Els conreus que combinen diverses hortalisses tenen menys bacteris resistents als antibiòtics. Així ho revela un estudi que recentment s’ha publicat a la revista ‘Advance Science’, i en què hi ha participat investigadors del CREAF i el CSIC. La recerca ha permès determinar que fomentar els policultius o conreus rotatius redueix la propagació de bacteris resistents a antibiòtics en sòls agrícoles. Amb més diversitat de vegetals, les arrels alliberen més varietat d’exsudats, compostos que són una font d’aliment per als bacteris, i afavoreixen, així, la generació de comunitats microbianes més beneficioses en detriment de les nocives, i redueix entre un 20% i un 50% l'abundància de gens de resistència a antibiòtics i elements genètics mòbils.

Els investigadors destaquen que el Banc Mundial dels Aliments preveu que el 2050 els bacteris resistents als antibiòtics podrien arribar a provocar més de deu milions de morts anuals, sobretot per la presència de microorganismes en terrenys agrícoles. Les dades que han obtingut en la recerca determinen que la clau de la seva presència en abundància o no rau en els compostos que les arrels alliberen al sòl, coneguts com a exsudats, com ara sucres, hormones, vitamines, àcids orgànics i aminoàcids, que són una font d'aliment per a aquests organismes microscòpics.

Com més diversitat d'exsudats, més s'afavoreixen les poblacions de bacteris innocus. “Fomentar la diversitat de cultius mitjançant la combinació de diferents espècies de plantes, en lloc d'abusar dels monocultius, pot reduir significativament l'abundància de bacteris resistents antibiòtics en sòls agrícoles”, destaca Josep Peñuelas, investigador del CSIC en el CREAF i un dels coautors de l'estudi.

En aquest sentit, apunta que en els estudis duts a terme han vist com augmentar en dues i tres vegades la diversitat es redueix fins al 50% la presència d'agents de resistència als antibiòtics en cultius. “Reduir la propagació de bacteris resistents als antibiòtics en sòls agrícoles és crucial perquè representen un greu risc per a la salut pública, poden conduir a infeccions difícils de tractar”, afegeix.

Peñuelas destaca que la contaminació dels terrenys agrícoles amb bacteris resistents pot transferir-se als humans a través de la cadena alimentària, comprometent l'eficàcia dels tractaments amb antibiòtics i amenaçant l'efectivitat de la medicina moderna. “D'aquest estudi es dedueix immediatament és que cal fomentar l'ús de policultius o cultius rotatius, cosa que augmenta la diversitat vegetal, potència la col·laboració de diferents espècies de sols, redueix la competència de bacteris resistents amb gens de resistència”, destaca l’investigador.

De la mateixa manera, assenyala la necessitat de reduir l'ús d'antibiòtics en la ramaderia, prevenint així la introducció de bacteris resistents a través dels excrements que s'utilitzen com a fertilitzants. Com a tercera mesura, també apunta que cal evitar l'ús d'aigües residuals per irrigar els camps: “Poden contenir restes d'antibiòtics i microorganismes, i si evitem el seu ús minimitzem la contaminació dels sòls agrícoles”, detalla.

Procés d’experimentació

L'experiment s'ha dut a terme durant set mesos en gairebé un centenar de testos que simulaven un sòl agrícola. A cada test es va afegir adob d'origen animal, que s'utilitza normalment per a fertilitzar la terra, i a la meitat dels testos es va conrear una sola espècie de planta, simulant el monocultiu, i a l'altra meitat es van combinar entre 3 i 4 espècies: enciam, tomàquet, all, alfals, api i pebrot.

A més, també es va plantar sobre tres tipus de sòl: al negre, amb molta matèria orgànica, on van observar una reducció de gens de resistència a antibiòtics del 51,2%, i al fluvoaqüàtic i al vermell, amb menys matèria orgànica, on es va reduir prop d'un 20%. Per a quantificar els gens de resistència a antibiòtics i els elements genètics mòbils es van aplicar tècniques avançades de genètica com ara qPCR, també anàlisi metagenòmics, microbiològics i de xarxes microbianes, tècniques que ajuden a identificar les espècies bacterianes, quines d’elles són portadores de gens resistents i quina és l'abundància d'aquestes seqüències d'ADN resistent.

Entre els bacteris que afavoreixen la salut del sòl i redueixen la propagació de gens resistents assenyalen el fílum dels bacteris fixadors de nitrogen o els actinobacteris, que eren més abundants als testos amb major diversitat de cultius. En canvi, els proteobacteris o firmicuts, que tenen una major capacitat per a portar i transferir gens de resistència a antibiòtics a través d'elements mòbils, es van trobar en major abundància als testos que simulaven el monocultiu.

L’estudi l'han liderat la Universitat Normal de Nanjing a la Xina, amb la participació del CREAF i el CSIC a l’Estat espanyol, així com el Centre de Recerca d'Enginyeria de Jiangsu per a la Utilització del Sol i l'Agricultura Sostenible i el Centre Jiangsu per a la Innovació Col·laborativa en Informació Geogràfica també situats a la Xina.