Enguany se celebra l’Any Josep M. Llompart, impulsat pel Departament de Cultura a través de la Institució de les Lletres Catalanes per commemorar el centenari del naixement del poeta, editor i activista mallorquí. L’acte de presentació s’ha fet aquest dilluns en una roda premsa en què han participat el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Eduard Escoffet, i el comissari de la commemoració, Jaume C. Pons Alorda.

Així doncs, la commemoració de l’Any Llompart, declarada tant a Catalunya com a les Illes Balears, ha de servir per difondre de nou l’obra d’un dels noms imprescindibles de la cultura en llengua catalana, com a poeta, crític literari, assagista i activista cultural. La commemoració impulsarà la relectura i l’estudi de la seva obra des de noves perspectives.

Un extens programa de recitals poètics i espectacles, presentacions de llibres, actes acadèmics, exposicions, conferències i iniciatives diverses permetran, al llarg de l’any 2025, difondre l’obra de Llompart en festivals, biblioteques, centres culturals, llibreries i centres educatius.

El primer gran acte vinculat a la commemoració tindrà lloc el 21 de març, Dia Mundial de la Poesia. En l’edició d’enguany, la divuitena, s’ha triat com a protagonista el poema «Desamor» de Josep M. Llompart. Com és costum, s’ha elaborat un fullet amb aquest poema i la seva traducció a vint-i-tres llengües diferents, així com un dossier didàctic que donarà eines per treballar el poema i l’autor als centres educatius, es promouran una gran quantitat d’activitats dedicades a la poesia arreu del territori i s’organitzarà un acte central al CCCB de Barcelona el mateix 21 de març, a les 19 h.

Amb aquest acte es culminaran el conjunt d’iniciatives, presencials i a través de la xarxa, promogudes per a l’ocasió, tant dins de l’àmbit lingüístic català com fora d’aquest, pels organitzadors, amb la col·laboració de totes les entitats i persones que s’hi hagin volgut sumar. En paral·lel, tots els Serveis Territorials de Cultura organitzaran actes centrals als seus territoris dedicats a la poesia i a Llompart.

El 26 de juny a les 19 h tindrà lloc a Barcelona l’acte central de l’Any Llompart. L’acte se celebrarà al Palau Requesens, l’espai que acollirà la futura Casa de les Lletres. Durant l’acte es reivindicaran totes les facetes de la figura i l’obra de Llompart des d’una perspectiva actual, amb l’objectiu d’oferir una relectura contemporània de la seva poesia.

Josep M. Llompart (Palma, 1925-1993) va començar als anys quaranta la seva activitat com a escriptor. Quan era estudiant va descobrir algunes de les plomes de la literatura catalana contemporània i llavors va començar a escriure els seus primers poemes en català.

No va ser fins a la dècada de 1960 que va començar a publicar llibres de versos, alguns dels més celebrats són Poemes de Mondragó (1961), La Terra d’Argensa (1972), Memòries i confessions d’un adolescent de casa bona (1974), Urbanitat i Cortesia (1979), Mandràgola (1980, Premi de la Crítica Serra d’Or i Premi Nacional de la Crítica), La Capella dels Dolors i altres poemes (1981, Premi Lletra d’Or).

A partir de la dècada de 1950 i fins al final de la seva vida, Josep M. Llompart també es va dedicar a l’articulisme i a la crítica literària en publicacions com Raixa, Vida Nova, Diario de Mallorca, Última Hora, Cap d’Any o Papeles de Son Armadans. El 1964 va començar a treballar d’assessor literari de l’Editorial Moll, des d’on donaria a difondre algunes de les obres més importants en llengua catalana de la segona meitat del segle XX. A més, durant els anys setanta va encetar una etapa com a traductor. Un dels seus llibres més consultats és La literatura moderna a les Balears (1964), primer manual de la literatura contemporània a les illes.

Va merèixer càrrecs destacats: la presidència de l’Obra Cultural Balear entre el 1978 i el 1986, la presidència de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana entre el 1983 i el 1987, el nomenament com a membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans el 1985 o la presidència de la Federació Llull d’Entitats Culturals dels Països Catalans el 1990, entre d’altres. L’any 1982 va ser distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi.

Després de la mort de Llompart es varen publicar el llibre de memòries Vocabulari privat (1993), compartit amb Antònia Vicens, i els reculls d’articles literaris Els nostres escriptors (1996) i El llac i la flama (1997). E 2018, quan es van commemorar els vint-i-cinc anys del seu traspàs, El Gall Editor va publicar l’edició definitiva de la Poesia completa de Josep M. Llompart.

El comissari

Jaume C. Pons Alorda (Caimari, 1984) és escriptor, traductor, editor, crític literari, professor i gestor cultural. Llicenciat en Filologia Anglesa per la UIB i màsters en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i en Gestió Cultural a la UAB i a la UOC respectivament.

Els seus darrers llibres són els poemaris Riu, bèstia (Lleonard Muntaner, Editor, 2021) i Mil súmmums (AdiA Edicions, 2022), així com l’assaig Les cendres de Pasolini (Lleonard Muntaner, Editor, 2024). Entre altres volums col·lectius destacats, va participar en el recull de tributs a Josep M. Llompart Mai no et deturis. Homenatges de Llompart (AdiA Edicions, 2018).

Ha traduït al català Walt Whitman, Penelope Fitzgerald, William Wordsworth, Elizabeth Bishop, Edgar Allan Poe, William Blake o Iris Murdoch.

Treballa com a editor de les col·leccions de narrativa Artificium i Debiaix de Lleonard Muntaner. També s’ha encarregat de difondre reculls panoràmics com Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans (Documenta Balear, 2008) o Evidències cel·lulars: poesia emergent en català (Edicions UAB, 2009).

Com a gestor cultural, ha organitzat nombrosos actes en què ha ajudat a projectar les obres de figures contemporànies o d’altres generacions, com el cas de les dues edicions fins ara de Llegats vivents, un gran recital patrimonial al Palau de la Música Catalana amb els sèniors poètics més importants de les lletres catalanes. Ha escrit articles per a publicacions periòdiques i també recomana lectures al pòdcast L’Illa de Maians i al magazín de tarda La Selva.

Per la seva tasca, ha rebut guardons com el Premi Ciutat de Palma Joan Alcover de Poesia, el Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, el Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler, el Premi de la Crítica Serra d’Or o el Premi Cavall Verd Rafel Jaume en dues ocasions.