L’ajuntament d’Algerri presentarà abans de finals d’any la candidatura perquè l'església de Nostra Senyora de la Purificació sigui declarada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Aquest dimarts es va fer davant de la façana de l'església barroca d'Algerri una xerrada sobre ’Algerri i les esglésies del segle XVIII a les terres de Lleida: un conjunt excepcional en el Barroc Català’’. La historiadora de l’art, Maria Garganté, va presentar el seu estudi sobre aquest temple que el relaciona amb un context regional més ampli on l'art sacre i barroc es va difondre amb molta facilitat des de la segona meitat del segle XVIII.

Aquest estudi serà l'informe acadèmic que formarà part de la candidatura de l'església de Nostra Senyora de la Purificació d'Algerri al reconeixement de Bé Cultural d'Interès Nacional.

Segons el professor agregat de la UAB, Jesús Brufal, d’Algerri, un cop aturat el cop dels problemes estructurals que va patir el temple fa tres anys és important que sigui declarat com a BCIN per poder continuar amb el procés de rehabilitació.

Segons el mateix Brufal, encara hi ha molts aspectes on actuar. Diu, per exemple, que cal consolidar la façana, ja que actualment presenta encara moltes esquerdes i en aquest sentit assenyala que la declaració del temple com a BCIN (actualment és un BCIL, Bé Cultural d’Interès Local) implicaria un marc normatiu més restrictiu amb una major involucració del Departament de Cultura al mateix temps que l’església tindria més possibilitats d’optar a determinades subvencions.

L’església de  Nostra Senyora de la Purificació d’Algerri està dedicada a la Mare de Déu de la Candelària, la festivitat de la qual s’escau el 2 de febrer.

És barroca i va ser reformada entre el 1773 i el 1778. Consta de tres naus, cobertes amb voltes d'arestes, i sobre el creuer hi ha una cúpula. Té una de les façanes barroques més grans de Catalunya i destaca el coronament ondulat i quatre grans pilastres que emmarquen la porta.

L'Església de Nostra Senyora de la Purificació d'Algerri va reobrir les portes a finals de 2021 després de 3 anys i 8 mesos tancada al culte a causa de danys a la fonamentació de l'edifici. Les obres de rehabilitació van consistir en buidar manualment i omplir de formigó els contraforts de les façanes laterals amb l'objectiu de reforçar els fonaments i evitar, així, que el temple pateixi nous moviments que puguin fer aparèixer noves esquerdes en l'estructura.

L'arquitecte encarregat dels treballs, Miquel Àngel Sala, va indicar aleshores que el temple, que data del 1772, arrossega problemes des del primer dia ja que es va construir en un terreny "poc competent". A més, aquests problemes es van agreujar pel cimbori i la cúpula que, segons és té constància, hi havia a l'edifici i que van provocar enfonsaments i moviments en la seva estructura.

Així, aquesta darrera actuació va permetre corregir les patologies estructurals de l'edifici. En concret, els treballs han consistit en buidar manualment i omplir amb formigó els contraforts de les façanes laterals per evitar que l'edifici es continuï movent.

En total, el projecte va tenir un cost de 453.556,66 euros, finançats amb diverses subvencions públiques i amb aportacions del Bisbat de Lleida i dels fidels de la parròquia d'Algerri. Quant a ajuts públics, 195.936,84 euros provenen del Programa Operatiu Feder, 37.546 euros del Departament de Cultura i 100.000 euros de la Diputació de Lleida.

Durant el temps que l'església va estar tancada al culte les celebracions i activitats pastorals es van fer al local social.