El senzill és la primera col·laboració entre els mataronins The Tyets i el terrassenc Miki Núñez. Una d’aquelles cançons que neixen sense buscar-ho i que, en fer-se realitat, acaben esdevenint un èxit d’aquells que es fan impossibles de treure’s del cap. I és que, des de la primera escolta d’aquest ‘Raquel Sans’, es fa difícil deixar de cantar una tornada que s’instal·la en el més profund del nostre cervell.

‘Raquel Sans’ és pur pop-rock d’aquell en què les guitarres i la bateria marquen el caràcter i l’essència. Del que provoca que el peu es dispari i ens animem a tocar aquella bateria o aquella guitarra imaginària. I darrere de tot això, Xavier Coca i Oriol de Ramon, The Tyets, i Miki Núñez, i la producció del músic i productor Pep Saula. Un senzill que ve acompanyat d’un videoclip produït per Aguacate & Calabaza Films, productora de “La Travessa”, i que compta amb la participació de la mateixa Raquel Sans i del periodista Xavi Coral.

Més enllà dels protagonistes, a ‘Raquel Sans’ també hi podem sentir les veus d’altres participants de La Travessa i de la seva presentadora, Laura Escanes.

‘Marxa del Pop’ és una cançó de ritme frenètic i cors enganxosos pensada per a la pista de ball. Comença amb un to dramàtic que de seguida es transforma en una energia més sensual i potent. Entre els seus referents musicals hi ha grups com Girls’ Generation, BLACKPINK i Black Eyed Peas, i el so recorda l’EDM que es feia cap al 2012.

Més enllà del ball, la cançó té una lectura política. Amb ironia i to de burla, la lletra capgira els codis de la disciplina militar i els converteix en una invitació a celebrar la dissidència. Segons la nota de presentació, en aquesta marxa queda “prohibida la rigidesa muscular” i l’objectiu és “revolucionar la pista de ball”.

Després de dues setmanes d’intriga, amb diverses pistes d’allò que podria anunciar-se, els germans David i José Manuel Muñoz han desvetllat aquest matí a l’Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB) que l’anomenat ‘projecte MKT’ és un disc doble que va acompanyat de quatre cites musicals en diversos estadis de l’estat espanyol l’estiu del 2027.

El 1997, abans de tancar res amb cap discogràfica, Estopa van gravar més d’una trentena de cançons, unes a casa – amb “els pares aguantant els micròfons” – i d’altres en un estudi pagat amb el premi d’un concurs de cantautors. Aquella cita els va obrir la porta de la indústria musical.

D’aquella maqueta en van sortir les dotze cançons del disc ‘Estopa’ (1999) i part de les altres dotze de ‘Destrangis’ (2001). La resta es van editar en altres posteriors, però unes poques es van quedar al tinter i que mai es van arribar a editar en cap disc oficial. Ara, els artistes han admès que era “el moment” de tirar endavant el projecte. “La mare va trobar accidentalment la cinta i va ser el detonant de tot plegat”, han afegit.

‘La Maketa’ es publicarà el 20 de novembre amb un doble disc. El primer conté deu cançons inèdites vestides i produïdes per ells mateixos. D’aquestes, set temes mai havien sortit en un disc oficial i tres no es van arribar ni a gravar llavors. El disc s’ha gravat a l’hotel Torre Melina de Barcelona, amb tots els músics tocant a la vegada, com es feia al passat.

“Abans no es feia instrument per instrument, i per aquest motiu conté una energia especial, que no es pot explicar”, han reconegut, “uns músics que s’han posat al servei de cada cançó per fer que cadascuna brilli com mai ho havia fet abans”. Pel que fa al segon, recull les gravacions originals de 1997, editades oficialment per primera vegada des del màster original.

El nou treball d’Estopa va acompanyat d’una gira d’estadis que només farà parada en quatre ciutats, entre elles la capital catalana. Les entrades sortiran a la venda general el 17 de novembre de forma oficial. La precompra del disc, però, serà una manera de poder accedir també a la prevenda (un dia abans) de les entrades, ja que totes aquelles persones que adquireixin ‘La Maketa’ en format físic rebran un codi per poder-se avançar a la compra d’entrades.

“El format físic sempre ha sigut molt important per a nosaltres”, han subratllat, “en aquest cas li volem donar encara més rellevància, donant preferència a tota aquella gent que ha tingut el gest d’apostar-hi”.

‘Bicho raro’ és un dels temes reconeixibles de la maqueta. Algunes de les seves frases més emblemàtiques van acabar finalment integrades posteriorment a grans himnes de la formació com és el cas de ‘Tragicomedia’ o ‘Vino tinto’. La cançó es publicarà de forma oficial aquest mateix divendres 16 d’octubre.

Fotos: Jordi Borràs 

“Esperem haver estat a l’altura de tot el que hem rebut”. Amb aquest agraïment sentit, sense grans discursos, estridències ni tampoc convidats sorpresa. Així ha estat l’últim adeu d’Oques Grasses, tot un fenomen de la música catalana, capaç de fer història omplint quatre nits consecutives l’Estadi Olímpic Lluís Companys amb fins a 220.000 testimonis del seu comiat, una fita inèdita per a un grup que canta en català. Josep Montero i els seus han rematat el pòquer amb un quart xou carregat d’alegria, energia i bones vibracions, però també amb l’emoció compartida de saber que era l’últim. L’Estadi Olímpic ha cantat, ha ballat i ha plorat mentre s’escapaven les dues últimes hores amb Oques Grasses.

“Bueno gent, això ja va arribant al final”, ha dit Montero amb un fil de veu, quan el concert ja encarava el tram final. “Molt complicat trobar les paraules per agrair tot el que ens heu donat aquests anys. Us estem i sempre us estarem infinitament agraïts per tots aquests anys, per tot el que ens heu regalat i per tot l’amor que ens heu donat fins a l’últim moment”.

El concert d’aquest dissabte no s’ha sortit gaire del guió de les tres primeres nits a l’Estadi, tret potser d’aquestes paraules i d’alguna menció al fet que el xou avui es transmetia en directe per televisió.

"La vida està plena de principis i finals i això la fa única; les coses s’han d’aprofitar i passar-ho bé avui”, asseverava a l'inici Josep Montero, com ja va fer dimecres, dijous i divendres a l’inici del concert, apareixent tot sol sobre una petita plataforma rodejada pel públic en la immensitat de la pista. La nostàlgia de ‘Córrer pels camps’ i les paraules d’agraïment del líder del grup han donat el tret d’inici a l’espectacle, que s’ha traslladat tot seguit a l’escenari principal amb una imponent secció vocal, de vents i de ball per disparar ‘Petar-ho’, i començar a fer moure l’Estadi Olímpic al seu ritme.

‘Sta guai’, ‘Elefants’, ‘Cara de Cul’ i ‘Bancals’ han marcat un inici fulgurant i festiu, que han rubricat amb la popular introducció del darrer disc (‘Fruit del Deliri’), ‘Com està el pati’, amb Montero passejant-se per la primera fila i oferint el micròfon al públic perquè tothom se sumés a la seva “party”. Les pantalles gegants captaven l’escena per fer-la arribar fins a l’últim de les 40.000 assistents, i evidenciaven la transversalitat del públic que convoca aquest grup, que no entén de generacions.

El recorregut per la història de la banda no ha oblidat vells èxits com el reggae ‘John Brown’ (2019), i que ha ofert l’espectacle de sentir 40.000 ànimes cantant a l’uníson i a cappella “John Brown era un petit indi, i ara és una balena...”, o la no menys celebrada ‘Cul’. L’escena ha donat pas a un dels passatges més distesos de la nit, en què han rememorat (i reivindicat) l’austera producció instrumental a manera d‘“intro” amb què solien començar les actuacions en els seus orígens, ara fa 14 anys.

El xou ha agafat volada -com han voleiat les samarretes del públic a ‘Passos importants- i intensitat, amb alguns dels grans èxits de ‘Fruit del deliri’, acompanyats d’una posada en escena coreogràfica i recolzada en les projeccions audiovisuals. ‘Bambi’, ‘Molta tralla’, ‘Ping pong’ i ‘Com el dia i la nit’ han sonat intenses per tornar a mostrar la versatilitat estilística d’Oques Grasses.

‘Cap amunt’, ‘In the night’, Bye bye’ o ‘Serem ocells’ han elevat la part final del concert acompanyades d’efectes pirotècnics, canvis de mòduls i foc.

Faltava l’últim compàs, reservat als dos èxits tranquils de la història del grup. ‘La gent que estimo’ -sense Rita Payés-, ha fet baixar les pulsacions, i mentre els membres de la banda creuaven a peu la pista per arribar a la tarima central, les coristes han entonat ‘De Bonesh’ (“Si la vida és un incendi, cantarem sota la pluja. El que visc és el que dura. El que ens fa mal és el que ens cura”).

‘Sort de tu’ ha posat el punt i final al recital, amb la banda sola al centre de l’estadi, milers de mòbils immortalitzant el moment i més d’una llàgrima. Després, una llarga ovació i a les pantalles de l’estadi els crèdits amb els protagonistes d’un xou que ja és història de la música en català.

Trajectòria de la banda

La història d’Oques Grasses comença el 2012 quan la banda publica el seu primer treball ‘Un dia no sé com’. Dos anys després arriba ‘Digue-n’hi com vulguis’ que obre les portes a una consolidació del grup que signa actuacions de més envergadura, per exemple, al Festival Cruïlla, al Grec o, fins i tot, en l’àmbit internacional. ‘You poni’ el 2016, ‘Fans del sol’ el 2019 i ‘A tope amb la vida’ el 2021 nodreixen la popularitat dels de Josep Montero – l’ànima de la formació – i els porten el 2023 a fer un gran concert al Palau Sant Jordi, amb les entrades venudes mesos abans.

El que ha acabat convertint-se en el seu darrer treball, ‘Fruit del deliri’, publicat fa dos anys, és també el disc que més fama els ha donat - amb col·laboracions d’artistes coneguts del mateix panorama musical català com és el cas de Julieta, Figa Flawas o Al·lèrgiques al pol·len – amb milions d’escoltes a les plataformes musicals. Un any després, posteriorment a una extensa gira que els va portar per múltiples localitats, Oques Grasses fa l’anunci que posarà punt final a pràcticament quinze anys de trajectòria musical.

"A tu, que hi has estat sempre, venim a dir-te que això s'acaba. Les coses maques a vegades han d'acabar per recordar-les sempre més així", anunciava la banda en un missatge a Instagram, "Per amor va començar i per amor s’acaba". El que va començar amb un sol concert a l’Estadi Olímpic amb 55.000 entrades esgotades en només vint minuts, s’ha acabat transformant en un comiat de quatre concerts i més de 200.000 persones. La formació amb què el grup ha posat punt final a la seva trajectòria està integrada per Josep Montero, Guillem Realp, Arnau Altimir, Miquel Biarnés, Joan Borràs, Josep Valldeneu, Miquel Rojo i Guillem Bover.

Un tema que plasma la complexitat de les relacions sexe-afectives d’avui dia, atravessades per les xarxes, la por al compromís i la necessitat de control, des d’una perspectiva femenina i jove.

"Cada cançó que trec és una peça més del mateix univers. Amb X BCN, tot allò que he anat construint des del primer dia pren, per fi, una forma molt clara." — Looa, sobre X BCN.

Un so que ja signa

Des dels seus primers treballs audiovisuals, Britneyy i A la Deriva, fins a Somriu, la Looa ha anat definint un llenguatge musical propi: afrobeat comercial amb accents de r&b i pop, cantat en un català travessat de castellà i anglès que reflecteix com sona realment Barcelona avui. X BCN afina aquest camí: la seva identitat sonora —directa, ballable, pensada per enganxar des de la primera escolta— sona més segura i més definida que mai.

Una veu del seu temps

Més enllà del so, el que distingeix la Looa és des d'on parla.

Jove, negra, LGTB i catalana, l'artista aborda a les seves cançons i al seu univers temes que travessen la quotidianitat de la seva generació: les relacions a través de les xarxes, la pressió de la sobreexposició, la necessitat de posar-hi límits sense sentir-se culpable.

No ho fa des del discurs, sinó des de l'experiència viscuda, i això és precisament el que fa que moltes joves s'hi puguin reconèixer.

Rang artístic dins del mateix univers

Si Somriu mostrava la Looa des de la fragilitat, X BCN la mostra des del control.

No són dues artistes diferents: és la mateixa veu explorant registres diferents dins d'un projecte coherent, una capacitat que distingeix un catàleg amb recorregut d'un èxit aïllat.

La imatge, una constant del projecte

Aquest cop, X BCN, anirà acompanyada d’un videoclip, que sortirà en diferit.

Rodat a Barcelona, continua el llenguatge visual que la Looa ja va establir a Britneyy i A la Deriva: estètica cinematogràfica amb una base Gen Z i un toc soft Y2K, on la ciutat fa de decorat i de còmplice, en juxtaposició amb la necessitat de rebelar-se, i mostrant, simptomàticament, totes les emocions que queden atrapades sota les expectatives a les que ens sometem com a joves .

No és un canvi d'imatge: és la seva imatge, cada cop més nítida.

Qui inspira la Looa?

La proposta de Looa dialoga amb artistes com Ariana Grande, Madison Beer, Jorja Smith, Tyla o Ayra Starr: veus que han portat la música negra al mainstream sense perdre'n l'arrel, i que, com ella, construeixen carrera a partir d'una identitat sonora i visual reconeixible.

Qui és la Looa?

Jove, negra, GenZ, bisexual i catalana, la Looa és cantant i compositora coneguda per la seva participació a la primera edició del talent show Eufòria de TV3. Des d'aleshores, ha llançat Somriu i ara X BCN, els dos primers singles d'una nova etapa musical amb so, imatge i punt de vista propis, i que li ha permès formar part de playlists rellevants del panorama musical català.

Com a regal extraordinari fora de Catalunya, el grup actuarà el 21 de gener a la mítica sala Pumpehuset de la capital danesa.

Els Pets entren de ple en la recta final de la seva actual gira de directes i confirmen el calendari complet amb què s'acomiadaran dels escenaris durant els propers mesos.

Abans d'afrontar la gran cloenda, la formació té per davant cinc cites destacades aquestes properes setmanes:

17 d'octubre Vilanova d'Escornalbou

28 d' octubre Palau de la Música Barcelona ***Entrades Exhaurides***

31 d'octubre La Castanyada del Cabró Rock

14 de novembre Gurb

21 de novembre  CalçotFest (Valls)

Un cop completades aquestes actuacions de tardor, el gran concert de final de gira tindrà lloc el proper mes de desembre a l’Auditori de Girona. Aquesta data té un valor simbòlic molt especial per a la banda, ja que suposa tornar exactament al mateix recinte on van donar el tret de sortida a la primera part d'aquesta gira, tancant així un cercle perfecte amb el públic.

Més enllà del tancament oficial a Catalunya, Els Pets afegiran una darrera sorpresa internacional. Amb totes les confirmacions ja tancades, el grup oferirà un concert de regal el proper 21 de gener de 2027 a la reconeguda Sala Pumpehuset de Copenhaguen, una data concebuda com un "bonus track" exclusiu per als seus seguidors fora de les nostres fronteres.

Sr. À defineix la seva proposta com a “hardcore a la pagesa”, un concepte amb què vol reivindicar una manera d’entendre el hip-hop des de les arrels i més enllà dels grans centres urbans. El nou treball incorpora també una crítica al model econòmic i social d’Eivissa, a partir de l’experiència personal de l’artista a l’illa.

La identitat dels dos territoris queda reflectida també en l’àmbit musical. ‘Mecagondéu’ incorpora elements tradicionals eivissencs, com el cant redoblat i l’uc, i els combina amb referències de la cultura popular catalana. Les instrumentals inclouen, entre d’altres, mostres de sardanes i de cançons de Joan Manuel Serrat.

El disc s’ha produït de manera independent, tot i que compta amb el suport de Rattio en la distribució. El Jove Cirurgià del Sample n’és el principal productor, amb la participació de Goma 23 i Fiveller. El treball incorpora també instrumentació en directe i scratches vinculats a la tradició del hip-hop.

El llançament de ‘Mecagondéu’ anirà acompanyat d’una gira pels Països Catalans i altres territoris. Un dels objectius del projecte, que Sr. À comparteix amb l’altra rapera Ainhara, és portar el rap més enllà dels límits de l’àrea metropolitana i donar més visibilitat a les propostes nascudes en altres territoris.

El primer avançament del disc és ‘E.I.V.I.S.S.A’, una peça que anticipa el contingut d’aquest nou treball i la mirada de l’artista sobre l’illa on va viure part de la seva trajectòria.

Ha apuntat que la diversió, la valentia i el criteri propi es converteixen en la brúixola musical de la cantant: "Ara abraço la diferència, tot el que em fa por, i intento ser i fer el que més em diverteixi. Sento que ara tinc més criteri, més valentia i poca por del "què diran"", assegura Coll.

Amb aquest llançament, format per una tretzena de cançons, Coll ha volgut reafirmar la seva posició a la indústria com una creadora integral: cantant, ballarina, performer, compositora, productora i DJ. "Vull que la gent tingui una percepció de Sofia Coll com una bona artista versàtil. Que tinguin curiositat de què estarem fent després; una expectativa constant. En l’àmbit emocional, vull connectar des de la proximitat, generar respecte tant al públic com a la indústria, i inspirar a través del treball, l’autenticitat i l’esforç", conclou.

"Ets una enganxina” és el primer avançament del que serà el tercer àlbum dels Lluna Plena. Una cançó que podria ser la banda sonora d’aquesta tardor, que camina des de la primera pulsació de piano i que busca enganxar-se al nostre cervell, com aquesta enganxina que no hi ha manera de treure’s de sobre.

Aquest nou senzill dels Lluna Plena, produït íntegrament pels igualadins, arriba pocs mesos després de la sortida de temes que han sonat sense parar com “t’has catat”, “NO TORNAR-ME A ENAMORAR” i “ELS CLÀSSICS”. D’aquesta manera, ara, “Ets una enganxina”, es proposa com a nova candidata a ser un dels temes d’aquest final d’any.

Pla Moguda s'ha proclamat guanyador de la 26a edició del Sona9 en la final celebrada a la Plaça Catalunya de Barcelona en el marc de les festes de la Mercè, que ha estat conduïda per Franc Lluis Giró i Aina Ustrell, presentadors del programa d’iCat Nota de veu. En segon lloc, Beni Dolores s’ha endut el Premi Joventut, i Orella d'Ós ha estat guardonat amb el Premi Èxit.

El rock despreocupat i directe i amb certes influències del funk ha estat el tret distintiu de les cançons inicials del concert de Pla Moguda, com “Com ens hem de veure?” i el nou senzill “Ja emprenya”, en què el cantant del grup Jani Cabau s'ha atrevit a baixar a cantar amb el públic. Virant cap a un moment de pausa i una major sensibilitat, la banda ha deixat “Maria”, que Tubau ha cantat tocant la guitarra acústica. A més, el baixista Tomàs Garcia ha hagut de tocar sostenint l'instrument perquè la corretja se li havia trencat, fins que Beni Dolores li ha cedit una de les seves. També han tocat “A la Xina ja és estiu”, del nou l'EP Tot a puestu (autoeditat, 2026). Per acomiadar-se s'han reservat el hit “La fatxa”, que narra amb humor un affair amb una fatxa.

Pla Moguda s’ha endut així la 26a edició del Sona9, que Tubau ha agraït recordant: "fa 5 anys la meva exparella m'ensenyava a tocar la guitarra i avui he tocat a plaça Catalunya! Visca Barça i visca Catalunya!". El Premi Sona9 permetrà al grup enregistrar un disc als estudis Camaleó de Tordera i editar-lo en vinil amb una tirada de 200 còpies; gravar un videoclip amb Televisió de Catalunya; un contracte discogràfic; campanyes de publicitat; una gira de concerts per festivals com l'Acústica, el MMVV, la FIM de Vila-seca, el festival Ítaca, el Caps Music Festival de Tarragona i les festes La Mercè; accés a la radiofórmula d'iCat, i la portada d'Enderrock del mes d'agost de 2026.

La directora general de Joventut, Clara Quirante, ha lliurat el Premi Joventut a Beni Dolores, qui abans de la seva actuació ha repartit entre el públic fanzines amb lletres de les seves cançons. El seu punk-rock ha convençut ja des de la primera i enèrgica “Von Trier”, d'inspiració cinèfila, o la generacional “Nenes prodigi”. Han continuat amb “A la feina i a l’escola” –en què s'han enrecordat dels responsables de "l'ampliació de l'aeroport"– i després han tornat a oferir l'emblema indie “Kids” de MGMT (“Canalla”), que van adaptar al català com a prova de la fase semifinal i que han presentat amb una frase irònica: "A la feina us feliciten?". Per tancar, han reservat la que segurament és la seva cançó més coneguda: “Barna sarna”, que reflecteix l'esperit punk i satíric del quintet.

El reconeixement consta de 4.000€ per l'enregistrament d’un disc, un videoclip o per material musical i una campanya de promoció als mitjans organitzadors del Sona9. A més, el quintet barceloní ha rebut el Premi Cases de la Música, que els permetrà formar part del programa Incubadora Musical, gestionat i coordinat per les Cases de la Música amb una sèrie d’ajudes a la producció, gravació, gestió, assessorament i suport a la creació. També comptarà amb una campanya de promoció als mitjans organitzadors del Sona9.

El tercer lloc ha estat per a Orella d'Ós. El sextet vallesà ha arrencat el seu directe amb temes d’art-rock, rock alternatiu i altes dosis d’improvisació, com “Vol i dol” i amb el guitarrista Néstor Pérez, el saxofonista Quim Anglada i el carismàtic cantant Roc Badia brillant-hi especialment. Han continuat amb la rockera i inèdita “No t’he vist més” –que ja van tocar a la fase semifinal– i la balada "Lladre del sol", en què han convidat a cantar Martina Moran. Per acabar, han recuperat la cançó amb què ja van tancar el concert de la fase preliminar: “Aire” -també amb la col·laboració de Moran dalt l'escenari-, del treball de debut Interludis (Temps Record, 2024).

La banda vallesana ha recollit el Premi Èxit reclamant "llarga vida a la música en directe, llarga vida al rock'n'roll, que no es mori mai. La música és per compartir". Aquest tercer guardó està dotat amb 2.000€ per a la gravació d’un disc, un videoclip o per material musical, i una campanya de promoció als mitjans organitzadors del Sona9. 

Per la seva banda, el grup vigatà Mai Halis ha rebut el Premi Verkami per Votació Popular, que ja es va adjudicar en la gran final en línia del passat 20 de juliol. El guardó consisteix en 1.000 € en material musical i la gratuïtat dels serveis de Verkami.

Així mateix, enguany també s’ha incorporat el nou Premi Red Carpet Productions per a una de les dotze les propostes semifinalistes. Finalment, se l’ha endut la cantant andorrana Eugenia Correia, que podrà gaudir d’una residència artística a l’estudi de Red Carpet de Lloret de Vistalegre per a la producció i gravació de tres cançons.

La nit l'ha culminat l'actuació de l’artista guanyadora del Premi Sona9 en l'anterior edició del concurs: Cloe Riembau. La bisbalenca, acompanyada per Pau Giralt, Ot Granados i Guillermo Elizaga, ha presentat el debut Equilibris sense xarxa (Bankrobber, 2026), amb temes com "Si tu te'n vas" o "La primavera", i l'enganxosa "De maig a juny".

Des de la seva creació, el concurs ha volgut ser molt més que un concurs. La proposta dona als artistes la possibilitat de tocar en directe davant del públic i d’un jurat professional, però també els ofereix recursos i acompanyament per continuar treballant el projecte un cop acabada la competició.

Pel seu escenari han passat propostes de km 0 que després han continuat trobant espai dins l’escena musical catalana, com el cantautor indie-folk Hoven, guanyador el 2020; la banda de punk-rock Shad Demn (2021); la formació de pop-punk La Niña Paracaídas (2022); la banda d’Alcarràs Gos Mullat (2023); el grup de pop-folk Espai Dual (2024), i la cantautora Paula Milara, guanyadora de l’última edició, celebrada el 2025.

Aquesta trajectòria és precisament una de les raons de ser del concurs: detectar artistes que estan començant, donar-los visibilitat i posar al seu abast eines que els ajudin a fer créixer el projecte.

Una convocatòria oberta a diferents estils

LLEIDASONA 2026 està adreçat a grups de com a mínim dos integrants, d’entre 16 i 35 anys, que no tinguin contracte discogràfic vigent. Per participar-hi, almenys la meitat dels membres han de residir a la província de Lleida o, en el cas de la nova via universitària, ser alumnes de la Universitat de Lleida.

El concurs està obert a qualsevol estil de música popular moderna, des del pop, rock, hip-hop i electrònica fins al jazz, funk, ska o metal, entre altres propostes.

Les inscripcions estaran obertes fins al 31 d’octubre. Les bandes hauran de presentar una biografia, fotografia, rider tècnic i dues cançons de composició pròpia.

Tres bandes arribaran a la final

D’entre totes les propostes rebudes, un jurat format per professionals del sector seleccionarà tres finalistes, que es donaran a conèixer el 10 de novembre.

La final se celebrarà el dissabte 12 de desembre a l’Espai Orfeó de Lleida. Cada banda disposarà de 20 minuts per presentar el seu projecte en directe i podrà interpretar fins a cinc cançons.

En aquesta fase, el jurat valorarà especialment la identitat i originalitat de la proposta, la qualitat de les composicions i del directe i la connexió amb el públic.

Premis per continuar treballant

Els tres projectes premiats rebran recursos per continuar desenvolupant la seva proposta. El primer premi, el Premi “Talent Jove Estrats” del Consell Comarcal del Segrià, està valorat en 3.000 euros; el segon, el Premi “Som UdL” de la Universitat de Lleida, en 1.500 euros, i el tercer premi, en 850 euros.

Els imports es destinaran a accions vinculades al desenvolupament de cada projecte i es gestionaran amb l’acompanyament de la Casa de la Música. Entre les possibilitats hi ha l’enregistrament i producció musical, la producció audiovisual, la preparació del directe o la direcció musical.

D’aquesta manera, LLEIDASONA manté la seva aposta per donar continuïtat als projectes més enllà de la final i per oferir una oportunitat als artistes que volen fer créixer i professionalitzar la seva proposta.

El programa oferirà, al llarg de les cinc edicions, una aproximació a les obres que es podran escoltar en aquest concert, amb audicions de les peces que s’interpretaran i explicacions sobre la seva història i context.

‘Òpera de la A a la Z’ també permetrà conèixer els diferents protagonistes de la cita musical, tant els cantants que pujaran a l’escenari com l’orquestra que els acompanyarà durant el concert.

El Concert de Guanyadors se celebrarà el diumenge 25 d’octubre, a les sis de la tarda, al Teatre Municipal de Balaguer i donarà continuïtat al concurs celebrat l’any 2025, que va reunir 29 concursants procedents de diferents països i que va proclamar Milly Forrest guanyadora del primer premi.

El Concurs Internacional de Cant Líric ‘Germans Pla – Ciutat de Balaguer’ té entre els seus objectius descobrir noves veus, donar suport als joves talents de la lírica i mantenir viu el llegat dels germans Pla, músics del segle XVIII amb arrels balaguerines.

Entre les cançons pròpies hi podem trobar les ja conegudes "D'una altra manera", "Et deixo la mà", "Ara que ets aquí", "Si ens falta l'aire" o "Al ritme que jo canto", que formaven part del seu primer disc d'estudi "D'una altra manera", i que ara podem tornar a escoltar amb un nou prisma sonor. Hi trobem també noves cançons pròpies com "Tot el que em queda per davant", "Com estimar", o "Que s'ho emporti el vent".

El disc es completa amb les versions en acústic de "Cançó d’Osman" (Mar i Cel), "Juno" (Sabrina Carpenter), "Everybody’s changing" (Keane), "Maniac" (Michael Sembello) i  "Requiem" (del musical "Dear Evan Hansen"). 

Amb "En Acústic" Mariona Escoda pretén tornar als orígens i mostrar com entén la música i quina és l’essència del seu projecte, allò que marca els seus inicis. Un àlbum amb el qual fa un homenatge a la gira que els ha acompanyat aquests últims dos anys i que pretén impresos uns arranjaments que donen una nova vida a aquestes cançons.

Jordi Stone, l’alter ego musical del pastisser gironí Jordi Roca, ha publicat una versió electrònica de la popular cançó, 'El Far del Sud 40', on el reconegut pastisser explota la seva faceta de dj i productor de música electrònica, amb una versió ballable d''El far del sud', d’un dels grans èxits dels Sopa de Cabra. El pastisser ha usat utensilis de cuina per crear alguns dels ritmes del remix com ara el so d’una batedora o d’un ganivet tallant fruita en un tema que està produït per BBKB. La cançó es podrà sentir al perfil de Jordi Stone i de Sopa de Cabra. Així mateix, el pastisser d’El Celler de Can Roca també ha convertit la cançó de Sopa de Cabra 'El far del sud' en un gelat batejat amb el mateix nom. 

El gelat 'El far del sud' és una elaboració inèdita que es podrà trobar a les gelateries Rocambolesc de Girona i Barcelona durant un mes, a partir d’aquest dissabte i durant tot l’estiu. Es tracta d’un gelat de llet de cabra amb melmelada de figa aromatitzat amb fulla de figuera. Seran unitats limitades elaborades a l’obrador del Rocambolesc.

La publicació de la cançó i la creació del gelat són fruit de l’amistat entre els cuiners d’El Celler de Can Roca i els membres de la banda que, en alguns casos, es coneixen des de la infantesa com el cuiner Joan Roca i el cantant Gerard Quintana que van anar junts a l’escola. Una col·laboració entre música i cuina l’any en què Sopa de Cabra i El Celler de Can Roca celebren els seus primers 40 anys de trajectòria.

La cançó "Maria Cortina" està inspirada en els anys que Guzman va viure a Ponts i és un homenatge a la dona que el va cuidar durant bona part de la seva infantesa mentre els seus pares treballaven. A través d'una mirada tendra i nostàlgica, el músic recupera les tardes de joc al carrer, la vida comunitària i el record d'aquelles persones que, des de la discreció, deixen una empremta inesborrable. Amb aquesta composició reivindica el valor de les cures, la gratitud i els vincles que ens construeixen, convertint una vivència personal en un relat universal sobre la memòria i l'estima.

El doble single es completa amb "Jo soc el meu heroi", una cançó lluminosa que parla de la força interior, l'autoestima i la capacitat de superar les dificultats. Amb una sonoritat mediterrània i una tornada enèrgica, el tema convida a mirar endavant i a afrontar els reptes amb optimisme.

Format a l'Escolania de Montserrat, al Conservatori de Terrassa, a l'ESMUC i a la Hochschule für Musik und Darstellende Kunst de Frankfurt, Francesc Guzman ha desenvolupat una trajectòria marcada per la versatilitat. Com a violinista i compositor ha participat en nombrosos projectes de música clàssica, contemporània i moderna, i va ser cofundador del grup Sambach, que fusiona l'univers de Johann Sebastian Bach amb la música tradicional brasilera.

Des de l'any 2020 ha escrit una cinquantena de cançons pròpies, en què combina la sensibilitat de la cançó d'autor amb influències de la música popular, l'experimentació harmònica i una sonoritat que transita entre l'acústic i l'electrònic. El seu nou projecte compta amb una banda integrada per músics vinculats a artistes com Guillem Roma, Júlia Colom, Mushka, Maria Hein o Benjamín Aedo.

La presentació en directe de "Heroi & Maria" tindrà lloc aquest dissabte 4 de juliol a l'Estudi Rosazul de Barcelona, en el primer concert d'aquesta nova etapa artística del músic.

Una cançó que, a més, fa aparèixer de nou uns Tyets com els que vam veure a “A fora plou”. Guitarres en mà, “Era això!” és d’aquell pop orgànic que camina fent-nos sentir en un videoclip, de principi a fi. Però alhora és tota una reflexió sobre aquesta voràgine vital en què vivim, fent-nos reflexionar sobre com de feliços ens poden arribar a fer aquelles petites coses. D’aquí, la frase que va repetint-se i que diu “sempre volem massa i necessitem poc”.

“Era això!” va néixer només posar els peus en un camp de composició amb altres artistes i productors de casa nostra com el lleidatà Pep Saula (Sexenni), qui signa la producció del tema. Un senzill compost per Xavier Coca, Oriol de Ramon i Pep Saula, mesclat i masteritzat per Aleix Iglesias a Camaleó Estudi. I com ja és habitual, ve acompanyat d’un videoclip amb aires mediterranis –i una picada d’ullet molt clara a les campanyes d’Estrella Damm–, dirigit per Martí Barbena (Zuzu).

MÉS CAFÈ PELS MÉS CAFETEROS: UN ESTIU DE RUTA

“Era això!” sonarà ben aviat als concerts que The Tyets tenen programats per tot el territori. Un 2026 amb més d’una quarantena de dates, entre les quals, pròximament, Sant Cugat del Vallès, Rubí, el Canet Rock, Terrassa, el Pirata Beach Fest (Gandia), el Paupaterres (Tàrrega), el Festiuet (Salou), l’Empordà Music Festival o les Santes de Mataró, entre molts altres.

A més, enguany també hi haurà ocasió perquè els més petits i les seves famílies gaudeixin de la música de The Tyets al Paral·lel 62 de Barcelona, el pròxim 18 d’octubre amb dues sessions que gairebé estan completes.

En aquesta ocasió, han comptat també amb la col·laboració del ja conegudíssim i incansable Mon DJ -que ha treballat anteriorment tant amb Banda Neon com amb Buhos, i ha fet remixos per a molts dels grans noms de panorama musical català-, aportant el seu toc de màgia característic a la cançó.

Sumant tots aquests elements, "El Ventilador” deixa clar que és una ferma candidata a convertir-se en la cançó de l’estiu.

Amb una producció fresca, enganxosa i carregada d’energia, el tema parla d’un desamor viscut des d’una perspectiva optimista i despreocupada. Una cançó que recorda que ningú no mor d’amor, que la vida continua i que, quan la calor s’intensifica, potser val més relativitzar allò que ens preocupa i centrar-nos en el que realment importa.

Fidel a l’essència de les dues formacions, “El Ventilador” combina melodies irresistibles, una actitud positiva i un ritme contagiós que convida a cantar-la, ballar-la i convertir-la en la banda sonora dels dies més calorosos de l’any.

Culleré defensarà a la gala final la seva cançó inèdita “Pots Venir”, una proposta que combina influències del pop i l’indie català i que convida l’oient a descobrir la bellesa dels petits detalls quotidians a través d’un univers carregat de referències a la natura, els colors i les sensacions.

L’artista balaguerí ha arribat a la final després de superar les diferents fases del concurs, en què un jurat especialitzat i el vot del públic van seleccionar els deu finalistes entre una quarantena de participants. El jurat ha destacat especialment la seva veu característica, les metàfores presents en la lletra i l’originalitat d’una composició que s’allunya dels tòpics habituals.

La gala final se celebrarà el dissabte 27 de juny als estudis de RTV Cardedeu i s’emetrà en directe a través de les televisions locals i la plataforma Xarxa+. El veredicte final dependrà exclusivament de les votacions del públic, que podrà donar suport als participants durant l’emissió.

Per a l’actuació final, Pau Culleré interpretarà “Pots Venir” acompanyat de diversos músics i amb alguna sorpresa preparada per a l’ocasió.

La cançó, composada, arranjada i produïda pel mateix artista, representa una nova etapa en la seva trajectòria musical després del seu pas per la tercera edició del programa televisiu Eufòria. Actualment, Culleré compagina la seva activitat artística amb els estudis superiors de Songwriting a l’ESEM Taller de Músics, a més d’oferir concerts i tallers per a joves.

Coincidint amb la seva participació al concurs, també ha preparat un videoclip dirigit per Marc Gómez Morales i produït per El Garito, rodat íntegrament a Balaguer. Les imatges, enregistrades al jardí de casa seva, reforcen el caràcter íntim i proper de la cançó, inspirada en l’amor per la llar, la natura i els espais quotidians. El vídeo és inèdit i s’emetrà en directe durant la gala final del concurs.

El guanyador d’Alenada 2026 obtindrà un premi valorat en 5.000 euros, que inclou una dotació econòmica, l’enregistrament de dues cançons professionals, una residència artística i una actuació al festival Tastautors.

Julen. Bilbao, 1992

Cantant, guitarrista i pianista de formació autodidàctica. Ha protagonitzat els musicals 'Across The Universe' (2019 a Cardedeu) i 'Els Miserables' (2016 a la producció de la Passió d'Olesa) i ha sigut membre del grup vocal  'In Crescendo', guanyadors del talent show 'Oh Happy Day'.

Actualment, canta amb la companyia de Dàmaris Gelabert i a  'The Grow  Up Singing Band'. Com a intèrpret, compositor i productor musical, presenta el seu projecte a @julen_music.

A finals de maig, el grup va avançar el single ‘Pregunteu-li a l’olivera’, un homenatge als arbres mil·lenaris. El tema és un cant a les oliveres mil·lenàries, amb una música inspirada en els cants de treball i els fandangos del sud de Catalunya.

El disc té una tretzena de cançons, entre les quals 'Jotes de ronda', 'Fandango dels adéus', 'Havanera de canyes i fang', 'Lo carrilet de la Cava', 'Cançonetes de mariners', 'No tinc diners' o 'La jota més bella'.

El tema, produït, mesclat i masteritzat per Maken Row, destaca pel contrast entre el sentiment de la lletra i l’energia del beat. En aquesta cançó, Fortuu construeix un relat que gira al voltant de la dificultat de mantenir una relació a distància i del desgast que comporten els comiats constants.

Amb “dosXtres”, Fortuu i Maken Row busquen sorprendre dins l’escena de la música urbana en català. Els dos artistes tenen nous projectes conjunts previstos per a aquest 2026 i treballen per donar visibilitat a la música creada a les comarques gironines.

Aquest senzill ve acompanyat d’un videoclip dirigit per Martí Bachs i Maties Artigal.

Des de Halley Records han destacat que 'No hi ha pla B' neix en "un context cada vegada més saturat d’estímuls constants i planteja l’acció com a resposta". Per això, el grup amb Leire Martínez canta: "Si saps on vols anar, posa’t a caminar. I si no hi ha camí, jo l’hauré de forjar".

MOSAIC és un grup de música format pel Gerard Berengué al capdavant, seguit de l’Adrià Olshanetsky, l’Àngel Gelabert, l’Ot Brull i el Julià Castellví.

Va néixer de la necessitat que tenia el Gerard de compartir les seves lletres i música amb tothom.

Tot va començar a coure’s amb la publicació del seu primer tema “Ets Tu” i “Pel Camí” on, vista la bona rebuda que va tenir tot plegat, van decidir treure el seu primer EP que porta com a nom “Atzar”.

A partir d’aquí, investigant, provant  i  portant  nous  sons  al  projecte, juntament amb nous singles com “Roses” o “Plaers”, van debutar amb el seu primer disc, que porta com a nom “DE MIL COLORS”, fent referència a la diversitat de cançons que hi trobaràs a dins, ja sigui pel que fa a producció, lletres i estils.

Ara, amb un EP i un disc a l’esquena, emprenen nou camí presentant a foc lent nous temes com “I CAN FLY” i “EL LIO”, amb nova sonoritat.

MOSAIC s'ha posicionat com un dels artistes emergents catalans amb més projecció.

“La Zarzuela”, ja disponible a totes les plataformes digitals i amb videoclip oficial, explora l’etapa de ressorgiment després del mal, on la Maria a través de l’honestedat i fidelitat a ella mateixa, es guia per mirar endavant, deixant-ho tot enrere. La cançó retrata un punt d’inflexió tant personal com musical. Amb una aproximació crua i forta, el tema no deixa indiferent, des de la fortalesa de la seva veu i l’acompanyament rítmic del dance pop, esdevé un tema inoblidable. La lletra, escrita per Josep M. Rodríguez, i la música composta per Candy Caramelo i l’artista, consoliden una proposta artística on la mirada al futur i el creixement personal són l’eix central. 

La producció de “La Zarzuela” ha estat a càrrec de Candy Caramelo, músic i compositor amb una àmplia trajectòria a la indústria, reconegut per treballar amb artistes com Andrés Calamaro, Luz Casal, Dani Martín o Joaquín Sabina. La seva aportació ha estat clau a l’acompanyament de tot l’àlbum, dotant el tema en concret, d’una coherència i fortalesa característica de l’artista. Amb aquest llançament, María Fernández ens endinsa per darrera vegada a Punto de Partida, abans de la seva publicació al complet el juliol de 2026, un primer projecte discogràfic coherent que ens demostra la identitat cada vegada més pròpia de l’artista. 

       Sobre Maria Fernández

Amb només 18 anys, Maria Fernández, de Balaguer, acumula una àmplia experiència als escenaris des dels 9 anys, participant en formats com La Voz Kids (2019), Idol Kids (2022) o Alpitalent, on va obtenir el primer premi. Actualment, l’artista inicia una nova etapa apostant fermament per la seva carrera musical amb un projecte propi sòlid i coherent.

Amb la seva incorporació a Sonopro 360 i el llançament del seu primer àlbum, Maria Fernández es posiciona com una de les noves veus emergents del pop nacional, destacant per una proposta emocional, honesta i generacional.

Sobre Sonopro 360

Fundada el 2015, Sonopro 360 és una discogràfica i agència 360º que impulsa carreres emergents dins l’escena indie-pop espanyola i catalana, oferint distribució global, management i producció audiovisual. Amb seu a Barcelona i Madrid, fomenta el desenvolupament del talent des de la formació —ja que també compta amb una escola professional de tots els àmbits del món musical— fins al seu posicionament a la indústria.

Aquesta nova peça on predominen els sintetitzadors i els arranjaments de guitarra, alterna estrofes contingudes que creixen amb la

pre-tornada i que exploten amb una tornada i post-tornada enganxadisses i plenes de ritme, tan habituals en la banda menorquina.

Aquest single serveix de precursor de nous singles que es publicaran en un futur proper, tot i que encara sense data de publicació anunciada.

Moliner explica que l’espurna de ‘Nexo’ es remunta al concert que va fer el 20 d’abril del 2024 al Palau Sant Jordi de Barcelona, on va començar a sentir que una de les cançons s’estava convertint en la banda sonora de moltes històries que veia. “Mentre cantava hi havia amics que s’abraçaven o una parella que es feia una fotografia, i vaig sentir que la protagonista era la cançó”, recorda, “tot això em va portar a entendre que jo era com un nexe entre la cançó i aquella gent, o entre la cançó i les emocions que generava, i allà va començar aquest viatge que ha durat dos anys”.

Tot i tenir una agenda molt intensa, Moliner mai va deixar de trobar petits forats per escriure i tota aquesta feina s’ha cristal·litzat finalment en un treball: ‘Nexo’, que compta amb una desena de temes i que va sortir a la llum divendres passat. En aquesta ocasió, l’artista defineix l’àlbum com un veritable “treball en equip” que li ha permès aprendre de les múltiples persones que l’han fet possible. “Crec que això ha sigut essencial per donar-li el caràcter que finalment ha agafat”, afegeix.

Temes com ‘Me acuerdo de ti’, ‘Ya no estoy triste’, ‘Tenerte cerca’ o ‘Vive lento y ama bien’ formen part d’un disc que narra tota mena de relats que han “emocionat d’alguna manera” al cantant. “Històries que he viscut, que m’han explicat o que he vist”, detalla, “però que tenen en comú el fet que volia explicar-les en format de cançó”. Un dels temes més especials és ‘Tu cuerpo en braille’, que va néixer d’un dia molt especial que Moliner va compartir amb Manu Guix i Roger Rodés.

“Estàvem en una vall, en plena natura, contemplant la llum de la lluna i partir d’allà va néixer la cançó”, relata, “és meravellós que un moment així doni peu a una cançó que s’hagi acabat convertint en un tema tan important”.  El tema, que ràpidament es va acomodar a la part alta de les llistes d’èxits ja suma més de 20 milions de reproduccions. Per Moliner les xifres, però, no són el més important: “a mi m’interessa la gent des d’un altre punt de vista”.

D’altra banda, una de les cançons que comprèn l’àlbum és ‘Bona nit’, un tema cantat en llengua catalana que evoca una història real d’amor adolescent. “El català és la meva llengua i sempre és un regal poder cantar en aquesta llengua”, insisteix. “L’altre dia estava en una signatura de discs i hi havia gent que m’ensenyava tatuatges de cançons en català”, assenyala, “per a mi és molt gratificant veure que hi ha gent que es pren el seu temps per traduir la lletra o cantar-la en el moment del concert”.

Finalment, preguntat per l’optimisme que desprèn la seva música, Moliner deixa clar que no és una cosa buscada, sinó més aviat el resultat d’allò que surt en expressar-se. “Jo deixo anar els sentiments i és increïble que aquesta música serveixi per fer teràpia, per evadir-se del món i sentir altres coses”, reconeix, “potser una relació passada, un estiu idíl·lic, a gent que ja no hi és... al final jo faig música per explicar històries que em vingui de gust explicar”.

Pel que fa al futur, el cantant subratlla que encara li queden moltes metes per assolir amb tot el seu equip. “Estic en un moment increïble, de valorar molt bé tots els passos que hem fet però no com a conclusió, perquè queden somnis i jo em veig igual de somniador que quan vaig començar”, conclou.

Mulet confessa que la seva música parla de "coses tristes, doloroses i reflexives" i que les lletres no transmeten una sensació de molta d'alegria, però després, afegeix, la música et porta precisament cap a aquesta emoció. Segons assenyala, "aquest contrast sempre m'ha agradat i crec que és una cosa que em representa molt, independentment de quin estil estiguem treballant".

El compositor indica que "el desastre" va arribar quan fa més de dos anys venia fent música i de treure el seu segon disc, 'Petit viking' (2023), i es va veure superat per tot. "Jo vaig acabar d'estudiar just abans que esclatés la covid-19 i després de la pandèmia estava amb la música i va arribar un cop de realitat de tornar a la vida adulta i veure les responsabilitats i les frustracions que tenim ara les persones que ens estem convertint en adultes aquests anys". En aquest context, va necessitar parar de fer música i tocar.

Creu que tot es redueix a un tema d'expectatives. "Vaig començar amb 22 anys amb aquest projecte amb unes expectatives que són pròpies de l'ambició de la joventut, que esperes i desitges que el teu cas sigui un d'aquests casos especials que et permetin dedicar-te a això i ser una figura reconeguda dins d'aquesta indústria", diu. Tot i això, assenyala que després un veu que aquesta indústria té "molts clars-obscurs i coses que són molt divertides i que aporten molt, però també altres que generen frustració".

Mulet afirma que era una persona amb "unes expectatives molt elevades" amb relació a la seva carrera musical o la seva música". Confessa que el procés del disc ha estat "assumir que haurà de fer altres coses" per guanyar-se la vida i que si venen èxits al voltant del projecte seran benvinguts. També ressalta que no fa música per aquests èxits, sinó per ell mateix. El cantant apunta que aquest disc explica les coses que ha viscut durant aquest procés del desastre que resulta "no poder fer el que t'agrada perquè has hagut de parar".

Mulet opina que els músics tenen aquesta dualitat entre ser més d'estudi o més de directe. En el seu cas, però, sempre s'ha considerat un músic més d'estudi. "És el meu hàbitat natural, també gaudeixo molt de pujar a un escenari, però l'estudi té uns tempos i un respecte cap als processos, que et permet viure-ho molt profundament".  

Mulet construïa les cançons a partir de la guitarra i la veu, i després anava a l'estudi per enregistrar-les. En aquest disc, ha estat un procés diferent, aclareix. "Ha estat un esforç conscient de veure de quines maneres es poden construir cançons diferents que fa que sigui més ric a nivell estilístic i musical". Mulet ha començat a vestir els temes a partir de bits i d'electrònica i després ha anat construint una línia de baix, la guitarra acústica i el banjo. "Sortir del procés que tenia fa que aquest disc estigui menys contaminat i que hi hagi menys vicis a l'hora de construir-lo".

Mulet creu que és "molt enriquidor" mesclar estils i diferents influències. Opina que sembla que quan un s'endinsa en un estil s'ha de lligar a aquest, però considera que la música és un llenguatge en el qual "tot es pot mesclar".

Explica que un instrument que apareix molt a la seva música i en aquest disc és el banjo: "És un element molt unificador, que en el nostre territori estem poc acostumats a escoltar-lo". Reivindica que és "un instrument que té molt de potencial" i que en altres països sí que s'escolta. "És un element que vertebra una mica la meva música".

Trajectòria

'Un desert de colors' (2021) situa Amulet dins l’escena indie catalana i li val el primer premi al Concurs Pop Rock de Palma i el Premi Enderrock a millor disc d'autor de les Balears. Amb 'Petit viking' (2023), Amulet va ser escollit per la crítica dels Premis Enderrock com a millor disc d’autor de l’any.

La lletra ens connecta amb tot allò que canvia quan una persona desperta un sentiment de bellesa per tot arreu un passa: "Fas d'or la rosada del matí; fas més suaus tots els cops".

A "Tots Els Camins" Júlia Pascual ha comptat amb grans músics: Dario Barroso a les guitarres, Marc Revert amb una guitarra barítona —afinada més greu que una guitarra normal—, David Soler al pedal steel, que és un dels instruments més característics del tema i del disc i la mescla d'Arnau Figueres.

Amb les guitarres càlides i el pedal steel, s’acosta a l’univers de Mar Pujol però amb una estètica fresca i pròpia per obrir camí al so orgànic i quotidià d'un àlbum sencer.

La cançó apareix amb un videoclip que retrata un dia a les Cabanes als arbres, combinant cert costumisme, la naturalesa i la literalitat dels camins dels quals parla la cançó.

“Vam fer aquest videoclip perfecte amb la Clara Ruiz, que és una artista increïble, i li vam intentar transmetre aquesta energia de quotidianitat”, recorda Pascual.

Un projecte artesanal i d’autor

Enregistrat a l’Estudi del Passeig de Vic, el disc és un testimoniatge de l'ofici de Gas: ell mateix n'és el compositor, productor, enginyer i multiinstrumentista. Aquest vessant d’"home orquestra" dona a GAS IV una coherència i una proximitat emocional difícils de trobar en les grans produccions actuals.

Tot i el caràcter artesanal, l'àlbum respira gràcies a col·laboracions de luxe que aporten textures orgàniques: el pols precís del bateria Xavi Reija i la sensibilitat vocal de Marta Ferrer, que eleva temes com el senzill "Déus" o la hipnòtica "Ànima".

Més enllà del gènere: de la crítica social a la calma íntima

Més enllà del gènere: de la crítica social a la calma íntima. Si bé el disc s'endinsa en el reggae electrònic i les atmosferes suggeridores, el seu valor real resideix en el contingut. Cançons com "Déus" llancen una mirada crítica cap a les estructures de poder i la religió, mentre que d'altres com "Llum IV" o "Volcà" exploren paisatges interiors a través d'harmonies vocals cuidades al detall.

GAS IV representa la maduresa d'un artista que, després de recórrer la rumba, el pop-rock i el cinema, decideix tornar a l'essència: la força de la cançó i la nuesa de la melodia.