la música coral fins al repertori clàssic, el jazz contemporani, les músiques d’arrel, el soul i les sonoritats llatinoamericanes..

Tota la programació a https://www.coralshalom.cat/musiquem-lleida/

El subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín, rep a la seu de l’INSS a Lleida una representació de la Coordinadora de Gent Gran i Voluntariat Sènior de Lleida i Comarques i de les seccions de pensionistes i jubilats dels sindicats UGT i CCOO amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Gent Gran

L’INSS a Lleida gestiona un total de 105.754 pensions de diferents tipus, de les quals 67.222 són pensions de jubilació

El subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín, ha rebut avui a la seu de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) una representació de la Coordinadora de Gent Gran i Voluntariat Sènior de Lleida i Comarques i de les seccions de pensionistes i jubilats dels sindicats UGT i CCOO que li han lliurat, un any més, el manifest conjunt coincidint amb la commemoració ahir, 1 d’octubre, del Dia Internacional de la Gent Gran.

El manifest, amb el lema “Ens jubilem del treball, no de la vida”, recull les demandes i reivindicacions del col·lectiu centrades en la defensa dels drets de les persones grans, el rebuig de qualsevol discriminació per raó d’edat i la reivindicació d’unes pensions justes i dignes, així com el seu blindatge i revaloració vinculada a l’IPC, entre d’altres reivindicacions.

Enguany, el subdelegat ha volgut rebre el manifest a la seu de l’INSS en lloc de fer-ho a la Subdelegació perquè “és el organisme que gestiona un dels pilars essencials del nostre Estat del benestar: el sistema de pensions”. En aquest sentit, ha assenyalat que es tracta d’un organisme que, més enllà de la seva funció administrativa, té una relació directa amb la vida de milers de persones i amb una etapa en què garantir drets, autonomia i tranquil·litat adquireix una importància especial.

En concret, l’INSS gestiona actualment 105.754 pensions de diferents tipus, de les quals 67.222 són pensions de jubilació.

José Crespín ha recordat que, segons les dades del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, la nòmina mensual de les pensions de jubilació a la província de Lleida es situa en 95,5 milions, amb un increment del 7,18% respecte de setembre de l’any passat.

Aquest increment es produeix en un context d’augment tant del nombre de pensions com de la seva quantia. En concret, la pensió mitjana de jubilació a Lleida se situa actualment en 1.425,13 euros mensuals, amb un increment del 4,97% respecte de setembre de 2025.

Si ampliem la perspectiva, l’evolució de les pensions de jubilació també és significativa en els darrers anys. La pensió mitjana de jubilació a la província de Lleida ha augmentat al voltant d’un 27% en els darrers quatre anys, una evolució que reflecteix l’actualització de les quanties de les pensions al llarg d’aquest període.

Crespín ha assenyalat que aquesta evolució està relacionada, entre altres factors, amb la revaloració de les pensions vinculada a l’evolució de l’IPC, i ha destacat que “aquesta fórmula ofereix més garanties per preservar el poder adquisitiu de les persones jubilades”.

En el marc del Dia Internacional de les Persones Grans, el subdelegat ha volgut posar també l’accent en la dimensió més quotidiana de les pensions: “Parlar de pensions és parlar també de tranquil·litat. De saber que, quan arriba l’edat de jubilació, es pot continuar fent vida, prenent decisions i afrontant el dia a dia amb autonomia”.

“Avui, en el Dia Internacional de les Persones Grans, també és important reivindicar unes pensions justes i dignes, perquè tenir una pensió que permeti mantenir una vida amb autonomia i tranquil·litat és una part essencial del benestar de les persones quan arriba la jubilació”, ha assenyalat Crespín que ha remarcat també que “jubilar-se no significa deixar de tenir projectes, de participar ni de decidir sobre la pròpia vida. I per poder fer-ho, cal tenir la tranquil·litat que dona disposar d’unes pensions dignes i amb capacitat per mantenir el poder adquisitiu”, ha afegit.

El Dia Internacional de les Persones Grans va ser proclamat per les Nacions Unides l’any 1990, mitjançant la Resolució 45/106, de 14 de desembre, amb l’objectiu de reivindicar els drets, la dignitat i el paper actiu de les persones grans en la societat.

El festival s’ha presentat aquest dijous a l’Aula Magna de l’IEI en un acte en què han intervingut la vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach; el diputat de Promoció Econòmica, Jordi Verdú; el director de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, Xavier Pagès-Corella, i el director de la consultora Como Pomona, Rafa Gimena.

Estefania Rufach ha posat en valor la participació de l’OJC i la seva capacitat per portar la música a espais i formats poc habituals. La vicepresidenta de l’IEI també ha destacat que iniciatives com Tumultuosa “ens fan créixer com a territori” perquè connecten cultura, productors i paisatge.

Per la seva part, Jordi Verdú s’ha referit a la combinació de música de qualitat, cellers, productors, restaurants i empreses de casa nostra com “una fórmula especialment adequada per promocionar el territori i els seus actius” i ha assenyalat la marca Gust de Lleida com el paraigua on tenen cabuda tots aquests conceptes.

Xavier Pagès-Corella ha explicat que s’han buscat espais que fossin adequats per acollir aquest tipus de concerts i que, alhora, oferissin una experiència diferent i singular. També, ha afegit, s’han seleccionat els repertoris tenint en compte la personalitat de cada espai.

Per últim, Rafa Gimena ha dit que la iniciativa inclou sopars temàtics centrats en la cuina i els productes lleidatans, visites a cellers amb degustacions i concerts en espais singulars. “Apostem per una experiència que ens alimenti els sentits i també l’ànima”, ha destacat.

Vint-i-cinc intèrprets de l’OJC integren les diferents formacions del cicle “l’OJC als Cellers” i els cellers Raimat de Lleida, Lagravera d’Alfarràs, Mas Blanch i Jové de la Pobla de Cérvoles, Vinya els Vilars d’Arbeca, Clos Pons de l’Albagés i Castell del Remei de Penelles seran l’escenari d’unes experiències on la música, el vi i els productes del territori es donaran la mà. Tots els concerts estaran precedits d’una visita al celler i tot seguit es podrà degustar vins de la casa i productes de proximitat. El programa es completa amb dos sopars amb concerts solistes de violoncel i guitarra als restaurants Ferreruela i L’Espurna, respectivament. Entre els productors que ja s’han sumat a la iniciativa estan Alemany, Aitona Gourmet, Cal Esmet, Cal Quitèria, Formatges Camps, Tros de Sort, Lo Pernil de Ponent, Pons, Marnuthem i Elixirs de Ponent.

La programació proposa un recorregut divers per la història de la música, des del Barroc fins al segle XX, amb obres de compositors universals com Johann Sebastian Bach, Wolfgang Amadeus Mozart i Antonín Dvořák, al costat de compositors del país, com Granados, Teixidor o Esterri. Els repertoris han estat seleccionats per establir un diàleg entre la sonoritat íntima dels conjunts de cambra i la personalitat de cadascun dels cellers que acolliran els concerts.

El cicle s’iniciarà el diumenge 1 de novembre, a les 12 h, al celler Raimat, amb el Quartet Teixidor de l’OJC i el programa ‘Retrat per a quatre’, que planteja un recorregut per la música catalana per a quartet de corda.

Amb el Quartet Prysma, Tumultuosa arribarà a Lagravera, a Alfarràs, el divendres, dia 6 de novembre, amb ‘Aires populars’, un programa que combina música catalana i repertori europeu i que inclou obres de David Esterri, Bernat Giribet i Dvořák.

Dissabte, dia 7, el restaurant L’Espurna de Lleida se suma al programa amb el sopar ‘Trilogia lleidatana: cassola, llauna i brasa’ precedit d’un petit concert de guitarra clàssica a càrrec d’Ana Cambra.

Per la seva banda el Quartet Matisse actuarà a Mas Blanc i Jové, a la Pobla de Cérvoles, el 8 de novembre amb ‘Arrels’, una proposta que connecta diferents tradicions musicals europees.

El restaurant Ferreruela oferirà el dijous 12 de novembre el sopar còctel ‘Homenatge al rebost lleidatà’ amb un petit concert de violoncel a càrrec d’Ònia Tomàs.

El celler Vinya els Vilars, a Arbeca, acollirà el diumenge, 15 de novembre, el Trio Orfeu amb una interpretació de les cèlebres Variacions Goldberg, de Bach, en versió per a trio de corda.

La programació continuarà el dissabte 21 de novembre a Clos Pons, a l’Albagés, amb el Trio de Canyes de l’OJC i el programa ‘Aires i danses del s. XX’, que recorre diferents llenguatges i tradicions musicals del segle passat.

El cicle de cambra de l'OJC als Cellers es tancarà el 22 de novembre al Castell del Remei, a Penelles, amb el Quintet de Vent de l’OJC i el seu concert ‘Danzi i Taffanel’, dedicat a dues figures destacades del repertori per a quintet de vent.

Amb aquesta proposta, Tumultuosa reivindica els cellers i restaurants com a espais de cultura i de trobada, i planteja una experiència en què la música de cambra, la cultura del vi i els productes gastronòmics comparteixen protagonisme. Una manera de gaudir de la música en espais poc habituals i, alhora, de descobrir la riquesa dels cellers i del territori lleidatà a través d’una programació artística de primer nivell.

El cicle convida a fixar-se en allò que sovint queda en segon terme durant una visita al museu o als espais patrimonials: l’edifici que acull les col·leccions i la seva relació amb l’entorn. Els recorreguts permetran conèixer projectes de renovació museística, visitar les obres d’un nou equipament i aprofundir en la conservació del patrimoni industrial, religiós i tradicional. Arquitectes, professionals de la conservació-restauració i responsables dels museus compartiran les claus d’aquests espais i de les seves transformacions.

La proposta s’estén des dels equipaments de la plana fins als espais patrimonials del Pirineu i Aran i inclou activitats fora de les seus dels museus, com la passejada per l’arquitectura tradicional aranesa o la visita a l’església de Sant Llorenç d’Isavarre. Alguns recorreguts es completaran amb tastos de vins i formatges del territori. El Museu de Gerri de la Sal hi participa amb una jornada adreçada a l’alumnat de 4t d’ESO, que vincularà el coneixement de l’arquitectura amb la pràctica dels oficis de la pedra.

De palaus històrics a nous equipaments museístics

La primera cita serà el dilluns 5 d’octubre, a les 19 h, a Cal Perelló, seu del Museu Comarcal de l’Urgell, amb una visita sobre l’arquitectura d’aquest palau dels segles XVII i XVIII. El divendres 9, a les 18 h, el Museu de Cervera proposarà “Passat, present i futur de la Casa Duran i Sanpere”. El conservador-restaurador Ramon Pijuan i la directora del museu, Mireia Pedro, hi explicaran les intervencions que s’han fet a l’edifici i la seva evolució arquitectònica.

El dissabte 10 d’octubre, a les 10 h, la visita a l’Espai Transmissor de Seró, inclosa en les propostes del Museu de la Noguera, explorarà la relació entre arquitectura i paisatge. El projecte, guardonat amb el Premi FAD de 2013, integra el mateix edifici en l’experiència de descoberta del patrimoni arqueològic. La visita es completarà amb un tast de vins del territori.

Aquell mateix dissabte, a les 18 h, el Museu Hidroelèctric de Capdella oferirà una visita a l’Hospital de Cartró de la Vall Fosca amb Júlia Servera, arqueòloga i conservadora-restauradora. El recorregut permetrà conèixer la història de l’equipament, les seves característiques arquitectòniques i les actuacions de conservació i protecció que s’hi estan duent a terme per garantir-ne la preservació.

El dijous 15 d’octubre, a les 18 h, el Musèu dera Val d’Aran conduirà “Arquitectura tradicionau. Ara recèrca dera Vielha perduda”, una passejada pels carrers del nucli antic de Vielha. Els participants descobriran cases amb història, identificaran elements arquitectònics tradicionals i pedres singulars, i imaginaran com eren els carrers fa cent anys. L’activitat posarà en valor aquest patrimoni com a part de la identitat aranesa i es tancarà amb un tast de formatges de la formatgeria Tarrau.

El divendres 16 d’octubre, a les 19 h, el Museu de Guissona oferirà una visita a les obres de construcció del nou equipament, seguida d’un tast de vins conduït pel sommelier Jordi Martínez. Aquell mateix vespre, el Museu Comarcal de l’Urgell proposarà “El pou del gel. L’arquitectura del fred”, amb tres torns de visita, a les 19, 19.30 i 20 h, i un tast de vins d’un celler de Costers del Segre. El punt de trobada serà la part superior del carrer del Pou del Gel de Tàrrega.

El dissabte 17 d’octubre, a les 18 h, el Museu de la Noguera explicarà l’arquitectura, la història i el procés de renovació del seu edifici, seleccionat als Premis FAD d’Arquitectura de 1996. El recorregut abordarà la integració en el nucli antic i el diàleg amb l’entorn, així com les solucions adoptades en el disseny d’interiors, la distribució de les sales i la il·luminació destinada a conservar i exposar els materials del Pla d’Almatà i del Castell Formós.

El dissabte 24 d’octubre, a les 11.30 h, l’arquitecte Xavier Rodríguez guiarà la visita al Museu de Lleida per resseguir l’evolució de l’espai, des de l’antic convent fins a l’actual edifici, obra de Joan Rodon. El recorregut acabarà amb un vermut al bar La Gorgona. El mateix dissabte, a les 18 h, el Museu de la Conca Dellà ha organitzat una visita guiada a l’edifici del Museu de la mà de l’estudi d’arquitectura Feu Godoy, que explicarà les particularitats de la seva arquitectura, en especial la passarel·la de ferro que uneix l’edifici original amb l’ampliació de Cal Serra.

La programació d’octubre també inclou una visita a Cal Trepat, a Tàrrega, el diumenge 25 a les 12 h, per descobrir aquest exemple d’arquitectura industrial del primer terç del segle XX.

Una jornada per descobrir els oficis de la pedra

El dijous 29 d’octubre, de 10 a 13 h, el Museu de Gerri de la Sal acollirà “La Sal de Gerri construeix Arquitectura”, una jornada adreçada a l’alumnat de 4t d’ESO. Amb la participació de l’Institut Mollerussa i de l’alumnat del cicle formatiu de grau mitjà de Tècnic/a en Pedra Natural, els estudiants descobriran el procés de transformació d’un bloc de pedra en una peça arquitectònica. El taller pràctic els acostarà a les característiques del material, les eines i les tècniques que permeten treballar-lo, així com als oficis vinculats al patrimoni i les seves possibilitats professionals.

La jornada tindrà lloc a l’Alfolí de Gerri de la Sal i explicarà per què es va construir aquest magatzem, quin paper tenia en l’emmagatzematge i la comercialització de la sal i com aquesta activitat econòmica va marcar la història i l’arquitectura de la població. A partir del seu ús actual com a espai patrimonial i museístic, l’alumnat reflexionarà sobre com els edificis s’adapten als canvis socials i a noves necessitats tot preservant la memòria del territori.

El cicle continua al novembre

Les activitats s’estendran al novembre amb cinc cites. El divendres 6, a les 19 h, el Museu de Solsona reunirà algunes de les persones que van participar directament en la concepció del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona als anys vuitanta. Sota el títol “El Museu que vam imaginar. Arquitectura d’un projecte pioner”, la trobada prendrà forma de conversa per descobrir com es va imaginar i construir l’equipament, quines decisions es van prendre, quines dificultats van aparèixer i com es va viure aquell procés.

El dissabte 7 de novembre, a les 12 h, dins les propostes del Museu de la Conca Dellà, els arquitectes Àngel Tuset i Lourdes Espar, que van projectar l’edifici de Dinosfera (Coll de Nargó), portaran a terme una visita guiada per conèixer l’espai des del punt de vista arquitectònic. Per la tarda, a les 18 h, el Museu Catedral de la Seu d’Urgell proposarà descobrir el projecte de restauració de la catedral de Santa Maria d’Urgell ideat per Josep Puig i Cadafalch i la continuïtat que hi van donar els arquitectes posteriors.

El divendres 13, a les 12 h, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu proposarà una experiència eclèctica a l’església de Sant Llorenç d’Isavarre, una lectura original del patrimoni religiós i de la petjada humana en aquest espai. Tancarà el programa el MORERA. Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida que, el diumenge 14 a les 11.30 h, oferirà la visita “Mirar l’arquitectura”, una proposta per reflexionar sobre com ha canviat l’arquitectura de Lleida al llarg del segle XX, i quins edificis i projectes han transformat la ciutat, de la mà de Jaume Farreny, arquitecte i professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus, URV.

Informació pràctica i reserves

Totes les activitats del cicle són gratuïtes i la majoria requereixen reserva prèvia. El programa complet, la informació de cada proposta i les indicacions per fer les reserves es poden consultar al web de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran: https://patrimoni.gencat.cat/museusdelleida.

Setembre ha seguit així l’estela d'aquest estiu meteorològic (juny, juliol i agost), el més càlid registrat mai a Catalunya. Segons el Meteocat, aquesta situació s’ha donat per una falca anticiclònica extensa i persistent sobre la Mediterrània occidental, especialment entre els dies 1 i 8 de setembre, amb temperatures excepcionalment altes.

La temperatura més alta d’aquest episodi es va assolir a la Ribera d’Ebre, amb 42,5 °C a Vinebre, que es posiciona també com la temperatura més alta mesurada a Catalunya en un mes de setembre, per sobre dels 41,6 °C de la mateixa estació el 2016. Pel que fa a les sèries centenàries, l’Observatori Fabra de Barcelona ha superat 9 dies el rècord de setembre dels seus 112 anys de dades, ara establert en 35,5 °C (el dia 5 de setembre). La temperatura mitjana també és inèdita: 25 graus, per davant del rècord de 1987 (23,6 graus).

Durant la calorada de principis de mes, a 111 de les 128 estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) amb més de 20 anys de dades es va superar el seu rècord de temperatura màxima de setembre, “una majoria aclaparadora d’estacions, prova de l’excepcionalitat de l’episodi arreu de Catalunya”. En alguns casos la diferència va ser de fins a 4 °C respecte del rècord anterior registrat durant el setembre del 2016.

Nits càlides

Les nits més càlides s’han registrat a la ciutat de Barcelona, com és habitual, per efecte de l’illa de calor urbana, amb diverses mínimes que no han baixat dels 25 °C (nits tòrrides). Concretament, l’estació de Barcelona – Can Bruixa ha registrat 6 nits tòrrides consecutives al llarg del mes i el nombre de nits tòrrides al llarg de l’any 2026 ha arribat a 65. Queda així més enrere el precedent de 51 nits tòrrides observades l’any 2003.

La nit del 4 al 5 de setembre, l’estació de Portbou – coll dels Belitres (Alt Empordà) va mesurar entre 30 i 32 ° C durant diverses hores i la mínima no va baixar de 28,5 °C. Va ser la nit més càlida mesurada fins ara a Catalunya en un mes de setembre, per sobre dels 27 °C de mínima del 4 de setembre de 2023 registrats a diversos sectors de la costa catalana, com ara 27,2 °C a Vilanova i la Geltrú (Garraf).

Poca pluja a la meitat occidental de Catalunya

Pel que fa a la pluviometria, setembre ha estat sec o molt sec a la meitat occidental de Catalunya i normal o plujós a la resta, segons el Meteocat. La Catalunya occidental ha registrat un mes sec o molt sec, amb algunes estacions de Ponent i del Pirineu que no havien registrat cap setembre tan sec. És el cas de Raimat (Segrià), on s'han recollit 0,6 mm i és el setembre més sec dels seus 38 anys de dades – supera els 5,0 mm del 2016.

En canvi, la Catalunya més oriental ha destacat pels episodis de tempestes i es considera normal o plujós. Fins i tot, es pot parlar d’un setembre molt plujós al sector central del litoral i prelitoral, plana interior gironina i punts del sector central la Costa Brava.

El contracte, impulsat per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), inclou tant el telescopi com la nova cúpula, el transport fins a l’Observatori del Montsec, el muntatge i la posada en funcionament. També preveu l’assessorament tècnic necessari per a les obres de construcció de la base sobre la qual s’instal·larà l’equipament.

El nou telescopi tindrà una obertura de 2,5 metres i estarà destinat principalment a la recerca astronòmica. El projecte preveu que sigui un instrument altament automatitzat, preparat per fer observacions de precisió i operar de manera remota.

La licitació també contempla la construcció d’una nova cúpula d’uns 11,3 metres de diàmetre exterior, amb una obertura vertical de 3,4 metres. El sistema haurà de permetre obrir i tancar la cúpula en menys d’un minut i mig.

El projecte es desenvoluparà en diverses fases. La primera, corresponent al disseny, s’hauria de completar abans de finals d’aquest any. Posteriorment es fabricarà i muntarà l’edifici i, entre finals del 2027 i el 2028, es farà el mateix amb el telescopi. La instal·lació i posada en funcionament estan previstes dins del calendari del contracte, que s’allarga fins al 31 de desembre de 2028.

El nou equipament s’integrarà a l’Observatori del Montsec, una infraestructura científica dedicada a la recerca astronòmica i a l’estudi de l’atmosfera i gestionada per l’IEEC. El projecte del nou telescopi forma part de l’ampliació de les capacitats científiques de l’observatori. Segons l’IEEC, quan entri en funcionament, està previst que sigui un dels telescopis robòtics de més gran diàmetre del món.

A la mateixa zona del Montsec hi ha també el Parc Astronòmic del Montsec, a Àger, que acosta l’astronomia al públic general. El parc disposa de l’Ull del Montsec, un planetari amb una cúpula de 12 metres, sales d’exposicions sobre l’univers i la contaminació lumínica, i el Parc de Telescopis, amb diversos instruments per a l’observació del cel.

L’emplaçament del Montsec es considera especialment adequat per a l’observació astronòmica per la seva altitud, les condicions meteorològiques i la baixa contaminació lumínica. La serra disposa, a més, de la certificació de reserva Starlight per la qualitat del seu cel nocturn.

El nou telescopi, per tant, se sumarà a un entorn que combina recerca científica, divulgació i observació astronòmica, i reforçarà el paper del Montsec com a infraestructura de referència per a l’estudi de l’univers.

El pressupost màxim del contracte és de 10,09 milions d’euros, IVA inclòs, i les empreses interessades poden presentar ofertes fins al 3 de novembre.

El vicepresident de la Diputació de Lleida, Agustí Jiménez, acompanyat de l’alcaldessa d’Àger, Mireia Burgués, ha visitat un dels cursos de reparacions bàsiques, manteniment i jardineria que ha començat aquesta setmana i que es duu a terme al local social d’Àger, a la Noguera. Jiménez ha posat de manifest que “amb l’Empodera-T volem apropar oportunitats de formació a les dones que viuen en municipis rurals, especialment en aquells nuclis més petits i allunyats dels principals centres de serveis. És una manera de facilitar que puguin adquirir noves competències i obrir noves oportunitats professionals sense haver de marxar del seu municipi”.

En total, s’han programat vuit cursos de tres temàtiques diferents, que responen a les principals necessitats manifestades pels actors del territori: cures i atenció a les persones, que s’impartirà a Rialp, Gavet de la Conca, Sorribes (la Vansa i Tuixent) i Camarasa; emprenedoria per transformar idees en projectes de vida i iniciatives professionals, amb edicions a Aramunt (Conca de Dalt) i Organyà; i reparacions bàsiques, manteniment i jardineria, amb cursos a Gerri de la Sal (Baix Pallars) i Àger.

Les formacions tenen una durada d’entre 40 i 90 hores de sessions presencials. A més, totes les participants rebran un acompanyament individualitzat per aplicar els coneixements adquirits, reforçar competències i resoldre dubtes. Aquest suport inclou orientació en la inserció laboral, la millora de l’ocupabilitat i l’autoocupació, així com assessorament en el desenvolupament de projectes professionals i iniciatives emprenedores.

Projecte SEDERURAL

L’Empodera-T és una de les tres grans línies d’actuació executades per l’Oficina de Repte Demogràfic en el marc del projecte SEDERURAL. Aquest està finançat a través d’una subvenció de 500.000 € de la Secretaria General per al Repte Demogràfic del MITECO, corresponent a la convocatòria estatal per al finançament de projectes innovadors per a la transformació territorial i la lluita contra el despoblament.

Sota el títol ‘Projecte per a la sensibilització, el desenvolupament i el reequilibri de les zones rurals de la província de Lleida (SEDERURAL)’, la candidatura de la Diputació de Lleida plantejava tres grans línies d’actuació: el programa de sensibilització Ruralforma-T, adreçat a escoles rurals; Empodera-T, un projecte de formació dirigida a dones de zones rurals, i la iniciativa Serveis en Ruta, per afavorir l’arribada de serveis bàsics als petits municipis.

El director de l’entitat, Rafael Allepuz, i el responsable del programa, Jordi Guerrero, han presentat a la delegada les prestacions que es posen a l’abast dels usuaris, entre les quals figuren la cerca d'allotjament, repartiment de productes bàsics d'alimentació i higiene, l'assistència sanitària bàsica i el suport emocional, amb l'objectiu de garantir una acollida digna i segura per a totes les persones que hi acudeixin. A més, a banda d’accions de suport immediat, el centre de Torrelameu, que enguany ha atès una quarantena de persones, també treballa, a través d’itineraris individuals, en la integració social i laboral dels temporers i les persones en exclusió residencial, oferint formació i orientació laboral per facilitar oportunitats reals d’inserció en el mercat de treball i de millora de les condicions de vida. Per altra banda, al centre de Torrelameu s’ofereixen 3 edicions de cursos de català a l’any, en col·laboració amb el Departament de Política Lingüística a través del Consell Comarcal de la Noguera.

Núria Gil ha destacat el “compromís” de Càritas amb les persones que es troben en una situació de major vulnerabilitat i risc d’exclusió social, especialment en l’època d'arribada de temporers per la campanya de la fruita. “L’acompanyament, l’escolta activa i el suport que ofereix Càritas contribueixen a garantir que les necessitats bàsiques d’aquestes persones no quedin desateses en un moment especialment complex”, ha afirmat. La delegada ha assenyalat que l’atenció a la vulnerabilitat de persones que arriben a Lleida buscant feina i el reforç del model d’acollida és un dels eixos principals de la gestió de la campanya agrària i, en aquesta vessant, Càritas ha esdevingut “una peça imprescindible”. La delegada també ha ressaltat “la bona coordinació en el seguiment, la mediació i la detecció i cobertura de necessitats bàsiques i d’allotjament de persones que busquen feina en situació de desemparança o de transeünts amb què treballen les institucions i entitats en la Comissió per a la vulnerabilitat.

Per la seva banda, Rafael Allepuz ha remarcat l’augment d’usuaris dels centres de Càritas que, un cop finalitzada la campanya, segueixen necessitant suport durant tot l'any al no disposar de recursos ni possibilitats de desplaçar-se a altres campanyes agràries de l’Estat. Càritas ha acompanyat enguany una trentena de persones en el procés de regularització extraordinària impulsat pel Govern espanyol.

La mostra, que es podrà visitar fins al 16 d’octubre, presenta el resultat d’un procés de recerca participativa amb joves migrants no acompanyats desenvolupat en el marc del projecte europeu PATH2EU (Pathways to Social Inclusion for Unaccompanied Minors in the European Union), liderat per la Universitat Pontifícia Comillas i finançat per les accions Marie Skłodowska-Curie d’Horizon Europe.

Durant el projecte, els dotze participants han mantingut diverses trobades amb l’investigador principal, Juan Eduardo Ortiz López, en les quals han pogut reflexionar sobre els seus processos d’inclusió social. A partir d’aquest treball, cadascun d’ells ha elaborat fotografies vinculades a aquells espais, persones, situacions o elements que considera especialment significatius de la seva experiència.

Les imatges, acompanyades de les seves pròpies narratives, permeten apropar-se a la realitat d’aquests joves des de la seva mirada, situant les seves veus al centre del relat i generant un espai de reflexió al voltant dels processos d’inclusió social en el context català.

El projecte també ha incorporat la participació de diferents agents vinculats a aquests processos, entre els quals hi ha l’Àrea d’Inclusió de l’Ajuntament de Lleida, el Centre Cívic de Balàfia i les Caves de Raimat, que han contribuït al procés d’anàlisi i debat.

L’exposició es completarà el dimarts 13 d’octubre, a les 18.00 hores, amb la conferència ‘PATH2EU: Camins cap a la inclusió social dels menors no acompanyats a la Unió Europea’, que tindrà lloc a l’Aula Magna de l’IEI. La sessió anirà a càrrec de Juan Eduardo Ortiz López, doctor en Educació per la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador postdoctoral Marie Skłodowska-Curie a l’Institut Universitari d’Estudis sobre Migracions de la Universitat Pontifícia Comillas. Ortiz López presentarà els objectius, la metodologia i els principals resultats de la recerca, en una sessió que també comptarà amb la participació dels joves que han format part del projecte.

Tant l’exposició com la conferència comparteixen l’objectiu de donar visibilitat a les experiències dels joves migrants no acompanyats i generar un espai de diàleg i reflexió sobre la inclusió social a partir de les seves pròpies veus i perspectives.

JARC afirma que l'encariment dels costos de producció, com ara l'energia i els fertilitzants, "està posant al límit milers d'explotacions agràries i ramaderes" i reclama mesures a les administracions. Entre altres, diuen que en sis mesos el gasoil agrícola s'ha encarit un 62,1%, mentre que fertilitzants com la urea són entre un 50% i un 80% més cars. A aquests increments cal sumar-ne d'altres, com ara el preu de l'electricitat, el gas o l'alimentació animal, afegeixen.

Aquesta situació es produeix, a més, després d'una campanya marcada per les altes temperatures i la manca de pluges que han afectat els cultius de secà. Així mateix, sectors com la vinya, l'arròs o els cítrics també arrosseguen crisis de preus.

Davant d'aquesta situació, critiquen que el Consell de Ministres s'hagi limitat a mantenir una compensació de 20 cèntims per litre de gasoil agrícola i ho consideren "clarament insuficient". També lamenten que Agricultura hagi anunciat mesures sense concretar pressupostos ni terminis d'aplicació per compensar aquesta situació.

Per tot plegat, JARC convoca el sector el pròxim divendres 9 d'octubre a Lleida per fer palès el seu malestar. Les principals demandes que l'organització demana són compensar amb un mínim de 40 cèntims el litre de gasoil agrícola; reduccions fiscals específiques vinculades al consum d'electricitat i gas; reforçar els ajuts als fertilitzants, i complementar "al màxim" els fons europeus de crisi.

La manifestació arrencarà a les 10 del matí davant la delegació d'Hisenda de l'Estat, a la plaça Cervantes, i transcorrerà per davant de diversos organismes de l'administració catalana i espanyola. JARC fa una crida als agricultors i ramaders perquè hi participin amb tractors, remolcs, cisternes de purins i altra maquinària agrícola.

El grup lleidatà Sexenni ha anunciat "una aturada indefinida" després de quatre discos, diversos singles i centenars de concerts arreu del país. En un comunicat, el grup ha explicat que considera que ha arribat "el moment de baixar el ritme, aturar-se i recuperar energia". Una decisió meditada que "no posa punt final" a la història de Sexenni, sinó que obre "un parèntesi: no hi ha una data fixada per al retorn, però sí la voluntat de retrobar-se més endavant, amb les piles carregades i noves coses per explicar". Sexenni celebrarà un darrer gran concert a la Sala Apolo de Barcelona el pròxim 15 de gener.

Abans de l'aturada, Sexenni ha volgut deixar una última cançó com a banda sonora d’aquest moment. 'Malalt de somnis' és el seu últim single, que va publicar la setmana passada.

Sexenni celebrarà un darrer gran concert a la Sala Apolo de Barcelona el pròxim 15 de gener. "Serà una nit per celebrar tot el que han viscut durant aquests anys i per cantar plegats les cançons que han definit la trajectòria de Sexenni: des de 'De Lao', 'Grup de Pop' i 'La Faràndula' fins a 'Lamine Yamal' o 'Els ulls que et mirin'".

"Perquè Sexenni no diu adeu. Diu fins aviat", han conclòs.

El guanyador de la segona edició de la Lliga del Porc i la Forquilla ha estat Juli Alcoriza del restaurant l'Andreuenc del districte de Sant Andreu de Barcelona, per segon any consecutiu, amb un plat de galta de porc brasejada amb brandada de bacallà i suc de fesolets de Santa Pau. Com a novetat, enguany setanta esmorzadors han tastat plats de concurs i han otorgat un premi especial per votació popular, que també ha recaigut en Alcoriza. El certamen ha comptat amb la presència del conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, i l'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, així com altres autoritats.

Volum de negoci de 6 milions d'euros al Saló de l'Automòbil

La competició s'ha inclòs en el programa de la Fira Mos Sant Miquel, que tancarà portes aquest diumenge després de tres dies d'activitat. El certamen es vertebra al voltant de quatre grans àrees gestionades per la Generalitat, la Diputació, l'Ajuntament de Lleida i la DOP Les Garrigues.

 A més dels expositors, en el marc de la fira també s'han previst una cinquantena d'activitats a càrrec de productors, restauradors, cuiners, denominacions d'origen i institucions en una proposta per reforçar el producte de proximitat. De manera paral·lela, els pavellons 4 i 5 i la zona exterior de Fira de Lleida acullen el segon Saló de l'Automòbil amb la participació d'una vintena de concessionaris de cotxes i un de motos.

El director de Fira de Lleida, Eduard Martín, ha explicat que fins aquest diumenge s'han fet més de 176 vendes d'automòbils en el marc de la fira, a falta de les que es puguin tancar en les darreres hores. Es tracta d'un "lleuger" increment respecte l'any passat, quan se'n van registrar 160. Es tracta d'un volum de negoci de 6 milions d'euros, segons Martín. "El Saló de l'Automòbil compleix amb el paper de ser l'espai de negoci que li pertoca al sector", ha conclòs el director de Fira de Lleida.

Per la seva banda, la regidora de la Paeria Pilar Bosch ha recordat el nou model de fira amb la transformació de l'antiga fira agrícola de Sant Miquel cap a un model firal que vetlli per la "professionalització" dels certamens. Així mateix, la directora dels Serveis Territorials d'Empresa i Treball a Lleida, Pilar Espax, s'ha mostrat "contenta" de l'afluència de públic que ha reunit la fira al llarg dels tres dies de durada en un espai que ha esdevingut "un punt de trobada entre productors i consumidors".

El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha visitat aquest divendres la Fira MOS, on ha presentat l’estand d’IMPLICAT, la nova marca de promoció i reconeixement del sector agroalimentari català. La presentació s’ha fet en el marc de la taula rodona ‘Implicat. Alimentem el futur de Catalunya’, amb la participació, entre d’altres, del xef lleidatà Gonzalo Ferreruela, el director de Responsabilitat Social Corporativa de Plusfresc, Rafel Oncins, la mestra d’amàssera d’Olicatessen, Anna Gibet, i la periodista Mari Pau Huguet. IMPLICAT, presentada oficialment el març passat, aspira a convertir-se en un “paraigua” per identificar i diferenciar els productes alimentaris catalans de qualitat i actualment està en procés d’homologació per part de la Unió Europea.

En el marc de la seva visita, Ordeig també s’ha referit a la situació que viu actualment el sector agrícola, marcada per l’augment dels costos de producció i la baixada dels preus dels productes. El conseller ha assegurat que la Generalitat “mobilitzarà tots els recursos que pugui i que estiguin al seu abast” per compensar les pèrdues dels agricultors, tot i advertir que l’Administració no podrà “absorbir” totes les pèrdues. Ordeig ha defensat la necessitat d’arribar a un “consens” sobre on destinar els recursos i ha avançat que el Govern reclamarà mesures extraordinàries tant a l’Estat com a la Unió Europea.

En aquest sentit, ha recordat les línies de finançament obertes recentment, per valor de 40 milions d’euros a través de l’Institut Català de Finances, i ha anunciat que es demanaran noves mesures europees davant les pertorbacions de mercat, també en sectors com l’arròs. Al govern espanyol se li reclamaran més ajudes per al gasoil agrícola, els fertilitzants i mesures fiscals per compensar l’increment dels costos. Ordeig ha fet aquesta crida al consens abans de la taula agrària urgent de dilluns amb les organitzacions agràries, en un context que ha qualificat d’“extremadament difícil”.

Un any més, el telèfon d’emergències 112 de Catalunya ha afrontat un estiu amb un increment de l’activitat, tant pel que fa al nombre de trucades com als incidents que han requerit l’activació de serveis operatius. "Durant els mesos de juny, juliol i agost, hem gestionat 1.182.384 trucades, el que representa més del 7,7% de la campanya passada", ha detallat Natàlia Clop, directora d'operacions del CAT 112.

Ha detallat que les trucades operatives han passat de 763.602 l’estiu de 2025 a 841.390 aquest 2026, un 10,1% més. Pel que fa als incidents operatius, també han anotat un increment de gairebé el 6%, passant de 560.580 a 594.022. Clop ha remarcat que per cada incident, especialment si té lloc a l’espai públic on hi ha molts ciutadans, pot haver-hi diverses trucades al 112 perquè poden existir diverses persones que alertin del fet.

Augmenten els avisos relacionats amb incendis

La responsable del 112 ha explicat l'augment sostingut de trucades perquè "hi ha més conscienciació ciutadana i perquè el telèfon és més accessible". Amb tot, ha admès que "el principal factor explicatiu de l’increment de l’activitat operativa del 112 durant l’estiu" són els nombrosos incendis que s'han donat arreu del territori. Ha dit que les trucades vinculades a incendis han passat de 52.624 l’estiu de 2025 a 83.966 aquest 2026, 31.342 més, fet que representa un augment del 59,6%.

Aquestes dades s’han produït en un estiu amb diversos episodis destacats, entre els quals hi ha l’incendi del nord de Collserola, a Barcelona, que el 25 d’agost va generar més d’un miler de trucades al 112 en només una hora, o d'altres episodis que van tenir lloc durant el mes de juliol, com el foc que va afectar la Bisbal d’Empordà i que es va estendre pel massís de les Gavarres, els de Sant Quirze Safaja, o el de Carme i el d'Aiguamúrcia, entre d'altres.

En aquest context, Barcelona ha registrat 2.767 trucades més relacionades amb incendis que durant l’estiu de 2025. Se n’han comptabilitzat 10.091, un 37,78% més. A Lleida se n'han anotat 432 més, arribant a la xifra de 1.924, el que representa un augment del 28,95%. En paral·lel, les 1.316 registrades a Tarragona el 2025 s’han enfilat fins a 2.094, un 59,12% més. Girona ha registrat l’increment percentual més elevat, que ha estat del 77,09%, amb 552 trucades més, fins a assolir les 1.268.

Juliol, el mes amb més increment

Pel que fa a l’evolució mensual, Clop ha remarcat que el juliol ha estat el mes amb un creixement més important de tota la campanya (sobretot pels incendis ja esmentats). Durant aquest mes, s’han registrat 300.106 trucades operatives, un 16,1% més que el juliol de 2025. L’activitat també ha crescut a l’agost, amb un 10,6% més de trucades, i al juny, amb un increment del 3,7%.

Peticions relacionades amb la PPA

Per altra banda, les incidències relacionades amb el medi ambient han registrat un increment del 73%: de 3.408 s’ha passat a 5.896 trucades. Aquesta categoria inclou rescats, danys o molèsties provocats per fauna salvatge i incompliments de normativa, entre altres situacions. Clop ha comentat que una bona part de l’augment està relacionada amb trucades derivades de la pesta porcina africana (PPA), ja sigui per la presència de senglars o per incompliments de les restriccions establertes.

Per municipis, Barcelona ha registrat el major augment absolut de les trucades relacionades amb el medi ambient, amb 368 avisos més, de 478 a 846, un 76,99% més. En aquest àmbit també ha destacat Sabadell, on han passat de 38 a 82, amb un increment del 115,79%.

Per altra banda, les incidències de trànsit a tota Catalunya han crescut un 9,5% i han superat les 116.500 trucades. Les emergències sanitàries han registrat un increment del 7,1%, fins a les 210.207 trucades. Les de seguretat, que continuen sent la principal tipologia, han anotat un augment del 4,8% i han acumulat més de 264.000 trucades. Per últim, les incidències de civisme s’han mantingut estables, amb una lleugera disminució del 0,3%.

Lleida lidera l’augment percentual i Barcelona, el creixement absolut

Les trucades operatives han crescut a totes les demarcacions catalanes. Lleida ha registrat l’increment percentual més elevat, amb un 16,27% més: ha passat de 37.532 trucades l’estiu de 2025 a 43.638 el 2026, 6.106 més.

Tarragona ha anotat el segon major increment percentual, del 15,95%, i també el segon creixement absolut més gran. Les trucades han passat de 90.876 a 105.374, amb 14.498 més.

A Girona, les trucades operatives han crescut un 12,68%, de 80.551 a 90.764, amb 10.213 més.

Barcelona ha concentrat el major increment absolut. Les trucades han passat de 552.643 a 598.450, amb 45.807 més, un augment del 8,29%. La demarcació concentra aproximadament el 71,1% de totes les trucades operatives gestionades pel CAT112 durant l’estiu de 2026.

Finalment, les trucades associades a incidències fora de Catalunya han passat de 2.535 a 3.164, amb 629 més, un increment del 24,81%. Es tracta de trucades originades en zones de frontera administrativa que poden derivar cap a altres serveis del 112, com els de França, Aragó o el País Valencià.

Més trucades operatives a totes les vegueries

L’increment de les trucades operatives també s'ha registrat al conjunt de les vegueries catalanes, tot i que amb intensitats diferents. En termes absoluts, Barcelona ha concentrat el major volum i ha passat de 489.205 a 523.113 trucades, un augment de 33.908 (6,93%). Per darrere s'han situat Girona, que creix en 9.828 trucades (12,38%), el Camp de Tarragona, amb 9.753 més (16,23%), i el Penedès, que ha sumat 10.408 trucades i ha registrat un increment del 20,11%.

En termes percentuals, els creixements més elevats corresponen a l’Alt Pirineu i Aran, que ha passat de 7.189 a 9.715 trucades (35,14%), la Catalunya Central, amb un augment del 20,98% -de 28.157 a 34.063-, i el Penedès, amb un 20,11%. També han anotat increments de dos dígits Lleida (12,01%), Girona (12,38%) i el Camp de Tarragona (16,23%).

A l’altre extrem, les Terres de l’Ebre han presentat l’augment percentual més moderat, amb 597 trucades operatives més, de 15.046 s'ha passat a 15.643, un 3,97% més.

Amadeu Ros qualifica la campanya de reg d’aquest 2026 de “molt bona”, sobretot perquè tot i l’elevada demanda que hi ha hagut, quedarà la meitat de les reserves al pantà de Rialb, 209,2 hectòmetres cúbics dels 413,6 que hi caben, un 51,8%. Això és gràcies a l’hivern plujós i nivós que va carregar els embassaments a la primavera fins al punt que al principi de la campanya de reg, hi va haver tantes aportacions que es va haver de “llençar aigua al riu”, perquè no hi cabia als pantans.

Aquest coixí hídric ha permès garantir el reg en un estiu especialment complicat per les elevades temperatures “mai vistes” i la falta de precipitacions. Els regants han disposat de 7 hidros per regar els cultius i en els pròxims dies es farà el càlcul aproximat de quin ha estat aquest increment de demanda real amb números. Amb l’aigua, però, no n’hi ha hagut prou per compensar el mal que ha fet la calor. Tots els cultius que es troben en l’àrea regable del canal d’Urgell han patit pèrdues. Un fet que ho constata és que la majoria han anticipat una mitjana de 15 dies l’inici de la recol·lecció, des del cereal d’hivern, a les diferents varietats de fruita dolça i ara el panís, que és un dels més perjudicats amb pèrdues que arriben al 50%, també per culpa de l’aranya roja.

Ara els regants confien que la tardor i l’hivern registrin els nivells habituals de pluja per no patir a l’inici de la propera campanya de reg, previst per al març de l’any que ve. Amadeu Ros descarta que torni a passar una situació com la del 2023, quan el canal va haver de tancar tot just un mes després de l’inici de la campanya per la sequera acumulada. Les reserves actuals són més “importants”.

Pel que fa al projecte de modernització del canal d’Urgell, Ros assegura que “tindrem notícies en poc temps”. La comunitat ha rebut una nova proposta del Departament d’Agricultura i s’ha convocat una assemblea informativa de síndics dimecres que ve 30 de setembre a les set de la tarda per explicar-la.

Malestar d’alguns regants perquè volen tenir veu a la reunió dels síndics

Regants reunits dijous al vespre a Miralcamp van manifestar el seu malestar perquè exigeixen tenir veu a la reunió de síndics de la comunitat on s’ha de presentar la nova proposta de modernització formulada pel Departament d’Agricultura. L’assemblea de regants va ser convocada per la Col·lectivitat número 13, que inclou municipis com Miralcamp i Arbeca. Es va assegurar que la nova proposta de modernització manté una aportació de 2.300 euros per hectàrea o 120 euros anuals durant 30 anys, tot i que es continua sense concretar el preu que tindrà l’aigua ni si hi haurà ajuts o fórmules de finançament.

Els convocants també van explicar que la proposta manté el sistema de reg actual a manta, però no detalla quant de temps conviurà amb el reg modernitzat. En aquest sentit, apunta que no es diu qui pagarà les despeses de manteniment del reg a manta durant aquesta convivència. D’altra banda, zones ja modernitzades com la de Bell-lloc d’Urgell, no hauran de pagar, si el reg que disposen ja és compatible amb el nou.