L’Ajuntament de Ponts clourà aquesta tarda el cicle de conferències bimensuals (gener-novembre, un total de sis al llarg d’aquest 2024) comissariat conjuntament amb el Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals de la Universitat de Lleida coincidint amb la data exacta de la citació, el 1024, de Sant Pere al document dipositat a l’Arxiu Capitular de l’Urgell (pergamí número 235). La primera referència a l'església de Sant Pere apareix documentada per primera vegada a recer d’un famós judici celebrat en presència dels comptes Ermengol II d’Urgell, Berenguer Ramon I de Barcelona i la seva mare, i la comtessa Ermessenda, així com el jutge Ponç Bonfill i Marc i altres prohoms. De fet, el bisbe d’Urgell, Ermengol, compareix en aquest context per reclamar a Durand, abat de Santa Cecília d’Elins, l’església de Cortiuda i els delmes i les primícies de Castellbò.

Aquest és el peu des del punt de vista històric que ha articulat el cicle de conferències organitzades per l'Ajuntament de Ponts i la Universitat de Lleida en què historiadors i especialistes com Oliver Vergés, Jordi Bolós, Carles Gascón, Flocel Sabaté, Joan J. Busqueta i Núria Preixens han donat context històric a la commemoració que es viu aquest any. Així doncs, aquest 1 de novembre de 2024, mil anys després de la realització del judici, finalitza el cicle en qüestió amb una sessió conduïda pels professors Joan J. Busqueta i Núria Preixens basada en la presentació i anàlisi del document de 1024.

Així mateix, per donar una rellevància major a l'acte solemne de commemoració, la sessió inclourà diverses actuacions musicals proposades pel violinista amb arrels pontsicanes Francesc Guzman. D’aquesta manera, la col·legiata de Sant Pere de Ponts acollirà a partir de les 19 hores l’Estudi per a violí sol de J. Lluís Guzman; l’obra d’encàrrec i estrena per a violí sol 1024-2023 de l'autor Xavier Palà; el duo per a violí i clarinet Variacions i fantasia sobre dues cançons tradicionals arranjades per Francesc Guzman, i els duets de violí Cançons tradicionals de Ponts i voltants arranjades per J. Lluís Guzman. Guzman estarà acompanyat pel clarinetista Lluís Casanova i per la també violinista Ariadna Padró. Cal destacar que també hi tindrà lloc l’estrena d’una composició breu al·lusiva al Mil·lenari a càrrec del músic local Xavier Palà Nosàs.

Recta final del Mil·lenari de Sant Pere de Ponts

El Mil·lenari de Sant Pere de Ponts encara la seva recta final amb una sèrie d’activitats encapçalades per la commemoració del Dia dels Mil·lenaris de Sant Pere (2024) i de l’Abadia de Montserrat (2025), que comptarà amb una missa concelebrada dedicada a ambdós mil·lenaris i una trobada de grups i entitats culturals i socials de Ponts a l’exterior de la basílica. L’acte disposa de places limitades, els ocupants de les quals també podran pujar a venerar la Santa Imatge i assistir a la projecció a la mateixa basílica del videomapatge LUX SPLENDES, creat amb motiu del Mil·lenari de Montserrat.

Finalment, dos plats forts serviran per tancar la celebració del Mil·lenari de Sant Pere de Ponts. Parlem, d’una banda, de l’estrena de la Suite del Mil·lenari de Sant Pere de Ponts el proper 22 de novembre a les 18.00 hores a la Sala 1 d’Octubre, amb entrada gratuïta. Es tracta d’una cantata signada pel músic barceloní establert a la Segarra Joan Díaz i composta per a l’ocasió a partir de quatre poemes d’autors locals que es donarà a conèixer coincidint amb el dia de Sant Cecília. De l’altra, la presentació del cinquantenari dels Amics de Sant Pere (2025) i el concert extraordinari de Tarta Relena, amb un preu únic de 15 euros, que el 22 de desembre a partir de les 18 hores posaran el punt final al programa d’activitats extraordinari amb què s’ha commemorat el mil·lenari al llarg de l’any.

Una mica d’història

Sant Pere de Ponts va ser la seu d’una antiga canònica agustiniana creada al segle XI sota el patronatge dels comtes d’Urgell. Actualment només se’n conserva l’església, que es degué edificar a partir de les donacions comtals dels anys 1091-1094 i que, darrerament, ha estat restaurada en gran part per l’Associació Amics de Sant Pere de Ponts, institució que hi ha efectuat successives campanyes de reconstrucció durant prop d’una vintena d’anys. Fruit de la seva tasca incansable, l’Associació ha rebut reconeixements molt rellevants, entre els quals destaca la Creu de Sant Jordi atorgada pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

La primera referència històrica que en tenim data de l’any 1024, quan Durand, abat de Santa Cecília d’Elins, restituí l’església de Cortiuda i d’altres béns eclesiàstics a Ermengol, bisbe d’Urgell, en un judici celebrat a l’interior del temple en presència dels comtes de Barcelona i d’Urgell, acompanyats dels seus magnats. Un diploma del 1089 ja esmenta els canonges a propòsit de la renúncia que va fer-ne un tal Pere, fill d’Arnau i senyor de Ponts, de la possessió simoníaca que tenia sobre aquest temple.

La canònica va obtenir importants donacions comtals a la zona de Balaguer, les quals van ser ratificades el 1094, un cop conquerida la ciutat. Al seu entorn, l’any 1143, el comte Ermengol VI va dotar l’església de Sant Pere amb tres masos als termes de Ponts, Agramunt i Alòs de Balaguer respectivament.

El mes de març de 1839 les tropes carlistes van expugnar i incendiar el castell i l’església de Sant Pere. El cimbori octogonal i la coberta de la volta dels peus de la nau van quedar destruïts. La incúria posterior va abocar l’edifici a un progressiu deteriorament, recentment aturat gràcies als treballs de consolidació i reconstrucció. L’abril de 1931 l’església va ser declarada Monument Nacional de Catalunya per la Generalitat Republicana.

Sobre el monument

Des del punt de vista arquitectònic, l’església de Sant Pere de Ponts és un edifici d’una sola nau amb capçalera trilobulada, formada per tres grans absis disposats en forma de creuer; a l’interior l’absis central presenta, a més, tres grans fornícules buidades en el gruix del mur. La nau està coberta amb volta de canó, dividida en tres trams emmarcats per dos arcs faixons i un arc triomfal a l’acabament. S’ha reconstruït la volta hemisfèrica, sostinguda sobre trompes, de la part superior del creuer i la torre o cimbori octogonal construïda a la part central de la capçalera, del qual només restaven, originalment, dues trompes i un fragment del mur. Externament la torre es compon de dos estrats o pisos decorats amb finestres geminades, partides per un mainell de secció poligonal.

La singularitat del conjunt és remarcada per l’organització externa dels murs, especialment en el sector de la capçalera. Els estilemes decoratius, de tipus llombard, es manifesten en les arcuacions cegues que ressegueixen la part superior dels murs. Als absis les arcuacions apareixen espaiades per lesenes i contenen una galeria de finestres cegues de punt rodó a la part superior.