Aquesta 3a edició reafirma la Jornada com a punt de trobada professional per al sector porcí de la Noguera, després de l’èxit d’assistència aconseguit en les dues anteriors, superant els 400 assistents. La trobada, que està dirigida a productors, industrials, proveïdors de serveis i cooperatives, agruparà empreses rellevants en diferents àmbits del sector ramader porcí. D’aquesta manera, hi haurà representació empresarial local, així com també catalana, espanyola i internacional.

D’altra banda, aquesta jornada es posiciona com un esdeveniment de primer nivell amb la participació dels principals experts i referents del sector porcí que, de fet, han format part de la trobada des de la primera edició: el Sr. Miguel Ángel Higuera, president d’APROGAPOR; el Sr. Miquel Àngel Bergés, director dels mercats de porcí, cereals i farratges de Mercolleida; i el Sr. Albert Morera, director general de la divisió de porcí de Vall Companys.

Seguint el format de l’any passat, la jornada es desenvoluparà durant tot el dia.

Al matí, tindran lloc dues ponències formatives: “Bioseguretat, des de quan et preocupa?”, a càrrec del Sr. Josep Casanovas, coordinador de Bioseguretat de Cincaporc, i “Menys diarrees, més quilos: protegeix el rendiment dels teus garrins”, a càrrec de la Sra. Glòria Abella, responsable de l’equip veterinari de Boehringer Ingelheim Animal Health España.

A la tarda, seguiran dues conferències i una taula rodona sobre les noves tendències en el món porcí. Obrirà el bloc el Sr. Carles Sánchez, del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, amb la conferència “Situació actual de la PPA a Catalunya”. Seguirà el Sr. Miguel Ángel Higuera, president d’ANPROGAPOR i, finalment, hi haurà la taula rodona “Perspectiva del sector porcí, on som i on anem?”, amb el mateix Sr. Miguel Ángel Higuera, el Sr. Miquel Àngel Bergés, director dels mercats de porcí, cereals i farratges de Mercolleida, i el Sr. Albert Morera, director general de la divisió de porcí de Vall Companys. Moderarà el Sr. Vicens Enrique Tarancón, veterinari i coordinador del GSP Lleida.

En paral·lel a les xerrades, hi haurà habilitat un espai expositiu per a les empreses patrocinadores en una carpa exterior ubicada al costat del Cubtural, edifici municipal on s’allotjarà la jornada. D’aquesta manera, es vol reforçar la presència de les empreses que donen suport a la jornada, així com el contacte directe entre els diferents agents del sector. La trobada, com ja és habitual, finalitzarà amb un refrigeri i networking entre els participants.

ASSOCIACIÓ DE DEFENSA SANITÀRIA D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

L’Associació de Defensa Sanitària d’Artesa de Segre i Comarca (ADARCO) és una associació sense ànim de lucre que aglutina els propietaris de porcs d’Artesa de Segre i la seva comarca d’influència. Està formada per ramaders independents i ramaders associats a diferents empreses i cooperatives.

Constituïda el maig de 1983 amb un cens de 3.000 reproductores i 12.000 porcs d’engreix, l’ADS va ser pionera a les terres de Lleida i ha anat creixent amb el sector fins a l’actual xifra de 24.000 reproductores i 260.000 porcs d’engreix.

La raó de ser de l’ADARCO és la millora de l’estat sanitari de les explotacions, així com de la seva rendibilitat, sempre mantenint una constant vigilància mitjançant el contacte amb els ramaders i amb les fonts d’informació per tal d’evitar problemes de tipus sanitari en els animals. S’encarrega de les analítiques obligatòries del porcí i potencia alhora les mesures de bioseguretat.

L’Associació té una relació estreta amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya i, des de l’any 2012, s’acull al conveni DARP-Sector Porcí, per al qual el laboratori de referència és el GSP de Lleida.

L'ajut està dotat amb 2,3 milions d'euros, dels quals 1,5 milions es destina al sector apícola i 800.000 al sector cunícola. Els interessats en demanar-lo ho poden fer per via telemàtica del 10 al 26 d'octubre, ambdós dies inclosos, sempre que compleixin amb els requisits que estableix l'administració.

En el cas de l'apicultura, cal que les explotacions tinguin un mínim de 50 arnes i els ajuts preveuen fins a 16 euros per arna per als apicultors professionals que fan transhumància, és a dir que traslladen els ruscos per aprofitar les diferents floracions, i fins a 10 euros per arna per a la resta. Pel que fa a la cunicultura, hi poden optar les explotacions amb un mínim de 15 femelles reproductores. L'import previst és de fins a 8 euros per animal, una quantitat que s'ajustarà en funció del nombre de sol·licituds presentades i del pressupost disponible.

La directora general d'Agricultura, Rosa Altisent, ha indicat que els requisits per accedir a la convocatòria són "senzills" amb l'objectiu que els professionals s'hi puguin acollir "simplement fent la sol·licitud" i sense haver de fer "cap tràmit burocràtic més". "Sabem que darrere de cada explotació hi ha una activitat econòmica, llocs de feina i arrelament al territori i, per tant, amb aquests ajuts el que volem és que no continuï disminuint aquesta capacitat productiva i poder ajudar el sector a fer front a aquests moments tan complicats", ha afegit.

Altisent ha afegit que es tracta d'una nova línia d'ajuts i que un cop els professionals hagin rebut les compensacions, el Departament en farà seguiment per veure si cal mantenir la mesura en el temps. De fet, aquesta és una reclamació que fa Miquel Cantons, productor de mel de Camarasa, que considera que caldria mantenir les ajudes, ja que és un sector que "està molt castigat".

En el cas de les abelles, a més de la pujada dels costos de producció, sobretot del gasoil, enguany també cal sumar-hi els efectes de la sequera que han fet baixar la producció de mel. El motiu és que la falta d'aigua ha assecat les plantes de l'entorn fins al punt que alguns productors s'han vist obligats a administrar aliment suplementari dins les arnes perquè les abelles puguin "sobreviure".

Cantons ha alertat que les sequeres cada vegada són més recurrents i això ha fet reduir gairebé a la meitat els quilos de mel que obtenen. "Abans podíem fer uns 20 quilos de mel per caixa. Ara, si arribem a 10 ja és molt", indicat. Aquesta pèrdua de productivitat també es deu al fet que ara moren més abelles per l'atac de l'abellerol, la vespa asiàtica o la Varroa -un àcar-.

En el seu cas, Cantons ha explicat que l'ajut del Departament l'utilitzarà sobretot per "comprar menjar" perquè les abelles puguin arribar a la primavera, per "comprar més eixams per cobrir les baixes" i per "pagar el gasoil de les transhumàncies".

Cada vegada hi ha menys explotacions

Segons el Departament d'Agricultura, aquest 2026 a Catalunya hi ha 1.090 explotacions apícoles. El 2018 es va arribar a un pic de 1.215 explotacions, però des de llavors la tendència ha anat a la baixa i des de 2022 s'han perdut 99 explotacions, un 8,3%.

Pel que fa al nombre d'arnes, la tendència també és negativa i en els darrers quatre anys s'han perdut 12.359 arnes, un 9,9%. Actualment, hi ha 112.455 arnes repartides arreu de Catalunya.

Cada vegada queden menys apicultors perquè els números no surten. Entre el 2018 i el 2024, les explotacions perden cada any de mitjana 5,51 euros per quilo de mel, que equival a 44,42 euros per arna.

Pel que fa al sector cunícola, a Catalunya s'ha passat de 957 explotacions el 2014 a 326 el 2026. Suposa una disminució de 631 granges, un 65,9% menys en poc més d'una dècada. En aquests dotze anys també ha caigut el nombre de conills, que ha passat d'1,6 milions a 583.108.

Pel que fa a la rendibilitat, el sector del conill també arrossega números vermells des de fa, com a mínim, vuit anys. En concret, les explotacions perden cada any de mitjana 0,55 euros per conill, que equival a 21,79 euros per mare.

Segons ha explicat l'INCAVI en un comunicat, la manca de pluges durant la primavera i l'estiu, sumada a les altes temperatures durant les fases de desenvolupament i maduració del raïm, han acabat "limitant part del potencial productiu de moltes vinyes".

Les dades difoses aquest dimecres compten la producció fins al 13 d'octubre i detallen que les varietats blanques continuen representant prop de tres quartes parts de la producció catalana, amb més de 272 milions de kg collits aquest 2026.

En el comunicat, l'INCAVI recorda que la campanya del 2026 ha estat marcada per l'avançament del calendari de collita a bona part de les zones vitivinícoles. També ressalta el "bon estat sanitari" del raïm i diu que, a diferència d'altres campanyes, no s'han registrat "incidències importants" derivades de malalties.

La Comissió per a la vulnerabilitat estarà activa, de forma continuada, tot l’any per donar cobertura a les diferents activitats de la campanya agrària relacionades amb altres cultius que no són fruita dolça com ara l’oliva i l’ametlla

La Generalitat treballa per facilitar l’acompanyament a les persones que s’han beneficiat de la regularització extraordinària de migrants, que, a partir de l’any hauran d’acreditar que tenen un contracte de feina o bé que estan en recerca activa de feina per renovar la seva situació. Una de les opcions en què se centra és en promoure la participació d’aquestes persones en el Programa “Forma i contracta”, finançat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), que té l’objectiu de qualificar les persones per cobrir les necessitats de contractació de les empreses, mitjançant la realització d'accions formatives destinades preferentment a persones aturades. Així ho ha avançat la delegada del Govern a Lleida, Núria Gil, que ha afirmat que aquesta mesura pot contribuir a incorporar treballadors i treballadores en la campanya agrària. L’anunci s’ha fet en el transcurs de la reunió d’avui de la Comissió territorial de coordinació de la campanya agrària, que ha servit per fer balanç del desenvolupament de la seva gestió aquest any.

Valoració positiva de la gestió de la campanya

Núria Gil ha fet, en termes generals, una valoració “positiva” de la gestió de la campanya agrària d’enguany, “sigui dit amb mesura i prudència, perquè segur que encara hi ha elements a millorar”.

En el balanç de la campanya del 2026, Gil ha ressaltat l’esforç del SOC per subvencionar la contractació de 10 dinamitzadors/res més que l’any anterior, fins arribar als 87,per tal de reforçar les tasques de mediació sociolaboral, informació, assistència i coordinació dels treballadors i treballadores temporeres.

Augment de places d’allotjament

Pel que fa a l’allotjament, la delegada ha afirmat que, a través de la voluntat i l’esforç compartits de les administracions, “seguim fem passes endavant cap a un model d’acollida més coordinat, digne i adaptat a la realitat de les campanyes agràries”. En aquest sentit, s’ha referit a l’augment de les places disponibles per a les persones que han arribat a Lleida buscant feina en la campanya agrària. D’una banda, amb la posada en servei, per part de l’Ajuntament de Lleida, del nou Centre d’Atenció a Temporers, a la Caparrella, amb capacitat per a 32 persones; d’una altra, amb l’ampliació del dispositiu de l’alberg de Seròs, amb 40 places, que enguany ha donat servei des del mes de maig fins al setembre, acollint més de 1.900 pernoctacions corresponents a 77 usuaris. Aquest dispositiu l’impulsa la Generalitat, en col·laboració amb l’Ajuntament de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i la Diputació de Lleida. A més, la Generalitat i la Paeria de Lleida han ampliat al mes d’agost el dispositiu d’acollida del pavelló 3 de Fira de Lleida amb l’habilitació de 160 places més al pavelló 4 per mirar de posar fi a les pernoctacions al ras al recinte de Fira de Lleida que s’hi estaven produint.

En aquest àmbit de l’allotjament, també cal fer esment que el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació està treballant, de la mà del sector, en l’elaboració de les bases de la tercera convocatòria dels ajuts per a inversions destinades a l’allotjament temporal de persones treballadores temporeres. Com a novetat, segons ha explicat Núria Gil, “estem mirant de fer possible que en aquesta propera convocatòria també s'hi puguin presentar les administracions locals, en el benentès que es mantindria la prioritat dels peticionaris privats”.

Atenció a la vulnerabilitat

L’atenció a la vulnerabilitat de les persones que busquen feina en la campanya i de les transeünts “segueix sent un dels eixos principals de la gestió de la campanya agrària”, ha assenyalat Gil, que també ha destacat la “implicació, sensibilitat i saber fer” de les persones responsables i dels tècnics dels consells comarcals, Ajuntament de Lleida, departaments de Drets Socials i Inclusió, Salut i Igualtat i Feminisme, Cos dels Mossos d’Esquadra, Creu Roja i Càritas.

La delegada també ha fet esment que, malgrat aquest esforç coordinat que s’està duent a terme, encara s’han detectat algunes situacions d’infrahabitatge i d’assentaments irregulars, com ara el de La Cunillera, a prop de Torrelameu, o el de Massalcoreig, entre alguns altres. “Hi seguirem treballant plegats per mirar d’avançar cap a un model d’acollida més digne i adaptat a la realitat de les campanyes agràries”, ha assegurat.

La Comissió per a la vulnerabilitat estarà activa, de forma continuada, tot l’any per donar cobertura a les diferents activitats de la campanya agrària que no estan relacionades amb la producció i recol·lecció de fruita dolça. Tot i que les activitats vinculades a la fruita són les que representen el gruix més gran de la campanya agrària, durant l’any també n’hi ha altres vinculades a altres cultius, com és el cas del de l’oliva, l’ametlla o la figa. Amb aquest canvi, la comissió ampliarà el seguiment, la mediació i la detecció i cobertura de necessitats bàsiques i d’allotjament de les persones que busquen feina en l’activitat agrària en situació de desemparança i de les persones transeünts.

Augment de la prevenció de riscos laborals davant les altes temperatures

Un altre dels nous elements de la gestió de la campanya agrària d’enguany ha estat el nou pla pilot amb drons per augmentar la prevenció de riscos laborals davant les altes temperatures, efectuat al Segrià. Aquest nou instrument de la Inspecció de Treball de Catalunya s’afegeix a altres mesures implementades enguany com el nou protocol d’actuació per prevenir els efectes de la calor en el treball, signat el passat mes d’abril i consensuat amb patronals, sindicats, diputacions i les entitats municipalistes, així com al reforç dels equips de la Inspecció de Treball per la campanya pel risc per temperatures extremes

A més, a finals de juny es van enviar més de 2.400 comunicacions a empreses del sector agrari i de la construcció de Lleida (11.400 a tot Catalunya) per informar-les de la necessitat de salvaguardar la seva plantilla davant els possibles riscos derivats de les altes temperatures per treballs a l’aire lliure.

Atenció sanitària i seguretat ciutadana

Núria Gil ha estès la valoració positiva de la campanya als àmbits de l’atenció sanitària, la seguretat ciutadana i la mobilitat. Els CAP de Seròs i Alcarràs s’han reforçat pel que fa a equips humans i a ampliació horària del servei. A més, s’han dut a terme accions comunitàries de promoció de la salut dirigides a persones temporeres allotjades en diferents municipis de la Regió Sanitària de Lleida, amb tallers i xerrades sobre la prevenció de diverses malalties i difusió de mesures d'autocura i de detecció precoç, organitzats a Torres de Segre, Soses, Alcarràs, Artesa de Lleida i Bell-lloc. Hi ha participat prop de 130 persones.

Per altra banda, l’oficina policial de proximitat dels Mossos d’Esquadra a Aitona i el dispositiu específic de patrullatge durant tota la campanya a la zona del Baix Segrià, amb presència reforçada als municipis amb major concentració de persones treballadores temporeres, han contribuït a garantir la seguretat ciutadana.

En una atenció als mitjans des de davant de la delegació del govern espanyol a Catalunya, Serrat ha recordat que les tensions geopolítiques i les adversitats climàtiques "extremes i freqüents" estan situant la pagesia i el conjunt de la societat en una situació de "vulnerabilitat".

Serrat ha destacat que cal treballar per la "sobirania alimentària bàsica" i ha demanat que cal que s'apliqui bé la llei de la cadena alimentària, fent controls ferms d'entrades de productes a les duanes, com també augmentant les inspeccions que pot fer l'Agència Catalana de Consum.

En aquest sentit, Unió de Pagesos diu ser conscient dels pocs mitjans que té Consum, i planteja que hi hagi una col·laboració entre aquest departament i Agricultura per comptar amb el personal necessari per fer més inspeccions.

Així mateix, Serrat ha dit que cal un etiquetatge correcte dels productes, perquè els consumidors sàpiguen "què implica comprar una cosa o altra".

Unió de Pagesos també lamenta l'elevat cost del gasoil, que considera un element "essencial" per a la producció agrícola, i demana preus justos, amb menys burocràcia per als agricultors.

En un manifest que han llegit davant de la delegació del govern espanyol, Unió de Pagesos demana un "ajut econòmic d'emergència" per a la pagesia afectada per efectes climàtics, l'augment de costos o els preus baixos, que podria anar entre els 17.000 i els 8.500 euros, segons el tipus d'explotació.

En impostos, UP demana l'IVA reduït a la producció agrària, tarifes elèctriques específiques per al regadiu, el gasoil professional, l'exempció de l'ITV periòdica per a la maquinària agrícola, o prestacions "justes" per als autònoms.

D'altra banda, Unió de Pagesos diu que cal evitar la "competència deslleial" de fora de la Unió Europea, i fer més control de preus en la compra de terres per "evitar l'especulació". També considera que calen mesures en recursos hídrics, la protecció d'espais agraris o més accions per fer front a la fauna cinegètica.

La manifestació a Barcelona ha aglutinat columnes de pagesos, alguns amb tractors, busos o cotxes particulars, vinguts de diversos punts del país. A primera hora del matí, han sortit de comarques com les de l'Ebre o l'Alt Empordà, i s'han anat unint en columnes fins a entrar a la capital per la Diagonal -els del sud- o la Meridiana -els del nord.

També ASAJA Catalunya ha participat avui en la mobilització del sector agrari celebrada a Barcelona per denunciar l'increment desmesurat dels costos de producció i reclamar mesures urgents que garanteixin la viabilitat de les explotacions agràries i ramaderes. L'organització s'ha sumat a la protesta convocada per Unió de Pagesos, amb el suport de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i Revolta Pagesa, per exigir respostes als governs de l'Estat i de la Generalitat.

Des de la mobilització, el president d'ASAJA Catalunya, Pere Roqué, ha tornat a reclamar ajuts complementaris als hidrocarburs per compensar l'encariment del gasoil agrícola, una despesa imprescindible per al funcionament de les explotacions. L'organització denuncia que l'augment continuat dels preus dels carburants, els fertilitzants, l'energia i altres costos de producció està reduint els marges econòmics de pagesos i ramaders fins a comprometre la continuïtat de la seva activitat.

«No podem continuar amb aquesta pujada desmesurada dels costos sense que ni el Govern de l'Estat ni el Govern de la Generalitat posin en marxa les mesures necessàries», ha manifestat Roqué, que ha insistit en la necessitat que els professionals del camp rebin una remuneració adequada per la seva feina.

El president d'ASAJA Catalunya ha advertit que la manca de resposta de les administracions pot tenir conseqüències greus per al conjunt del sector. La pèrdua de rendibilitat dificulta les inversions, posa en perill la continuïtat de les explotacions i amenaça la capacitat productiva del territori.

«Cal posar en valor la feina de les persones que continuen treballant al camp i garantir que percebin els diners que els corresponen. Si aquesta situació es manté, podem acabar tenint problemes de desabastiment alimentari», ha alertat Roqué.

ASAJA Catalunya considera que les administracions no estan atenent adequadament les reclamacions que el sector fa temps que planteja i insisteix que cal passar de les promeses a les mesures concretes. En aquest sentit, reclama actuacions immediates per reduir l'impacte dels costos de producció i garantir unes condicions econòmiques que permetin continuar produint aliments de qualitat.

Finalment, l'organització ha destacat la importància de la unitat del sector agrari en la mobilització d'avui a Barcelona. ASAJA Catalunya defensa que garantir el futur de la pagesia i la ramaderia és també garantir la producció d'aliments, l'activitat econòmica i la continuïtat del món rural català.

Des de l'aparcament de Franciac a la Selva, a tocar de l'N-II, una desena de tractors han sortit en direcció a Maçanet de la Selva, per després agafar l'autopista i recollir els tractors que els esperaven a Mollet del Vallès. A més, un autocar ple ha sortit també des de Franciac al cap d'una hora per unir-se a la protesta a Barcelona. La gran majoria dels que s'han desplaçat amb tractor eren joves pagesos, preocupats pel futur de la seva professió.

L'Esteve Lladó treballa en una granja a Medinyà (Gironès). Ell no és l'amo de l'explotació, però l'amoïna que l'increment "desmesurat" del combustible o dels fertilitzants pot afectar la seva feina. A la vegada, també es queixa que cada vegada s'aposta més per "allò que ve de fora" i no es paguen preus justos.

Un altre cas és el d'en Ferran Mogeda. Ell treballa a la granja familiar amb més de 400 ovelles que té a la Vall de Bianya. A més, tenen un obrador per elaborar formatges i altres productes i assegura que ells costos de producció s'han enfilat fins al punt de posar en perill granges de companys que coneix.

De fet, la pèrdua progressiva d'explotacions és un dels principals problemes del sector primari. "Cada vegada en quedem menys", lamenta en Ferran que explica que és molt difícil que la gent jove s'hi vulgui dedicar i acaba optant per tancar.

Des d'Unió de Pagesos carreguen contra l'administració i demanen "que s'apliqui la llei i que no s'hagi de vendre per sota del preu de cost". Pino Delás, membre del sindicat, demana que es desplegui la llei d'espais agraris i que es compleixi la de la cadena alimentària. "El cens agrari s'està desplomant, en una economia que creix", assenyala.

Delàs té una explotació ecològica de porcs. Explica que el que més l'afecta és el preu del gasoil i els efectes del canvi climàtic perquè ha de gastar més diners per produir el menjar amb el qual alimenta el bestiar i no té les produccions garantides. "Més enllà de les bones paraules sobre que important que és el sector primari, el que volem és que s'apuntali", ha reblat.

"És insostenible, estem agonitzant"

A Valls, s'han concentrat una vintena de pagesos que han pujat als dos autobusos per sumar-se als agricultors que venien de Batea (Terra Alta) i de Montblanc. A quarts de deu d'aquest dimecres al matí han enfilat cap a la mobilització de Barcelona per protestar contra la situació que viu el sector. A la protesta també s'hi han afegit pagesos amb tractors que han sortit des de Vila-rodona (Alt Camp), segons han explicat des d'Unió de Pagesos (UP).

En Sergi Gavaldà, pagès de Vallmoll i membre d'UP, explica que es mobilitzen pels elevats costos de producció, amb el gasoil i els adobs "altíssims" i per reclamar preus justos. "S'ha de sortir tant sí com no, la cosa està molt malament; això és insostenible, s'ha de sortir i que ho sàpiga tot Catalunya: estem agonitzant", ha manifestat. Els pagesos també demanen menys burocràcia i més ajuts per fer front a l'increment de costos. "Les peticions són les de sempre, primer de tot, que no hàgim de viure les subvencions, volem que els fruits realment ens paguin el cost, per sobre del cost de producció", ha reclamat.

"Des d'ajuts directes, lleis que controlin els mercats, els lobbies econòmics de l'alimentació, la competència deslleial, el sector està tan enfonsat", demana Isidre Coll, pagès del Pla de Santa Maria, que també ha dit que és necessari que els ajudin en "tots els fronts possibles". Ell assegura que aquest dimecres han deixat les eines per anar cap a Barcelona perquè el sector té una problemàtica "molt greu". "Estem suportant una crisi de preus molt important on no cobrim costos i ja fa molts anys que s'arrossega, no tenim alternativa sinó queixar-nos", manifesta.

Alhora ha demanat a la ciutadania que reflexioni i s'impliqui més. "No n'hi ha prou a dir que necessitem pagesos quan tot crema, quan hi ha foc i que ens aplaudeixin quan llaurem; els focs s'apaguen a l'hivern", assevera. Per això, ha assegurat que cal que hi hagi relleu generacional, un dels grans problemes que té el sector. "Jo mateix tinc 50 anys i soc dels joves, això no és lògic", diu. "Si realment volem un país amb pagesos, que puguem subministrar els aliments propis del nostre país, necessitem que els joves s'incorporin", tanca.

Garzotti ha evitat avançar xifres sobre l'augment de les vendes cap al Brasil, l'Argentina, l'Uruguai i el Paraguai, però ha reivindicat l'acord que s'aplica des de fa pràcticament mig any. Segons els organitzadors de la jornada, "ja està tenint els seus efectes".

Catalunya lidera les exportacions d'Espanya al Mercosur

En la jornada, Garzotti s'ha fet ressò d'un estudi recent d'ACCIÓ que detalla que Catalunya lidera les vendes d'Espanya al Mercosur, amb el 29,7% del total exportat. També ha assenyalat l'impuls que hi ha hagut després de la pandèmia: han augmentat un 62,8%, mentre que les importacions ho han fet un 67,9%.

Segons ha dit, el pacte impactarà en unes 1.500 empreses catalanes que hi venen regularment, sobretot els sectors de l'automoció, químic, farmacèutic i la maquinària, que "es beneficiaran" de l'eliminació progressiva dels aranzels. Així mateix, ha indicat que hi haurà "noves oportunitats" de negoci en el tèxtil i peces de vestir, que Catalunya "actualment encara no exporta a la regió de forma significativa".

Per productes, ha detallat que el 2025 el rànquing d'exportacions el va liderar la perfumeria i la cosmètica (14,3%), els productes farmacèutics (11,1%), els plàstics (8,6%), els fungicides i altres productes químics (7,6%) i els químics orgànics (6,8%).

Durant la jornada també s'ha parlat sobre l'interès creixent del sector del vi per vendre al Mercosur, sobretot en resposta als aranzels que ara es troba als EUA.

La mobilització ha començat davant la delegació d'Hisenda de l'Estat, a la plaça Cervantes, i està previst que recorri diversos organismes de les administracions catalana i espanyola. JARC vol fer visible el malestar dels agricultors i ramaders davant una situació que, segons l'organització, posa en risc la viabilitat de moltes explotacions, tant per l'increment de les despeses com pels efectes de la sequera i els baixos preus que perceben alguns sectors.

Una de les principals reivindicacions és augmentar de 20 a 40 cèntims per litre la compensació pel gasoil agrícola. JARC considera insuficient la mesura mantinguda pel govern espanyol, tenint en compte que aquest combustible s'ha encarit un 62,1% en sis mesos. L'organització també denuncia l'augment del preu dels fertilitzants, amb increments d'entre el 50% i el 80% en productes com la urea, i assenyala que l'encariment de l'electricitat, el gas i l'alimentació animal agreuja la situació de les explotacions.

Per això, reclama reforçar els ajuts als fertilitzants, aplicar reduccions fiscals específiques vinculades al consum d'electricitat i gas i complementar al màxim els fons europeus de crisi destinats al sector agrari. L'entitat considera que les mesures anunciades fins ara no responen prou a l'augment de les despeses i critica que el Departament d'Agricultura hagi plantejat actuacions sense concretar-ne el pressupost, els terminis d'aplicació ni les garanties de cobrament.

La sequera és un altre dels factors que preocupen el sector, especialment les explotacions de secà, que han patit els efectes de les altes temperatures i la manca de precipitacions. JARC també assenyala les dificultats de sectors com la vinya, l'arròs i els cítrics, que arrosseguen problemes de preus. En aquest context, reclama avançar la bestreta dels ajuts de la PAC per garantir liquiditat a les explotacions en un moment especialment delicat. L'organització recorda que la Comissió Europea autoritza aquest any avançar fins al 75% de l'import dels ajuts abans del 16 d'octubre.

Les demandes també inclouen canvis fiscals per adaptar les obligacions de les explotacions a les particularitats de cada campanya. En concret, JARC proposa permetre que els agricultors amortitzin les inversions en funció dels resultats obtinguts, en lloc d'haver de fer-ho obligatòriament cada any. També demana reduccions dels mòduls de l'IRPF per compensar l'increment del cost del gasoil, els fertilitzants i els plàstics.

Pel que fa al relleu generacional, l'organització planteja exempcions fiscals per als propietaris que venguin o lloguin les terres a professionals agraris o a joves que vulguin iniciar una activitat al sector. L'objectiu és facilitar l'accés a la terra i evitar que les explotacions acabin en mans de fons d'inversió. A més, reclama que els ajuts destinats a la incorporació de joves i a la modernització de les explotacions quedin exempts de tributació.

JARC sosté que les administracions han de passar dels anuncis a mesures concretes i adverteix que la tractorada d'aquest divendres és només el començament de les mobilitzacions. L'organització avisa que les protestes continuaran si no hi ha respostes efectives a les demandes del sector agrari i ramader.

Protesta el 14 d'octubre a Barcelona

Precisament, en la mateixa línia el sindicat Unió de Pagesos ha convocat el 14 d'octubre una protesta de tot el sector a Barcelona per l'actual situació, que qualifica d'"insostenible". Altres organitzacions com Asaja Catalunya s'han sumat a la convocatòria. Unió de Pagesos reclama ajuts directes d'entre 8.000 i 17.000 euros per compensar els costos de producció

El pagament d’aquestes ajudes es va iniciar fa unes setmanes i aquesta setmana ha començat el segon gran tram d’abonaments, amb el qual s’arriba als 7.659 beneficiaris i als 15,42 milions d’euros abonats a tota la província de Lleida.

Aquests ajuts extraordinaris s’emmarquen dins el Pla Integral de Resposta a la Crisi de l’Orient Mitjà, que en el conjunt d’Espanya haurà abonat una xifra superior als 504 milions d’euros i més de 255.800 agricultors.

Els pagesos beneficiats per aquest ajuts han rebut un ajut de fins a 92,5 euros per hectàrea per a cultius de regadiu i de fins a 38,33 euros en el cas de cultius de secà. En el cas de Lleida, del total de 15,42 milions concedits, 10,67 corresponen a superfície de regadiu i els 4,74 milions restants a superfície de secà.

El subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín, ha explicat aquestes dades durant la visita que ha fet a l’empresa familiar Luqsa, de Sudanell, especialitzada en la formulació, fabricació, envasat i venda de fertilitzants i productes fitosanitaris, amb una producció mitjana anual de 4,5 milions de quilos de fertilitzants.

Crespín ha destacat que “ningú posa en dubte la importància del sector agroalimentari a les Terres de Lleida i el seu paper estratègic per al conjunt del territori” i ha assenyalat que, en un context d’increment dels costos de producció, “aquest acompanyament econòmic és vital per als nostres productors”.

El subdelegat ha remarcat que aquestes ajudes contribueixen a pal·liar l’impacte de l’increment del preu dels fertilitzants, “donant suport als pagesos perquè puguin continuar desenvolupant la seva activitat i mantenir els nivells adequats de fertilització necessaris per garantir la producció i la seguretat alimentària”.

Visita a Luqsa de Sudanell

Crespín ha estat rebut pels gerents de Luqsa, Jaume Piñol, gerent i tercera generació al capdavant de l’empresa, i pel també cogerent Jesús Barrau, amb els quals ha recorregut la nova zona de 4.300 metres quadrats d’emmagatzematge de matèria prima i matèria acabada que estarà plenament operativa al llarg del primer trimestre de l’any 2027. L’empresa disposa actualment d’una superfície de 5.000 metres quadrats situats a la zona del Tossal de Monclús de Sudanell.

El subdelegat ha conegut també la zona de producció on Luqsa, amb més de 60 anys d’experiència en el sector, ha apostat per noves tecnologies i robotització de sistemes dins la seva estratègia d’inversió constant en I+D+i (Investigació, Desenvolupament i Innovació). L’empresa de Sudanell fabrica amb marca pròpia i per altres companyies, i ven la seva producció a tot el mercat nacional, així com a diferents països europeus i del nord d’Àfrica. El proper repte d’expansió comercial és obrir nous mercats a Llatinoamèrica.

1.174 milions en ajuts dins el Pla Integral de Resposta a la Crisi de l’Orient Mitjà

L'ajuda per a la compra de fertilitzants s'emmarca en el Pla Integral de Resposta a la Crisi de l'Orient Mitjà, aprovat mitjançant el Reial Decret Llei 7/2026, de 20 de març, amb un pressupost inicial de 500 milions d'euros, posteriorment ampliat en 165 milions a través del Reial Decret Llei 18/2026, fins a assolir un total de 665 milions d'euros. Aquesta ampliació va permetre augmentar les quanties de l’ajuda fins a 92,5 euros per hectàrea per a cultius de regadiu i 38,33 euros per a secà.

En conjunt, les mesures específiques per als sectors agrari i pesquer incloses en aquest pla de resposta del Govern, inclosa la pròrroga de les ajudes al gasoil aprovades a l'últim Consell de Ministres, ja pugen a 1.174 milions d’euros.

Segons una nota que ha fet pública l'Asfac, Espanya és "especialment vulnerable" per la dimensió de la seva indústria ramadera i de fabricació de pinsos i per la dependència "elevada" de proteïnes vegetals importades. El 2025 es van utilitzar 4,87 milions de tones de farina de soja en la fabricació de pinsos a Espanya.

La soja es transporta majoritàriament a l'engròs a través d'una xarxa "complexa" de centres d'aplec, sitges, plantes de transformació, terminals portuàries, vaixells i transports terrestres, on l'agregació de partides forma part del funcionament habitual.

Aplicar una segregació física permanent compatible amb la nova norma europea "obligaria a adaptar o duplicar" infraestructures d'emmagatzematge, manipulació i transport i a reorganitzar fluxos comercials sencers. Unes adaptacions que "no es poden desplegar a curt termini ni hi ha certesa que puguin assumir els volums que necessita Europa".

La Federació Europea de Fabricants de Pinsos (Fefac) calcula que l'adaptació a la nova norma podria generar uns costos addicionals de fins a 1.400 milions d'euros el 2027. L'estudi situa actualment en uns 30 euros per tona la prima de risc de la soja compatible amb la llei.

Segons les dades del sector, Espanya és el primer productor de pinsos compostos de la UE, amb 39,4 milions de tones el 2025. Catalunya és la primera comunitat productora, amb 8,4 milions, el 20,8% del total, seguida de l'Aragó amb el 16%. Entre totes dues concentren més d'un terç de la producció estatal. La indústria forma part d'un sector agroalimentari que genera prop de 58.000 milions d'euros de volum de negoci, representa el 18,3% del PIB català i ocupa més de 177.000 persones, segons dades d'ACCIÓ i Prodeca.

La participació catalana té com a objectiu facilitar el contacte de les empreses amb compradors i operadors comercials, ampliar les relacions amb els mercats internacionals i donar visibilitat a l’oferta hortofructícola catalana.

Fruit Attraction s’ha convertit en un dels principals punts de trobada comercial del sector a escala internacional. L’edició anterior va ocupar 70.254 m² de superfície i va reunir 2.201 empreses expositores de 59 països i més de 117.000 professionals procedents de 145 països, una dimensió que facilita el contacte directe entre productors, comercialitzadors, distribuïdors i compradors internacionals.

Les fires internacionals formen part dels instruments que Prodeca posa a disposició de les empreses per identificar importadors i distribuïdors i establir noves relacions comercials.

En aquesta edició, les empreses participants amb Prodeca disposen de diferents modalitats de presència, des d’estands individuals dins l’espai agrupat fins a superfície lliure o l’Espai Catalunya Meeting Point, concebut com a punt de trobada i de treball per a les empreses i professionals catalans presents a la fira.

Una delegació institucional encapçalada pel conseller Ordeig

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha visitat avui Fruit Attraction i ha recorregut l’Espai Catalunya i els estands de les empreses catalanes presents al certamen. L’han acompanyat la secretària d’Alimentació, Rosa Cubel; la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Rosa Altisent; el director general d’Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia, Joan Gòdia, i la responsable de Solucions Sectorials de Prodeca, Rosalba Arrufat.

La visita ha permès mantenir el contacte directe amb les empreses i organitzacions del sector presents a Madrid i conèixer les seves prioritats comercials i d’internacionalització.

“Fruit Attraction és una oportunitat per mostrar la força d’un sector que és estratègic per a Catalunya, amb una gran capacitat productiva, exportadora i d’innovació. Des del Govern volem acompanyar les empreses perquè puguin obrir nous mercats, generar més valor i continuar avançant en un sector més competitiu i adaptat als reptes de futur”, ha destacat el conseller Ordeig.

La recerca i la innovació, eines per adaptar la fructicultura al canvi climàtic

En el marc de Fruit Attraction també s’ha presentat ADORE™,un nou programa global de pomes premium que integra varietats desenvolupades per adaptar la producció fructícola a un context de canvi climàtic i d’augment de les temperatures.

El programa és fruit de més de dues dècades de recerca, millora genètica i desenvolupament científic en el marc de la Hot Climate Partnership, una aliança internacional de la qual forma part l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), entitat del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

ADORE™ agrupa diferents varietats amb calendaris de collita i característiques agronòmiques complementàries, amb l’objectiu de facilitar-ne l’adaptació a diferents regions productores i necessitats de mercat. El programa té ja una presència inicial destacada a Catalunya, on hi ha 120 hectàrees amb llicència a través de FruitFutur.

El desenvolupament d’aquestes noves varietats és un exemple de la importància de la recerca i la innovació per adaptar el sector primari als efectes del canvi climàtic, alhora que es mantenen la qualitat i la competitivitat de la producció. La recerca i la innovació, eines per adaptar la fructicultura al canvi climàtic

La fruita catalana manté una elevada orientació exportadora

La presència a Fruit Attraction s’emmarca en l’estratègia d’internacionalització del sector català de la fruita. Catalunya produeix habitualment prop d’un milió de tones de fruita anuals i és la comunitat autònoma amb més producció de fruita dolça. La poma i la pera catalanes representen més del 50% de la producció estatal, mentre que Catalunya concentra aproximadament entre el 30% i el 35% de la producció de préssec i nectarina de l’Estat.

En l’àmbit comercial, entre gener i juny de 2026, Catalunya va exportar 312.138 tones de fruita per valor de 518,93 milions d’euros, unes xifres pràcticament estables respecte del mateix període de 2025, amb una disminució del 0,47% tant en valor com en volum.

Si es considera conjuntament fruita i horta, les exportacions van assolir els 703,16 milions d’euros i 452.756 tones, amb un increment del 0,51% en valor i una disminució de l’1,92% en volum.

Aquesta orientació internacional es reflecteix també en la base empresarial. El 2025, Catalunya comptava amb 393 empreses exportadores regulars de fruita, un 4,8% més que l’any anterior i el 20,87% del total de l’Estat. En els darrers cinc anys, entre 2020 i 2025, les exportacions catalanes de fruita han crescut un 41,51% en valor, mentre que el volum ho ha fet un 0,95%.

Lleida concentra més d’una quarta part de les exportacions catalanes de fruita

El pes territorial del sector és especialment rellevant a Lleida, principal demarcació exportadora de fruita de Catalunya. Entre gener i juny de 2026, les empreses lleidatanes van exportar 82.712 tones de fruita per valor de 137,57 milions d’euros, el 26,5% tant del volum com del valor de les exportacions catalanes del sector.

La demarcació comptava el 2025 amb 137 exportadors regulars de fruita, prop del 35% del total català.

La fruita de pinyol té un pes especialment destacat en aquesta estructura productiva i exportadora. El 2025, Lleida va concentrar el 82,68% de les exportacions catalanes de préssec i el 88,91% de les de nectarina. Pel que fa a la fruita de llavor, Lleida va concentrar el 65,13% de les exportacions catalanes de pera.

Fruit Attraction permet concentrar durant tres dies bona part dels operadors que intervenen en la comercialització internacional de fruites i hortalisses. La participació agrupada forma part de l’activitat de Prodeca per facilitar a les empreses catalanes l’accés a fires internacionals de referència i el contacte amb operadors dels mercats de destinació, una línia de treball que l’entitat desenvolupa conjuntament amb les empreses, associacions i agents del sector.

El director de l’entitat, Rafael Allepuz, i el responsable del programa, Jordi Guerrero, han presentat a la delegada les prestacions que es posen a l’abast dels usuaris, entre les quals figuren la cerca d'allotjament, repartiment de productes bàsics d'alimentació i higiene, l'assistència sanitària bàsica i el suport emocional, amb l'objectiu de garantir una acollida digna i segura per a totes les persones que hi acudeixin. A més, a banda d’accions de suport immediat, el centre de Torrelameu, que enguany ha atès una quarantena de persones, també treballa, a través d’itineraris individuals, en la integració social i laboral dels temporers i les persones en exclusió residencial, oferint formació i orientació laboral per facilitar oportunitats reals d’inserció en el mercat de treball i de millora de les condicions de vida. Per altra banda, al centre de Torrelameu s’ofereixen 3 edicions de cursos de català a l’any, en col·laboració amb el Departament de Política Lingüística a través del Consell Comarcal de la Noguera.

Núria Gil ha destacat el “compromís” de Càritas amb les persones que es troben en una situació de major vulnerabilitat i risc d’exclusió social, especialment en l’època d'arribada de temporers per la campanya de la fruita. “L’acompanyament, l’escolta activa i el suport que ofereix Càritas contribueixen a garantir que les necessitats bàsiques d’aquestes persones no quedin desateses en un moment especialment complex”, ha afirmat. La delegada ha assenyalat que l’atenció a la vulnerabilitat de persones que arriben a Lleida buscant feina i el reforç del model d’acollida és un dels eixos principals de la gestió de la campanya agrària i, en aquesta vessant, Càritas ha esdevingut “una peça imprescindible”. La delegada també ha ressaltat “la bona coordinació en el seguiment, la mediació i la detecció i cobertura de necessitats bàsiques i d’allotjament de persones que busquen feina en situació de desemparança o de transeünts amb què treballen les institucions i entitats en la Comissió per a la vulnerabilitat.

Per la seva banda, Rafael Allepuz ha remarcat l’augment d’usuaris dels centres de Càritas que, un cop finalitzada la campanya, segueixen necessitant suport durant tot l'any al no disposar de recursos ni possibilitats de desplaçar-se a altres campanyes agràries de l’Estat. Càritas ha acompanyat enguany una trentena de persones en el procés de regularització extraordinària impulsat pel Govern espanyol.

JARC afirma que l'encariment dels costos de producció, com ara l'energia i els fertilitzants, "està posant al límit milers d'explotacions agràries i ramaderes" i reclama mesures a les administracions. Entre altres, diuen que en sis mesos el gasoil agrícola s'ha encarit un 62,1%, mentre que fertilitzants com la urea són entre un 50% i un 80% més cars. A aquests increments cal sumar-ne d'altres, com ara el preu de l'electricitat, el gas o l'alimentació animal, afegeixen.

Aquesta situació es produeix, a més, després d'una campanya marcada per les altes temperatures i la manca de pluges que han afectat els cultius de secà. Així mateix, sectors com la vinya, l'arròs o els cítrics també arrosseguen crisis de preus.

Davant d'aquesta situació, critiquen que el Consell de Ministres s'hagi limitat a mantenir una compensació de 20 cèntims per litre de gasoil agrícola i ho consideren "clarament insuficient". També lamenten que Agricultura hagi anunciat mesures sense concretar pressupostos ni terminis d'aplicació per compensar aquesta situació.

Per tot plegat, JARC convoca el sector el pròxim divendres 9 d'octubre a Lleida per fer palès el seu malestar. Les principals demandes que l'organització demana són compensar amb un mínim de 40 cèntims el litre de gasoil agrícola; reduccions fiscals específiques vinculades al consum d'electricitat i gas; reforçar els ajuts als fertilitzants, i complementar "al màxim" els fons europeus de crisi.

La manifestació arrencarà a les 10 del matí davant la delegació d'Hisenda de l'Estat, a la plaça Cervantes, i transcorrerà per davant de diversos organismes de l'administració catalana i espanyola. JARC fa una crida als agricultors i ramaders perquè hi participin amb tractors, remolcs, cisternes de purins i altra maquinària agrícola.

Per edats, el perfil majoritari se situa en la franja d'entre 45 i 54 anys, amb 16.610 afiliats, seguit d'aquells d'entre 55 i 64 anys, que sumen 13.865 afiliats.

El Govern destaca que les dades mensuals d'enguany continuen reflectint l'estacionalitat de l'ocupació al sector primari, amb una incidència especialment alta entre maig i setembre.

El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha visitat aquest divendres la Fira MOS, on ha presentat l’estand d’IMPLICAT, la nova marca de promoció i reconeixement del sector agroalimentari català. La presentació s’ha fet en el marc de la taula rodona ‘Implicat. Alimentem el futur de Catalunya’, amb la participació, entre d’altres, del xef lleidatà Gonzalo Ferreruela, el director de Responsabilitat Social Corporativa de Plusfresc, Rafel Oncins, la mestra d’amàssera d’Olicatessen, Anna Gibet, i la periodista Mari Pau Huguet. IMPLICAT, presentada oficialment el març passat, aspira a convertir-se en un “paraigua” per identificar i diferenciar els productes alimentaris catalans de qualitat i actualment està en procés d’homologació per part de la Unió Europea.

En el marc de la seva visita, Ordeig també s’ha referit a la situació que viu actualment el sector agrícola, marcada per l’augment dels costos de producció i la baixada dels preus dels productes. El conseller ha assegurat que la Generalitat “mobilitzarà tots els recursos que pugui i que estiguin al seu abast” per compensar les pèrdues dels agricultors, tot i advertir que l’Administració no podrà “absorbir” totes les pèrdues. Ordeig ha defensat la necessitat d’arribar a un “consens” sobre on destinar els recursos i ha avançat que el Govern reclamarà mesures extraordinàries tant a l’Estat com a la Unió Europea.

En aquest sentit, ha recordat les línies de finançament obertes recentment, per valor de 40 milions d’euros a través de l’Institut Català de Finances, i ha anunciat que es demanaran noves mesures europees davant les pertorbacions de mercat, també en sectors com l’arròs. Al govern espanyol se li reclamaran més ajudes per al gasoil agrícola, els fertilitzants i mesures fiscals per compensar l’increment dels costos. Ordeig ha fet aquesta crida al consens abans de la taula agrària urgent de dilluns amb les organitzacions agràries, en un context que ha qualificat d’“extremadament difícil”.

Amadeu Ros qualifica la campanya de reg d’aquest 2026 de “molt bona”, sobretot perquè tot i l’elevada demanda que hi ha hagut, quedarà la meitat de les reserves al pantà de Rialb, 209,2 hectòmetres cúbics dels 413,6 que hi caben, un 51,8%. Això és gràcies a l’hivern plujós i nivós que va carregar els embassaments a la primavera fins al punt que al principi de la campanya de reg, hi va haver tantes aportacions que es va haver de “llençar aigua al riu”, perquè no hi cabia als pantans.

Aquest coixí hídric ha permès garantir el reg en un estiu especialment complicat per les elevades temperatures “mai vistes” i la falta de precipitacions. Els regants han disposat de 7 hidros per regar els cultius i en els pròxims dies es farà el càlcul aproximat de quin ha estat aquest increment de demanda real amb números. Amb l’aigua, però, no n’hi ha hagut prou per compensar el mal que ha fet la calor. Tots els cultius que es troben en l’àrea regable del canal d’Urgell han patit pèrdues. Un fet que ho constata és que la majoria han anticipat una mitjana de 15 dies l’inici de la recol·lecció, des del cereal d’hivern, a les diferents varietats de fruita dolça i ara el panís, que és un dels més perjudicats amb pèrdues que arriben al 50%, també per culpa de l’aranya roja.

Ara els regants confien que la tardor i l’hivern registrin els nivells habituals de pluja per no patir a l’inici de la propera campanya de reg, previst per al març de l’any que ve. Amadeu Ros descarta que torni a passar una situació com la del 2023, quan el canal va haver de tancar tot just un mes després de l’inici de la campanya per la sequera acumulada. Les reserves actuals són més “importants”.

Pel que fa al projecte de modernització del canal d’Urgell, Ros assegura que “tindrem notícies en poc temps”. La comunitat ha rebut una nova proposta del Departament d’Agricultura i s’ha convocat una assemblea informativa de síndics dimecres que ve 30 de setembre a les set de la tarda per explicar-la.

Malestar d’alguns regants perquè volen tenir veu a la reunió dels síndics

Regants reunits dijous al vespre a Miralcamp van manifestar el seu malestar perquè exigeixen tenir veu a la reunió de síndics de la comunitat on s’ha de presentar la nova proposta de modernització formulada pel Departament d’Agricultura. L’assemblea de regants va ser convocada per la Col·lectivitat número 13, que inclou municipis com Miralcamp i Arbeca. Es va assegurar que la nova proposta de modernització manté una aportació de 2.300 euros per hectàrea o 120 euros anuals durant 30 anys, tot i que es continua sense concretar el preu que tindrà l’aigua ni si hi haurà ajuts o fórmules de finançament.

Els convocants també van explicar que la proposta manté el sistema de reg actual a manta, però no detalla quant de temps conviurà amb el reg modernitzat. En aquest sentit, apunta que no es diu qui pagarà les despeses de manteniment del reg a manta durant aquesta convivència. D’altra banda, zones ja modernitzades com la de Bell-lloc d’Urgell, no hauran de pagar, si el reg que disposen ja és compatible amb el nou.

Serrat ha destacat que el sector ha anat encadenant “una crisi darrere l’altra” i, per tant, ha definit la situació com un “problema estructural” que “posa en risc la sobirania alimentària del país”. Segons UP, dependre d’un model basat en les exportacions i les importacions a Catalunya, converteix l’alimentació en una “arma de guerra”.

En aquest sentit, la màxima responsable de l’organització agrària ha fet referència als darrers discursos que ha pronunciat el president de la Generalitat, Salvador Illa, parlant del futur del país i ha criticat que en cap d’ells s’hagi parlat de la sobirania alimentària o fins i tot l’agricultura i la ramaderia. Segons Serrat, això és un problema perquè si no entén que el sector ha de ser “essencial i estratègic”, s’està condemnant a la societat.

Pel sindicat, l’encariment imparable de costos per les guerres d’Ucraïna i el Pròxim Orient (gasoil, energia, pinsos i fertilitzants), la competència exterior, les alteracions en la producció pel canvi climàtic, les malalties ramaderes i els danys de la fauna salvatge són els factors que no permeten uns preus remuneradors per al sector. La davallada d’afiliats al sector agrari entre el 2000 i el 2026 ha estat del 45,93%, segons dades de la Seguretat Social.

UP reclama un ajut financer d’emergència per a la pagesia afectada i demanarà dijous a la trobada bilateral amb el conseller Ordeig, en el marc de la Llei de pressupostos del Govern per al 2026, que estableixi ajuts directes de 17.000 euros per a les explotacions agràries professionals que disposin almenys d’una unitat de treball agrari (UTA) de mà d’obra; de 12.750 euros per a les que tenen entre 0,75 i menys d’una UTA; i de 8.500 euros per a les que disposin entre 0,5 i menys de 0,75 UTA.

El sindicat també traslladarà aquesta petició concreta a la Taula Agrària d’urgència que s’ha convocat per dilluns amb el Departament d’Agricultura i JARC, l’altra organització que hi té representació.

Pel que fa a l’assoliment d’uns costos assumibles, UP demana l’IVA reduït per a la producció agrària, tarifes elèctriques específiques per al regadiu, un gasoil professional agrari amb la mínima tributació permesa, l’adequació de mòduls de l’IRPF de l’exercici 2026, l’exempció de l’ITV periòdica per a maquinària agrària i cotitzacions i prestacions justes per als autònoms, entre d’altres.

UP ha presentat una plataforma reivindicativa per convocar la manifestació del dia 14 i aplegar el màxim suport de la pagesia. “Convoquem a tots els pagesos, a tothom”, ha defensat Serrat, que també ha volgut defugir de les sigles d’altres organitzacions les quals espera que se sumin a la convocatòria.

La diputada ha defensat la necessitat de posar fi a qüestions com “l’arbitrarietat en l’assignació d’espais protegits, les limitacions al regadiu o l’encariment del lloguer del sòl agrari”. Per això, la proposta que ha aprovat el Parlament, amb l’abstenció del PSC, insta el Govern a reformular el Pla especial de protecció del medi natural i les Zones d’Especial Protecció d’Aus (ZEPA), amb l’objectiu de generar una proposta sorgida del consens territorial i de garantir la supervivència econòmica del primer sector de la plana de Lleida i un equilibri just amb la protecció de la biodiversitat.

En concret, els sindicats i entitats del sector han manifestat la necessitat de constituir l'òrgan rector, previst en el Pla de gestió del 2010, la revisió de les normes que limiten l’activitat agrària i l’elaboració d’un estudi tècnic que avaluï l’impacte de les mesures ambientals. “Cal que el Departament aparqui l’‘això ve d’Europa’ i es posi a treballar per reformular el pla”, ha dit Abella.

Així mateix, el Parlament també ha donat llum verda a replantejar el projecte del Canal Segarra-Garrigues i la seva declaració d’impacte ambiental, per tal de revertir l’exclusió del regadiu d’algunes explotacions agràries situades en zones ZEPA.

La visita ha permès conèixer sobre el terreny els danys ocasionats en aquesta explotació i el resultat dels treballs de peritatge realitzats per Agroseguro per valorar les conseqüències de l’episodi, que ha afectat prop de 2.000 hectàrees de cultiu de panís al terme municipal.

Les tasques de peritatge ja s’han dut a terme a les explotacions afectades i han permès valorar sobre el terreny l’abast dels danys produïts en els cultius.

A la província de Lleida hi ha actualment prop de 28.000 hectàrees de panís assegurades. Les prop de 2.000 hectàrees afectades per aquest episodi representen, per tant, una part significativa de la superfície de panís assegurada a la demarcació.

Un episodi meteorològic de gran intensitat i molt localitzat

L’episodi del 14 d’agost es va caracteritzar per la seva elevada intensitat i per haver estat molt concentrat en una zona molt determinada de la província de Lleida. A Castelló de Farfanya, la tempesta va anar acompanyada de pedra, fortes ratxes de vent i més de 50 litres per metre quadrat en menys de mitja hora, i va provocar afectacions en espais públics i particulars, així com danys en diferents cultius.

En el cas del panís, l’afectació es va concentrar especialment en aquest municipi, que compta amb una important presència d’aquest cultiu. Per la seva incidència sobre aquesta producció, l’episodi constitueix el segon de major rellevància registrat enguany a la província de Lleida, després de l’episodi de pedra del 12 de maig que va afectar principalment els cultius de fruita dolça.

El subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín, ha destacat la importància de conèixer directament sobre el terreny els efectes d’aquests episodis sobre les explotacions agràries i ha posat en valor el paper del sistema d’assegurances agràries com a eina de protecció dels agricultors davant els danys provocats per fenòmens meteorològics adversos.

“Visites com aquesta ens permeten conèixer de primera mà els efectes que tenen aquests episodis sobre els nostres agricultors i, sobretot, comprovar la importància que té disposar d’un sistema d’assegurances agràries que doni resposta quan es produeixen situacions com la que hem viscut aquí, a Castelló de Farfanya.

Des del Govern d’Espanya seguim reforçant aquest sistema. Aquest any hem destinat 315 milions d’euros a subvencionar les pòlisses d’assegurances agràries, perquè assegurar una collita és també protegir el treball i l’esforç dels nostres agricultors.”

El sistema d’assegurances agràries com a eina davant els riscos climàtics

El sistema espanyol d’assegurances agràries constitueix una eina de gestió dels riscos per als agricultors i ramaders davant fenòmens meteorològics adversos i permet protegir les produccions davant diferents circumstàncies que poden comprometre les collites.

Per a l’any 2026, el Govern d’Espanya ha destinat 315 milions d’euros a subvencionar les pòlisses d’assegurances agràries, en el marc del Pla d’Assegurances Agràries Combinades.

Aquesta aportació s’aplica directament sobre el cost de les pòlisses en el moment de la seva contractació, de manera que el suport públic facilita als agricultors i ramaders l’accés a aquesta eina de protecció.

La dotació destinada pel Govern d’Espanya a subvencionar les pòlisses s’ha incrementat progressivament des dels 211,3 milions d’euros de l’any 2020 fins als 315 milions d’euros previstos per a aquest 2026.

Actualment, el sistema compta amb 45 línies d’assegurança, que permeten cobrir els principals riscos que afecten les produccions agràries i ramaderes.

La FCAC assenyala que aquests danys no estan coberts actualment per les línies d'assegurança agrària, de manera que els productors afectats no disposen de mecanismes de compensació per les pèrdues. Per aquest motiu, la federació preveu reunir-se aviat amb el Departament d'Agricultura per plantejar mesures de suport al sector.

L'aranya roja és especialment problemàtica al moment de la floració, ja que pot assecar les plantes abans que les panotxes acabin d'omplir el gra. A les comarques de Ponent, diverses cooperatives treballen enguany en alternatives al control químic, com l'alliberament amb drons de fitosèids, uns àcars depredadors que ajuden a mantenir la plaga per sota del nivell de danys.

A Catalunya hi ha prop de 26.000 hectàrees dedicades al conreu de blat de moro, segons les declaracions de la DUN, i les cooperatives concentren el 42% de la producció de conreus herbacis, segons detalla l'organització en un comunicat.

ASAJA reclama ajudes directes als productors de vi i cava per fer front a l’augment dels costos de producció i a la davallada del consum. El president de l’organització a Catalunya, Pere Roqué, assegura que els viticultors i els cellers estan afrontant una campanya especialment complicada i demana mesures que permetin garantir la viabilitat de les explotacions.

La verema d’aquest any, a més, s’ha avançat respecte d’altres campanyes. Segons les dades de l’Institut Català de la Vinya i el Vi, l’INCAVI, a finals d’agost els cellers catalans ja havien rebut més de 126 milions de quilos de raïm.

Des d’ASAJA consideren que les mesures de suport no només han d’incidir en els costos de producció, sinó també en la demanda. Pere Roqué reclama campanyes de promoció efectives davant la baixada del consum de vi i cava, amb l’objectiu de contribuir a recuperar el mercat.

Un altre dels fronts que l’organització agrària vol posar damunt la taula és el cultiu del blat de moro. ASAJA Catalunya denuncia les dificultats que tenen els agricultors per utilitzar determinats productes fitosanitaris que sí que estan autoritzats en altres països de la Unió Europea.

Per aquest motiu, reclama al Ministeri d’Agricultura que atengui les demandes del sector i que els productors disposin de les eines necessàries per combatre les plagues i garantir una producció de qualitat, sense diferències entre agricultors dins del mateix mercat europeu.

I la ramaderia extensiva a les comarques de muntanya és el tercer gran àmbit que ASAJA situa entre les seves prioritats per a aquesta tardor i hivern. L’organització alerta dels problemes provocats pels atacs de fauna salvatge, especialment de l’os, i de la preocupació creixent pels atacs del llop als ramats.

ASAJA avança que traslladarà aquesta problemàtica a les administracions catalanes i espanyoles i reclama mesures per protegir les explotacions i garantir la continuïtat de la ramaderia extensiva en aquestes zones.

El conseller Òscar Ordeig reitera la importància d'aquests ajuts pactats amb el sector que donen seguretat i continuïtat a les produccions

Inclou ajuts per a la instal·lació de xarxes antipedra i sistemes antigelada en plantacions fruiteres, amb l'objectiu de protegir la producció, reforçar la competitivitat del sector i contribuir a la sobirania alimentària

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha publicat la primera convocatòria d’ajuts destinada a finançar inversions de protecció de les explotacions agràries contra els efectes de les pedregades i les gelades. La línia compta amb una dotació de 8 milions d’euros i té l’objectiu d’impulsar la implantació de sistemes que ajudin a protegir el potencial productiu de les explotacions fruiteres catalanes.

La convocatòria dona resposta a l’augment dels episodis meteorològics adversos registrats els darrers anys. Les gelades tardanes, les gelades intenses i les repetides pedregades han provocat danys importants en moltes zones productores de fruita de Catalunya, que han afectat la producció, la rendibilitat de les explotacions i l’activitat econòmica vinculada al sector.

El conseller Òscar Ordeig ha explicat que “aquesta convocatòria és fruit del treball conjunt i del consens amb el sector, i respon a l’aposta decidida del Govern per impulsar infraestructures estratègiques que reforcin la competitivitat, la resiliència i la capacitat de resposta de les explotacions agràries”. Així mateix, ha remarcat que “ens hem de preparar per un context climàtic cada vegada més exigent. Convocatòries com aquesta aporten seguretat i estabilitat a llarg termini, i per això han de tenir continuïtat en els pròxims anys per continuar acompanyant el sector en aquest procés d’adaptació”.

Els ajuts permetran finançar inversions destinades a protegir les plantacions de fruiters davant d’aquests fenòmens, amb l’objectiu de reduir les pèrdues i incrementar la resiliència de les explotacions agràries davant dels efectes del canvi climàtic.

En concret, la convocatòria preveu inversions en xarxes antipedra, tant per a la instal·lació de la xarxa com per al conjunt de l’estructura de suport i la xarxa, així com sistemes antigelada d’aspersió en superfícies de cultiu de fruiters ubicades a Catalunya. També són subvencionables les despeses derivades de l’adquisició de les inversions i els materials i treballs de muntatge indispensables per posar-les en funcionament.

La intensitat de l’ajut podrà arribar fins al 65% del pressupost de l’actuació subvencionada, amb un màxim de 120.000 euros per persona beneficiària. La convocatòria estableix, a més, uns costos de referència màxims de 8.000 euros per hectàrea per a la xarxa antipedra i de 23.100 euros per hectàrea en el cas de l’estructura de suport i la xarxa conjuntament.

Aquesta iniciativa complementa els instruments de cobertura asseguradora existents. Tot i el paper fonamental de les assegurances agràries, la freqüència creixent dels episodis extrems ha incrementat els costos de producció i ha evidenciat la necessitat d’incorporar mesures preventives que ajudin a preservar la capacitat productiva de les explotacions també a mitjà i llarg termini.

El sector fructícola català és estratègic per a la producció alimentària i per a l’economia de nombroses zones rurals del país. Per aquest motiu, el Departament impulsa aquesta nova línia de suport amb la voluntat de millorar la competitivitat del sector, afavorir la continuïtat de les explotacions i reforçar la sobirania alimentària de Catalunya.

Podran optar als ajuts les persones físiques o jurídiques titulars d’explotacions agràries amb parcel·les de fruiters ubicades a Catalunya i es prioritzaran les persones joves agricultores i les explotacions agràries prioritàries o agricultors professionals, amb puntuacions acumulables.

Es tracta d’una convocatòria de caràcter pluriennal, amb una dotació màxima de 8 milions d’euros amb càrrec al pressupost de l’exercici 2027.

Les actuacions s’hauran d’iniciar després de presentar la sol·licitud i es podran executar fins al 31 de juliol de 2027. L’objectiu és que les explotacions puguin instal·lar sistemes de protecció abans que es produeixin nous episodis de pedregades o gelades.

La convocatòria s’emmarca en les polítiques del Departament orientades a millorar les explotacions agràries i impulsar actuacions d’adaptació al canvi climàtic en les produccions agràries, amb accions que reforcin la capacitat del sector per anticipar-se als efectes dels fenòmens meteorològics adversos i preservar el seu potencial productiu.

Les al·legacions presentades per les tres entitats defensen que el PLATER ha de ser plenament coherent amb el marc normatiu vigent. En aquest sentit, recorden que la normativa actual estableix que no es poden implantar plantes fotovoltaiques en espais agraris consolidats o planificats, amb excepcions, i consideren que aquesta protecció no queda prou reflectida en la proposta actual del pla.

Per aquest motiu, les organitzacions sol·liciten que aquests espais siguin classificats explícitament com a zones no aptes dins del planejament territorial per evitar qualsevol interpretació que pugui generar inseguretat jurídica o comprometre inversions públiques i privades vinculades al desenvolupament del Pla de Regadius de Catalunya.

El document també posa l'accent en la necessitat de millorar la base tècnica sobre la qual es fonamenta la zonificació del PLATER. Les entitats alerten que una part significativa del territori català encara no disposa d'una cartografia detallada dels sòls i consideren imprescindible completar aquesta informació abans de determinar l'aptitud de nombroses superfícies per acollir instal·lacions d'energies renovables. Igualment, reclamen que s’incorporin criteris relacionats amb la qualitat i la conservació dels sòls, la seva vulnerabilitat a l'erosió, la preservació dels bancals de pedra seca i la reversibilitat futura dels terrenys agrícoles.

Fer compatible la producció agrària amb la generació d'energia

Entre les propostes presentades també destaca el suport decidit a models que permetin compatibilitzar la producció agrària amb la generació d'energia renovable. En aquest sentit, ACATCOR, País Rural i la Fundació Agrícola Catalana defensen que l'agrovoltaisme i l'autoconsum energètic associat a les infraestructures de reg constitueixen les vies prioritàries per avançar cap a una transició energètica equilibrada, especialment per reduir els elevats costos energètics que assumeixen les comunitats de regants.

Les entitats també demanen que el futur desenvolupament del PLATER incorpori majors garanties de transparència, amb dades obertes i actualitzades sobre la implantació de projectes, estableixi límits a la concentració territorial de grans instal·lacions, reguli adequadament les línies d'evacuació elèctrica i exigeixi garanties econòmiques suficients perquè els terrenys ocupats puguin ser restaurats íntegrament quan finalitzi la vida útil de les instal·lacions.

Les al·legacions remarquen igualment el paper estratègic que exerceixen els regadius i l'activitat agrària en la prevenció dels incendis forestals, en la seguretat alimentària, en la conservació del paisatge i en la cohesió territorial. Per aquest motiu, les tres entitats consideren que aquests serveis ambientals i socials han de ser reconeguts i incorporats com un element essencial dins la planificació energètica del país.

Finalment, ACATCOR, País Rural i la Fundació Agrícola Catalana subratllen que aquestes al·legacions s'han elaborat amb una voluntat constructiva i confien que aquestes aportacions puguin ser incorporades durant la tramitació definitiva del pla.

L'organització agrària ha destacat que la PAC mobilitza cada any prop de 270 milions d'euros a Catalunya, i que aquests recursos són "fonamentals" perquè el sector pugui afrontar despeses com els carburants, els fertilitzants, l'alimentació animal, les nòmines o els compromisos financers de les explotacions.

JARC també ha subratllat la necessitat que el sector pugui comptar amb aquesta liquiditat "en un context de volatilitat dels mercats agraris i d'uns costos de producció que continuen condicionant la rendibilitat de les explotacions. A més, també recorden que la finalitat de les flexibilitzacions aprovades per Brussel·les és que els diners arribin abans al sector i ajudin a millorar la seva capacitat financera.

"Si Europa habilita mecanismes perquè els agricultors cobrin abans, cal aprofitar-los. Aquests recursos arriben en un moment clau de la campanya i poden marcar la diferència en la gestió econòmica de moltes explotacions.", ha expressat el president de l'organització, Joan Carles Massot.

La iniciativa compta a la Noguera amb el suport directe del Consell Comarcal i de l’Oficina Comarcal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. La participació d'enguany reflecteix la diversitat del territori amb una proposta que inclou l'explotació agrària del Celler Castell del Remei, l'allotjament rural La Caseta de Balaguer i el restaurant El Dien. L'oferta es completa amb dues activitats complementàries: una visita guiada al Centre de Dinamització de Tartareu i un tast de vins i productes de la terra a La Botiga de Montsonís.

Durant les dues jornades, camps, pastures, granges i obradors de tot Catalunya oferiran visites guiades, tallers i tastos de productes d'alimentació de quilòmetre zero. L'objectiu principal és potenciar la venda de proximitat, dignificar la tasca del sector primari i generar un vincle directe i conscient entre els consumidors i les persones que treballen la terra.

Com a novetat d'aquesta edició, els visitants majors de 15 anys hauran d’abonar 2,50 € en concepte de reserva prèvia. Aquest pagament simbòlic garanteix la plaça a l'activitat i reconeix l'esforç logístic i de preparació que fan els pagesos i pageses per acollir el públic.

A més, la campanya manté acords de col·laboració amb el Carnet Jove, oferint un 2x1 en les visites Tot l’Any, i amb el Club SX3.

Per participar en les visites guiades i activitats programades, cal fer una inscripció prèvia a través del lloc web oficial. Als diferents itineraris es pot combinar la visita a les explotacions amb l'estada en establiments rurals i la degustació de menús d'arrel local recomanats pels mateixos elaboradors.

L’àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal de la Noguera, que participa com a entitat col·laboradora des dels inicis del projecte, reitera el seu compromís amb aquesta cita. Segons la institució, es tracta d'una eina estratègica indispensable per donar visibilitat als productors de la comarca i posar en valor el patrimoni gastronòmic local.

Tota la informació sobre horaris, itineraris i la venda d'entrades ja està disponible a www.benvingutsapages.cat.

Per donar resposta a aquesta necessitat del sector, el projecte demostratiu FruitMeasureApp ha desenvolupat i validat una aplicació mòbil basada en intel·ligència artificial que permet mesurar de manera ràpida, precisa i econòmica el diàmetre dels fruits directament al camp utilitzant únicament un telèfon intel·ligent i un senzill suport imprès en 3D.

La tecnologia combina tècniques de visió per computador i aprenentatge profund per detectar automàticament els fruits a les imatges capturades amb el dispositiu mòbil i estimar-ne la mida. A diferència d’altres solucions disponibles al mercat, sovint basades en sensors de cost elevat o serveis orientats a grans explotacions, FruitMeasureApp s’ha concebut específicament per oferir una eina accessible, gratuïta i fàcil d’utilitzar per a les explotacions fructícoles.

Una eina digital per millorar la gestió dels fruiters

Durant el projecte s’ha completat el redisseny i la millora de l’aplicació, incorporant una nova interfície més intuïtiva, compatibilitat multiplataforma per a dispositius Android i iOS, així com noves funcionalitats destinades a facilitar-ne l’ús en condicions reals de camp. Paral·lelament, s’ha ampliat la base de dades d’entrenament amb més de 2.300 imatges i 4.300 pomes corresponents a diferents varietats i estadis de desenvolupament, fet que ha permès reentrenar i millorar els algoritmes de detecció.

Un dels principals avenços assolits ha estat el desenvolupament de dos modes de treball diferenciats. El mode Corimbe permet mesurar simultàniament tots els fruits agrupats en una sola fotografia durant les primeres fases de desenvolupament, mentre que el mode Fruit està orientat a fruits individuals en estadis més avançats. Aquesta funcionalitat incrementa notablement l’eficiència del procés de mostreig i redueix el temps necessari per obtenir informació útil sobre el creixement dels fruits.

L’aplicació també incorpora eines de gestió de dades que permeten organitzar les mesures per parcel·les i dates de mostreig, generar histogrames de distribució de calibres, obtenir estadístiques bàsiques i construir corbes de creixement exportables, convertint el telèfon mòbil en una eina de suport a la presa de decisions agronòmiques.

La tecnologia s’ha validat en més de 3.000 fruits corresponents a cinc varietats diferents de poma i en parcel·les diferents a les utilitzades durant el desenvolupament de l’eina. Totes les mesures es van comparar amb les obtingudes manualment amb peu de rei.

Els resultats mostren una elevada precisió, amb errors absoluts mitjans d’entre 1,28 i 2,11 mm segons el mode de mesura utilitzat, i una correlació molt elevada amb les mesures manuals (R² = 0,987). Aquest rendiment és comparable al de sistemes molt més complexos i costosos basats en fotogrametria, sensors LiDAR o altres tecnologies avançades de visió artificial.

A més, FruitMeasureApp s’ha comparat amb un sistema comercial de visió artificial utilitzat per al monitoratge del creixement dels fruits. Les corbes de creixement obtingudes amb totes dues tecnologies han mostrat una elevada concordança, amb una correlació de R² = 0,97, confirmant la fiabilitat de l’aplicació com a eina de seguiment del desenvolupament dels fruits al llarg de la campanya.

Una eina per avançar cap a l’agricultura de precisió

Els resultats del projecte confirmen el potencial de FruitMeasureApp com a eina de monitoratge del creixement dels fruits i de suport a la presa de decisions en fructicultura. La possibilitat de disposar de mesures fiables en temps real permet als fructicultors identificar necessitats d’intervenció, seguir l’evolució del cultiu i anticipar el calibre final dels fruits.

Aquesta informació pot contribuir a millorar la planificació de la recol·lecció, les previsions de producció i les estratègies comercials. Alhora, facilita l’adopció de pràctiques d’agricultura de precisió, orientades a optimitzar recursos, reduir costos i minimitzar l’impacte ambiental de les explotacions.

Tot i els bons resultats obtinguts, el projecte també ha identificat oportunitats de millora futures. En particular, es preveu continuar treballant en la capacitat de detecció dels fruits de menor calibre per ampliar encara més les aplicacions de l’eina en operacions específiques com l’avaluació de l’aclarida.

Com a resultat final, l’aplicació s’ha publicat en obert a Google Play i Apple App Store, juntament amb una guia d’usuari, vídeos tutorials, material de suport, el model 3D del suport de calibratge FruitMeasureStick i fins i tot el codi font de l’aplicació. Tot el processament es realitza directament al dispositiu mòbil, sense necessitat de connexió a internet o de servidors externs. Aquest enfocament contribueix a reduir les barreres d’entrada a la digitalització de les explotacions agrícoles i afavoreix l’adopció d’eines digitals per part dels productors.

Fruit de la col·laboració entre la UdL i l’IRTA

FruitMeasureApp ha estat desenvolupat conjuntament per la Universitat de Lleida (UdL), que ha actuat com a entitat coordinadora, i l’IRTA, combinant l’expertesa de tots dos centres en àmbits complementaris com la visió per computador, la intel·ligència artificial, l’agricultura de precisió i la fructicultura.

Per part de la UdL, el projecte ha estat liderat per Eduard Gregorio, responsable del projecte, professor del Departament de Ciència i Enginyeria Forestal i Agrícola i membre del Grup de Recerca en Agròtica i Agricultura de Precisió (GRAP). Hi han participat també els professors Joan Ramon Rosell, Ricardo Sanz, Àlex Escolà i Jordi Llorens, tots ells membres del GRAP, així com el professor Jordi Mateo, del Departament d’Enginyeria Informàtica i Disseny Digital.

Per part de l’IRTA, ha estat liderat per Jordi Gené, investigador del programa de l’ús eficient de l’aigua especialitzat en teledetecció proximal i intel·ligència artificial aplicada a l’agricultura, hi han participat també els investigadors del programa de Fructicultura Jaume Lordan, Carla Roman i Luis González, responsables de la validació de la tecnologia en explotacions fructícoles i de l’avaluació de la seva utilitat com a eina de monitoratge del creixement dels fruits.

La col·laboració entre tots dos centres ha estat clau per redissenyar l’aplicació i aplicar les millores necessàries per fer-la més fàcil d’utilitzar, optimitzar l’algoritme de detecció i mesura dels fruits, validar la tecnologia en condicions reals de camp i avaluar-ne l’exactitud. Aquest treball s’ha dut a terme en col·laboració amb el sector fructícola català per adaptar l’eina a les necessitats reals, en un context en què la digitalització i l’agricultura de precisió esdevenen eines estratègiques per millorar la competitivitat i la sostenibilitat de les explotacions.

Les accions de demostració i transferència desenvolupades durant el projecte, incloent-hi jornades tècniques a Mas Badia, Mollerussa i la Universitat de Lleida, han permès donar a conèixer l’eina a fructicultors, tècnics i empreses del sector, afavorint-ne la implantació i contribuint a accelerar la transformació digital de la fructicultura catalana. En aquest sentit, el proper 10 de setembre, a Lleida, es presentaran els resultats del projecte i l’aplicació mòbil a la jornada FruitMeasureApp: Aplicació mòbil basada en IA per mesurar fruits en camp. Les inscripcions ja estan obertes per a les persones interessades.

Amb aquest projecte, l’IRTA i la Universitat de Lleida fan un pas més en la transferència de tecnologies digitals innovadores orientades a millorar la competitivitat, la sostenibilitat i la capacitat de presa de decisions del sector fructícola.

Per demarcacions, Lleida és la que rep més ajuts, amb 15,4 milions d'euros per a 7.659 agricultors. Després van Tarragona (5,9 milions i 4.387 beneficiaris), Girona (3,4 milions i 1.084 beneficiaris) i Barcelona (2,6 milions i 1.442 beneficiaris).

En el conjunt de l'Estat espanyol, el paquet d'ajuts per comprar fertilitzants s'enfila fins als 494,57 milions d'euros, amb un total de 249.376 agricultors beneficiats. Aquestes subvencions formen part del pla integral de resposta davant la crisi de l'Orient Mitjà, que té un pressupost de 700 milions d'euros destinats a facilitar la compra de fertilitzants als agricultors.

Les prop de 400 places que la Paeria ha ofert en els moments de màxima demanda, han servit per allotjar tant a les persones que arribaven a Lleida buscant feina com a les que ja estaven treballant i necessitaven allotjament.

Pel que fa a l'Oficina Única, ha atès 1.676 persones durant tota la campanya, a les quals ha donat atenció social i laboral. L'oficina també ha fet derivacions a diferents recursos, segons la situació de cada persona atesa.

Els dispositius d'acollida de temporers han registrat enguany un increment important de les arribades. Això va fer que en determinats moments hi hagués una major concentració de persones dormint al carrer, especialment a l'entorn de Fira. Aquesta situació va portar el consistori a activar de manera extraordinària el Pavelló 4, amb 160 places, que va permetre ampliar temporalment la capacitat d'acollida.

El funcionament dels diferents recursos s'ha desenvolupat amb normalitat i sense incidències destacables. Una seixantena de professionals han participat en el conjunt del dispositiu, a més dels equips de seguretat i neteja.

Tot i el tancament dels recursos extraordinaris, la campanya continua. La Paeria mantindrà fins a finals de setembre unes 130 places entre pisos i CAT, principalment per a persones que continuen treballant. A aquestes s'afegeixen les 40 places de l'equipament de Seròs.

La Paeria farà la valoració global de la campanya un cop hagi analitzat totes les dades i hagi mantingut les reunions previstes amb la Generalitat, el sector agrari i la resta d'agents implicats. Aquest treball ha de permetre analitzar l'increment d'arribades d'aquest any i preparar les necessitats de cara a futures campanyes.

Baraut ha indicat que cada dia s'envien "dos o tres agents com a mínim" de l'Àrea Regional de Lleida dels Agents Rurals a combatre la PPA a l'àrea de Barcelona, tot i que el nombre varia en funció de les necessitats i hi ha dies que pot ser molt superior. El nou cap del cos a Lleida ha constatat que, si bé la lluita contra la PPA es tracta d'una "prioritat" fixada pel Govern, el dispositiu impedeix destinar a la demarcació tots els recursos que voldrien per combatre altres problemàtiques com la plaga de conills.

El nou responsable territorial ha apuntat que és difícil posar una data al final del dispositiu per la PPA, tot i que ha indicat que l'evolució és positiva i que cada vegada es capturen menys senglars. "A priori, pel que es comenta, a final d'any es podria començar a veure la llum", ha dit, tot advertint que aquesta previsió s'ha de prendre "amb pinces".

17 incendis durant la campanya de sega

Pel que fa a la campanya de sega, Baraut ha detallat que dels 36 incendis registrats aquest any a tot Catalunya, 17 corresponen a la demarcació de Lleida. Aquests focs han afectat unes 700 hectàrees, entre superfície forestal i agrícola, i la major part corresponen a l'incendi de Guimerà, que va cremar 413 hectàrees. El responsable dels Agents Rurals ha destacat que el sistema de resposta conjunta amb el GEPIF, els pagesos i els Bombers ha permès limitar l'abast dels incendis.

Baraut ha remarcat també l'alt grau de compliment dels pagesos de l'obligació de disposar de mitjans d'extinció a la maquinària de sega. Durant aquesta campanya, els Agents Rurals han fet 145 inspeccions a maquinària a la regió de Lleida i només han hagut d'ordenar una aturada cautelar perquè la màquina no duia cap mitjà d'extinció. "La immensa majoria dels pagesos compleixen amb la normativa", ha assenyalat.

El nou cap dels Agents Rurals també ha apuntat que la tendència dels darrers anys és d'un descens del nombre d'incendis durant la campanya de sega i ha defensat que l'objectiu ha de ser reduir al màxim tant les ignicions com la superfície afectada quan se'n produeix una.

Més agents i més coordinació

Baraut ha explicat que actualment la regió de Lleida compta amb uns 80 agents i comandaments, i que el pla estratègic 2026-2030 del cos preveu arribar als 170 efectius a la demarcació. A escala catalana, el pla planteja passar dels 675 agents actuals a 1.300 l'any 2030.

En la nova etapa, Baraut ha explicat que vol reforçar les relacions institucionals amb ajuntaments, consells comarcals i la Diputació de Lleida, així com la coordinació amb els diferents departaments de la Generalitat i els cossos operatius. També ha defensat que aquesta coordinació s'ha de treballar abans de les emergències, per tal de millorar la resposta quan es produeixin incidències i anticipar-se als problemes.

El tercer eix que s'ha fixat el nou cap dels Agents Rurals a Lleida és la prevenció i la pedagogia. Baraut considera que una societat informada és més conscient dels riscos associats a les activitats que es desenvolupen al territori i més compromesa amb la conservació del patrimoni natural. Per això, aposta per intensificar les accions de divulgació i sensibilització, sense deixar de banda les tasques d'inspecció i control.

Més de 1.050 hectàrees afectades

Durant l'acte de presentació, la delegada del Govern a Lleida, Núria Gil, ha destacat que la regió de Lleida acumula aquest any 92 incendis i més de 1.050 hectàrees afectades, unes xifres que evidencien la importància de la prevenció, la vigilància i la coordinació entre administracions, ha indicat. Gil ha assenyalat que aquesta serà precisament una de les prioritats de Baraut, amb un model basat en la proximitat, la prevenció i la col·laboració amb ajuntaments, agricultors, organitzacions del sector primari, entitats i ciutadania.

Núria Gil ha definit els Agents Rurals com una "peça essencial" del sistema de protecció del medi ambient de Catalunya, tant pel que fa als boscos i la biodiversitat com pel compliment de la normativa ambiental. Com també ha fet Baraut, la delegada del Govern ha agraït la tasca de l'anterior cap de l'Àrea Regional, Llorenç Ricou, que s'ha jubilat recentment i ha assistit a l'acte.

Segons el president d'Asaja, l'avançament de la collita és "excepcional", ja que a finals d'agost ja s'està collint Golden, quan habitualment l'inici de la campanya se situa més endavant. La calor també ha obligat els productors a aplicar tractaments de protecció sobre la pell de la fruita, especialment fina i sensible a les cremades solars.

El responsable d'Asaja ha remarcat que la Golden és la varietat de poma més produïda a les comarques de Ponent, especialment al Pla d'Urgell i l'Urgell, que concentren bona part de la producció. Segons Roqué, les altes temperatures han estat una constant des del maig i també podrien avançar la collita de les varietats més tardanes, com la Fuji, si el setembre continua sent calorós.

Roqué també ha advertit que la campanya comercial estarà condicionada pel volum de poma disponible a escala europea i per una temporada especialment llarga. Segons ha explicat, encara hi ha explotacions que estan comercialitzant poma Golden de la campanya del 2025, de manera que la temporada arriba a superar els dotze mesos. 

En aquest context, defensa que els preus haurien de mantenir-se com a mínim en els nivells de l'any passat, ja que assegura que els costos de producció han augmentat més d'un 30% per l'encariment dels hidrocarburs, l'energia i els adobs. La calor pot afectar els calibres, tot i que Roqué assenyala que la fruita encara continuarà creixent durant el setembre i que esperen oferir un fruit "bo".

Més tones de poma

Afrucat estima una collita de 133.750 tones de poma Golden i similars a Catalunya aquest 2026, un 12% més que el 2025 i també un 12% per sobre de la mitjana dels darrers cinc anys. Això es deu sobretot a l'increment d'un 50% de la producció previst a Girona, amb 36.210 tones. A Lleida, la previsió és de 97.120 tones, un 2% més que l'any passat i un 19% per sobre de la mitjana dels darrers cinc anys.

Pel que fa al conjunt de la poma, Afrucat preveu una collita de 289.600 tones a Catalunya aquest 2026, un 9% més que l'any passat i un 12% per sobre de la mitjana dels darrers cinc anys. A Lleida, la producció global d'aquest fruit de llavor es mantindrà similar a la de la campanya anterior, amb una previsió de 182.340 tones.

Pel que fa a la gestió forestal dels boscos públics, el president de la Generalitat ha apuntat que l'objectiu de l'executiu és arribar a una mitjana anual de 2.000 hectàrees. Enguany s'han tractat 620 hectàrees, segons ha detallat, i entre el 2023 i el 2025 la xifra va ser de 418. "Fins ara, la feina feta era bona, però cal accelerar-la i millorar-la", ha dit.

Illa ha apel·lat al "deure" de protegir els boscos i ha carregat contra el negacionisme climàtic. "Cal ser clar i dir les coses pel seu nom. Els qui neguen el canvi climàtic posen en risc la nostra seguretat. El negacionisme climàtic posa en risc les nostres vides", ha alertat.

A banda de la gestió forestal, el president de la Generalitat també ha estès la necessitat d'actuar a "buscar solucions estructurals" a les comarques tarragonines que han patit inundacions pels temporals.

Acord amb les diputacions per prevenir incendis

En el marc de la trobada del Govern al Monestir de les Avellanes, l'executiu i les quatre diputacions han signat un acord per millorar la gestió forestal i prevenir incendis. "Comencem el curs amb un gran acord", ha afirmat Illa després de la rúbrica. El president de la Generalitat ha reivindicat que l'acord és un "missatge nítid" sobre el reforç en prevenció i gestió d'emergències amb increments en recursos i plantilles i la millora de la coordinació entre administracions.

Per la seva banda, la directora general de Coordinació Interdepartamental i Relacions amb l'Estat, Mònica Lafuente, ha advertit que la resposta en gestió forestal "no pot ser fragmentada" perquè els incendis "no entenen de límits". L'acord, ha remarcat, permetrà un "canvi d'escala" amb "responsabilitats compartides" entre les diferents administracions.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha reivindicat que el protocol és "necessari" i que "no hi ha millor prevenció que la bona gestió dels boscos", mentre el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha insistit que els incendis són cada cop "més complicats" i ha confiat que el protocol signat "esdevingui un vertader conveni".

Finalment, la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, ha defensat que cal "extreure dels boscos allò que poden oferir" i ha considerat que són una "oportunitat per a l'economia local", mentre la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, ha reivindicat que l'acord mostra que "els poder públics són capaços de sumar i articular-se per donar resposta als nous reptes".

Protesta de Pobles Vius

Una quinzena de persones convocades per la plataforma Pobles Vius s'han manifestat fora del monestir on es reuneix el Govern per mostrar el seu rebuig als projectes de plantes de biogàs projectat a les comarques de Ponent.

En un comunicat, la plataforma critica que la trobada de l'executiu a la Noguera serveix, també, per reunir-se amb promotors d'aquests projectes i "aplanar el terreny dels inversors". Els consellers Dalmau i Ordeig s'han apropat a parlar amb els manifestants, els quals els han lliurat un document amb les seves reivindicacions.

Els treballs de la sega són essencials, però constitueixen una activitat agrària amb risc d'incendi per desenvolupar-se habitualment en èpoques de temperatures elevades, humitats baixes i sobre cereal i restes vegetals fàcilment inflamables. La maquinària pot generar punts calents o guspires per avaries, sobreescalfament, fricció amb pedres o contacte entre elements metàl·lics.

Per reduir aquest risc, els Agents Rurals i el Grup Especial de Prevenció d'Incendis Forestals (GEPIF), despleguen un operatiu especial de vigilància, prevenció i suport al sector agrari en col·laboració amb les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF). L'operatiu s'ha adaptat a les especificitats territorials: a les comarques de Lleida i a la Catalunya Central s'ha desenvolupat del 2 de juny al 31 de juliol, mentre que a la Conca de Barberà s'ha mantingut de l'1 de juliol al 15 d'agost.

L'incendi que va cremar més superfície va ser el de Guimerà (Urgell), amb 413 hectàrees, produït el dia 8 de juliol per una embaladora. El segueix l'incendi de Talavera (Segarra) amb 102 hectàrees i el de Castellfollit del Boix (Bages) amb 87. Els 36 incendis han tingut lloc en 16 comarques diferents. La Noguera acumula més casos amb cinc incendis, seguida del Segrià amb quatre, i de l’Urgell, la Segarra, la Conca de Barberà i l’Alt Empordà, amb tres incendis cadascuna.

Màquines recol·lectores implicades en 25 dels 36 incendis

Els 36 incendis van ser causats per diferents equipaments agrícoles com tractors i embaladores, entre altres. Les recol·lectores van estar implicades en 25 dels 36 incendis registrats i, d'aquests, 8 van estar relacionats directament amb el motor o amb elements del sistema d'escapament, com els col·lectors, els tubs d'escapament i, especialment, els catalitzadors i els filtres de partícules, que poden assolir temperatures molt elevades. Els altres 17 incendis es van associar a diferents avaries o incidències mecàniques.

Entre les causes concretes que es van poder determinar hi ha quatre casos relacionats amb la serra de tall, quatre amb fregaments de la pinta o del capçal de tall, un amb l'acumulació de restes vegetals a l'interior de la màquina i un amb el trencament d'un coixinet. En la resta dels casos no es va poder concretar amb prou precisió l'element mecànic que va originar la ignició.

Prop del 90% d'incendis s'originen a partir de les 12h

La distribució horària confirma que la major part de les ignicions de la campanya d’enguany es produeix durant les hores de més insolació i menor humitat del combustible fi, quan la maquinària ja acumula un nombre important d’hores de funcionament diari. En total, 32 dels 36 incendis es van iniciar a partir de les 12 hores, i 25 a partir de les 14 hores. La franja amb més ignicions és la compresa entre les 14 i les 16 hores, amb nou casos.

Perill alt d'incendi forestal

Coincidint amb la campanya de la sega d'aquest 2026, el perill d'incendi forestal s'ha situat per sobre dels valors normals, especialment a les comarques de Lleida. En aquestes zones el perill s'ha mantingut de manera persistent entre els nivells alt i molt alt durant el mes de juny i entre molt alt i extrem durant el mes de juliol.

El govern espanyol va rebaixar l'IVA als carburants del 21% al 10% entre el març i finals de juny, i el sindicat critica que el retorn al 21% habitual contribueix a unes "sobrecàrregues econòmiques" que poden "posar en perill la viabilitat d'algunes explotacions". El sindicat ja es va manifestar en aquest sentit el passat març i remarca que els carburants són "una eina indispensable" per a la seva tasca diària.

Entre el 28 de juliol i el 13 d’agost s’han dut a terme 48 actuacions a l’entorn de Verdú, amb participació també de zones dels municipis de Guimerà, Sant Martí de Riucorb, Preixana, Tàrrega, Granyanella i Nalec. En total, s’han capturat 7.908 exemplars mitjançant diferents sistemes de control. El mètode més efectiu han estat els recorreguts nocturns amb vehicle tot terreny i sistemes de visió tèrmica, que han permès capturar 6.311 conills en 26 actuacions. També s’han fet 20 aguaits nocturns, amb 923 captures, i quatre recorreguts amb participació de caçadors locals, que n’han capturat 674.

Els mostrejos realitzats posteriorment pel Departament amb drons equipats amb càmeres tèrmiques han constatat una reducció de la densitat mitjana, que ha passat dels 30,8 conills per quilòmetre quadrat del juny als 9,9 actuals, prop d’un 68% menys. Tot i aquesta reducció, la zona continua considerada d’alerta dins del Pla de control poblacional, amb densitats encara situades entre els 10 i els 15 exemplars per quilòmetre quadrat.

El director dels Serveis Territorials d’Agricultura a Lleida, Jaume Feixa, ha destacat que el pla de xoc s’ha desenvolupat amb normalitat i ha remarcat la coordinació entre l’Administració i el sector agrari. En aquest sentit, el Departament ha proposat a les organitzacions agràries mantenir aquestes actuacions intenses amb una planificació sostinguda i adaptada a les necessitats de cada zona, especialment quan hi hagi risc per als conreus i sembrats.

Aquest nou model complementarà el sistema actual, basat en la comunicació dels danys per part dels agricultors a través d’una aplicació i la posterior intervenció dels equips cinegètics de l’Administració. Paral·lelament, Agricultura ja ha començat a intensificar les actuacions a Aspa i Alfés, dos altres punts de la plana de Lleida afectats per la sobreabundància de conill. 

Elisabet Porta, tècnica de l’ADV Terres de Ponent, ha explicat que alguns pagesos comenten que la pedra, quan arribava a terra “es desfeia amb molta facilitat”. Sí que hi havia pedres grosses, “però eren poques”, i les petites, “eren més aviat toves”. Això, sumat al fet que ja no ha gaire fruita als arbres, fa que aquesta pedregada, la vuitena d’enguany i que a priori apuntava a la més severa de la temporada, no hagi registrat massa afectació, fins al moment.

A la Cooperativa d’Almenar, situada a la part alta del poble, una de les teulades d’una nau on emmagatzemen gra, ha registrat forats per la pedra en tot el lineal. Segons els responsables de la cooperativa, caldrà reparar-la com més aviat millor perquè d’aquí a pocs dies els pagesos començaran a entrar més producte i no hi pot haver goteres.

A Almenar és on van caure els trossos més grans de gel, de més de dos centímetres de diàmetre, però la pedra també va afectar municipis com Corbins, Albatàrrec i part de l’Horta de Lleida.

UP parla de danys també a la Noguera i ametllers al Pallars Jussà 

En un comunicat, Unió de Pagesos assegura que la pedregada de dilluns també va provocar danys a fruita pendent de collir a la Noguera, més enllà del Segrià. Així mateix, també parla de danys en ametllers al Pallars Jussà i vinya al Priorat. El sindicat ha demanat al Departament d’Agricultura que faci una valoració amb celeritat dels danys per tal que els afectats puguin accedir a les finques el més aviat possible i també perquè se li apliqui una adequació de mòduls de l’IRPF 2026 per la pèrdua d’ingressos patida.

Segons UP, la pedregada va fer mal fins al 80% en préssec tardà a les zones afectades de municipis del Segrià com Almenar i Alfarràs, o Ivars de Noguera i, en menor percentatge, en pera i figues. En altres finques de municipis com Alcarràs, Albatàrrec, Corbins o l’Horta de Lleida, l’afectació va ser entre el 20% i el 30% en pera, poma i préssec. Més del 80% de la fruita de pinyol del Segrià ja estava collida i més del 70% de pera, també.

Pel que fa a la fruita seca, la pedra va fer caure algunes zones de Tremp, Abella de la Conca i Sant Romà d’Abella, al Pallars Jussà, el 70% d’ametlles que estaven als arbres.

La campanya va començar el 21 de juliol amb la collita de chardonnay a la DO Penedès. Durant les setmanes següents s’hi van incorporar varietats com els moscatells, el gewürztraminer, el pinot noir, el macabeu i el sauvignon blanc, mentre que entre la primera i la segona setmana d’agost van començar a entrar als cellers varietats de gran pes productiu com el xarel·lo, la garnatxa blanca i l’ull de llebre.

El macabeu i el xarel·lo són dues de les varietats que evidencien més clarament aquest avançament. Del macabeu ja se n’han entrat 53,6 milions de quilos, davant dels 32,5 milions que s’havien registrat en la mateixa data de 2025, fet que suposa un increment del 65%. En el cas del xarel·lo, les entrades arriben als 30,6 milions de quilos, un 160% més que els 11,8 milions de l’any passat.

El chardonnay és la tercera varietat amb més volum entrat als cellers, amb 16,6 milions de quilos. També destaquen el pinot noir, amb 4,94 milions, la garnatxa blanca, amb 4,8 milions, i l’ull de llebre, amb 2,1 milions de quilos.

La verema ja ha començat a totes les DO catalanes

A hores d’ara, totes les denominacions d’origen catalanes ja han iniciat la verema, tot i que el ritme és desigual en funció de la zona i de les varietats. El Penedès concentra bona part de les entrades acumulades, juntament amb la DO Cava, amb més de 102 milions de quilos de raïm declarats entre totes dues.

La DO Catalunya suma 12,4 milions de quilos, mentre que a la DO Terra Alta ja s’han registrat prop de 750.000 quilos. En canvi, denominacions més tardanes, com el Priorat i el Pla de Bages, es troben encara en les primeres fases de la collita.

Pel que fa a l’estat de les vinyes, la situació fitosanitària és, en general, bona. El mosquit verd no està provocant afectacions generalitzades, tot i alguns casos puntuals al Baix Penedès i el Garraf. La principal incidència està sent l’oïdi, que ha obligat els viticultors a mantenir un seguiment especial dels cultius.

Les dades actuals confirmen, per tant, una maduració més primerenca del raïm respecte a campanyes anteriors. Tot i això, encara és aviat per determinar quin serà el volum final de producció, ja que les varietats de maduració mitjana i tardana encara es troben en ple desenvolupament de la verema.

L’objectiu de la iniciativa és facilitar l’accés a informació, recomanacions i recursos preventius d’interès per afrontar la campanya agrària amb més seguretat, adaptant les actuacions a les necessitats i a la realitat de cada municipi.

A Torrelameu i Menàrguens s’han dut a terme dues xerrades de sensibilització, els dies 4 i 17 d’agost, respectivament. Les sessions han estat impartides per Hidroponent, projecte de recerca de la Universitat de Lleida (UdL) que investiga i combat la deshidratació en col·lectius vulnerables a causa de la calor extrema i el canvi climàtic amb un enfocament dinàmic i pràctic, amb continguts orientats a situacions habituals durant la jornada laboral i recomanacions que puguin ser d’utilitat en el dia a dia dels treballadors i treballadores temporers.

Les sessions han permès abordar, de manera propera i entenedora, diferents aspectes relacionats amb la prevenció i la protecció davant els cops de calor durant l’activitat agrària.

Paral·lelament, s’ha distribuït material preventiu, com ara ampolles i cartells informatius, per reforçar els missatges de sensibilització i facilitar l’adopció de mesures preventives durant la jornada de treball. A Térmens i Albesa, aquest material s’ha posat a disposició de les persones destinatàries a través dels canals locals de distribució.

En el cas d’Ivars de Noguera, l’actuació s’ha adaptat especialment a la realitat de les persones treballadores temporeres. Tenint en compte que una part d’aquest col·lectiu no pernocta al municipi i es desplaça a altres localitats, s’ha considerat més efectiu portar el material directament als camps, on es concentra bona part de l’activitat laboral. Aquest repartiment ja s’ha començat a dur a terme.

Les actuacions desenvolupades durant la campanya agrària responen així a una estratègia de prevenció flexible i adaptada al territori, que combina sensibilització presencial, informació pràctica i distribució de materials preventius. D’aquesta manera, es busca que els recursos arribin a les persones treballadores temporeres de la manera més accessible i efectiva possible, especialment en aquells espais i moments en què poden resultar més útils.

Amb aquestes accions, el Consell Comarcal de la Noguera continua treballant per reforçar la cultura preventiva durant la campanya agrària i contribuir a unes condicions de treball més segures per al conjunt de les persones temporeres que participen en les tasques agrícoles a la comarca de la Noguera.

El sector preveu una bona campanya similar a la de l'any passat, si bé les onades de calor han rebaixat a darrera hora les bones expectatives que tenia després d'un hivern plujós i sense gelades ni pedregades. Les altes temperatures han fet que la capota que cobreix la closca de les ametlles s'obrís abans que les ametlles s'acabessin d'assecar i això ha fet avançar uns 10 dies la collita respecte de l'habitual. La campanya va començar principis d'agost i s'allargarà fins a finals de setembre.

La calor també ha afectat el desenvolupament de les ametlles que han quedat més exposades al sol, les de la part alta dels arbres, que "no s'han acabat de formar bé", ha explicat el responsable de Fruita Seca de JARC, Xavier Cullerés. Això afectarà lleugerament a la baixa el rendiment, si bé la qualitat del fruit és "prou bona", ha assenyalat.

A Catalunya, les finques d'ametller de secà superen les de regadiu. Les de secà representen el 65% de la superfície, si bé els rendiments de les de regadiu poden multiplicar per 20 els de secà. Segons Cullerés, l'ametlla és "un cultiu de futur", però només als camps de regadiu, on les produccions poden arribar als 2.000 quilos de gra, ja que, segons afirma, "el secà està condemnat".

Segons les dades provisionals del mes de juny del Departament d'Agricultura, enguany a Catalunya es produiran 33.772 tones d'ametlla en closca repartides en 28.743 hectàrees productives, unes 1.800 tones menys (-5,24%) respecte de l'anterior campanya. La major part de la producció es concentra a la demarcació de Lleida (21.420 tones) i a la de Tarragona (12.000 t).

Pel que fa al preu, es manté al voltant dels 5,20 i 5,35 euros per quilo d'ametlla sense closca. Suposa una xifra similar respecte de l'anterior campanya, amb un lleuger repunt a l'alça en funció de la varietat. "És un preu que, com a mínim, et permet treballar aquest cultiu, viure d'ell i seguir apostant per ell", ha expressat el membre de JARC, que ha afegit que les polítiques aranzelàries dels Estats Units no han afectat els preus d'aquest fruit sec.