El govern espanyol celebra a partir de les 11.30 una reunió extraordinària del Consell de Ministres per aprovar la convocatòria electoral, que es publicarà al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) dimarts al matí.

En un discurs sense preguntes, Sánchez ha demanat “mobilització” perquè les urnes dotin les forces progressistes d’una majoria “molt més àmplia” per “doblegar les elits, conquerir avenços socials i seguir transformant Espanya”.

“Els espanyols heu de decidir quin paper voleu jugar: si us voleu sumar a l’onada ultradreta que involuciona allà on governa, o voleu que Espanya continuï essent un baluard de justícia social i de responsabilitat mediambiental”.

Contra les “elits econòmiques i socials”

Sánchez ha recordat que en els últims anys ha hagut de treballar amb un Congrés convuls en què “absurdament molts confonen pactar amb trair, i bloquejar amb vèncer”.

Segons ha afirmat, l’executiu s’ha batut “contra elits econòmiques i socials molt poderoses que no es presenten a les eleccions però que volen continuar controlant el nostre país”.

També ha criticat una oposició “sense cap sentit d’estat que no ha parlat de qüestionar la legitimitat del sistema electoral, bloquejar mesures i polítiques bones pel país i utilitzar el seu poder autonòmic i municipal per boicotejar polítiques bones per a la gent”.

“Si voleu que el nostre país retrocedeixi o continuï avançant, i voleu un govern que treballi per l’interès de la majoria social, o preferit lliurar les regnes a una coalició d’ultradreta que no ha proposat res i que només té com a objectiu derogar els drets i llibertats per beneficiar una minoria privilegiada”.

Durant el seu discurs, ha afirmat que part de la “majoria social” viu amb “insatisfacció” quan veu que els seus drets han estat “trepitjats al Congrés” en “benefici d’uns pocs”, i ha admès “errors” del seu executiu.

Malgrat tot, ha dit, el seu govern “no ha deixat de treballar” i ha aconseguit impulsar una agenda progressista alhora que ha mantingut un creixement econòmic robust.

“Hem fet tot el que estava a les nostres mans per defensar l’interès dels espanyols, i ens hem esforçat per construir un mon millor per als nostres compatriotes i la resta de la humanitat”, ha dit en un discurs amb to electoral.

El PSOE reuneix l’executiva a les 17 h

Sánchez ha cancel·lat l’agenda que tenia prevista per al matí d’aquest dilluns. L’executiva del PSOE que s’havia de celebrar a les 11 passarà a tenir lloc a les 17. Sánchez abordarà amb la cúpula de la formació l’escenari que deixa la convocatòria electoral.

El president espanyol mou el taulell després d’un cap de setmana de mobilitzacions per l’habitatge, amb manifestacions a Madrid, Barcelona i altres punts de l'Estat que la Moncloa considera un èxit.

En els últims dies moltes veus del PSOE han apuntat a la conveniència d’aprofitar la mobilització social de l’esquerra per fer el pas de cridar a les urnes. També dirigents territorials, alcaldes i candidats, s’han mostrat partidaris que les eleccions generals tinguin lloc abans de les municipals, autonòmiques i forals del 23 de maig per no contaminar els seus comicis.

Calendari electoral

Sánchez ja ha transmès la decisió de convocar eleccions al rei Felip VI, que signarà el decret de convocatòria electoral. El monarca inicia aquest dilluns un viatge a Finlàndia, però pot signar telemàticament qualsevol acord.

El decret es publicarà demà, 6 d’octubre, al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). El Congrés i el Senat quedaran dissolts i s’activarà el calendari electoral.

Els partits que vulguin concórrer en coalició tindran fins al 16 d’octubre per comunicar-ho a la Junta Electoral. Les candidatures s’hauran de presentar entre el 21 i el 26 d’octubre, i es publicaran provisionalment el 28 d’octubre.

Després del període de revisió, les juntes electorals proclamaran les candidatures el 2 de novembre i les llistes definitives es publicaran l’endemà, 3 de novembre.

La campanya electoral començarà el divendres 13 de novembre i s’allargarà durant quinze dies, fins a les zero hores del dissabte 28, jornada de reflexió.

Què diuen les enquestes?

L'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), publicat el 14 de setembre, situa el PSOE com a primera força amb el 31% dels vots, 5,5 punts més que el PP, que es quedaria amb el 25,5%. Vox se situaria al 16,6%, i Sumar i Podem farien un 5,7% i 3,7%, respectivament.

Per contra, les enquestes privades situen majoritàriament el PP com a primera força i apunten a una majoria absoluta de la dreta. El sondeig de Sigma Dos per a El Mundo atorga 143 escons al PP, 101 al PSOE i 61 a Vox, de manera que les dues formacions de dretes sumarien 204 diputats, molt per sobre dels 176 necessaris per assolir la majoria absoluta. El sondeig de NC Report també pronostica una majoria de PP i Vox, d'entre 209 i 213 escons.

Un mecanisme per ressuscitar els decrets

Malgrat la derrota de la setmana passada, l’executiu encara disposa de mecanismes per ressuscitar i convalidar els decrets al Congrés. El Consell de Ministres de dimarts podria aprovar-los de nou. Un cop dissolt el Congrés, la convalidació dels textos quedaria en mans de la Diputació Permanent, una representació de la cambra entre legislatures. La composen 69 membres, en comptes dels 350 diputats. PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB i la representant del Grup Mixt (actualment la secretària general del Podem, Ione Belarra) sumen, amb el vot de la presidenta, Francina Armengol, 35 representants, majoria absoluta, i per tant podrien convalidar el primer decret (el PNB s’oposa al segon) sense necessitar els vots de Junts.

Lleis que queden penjades

La dissolució de les Corts comportarà que totes les lleis que es troben en tramitació al Congrés i al Senat decauen. Entre els projectes que quedaran penjats hi ha la llei dels ‘lobbies’; el nou Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut; la nova llei de medicaments i productes sanitaris; la reforma de la legislació antitabac; la llei orgànica de mesures contra la violència vicària; la reforma per a la digitalització i modernització del sector financer, i la modificació del copagament farmacèutic.

Sumar es prepara

Mentrestant, les forces de Sumar intenten configurar el seu espai a marxes forçades. Aquest diumenge van acordar que el 17 d’octubre llançaran la seva nova marca, Front Ampli, i designaran el seu cap de llista. Guanya pes la ministra de Sanitat, Mónica García, amb el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, com a cap de llista per Barcelona. Una de les incògnites és si l’exalcaldessa de Barcelona Ada Colau tindrà algun paper en el nou paraigües de l’esquerra del PSOE.

El TC decideix sobre l’amnistia als líders del procés

Tot plegat en una setmana en què el Tribunal Constitucional (TC) obrirà la porta al retorn de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. El ple es reuneix dimarts amb dues ponències favorables a aplicar l’amnistia a la malversació. En primer lloc estudiarà el text del magistrat conservador José María Macías que -després que la majoria rebutgés la seva primera ponència- proposarà acceptar el recurs d’empara de Jordi Turull. Si hi ha temps, dimarts aprovarà també el del president del tribunal, Cándido Conde-Pumpido, sobre el de l’exconsellera Dolors Bassa.

Els dos textos s’oposen a la interpretació que ha fet el Tribunal Suprem (TS) de no aplicar l’amnistia. L’aval de les ponències marcarà l’actuació del Suprem, que té previst aplicar l’amnistia i aixecar les ordres de detenció quan el TC emeti la primera sentència. El TC estimarà els recursos dimarts, però necessitarà uns dies per publicar la sentència definitiva.

La convocatòria anticipada d’eleccions al Congrés dels Diputats el pròxim 29 de novembre, anunciada aquest dilluns per Pedro Sánchez, portarà els ciutadans espanyols a votar un nou Congrés per sisena vegada en només onze anys. Des del cicle 2011-15, amb el PP de Mariano Rajoy al govern, no s’ha esgotat una legislatura sencera a la cambra de representants. Les darreres eleccions generals es van celebrar el 23 de juliol del 2023, precipitades pels mals resultats del PSOE en les eleccions municipals del maig del mateix any. Sánchez va perdre, però va aconseguir formar una majoria per ser investit. Els comicis anteriors, el novembre del 2019, van ser una repetició electoral després del debat d'investidura fallit de Pedro Sánchez al juliol.

El Barcelonès és la comarca amb més avisos (2.602); seguit del Maresme (1.059) i el Vallès Oriental (630). Barcelona (1.630), l'Hospitalet de Llobregat (740), Mataró (331), Cornellà de Llobregat (196) i Granollers (168) són les cinc poblacions amb més trucades pel temporal de pluja.

El Govern ha enviat un Es-Alert per aixecar les restriccions per les pluges a l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Vallès Occidental, l'Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès, el Ripollès, Osona i el Moianès. En canvi, les manté fins a les 14.00 hores a l'Alt i Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Maresme, el Pla de l'Estany, la Selva i el Vallès Oriental. La consellera d'Interior, Núria Parlon, ha alertat que a les comarques on es recupera la mobilitat s'ha de fer "amb precaució i prevenció" i ha insistit a evitar acostar-se a rius i rieres ni baixar a pàrquings o soterranis. "Hem d'evitar riscos", ha afirmat.

Parlon ha explicat que ha estat una nit complicada i ha afirmat que s'han complert les prediccions meteorològiques, amb valors de fins a 247,9 l/m2 a Granollers o 244 a Mataró.

Davant la millora meteorològica en algunes comarques, el Govern ha decidit aixecar les restriccions, però Parlon ha insistit que la situació no serà de normalitat perquè encara queden molts serveis pendents per atendre, per exemple al Barcelonès o el Vallès Occidental. "El que ens queda és demanar un darrer esforç a la ciutadania", ha dit Parlon.

Parlon diu que es valorarà si s'han d'establir sancions

D'altra banda, la consellera ha indicat que han de valorar algunes activitats lúdiques i culturals i algunes discoteques i espais recreatius que no han tancat malgrat les resolucions. Ha afirmat que la valoració global la faran un cop hagi acabat l'episodi i que serà llavors quan hauran de decidir si s'han d'establir sancions o no. En ser preguntada concretament pel Concurs de Casteslls de Tarragona, ha reiterat que la valoració es farà a posteriori.

La consellera ha agraït l'actitud de les persones que han seguit les restriccions i ha lamentat que, "tot i ser una minoria", hi ha qui no ho ha fet.

Més de 5.000 trucades al 112

El telèfon d'emergències 112 ha rebut 5.904 trucades fins a les nou del matí, per 4.196 incidents. El Barcelonès és la comarca amb més avisos (2.602), seguit del Maresme (1.059) i el Vallès Oriental (630).

Per part dels Bombers, l'inspector Oriol Corbella ha explicat que dels 1.465 avisos rebuts s'han prioritzat aquells serveis en què s'han hagut de fer salvaments o evacuacions i ha destacat la mort de dues persones a Tordera i Montornès del Vallès i la recerca d'una tercera a Pineda de Mar. Posteriorment el cos va atenent altres serveis menys urgents. Entre d'altres, s'han trobat caigudes de murs, esquerdes, alguna caiguda de sostre i inundacions, per exemple a l'Hospital de Blanes.

Corbella ha detallat que un dels moments més complexos de l'episodi es va donar a Granollers, amb més de 200 serveis en 45 minuts. Al matí, els serveis han anat augmentant perquè moltes coses passen a la nit, però es veuen els efectes al matí, amb un ritme d'uns 150 serveis per hora.

Les comarques afectades i amb l'avís vermell són: Alt Empordà, Baix Empordà, Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme, Selva, Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Osona, Ripollès, Tarragonès i Moianès.

El Meteocat ha explicat en roda de premsa que ve un temporal "excepcional" amb un possible "mini-huracà".Davant d'això i la previsió que els aiguats s'agreugin en les pròximes hores -amb el pic durant aquesta matinada i el matí de diumenge- el Govern aplicarà restriccions a partir de les 20 h d'aquest dissabte i fins demà diumenge a les 14 h.

La resolució del Govern no només planteja limitar la mobilitat i suspendre activitats sinó que també suspèn qualsevol activitat específicament situada en zona inundable i demana aplicar el teletreball sempre que sigui possible i també suspèn activitat educativa.

Entre les activitats suspeses específicament hi ha les culturals. Precisament aquest cap de setmana està previst a Tarragona el Concurs de Castells. Preguntada per aquesta qüestió, la sotsdirectora de Protecció Civil, Imma Solé, ha dit que "totes aquelles activitats que comportin mobilitat" entenen que "no és el moment per dur-les a terme".

Des del canal oficial a X del Concurs de Castells, l'organització ha demanat seguir les informacions "exclusivament" pels canals oficials del Concurs, a través dels quals  es comunicarà "qualsevol novetat" tan aviat com es disposi d'informació oficial.

Un altre esdeveniment previst aquest cap de setmana era la manifestació per l'habitatge convocada pel Sindicat de Llogateres aquest vespre. En aquest cas, i després de la roda de premsa de Protecció Civil, el mateix sindicat ha anunciat ràpidament l'ajornament de la manifestació per al pròxim dilluns.

En la roda, Imma Solé ha explicat que el pla Inuncat torna a estar en fase d'emergència i ha advertit que la situació les pròximes hores és de perillositat de sis sobre sis, "amb afectació generalitzada". Aquesta tarda es preveu que el president de la Generalitat, Salvador Illa, presideixi una reunió de seguiment del pla Inuncat a la sala Cecat d'Interior per fer seguiment de les pluges.

Sánchez ha volgut tancar des de la tribuna el debat dels decrets d’habitatge al Congrés advertint el PP, Vox i Junts que “la història els jutjarà abans del que creuen”.

Una frase que ha pres encara més força després de dies d’informacions sobre veus del PSOE i del govern espanyol que apunten a l’oportunitat de convocar eleccions anticipades.

Fonts socialistes admeten que la mobilització per l’habitatge i el rebuig del PP, Vox i Junts a les mesures impulsades per l’executiu espanyol obren una finestra d’oportunitat. Entre les dates que s’han posat sobre la taula hi ha el 29 de novembre.

Durant el debat, Sánchez s’ha retirat a la zona reservada als membres del govern espanyol i, segons fonts de l’executiu, ha mantingut una reunió amb la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz.

Les mateixes fonts han explicat que tots dos han abordat la necessitat de posar el focus en l’habitatge, però també han parlat dels escenaris que s’obren a partir d’aquest divendres. Posteriorment, Sánchez ha conversat amb la resta de ministres de Sumar.

L’atenció se centra en el pròxim dilluns, després de la manifestació de dissabte i la reunió de Sumar de diumenge. Si Sánchez decideix convocar eleccions de manera immediata, hauria de publicar la decisió al BOE de dimarts, 6 d’octubre i els comicis es podrien celebrar el pròxim 29 de novembre.

Si la publicació al BOE es produís un dia més tard, la següent data seria el 6 de desembre, dia de la Constitució.

Aragonès ha fet aquestes declaracions durant la concentració convocada pel sindicat a tocar de la seu de Junts a Barcelona. Arran de la convocatòria, els Mossos d'Esquadra han protegit la seu amb policies i tanques i el carrer Marina està tallat en el tram afectat on es troba amb el passatge Bofill, on hi ha la seu dels juntaires. Els concentrats, prop d'un centenar, han fet proclames com ara 'Vaga general', 'Vosaltres feixistes, sou els terroristes' o 'Rendistes culpables, govern responsable' i estant seguint en directe des del carrer el debat al Congrés amb uns altaveus portats pels activistes.

La portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo, ha responsabilitzat aquest divendres a Junts dels “morts” que hi pugui haver en el futur en processos de desnonament pel seu ‘no’ als reials decrets d’habitatge. En un discurs davant de llogateres i en declaracions a la premsa, Arcarazo ha acusat el partit de dependre del finançament de la patronal immobiliària i no només d’atacar el dret a l’habitatge sinó també els de la infància i la salut. “Amb quina cara tornarà Puigdemont?”, ha preguntat. La portaveu ha avisat que els llogaters promouran una vaga general i que seguiran les mobilitzacions.

Rodríguez ha reclamat al grup de Míriam Nogueras que voti a favor del decret o, com a mínim, s'abstingui perquè pugui superar la votació al Congrés. Ha insistit que “és l’hora de la veritat” i que cal “complir amb els catalans”.

En aquest sentit, ha recordat que el text és fruit de mesos de negociacions i ha assegurat que “el 90%” de les propostes que Junts va lliurar al president espanyol fa unes setmanes ja estan recollides al BOE.

La ministra ha admès que no s'han incorporat totes les peticions de Junts, però ha defensat que les negociacions han permès assolir un equilibri entre les demandes de les diverses formacions.

També ha recordat que el seu ministeri ha fet “renúncies” per facilitar l'acord amb el grup de Nogueras, i ha assegurat que la regulació dels lloguers de temporada i d'habitacions respecta el dret civil català.

Segons la ministra, el govern espanyol ha “escoltat a molts, respectat tothom” i ha actuat amb “responsabilitat”, i ha agraït la “generositat” dels grups que han contribuït a redactar els decrets.

També ha lamentat la “incompareixença del PP”, a qui ha retret que “no ha estat al costat de la gent al llarg de la legislatura”. “Han decidit ser la pitjor dreta de tot Europa”, ha afirmat.

Rodríguez també ha advertit que la votació d'aquest divendres tindrà conseqüències directes per a milers de persones que esperen una resposta de les institucions a la crisi de l'habitatge.

Ha insistit que el decret no és fruit de la improvisació, sinó d'anys de feina i de mesos de negociacions, i ha defensat la necessitat d'una intervenció immediata per contenir els efectes de la crisi.

Sánchez, aplaudir pels seus

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha arribat en cotxe al Congrés dels Diputats quinze minuts abans de l’inici del debat dels decrets d’habitatge, que ha volgut seguir des del principi. En baixar del vehicle, ha saludat la premsa i ha entrat a la cambra. Un cop a l’hemicicle, l’han aplaudit els membres del govern espanyol i els diputats del PSOE.

La secretària general de Podem, Ione Belarra, ha assenyalat aquest divendres el PP, Vox i Junts com a "responsables" de futurs desnonaments, fruit del seu 'no' als decrets d'habitatge del govern espanyol. Ho ha verbalitzat davant el ple del Congrés, on s'ha sumat a la petició de vaga general formulada per entitats com el Sindicat de Llogateres. "Cada vegada que hi hagi un desnonament, senyories del PP, Vox i Junts, qui, amb les seves mans, estaran fent fora la gent de casa seva", ha etzibat Belarra. També ha lamentat l'"enèsima decepció" que s'ha viscut, a parer seu, amb el govern espanyol. "Portin el reial decret llei d'habitatge ambiciós mes a mes", ha reclamat la secretària general de Podem.

Pel que fa als 424 nous aturats, 284 persones (11,06%) formen part del col·lectiu que engloba persones sense ocupació anterior i que s'han apuntat a les llistes, seguits de 118 que suma l'agricultura, 29 la indústria (2,12%), i 17 la construcció (1,71%), mentre que al sector serveis el nombre d'aturats s'ha reduït en 24 persones (-0,23%).

Si es compara amb el mateix període de fa un any, a la demarcació hi ha 1.329 persones més que busquen feina, un 8,53%. De les 16.910 persones inscrites a les oficines d'ocupació, 9.704 són dones i 7.206 són homes.

En paral·lel, l'afiliació a la Seguretat Social ha registrat una caiguda del 2,25% al setembre amb 225.435 afiliats, 5.200 menys que a l'agost. Tot i això, si es comparen les dades anuals, es pot veure que en el darrer any a la demarcació s'han creat 8.851 llocs de feina, un 4.09% més.

Junts considera que "moltes de les mesures incloses provocaran l’efecte contrari del que pretenen". I posa, com a exemple, que es reduirà l’oferta d’habitatges de lloguer, s'incrementarà els preus i dificultarà encara més l’accés a l’habitatge de les persones amb menys capacitat econòmica. "Amb menys oferta, els llogaters hauran de competir entre ells per un nombre cada vegada més reduït d’habitatges", conclouen.

Pel que fa als fons voltor, Junts creu que, amb l'actual redactat, no s'aturen. Segons apunten, podran continuar adquirint habitatges i promovent desnonaments de llogaters vulnerables. En referència als desnonaments, el partit presidit per Carles Puigdemont considera que "no es resol adequadament" la protecció dels llogaters vulnerables "perquè no es garanteix el pagament per part de l'administració".

Denuncien que "determinades mesures suposen l’expropiació per decret de l’estalvi de tres generacions de famílies". I auguren que "bona part dels habitatges" que acabin sortint al mercat de lloguer per posar-se a la venda "difícilment" seran accessibles per a la classe mitjana i treballadora. En canvi, segons apunten, "els compradors amb més capacitat econòmica disposaran de més opcions per adquirir-los".

Amb aquests arguments, Junts ha encarregat al grup parlamentari al Congrés que reclami la retirada del reial decret i insti el govern espanyol a elaborar "immediatament" un nou text. "Tan aviat com aquest nou text estigui enllestit, Junts demana que es convoqui un Consell de Ministres per aprovar-lo mitjançant un nou reial decret llei. En aquestes condicions, Junts per Catalunya hi donarà el seu vot favorable", afegeix el comunicat.

Aquest dijous, el PNB, Podem i Coalició Canària (CC) han anunciat el vot a favor del primer decret. Així doncs, si res no canvia d'última hora, comptarà amb el 172 vots a favor  (PSOE, Sumar, ERC, PNB, Bildu, Compromís, BNG i Coalició Canària) i 178 en contra (Junts, PP, Vox i UPN).

La Maricarmen com a detonant

El desnonament la setmana passada de la Maricarmen, una veïna madrilenya de 87 anys, va generar una onada d’indignació que va acabar en successius dies de protestes i una manifestació massiva dissabte passat que va derivar en una acampada a la Puerta del Sol. Arran d’això, el govern espanyol va posar-se a elaborar un paquet legislatiu amb els socis d’investidura que, finalment, ha pres forma en dos decrets llei anunciats en Consell de Ministres i publicats al BOE aquest dimecres i dijous.

El primer dels decrets, més ampli, inclou la pròrroga extraordinària de dos anys per als contractes de lloguer d'habitatge habitual vigents que finalitzin abans del 31 de desembre de 2028; i regula els lloguers temporals i per habitacions. També limita les actualitzacions de les rendes i incorpora mesures per ampliar i protegir el parc públic d’habitatge. En l’àmbit fiscal, estableix noves bonificacions a l’IRPF per als propietaris que redueixin o mantinguin continguts els lloguers i crea una deducció estatal del 10% per als llogaters amb una base imposable inferior a 33.007,20 euros. Finalment, incorpora mesures per limitar determinades operacions especulatives i incentius per mobilitzar habitatges buits i destinar-los al lloguer assequible.

El segon dels textos, més curt i que serà presentat al ple per Sumar, preveu mesures per allargar la durada dels contractes de lloguer i que els propietaris hagin de compensar els llogaters quan no els renovin. De fet, es preveuen compensacions de fins a 12 mesos d’un lloguer equivalent al del contracte que s’acaba. Formacions com el PNB, que donen suport al primer dels textos, ja han avançat que no avalen aquest segon perquè suposa un perjudici per a la propietat privada.

Sindicats, patronal i Podem

Mentre els partits ultimen les seves posicions de cara a divendres, els moviments per l’habitatge han sumat avals a les seves reclamacions i han anunciat més mobilitzacions de cara al cap de setmana. El Sindicat d’Inquilines de Madrid, que ha demanat que s’aprovin els textos, ha rebut el ‘sí’ de Podem, que ha anunciat que votarà a favor dels textos malgrat considerar-los “engrunes”. També els grans sindicats estatals, CCOO i UGT, han mostrat el seu suport als decrets. Per contra, la patronal CEOE ha expressat aquest divendres la seva oposició i ha acusat el govern espanyol de voler traslladar els efectes de la seva “inacció” en habitatge als propietaris.

“Prudència” al govern espanyol

Des de l’executiu espanyol, la posició és mantenir-se “prudents” de cara a la votació. És el que ha dit la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, qui, en una entrevista a la Cadena SER, ha destacat que, al seu entendre, el primer decret recull mesures que beneficien “la majoria dels catalans” i hauria de tirar endavant. Un missatge en la línia del president espanyol, Pedro Sánchez, que aquest dimecres ja va reclamar a tots els grups que actuïn amb “responsabilitat” per resoldre un dels principals problemes dels ciutadans.

El govern de Pedro Sánchez ha replicat a Junts que ha acordat "no retirar cap dels dos reials decrets d'habitatge", després que els de Puigdemont hagin acordat aquest dijous a la nit que hi votaran en contra si no es retiren i se'n redacta un de nou. L'executiu estatal ha assegurat que s'ha treballat "durant mesos" per "acomodar la visió" dels diferents grups parlamentaris i que contenen mesures "eficaces" per "frenar l'especulació, vedar els fons voltor i frenar els desnonaments sense danyar els petits propietaris". Per això ha considerat que "ha arribat l'hora que PP, Vox i Junts es retratin i demostrin si, en matèria d'habitatge, estan amb la ciutadania o amb els especuladors".

'No' a la seva proposta estrella, un cop més

La cambra ja va desaprovar el 2025 l'"acord de país" que proposava el president. En declaracions a l'ACN i TV3 després de la sessió plenària, la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha recordat que "no és la primera vegada" que la cambra tomba una mesura proposada pel Govern al debat de política general i ha assegurat que l'executiu l'impulsarà igualment.

Un grup d'experts, en substitució de l'ITP

L'hemicicle ha avalat l'acord del PSC amb ERC sobre la constitució d'un grup d'experts per part del Govern que faci una proposta de reforma fiscal en habitatge. Segons el text, el grup estarà format per experts en fiscalitat i habitatge que treballaran conjuntament amb el Departament d'Economia i Finances. En el termini de tres mesos hauran de presentar una proposta de reforma de les diferents figures fiscals que li apliquen al sector i que després es tramitaran com a iniciatives legislatives.

Amb aquest pacte, ERC ha substituït l'aposta per reduir l'impost de transmissions patrimonials (ITP) en la compra del primer habitatge habitual. Precisament, la cambra ha rebutjat les propostes del PPC i Junts que també plantejaven abaixar aquest tribut.

Ni LAU ni unitat antidesnonaments

El Parlament ha descartat elaborar i presentar al Congrés una modificació de la llei d'arrendaments urbans (LAU), a proposta dels Comuns, per fer indefinits els lloguers de residència habitual i permanent.

La cambra s'ha oposat a la posada en marxa de la unitat antidesnonaments -recollida en el pacte d'investidura amb els Comuns- abans de finalitzar l'any.

Autopistes i Aeroport

En matèria d'infraestructures, s'ha instat l'executiu ha impulsat el traspàs integral d'autopistes, autovies i carreteres de Catalunya, a petició dels republicans. Mentrestant, s'ha demanat acordar amb l'Estat noves encomanes de gestió, així com "màxima celeritat" en la vinculada a la connectivitat de l'AP-7 i AP-2. Per part dels Comuns, s'ha demanat un grup de treball per fer una proposta d'un sistema de vinyeta "social, ambiental i finalista" a les vies d'alta capacitat, considerant criteris de renda, entre d'altres.

D'altra banda, l'hemicicle s'ha oposat al punt plantejat pels socialistes sobre "negociar un nou model de governança de la xarxa d’autopistes de l’Estat a Catalunya, el seu traspàs o la creació d’un conveni conjunt per la seva gestió".

Ni l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya ni el rebuig a l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona – el Prat han aconseguit el suport de la cambra.

Unanimitat amb l'ES-Alert

El Parlament s'ha pronunciat unànimement a favor d'avaluar de manera "integral" el funcionament de l'ES-Alert i revisar els protocols, criteris i llindars d’activació. També ha instat el Govern a exercir el "lideratge polític" necessari per garantir que l'ES-Alert sigui una "eina efectiva" d'avís preventiu i protecció de la ciutadania. Es tracta d'una proposta de resolució d'ERC.

Seat, "més enllà" de 2029

Davant la possible desaparició de la marca Seat i els llocs de treball en risc, el Parlament ha aprovat una proposta dels de Jéssica Albiach que demana un "pla de futur" que garanteixi el manteniment de la marca "més enllà" de 2029. Aquest pla haurà de distingir entre la continuïtat de l’empresa Seat, SA i la de la marca Seat, i preveure l’escenari de supressió de la marca.

Ha quedat fora dels acords que la Generalitat participi en la governança de la companyia, on coincidien ERC i Comuns.

En les sortides escolars, s'ha demanat que "es protegeixi" les colònies, que els docents estiguin compensats econòmicament i en hores, que estiguin "protegits jurídicament" i que se'n delimiti de manera clara les funcions i responsabilitats.

Climatització, reducció de ràtios i menjador escolar

La cambra ha coincidit en la necessitat de revisar i accelerar, abans de finalitzar l'any, la climatització dels centres educatius que el Govern fixa fins al 2031. La proposta dels de Jéssica Albiach vol la climatització de tots els equipaments el curs 2028-2029, incrementant-ne la dotació pressupostària.

També els Comuns han posat sobre la taula aprovar durant el curs 2026-2027 un calendari progressiu de reducció de les ràtios d'alumnat per grup i per professional en totes les etapes educatives, que ha comptat amb el 'sí' de l'hemicicle.

A més, el Parlament ha exigit l'executiu a presentar en el curs escolar actual un pla calendaritzat i dotat pressupostàriament per avançar cap a la gratuïtat del servei de menjador escolar, a proposta altra vegada dels Comuns.

Escola inclusiva

Sobre escola inclusiva, la cambra s'ha posat d'acord a fer avançar el model cap a un sistema "realment inclusiu", reforçant-ne els recursos, amb una iniciativa del PSC.

Per contra, s'ha tombat la proposta dels populars que parlava de la "flexibilització" del model d'escola inclusiva.

'No' al "contracte de país" d'ERC

L'entesa de país en educació dels republicans ha caigut dels acords amb l'abstenció dels socialistes. ERC el fixava en un horitzó de 8 a 12 anys, a través d'un finançament "estable i suficient" que donés continuïtat a les polítiques educatives, independentment dels canvis de Govern.

La governança que proposaven havia de tenir la participació dels grups parlamentaris, la comunitat educativa i els agents socials. L'entesa buscava un "equip estable" d'experts solvents.

“Quan no s’ofereixi una alternativa habitacional per part de les comunitats autònomes, estaran obligades a enervar (pagar el deute amb el propietari) l’acció en un termini de dos mesos. Durant aquests dos mesos es mantindrà el procés suspès. En cas d’enervar-se, es posarà fi al procés judicial. En cas de no enervar-se l’acció en el termini de dos mesos, es mantindrà la suspensió fins que l’Administració competent compleixi la seva obligació”, apunta el redactat del decret.

Segons la norma, i d’acord amb les estadístiques, aquesta regulació serà aplicable “a la immensa majoria dels casos de desnonament”. Pel que fa a la compensació, s’apunta només que anirà a càrrec de l’Administració General de l’Estat i serà per a totes les comunitats autònomes, també el País Basc i Navarra. La compensació serà “pel cost que els suposa el compliment d’aquesta obligació, excepte els interessos de demora que, si escau, es puguin generar pel compliment tardà de la comunitat autònoma”.

Legislació catalana

En el cas de la legislació catalana de lloguer temporal i d’habitacions, s’inclou una disposició addicional que indica que les previsions de la nova llei relatives a l’arrendament d’habitatge temporal i d’habitacions s’entenen sense perjudici de les disposicions que, en exercici de les competències, hagin dictat o dictin les comunitats autònomes, com és el cas de Catalunya, i que seran aplicables en el seu respectiu àmbit territorial.

Límits a la compra especulativa

El decret llei recull en el seu article primer la prohibició de la “compra especulativa d’habitatge”, tot limitant l’adquisició d’una propietat per un preu “inferior al 70% del seu valor de taxació de mercat”. Aquesta limitació tindrà una vigència temporal fins al 31 de desembre del 2028. “Queden exclosos els ens i les entitats del sector públic que tinguin com a finalitat la promoció i gestió d’habitatge social i assequible. La limitació tampoc s’aplica a les adquisicions destinades a habitatge habitual a preu assequible o social durant un mínim de cinc anys, a residències de persones que necessitin atenció sociosanitària, a residències per a col·lectius vulnerables adquirides per entitats del tercer sector ni a la protecció de víctimes de violència de gènere”, apunta la norma.

L’IVA als pisos turístics

La nova norma del govern espanyol introdueix un règim fiscal específic per als pisos turístics. D’una banda, s’obliga a la tributació de l’IVA per un valor del 10%, de manera que tributin com el negoci i, de l’altra, s’habilita els ajuntaments i les entitats locals perquè puguin penalitzar en l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) l’ús de l’habitatge diferent del residencial o els habitatges buits. A més, amb l’objectiu de mobilitzar habitatge d’ús no residencial cap al residencial, s’estableix un recàrrec en l’IBI que s’aplicarà als habitatges considerats buits.

“Als municipis situats en zones de mercat residencial tensionat es permet, així mateix, establir un recàrrec de fins al 50 % de la quota líquida de l’IBI sobre els immobles residencials destinats a allotjaments turístics d’acord amb la normativa autonòmica. El recàrrec podrà arribar al 100 % quan es tracti de titulars de dos o més immobles residencials destinats a aquest ús i al 150 % quan siguin titulars de quatre o més. El seu establiment i regulació corresponen als ajuntaments mitjançant ordenança fiscal”, apunta el decret.

Deduccions al lloguer

Pel que fa a les deduccions al lloguer, una de les exigències de socis com Junts per aprovar les propostes, es crea una deducció del 10% per lloguer de l’habitatge habitual. Hi podran accedir els contribuents amb una base imposable inferior a 33.007,20 euros anuals. Per a l’aplicació de la deducció serà necessari que, durant almenys la meitat del període impositiu, ni el contribuent ni cap dels membres de la seva unitat familiar siguin titulars d’un altre habitatge situat a menys de cinquanta quilòmetres de l’habitatge arrendat.

Els decrets ja són al Congrés

El Congrés dels Diputats ha rebut aquesta nit els dos nous decrets llei d’habitatge i la presidenta de la cambra, Francina Armengol, ha convocat una trobada telemàtica de la Mesa per poder-los qualificar. Segons han apuntat fonts del legislatiu espanyol, està previst que a les 10 del matí s’enviïn els textos als portaveus de tots els partits, complint així l’obligació reglamentària de facilitar les normes als grups 48 hores abans que es debatin. Està previst que divendres a les 11 del matí se celebri un ple extraordinari demanat pel govern espanyol per debatre i votar els dos nous decrets.

'Ets una platja' sorgeix d'una poesia de l'artista, en col·laboració amb la veu d’Helena Miquel Jesús. El poema parla des d’un pla espiritual, des del microcosmos d’una dona ple de paisatges i revela visions interiors amb olor d’aire de mar. La música busca la subtilesa i el misteri de dues veus femenines que canten i floten juntes.

Tots els seus treballs han estat produïts per Víctor Valiente Hernández  -que ha col·laborat amb Love of Lesbian, Sidonie i Delafé y Las Flores Azules i actualment està de gira amb Standstill, Anne Lukin i Vega-. Ara junts preparen 'Hablando con pájaros' (2026), el nou àlbum de Violeta Tello que sortirà al novembre.

Els sindicats sostenen que la pressió popular i sindical ha "donat fruits" perquè la Maricarmen ha pogut tornar a casa i perquè, diuen, han tret el Govern de la "inacció". Asseguren que tant els partits com l'empresa Urbagestión s'han vist obligats a rectificar. Amb tot, avisen que "això és només el principi" i que calen "reformes estructurals molt més profundes" per resoldre el conflicte de l'habitatge.

Les mobilitzacions, diuen, culminaran aquest cap de setmana amb grans marxes a les principals ciutats de l'Estat, un nombre i uns detalls que es concretaran en les pròximes hores. Els sindicats parlen d'una "finestra d'oportunitat històrica" per revertir "dècades de mercantilització de l'habitatge" i defensen que "hi ha anys en què no passa res i setmanes en què canvia la història".

"Que no sigui un decret farsa"

Les entitats reclamen que el Govern respecti el "redactat original" del decret Maricarmen, que ha d'incloure, diuen, la reforma de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) per evitar les "estafes" en el lloguer de temporada i d'habitacions, i els contractes indefinits. Asseguren que n'estudiaran el contingut quan els textos estiguin disponibles, però adverteixen que no pot ser "un decret farsa", perquè "els rendistes i el lobby immobiliari" solen aprofitar les escletxes de les lleis.

Dos decrets i votació divendres

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts dos reials decrets en matèria d'habitatge, després de dividir en dos el paquet inicial per facilitar-ne l'aprovació parlamentària. Segons el Govern, les mesures inclouen l'ampliació de la protecció davant els desnonaments per a les famílies vulnerables, la regulació del lloguer de temporada i per habitacions, el veto a la compra d'immobles per part de fons d'inversió fins al 2028 i la pròrroga de dos anys dels contractes que vencen abans del final del 2028. Un segon decret recull la pròrroga automàtica dels contractes de lloguer. Els textos s'han de validar divendres en un ple extraordinari del Congrés, on el Govern no té la majoria garantida: Junts reclama mantenir la protecció als petits propietaris i Podem rebutja haver dividit el decret en dos.

Més de 400 professionals sanitaris de l'àmbit de les urgències i les emergències extrahospitalàries han assistit aquest dimarts a Berga a la 17a edició de l'Update de Catalunya Central sobre toxicologia en emergències sanitàries, organitzada conjuntament pel SEM i l'Hospital de Berga. Durant la jornada s'ha donat a conèixer que el SEM ha atès durant els 8 primers mesos de l'any una mitjana diària de 156 intoxicats, una xifra que s'enfila fins els 37.945 casos atesos de gener a agost.

Pel que fa al 2025, el SEM va atendre a tot Catalunya un total de 52.576 persones afectades per intoxicacions, la gran majoria de les quals -un 75%- estaven relacionades amb el consum d'alcohol i substancies psicoactives. En comparació al 2024, les intoxicacions va créixer un 3,5% arreu del país. A la Catalunya Central, el 2025 es van registrar 2.311 atencions per intoxicacions, una xifra que suposa un increment del 4% respecte el 2024.

A més de l'alcohol i les substàncies psicoactives (drogues), el SEM va atendre intoxicacions relacionades amb el consum de medicaments, de productes químics o les intoxicacions alimentàries i biològiques. Totes elles van requerir una atenció especialitzada i, al voltant del 70% dels afectats, van haver de ser traslladats a un centre sanitari per rebre tractament.

Pel que fa al perfil, la majoria dels afectats són homes, un 60% del total, mentre que les dones representen el 40%. De les dades també es desprèn que la causa principal d'intoxicacions en els homes és el consum d'alcohol i drogues, mentre que en les dones la causa principal són les intoxicacions per fàrmacs. Per edats, la majoria d'afectats es troben entre els 18 i els 54 anys.

Intoxicacions per bolets

La jornada celebrada a Berga ha posat una atenció especial a les intoxicacions per bolets i s'ha organitzat un taller per saber com actuar en aquests casos. El cap territorial del SEM a la Catalunya Central, Jordi Calafell, ha destacat que la dels bolets és una de les "intoxicacions típiques estacionals", ja que es concentra sobretot durant la tardor. "No són unes intoxicacions molt freqüents, però poden ser molt greus", ha alertat Calafell, que ha afegit que els símptomes van des de problemes digestius, mal d'estómac, dolor abdominal, diarrees o vòmits.

Per la seva banda, David Esteve, coordinador de la base assistencial del SEM a Berga, ha explicat que moltes de les persones intoxicades per ingesta de bolets són desconeixedors del món boletaire, però ha alertat que "de vegades també hi ha persones expertes". En aquest sentit, ha posat en relleu la importància del taller que han organitzat per explicar els possibles símptomes de la intoxicació i així "els efectius del SEM ens puguem anticipar al tractament per evitar que la persona es posi molt malalta".

El document presentat supera les 150 pàgines i posa el focus en la incapacitat temporal per contingències comunes, que, segons diuen, representen el 80% de les absències al lloc de feina. Ara bé, admet que és un fenomen "complex" i ressalta que Catalunya "presenta una incidència especialment elevada", tot i que amb processos més curts respecte de la mitjana de l'Estat.

Segons les dades que ha exposat la patronal, l'any passat Catalunya va registrar 2.325.334 processos per contingències comunes, un 73,7% més que el 2018. El cost es va enfilar fins als 6.279,15 milions d'euros, per sobre dels 2.722,28 milions del 2018. La directora de relacions laborals i afers socials de Foment, Yésika Aguilar, ha assegurat que l'evolució és "molt preocupant".

Poder acomiadar un empleat que encadena baixes

Pel que fa a la proposta d'acomiadament objectiu per absentisme, el document precisa que ha de poder ser una "eina útil" per a les empreses "en cas que el treballador s'absenti del seu lloc de treball, amb independència de les causes, en un nombre determinat d'ocasions". La patronal ha explicat que s'hauria de poder fer servir si un empleat encadena diverses baixes o si la durada d'aquestes és molt llarga.

Sobre la "revisió" de costos que assumeixen les empreses, Sánchez Llibre ha apostat per modificar el sistema actual de pagament. Així, el llibre aposta perquè el cost de la baixa entre el quart i el quinzè dia vagi a càrrec de les entitats gestores o les mútues col·laboradores, segons quina hagi estat l'opció de l'empresa quant a la incapacitat temporal per contingències comunes. En la mateixa línia, ha reclamat eliminar l'obligació de cotitzar per part de les empreses durant el període de la baixa.

Entre les propostes, el document també demana eliminar la necessitat del consentiment del treballador per fer reconeixements mèdics, ampliar les funcions de la Inspecció de Treball perquè pugui actuar "de manera directa" i no a requeriment de l'Institut Nacional de la Seguretat Social com succeeix actualment i "millores" en l'atenció primària, amb "convenis de col·laboració" amb les mútues -considera que les llistes d'espera i la diversitat de les entitats que hi intervenen allarguen "innecessàriament" els processos d'incapacitat temporal-.

Edat, salut mental i patologies musculoesquelètiques

El 'Llibre blanc sobre absentisme' també assegura que l'edat, la salut mental i les patologies musculoesquelètiques són elements "a tenir en compte".

En aquest sentit, precisa que el creixement de la incidència "es concentra" en els treballadors joves. Així, diu que el 2025 el grup de 16 a 35 anys va arribar als 42,75 processos mensuals per cada 1.000 treballadors, per sobre dels 25,43 entre els més grans de 55. La durada de les baixes, però, sí que va ser més elevada entre els empleats de més edat. En concret, va arribar als 86,74 dies en els majors de 55 anys, davant dels 21,17 entre els treballadors d'entre 16 i 35 anys.

Pel que fa a la salut mental, indica que els processos iniciats per trastorns mentals han passat de 222.916 el 2018 a 446.116 el 2025. "Encara que el seu pes sobre el total continua sent inferior al d'altres patologies, la seva progressió i la seva durada justifiquen una intervenció específica", afirma el document.

En relació amb les patologies musculoesquelètiques, demana programes de detecció precoç en determinats sectors econòmics.

Després de tot, el catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Barcelona i coordinador de la publicació, Jordi García Viña, ha defensat que cal "recuperar la cultura de l'esforç". "Aquesta és una de les coses més difícils que tenim davant", ha dit.

El 'Llibre blanc sobre l'absentisme' era un dels compromisos que va expressar el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, quan es va presentar a la reelecció i dona continuïtat a l'estudi sobre aquesta qüestió que la patronal va presentar el 2023. Sánchez Llibre ha assegurat que el document presentat aquest dimarts ja l'han enviat "a totes les administracions" perquè "en puguin treure conclusions".

A més, el Govern reclamarà a Brussel·les que s'activi el fons de contingència, així com que es garanteixin les clàusules mirall per "donar una resposta adaptada a la situació actual".

A més també es demanaran a l'Estat mesures fiscals, financeres i de suport als sectors més afectats i s'acceleraran les convocatòries en tràmit per "reforçar la competitivitat i resiliència" del sector agroalimentari.

El Departament vol tornar a fixar quins llibres han de llegir tots els alumnes de primer i segon de batxillerat a les assignatures de llengua catalana i castellana. Es tracta d'un llistat comú per a tots els centres d'ensenyament postobligatori que ja existia, però que es va retirar el curs 2024/2025, en una decisió que va rebre moltes crítiques del sector editorial. Ara es vol revisar i recuperar de cara al curs 2027/2028, si bé Educació no ha entrat de moment en detalls.

Pel que fa a la secundària i la primària, el Departament demanarà que totes les escoles i instituts -públics i concertats- disposin d'un Pla de Lectura de Centre (PLEC), un document on es defineixen les línies de treball per assegurar que l'alumnat tingui unes mínimes competències amb els llibres. És a dir, que sàpiga llegir, aprengui llegint i desenvolupi gust per la lectura. Fins ara aquest pla és voluntari, si bé molts centres en tenen. Almenys n'hi ha 700 que disposen d'un PLEC redactat seguint les pautes de la Generalitat, si bé altres el tenen fet sota criteris propis. La intenció és que totes les escoles i instituts tinguin un pla que segueixi el mateix format.

Les lectures comunes a Batxillerat i el pla lector obligatori són dues mesures amb què Educació vol impulsar el consum literari com a "eina essencial" de l'aprenentatge. En la mateixa línia, aquest dijous la consellera Esther Niubó ha presentat una guia de reforç dels aprenentatges fonamentals, un document de referència que recull diverses pràctiques "avalades per la ciència" per reforçar la comprensió d'allò que s'ensenya a les aules. "Són dinàmiques d'alta eficiència", sostenen des del Departament.

La guia ja està a disposició de tots els centres des d'aquest matí. En un acte celebrat a l'escola Canigó de Cornellà de Llobregat, Niubó ha lamentat que la digitalització ha arraconat altres pràctiques tradicionals basades en la lectura. Això, ha dit, ha minvat directament la capacitat d'atenció, raonament i estructura del coneixement. "Hem d'actuar perquè encara som a temps", ha defensat.

Niubó ha assegurat que molts centres ja posen en pràctica els recursos plantejats a la guia, i ha dit que ara volen que tothom en prengui consciència i pugui revisar-ho per "consolidar o incorporar". La consellera ha avisat que "la societat no es pot permetre l'abandonament de certes pràctiques a les aules, ja que això acaba redundant en un pitjor assoliment dels objectius".

Llegir en veu alta, escriure a mà i càlcul mental

A efectes pràctics, la guia planteja recuperar l'oralitat a les aules, bé sigui amb les lectures en veu alta, preparant exposicions o debats. També es vol treballar més l'escriptura manual, "perquè no podem deixar que els alumnes de 13 anys deixin de fer resums perquè els faci la intel·ligència artificial". Recuperar els hàbits d'agafar apunts, fer esquemes i treballs escrits a mà són algunes de les propostes amb què, de retruc, també es vol parar més atenció en l'ortografia.

Una altra de les mesures proposades és que totes les escoles i instituts estableixin un document propi de lectures obligatòries entre 5è de primària i 4t d'ESO. La intenció és que els infants i joves accedeixin a llibres ajustats a la comprensió lingüística del seu nivell, i que aquest vagi augmentant de forma progressiva. Educació remarca que fer aquest llistat és una recomanació per a què triin de forma independent els llibres que volen que llegeixi el seu alumnat, a diferència de les lectures obligatòries de Batxillerat, que aniran designades des del Departament.

En l'àmbit de les matemàtiques, la guia ressalta la importància de fomentar el càlcul mental i la lògica aplicada als problemes. "No es tracta de memoritzar com s'han de fer les operacions, sinó entendre per quin motiu i com es fan", apunten des del Departament. Dedicar sessions breus i freqüents al càlcul mental, i plantejar problemes basats en situacions quotidianes són algunes de les recomanacions, alhora que es proposa incentivar les explicacions raonades quan s'arribi a la solució.

Niubó ha destacat la importància que tots els coneixements exposats a les aules tinguin un suport escrit, bé sigui en llibre de text, fitxes o dossiers elaborats per l'escola. Des del Departament s'assegura que la recerca científica ha evidenciat que els infants necessiten una "guia" que reforci les explicacions que rep oralment o amb activitats experimentals. 

La consellera ha conclòs que, en definitiva, les mesures recollides a la guia són un "cert retorn al que havia estat l'escola durant molts anys", la qual "s'ha constatat que ha perdut pes". "Reforçar l'escriptura i l'oralitat no és mirar enrere, sinó consolidar els elements que fan possible tots els aprenentatges", ha assegurat.

En total, a finals del 2025 hi havia 574.315 afiliacions per compte propi a la Seguretat Social, l’1,1% més que l’any anterior. Aquest increment és inferior al registrat per les afiliacions a compte d’altri, que van augmentar un 2,1%, de manera que el pes del treball autònom sobre el conjunt de les afiliacions va baixar una dècima respecte del 2024, fins al 14,9%.

El ponent de l'informe, Albert Ferrer, ha ressaltat l'increment d'autònoms estrangers. En concret, ha detallat que representen un de cada sis autònoms, alhora que dos de cada tres autònoms estrangers (67,5%) procedeixen d'un país extracomunitari. El seu pes és particularment elevat en algunes comarques costaneres i urbanes, com el Barcelonès, el Garraf, la Selva o el Tarragonès. Així, el 2025 va tancar amb 107.511 afiliacions d'estrangers al RETA, xifra que representa un 15,7% del total del col·lectiu d'autònoms.

L'augment d'autònoms estrangers contrasta amb el d'autònoms nascuts a Catalunya, que mostra "símptomes clars d'estancament", segons el CTESC. Per comarques, el 77% dels autònoms nascuts fora de l'Estat treballen a la demarcació de Barcelona, seguida de Girona (10,3%), Tarragona (9%) i Lleida (3,7%). La seva presència és "especialment significativa" en les àrees metropolitanes i costaneres.

Un 38,2% menys de pensió de jubilació i 550 euros menys en pensions contributives

L’informe també constata que els autònoms es jubilen més tard i cobren menys pensió que els assalariats. L’organisme assenyala que les baixes bases de cotització dels autònoms condicionen les futures pensions i reclama més protecció en matèria de jubilació pel col·lectiu. A més, precisa que els autònoms van accedir a la jubilació 1,4 anys més tard de mitjana que la resta de treballadors i que es van retirar amb 66,5 anys, segons dades referides a tot l’Estat.

El CTESC considera necessari avaluar en profunditat aquest nou sistema de cotització, revisar les llacunes de cotització i millorar la informació que reben les persones autònomes sobre la seva trajectòria de cotització i previsions de pensió.

Pel que fa a la mitjana de pensions contributives -que inclou jubilació, viduïtat, incapacitat, etc-, la diferència entre autònoms i assalariats va ser de 549,8 euros mensuals. Tot i que es va incrementar un 4,6%, la prestació mitjana que van cobrar els treballadors per compte propi va continuar estant un 36,7% per sota de la del règim general amb 949,9 euros. El percentatge es va reduir lleugerament respecte a l’any anterior (37%). “Es va reduint cada any, però de manera molt lenta”, apunta l’informe.

La bretxa també és significativa entre homes i dones. Així, elles van cobrar de mitjana 807,3 euros de pensió, un 27,2% menys que els homes autònoms (1.109,3 euros). En el cas de la pensió per jubilació, la diferència amb els homes autònoms va ser del 23,3%, un percentatge més baix que el del règim general, en el qual la bretxa de gènere s’amplia al 32,7%.

El pes de les dones creix, però només són poc més d’un terç del total

Durant el 2025 les dones autònomes van registrar un creixement de les afiliacions al RETA de l’1,5% per sobre dels homes (+0,9%), guanyant pes en el col·lectiu. Tot i això, van representar poc més d’un terç del total amb un 36,9% d’afiliacions al RETA, mentre que el seu pes en el conjunt de l’ocupació catalana és del 47,9%.

D’altra banda, un dels principals canvis que dibuixa l’informa és la progressiva terciarització del treball autònom, ja que, a finals del 2025, els serveis ja concentraven el 77,8% de les afiliacions, gairebé 4 de cada 5. A molta distància, es van situar la construcció amb el 12,4%, la indústria, amb el 6,2%, i l’agricultura amb el 3,5%.

Una altra característica destacada és l’envelliment del col·lectiu. Les comarques de Ponent i del Pirineu van concentrar un percentatge elevat de persones autònomes majors de 55 anys, sovint vinculades a l’activitat agrària.

Més de la meitat de les sol·licituds de cessament d’activitat es deneguen

Més de la meitat de les sol·licituds de cessament d’activitat són denegades, sobretot per dificultats per acreditar la situació legal. Durant el 2025 es van presentar a Catalunya 2.278 sol·licituds (-10,9%), que van ser denegades en el 56,3% dels casos. La principal causa de denegació és la dificultat per acreditar la situació legal de cessament, que explica el 68,2% de les resolucions desfavorables.

Més assessorament per incorporar la intel·ligència artificial als negocis

El document del CTESC, de gairebé 100 pàgines, inclou diverses recomanacions. Entre aquestes, reclama que les polítiques públiques s’anticipin a les necessitats d’un col·lectiu que es troba en transformació i doni resposta als reptes del relleu generacional i la digitalització, inclosa la intel·ligència artificial (IA).

Entre les actuacions previstes, destaca l’objectiu d’impulsar un servei de diagnòstic, assessorament i acompanyament per a l’adopció de la IA per part de les pimes i les persones treballadores autònomes. També demana accelerar el desplegament de l’Oficina del Treball Autònom com a espai integrat d’informació, orientació i accés als recursos públics, i reforçar l’acompanyament en digitalització, innovació i adopció de noves tecnologies, inclosa la IA.

El president del CTESC, Ciriaco Hidalgo, ha remarcat el pes que tenen els autònoms en l'economia i ha assegurat que són un "pilar econòmic de primer ordre".

Al seu torn, la directora general de Relacions Laborals, Treball Autònom, Seguretat i Salut Laboral, Núria Gilgado, ha defensat que el Govern està "immers" en un pla estratègic per al treball autònom, que pretén poder aplicar-se entre el 2027 i el 2030.

Impacte de la regularització extraordinària de migrants

En la presentació, els autors de l'informe també s'han referit a la regularització extraordinària de migrants. Ferrer ha opinat que hi ha "incertesa" en com afectarà en les dades del 2026, sobretot en termes de volum. "És difícil negar que no pugui tenir un cert impacte, però ara és difícil de quantificar", ha afirmat.

"Estem parlant d'un increment molt significatiu d'un 43% del preu/hora del SAD respecte del 2025", ha posat sobre la taula el conseller de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno, que també ha destacat el canvi de paradigma del nou contracte programa 2027-2030 amb la utilització de les transferències -i no les subvencions- per fer el 98% dels pagaments al món local en matèria de serveis socials. "Això facilitarà l'abonament del Govern, menys feina burocràtica per als ajuntaments i una manera de relacionar-nos de manera més ràpida, eficient i moderna", ha assegurat Moreno. Una altra de les novetats és la integració de totes les àrees bàsiques de serveis socials amb un mateix sistema informàtic de referència (wSocial) per facilitar la gestió i l'intercanvi de dades.

276 professionals EBAS i 472 nous treballadors pels EAIA

El nou conveni amb el món local 2027-2030 reforça els equips d'atenció primària amb 276 professionals addicionals pels Equips Bàsics d'Atenció Social (EBAS), 35,7 milions extra de finançament pel 2027 respecte al 2026 -bàsicament per incrementar els salaris dels treballadors d'acord amb l'IPC- i el finançament de la majoria de consells comarcals. De fet, es passarà de 2 a 14 consells comarcals que arribaran al 80% de finançament dels seus serveis socials, en reconeixement de les dificultats específiques dels territoris rurals i amb una elevada dispersió poblacional.

En l'apartat d'equips d'atenció a la infància i adolescència (EAIA), el contracte programa preveu 472 nous professionals pels EAIA amb una inversió de 10,6 milions d'euros. Pràcticament, es dobla la xifra que hi havia fa tres anys (596) i la xifra serà d'uns 1.090 professionals. En paral·lel, hi haurà una ampliació progressiva dels infants i adolescents vulnerables atesos pels Serveis d'Intervenció Socioeducativa (SIS) fins a assolir una cobertura del 10 per mil el 2030. "Volem passar dels 23.000 actuals als 40.000 en tres anys", ha precisat el conseller de Drets Socials i Inclusió. Finalment, també hi haurà un desplegament gradual del Servei d'Orientació i Acompanyament Familiar (SOAF) a totes les 111 àrees bàsiques de serveis socials de Catalunya.

En l'apartat de cures, a banda de l'increment del preu del Servei d'Atenció Domiciliària (SAD), també es consolidaran els 111 professionals incorporats aquest 2026 per donar suport a l'elaboració dels Plans Individuals d'Atenció (PIA) i així reduir els temps d'espera per obtenir el grau de dependència.

93 educadors de carrer i 133 milions per lluitar contra el sensellarisme

Pel que fa a les polítiques de lluita contra el sensellarisme, el contracte programa preveu incorporar 93 educadors de carrer -74 d'ells el 2027 i 19 nous el 2028- i fins a 22 referents especialitzats al territori; amplia la xarxa amb 1.100 noves places d'urgència, atenció diürna, allotjament temporal, pisos d'inclusió, recursos específics per a dones i programes d'intervenció adreçats a joves i a altres situacions complexes; i reserva 2 milions d'euros per ajuts d'urgència social. En total, els recursos per la lluita contra el sensellarisme sumen 133 milions d'euros, més que duplicant els 62,2 milions del període 2022-2025.

Finalment, pel que fa a polítiques de joventut, el contracte programa del Govern amb el món local incrementa el finançament en un 39% (+3,1 milions d'euros) i aposta per la delegació de competències en punts d'informació juvenil i en les polítiques de participació i associacionisme. Aquesta delegació de competències serà per 10 anys, amb transferències en lloc de subvencions, i directament a tots els municipis de més de 5.000 habitants, mentre que a la resta serà a través dels consells comarcals (137 nous municipis al sistema). En paral·lel, també s'augmenten un 20% els tècnics compartits de joventut amb 15 noves figures per reforçar especialment els territoris rurals.

Segons han confirmat fonts diplomàtiques a l'ACN, Alemanya, Suècia i Lituània han demanat que "no es vinculés" l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec amb l'ampliació de la UE. A més, consideren que el vincle és una manera "de segrestar" la possible adhesió de Montenegro i altres candidats a la UE.

Els ministres dels tres estats membres ja s'havien mostrat reticents en arribar a la reunió. De fet, Mitkus ja havia dit que vincular l'ampliació a l'oficialitat del català és "inacceptable" i que així ho explicaria durant la reunió.

L'alemany, Gunther Krichbaum, també s'hi ha oposat clarament: "Estic en contra d'una bilateralització de la integració europea". De fet, ha criticat que alguns estats membres aprofitin l'ampliació de la UE com a moneda de canvi "per intentar obtenir millors condicions".

Krichbaum considera que Europa "ha de ser forta" davant de l'impuls de la Xina i de Rússia i que qualsevol "amenaça" a la unitat europea "és inútil". Per això, ha demanat "una mica més d'esperit europeu" per evitar tancar les portes als països candidats a formar part del bloc comunitari.

En el mateix sentit, la ministra d'Afers Europeus de Suècia, Jessica Rosencrantz, ha avisat que l'ampliació de la UE i l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec "no haurien de vincular-se". "L'ampliació és una cosa, i les llengües una altra", ha indicat en declaracions als mitjans abans de la reunió.

La ministra sueca també ha recordat que "no es tracta d'una discussió nova" i que, tal com ha defensat el govern de Suècia anteriorment, és "necessari" debatre la qüestió en un grup de treball en l'àmbit d'ambaixadors per esclarir les implicacions de la mesura.

El debat d'aquest dimarts s'ha celebrat pocs dies després que el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, considerés "impensable" incorporar noves llengües al règim lingüístic comunitari abans que el català.

L'objectiu de l'executiu de Sánchez és vincular el debat sobre l'oficialitat de les tres llengües l'ampliació de la UE, aprofitant que Brussel·les vol accelerar els processos d'adhesió, especialment dels candidats dels Balcans, per frenar la influència de Rússia a la regió.

Abans de la trobada, el ministre d'Irlanda, Thomas Byrne, ja havia descartat "cap possibilitat" de prosperar.

"No espero que hi hagi cap resultat avui", ha sentenciat a la seva arribada a la reunió el ministre irlandès. "Escoltarem el que digui el nostre col·lega espanyol i reflexionarem", ha afegit. "El Consell de la UE ja ha emès un dictamen jurídic amb relació a aquesta qüestió i, nosaltres com a presidència —del Consell de la UE, estem obligats a acceptar-ho", ha sentenciat.

Espanya ha explicat "tots els dubtes"

El secretari d'estat espanyol davant la Unió Europea, Fernando Sampedro, ha assegurat que "no hi ha absolutament cap motiu per continuar posposant" l'oficialitat del català. En una atenció als mitjans abans de l'inici de la reunió del Consell d'Afers Generals, Sampedro ha defensat que el govern espanyol ha explicat la proposta reiteradament i que ha atès "tots els dubtes" que han expressat la resta d'estats membres sobre les implicacions jurídiques i econòmiques de l'oficialitat de les llengües cooficials d'Espanya.

En aquest sentit, ha insistit que la UE ha de reconèixer les tres llengües abans que s'incorporin nous països. "Ja és hora", ha sentenciat. Tot i això, de nou, Sampedro ha evitat confirmar si Espanya estaria disposada a bloquejar l'adhesió de nous estats. "Estic convençut que això -l'oficialitat del català- arribarà abans que s'incorporin altres països a la UE", ha assegurat.

Els pagesos alerten que amb el preu del combustible “disparat” i unes ajudes que no compensen el “sobre cost real”, molts es plantejaran reduir les sembres o fins i tot deixar algunes finques sense cultivar. “Des que ha començat el mes de setembre, el preu puja cada dia més, pràcticament 30 cèntims en un mes”, ha alertat Pasqual. A l’explotació que la seva família té a Térmens (Noguera), Pasqual disposa de 10 tractors que consumeixen més de 200 litres al dia, per tant, el consum de gasoil diari s’aproxima als 2.500 litres. A això, cal sumar-hi les màquines de recol·lectar, un total de 3, que consumeixen uns 800 litres. Setmanalment, el consum de gasoil agrícola d’aquesta explotació pot arribar als 10.000 litres i al preu actual fa que sigui “inviable”.

A això cal sumar-hi el clima “especialment dur” d’enguany. L’hivern va ser plujós i es van poder omplir els embassaments, però a partir de l’abril ja van començar períodes continuats de forta calor que han acabat perjudicant els cultius. El cereal d’hivern va patir pèrdues d’entre un 20 i un 30% de producció i ara s’han començat a recol·lectar les primeres finques de panís amb uns resultats “desastrosos” que arriben a sumar minves de 50%. Pasqual ha recordat que el problema està focalitzat en l’aranya roja i la retirada dels productes fitosanitaris que tenien per poder-la controlar. El panís s’ha assecat abans de fer la pinya i els resultats de producció queden molt reduïts.

A la muntanya el panorama tampoc és gaire optimista, ja que les pastures pel bestiar estan seques a causa de la falta de pluja. “Quan no hi ha farratge o no hi ha palla ni cereal, no hi ha ingressos a l’explotació”, remarca Pasqual.

Segons JARC, a Catalunya el cereal és un cultiu estratègic amb més de 477.457 hectàrees conreades, concentrades principalment a les comarques de Ponent. El sindicat denuncia que el sistema d’ajudes vigent només compensa parcialment l’increment del preu del carburant i deixa una part important del sobre cost a càrrec de l’agricultor. A més, les mesures actuals finalitzen el 30 de setembre i, el dia d’avui, no s’ha aprovat cap pròrroga.

JARC demana prorrogar les ajudes al gasoil agrícola més enllà del 30 de setembre; mantenir una fiscalitat reduïda per al gasoil professional agrari; incrementar les ajudes perquè compensin realment el sobre cost suportat; aplicar les ajudes directament en el moment de compra del combustible, simplificant la gestió administrativa; i garantir que els agricultors puguin afrontar amb garanties la campanya de sembra dels cereals.

L’encariment del combustible se suma a altres factors que continuen tensionant la rendibilitat de les explotacions cerealistes, com ara l’elevat cost dels fertilitzants, la volatilitat dels mercats, els efectes dels fenòmens climàtics extrems i els danys de fauna.

Una situació així ja es va viure el 2022 quan va començar la guerra a Ucraïna. La diferència d’ara és, segons Pasqual, que malgrat la pujada del preu del petroli i els fertilitzants, també es van apujar molt els preus del cereal i el farratge, amb la qual cosa hi va haver una “compensació”. Ara el gasoil està molt per sobre del que és normal, els fertilitzants també, però els cereals i farratges no, per la qual cosa “els números no surten”.

L'increment interanual de l'agost d'enguany és el més alt registrat en aquest mes des del període de la pandèmia, des de l'agost del 2021, quan la pujada va ser del 31% interanual en comparació amb el 2020, per la recuperació després de les restriccions de mobilitat provocades per la covid-19.

En el còmput anual entre gener i agost, els hotels catalans acumulen 16.398.670 viatgers, amb un increment del 4,4% respecte del mateix període de l'any passat, i superen per primer cop els 16 milions de registres en aquest període. Hi ha hagut 10.561.306 visitants estrangers entre gener i agost als hotels catalans (+4,2% interanual), als quals se sumen 5.837.364 visitants amb nacionalitat espanyola (+4,6% interanual).

Per demarcacions, els increments interanuals més acusats als hotels es van donar a Tarragona (+9,8%) i Barcelona (+7,5%), que anoten 550.149 i 1.513.053 registres, respectivament. Els visitants als hotels gironins van créixer més lleugerament, un 0,2%, fins als 703.415.

En canvi, els hotels de Lleida van notar una baixada del 2,2% a l'agost en comparació amb el mateix mes de l'any passat, amb un total de 121.924 visitants registrats.

Les pernoctacions superen per primer cop els 9 milions mensuals

El nombre de pernoctacions totals registrades als hotels catalans va ser de 9.064.733 a l'agost, amb un creixement interanual del 2,7%, més moderat que el del nombre de viatgers. Tot i això, és la xifra més alta per qualsevol mes de l'any en la sèrie històrica de l'INE i supera per primer cop el llindar dels nou milions de pernoctacions.

En aquest cas, les pernoctacions en hotels catalans a l'agost van pujar més entre els visitants de nacionalitat espanyola, un 3,1% en comparació amb l'agost de l'any passat, fins a 2.540.045 registres. Paral·lelament, entre els estrangers ho van fer en un 2,6%, fins a les 6.524.688 pernoctacions.

La durada de l'estada manté la tendència a la baixa als hotels catalans, amb 3,14 nits de mitjana a l'agost. Suposa un escorçament en comparació amb la mitjana de 3,23 nits de l'agost de l'any passat.

Catalunya és el segon destí hoteler a l'Estat

Als hotels del conjunt de l'Estat espanyol, les pernoctacions van superar els 48,7 milions a l'agost, amb una pujada interanual de l'1,4%, més moderat que el creixement català. Les pernoctacions de viatgers residents a l'Estat van baixar un 1,1%, mentre que les d'estrangers van augmentar un 2,8%.

Catalunya va continuar sent a l'agost la segona comunitat amb més pernoctacions registrades als hotels tant entre estrangers, amb una quota del 20,6% sobre les xifres estatals, com també entre visitants amb nacionalitat espanyola, amb una quota del 14,9%. Andalusia va ser la comunitat amb més pernoctacions en hotels entre visitants de nacionalitat espanyola (24,4%), mentre que les Illes Balears van liderar les pernoctacions dels estrangers (33%).

Els punts turístics locals amb més pernoctacions en hotels en tot l'Estat van ser Barcelona, Madrid i Calvià.

L'estudi preliminar sobre l'escalfament relacionat amb l'altitud als Pirineus mostren un creixement a tots els nivells, però s'intensifica especialment a la franja intermèdia. "Aquest fenomen pel qual l’escalfament és més intens en determinades franges d’altitud de la muntanya està demostrat en diferents massissos, però encara no s’havia provat al Pirineu", ha explicat el tècnic de Meteocat Pere Esteban.

A les altituds entre els 1.500 i els 2.200 metres, l'augment mitjà de temperatura és de 0,77ºC per dècada per a la temperatura màxima, l'equivalent a un increment d'1,8ºC en 24 anys, i de 0,86ºC per dècada per a la temperatura mínima, és a dir, 2,1ºC en el mateix període. Pel que fa a les estacions de l'any, l'hivern és el que registra els increments més destacats, amb un augment de 2,9ºC en la temperatura màxima i de 3,1ºC en la mínima durant els darrers 24 anys.

La neu podria tenir relació amb aquest escalfament especialment present a zones intermèdies. "Per sota de 1.500 metres ens trobem una zona amb neu escassa i esporàdica, i per sobre de 2.200 metres és una zona que manté una coberta nival persistent durant l’hivern i que es pot allargar cap a la tardor o la primavera malgrat l’escalfament global, així que podria haver-hi correlació", ha expressat Esteban.

20 dies menys de glaçada per any al Pirineu que fa set dècades

Els primers resultats de l’estudi s'han presentat aquest dilluns a l’estació de muntanya de la Vall de Núria, de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que acull avui i demà unes jornades tècniques del projecte Life europeu Pyrenees4Clima. Durant l'esdeveniment, Meteocat també ha presentat un altre estudi que constata que la temperatura de l'aire dels Pirineus segueix augmentant. El massís perd tres dies de glaçada per dècada (temperatura mínima sota 0 °C) i guanya 4,9 dies d’estiu per dècada (dies amb temperatura màxima superior als 25 °C). Això suposa que els Pirineus ara tenen 20 dies menys de glaçada que l'any 1959 i 32 dies més d'estiu en el mateix període.

El comissari grec ha dit que es tracta d'una crisi energètica "sense precedents" amb una gran "volatilitat", perquè els preus del combustible i del fuel d'aviació són molt elevats. A més, continuen augmentant i estan "exposats" a decisions geopolítiques fora del control de les autoritats europees.

Per aquest motiu, ha fet una crida a "protegir" els interessos del continent a curt i a llarg termini, "reduir" les dependències energètiques i treballar amb socis alternatius i "fiables" per promoure la innovació i l'eficiència en el sector.

La ministra de Transport de Luxemburg, Yuriko Backes, ha dit que cal intercanviar bones pràctiques per descarbonitzar el sector. En declaracions als mitjans de comunicació, ha assegurat que els estats membres han de fer front als "reptes" necessaris per a aconseguir els objectius climàtics.

Un missatge compartit pel seu homòleg maltès, Chris Bonett, qui ha qualificat la reunió a Dublín d'aquest dilluns "d'important" perquè definirà el sistema de transport de la pròxima dècada. A més, ha dit que cal posar-se d'acord en un full de ruta per impulsar la descarbonització i així tenir uns vehicles amb emissions netes i respectuosos amb el medi ambient.

Segons Bonett, els estats membres estan "units" per assegurar "que les futures generacions viuen en un món millor" que l'actual.

A la reunió, també es debatrà sobre la seguretat viària. Tzitzikostas ha qualificat "d'inacceptable" que morin unes 20.000 persones a les carreteres europees. Així, ha fet una crida a aprofitar les noves tecnologies perquè ofereixen "una gran quantitat d'oportunitats per reduir els accidents".

Després del tancament del canal d'Urgell l'any 2023 per la sequera i d'una època de menor plantació de panís per "por" a la falta d'aigua del 2024, l'any passat el sector va viure una campanya "correcta". Les previsions de remuntar de manera definitiva es van esfumar a mitjans d'aquest estiu, quan els agricultors van veure proliferar la plaga de l'aranya roja als seus cultius. Aquest àcar provoca la mort de la planta abans que les pinyes de panís hagin madurat amb normalitat. "La mida de les pinyes s'ha reduït a la meitat i algunes només tenen cinc o sis grans", ha exemplificat Llaràs, qui ha afegit que en camps on es preveien rendiments de 15.000 quilos per hectàrea finalment se situen en 9.000.

Es tracta d'una situació "mai vista" per pagesos com el Camilo Solsona, qui ho atribueix a la prohibició de fitosanitaris per part de la Unió Europea. Tot i que tècnics del sector han testat l'alliberació de depredadors naturals de l'àcar, la prova pilot "tampoc ha funcionat bé", segons Solsona. Aquest pagès de Torregrossa, lamenta la falta d'alternatives i ha decidit que, de cara l'any vinent, plantarà menys panís. En el seu cas, la producció ha minvat un 40%. "Treballo pràcticament a pèrdues, no compensa", ha sentenciat. A més a més, els costos de producció s'han incrementat i, tenint en compte que "el cultiu de panís és exigent amb nitrogenats i carburants", Llaràs conclou que "sense alternatives al principal fitosanitari per controlar l'aranya roja, el cultiu de blat de moro es farà molt difícil".

Les primeres dades de les cooperatives cerealistes situen la producció de blat de moro en unes 215.000 tones, davant les 335.000 previstes inicialment, fet que suposaria perdre entre 100.000 i 117.000 tones. A Catalunya hi ha prop de 26.000 hectàrees dedicades al conreu de blat de moro, segons les declaracions de la DUN, i les cooperatives concentren el 42% de la producció de conreus herbacis, segons detalla la FCAC.