La trobada ha comptat amb la participació de l’escriptora Núria Cadenes, la investigadora i crítica literària Júlia Ojeda i l’escriptor i filòleg Pere Pena, amb la moderació de l’arxivera Teresa Ibars. També hi ha assistit el director de l’IEI, Andreu Vàzquez.

El col·loqui ha posat en relació les figures de Manuel de Pedrolo i Maria-Mercè Marçal, dues veus destacades de la literatura catalana contemporània vinculades a Ponent, que comparteixen una obra literària de gran personalitat i un fort compromís polític i social. Les tres intervencions han destacat la defensa de la llengua, la llibertat del país i la dignitat humana com a eixos compartits per tots dos autors.

Júlia Ojeda ha situat Pedrolo com el precedent de Marçal: “Marçal no existiria si Pedrolo no hagués resistit després del 39”, ha dit, i ha destacat el fil que els uneix “en la defensa de la llengua, la llibertat del país i les classes populars des d’un compromís amb l’independentisme d’esquerres i també des de la seva literatura”.

Núria Cadenes ha reivindicat la importància de tots dos autors “tant per la seva obra com pel compromís que hi van expressar amb el futur d’aquest país, amb la llengua, amb la cultura i amb la necessitat d’independència”. Cadenes també ha posat en valor que “tots dos han parlat sense embuts i amb una fermesa exemplar en defensa de la llibertat i de la dignitat humana”.

Per la seva banda, Pere Pena ha destacat que Pedrolo i Marçal uneixen dues facetes que no sempre van lligades en la literatura: escriure bé -fer bona literatura-, i el compromís polític”. Un compromís que, ha puntualitzat, va més enllà dels partits i implica la participació en la vida pública i també en la vida privada.

La sessió s’ha emmarcat en el cicle impulsat per l’IEI per aprofundir en la figura, el pensament i l’obra de Pedrolo, i continuar difonent un llegat ampli, innovador i influent dins la cultura catalana.

Aquest ha estat el segon dels quatre col·loquis programats, després de la sessió inaugural ‘El llegat de Pedrolo. Edicions, commemoracions i espais de memòria’, dedicada a la preservació, l’edició i la divulgació de la seva obra, amb la participació de Jordi Puig Ferrer, Alba Pijuan i Anna Maria Villalonga..

La programació es reprendrà el 20 de gener vinent amb ‘Pedrolo - Candel. Un debat escamotejat’, i continuarà l’endemà amb ‘Pedrolo i el cercle Labor de Lleida’. El programa es tancarà el 30 de gener amb l’espectacle teatral ‘El laberint de Pedrolo’, a càrrec de La Famiglia.

ADORE™ és el resultat de més de dues dècades de recerca en millora genètica per desenvolupar varietats capaces de mantenir la qualitat i la productivitat en condicions climàtiques cada cop més càlides

Aquest dimecres ha tingut lloc la XXXI Jornada Fructícola de l'IRTA a Mollerusa, una cita de referència per al sector de la fruita dolça que ha reunit prop de 1.500 professionals, entre productors, tècnics, personal investigador i empreses vinculades a la fructicultura.

La jornada, considerada l'esdeveniment de transferència tecnològica en fructicultura més gran del sud d'Europa, ha servit per presentar les darreres innovacions en àmbits com la gestió de l'aigua, la sanitat vegetal, les noves tecnologies aplicades a la producció o l'adaptació dels cultius al canvi climàtic.

Entre les principals novetats d'aquesta edició destaca la presentació d'ADORE™, una nova línia de varietats de poma desenvolupades per oferir una resposta als reptes que l'augment de les temperatures planteja a la fructicultura actual.

"La Jornada Fructícola és un exemple del compromís de l'IRTA amb la transferència de coneixement i amb la innovació al servei del sector. Reunir cada any productors, tècnics, empreses i personal investigador ens permet accelerar l'arribada de noves solucions als camps. El llançament d'ADORE™ és precisament una mostra de com la recerca de llarg recorregut acaba transformant-se en noves oportunitats per a la fructicultura catalana i internacional", destaca Josep Usall, director general de l'IRTA.

Per la seva part, el director dels Serveis Territorials del Departament d'Agricultura a Lleida, Jaume Feixa, ha remarcat la necessitat d'anticipar-se als efectes del canvi climàtic sobre la producció agrària: "No podem esperar que les condicions de producció canviïn per després buscar solucions. Hem de treballar ara en les eines que permetin al sector adaptar-s'hi."

Feixa ha posat ADORE™ com a exemple de l'aposta compartida per la innovació aplicada al sector fructícola: "Aquest projecte és un bon exemple del que volem impulsar: recerca, innovació i transferència al sector productiu. Tenim un IRTA potent i un sector fructícola amb capacitat per incorporar aquest coneixement i convertir-lo en oportunitats."

Una nova generació de pomes per a un clima canviant

ADORE™ és el darrer desenvolupament sorgit del Hot Climate Partnership, un programa internacional de millora genètica impulsat per l'IRTA juntament amb el Bioeconomy Science Institute de Nova Zelanda, FruitFutur i VentureFruit.

"Quan vam iniciar el Hot Climate Partnership l'any 2002 ja intuíem que l'augment de les temperatures condicionaria el futur de la fructicultura mediterrània. ADORE™ és la constatació que és possible obtenir varietats adaptades a aquests nous escenaris sense renunciar a la qualitat comercial i organolèptica que demanen els consumidors", assenyala Joan Bonany, director del centre Mas Badia de l'IRTA.

El programa reuneix varietats capaces de mantenir una elevada qualitat comercial i productiva en condicions de calor creixent, una característica cada vegada més rellevant per a les zones productores mediterrànies.

La nova línia s'estrena amb la varietat HOT03A1, de collita tardana, i una segona varietat complementària que es recol·lecta entre quatre i sis setmanes abans. Aquesta combinació permet ampliar el calendari de producció i adaptar-se a diferents zones productores i necessitats de mercat.

Les noves pomes es caracteritzen per una coloració vermella intensa, una textura cruixent i sucosa i un perfil gustatiu equilibrat, validat a través d'avaluacions agronòmiques i estudis de preferència del consumidor en diversos mercats internacionals.

Més de vint anys de recerca per arribar al productor

La presentació d'ADORE™ exemplifica el paper de la recerca aplicada en la transformació del sector fructícola. El Hot Climate Partnership es va posar en marxa l'any 2002 amb l'objectiu de desenvolupar noves varietats de poma i pera capaces d'adaptar-se a l'increment de temperatures previst per a les pròximes dècades. Des de llavors, el programa ha combinat millora genètica, assajos agronòmics i validació comercial per identificar materials amb potencial per a les principals zones productores.

Actualment, les varietats comercials desenvolupades en el marc d'aquesta col·laboració ja es cultiven en més de 120 hectàrees a Catalunya a través de FruitFutur i han despertat l'interès d'altres regions productores europees i de l'hemisferi sud.

ADORE™ se suma a altres innovacions varietals sorgides d'aquest programa, com les varietats TUTTI™ i STELLAR™, que ja han iniciat el seu recorregut comercial.

Coneixement per afrontar els reptes del futur

Més enllà de les noves varietats, la XXXI Jornada Fructícola ha abordat alguns dels principals reptes que afronta el sector, com la disponibilitat d'aigua, la incidència de les gelades, la gestió del foc bacterià, la mecanització, la digitalització de les explotacions i la cerca de sistemes productius més eficients i sostenibles.

La jornada ha combinat ponències tècniques amb demostracions de camp, permetent als assistents observar sobre el terreny diverses innovacions desenvolupades per l'IRTA i els seus socis.

Amb aquesta trobada, l'IRTA reforça el seu compromís amb la transferència de coneixement i amb una fructicultura competitiva, resilient i preparada per afrontar els reptes ambientals, productius i econòmics dels pròxims anys.

Durant el curs, fins a 840 alumnes participaran en els 14 tallers programats, que es desenvolupen a les instal·lacions de l'institut gràcies al suport de la Fundació "la Caixa" i la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT).

Sota el títol "Explorem el món de la recerca", els participants descobreixen de manera pràctica què és la recerca biomèdica i quin impacte té en la societat. A través de dinàmiques participatives, l'alumnat coneix les principals àrees de treball de l'IRBLleida, s'apropa als conceptes bàsics de la genètica i experimenta com la ciència pot contribuir a resoldre reptes actuals relacionats amb la salut.

El taller inclou activitats per entendre el flux de la informació genètica dins les cèl·lules i la seva relació amb algunes malalties, i també una aproximació experimental a la biotecnologia mitjançant la simulació de la fabricació d'apòsits elaborats amb biomaterials. D'aquesta manera, els participants tenen l'oportunitat de viure en primera persona una experiència similar a la que desenvolupen els equips de recerca en el seu dia a dia.

Amb aquesta activitat, l'IRBLleida reafirma el seu compromís amb la divulgació científica i la promoció de la cultura científica entre els més joves, contribuint a fer més propera la recerca biomèdica i a despertar l'interès per la ciència i la innovació.

La presentació del web ha tingut lloc a l’Aula Magna de l’IEI. Hi ha assistit el director de l’IEI, Andreu Vàzquez, i l’explicació del web ha anat a càrrec de Laura Lladós, responsable del projecte. La jornada també ha comptat amb la participació d’Úrsula Olmo, representant de l’Escola de Vilanova de Segrià, un dels centres participants, que ha compartit la seva experiència en el marc del projecte i ha explicat com es poden aplicar les propostes de transformació dels patis als centres educatius.

El nou portal recull coneixement, experiències i propostes pràctiques per acompanyar els centres educatius en aquest procés. El projecte dona continuïtat a la feina desenvolupada en la iniciativa ‘Espais que Eduquen, Patis per a Tothom’ i l’amplia al conjunt del territori, tenint en compte la diversitat d’escoles i realitats educatives.

Per coordinar i desenvolupar el projecte, la Secció de Sociologia i Educació de l’IEI ha constituït una comissió de treball integrada per professionals de diferents àmbits i institucions. La iniciativa compta amb la participació de set centres educatius: l’Escola l’Àlber d’Albesa, l’Escola Arnau Berenguer del Palau d’Anglesola, l’Escola l’Estel de Balaguer, l’Escola Mare de Déu de l’Horta d’Ivars d’Urgell, l’Escola Bressol el Palauet del Palau d’Anglesola, la Llar d’Infants Vensi d’Almacelles i l’Escola de Vilanova de Segrià.

Un dels eixos principals del web són les quatre ‘Llavors de coneixement’, centrades en la mirada artística al pati, l’educació intergeneracional i comunitària, la renaturalització dels espais i el pati com a espai d’aprenentatge. Cada línia inclou continguts teòrics aportats per persones expertes, tres dinàmiques per treballar els aprenentatges amb infants, docents i la comunitat educativa, i materials complementaris per aprofundir en cada àmbit.

Aquests recursos estan pensats perquè cada escola pugui escollir el seu propi itinerari en funció de les necessitats i del projecte educatiu del centre. La proposta parteix d’un procés de reflexió i participació que incorpora les veus dels infants i adolescents, les famílies, el professorat i altres agents de la comunitat educativa. L’objectiu és que cada centre pugui elaborar el seu propi projecte de pati i avançar en la transformació dels espais exteriors de manera autònoma, amb criteris pedagògics i professionals.

El projecte també vol afavorir l’intercanvi d’experiències entre centres i crear un banc de recursos obert a totes les escoles del territori, a partir dels coneixements i les pràctiques generats durant el procés.

La jornada també ha inclòs la xerrada ‘Transformar el pati, sostenir el canvi’, a càrrec de Mariona Genís, doctora arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que ha abordat els reptes de transformar els patis escolars i donar continuïtat als canvis.

El projecte vol contribuir a consolidar una xarxa educativa al territori que permeti compartir coneixements i pràctiques i promoure uns espais exteriors que afavoreixin el desenvolupament i el benestar dels infants.

La primera programació inclou una nova plaça de magistrat especialista en matèria mercantil a la secció segona de l'Audiència de Lleida, tres places més a la secció civil del Tribunal d'Instància de Lleida, una a la secció d'instrucció i una altra a la secció social, que passarà a tenir-ne tres. També es crearà una tercera plaça al partit judicial de Cervera, que actualment en té dues. 

Les places de l'Audiència i de Cervera s'incorporaran el desembre d'aquest any, mentre que les de Lleida ciutat ho faran el juny del 2027, segons ha detallat aquest dimarts la presidenta del TSJC, Mercè Caso, en el marc de la reunió de la Sala de Govern a l'Audiència de Lleida.

La segona tongada, proposada pel TSJC i encara pendent de l'aval corresponent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), preveu una plaça més a Balaguer, que passaria de tres a quatre, i una més a Cervera, que també arribaria a quatre. A més, el partit judicial de Tremp guanyaria una segona plaça. A Lleida ciutat, la proposta inclou la desena plaça de la secció civil, la sisena d'instrucció, la quarta de la secció social, una segona plaça mercantil i una quarta plaça de jutjat penal.

La segona plaça a Tremp permetria reduir les substitucions

Guilanyà ha destacat que el reforç a Tremp ajudaria a reduir els problemes de substitucions als partits judicials pirinencs, on les places úniques obliguen sovint els jutges a cobrir territoris veïns quan han de fer vacances o agafar permisos. "Les pròrrogues de jurisdicció entre Vielha, Tremp i Solsona són contínues", ha explicat. Amb dos jutges a Tremp, ha afegit, es podrien substituir entre ells, de manera que aquesta situació quedaria limitada a Vielha i Solsona, que continuarien sent els únics partits judicials de la demarcació amb un sol jutge.

Pel que fa a la ciutat de Lleida, el president de l'Audiència ha remarcat la necessitat de reforçar la secció civil, que ha definit com una de les més col·lapsades de Catalunya pel volum d'assumptes que rep, especialment els relacionats amb les condicions generals de la contractació. La nova plaça permetria, a més, crear una presidència de secció per donar suport al president del Tribunal d'Instància. D'altra banda, l'increment de places d'instrucció també justifica, segons Guilanyà, la creació d'una quarta plaça penal per assumir els procediments que arriben a judici.

El repte de trobar jutges i que s'hi vulguin quedar

Tant el president de l'Audiència com la presidenta del TSJC, Mercè Caso, han advertit que l'ampliació de la planta judicial haurà d'anar acompanyada de prou personal perquè sigui efectiva. "Tot això ha d'anar acompanyat de la dotació dels corresponents funcionaris i lletrats de l'Administració de justícia. Si no, no farem res", ha assenyalat Guilanyà. En aquest sentit, Caso ha explicat que la proposta de la segona programació s'ha treballat amb el Departament de Justícia per garantir que les noves places disposin també de mitjans materials i equips de funcionaris, i evitar que el col·lapse es traslladi a altres punts del sistema judicial.

Un altre dels reptes serà trobar jutges per ocupar les places. Caso ha recordat que la primera programació, amb set places, ja està recollida en un reial decret, però ha advertit de la dificultat d'aconseguir prou professionals. Per cobrir les vacants, ha enumerat diferents fórmules, com les substitucions voluntàries de jutges, les comissions de servei i el suport dels alumnes de l'Escola Judicial durant la fase de substitució i reforç. Com a últim recurs, ha esmentat la justícia interina, que ha definit com un suport important, tot i que ha remarcat que "no és la solució". La presidenta ha animat els estudiants de Dret a opositar.

En el cas de la tercera plaça judicial de Cervera, la presidenta del TSJC ha apuntat que, si no s'ocupa en el concurs ordinari previst a finals d'any, es podria oferir als alumnes de l'Escola Judicial, que han de prendre possessió a tot estirar el febrer del 2027. En qualsevol Caso ha defensat la necessitat de fer atractiu aquest i la resta de partits judicials perquè el jutge o jutgessa que hi arribi s'hi vulgui quedar.

Pel que fa a la proposta de les vuit places addicionals a la demarcació de Lleida per al 2028, la presidenta del TSJC ha detallat que es troba actualment davant del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), des d'on haurà de passar al Ministeri per continuar la tramitació. "Estem fent tot el que està a la nostra mà per aconseguir l'objectiu", ha assegurat Caso.

El judici d'aquest dimarts al Canyeret de Lleida havia de ser el primer i més nombrós dels judicis per la macrodemanda que han presentat els bombers voluntaris contra el Departament d'Interior, després que a principis d'octubre un jutge de Terrassa suspengués la primera vista que hi havia prevista per aquesta qüestió per "litispendència impròpia".

En aquesta ocasió, però, la suspensió de la vista l'ha demanat la Generalitat perquè, segons ha dit, no ha rebut ni pogut revisar una documentació d'última hora i això causa indefensió en cas d'una futura condema.

Demanda de 108 bombers

La demanda de Lleida aplega un total de 108 bombers voluntaris de 22 parcs de la demarcació de Lleida. Es tracta dels parcs dels municipis d'Àger, Agramunt, Almacelles, Almenar, Artesa de Segre, Coll de Nargó, Esterri d’Àneu, La Granadella, Guissona, Isona, Josà i Tuixén, Lleida, Montferrer i Castellbó, Oliana, Pobla de Segur, Ponts, Ribera de Cardós, Seròs, La Seu d’Urgell, Solsona, Sort i Torà.

A les portes dels jutjats, el president de l'Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya (Asbovoca), Josep Maria Alcalà, ha lamentat que s'hagi hagut de recórrer als tribunals per resoldre una qüestió política. "Creiem que és un fracàs polític absolut", ha indicat Alcalà, que des de Lleida també fet una crida al president Salvador Illa "perquè posi d'una vegada damunt la taula les eines per negociar i arreglar les coses com ha de ser, políticament".

Els bombers voluntaris reclamen al Departament d'Interior el "reconeixement dels seus drets laborals" i que aquests s'equiparin amb els dels bombers funcionaris, ja que segons afirmen, porten a terme la mateixa feina i, per tant, s'exposen als mateixos riscs. "No tenim contracte, no tenim Seguretat Social, si patim accidents ens deriven a les nostres pròpies empreses, tenim una assegurança que no es compleix", ha criticat Alcalà.

Per la seva banda, Miquel Mesegué, president de la Federació de Bombers Voluntaris (FBVCat), ha comparat la situació en què es troben els bombers voluntaris amb la d'un temporer de la fruita sense contracte. "Canvies empresari per Generalitat i temporers per bombers voluntaris i és el mateix. Jo, si com a bomber voluntari em faig mal, m'atendran a l'hospital, però legalment constarà com a contingència comú", ha denunciat.

La batalla judicial entre bombers voluntaris i Generalitat preveu altres judicis que es poden allargar fins al 2029. El pròxim es celebrarà el 28 d'octubre a Granollers.

Va ser cap de gabinet de l’Ajuntament de Lleida entre el 2011 i el 2018 i subdelegat del Govern a Lleida des del juliol del 2018

El Consell de Ministres, a proposta del president del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez, ha aprovat el nomenament de José Crespín Gómez, fins ara subdelegat del Govern a Lleida, com a nou delegat del Govern d’Espanya a Catalunya, en substitució de Carlos Prieto. El nomenament serà efectiu després de la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

Fins ara, Crespín exercia com a subdelegat del Govern a Lleida, responsabilitat que va assumir el juliol del 2018. Des d’aquest càrrec ha desenvolupat tasques de representació institucional i de coordinació dels serveis de l’Administració General de l’Estat al territori.

Nascut a La Rambla (Còrdova) el 19 de maig de 1980, és llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va iniciar la seva trajectòria professional en l’àmbit de la comunicació publicitària i, el 2004, es va incorporar a la Diputació de Barcelona, on és funcionari i va ocupar diferents responsabilitats a les àrees de Presidència, Coordinació General i Comunicació.

Posteriorment, entre el juliol del 2011 i juny de 2018, va exercir com a cap de gabinet de l’Ajuntament de Lleida. El juliol del 2018 va assumir la Subdelegació del Govern a Lleida, des d’on ha treballat en la interlocució amb les administracions i els agents socials i econòmics del territori.

Com a nou delegat del Govern, Crespín assumeix la responsabilitat de dirigir i coordinar l’activitat dels serveis de l’Administració General de l’Estat a Catalunya, així com de reforçar la cooperació institucional amb la Generalitat, les administracions locals i la resta d’institucions del territori.

El nomenament obre una nova etapa al capdavant de la Delegació del Govern, amb la continuïtat del treball de coordinació entre administracions i de servei a la ciutadania com a eixos de l’actuació institucional.

Crespín relleva Carlos Prieto, que deixa el càrrec després de més de set anys de servei públic a Catalunya, primer com a subdelegat del Govern a Barcelona durant gairebé quatre anys i, posteriorment, com a delegat del Govern durant tres anys i mig.

Prieto ha agraït per carta la col·laboració i el compromís dels empleats públics de la Delegació del Govern, així com la feina compartida amb les diferents institucions i administracions durant aquests anys de servei públic. També agraeix al president del Govern, Pedro Sánchez, la confiança depositada.

Pel que fa a l’acumulat des del gener, la caiguda de vendes de productes d’alimentació, begudes i tabac se situa en un 11,1% menys, el que representa un total de 1.233,4 MEUR. Igualment, els béns d’equip sumen en positiu un 11,9% i 232,3 MEUR. Respecte a la balança comercial, el saldo surt positiu amb un total de 558,1 MEUR en productes d’alimentació, begudes i tabac, mentre que és negatiu en béns d’equip, amb 30 MEUR.

Les importacions que ha fet la demarcació de Lleida també se situen en negatiu a l’agost amb un 26,1% menys i 154,4 MEUR. És l’única demarcació catalana que té aquest indicatiu en negatiu. El fet que hi hagi hagut menys compres que vendes dona un saldo positiu de 110,7 MEUR a l’agost a Lleida.

Al conjunt de Catalunya, les exportacions van assolir els 6.770 MEUR a l’agost, un 5% per sobre dels 6.448 milions del mateix mes de l’any passat, segons dades actualitzades aquest dimarts pel Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa. El resultat d’exportacions és el més alt per un mes d’agost des del 2023 i el tercer més elevat de la sèrie històrica pel vuitè mes de l’any. Paral·lelament, les importacions també van pujar un 4,8% interanual, fins als 8.333 milions d’euros, la xifra més alta mai vista en un mes d’agost.

Les exportacions pugen un 5% a l'agost i freguen els 6.770 milions d'euros, el nivell més alt en quatre anys. Les importacions baten rècords per un mes d'agost després de créixer un 4,8% interanual, fins als 8.333 milions

Les exportacions van assolir 6.770 milions d'euros a l'agost a Catalunya, un 5% per sobre dels 6.448 milions del mateix mes de l'any passat, segons dades actualitzades aquest dimarts pel Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa. El resultat d'exportacions és el més alt per un mes d'agost des del 2023 i el tercer més elevat de la sèrie històrica pel vuitè mes de l'any. Paral·lelament, les importacions també van pujar un 4,8% interanual, fins als 8.333 milions d'euros, la xifra més alta mai vista en un mes d'agost. La comparació entre exportacions i importacions dona un dèficit comercial de 1.563,1 milions d'euros negatius a l'agost a Catalunya, un 3,8% més que l'any passat.

En el còmput anual entre gener i agost, Catalunya acumula 68.098,4 milions d'euros en exportacions, un 2% més en comparació amb el mateix període de l'any passat, i 78.490,4 milions en importacions, un 2,6% més. El total, el dèficit comercial de Catalunya amb l'exterior s'eleva als 10.392 milions d'euros entre gener i agost, un 6,7% més que fa un any.

El president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, ha presidit la cloenda de la trobada, impulsada per Clínic Lleida i Group Saltó amb la col·laboració de la Càtedra Saltó de Robòtica i Societat de la Universitat de Lleida

Lleida ha posat de manifest aquest dilluns el seu potencial per consolidar-se com un territori de referència en cirurgia robòtica i robòtica assistencial, dos àmbits de desenvolupament tecnològic que estan transformant la medicina, l’atenció sanitària i la qualitat de vida de les persones. Aquesta ha estat una de les principals idees de la jornada «Lleida Robòtica. Tecnologia i talent al servei de les persones», celebrada a la Sala Víctor Siurana de la Universitat de Lleida, que ha reunit professionals i representants dels sectors sanitari, tecnològic, empresarial i universitari.

La trobada, impulsada per Clínic Lleida i Group Saltó, amb la col·laboració de la Càtedra Saltó de Robòtica i Societat de la Universitat de Lleida, ha servit per posar en valor la capacitat del territori de generar talent, coneixement i innovació, així com la necessitat d’enfortir la col·laboració entre centres sanitaris, universitats, empreses tecnològiques i institucions per transformar aquest potencial en projectes que tinguin un impacte real en la societat.

La jornada ha evidenciat que la robòtica ja no és una tecnologia de futur, sinó una realitat que està obrint noves possibilitats tant als quiròfans com en l’atenció assistencial, especialment en àmbits vinculats a l’envelliment, la dependència, l’autonomia personal i la millora de les cures.

La cirurgia robòtica, una realitat que transforma la medicina a Lleida

El doctor David Garcia, codirector mèdic de Clínic Lleida, ha protagonitzat la intervenció inicial de la jornada, centrada en el present i el futur de la cirurgia robòtica.

Garcia ha abordat l’evolució de les tècniques quirúrgiques i els avenços que representa la incorporació de sistemes robòtics en determinades intervencions, especialment pel que fa a la precisió dels procediments, la reducció de la invasivitat i els beneficis potencials per a la recuperació dels pacients.

La seva intervenció ha permès posar en relleu la importància que centres sanitaris del territori incorporin tecnologia quirúrgica avançada, facilitant l’accés dels pacients a procediments innovadors i reforçant la capacitat dels professionals mèdics de Lleida per desenvolupar una medicina cada vegada més precisa i especialitzada.

En aquest context, la cirurgia robòtica s’ha presentat com una eina que amplia les possibilitats dels equips quirúrgics i contribueix a millorar determinats processos assistencials, sempre amb la seguretat i el benefici del pacient com a objectius prioritaris.

La tecnologia al servei de les persones, més enllà dels quiròfans

Un dels moments centrals de la jornada ha estat la taula rodona «Robòtica, salut i innovació: com la tecnologia transforma la medicina i la vida de les persones», moderada pel periodista i expert en comunicació mèdica i assistencial Èric López i Ribes.

Hi han participat Jaume Saltó, CEO de Group Saltó; el doctor Jaume Pelegrí, codirector mèdic de Clínic Lleida; Ester Castán, directora mèdica de Sant Joan de Déu Terres de Lleida, i Esther Rubinat, degana de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida.

El debat ha permès abordar la transformació tecnològica des de quatre perspectives complementàries: la medicina, les cures, la recerca i el desenvolupament tecnològic, amb una atenció especial a l’experiència dels pacients i a les necessitats reals de les persones.

Una de les aportacions més singulars ha estat la de Jaume Saltó, que ha compartit la seva doble perspectiva com a responsable d’una empresa especialitzada en robòtica assistencial i com a pacient que ha estat intervingut mitjançant cirurgia robòtica pels doctors David Garcia i Jaume Pelegrí.

Aquesta experiència ha permès connectar els avenços tecnològics amb la realitat dels pacients i posar el focus en qüestions com la confiança en les noves tècniques quirúrgiques, la relació amb els professionals sanitaris i la importància que la innovació es tradueixi en beneficis tangibles per a les persones.

La conversa també ha aprofundit en les oportunitats que ofereix la robòtica assistencial per millorar l’autonomia, la seguretat i la qualitat de vida, especialment de les persones grans o en situació de dependència.

En aquest àmbit, s’ha posat de manifest la necessitat de desenvolupar tecnologies que responguin a necessitats assistencials concretes, facilitin la tasca dels professionals i contribueixin a millorar l’atenció sense substituir-ne el component humà.

El repte de connectar el talent mèdic, universitari i empresarial de Lleida

Un altre dels grans eixos del debat ha estat la capacitat de Lleida per consolidar un ecosistema d’innovació en robòtica aplicada a la salut i a l’atenció a les persones.

Els participants han abordat les oportunitats que ofereix la col·laboració entre els centres sanitaris, la Universitat de Lleida, les empreses tecnològiques i les institucions per generar projectes de recerca, desenvolupar noves aplicacions i facilitar-ne la incorporació a la pràctica assistencial.

En aquest context, s’ha destacat el paper de la universitat com a espai de formació, recerca i transferència de coneixement, així com la importància d’iniciatives com la Càtedra Saltó de Robòtica i Societat per afavorir la connexió entre tecnologia, professionals i necessitats socials.

La jornada també ha situat la humanització de l’atenció com un dels grans reptes de la transformació tecnològica. La incorporació de robots i noves eines digitals ha d’anar acompanyada d’una reflexió sobre la relació entre professionals i pacients, la qualitat de les cures i la necessitat de preservar la proximitat i el tracte personal.

En aquest sentit, una de les idees que ha vertebrat la trobada ha estat que la tecnologia només assoleix el seu veritable valor quan contribueix a millorar la vida de les persones.

Josep Rull clou una jornada que posa en valor el potencial innovador de Lleida

El Molt Honorable President del Parlament de Catalunya, Josep Rull i Andreu, ha estat l’encarregat de pronunciar la cloenda institucional de la jornada, en un acte que ha posat en relleu la importància de la innovació tecnològica i de la col·laboració entre els diferents agents del territori.

El President ha exposat que "La veritable mesura del progrés no és fins on podem arribar amb la tecnologia, sinó fins a quin punt som capaços de posar-la al servei d'una societat més justa, més saludable i més humana. La tecnologia no és una finalitat en si mateixa, sinó un instrument per millorar la vida de les persones. Reivindicar aquest compromís ètic: entendre que el progrés tecnològic només és veritable progrés quan va acompanyat de progrés humà i social", ha afegit.

D’altra banda. Rull ha declarant que "la jornada d’avui també posa en relleu l’esforç de Lleida i del conjunt de Catalunya per consolidar un ecosistema de recerca, innovació i desenvolupament en l’àmbit de la salut. Lleida té l’oportunitat de continuar demostrant que la innovació i la recerca d’excel·lència també són motors de desenvolupament territorial. En aquest sentit, la cooperació publicoprivada pot facilitar la transferència de coneixement, accelerar el desenvolupament de solucions aplicables i acostar els avenços científics a les necessitats reals de la ciutadania. A més, quan aquesta cooperació es desenvolupa des del territori, pot generar un cercle virtuós: crea oportunitats per al talent, reforça el teixit productiu, afavoreix l’activitat econòmica i contribueix a retenir i atreure professionals qualificats", ha reblat el president del Parlament.

La seva participació ha posat el punt final a una trobada que ha permès compartir experiències, coneixement i visions de futur al voltant de dos sectors amb una creixent capacitat de transformació: la cirurgia robòtica i la robòtica assistencial.

La jornada, conduïda per Clàudia Raymat, ha finalitzat amb un espai d’aperitiu i networking entre els assistents, amb l’objectiu d’afavorir l’intercanvi de coneixement i les connexions entre professionals, empreses, representants universitaris i institucions.

Els sis influencers que han visitat les Terres de Lleida son @familyplanes, @bloghedonista, @divinossabores, @lichifoodies, @cuinateca i @retallsdecuina. Els participants han pogut gaudir d’experiències com per exemple tasts d’oli d’oliva verge extra, visites guiades als molins, contacontes entre oliveres o degustacions de la gastronomia que ofereixen els restaurants que tenen el distintiu Verge Extra i que participaran en la Mostra Gastronòmica de les Garrigues d’enguany.

D’altra banda, el projecte Oleoturisme de Lleida. El gust de la terra creix enguany fins a les 56 experiències, una desena més que l’any passat. Es tracta de propostes turístiques que ofereixen un total de 34 empreses i entitats de les Garrigues, l’Urgell, el Segrià i la Noguera. Algunes de les noves incorporacions d’enguany són Anècdota Rural, la cooperativa de Vallbona de les Monges, la Carretera de l’Oli i Fruiturisme.

El conjunt d’aquestes actuacions tindrà una durada de set setmanes  i suposa l’aturada tècnica de les centrals de Balaguer, Térmens i Lleida, ja que les tres instal·lacions s’alimenten de l’aigua que circula per aquestes infraestructures situades en cascada. Així, és previst que els canals es tornin a omplir a finals de novembre. En concret, es millorarà el revestiment de formigó de les parets laterals i solera dels canals, i de la càmera de càrrega. També es realitzaran reparacions puntuals de desperfectes que es puguin detectar durant la inspecció al llarg de tot el canal.

Com és habitual, durant l’operació es procedirà al rescat dels peixos, que es farà a peu i mitjançant l’ús de pesca elèctrica, un sistema que consisteix en una petita descàrrega elèctrica que immobilitza els exemplars durant només uns segons, els necessaris per capturar-los amb salabres. Tots els peixos es van classificant i, segons el tipus d’espècie -si és autòctona o al·lòctona- i de la seva mida, es dipositen en uns tancs isotèrmics, que compten amb oxigen, per traslladar-los novament al riu. Se n’encarregarà l’equip tècnic especialitzat de l’empresa Eccus SL. Així, un equip de professionals, proveïts de l’equip de pesca, salabres i galledes, recorreran la solera del canal, sempre en direcció aigües avall per comprovar que cap individu es queda embarrancat als tolls. De manera simultània, altres tècnics recorreran la banqueta dreta del canal amb els mitjans i eines necessàries per l’extracció, identificació i estabulació dels individus rescatats. Les tasques es duran a terme amb la col·laboració de l’Associació de Pescadors i del cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya.

El sistema de canals de Seròs, Balaguer, Térmens i Lleida

El sistema de canals de Seròs, Balaguer, Térmens i Lleida és una infraestructura clau per a la gestió hídrica a les comarques de Lleida. La seva construcció es va iniciar a principis del segle XX per part de la llavors empresa Barcelona Traction, Light and Power, coneguda popularment com La Canadenca. Aquest projecte va ser fonamental en la creació de la primera gran central hidroelèctrica de Catalunya, situada a Aitona, i va marcar l'inici de la producció d'energia a gran escala a la regió.

El canal de Seròs, que es va completar el 1914, va ser una de les obres més importants de l'enginyeria hidràulica de l'època, ja que permetia aprofitar el cabal del riu Segre per a la producció d'energia elèctrica. Aquest complex sistema, que compta amb una longitud total de 53 quilòmetres, canalitza l'aigua des de l’assut del Partidor, a Balaguer, i la transporta paralel.la al riu Segre perquè es turbini a les centrals hidroelèctriques de Balaguer, Térmens, Lleida i Seròs, abastint tant zones de regadiu agrícola com nuclis urbans de la regió. Si bé la funció principal d’aquesta sistema –un dels més rellevants del Segrià–  és la producció d’energia elèctrica, també en destaca el seu aprofitament auxiliar de caràcter agropecuari, ja que s’utilitza com a canal de reg per a l’explotació agrícola de la zona. El canal consta de dos trams: el primer, de 19,1 quilòmetres de longitud, té la capacitat de transportar 60 m3/s d’aigua entre la Presa de Lleida i el pantà d’Utxesa; i un segon tram de 5,3 quilometres amb una capacitat de 120 m3/s entre la sortida del pantà d’Utxesa i la central de Seròs. Més enllà del seu ús en la producció d'energia i en el reg agrícola, el canal de Seròs i el sistema de canals associats representen un llegat històric d'importància cabdal per al desenvolupament industrial i agrícola de Catalunya, un símbol de la transformació econòmica i tecnològica del país a començaments del segle XX.

La construcció del canal de Balaguer va concloure el 1958, i amb una capacitat de 50 m3/s, transcorre des de la seva presa a la llera del riu Segre, a Camarasa (Presa El Partidor), fins a la central de Balaguer (prop del municipi de Vallfogona de Balaguer). Recorre una longitud total de 10,6 quilòmetres i té una secció trapezoidal, variable en funció del terreny, però té aproximadament 5 metres d'altura, 4 metres de base inferior i 16 metres de base superior.

El canal de Térmens va acabar de construir-se sis anys després, en concret l’any 1964, i compta amb una capacitat de 50 m3/s. Parteix del desguàs de la central hidroelèctrica de Balaguer i al llarg de 8,2 quilòmetres arriba fins a la central de Térmens (prop del municipi de Vilanova de la Barca). També té una secció trapezoidal, variable en funció del terreny, però d’uns 5 metres d'altura, 4 metres de base inferior i 16 metres de base superior.

El canal de Lleida data del 1967 i té capacitat per transportar 55 m3/s d’aigua al llarg dels seus 11,5 quilòmetres. Igual que les infraestructures anteriors, també compta amb una secció trapezoidal i variable en funció del terreny. De mitjana té uns 5 metres d’altura, 4,5 metres de base inferior i 16,5 metres de base superior.

El buidatge periòdic s’inclou dins el pla de la Companyia que té com a objectiu mantenir en òptim estat les seves instal·lacions arreu del territori i, alhora, de respecte i protecció del medi ambient.

Segons diuen, el Departament defensa que es tracta d’una redistribució de les hores disponibles, però CGT considera que aquesta justificació no resol el problema de fons. «Les necessitats no desapareixen perquè les hores es moguin d’un centre a un altre», denuncia el sindicat, que alerta que aquesta situació redueix l’acompanyament a l’alumnat i incrementa la càrrega de treball de la resta de professionals.

La CGT rebutja gestionar la inclusió a partir d’una borsa d’hores limitada i reclama un augment dels recursos en funció de les necessitats reals dels centres. En aquest sentit, qüestiona que es presentin petits avenços en inclusió mentre altres centres perden hores de suport. «La inclusió no pot consistir a tapar un forat obrint-ne un altre», reivindica.

El sindicat exigeix que el Decret 150/2017 d’educació inclusiva es tradueixi en mesures efectives: més hores, més professionals i suports garantits durant tota la jornada educativa, incloent-hi les sortides, les colònies, el pati, el menjador i les activitats complementàries.

També reclamen la internalització del servei de vetlladores com a personal del Departament d’Educació, amb estabilitat laboral, condicions dignes i reconeixement professional i reforçar la resta de professionals que intervenen en l’atenció a la diversitat.

El sindicat posa un èmfasi especial en la situació de Ponent i els Pirineus, on la dispersió territorial i l’existència de centres petits fan imprescindible garantir els recursos necessaris. “L’alumnat ha de tenir garantit el suport que necessita, visqui on visqui i estudiï al centre que estudiï.”

Per tot això, CGT Ensenyament Ponent i Pirineus exigeix al Departament que deixi de redistribuir uns recursos insuficients i garanteixi una dotació adequada a les necessitats reals de l’alumnat.

Durant els mesos d’estiu, tota l’aigua turbinada s’ha destinat a la pràctica dels esports d’aigua i s’ha reservat exclusivament per donar compliment al conveni que garanteix el cabal necessari per a les activitats esportives i turístiques del riu. Ja de cara al setembre i aquests primers quinze dies d’octubre, coincidint amb els dies laborables de menor activitat, la durada habitual de la regulació s’ha ajustat a dues hores diàries per optimitzar els recursos hídrics disponibles.

A aquesta situació s’hi han sumat els treballs de manteniment i remodelació desenvolupats al complex hidroelèctric de Montamara-Tavascan, unes actuacions necessàries per garantir el correcte funcionament de les instal·lacions i que només es poden executar fora de l’època hivernal. Per compatibilitzar les obres amb la temporada turística, es van acordar mesures específiques de coordinació i seguiment entre tots els agents implicats per preservar el cabal de la Noguera Pallaresa i garantir el desenvolupament normal de l’activitat.

De les abundants nevades de l’hivern a un estiu marcat per la sequera

La temporada va arrencar després d’un hivern excepcional al Pirineu, amb gruixos de neu que en alguns punts van superar els sis metres al Pallars i amb unes reserves elevades. Així i tot, les altes temperatures registrades durant la primavera van accelerar el procés de sublimació, cosa que va fer que una part important de la neu acumulada s’evaporés sense arribar a transformar-se en aigua, reduint així l’aportació efectiva del desgel als rius i embassaments.

Malgrat aquesta circumstància, el desgel progressiu va permetre mantenir "unes reserves hídriques en nivells molt favorables" i afrontar l'estiu amb una situació de partida positiva. A mitjan maig, la majoria dels embassaments del Pirineu es trobaven entorn al 90% de la seva capacitat.

Tot i aquest bon nivell de reserves, l’estiu especialment sec al Pirineu va exigir "una planificació especialment acurada dels recursos disponibles". Paral·lelament, la regulació del cabal es va coordinar amb els treballs de manteniment del complex hidroelèctric per garantir el desenvolupament normal de la temporada, la qual cosa va permetre garantir, un any més, "la pràctica segura i continuada durant set mesos d’activitats" com el ràfting, el caiac i les canoes, un important motor econòmic i turístic essencial per la regió.

Perspectives per al sector dels esports d’aventura

A l’espera de conèixer les dades definitives de tancament de la campanya, l’Associació d’Empreses d’Esports d’Aventura del Pallars Sobirà fa una valoració positiva de la temporada i preveu igualar o fins i tot superar les contractacions registrades l’any anterior.

Les elevades temperatures registrades entre la segona quinzena de juliol i la segona quinzena d’agost van afavorir una elevada demanda d’activitats aquàtiques. A més, durant tota la temporada no ha calgut suspendre cap activitat per motius relacionats amb la disponibilitat d’aigua ni tampoc s’han registrat alteracions derivades dels treballs de manteniment de les instal·lacions hidroelèctriques.

Segons l’estudi elaborat per la Càtedra de Turisme de la Universitat de Lleida amb la col·laboració del Patronat de Turisme de la Diputació, durant el 2025 el turisme actiu va generar un impacte econòmic de 114,16 milions d’euros i va donar feina a 1.857 persones.

Vint-i-sis anys regulant el cabal

El conveni de regulació, vigent des de l’any 2000, ha estat clau per assegurar que, fins i tot en anys amb condicions variables o de sequera, el Pallars Sobirà pugui oferir una temporada estable d’esports d’aigua. La col·laboració entre Endesa, el Consell Comarcal del Pallars Sobirà i l’Associació d’Empreses d’Esports d’Aventura del Sobirà ha estat essencial per consolidar aquest model de gestió hídrica al servei del territori, inclús en contextos de sequera o d’alta complexitat operativa.

Aquesta coordinació també ha contribuït al creixement i la consolidació del ràfting, una activitat pionera a l’Estat que enguany celebra el seu 40è aniversari. Durant aquests anys s'ha convertit la Noguera Pallaresa en un escenari de referència internacional per a la pràctica dels esports d’aigua, acollint al llarg dels anys competicions de primer nivell com Campionats del Món, Campionats d’Europa i proves de la Copa del Món de piragüisme.

El Tros del Tossal 2023, un vi monovarietal de syrah de Cérvoles Celler, ha rebut el màxim reconeixement del concurs i també ha estat distingit com a Millor Vi Negre de Criança. No és la primera vegada que el celler aconsegueix el premi a Millor Vi Català, ja que l’ha rebut en dues ocasions. D’altra banda, la Garnatxa de Cérvoles 2025 ha obtingut una medalla de plata en la categoria de vi negre jove.

Pel que fa a Castell del Remei, el vi Alts del Castell Garnatxa 2025, el primer monovarietal d’aquest celler elaborat amb aquesta varietat, ha estat reconegut com a Millor Vi Negre Jove dels Premis Vinari 2026.

Els reconeixements per al celler de la Noguera es completen amb dues medalles d’or: una per al Dolç de Verema Tardana 2024, en la categoria de vins dolços, rancis i de postres, i una altra per al Vermut Clàssic Castell del Remei.

El projecte preveu el desplegament de prop de 14,6 quilòmetres de fibra òptica, que permetran reforçar les connexions entre diferents municipis de les tres comarques. Les actuacions aprofitaran infraestructures existents i projectades, alhora que es construiran nous trams de canalització per ampliar la xarxa i facilitar futures connexions.

El vicepresident de la Diputació de Lleida i diputat de l’àrea de Noves Tecnologies, Agustí Jiménez, ha explicat que “garantir el desplegament de la fibra òptica a tota la demarcació de Lleida, Pirineu i Aran és cabdal per garantir la igualtat d’oportunitats i l’equilibri territorial, especialment als municipis rurals, on disposar d’una bona connectivitat és essencial per al desenvolupament econòmic i social”.

El desplegament de la fibra òptica es complementarà amb diverses actuacions de millora de la xarxa viària. Els treballs inclouran la renovació del ferm en diferents trams de carretera i la instal·lació de noves estacions d’aforament. D’aquesta manera, el projecte permetrà aprofitar les obres de desplegament de les telecomunicacions per executar també actuacions de manteniment i millora de les infraestructures viàries.

En aquest sentit, la diputada de l’àrea de Serveis Tècnics, Cristina Morón, ha destacat que “aquestes actuacions ens permeten avançar en la millora de les infraestructures públiques des d’una visió integral, reforçant tant la connectivitat digital com l’estat de les nostres carreteres”.

Amb aquest projecte, la Diputació de Lleida continua treballant per estendre la fibra òptica a tota la demarcació de Lleida, Pirineu i Aran, afavorint la cohesió territorial, la igualtat d’oportunitats i la millora dels serveis als municipis, alhora que manté i modernitza la seva xarxa viària.

Òscar Martínez, diputat de Salut Pública i Esports, ha ressaltat que “parlem d’actuacions molt diverses però amb un objectiu comú: apropar serveis, incorporar innovació, millorar equipaments i reforçar l’atenció a la ciutadania. Algunes de les actuacions previstes són la redacció del projecte de l’helisuperfície del futur Parc Sanitari de Lleida; la implantació de nous equips de radiologia als CAP de Cervera i Rambla Ferran; la instal·lació de grups electrògens als CAP de Sort i del Pont de Suert per garantir la continuïtat assistencial; la implantació d’un model de Tele-UCI a la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell; la reforma de la nova seu del Servei de Rehabilitació Comunitària de Tàrrega; la robotització i digitalització del Servei de Farmàcia de l’Espitau Val d’Aran; o el desenvolupament de projectes innovadors com el programa de cribratge oftalmològic QUIXOT”.

Per tant, seran subvencionables les següents accions o activitats:

• Despeses de personal, contractació externa i assistència tècnica especialitzada per a l’organització d’activitats formatives, jornades, estudis, diagnòstics, plans estratègics, recerques i altres actuacions vinculades a la millora dels serveis de salut.
• Despeses de comunicació i promoció, incloent publicitat, vídeos promocionals, materials divulgatius, marxandatge i accions de captació i fidelització de professionals sanitaris al territori.
• Despeses d’avantprojectes, estudis previs, projectes d’obres, execució d’obres, adequació d’espais i inversió en equipaments sanitaris i tecnològics.
• Despeses de transformació digital i innovació, incloent programari, sistemes d’informació, telemedicina, intel·ligència artificial, automatització, monitoratge remot i altres solucions tecnològiques.
• Altres despeses necessàries per al desenvolupament de les inversions, activitats i serveis prioritzats.

Borsa de secretaris-interventor

El ple també ha debatut i aprovat el conveni entre la Diputació de Lleida i l’administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de la Presidència, per dur a terme una borsa provincial per a la cobertura interina de llocs de treball de secretaria de classe tercera, subescala de secretaria intervenció.

Es tracta d’una problemàtica que afecta especialment els municipis petits, on moltes places romanen vacants durant llargs períodes de temps o bé són cobertes mitjançant fórmules provisionals o interines. L’absència i la inestabilitat en aquests llocs de treball comporta retards significatius en la tramitació administrativa, dificultats en l’adopció d’acords i en la gestió d’expedients, així com problemes en el control legal i econòmic de l’activitat municipal. En determinats supòsits, aquesta situació pot arribar a paralitzar l’activitat ordinària de l’administració local, posant en risc tant la gestió quotidiana com la qualitat dels serveis prestats a la ciutadania.

El vicepresident i responsable de l’àrea, Agustí Jiménez, ha assegurat que “amb aquesta mesura es crearà una borsa provincial única, amb un procés de selecció comú, perquè els ajuntaments puguin disposar de candidats quan necessitin cobrir una plaça temporal. Això, facilitarà la coordinació i permetrà sobretot agilitzar aquest procés de selecció”. Ha afegit que “la Diputació serà l’encarregada de gestionar la borsa, mentre que la Generalitat mantindrà les competències que li corresponen en matèria de nomenament”.

Adhesió al Parc Agrobiotech

D’altra banda, s’ha aprovat la proposta d’adhesió al Consorci Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (Parc Agrobiotech), del qual formen part la Universitat de Lleida i l’Ajuntament de Lleida, així com la ratificació inicial dels seus estatuts.

Entre d’altres, el Parc Agrobiotech promou i facilita la investigació; facilita el contacte i la col·laboració entre la universitat i l’empresa i la difusió dels resultats de la investigació universitària en la societat, a més de crear empreses tecnològicament innovadores.

Altres temes

La sessió de ple també ha debatut i donat el vistiplau a l’actualització del Pla Estratègic de Subvencions pel període 2026-2027, seguit de l’aprovació del conveni de col·laboració entre la Diputació de Lleida i els ajuntaments d’Agramunt, Vilanova de l’Aguda, Torrefeta i Florejacs i Oliola per al traspàs dels ajuts per a l’execució d’actuacions de reparació de danys causats per emergències per protecció civil, per un valor de 154.814.91 €.

També s’ha donat llum verda a l’aprovació inicial del procediment per a l’establiment de la iniciativa econòmica provincial ‘Servei de generació i comercialització d’energia de fonts renovables i prestació de serveis relacionats’.  En aquest sentit, la Diputació de Lleida ha impulsat, en el marc de l’Agenda Compartida ‘Lleida, Terra d’Oportunitats’, el Centre d’Innovació Transformativa (CIT) d’Energia Sostenible – Energy HubLab, amb seu a Balaguer, com a espai de col·laboració entre les administracions públiques, el teixit empresarial, els centres de coneixement i altres agents del territori, orientat a identificar els reptes

energètics de la demarcació i a promoure projectes, coneixement i solucions innovadores en matèria de transició energètica. Aquestes actuacions donen continuïtat a les iniciatives desenvolupades anteriorment per la Diputació en matèria d’energia i món local.

El ple ha continuat amb l’aprovació del conveni d’adhesió de la Diputació de Lleida al Consorci per a la Normalització Lingüística, així com del conveni per regular el finançament del Consorci i els objectius a assolir per al període 2026-2029, amb una aportació de 400.000 €. També s’ha donat el vistiplau a la iniciació del procediment per a la implantació del servei públic d’establiment de la iniciativa econòmica provincial ‘Servei provincial de recàrrega de vehicles elèctrics’. Fins ara, la Diputació de Lleida disposa de dos punts de recàrrega ràpida al complex de la Caparrella, ja instal·lats i legalitzats.

La corporació provincial també ha donat llum verda a l’aprovació inicial de la modificació de l’Ordenança General de Gestió, Inspecció i Recaptació dels ingressos de dret públic locals i d’altres ens, la gestió dels quals ha estat delegada a l’OAGRTL de la Diputació de Lleida.

En l’àmbit de Serveis Tècnics, s’ha aprovat inicialment el ‘Projecte de condicionament de l’antiga carretera comarcal c-230a, de Lleida a Llardecans, entre els punts quilomètrics 6,190 i 9,250, corresponent al tram entre Albatàrrec i Sudanell, amb un pressupost d’execució per contracte, IVA inclòs, de  4.881.161,50 €.

Cristina Morón, diputada responsable de Serveis Tècnics, ha afirmat que “l’actuació té com a objectiu millorar el ferm, eixamplar determinats trams, millorar el drenatge, la senyalització, la visibilitat i altres elements que facilitin la circulació i la mobilitat”. Ha afegit que l’obra té un termini d’execució previst de 12 mesos que la Diputació preveu executar el 2027.

Durant el ple també s’ha donat a conèixer la renúncia de la diputada Rosalia Carnicé a formar part del Grup Polític Junts Impulsem i de continuar exercint el càrrec de diputada provincial en condició de membre no adscrit.

Moció

En l’apartat de mocions s’ha aprovat, per unanimitat, la presentada pel grup polític de Junts-Impulsem per garantir un servei postal de qualitat als municipis de la demarcació de Lleida.

Crespín i Àrias han repassat les dades referides al cens electoral a la província de Lleida integrat per un total de 326.300 electors dels quals 304.391 són residents a Espanya i la resta, és a dir, 21.909, són ciutadans espanyols residents a l’estranger.

Segons dades de l’INE, el nombre d’electors a la demarcació de Lleida residents al país ha crescut un 1,81% respecte a les Eleccions Generals celebrades el 23 de juliol de 2023, mentre que el nombre d’electors a l’estranger s’ha incrementat un 20,4%.

D’altra banda, l’INE es troba immersa ara en la fase de resolució de les reclamacions relacionades amb el cens electoral que presenten els ciutadans arran de l’exposició de les dades als ajuntaments entre el 12 d’octubre i el proper dilluns, dia 19 d’octubre. Els electors residents a l’estranger poden comprovar les seves dades d’inscripció a les respectives oficines consulars en aquest mateix període.

Un cop resoltes les reclamacions, els ciutadans començaran a rebre als seus domicilis, entre el 2 i el 10 de novembre, les targetes censals on hi consta el nom i cognoms de l’elector, la seva adreça, col·legi electoral o centre de votació i el numero de mesa on ha de dipositar el seu vot.

A la seu electrònica del INE hi ha disponible un servei de consulta de diversos tràmits relacionats amb el procés electoral com ara les dades d’inscripció en el cens electoral. El ciutadà pot accedir a aquestes dades amb el DNI electrònic, certificat digital o sistema Cl@ve.

Els Bombers han fet 1.610 actuacions al medi natural entre el gener i el setembre d'aquest 2026, un 12,3% més que el 2025 i la xifra més alta per a aquests nou mesos segons les sèries de Bombers, per sobre fins i tot de les 1.516 del 2021, tot i que les dades d'aquell any incloïen la Val d'Aran, que des del 2023 gestiona les seves emergències. El rescat de muntanya concentra dos de cada tres serveis (1.057) i les actuacions per persones perdudes es mantenen estables (306), segons dades consultades per l'ACN. El caporal dels GRAE de La Seu d'Urgell, Gerard Estragué, situa l'any en camí de ser “de rècord”, tot i que ho condiciona a la climatologia de les pròximes setmanes, que podria disparar la recerca de boletaires perduts a la muntanya.

El 2021 va tancar amb 1.954 actuacions, la xifra anual més alta. Per superar-la, el 2026 necessitaria 345 serveis entre l'octubre i el desembre. De moment, el volum d'actuacions dels nou primers mesos, que contrasta amb les 1.434 del mateix període del 2025, supera fins i tot el del 2021 (1.516), l'any posterior a la pandèmia, en què l'accés al medi natural es va massificar. Cal tenir en compte, però, que les dades del 2021 incloïen els rescats duts a terme a la Val d'Aran, a diferència de les d'enguany, ja que des del 2023 el Conselh Generau d'Aran va assumir la competència de la gestió integral d'emergències, incloent-hi els rescats al medi natural per part dels Pompièrs-Emergéncies.

El rescat de muntanya és enguany el tipus d'actuació més freqüent, amb 1.057 serveis fins al 30 de setembre. Es tracta del 65,7% del total, un 15,8% més que el 2025 en el mateix període. Les actuacions per persones perdudes —que inclouen recerca, acompanyament i guiatge— són 306, pràcticament les mateixes que l'any passat (301), tot i que perden pes sobre el total, passant del 21% al 19% (el 2023 en representaven el 22,9%).

Un augment concentrat entre l'hivern i la primavera

L'augment d'actuacions s'ha concentrat durant els mesos d'hivern i de primavera, entre el gener i el maig, quan hi ha hagut 763 actuacions, davant de 601 en el mateix període del 2025 (+162). Estragué recorda que l'activitat dels GRAE —i de la resta d'unitats del cos— varia segons l'època de l'any, ja que l'estiu porta excursionistes que busquen la fresca als llacs i a espais com el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici; la tardor, els boletaires, i de l'hivern a la primavera, l'esquí de muntanya. En altres categories, els serveis de rescat en medi fluvial (rius, barrancs i llacs) pugen un 18,5% durant els nou primers mesos de l'any, fins a 77, tants com en tot el 2025, i els de medi marítim, un 10,7%, fins a 165.

Estragué explica que cada cop hi ha més gent que “surt pel seu compte”, a diferència d'anys enrere, quan l'accés a la muntanya estava més lligat als centres excursionistes, i remarca el paper de les xarxes socials, on “es publiciten moltes rutes de senderisme”. Posa com a exemple el Congost de Mont-rebei, que “abans era un lloc molt salvatge” i ara cada cop hi va més gent, atreta per les imatges que circulen a les xarxes. En la mateixa línia, el caporal explica que a la comarca de la Cerdanya s'ha notat un augment de ciclistes amb bicicleta elèctrica que no calculen bé fins on poden arribar i es queden sense bateria, i a vegades han de ser rescatats al medi natural en quedar esgotats.

Les recerques de persones perdudes, estables

Estragué apunta que cada cop més persones fan servir eines de geolocalització, com els telèfons mòbils i aplicacions com Wikiloc —sempre que hi hagi cobertura—, i que alguns dispositius es connecten mitjançant satèl·lit per enviar un missatge d'emergència en zones sense cobertura, com part del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Segons ell, això explicaria que les recerques de persones perdudes perdin pes sobre el total, perquè moltes situacions ja no arriben al 112. També destaca que des de les sales de control es pot guiar per telèfon una persona desorientada si aquesta envia la seva posició, evitant així l'activació dels equips de rescat.

Girona i el Ripollès, al capdavant

Per regions d'emergències, la de Girona concentra més actuacions (472, el 29,3% del total), una xifra que ja supera les 446 de tot el 2025, seguida de Lleida (258), la Metropolitana Nord (222) i el Centre (220). Per comarques, el Ripollès encapçala la llista amb 128 (el 8% del total), 101 de les quals de muntanya, més que en tot el 2025 (93). El segueixen l'Alt Empordà (93), el Baix Llobregat (92), el Baix Empordà (91) i el Pallars Sobirà (91), que amb nou mesos ja supera les 90 de l'any passat. Les cinc comarques amb més serveis concentren el 30,7% del total, davant del 25,4% de tot el 2025. A l'altre costat, el Lluçanès, la Segarra i l'Urgell només en registren una cada una.

Andorra, aliada en els rescats nocturns en helicòpter al Pirineu

A La Seu d'Urgell, els GRAE treballen amb un conveni de col·laboració amb Andorra que inclou l'helicòpter dels serveis d'emergències andorrà, que pot volar de nit gràcies a la legislació del país veí, que reconeix aquesta maniobra. A Catalunya, els Bombers només poden fer volar l'helicòpter de dia, amb mitja hora de marge després de la posta de sol. Estragué ha explicat a l'ACN que s'està treballant perquè l'Agència Estatal de Seguretat Aèrea (AESA) reconegui el vol nocturn també a Catalunya.

Quant als serveis en zones frontereres, com podria ser la Pica d'Estats o la zona del Comapedrosa, quan no es pot determinar si el servei correspon a Catalunya, Andorra o França, els Bombers actuen com si fos a Catalunya. La cooperació funciona en els dos sentits.

Consells per sortir a la muntanya

Estragué insisteix a mirar la previsió meteorològica abans de sortir, anar equipat (com a mínim una peça de roba d'abric i un llum) i comunicar a algú on es farà l'activitat. Sense aquesta informació, adverteix, la recerca és molt més llarga, ja que sovint troben un cotxe a l'aparcament sense saber quina activitat ha fet la persona.

L'expert en rescats demana també que els senyals es respectin, especialment en estacions d'esquí amb risc d'allaus, i que es comuniqui als Bombers quan una persona que s'havia donat per perduda ja ha aparegut. Preguntat per si hi ha rescats evitables, Estragué descarta jutjar, ja que “quan et demanen per alguna cosa és que realment la gent ho necessita”.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha donat la benvinguda a la primera sessió del cicle, que ha comptat amb la participació de l’editor de Comanegra, Jordi Puig Ferrer; la doctora en Teoria de la Traducció i especialista en Pedrolo, Alba Pijuan, i l’escriptora i comissària de l’Any Pedrolo, Anna Maria Villalonga. L’arxivera Teresa Ibars ha moderat el col·loqui.

En la seva benvinguda, Joan Talarn ha reivindicat la vigència de Pedrolo, tant per la seva capacitat innovadora, que va contribuir a situar la literatura catalana en el context europeu, com pel seu compromís polític i social. El president de la Diputació ha destacat també la vinculació de l’escriptor amb Lleida, on va contribuir a impulsar la renovació cultural de la postguerra, i ha defensat la necessitat de continuar reivindicant una figura que encara avui interpel·la la societat, perquè, “sense Pedrolo seríem uns altres, com a nació i com a cultura”, ha conclòs.

La trobada ha abordat les diferents vies de preservació, edició i divulgació de l’obra de Manuel de Pedrolo, així com el paper de les commemoracions i dels espais de memòria en la difusió del llegat d’un dels grans escriptors contemporanis de la literatura catalana.

Per la seva banda, Alba Pijuan ha reivindicat la casa-museu dedicada a l’escriptor a Tàrrega, per poder preservar-ne el llegat material i explicar totes les dimensions de la seva trajectòria literària. Pijuan ha destacat que el projecte va més enllà de la figura de l’autor i que constitueix “un projecte de territori i, sobretot, un projecte de país”.

Jordi Puig Ferrer ha centrat la seva intervenció en la tasca editorial de recuperació de l’obra de Pedrolo que Comanegra desenvolupa des de fa gairebé una dècada, amb noves edicions de novel·les, textos de periodisme polític i materials inèdits. L’editor ha destacat la singularitat de l’autor per la combinació de productivitat literària, popularitat i compromís polític, i ha assenyalat la importància de reflexionar sobre què significa editar Pedrolo avui i com ha evolucionat la recepció de la seva obra.

Anna Maria Villalonga ha reivindicat Pedrolo com una figura indispensable de la literatura catalana i un autor avançat al seu temps, fidel a les seves conviccions i amb un compromís polític ferm. També ha remarcat que, si hagués escrit en una altra llengua, probablement seria conegut internacionalment, i ha destacat la coherència amb què va defensar les seves idees al llarg de la vida.

Amb aquest cicle, l’IEI vol aprofundir en l’obra i el pensament de Pedrolo i reivindicar-ne la vigència, marcada per la diversitat creativa, el compromís polític i social i la voluntat d’explorar nous llenguatges literaris. El programa reuneix alguns dels principals coneixedors de l’autor en quatre sessions, totes a l’Aula Magna i moderades per Teresa Ibars.

El cicle continuarà dimecres vinent, 21 d’octubre, amb el col·loqui ‘Els fars independentistes de Ponent: Maria-Mercè Marçal - Pedrolo’, amb Núria Cadenes, Júlia Ojeda i Pere Pena. Al gener, el programa es reprendrà amb les sessions ‘Pedrolo - Candel. Un debat escamotejat’, el dia 20, i ‘Pedrolo i el cercle Labor de Lleida’, el dia 21. Com a activitat complementària, el 30 de gener la companyia La Famiglia tancarà el programa amb l’espectacle teatral ‘El laberint de Pedrolo’.

La Comissió per a la vulnerabilitat estarà activa, de forma continuada, tot l’any per donar cobertura a les diferents activitats de la campanya agrària relacionades amb altres cultius que no són fruita dolça com ara l’oliva i l’ametlla

La Generalitat treballa per facilitar l’acompanyament a les persones que s’han beneficiat de la regularització extraordinària de migrants, que, a partir de l’any hauran d’acreditar que tenen un contracte de feina o bé que estan en recerca activa de feina per renovar la seva situació. Una de les opcions en què se centra és en promoure la participació d’aquestes persones en el Programa “Forma i contracta”, finançat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), que té l’objectiu de qualificar les persones per cobrir les necessitats de contractació de les empreses, mitjançant la realització d'accions formatives destinades preferentment a persones aturades. Així ho ha avançat la delegada del Govern a Lleida, Núria Gil, que ha afirmat que aquesta mesura pot contribuir a incorporar treballadors i treballadores en la campanya agrària. L’anunci s’ha fet en el transcurs de la reunió d’avui de la Comissió territorial de coordinació de la campanya agrària, que ha servit per fer balanç del desenvolupament de la seva gestió aquest any.

Valoració positiva de la gestió de la campanya

Núria Gil ha fet, en termes generals, una valoració “positiva” de la gestió de la campanya agrària d’enguany, “sigui dit amb mesura i prudència, perquè segur que encara hi ha elements a millorar”.

En el balanç de la campanya del 2026, Gil ha ressaltat l’esforç del SOC per subvencionar la contractació de 10 dinamitzadors/res més que l’any anterior, fins arribar als 87,per tal de reforçar les tasques de mediació sociolaboral, informació, assistència i coordinació dels treballadors i treballadores temporeres.

Augment de places d’allotjament

Pel que fa a l’allotjament, la delegada ha afirmat que, a través de la voluntat i l’esforç compartits de les administracions, “seguim fem passes endavant cap a un model d’acollida més coordinat, digne i adaptat a la realitat de les campanyes agràries”. En aquest sentit, s’ha referit a l’augment de les places disponibles per a les persones que han arribat a Lleida buscant feina en la campanya agrària. D’una banda, amb la posada en servei, per part de l’Ajuntament de Lleida, del nou Centre d’Atenció a Temporers, a la Caparrella, amb capacitat per a 32 persones; d’una altra, amb l’ampliació del dispositiu de l’alberg de Seròs, amb 40 places, que enguany ha donat servei des del mes de maig fins al setembre, acollint més de 1.900 pernoctacions corresponents a 77 usuaris. Aquest dispositiu l’impulsa la Generalitat, en col·laboració amb l’Ajuntament de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i la Diputació de Lleida. A més, la Generalitat i la Paeria de Lleida han ampliat al mes d’agost el dispositiu d’acollida del pavelló 3 de Fira de Lleida amb l’habilitació de 160 places més al pavelló 4 per mirar de posar fi a les pernoctacions al ras al recinte de Fira de Lleida que s’hi estaven produint.

En aquest àmbit de l’allotjament, també cal fer esment que el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació està treballant, de la mà del sector, en l’elaboració de les bases de la tercera convocatòria dels ajuts per a inversions destinades a l’allotjament temporal de persones treballadores temporeres. Com a novetat, segons ha explicat Núria Gil, “estem mirant de fer possible que en aquesta propera convocatòria també s'hi puguin presentar les administracions locals, en el benentès que es mantindria la prioritat dels peticionaris privats”.

Atenció a la vulnerabilitat

L’atenció a la vulnerabilitat de les persones que busquen feina en la campanya i de les transeünts “segueix sent un dels eixos principals de la gestió de la campanya agrària”, ha assenyalat Gil, que també ha destacat la “implicació, sensibilitat i saber fer” de les persones responsables i dels tècnics dels consells comarcals, Ajuntament de Lleida, departaments de Drets Socials i Inclusió, Salut i Igualtat i Feminisme, Cos dels Mossos d’Esquadra, Creu Roja i Càritas.

La delegada també ha fet esment que, malgrat aquest esforç coordinat que s’està duent a terme, encara s’han detectat algunes situacions d’infrahabitatge i d’assentaments irregulars, com ara el de La Cunillera, a prop de Torrelameu, o el de Massalcoreig, entre alguns altres. “Hi seguirem treballant plegats per mirar d’avançar cap a un model d’acollida més digne i adaptat a la realitat de les campanyes agràries”, ha assegurat.

La Comissió per a la vulnerabilitat estarà activa, de forma continuada, tot l’any per donar cobertura a les diferents activitats de la campanya agrària que no estan relacionades amb la producció i recol·lecció de fruita dolça. Tot i que les activitats vinculades a la fruita són les que representen el gruix més gran de la campanya agrària, durant l’any també n’hi ha altres vinculades a altres cultius, com és el cas del de l’oliva, l’ametlla o la figa. Amb aquest canvi, la comissió ampliarà el seguiment, la mediació i la detecció i cobertura de necessitats bàsiques i d’allotjament de les persones que busquen feina en l’activitat agrària en situació de desemparança i de les persones transeünts.

Augment de la prevenció de riscos laborals davant les altes temperatures

Un altre dels nous elements de la gestió de la campanya agrària d’enguany ha estat el nou pla pilot amb drons per augmentar la prevenció de riscos laborals davant les altes temperatures, efectuat al Segrià. Aquest nou instrument de la Inspecció de Treball de Catalunya s’afegeix a altres mesures implementades enguany com el nou protocol d’actuació per prevenir els efectes de la calor en el treball, signat el passat mes d’abril i consensuat amb patronals, sindicats, diputacions i les entitats municipalistes, així com al reforç dels equips de la Inspecció de Treball per la campanya pel risc per temperatures extremes

A més, a finals de juny es van enviar més de 2.400 comunicacions a empreses del sector agrari i de la construcció de Lleida (11.400 a tot Catalunya) per informar-les de la necessitat de salvaguardar la seva plantilla davant els possibles riscos derivats de les altes temperatures per treballs a l’aire lliure.

Atenció sanitària i seguretat ciutadana

Núria Gil ha estès la valoració positiva de la campanya als àmbits de l’atenció sanitària, la seguretat ciutadana i la mobilitat. Els CAP de Seròs i Alcarràs s’han reforçat pel que fa a equips humans i a ampliació horària del servei. A més, s’han dut a terme accions comunitàries de promoció de la salut dirigides a persones temporeres allotjades en diferents municipis de la Regió Sanitària de Lleida, amb tallers i xerrades sobre la prevenció de diverses malalties i difusió de mesures d'autocura i de detecció precoç, organitzats a Torres de Segre, Soses, Alcarràs, Artesa de Lleida i Bell-lloc. Hi ha participat prop de 130 persones.

Per altra banda, l’oficina policial de proximitat dels Mossos d’Esquadra a Aitona i el dispositiu específic de patrullatge durant tota la campanya a la zona del Baix Segrià, amb presència reforçada als municipis amb major concentració de persones treballadores temporeres, han contribuït a garantir la seguretat ciutadana.

L’acte ha comptat amb la participació del president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; el responsable sindical de la Pagesia Gran a la Unió de Pagesos, Salomó Torres, i el professor d’Història Contemporània i Món Actual i comissari de l’exposició, Guillem Puig.

Talarn ha destacat que la democràcia va ser una conquesta col·lectiva en què la pagesia va tenir un paper important, amb l’organització sindical i la defensa d’unes condicions de vida dignes. El president de la Diputació ha vinculat aquesta memòria amb els reptes actuals del sector, com l’augment dels costos de producció, els preus injustos i el relleu generacional, i ha reivindicat la importància de garantir un futur digne per a les explotacions familiars. També ha subratllat el pes de les terres de Lleida en la producció agrària catalana i ha defensat la necessitat que les institucions amb competències en la matèria assumeixin un compromís ferm amb la pagesia.

La mostra fa un recorregut pel període comprès entre 1974 i 1979, uns anys en què la pagesia catalana va començar a articular una resposta unitària davant els problemes del camp i el model sindical imposat per la dictadura franquista. Aquesta defensa dels interessos del sector va anar estretament lligada a la reivindicació de la llibertat sindical i a la democratització de les institucions agràries.

A través de set àmbits temàtics, l’exposició ressegueix les transformacions del món rural, les primeres formes d’organització independent i el procés de formació i consolidació de la Unió de Pagesos. El recorregut també documenta algunes de les principals mobilitzacions i reivindicacions d’aquells anys, com la vaga dels tractors i el Manifest de Pontons, tots dos fets de 1974.

Cinquanta anys després d’aquell manifest, la proposta recupera la contribució del sindicalisme agrari al desmantellament de les estructures franquistes al camp i a la creació de nous espais de participació i representació col·lectiva. Alhora, convida a reflexionar sobre la vigència d’aquelles reivindicacions i sobre la importància de l’organització col·lectiva en la defensa dels drets.

L’acte ha tingut lloc a la seu del Banc dels Aliments de Lleida, i ha comptat amb la participació del president del Banc dels Aliments, Antoni Fo; la delegada del Govern a Lleida, Núria Gil; el president del Consell Comarcal del Segrià, David Masot; el regidor d’Innovació i Acció Social, i de Participació i Drets Civils de l’Ajuntament de Lleida, Carlos Enjuanes, i la directora del Banc dels Aliments, Teresa Farré.

L’edició d’enguany, la divuitena —que es presenta sota el títol ‘Les noves pobreses’—, posa el focus per primera vegada en visibilitzar el col·lectiu afectat per les noves pobreses. S’alerta sobre els nous perfils de persones que necessiten suport mensual: famílies que tenen feina estable o cobren una pensió de jubilació, però que a causa de l’encariment de la vida i de l’habitatge no arriben a fi de mes.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha fet una crida a col·laborar amb el Banc dels Aliments, fent un esment a la solidaritat, ja que “hem de recordar que l’ajuda que avui oferim als altres pot ser la que nosaltres mateixos necessitem demà”. En aquest sentit, ha recordat que “la solidaritat ens beneficia a tots”.

Talarn ha explicat que “la pobresa alimentària no és només una qüestió puntual, sinó que cada vegada té més components estructurals”, i per això ha fet un esment a “treballar conjuntament per trobar solucions que vagin més enllà de l’ajuda immediata”.

Així, ha detallat que des de la Diputació s’ha incrementat enguany el suport al Banc dels Aliments i s’ha ampliat el compromís de col·laboració a tres anys, amb 90.000 € anuals, “amb la voluntat de continuar donant suport a les seves activitats.” Per últim, Talarn ha detallat que “el territori el construïm entre totes les persones, tant les que gaudeixen d’una bona situació com les que passen per dificultats. Hem d’ajudar aquestes últimes a recuperar les oportunitats i les condicions de vida que mereixen”.

A Catalunya, s’espera mobilitzar a 17.000 voluntaris, dels quals uns 1.300 cobriran els més de 200 punts de recollida previstos al territori.

La Diputació de Lleida, a través de l’àrea de Cooperació, ha impulsat una nova convocatòria per a la celebració d’activitats firals durant els anys 2026 i 2027, amb un total de 690.000 €. Els ajuts compten amb un pressupost de 330.000 € per a l’anualitat 2026 i de 360.000 € per a la del 2027, amb l’objectiu de contribuir al finançament l’organització de fires impulsades pels ajuntaments i els seus ens dependents.

Els ajuts poden cobrir fins al 75% del cost total de cada actuació, amb un màxim de 5.000 € per fira i de 10.000 € per ens local i anualitat. Als ajuts, poden optar els ens locals de les comarques de Lleida i els seus ens dependents que organitzin activitats firals, amb l’exclusió de l’Ajuntament de Lleida i dels municipis que disposin d’un conveni amb la Diputació de Lleida per a la celebració i promoció de fires.

El vicepresident de la Diputació de Lleida, Agustí Jiménez, ha explicat que “les fires són espais de promoció de la identitat de cada municipi, i des de la Diputació de Lleida tenim la voluntat de consolidar-les. Amb aquesta nova convocatòria, dotem els municipis d’eines útils per impulsar activitat econòmica i social al territori”. Jiménez també ha volgut destacar l’augment significatiu respecte a l’anterior convocatòria i ha refermat el seu compromís amb la celebració d’aquests esdeveniments, que tenen un retorn significatiu amb el comerç, el teixit productiu i associatiu i els productors de la demarcació de Lleida, Pirineu i Aran.

Jiménez ha afegit que el termini de presentació finalitza el 6 de novembre de 2026 i les entitats que ho demanin hauran de presentar una sol·licitud per a cada anualitat on s’indiqui el nombre de fires que organitzin en aquella anualitat.

La mobilització ha començat davant la delegació d'Hisenda de l'Estat, a la plaça Cervantes, i està previst que recorri diversos organismes de les administracions catalana i espanyola. JARC vol fer visible el malestar dels agricultors i ramaders davant una situació que, segons l'organització, posa en risc la viabilitat de moltes explotacions, tant per l'increment de les despeses com pels efectes de la sequera i els baixos preus que perceben alguns sectors.

Una de les principals reivindicacions és augmentar de 20 a 40 cèntims per litre la compensació pel gasoil agrícola. JARC considera insuficient la mesura mantinguda pel govern espanyol, tenint en compte que aquest combustible s'ha encarit un 62,1% en sis mesos. L'organització també denuncia l'augment del preu dels fertilitzants, amb increments d'entre el 50% i el 80% en productes com la urea, i assenyala que l'encariment de l'electricitat, el gas i l'alimentació animal agreuja la situació de les explotacions.

Per això, reclama reforçar els ajuts als fertilitzants, aplicar reduccions fiscals específiques vinculades al consum d'electricitat i gas i complementar al màxim els fons europeus de crisi destinats al sector agrari. L'entitat considera que les mesures anunciades fins ara no responen prou a l'augment de les despeses i critica que el Departament d'Agricultura hagi plantejat actuacions sense concretar-ne el pressupost, els terminis d'aplicació ni les garanties de cobrament.

La sequera és un altre dels factors que preocupen el sector, especialment les explotacions de secà, que han patit els efectes de les altes temperatures i la manca de precipitacions. JARC també assenyala les dificultats de sectors com la vinya, l'arròs i els cítrics, que arrosseguen problemes de preus. En aquest context, reclama avançar la bestreta dels ajuts de la PAC per garantir liquiditat a les explotacions en un moment especialment delicat. L'organització recorda que la Comissió Europea autoritza aquest any avançar fins al 75% de l'import dels ajuts abans del 16 d'octubre.

Les demandes també inclouen canvis fiscals per adaptar les obligacions de les explotacions a les particularitats de cada campanya. En concret, JARC proposa permetre que els agricultors amortitzin les inversions en funció dels resultats obtinguts, en lloc d'haver de fer-ho obligatòriament cada any. També demana reduccions dels mòduls de l'IRPF per compensar l'increment del cost del gasoil, els fertilitzants i els plàstics.

Pel que fa al relleu generacional, l'organització planteja exempcions fiscals per als propietaris que venguin o lloguin les terres a professionals agraris o a joves que vulguin iniciar una activitat al sector. L'objectiu és facilitar l'accés a la terra i evitar que les explotacions acabin en mans de fons d'inversió. A més, reclama que els ajuts destinats a la incorporació de joves i a la modernització de les explotacions quedin exempts de tributació.

JARC sosté que les administracions han de passar dels anuncis a mesures concretes i adverteix que la tractorada d'aquest divendres és només el començament de les mobilitzacions. L'organització avisa que les protestes continuaran si no hi ha respostes efectives a les demandes del sector agrari i ramader.

Protesta el 14 d'octubre a Barcelona

Precisament, en la mateixa línia el sindicat Unió de Pagesos ha convocat el 14 d'octubre una protesta de tot el sector a Barcelona per l'actual situació, que qualifica d'"insostenible". Altres organitzacions com Asaja Catalunya s'han sumat a la convocatòria. Unió de Pagesos reclama ajuts directes d'entre 8.000 i 17.000 euros per compensar els costos de producció

El programa reunirà alguns dels principals coneixedors de l’autor en quatre col·loquis, que se celebraran a l’Aula Magna de l’IEI, tots ells a les 18.30 hores i moderats per l’arxivera Teresa Ibars. Les sessions abordaran diferents vessants de Pedrolo, des de la conservació i difusió del seu llegat fins a les connexions amb altres figures i moviments de la cultura catalana com ara Maria Mercè Marçal, Paco Candel o el grup d’intel·lectuals lleidatans que es movien al voltant de la revista ‘Labor’, entre els quals figurava el mateix Manuel de Pedrolo.

La iniciativa dona continuïtat a la tasca que la Diputació de Lleida ha desenvolupat al voltant de l’escriptor. A través del Servei d’Arxius, Estudis i Informació, la institució ha col·laborat en la publicació de l’inventari de part del fons documental de Pedrolo dipositat al castell de Concabella i, posteriorment, ha impulsat una web dedicada a l’autor, concebuda com un espai de referència sobre la seva figura en col·laboració amb altres administracions de les comarques lleidatanes que gestionen part del seu patrimoni.

El cicle organitzat per l’IEI començarà el dimecres 14 d’octubre amb la sessió ‘El llegat de Pedrolo. Edicions, commemoracions i espais de memòria’, que comptarà amb l’editor de Comanegra, Jordi Puig Ferrer; la doctora en Teoria de la Traducció i especialista en Pedrolo, Alba Pijuan, i l’escriptora i comissària de l’Any Pedrolo, Anna Maria Villalonga.

Una setmana després, el 21 d’octubre, tindrà lloc ‘Els fars independentistes de Ponent: Maria-Mercè Marçal - Pedrolo’, amb la participació de l’escriptora Núria Cadenes, la investigadora i crítica literària Júlia Ojeda i l’escriptor i filòleg Pere Pena.

La programació es reprendrà el 20 de gener de l’any vinent amb el col·loqui ‘Pedrolo - Candel. Un debat escamotejat’, en què intervindran l’escriptor i llicenciat en Història de l’Art, Antoni Munné-Jordà; la llicenciada en Ciències Polítiques, Mariona Lladonosa, i l’escriptor i ex diputat al Parlament de Catalunya, Julià de Jòdar.

L’endemà, 21 de gener, el cicle abordarà ‘Pedrolo i el cercle Labor de Lleida’ amb l’escriptor i professor universitari, Miquel Pueyo; el director de Lo Pardal, Pau Minguet, i l’editora de l’Editorial Fonoll, Anna Pérez Mir.

Com a activitat complementària, el programa es tancarà el dissabte 30 de gener, també a les 18.30 hores a l’Aula Magna, amb ‘El laberint de Pedrolo’, un espectacle teatral a càrrec de la companyia La Famiglia.

Amb aquest cicle, l’IEI vol generar un espai de divulgació i reflexió al voltant d’un autor que, malgrat la censura franquista i les tensions amb el poder, va mantenir una trajectòria literària prolífica i unes conviccions fermes, deixant una obra àmplia i influent dins la cultura catalana.

Les sis cooperatives guanyadores han estat seleccionades per participar al matchfunding dels premis. Es tracta d’una convocatòria de finançament col·lectiu mixt: les administracions públiques complementen les aportacions que fa la ciutadania a través del micromecenatge, posant un euro per cada euro recaptat, i així es multipliquen els fons recollits. En aquesta edició, es compta amb un fons públic de 24.000 euros per activar sis projectes, un per cada comarca de Ponent (Garrigues, Noguera, Pla d’Urgell, Urgell, Segarra i Segrià). D’aquesta manera, cada projecte guanyador pot aconseguir 8.000 euros o més (si aconsegueix un mínim de 4.000 euros d’aportacions particulars, rebrà 4.000 euros d’aportació pública) per a finançar l’arrencada del seu projecte.

L’energia, un bé comú

La meitat dels projectes guardonats són comunitats energètiques constituïdes com a cooperatives de consum sense ànim de lucre. Totes aprofiten cobertes ja existents, sense ocupar nou sòl agrícola, i acosten les renovables a qui no pot assumir una instal·lació pròpia.

Els sis projectes reconeguts com a millors iniciatives cooperativistes de Ponent del 2026 són:

• Energies Compartides d'Almacelles (Segrià): Cooperativa de consumidores i usuàries que impulsa l'autoconsum compartit, l'assessorament energètic i les compres col·lectives. Comença amb dues instal·lacions fotovoltaiques comunitàries amb bateries sobre cobertes cedides per l'Ajuntament, i permet participar-hi sense inversió inicial. La majoria de fundadores són dones (13 de 23 persones), en un sector tradicionalment masculinitzat, i l'Ateneu La Boira n'és entitat sòcia.

• HOOD COOP (Garrigues): Cooperativa de treball associat de les Borges Blanques que fa de l'esport de carrer una eina de participació juvenil, educació en valors i cohesió social. Neix de l'experiència de l'Associació Initché i oferirà jornades, circuits i tallers a ajuntaments, centres educatius i entitats, en espais públics ja existents. El primer any vol arribar a 800 participants de vuit municipis, amb un mínim del 40% de participació femenina.

• CRUMA (Urgell): Escola i taller d'arts escèniques de Tàrrega que combina formació, creació i dinamització cultural i comunitària. És la transformació en cooperativa de treball sense afany de lucre de l'activitat de l'Associació Fum Blau, perquè la propietat i les decisions siguin de les persones que hi treballen. Aquest curs acull 206 alumnes de 30 poblacions, amb un equip de vuit professionals.

• ACTIVA - Comunitat Energètica d'Ivars d'Urgell i Vallverd (Pla d'Urgell): Cooperativa sorgida d'un procés comunitari iniciat el 2023 que va unir les iniciatives energètiques de tots dos pobles. Desplegarà tres instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum compartit amb emmagatzematge (168 kWp), que generaran més de 200.000 kWh anuals. Ja suma 35 persones sòcies, entre habitatges i petites empreses, i oferirà també assessorament en eficiència energètica.

• La Cerverina d'Energia Local (Segarra): Comunitat energètica de Cervera, formada per 15 sòcies fundadores, que defensa un model 100% renovable, distribuït en mans de la ciutadania. El seu primer projecte és una instal·lació de 140 kWp amb bateries que s’instal·laran sobre una teulada privada, prevista per al 2027. Reserva el 10% de l'energia produïda a famílies en situació de vulnerabilitat.

• Som Bastida (Noguera): Cooperativa de treball associat impulsada per tres professionals de la psicologia, el treball social i l'educació. Obrirà a Balaguer un centre d'atenció psicològica, psicoeducativa i d'acompanyament familiar, adreçat sobretot a infants, adolescents i joves. Vol respondre a la manca de serveis de salut mental especialitzats, accessibles i de proximitat a la comarca.

Formació i micromecenatge per arrancar

Els projectes guanyadors participaran en el matchfunding amb l'objectiu d'obtenir finançament per activar la seva arrencada. Durant el mes d’octubre, les persones promotores rebran formació i acompanyament intensiu per dissenyar les campanyes de comunicació i micromecenatge, necessàries per assolir l'objectiu de finançament mínim (almenys 4.000 €) de cada projecte. La campanya, que es durà a terme a través de la plataforma Goteo.org, està previst que comenci el 19 de novembre i s’allargarà fins el 23 de desembre.

L’acte d’entrega ha comptat amb la presència de representants de cada Consell Comarcal, així com de la Diputació de Lleida i l’Associació Leader Ponent. El diputat de Salut Pública, Óscar Martínez, ha destacat la importància d’aquests premis que “demostren que a través del cooperativisme es poden generar alternatives que tenen un gran impacte al territori i que responen a reptes i necessitats que cap institució pot afrontar de forma unilateral”. Per la seva part, la tècnica de l’Associació Leader Ponent, Patrícia València, ha posat els premis com un “exemple de que quan les administracions treballen juntes tenen molta més força per tirar endavant projectes de territori”.

Reeixim L'OESST és una iniciativa promoguda per Ponent Coopera, amb el suport dels consells comarcals de les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Segarra i el Segrià, el Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida i l'Associació Leader de Ponent.

El pagament d’aquestes ajudes es va iniciar fa unes setmanes i aquesta setmana ha començat el segon gran tram d’abonaments, amb el qual s’arriba als 7.659 beneficiaris i als 15,42 milions d’euros abonats a tota la província de Lleida.

Aquests ajuts extraordinaris s’emmarquen dins el Pla Integral de Resposta a la Crisi de l’Orient Mitjà, que en el conjunt d’Espanya haurà abonat una xifra superior als 504 milions d’euros i més de 255.800 agricultors.

Els pagesos beneficiats per aquest ajuts han rebut un ajut de fins a 92,5 euros per hectàrea per a cultius de regadiu i de fins a 38,33 euros en el cas de cultius de secà. En el cas de Lleida, del total de 15,42 milions concedits, 10,67 corresponen a superfície de regadiu i els 4,74 milions restants a superfície de secà.

El subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín, ha explicat aquestes dades durant la visita que ha fet a l’empresa familiar Luqsa, de Sudanell, especialitzada en la formulació, fabricació, envasat i venda de fertilitzants i productes fitosanitaris, amb una producció mitjana anual de 4,5 milions de quilos de fertilitzants.

Crespín ha destacat que “ningú posa en dubte la importància del sector agroalimentari a les Terres de Lleida i el seu paper estratègic per al conjunt del territori” i ha assenyalat que, en un context d’increment dels costos de producció, “aquest acompanyament econòmic és vital per als nostres productors”.

El subdelegat ha remarcat que aquestes ajudes contribueixen a pal·liar l’impacte de l’increment del preu dels fertilitzants, “donant suport als pagesos perquè puguin continuar desenvolupant la seva activitat i mantenir els nivells adequats de fertilització necessaris per garantir la producció i la seguretat alimentària”.

Visita a Luqsa de Sudanell

Crespín ha estat rebut pels gerents de Luqsa, Jaume Piñol, gerent i tercera generació al capdavant de l’empresa, i pel també cogerent Jesús Barrau, amb els quals ha recorregut la nova zona de 4.300 metres quadrats d’emmagatzematge de matèria prima i matèria acabada que estarà plenament operativa al llarg del primer trimestre de l’any 2027. L’empresa disposa actualment d’una superfície de 5.000 metres quadrats situats a la zona del Tossal de Monclús de Sudanell.

El subdelegat ha conegut també la zona de producció on Luqsa, amb més de 60 anys d’experiència en el sector, ha apostat per noves tecnologies i robotització de sistemes dins la seva estratègia d’inversió constant en I+D+i (Investigació, Desenvolupament i Innovació). L’empresa de Sudanell fabrica amb marca pròpia i per altres companyies, i ven la seva producció a tot el mercat nacional, així com a diferents països europeus i del nord d’Àfrica. El proper repte d’expansió comercial és obrir nous mercats a Llatinoamèrica.

1.174 milions en ajuts dins el Pla Integral de Resposta a la Crisi de l’Orient Mitjà

L'ajuda per a la compra de fertilitzants s'emmarca en el Pla Integral de Resposta a la Crisi de l'Orient Mitjà, aprovat mitjançant el Reial Decret Llei 7/2026, de 20 de març, amb un pressupost inicial de 500 milions d'euros, posteriorment ampliat en 165 milions a través del Reial Decret Llei 18/2026, fins a assolir un total de 665 milions d'euros. Aquesta ampliació va permetre augmentar les quanties de l’ajuda fins a 92,5 euros per hectàrea per a cultius de regadiu i 38,33 euros per a secà.

En conjunt, les mesures específiques per als sectors agrari i pesquer incloses en aquest pla de resposta del Govern, inclosa la pròrroga de les ajudes al gasoil aprovades a l'últim Consell de Ministres, ja pugen a 1.174 milions d’euros.

Durant aquests dies festius, els hotels de les comarques del Pirineu esperen una ocupació d’entre el 70% i el 80% i els que es troben a les Terres de Lleida comptaran amb el 40% de les seves places ocupades. Al seu torn, les cases de turisme rural del conjunt de la demarcació arribaran al 85%, mentre que els bungalows preveuen tenir un 75% d’ocupació.

Serrano també ha destacat que aquest serà l’últim cap de setmana de la temporada de turisme actiu al riu Noguera Pallaresa. En aquest sentit, ha assegurat que les empreses tenen un bon nivell de reserves i ha recordat que la campanya s’acabarà el dia 15, quan finalitza el conveni de regulació del cabal del riu.

El col·loqui, celebrat a l’Aula Magna de l’IEI, ha comptat amb la participació de l’historiador Josep M. Solé i Sabaté, el periodista Enric Calpena i la historiadora Antonieta Jarne, amb el president de la Fundació Privada Horitzons 2050, Antoni Gelonch, com a moderador. A la sessió també hi ha assistit el director de l’IEI, Andreu Vàzquez.

El debat ha situat l’aparició de ‘Vida Lleidatana’, l’any 1926, en el context de la Renaixença i el Noucentisme i en un moment d’expansió de les entitats culturals i de la premsa en català. La revista es va convertir en un òrgan d’expressió prerepublicà d’una generació que aspirava a “posar a l’hora catalana” Lleida i les comarques de Ponent.

A partir d’aquest context, els participants han analitzat el paper de la cultura, el pensament i la premsa en català en la construcció d’un espai propi de debat i en la preparació d’un escenari de transformació política i social que culminaria amb la proclamació de la Segona República, l’any 1931.

La sessió també ha plantejat paral·lelismes amb el present, amb un debat sobre les condicions que afavoreixen els canvis polítics, el valor de les publicacions culturals en contextos de censura o restricció i el paper que pot jugar avui Lleida en els grans debats culturals i polítics del país.

El col·loqui s’ha emmarcat en el cicle que commemora el centenari de l’aparició de ‘Vida Lleidatana’, revista que entre 1926 i 1931 va esdevenir un motor de la vida cultural de Lleida i Ponent i una plataforma de divulgació literària, pensament i defensa de la llengua i la identitat cultural catalanes.

La proposta planteja així una relectura contemporània del llegat de la revista, més enllà de la recuperació històrica, per reivindicar una Lleida oberta, ambiciosa i connectada amb els debats culturals del país.

L’acte ha tingut lloc a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i ha comptat amb la participació del president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; la vicerectora de Transferència i Territori de la UdL, Eva Martín, i les responsables del projecte, Glòria Jové, professora titular del Departament de Ciències de l’Educació de la UdL; Meritxell Simon-Martín, investigadora Ramón y Cajal del Departament de Ciències de l’Educació de la UdL i investigadora principal del projecte CuSePro; i Pepita Raventós, cap de servei d’Arxiu i Gestió de Documents de la UdL. La trobada ha permès donar a conèixer els resultats assolits fins ara i les actuacions previstes en el marc del conveni 2025–2027.

Joan Talarn ha destacat la importància de posar a l’abast de la ciutadania i de la comunitat investigadora aquest fons documental. “Tenir tota aquesta documentació tancada en un despatx no té sentit; la millor manera que serveixi és que hi pugui accedir tothom”, ha afirmat. També ha subratllat la dimensió territorial del fons, que permet aprofundir en la història educativa de les comarques, els pobles, el Pirineu i l’Aran: “És una informació valuosíssima per explicar-nos també com a territori”, ha afegit.

Per la seva banda, Meritxell Simon-Martín ha explicat que la plataforma incorpora un cercador per cognoms i municipis. “Lleida HD és posar aquest arxiu a disposició dels usuaris perquè el territori pugui connectar-hi, fer-se’l seu i resignificar els manuscrits que s’hi troben”, ha explicat. Finalment, Pepita Raventós ha detallat que l’arxiu inclou des de matrícules fins als registres dels títols dels mestres i les mestres formats al llarg dels anys, així com documentació docent i acadèmica que permet seguir la trajectòria dels seus estudiants.

Un fons clau per conèixer la història de l’educació a Lleida

Arxiu i Gestió de Documents n’ha impulsat des de 2009 el tractament arxivístic i les actuacions de preservació, descripció, digitalització i accés. Sobre aquesta base, Lleida-HD connecta l’arxivística, la història de l’educació i les Humanitats Digitals i obre noves possibilitats per relacionar documents, persones, institucions, pràctiques educatives i territori.

La nova plataforma permet consultar i explorar una selecció dels materials digitalitzats i es planteja també com un entorn per a la recerca, la docència i la reutilització del patrimoni documental.

Entre els documents estudiats destaquen onze diaris dels participants en els cursets de selecció professional de 1932 i prop de 2.000 treballs elaborats en aquest context. Aquests testimonis permeten aproximar-se a les experiències dels futurs i les futures mestres, a les pràctiques de formació i selecció del professorat durant la Segona República i als processos de renovació pedagògica desenvolupats durant aquest període.

La recerca es connecta també amb el projecte R+D+i CuSePro, ‘Los cursillos de selección profesional (1931–1936): un estudio comparativo, desde una perspectiva de género, de la formación de maestros/as durante la Segunda República’, del qual Meritxell Simon-Martín és investigadora principal. Aquesta dimensió permet situar el cas de Lleida en un context més ampli i relacionar els documents conservats a la UdL amb altres fonts i patrimonis educatius.

Lleida-HD és fruit d’un procés sostingut de recuperació, tractament, recerca i difusió del fons, desenvolupat amb el suport de diferents programes i institucions. La col·laboració entre la Diputació de Lleida i la Universitat de Lleida, en el marc del conveni 2025–2027, ha permès impulsar aquesta nova fase de projecció digital i social del projecte.

Amb aquesta iniciativa, la UdL reforça la preservació i l’accés al seu patrimoni documental i potencia el fons arxivístic com a recurs per a la recerca, la docència, l’educació i la transferència de coneixement.

Al llarg dels tres dies de les Jornades, la ciutadania podrà gaudir de prop de 450 activitats adreçades a tots els públics en 190 municipis catalans. Es tracta d’una oportunitat per visitar monuments, conjunts històrics, museus, jaciments arqueològics i altres espais patrimonials d’arreu del territori. Impulsades pel Departament de Cultura des de l’any 1991, compten amb l’impuls de la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, l’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner.

450 activitats per a tots els públics

Totes les activitats programades en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni, com ara visites guiades i teatralitzades, tallers, conferències, concerts i moltes altres propostes, seran gratuïtes. L’objectiu és facilitar l’accés de la ciutadania i socialitzar al patrimoni cultural.

El lema proposat enguany pel Consell d’Europa, “Patrimoni en risc: reviure, resistir, reimaginar”, convida a reflexionar sobre els reptes i les amenaces que afecten el nostre patrimoni cultural i natural compartit. També ens interpel·la a pensar de quina manera podem protegir-lo, revitalitzar-lo i imaginar noves formes de preservar-lo i transmetre’l a les generacions futures.

Programa 2026

A l’Alt Pirineu i Aran, destaca la visita teatralitzada “Mites i remeis” a la Farmàcia Esteva de Llívia, una de les més antigues d’Europa, la “Ruta dels campanars” de les esglésies romàniques de la Vall de Boí o la xerrada “Memòria d’una família terrissaire de Castellciutat”, que donarà a conèixer el patrimoni artesanal a través de la història de la família Ticó i el seu centre terrissaire.

ALleida, es podran visitar les trinxeres de la Punta del Calvari de la Granja d’Escarp, conèixer el procés de restauració de la portalada de l’església de Sant Joan de Térmens i descobrir les llegendes que amaga la Seu Vella de Lleida. També s’ha programat una visita a les sales de reserva del MNACTEC a Cervera.

A la Catalunya Central, els visitants podran gaudir d’un monòleg històric i una visita guiada al Monestir de Sant Llorenç, a Guardiola de Berguedà, descobrir el patrimoni escènic i festiu de l’Ametlla de Merola o aprofundir en una de les festes patrimonials més emblemàtiques del país amb la visita “La Patum: el miracle vivent”, a Berga. A Cercs, Jordina Biosca presentarà l’espectacle de narració oral “Rondalles catalanes”, una proposta per descobrir històries i personatges emblemàtics de la tradició popular catalana.

A les comarques de Girona, la programació inclou propostes tan diverses com la visita “Patrimoni amagat: els barris de Sant Pere i Pedret de Girona”, organitzada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya - Girona; la visita teatralitzada “Nuptialis” al Museu d’Arqueologia de Catalunya - Empúries; el joc de pistes familiar “El petit quadern d’en Pau” per descobrir Santa Pau. A la Canònica de Santa Maria de Vilabertran hi ha programada la visita guiada “Blanca d'Anjou a Vilabertran: el casament d'una reina”.

A Barcelona, entre les propostes hi ha la visita guiada «Ciutat Jardí La Florida, retrat d'un barri (1925-2025)», a l’Hospitalet de Llobregat, un taller dedicat a recuperar la memòria de les bugaderes i els safareigs a l’Hospitalet de Llobregat, la visita guiada «D'edifici portuari a Museu d'Història de Catalunya», per conèixer l’evolució d’aquest emblemàtic edifici o un taller floral al Palau Moja, que inclou també una visita a la planta noble del palau.

Al Camp de Tarragona, entre les activitats destacades hi ha la visita guiada “La Ruta del Guix de la Conca de Barberà” per descobrir un dels patrimonis geològics i industrials més singulars del nostre país, un itinerari pel conjunt romà de Centcelles, seu del MNAT o la gimcana modernista pels carrers de Reus, una proposta lúdica per descobrir el patrimoni arquitectònic de la ciutat.

Al Penedès, la programació inclou propostes tan diverses com l’espectacle “Memòries líquides. Veus de les bugaderes”, que reivindica la memòria de les dones vinculades als safareigs i a la gestió de l’aigua; una visita guiada al Centre de Documentació del VINSEUM, habitualment no accessible al públic; una experiència sensorial al Museu del Cau Ferrat, i la ruta RECorreguts PELL pel barri del Rec d’Igualada, que permet descobrir el patrimoni industrial de la zona.Finalment, a la Vall d’Aran, s’ha programat una visita al Petit Musèu dera Escòla d’Arròs e Vila, una proposta per conèixer com era una escola rural en un poble de la Val d’Aran.

L’entrada a tots els monuments de la Generalitat de Catalunya serà gratuïta durant els dies de les Jornades. Una bona oportunitat per visitar els claustres recentment restaurats del Reial Monestir de Santes Creus i del Castell Monestir d’Escornalbou.

​Totes les propostes programades es poden consultar al web de les Jornades, on es troba l’agenda en línia que permet cercar les activitats per diversos criteris com el municipi i la tipologia.

El Teatre de l'Escorxador de Lleida ha acollit aquest dimarts la segona trobada bianual d'Apropa Cultura a Lleida. La jornada, que ha aplegat programadors culturals, entitats socials, professionals i usuaris, ha servit per fer balanç de la feina feta en els darrers dos anys i compartir experiències al voltant de l'accés i la participació cultural.

El programa es va implantar fa 14 anys a la demarcació de Lleida, però ha sigut en els darrers quatre anys, des de l'entrada de la figura d'un mediador, quan ha crescut de manera exponencial. Fa tres anys va beneficiar més de 3.200 persones i en la darrera temporada 2025-2026 ja n'ha aplegat més de 4.000, segons ha explicat Míriam Arnaz, del servei de mediació del programa a la demarcació.

Arnaz s'ha mostrat "satisfeta" de la feina feta en els darrers quatre anys, que ha consistit, sobretot, en "consolidar" el programa i donar-lo a conèixer a les entitats i programadors. Això ha permès, també, ampliar el ventall d'experiències que ofereixen, que va des de visites a museus i a espectacles de música, teatre o dansa, fins a tallers i formacions artístiques.

"Som una xarxa que ha crescut moltíssim", ha valorat Arnaz, que ha afegit que, en aquests moments, creu que es troben en una fase "d'estabilització". De fet, de cara al futur esperen "consolidar" les propostes culturals que ofereixen i també volen buscar fórmules per facilitar els desplaçaments de les entitats que hi col·laboren fins als llocs on tenen llocs les activitats. "Tenim molta dificultat amb el transport perquè a les entitats els costa moure's i seria interessant trobar alguna aliança per cobrir aquest repte", ha indicat.

Per la seva banda, la directora del programa, Sònia Gainza, ha destacat el paper "vital" que ofereix el servei de mediació per estendre el programa a la demarcació i ha explicat que altres reptes que es proposen des d'Apropa Cultura són fer arribar la cultura a indrets on la gent no es pot desplaçar als equipaments culturals, sigui "per raó de ruralitat o de dificultat de mobilitat", i trobar propostes "relaxades" perquè en puguin gaudir persones grans amb l'objectiu d'evitar la soledat no desitjada en l'envelliment.

Així ho han explicat aquest matí el subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín, i la directora provincial de la DGT a Lleida, M. José Soler, durant la reunió de treball que han mantingut a la seu de la DGT Lleida amb la presidenta de l’Associació Provincial d’Autoescoles, Raquel Castro, i altres membres de la junta directiva.

Les dues jornades extraordinàries es faran el dissabte 14 de novembre a la Seu d’Urgell i el dissabte 28 de novembre a Lleida ciutat. En ambdues localitats es podran realitzar proves pràctiques de tots els tipus de permís de conduir, és a dir, turismes, camions i autocars i motos.

La mesura comportarà el desplaçament extraordinari d’examinadors i permetrà incrementar puntualment la capacitat habitual d’examen. La seva organització es planteja com un treball de col·laboració entre la DGT i les autoescoles, que hauran de coordinar la disponibilitat dels alumnes amb la planificació de professors i vehicles per tal d’aprofitar al màxim aquesta capacitat extraordinària.

Entre gener i setembre de 2026, la DGT ha realitzat 25.830 proves a la demarcació de Lleida, entre exàmens teòrics, proves de destresa i proves de circulació. En concret, s’han dut a terme 13.091 proves teòriques, 3.091 proves de destresa i 9.648 proves de circulació.

Pel que fa a les proves de circulació, se n’han realitzat un 1 % menys que en el mateix període de 2025. Aquest volum d’activitat evidencia l’esforç ordinari de la DGT, alhora que posa de manifest la necessitat de disposar puntualment de capacitat extraordinària per donar resposta a la demanda de les autoescoles i a les persones que han de realitzar la prova pràctica.

Des de la DGT es treballa amb l’objectiu d’oferir el millor servei possible i garantir que totes les persones tinguin oportunitats per poder realitzar el seu examen de conduir. En aquest sentit, la Direcció Provincial de la DGT fa una crida a tots els agents implicats, i especialment a les autoescoles, perquè aquesta actuació extraordinària es tradueixi en el màxim aprofitament de les places disponibles i contribueixi a donar resposta, totalment o parcialment, a la demanda existent a la demarcació de Lleida.

Segons ha explicat el subdelegat del Govern, José Crespín, aquesta convocatòria extraordinària “és una resposta que fem possible entre la DGT i les autoescoles. Posem recursos extraordinaris i capacitat d’examen perquè totes les persones que estan preparades tinguin l’oportunitat de fer la prova. Ara necessitem la màxima col·laboració de les autoescoles per aprofitar aquesta capacitat i donar sortida al màxim nombre possible d’alumnes.”

Les dues jornades donen continuïtat a la convocatòria extraordinària del passat 15 de maig que la DGT va posar en marxa per incrementar la capacitat d’examen i donar resposta a la demanda acumulada. En aquella ocasió, 315 alumnes de les autoescoles lleidatanes van poder fer l’examen pràctic de conduir de la classe B (turismes) a Lleida ciutat, en horari de matí i tarda.

En aquella jornada extraordinària hi van participar 16 examinadors, 8 destinats habitualment a la Direcció Provincial de la DGT a Lleida i 8 més desplaçats puntualment a la demarcació.

Amb aquestes dues noves convocatòries, la DGT torna a posar recursos extraordinaris a disposició de les autoescoles i dels alumnes, en un treball conjunt que té com a objectiu reforçar el servei d’exàmens pràctics per a tots els tipus de permís de conduir.

​​La trobada, que se celebra a Lleida del 5 al 8 d’octubre, té enguany com a mercats objectiu El Salvador, Guatemala, Hondures i Mèxic i compta amb la col·laboració de la Diputació de Lleida, CaixaBank i ACCIÓ.

​​L’International Wine Business Meetings va néixer amb un objectiu clar: connectar directament els cellers amb importadors internacionals i generar noves oportunitats de negoci. El seu format de missió comercial inversa permet portar els compradors fins al territori perquè coneguin de primera mà els vins, els cellers, les persones i l’entorn on s’elaboren.

​25 edicions obrint mercats

Al llarg de les seves 25 edicions, la iniciativa ha comptat amb la participació de més de 200 cellers, procedents de més de 20 Denominacions d’Origen, i de més de 220 importadors internacionals de mercats d’Europa, Amèrica i Àsia.

​​Més enllà de les xifres de participació, un dels principals resultats del programa és la seva capacitat de generar relacions comercials a llarg termini. Algunes de les connexions sorgides durant aquestes trobades superen els 11 anys i continuen actives avui. En diversos casos, les vendes generades a partir de l’International Wine Business Meetings representen més del 5% del volum actual d’exportació dels cellers, mentre que per a alguns participants la iniciativa ha suposat l’entrada en més de cinc nous mercats internacionals.

​​Aquest impacte comercial reforça un model que combina reunions B2B, tastos i visites privades als cellers, facilitant el contacte directe entre productors i compradors i afavorint la creació de relacions comercials sòlides i duradores.

Mèxic, Guatemala, Hondures i El Salvador, protagonistes de la 25a edició

En aquesta edició especial, els importadors convidats procedeixen de Mèxic, Guatemala, Hondures i El Salvador. Durant les jornades mantindran reunions de negoci amb els cellers participants a La Llotja de Lleida i podran conèixer directament diferents projectes vitivinícoles a través de visites als cellers.

​​La 25a edició també inclou un acte especial de benvinguda, que servirà per fer un breu repàs a la trajectòria i evolució de l’International Wine Business Meetings al llarg d’aquests anys i posar en valor el seu paper en la internacionalització del sector vitivinícola.

​​Amb gairebé 140 anys d’història, la Cambra de Comerç de Lleida continua apostant per les missions comercials inverses com una eina per obrir mercats, incrementar les exportacions i generar oportunitats comercials reals per a les empreses del territori.

El Consell Rector de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha aprovat aquest dilluns la resolució de la convocatòria de subvencions adreçada a ajuntaments per donar suport a festivals artístics de les Terres de Lleida durant les anualitats 2025 i 2026.

En total, s’han concedit 19 ajuts per un import global de 159.610 euros. Les propostes beneficiàries abracen àmbits diversos, com la música, les arts visuals, el cinema rural, els contes i els espectacles de carrer. Els ajuts cobreixen entre el 76% i el 98% de l’import sol·licitat pels ajuntaments.

Pel que fa a l’anualitat 2025, el Consell Rector ha aprovat ajuts per a La Cabanera Fest, del Pont de Suert; el Festival de Música Popular i Tradicional Catalana, de la Granadella; el Festival Saó, de Bellvís; el Festival Bell-Folk, de Bell-lloc d’Urgell; el Festival de Música Els Rentadors, de Juneda; el Marrameu, Festival de Contes i Espectacles al Carrer, de Torrelameu, i Concerts a la Fresca, de la Vall de Boí.

En l’anualitat 2026, les propostes beneficiàries són Concerts a la Fresca, de la Pobla de Segur; La Cabanera Fest, del Pont de Suert; Concerts a la Fresca, de la Vall de Boí; el Festival de Música Popular i Tradicional Catalana, de la Granadella; el IV Concurs de Pintura Ràpida Montse Filella Buira, de Vilanova de Segrià; el Festival Saó, de Bellvís; Sons Tranquils, d’Ivars d’Urgell; el Festival Bell-Folk, de Bell-lloc d’Urgell; el Festival Marges, de Corbins; el Festival Pla, Festival de Cinema Rural de Catalunya, de Juneda; el Marrameu, Festival de Contes i Espectacles al Carrer, de Torrelameu, i el Festival Saó, de Farrera.

Aquesta línia d’ajuts té com a objectiu reforçar la programació cultural dels municipis i contribuir a la consolidació de festivals artístics arreu de les comarques lleidatanes, afavorint una oferta cultural més àmplia i diversa.

La seu de la Confederació d'Organitzacions Empresarials de Lleida (COELL) ha acollit aquest dilluns una jornada, organitzada per l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE) i CaixaBank, adreçada als promotors per analitzar la situació del sector immobiliari a la demarcació de Lleida, en especial, a les comarques de Ponent.

En termes generals, la presidenta de la Comissió Territorial de Lleida de l'APCE, Montse Pujol, ha explicat que actualment a la demarcació hi ha un problema "d'oferta i demanda". Per solucionar aquesta manca d'oferta, ha dit, cal la col·laboració publicoprivada i "unes legislacions clares" i amb "seguretat jurídica" que apostin per l'habitatge protegit.

En aquest sentit, el 2025 la demarcació de Lleida va sumar 16 nous habitatges de protecció oficial, molt lluny dels 103 del 2024 i dels 94 del 2023, segons ha assenyalat el director general de l'APCE, Marc Torrent, qui ha atribuït les darreres xifres a "l'impuls dels fons Next Generation que van activar les promocions". Davant d'això, ha destacat la necessitat d'activar "com més aviat millor" el Pla 50.000 del Govern que preveu la construcció d'habitatge protegit.

En total, entre habitatge protegit i no protegit, la demarcació va sumar l'any passat 710 nous habitatges. Des d'APCE estimen que cal "doblar aquesta xifra per equilibrar oferta i demanda" i impulsar, sobretot, l'oferta d'HPO. Per la seva banda, Francesc Castelló, del centre d'Empreses Negoci Immobiliari de CaixaBank, ha explicat durant la jornada que la demarcació necessita sumar "8.000 habitatges per cobrir la demanda".

S'inicien prop de 500 habitatges fins al juny

Pel que fa a la construcció d'habitatge nou, en el primer semestre del 2026 a la demarcació s'han començat 466 habitatges i se n'han acabat 293. D'aquests, 334 s'han iniciat a les comarques de Ponent, on se n'han acabat 219.

Per comarques, la Segarra registra 21 habitatges començats el 2025, xifra que suposa un increment del 50% respecte al 2024, quan se'n van iniciar 14. A les Garrigues van iniciar-se 12 habitatges el 2025, xifra que suposa un increment del 50% respecte dels 8 iniciats el 2024. La Noguera registra 27 habitatges iniciats el 2025, xifra que suposa una davallada del 64% respecte dels 75 del 2024. El Pla d'Urgell registra 10 habitatges iniciats durant el 2025, un 54,5% menys respecte dels 22 del 2024. El Segrià concentra la majoria de les promocions amb 331 habitatges iniciats el 2025 xifra, un 31,2% menys respecte dels 481 de l'any anterior. Per últim, l'Urgell registra 13 habitatges iniciats el 2025, xifra que suposa un descens del 76,4% respecte del 2024 quan se'n van iniciar 55.

Pel que fa a les capitals d'aquestes comarques, el 2025 es van iniciar 223 habitatges a Lleida, 12 habitatges a Cervera, 8 a les Borges Blanques, 4 a Tàrrega, 1 a Mollerussa i cap a Balaguer.

Compravenda d’habitatges

D'altra banda, destaquen les xifres de compravenda d'habitatge, tant nou com usat. Durant el 2025 la Segarra ha registrat 167 compravendes, xifra que suposa un descens del 20,1% respecte de les 209 de l'any anterior. A les Garrigues se'n van registrar 283 (+40,1%), mentre que a la Noguera se'n van registrar 770 (+77%), al Pla d'Urgell 498 (+52,8%), al Segrià 3.092 (+11,8%), i a l'Urgell 587 (+22,8%).

Per capitals, Cervera va registrar 80 compravendes d'habitatges, les Borges Blanques 134, Balaguer 449, Mollerussa 239, Lleida 2.284 i Tàrrega 279.

Pel que fa al total de la demarcació, durant el segon trimestre del 2026 s'han registrat 353 compravendes d'habitatge nou i 1.123 compravendes d'habitatge usat.

La directora, Meritxell Codina, fa una valoració “molt positiva” de com s’ha desenvolupat l’esdeveniment en els vessants comercial, formatiu i lúdic

La 12a edició de la Fira LleidaAirChallenge, que s’ha celebrat aquest cap de setmana a l’aeroport de Lleida-Alguaire, ha rebut més de 25.000 visitants, superant amb escreix els 9.000 registrats l’any passat. Bona part d’aquest augment de públic ha estat degut al festival de drons organitzat ahir al vespre, un espectacle sincronitzat de llum i moviment, amb formes i figures dibuixades a temps real a través e 2.000 drons, en la que ha estat la posada en escena que ha concentrat el major nombre de drons i amb major durada de les organitzades fins ara a Catalunya. Amb aquesta activitat, l’organització ha volgut oferir una novetat “captivant i fascinadora” als visitants i, alhora, “representar l’impuls i el posicionament que està prenent l’aeroport de Lleida-Alguaire en el desenvolupament d’innovació tecnològica aeronàutica en l’àmbit internacional”.

La directora de la fira, Meritxell Codina, ha fet una valoració “molt positiva” de l’edició d’enguany des del punt de vista de contactes comercials, organitzatiu, formatiu i lúdic. En aquest sentit, ha destacat l’”alt grau de satisfacció” de la gran majoria d’expositors presents a la fira. Un dels fets que ha ressaltat és l’augment de l’estrena a la fira d’empreses del sector aeronàutic de primer nivell mundial com ara DJI (empresa xinesa líder mundial en drons civils i solucions aèries intel·ligents), Instadrone (firma francesa de la mateixa especialitat), ENAIRE, Barcelona Supercomputing Center i el Clúster AEROS, que aporten coneixement i continguts vinculats a l'espai aeri, la supercomputació i la innovació. “Que aquestes empreses vulguin venir a la LleidaAirChallenge dona compte del bon posicionament que estan agafant l’aeroport de Lleida-Alguaire i aquesta fira pel que fa al desenvolupament tecnològic del sector”, ha dit. La fira, que acull expositors al voltant dels vectors d’activitat de l’aeroport, industrial i manteniment, tecnologia, formació, New Space i comercial, ha reforçat enguany l’àmbit de la mobilitat avançada i de l’operació de l’espai aeri.

Un altre aspecte destacat ha estat la bona acollida que ha tingut la primera Jornada acadèmica que s’ha organitzat per oferir informació i orientació a joves sobre les professions, els itineraris formatius i les oportunitats de futur en l’àmbit de l’aviació, l’aeroespai i les noves tecnologies vinculades. Hi han assistit més de 250 alumnes de 4t d’ESO i Batxillerat de cinc instituts lleidatans. Segons la directora de la fira, aquesta jornada ha reforçat el vessant formatiu i d’ocupació que ja venen oferint habitualment les diverses escoles de vol per a diferents tipus d’aeronaus que són presents a la mostra. Enguany, una trentena d’aquest tipus d’escoles de formació de pilots, de mecànica i de tripulants de cabina de passatgers, entre altres, han estat presents a Alguaire.

Una de les activitats que ha gaudit de major acceptació ha estat el festival aeri organitzat la tarda de dissabte i el matí de diumenge, amb la participació d'acròbates de referència europea. Hi ha actuat Camilo, campió nacional de vol acrobàtic el 2020 i el 2021, instructor de vol acrobàtic i pilot d'exhibicions aèries, subcampió del món per equips el 2022 i subcampió d'Espanya el 2024; Juan Velarde, membre de l'Equip Nacional des del 2004 i amb més de 25 medalles nacionals, medalla de plata per equips al Campionat Mundial d'Acrobàcia del 2007 i plata i bronze per equips als Campionats d'Europa del 2006, 2008 i 2014, i un helicòpter dels Mossos. Les condicions meteorològiques han impedit l’actuació de We Fly, un equip de tres pilots acrobàtics italians amb aeronaus prototip.

El Duo Héctor Ruiz-Joan Espuny, format per tenor i piano, ha obert la programació de l’IEI amb una proposta centrada en la reivindicació de compositors mediterranis dels segles XIX i XX. El concert, inicialment previst al Pati, s’ha traslladat a l’Aula Magna per la pluja. El director de l’IEI, Andreu Vàzquez, hi ha assistit.

El segon concert ha anat a càrrec d’Ares Gratal, que ha ofert el seu folk d’autora en un format íntim, amb veu, acordió i saxòfon i l’acompanyament d’una guitarra. L’actuació, prevista inicialment a la plaça de la Paeria, finalment s’ha celebrat al Pati de l’IEI.

La programació del Musiquem Lleida a l’IEI continuarà aquest dissabte a les 11.30 hores amb la pianista argentina Oriana Kemelmajer Alías, intèrpret de trajectòria internacional que recentment ha debutat al Palau de la Música Catalana com a solista amb orquestra. A les 18 hores serà el torn de Pax Cor de Cambra, formació sabadellenca ja coneguda pel públic del Musiquem Lleida, que torna al festival amb una nova proposta.

Diumenge, a les 10.30 hores, el Pati de l’IEI acollirà l’actuació de MZ Duo, format pel saxofonista canadenc David Zucchi i l’acordionista navarrès Iñigo Mikeleiz Berrade, amb una proposta de música de cambra oberta a la reinterpretació i la improvisació.

Les tres actuacions estan previstes al Pati de l’IEI i, en cas de pluja, es traslladaran a l’Aula Magna.

El Musiquem Lleida compta enguany amb una programació formada per 12 grups i solistes, un més que l’any passat. Aquesta 21a edició està dedicada a la memòria de Carme Valls, fundadora i ànima de la Coral Shalom i una de les principals impulsores del festival.

El certamen compta, un any més, amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, en una edició que combina noves formacions amb artistes que ja havien participat anteriorment al Musiquem Lleida i que hi tornen amb nous repertoris o formats renovats. Les dotze propostes recorren estils diversos, des de la cançó d’autor i la música coral fins al repertori clàssic, el jazz contemporani, les músiques d’arrel, el soul i les sonoritats llatinoamericanes..

Tota la programació a https://www.coralshalom.cat/musiquem-lleida/

El subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín, rep a la seu de l’INSS a Lleida una representació de la Coordinadora de Gent Gran i Voluntariat Sènior de Lleida i Comarques i de les seccions de pensionistes i jubilats dels sindicats UGT i CCOO amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Gent Gran

L’INSS a Lleida gestiona un total de 105.754 pensions de diferents tipus, de les quals 67.222 són pensions de jubilació

El subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín, ha rebut avui a la seu de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) una representació de la Coordinadora de Gent Gran i Voluntariat Sènior de Lleida i Comarques i de les seccions de pensionistes i jubilats dels sindicats UGT i CCOO que li han lliurat, un any més, el manifest conjunt coincidint amb la commemoració ahir, 1 d’octubre, del Dia Internacional de la Gent Gran.

El manifest, amb el lema “Ens jubilem del treball, no de la vida”, recull les demandes i reivindicacions del col·lectiu centrades en la defensa dels drets de les persones grans, el rebuig de qualsevol discriminació per raó d’edat i la reivindicació d’unes pensions justes i dignes, així com el seu blindatge i revaloració vinculada a l’IPC, entre d’altres reivindicacions.

Enguany, el subdelegat ha volgut rebre el manifest a la seu de l’INSS en lloc de fer-ho a la Subdelegació perquè “és el organisme que gestiona un dels pilars essencials del nostre Estat del benestar: el sistema de pensions”. En aquest sentit, ha assenyalat que es tracta d’un organisme que, més enllà de la seva funció administrativa, té una relació directa amb la vida de milers de persones i amb una etapa en què garantir drets, autonomia i tranquil·litat adquireix una importància especial.

En concret, l’INSS gestiona actualment 105.754 pensions de diferents tipus, de les quals 67.222 són pensions de jubilació.

José Crespín ha recordat que, segons les dades del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, la nòmina mensual de les pensions de jubilació a la província de Lleida es situa en 95,5 milions, amb un increment del 7,18% respecte de setembre de l’any passat.

Aquest increment es produeix en un context d’augment tant del nombre de pensions com de la seva quantia. En concret, la pensió mitjana de jubilació a Lleida se situa actualment en 1.425,13 euros mensuals, amb un increment del 4,97% respecte de setembre de 2025.

Si ampliem la perspectiva, l’evolució de les pensions de jubilació també és significativa en els darrers anys. La pensió mitjana de jubilació a la província de Lleida ha augmentat al voltant d’un 27% en els darrers quatre anys, una evolució que reflecteix l’actualització de les quanties de les pensions al llarg d’aquest període.

Crespín ha assenyalat que aquesta evolució està relacionada, entre altres factors, amb la revaloració de les pensions vinculada a l’evolució de l’IPC, i ha destacat que “aquesta fórmula ofereix més garanties per preservar el poder adquisitiu de les persones jubilades”.

En el marc del Dia Internacional de les Persones Grans, el subdelegat ha volgut posar també l’accent en la dimensió més quotidiana de les pensions: “Parlar de pensions és parlar també de tranquil·litat. De saber que, quan arriba l’edat de jubilació, es pot continuar fent vida, prenent decisions i afrontant el dia a dia amb autonomia”.

“Avui, en el Dia Internacional de les Persones Grans, també és important reivindicar unes pensions justes i dignes, perquè tenir una pensió que permeti mantenir una vida amb autonomia i tranquil·litat és una part essencial del benestar de les persones quan arriba la jubilació”, ha assenyalat Crespín que ha remarcat també que “jubilar-se no significa deixar de tenir projectes, de participar ni de decidir sobre la pròpia vida. I per poder fer-ho, cal tenir la tranquil·litat que dona disposar d’unes pensions dignes i amb capacitat per mantenir el poder adquisitiu”, ha afegit.

El Dia Internacional de les Persones Grans va ser proclamat per les Nacions Unides l’any 1990, mitjançant la Resolució 45/106, de 14 de desembre, amb l’objectiu de reivindicar els drets, la dignitat i el paper actiu de les persones grans en la societat.

El festival s’ha presentat aquest dijous a l’Aula Magna de l’IEI en un acte en què han intervingut la vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach; el diputat de Promoció Econòmica, Jordi Verdú; el director de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, Xavier Pagès-Corella, i el director de la consultora Como Pomona, Rafa Gimena.

Estefania Rufach ha posat en valor la participació de l’OJC i la seva capacitat per portar la música a espais i formats poc habituals. La vicepresidenta de l’IEI també ha destacat que iniciatives com Tumultuosa “ens fan créixer com a territori” perquè connecten cultura, productors i paisatge.

Per la seva part, Jordi Verdú s’ha referit a la combinació de música de qualitat, cellers, productors, restaurants i empreses de casa nostra com “una fórmula especialment adequada per promocionar el territori i els seus actius” i ha assenyalat la marca Gust de Lleida com el paraigua on tenen cabuda tots aquests conceptes.

Xavier Pagès-Corella ha explicat que s’han buscat espais que fossin adequats per acollir aquest tipus de concerts i que, alhora, oferissin una experiència diferent i singular. També, ha afegit, s’han seleccionat els repertoris tenint en compte la personalitat de cada espai.

Per últim, Rafa Gimena ha dit que la iniciativa inclou sopars temàtics centrats en la cuina i els productes lleidatans, visites a cellers amb degustacions i concerts en espais singulars. “Apostem per una experiència que ens alimenti els sentits i també l’ànima”, ha destacat.

Vint-i-cinc intèrprets de l’OJC integren les diferents formacions del cicle “l’OJC als Cellers” i els cellers Raimat de Lleida, Lagravera d’Alfarràs, Mas Blanch i Jové de la Pobla de Cérvoles, Vinya els Vilars d’Arbeca, Clos Pons de l’Albagés i Castell del Remei de Penelles seran l’escenari d’unes experiències on la música, el vi i els productes del territori es donaran la mà. Tots els concerts estaran precedits d’una visita al celler i tot seguit es podrà degustar vins de la casa i productes de proximitat. El programa es completa amb dos sopars amb concerts solistes de violoncel i guitarra als restaurants Ferreruela i L’Espurna, respectivament. Entre els productors que ja s’han sumat a la iniciativa estan Alemany, Aitona Gourmet, Cal Esmet, Cal Quitèria, Formatges Camps, Tros de Sort, Lo Pernil de Ponent, Pons, Marnuthem i Elixirs de Ponent.

La programació proposa un recorregut divers per la història de la música, des del Barroc fins al segle XX, amb obres de compositors universals com Johann Sebastian Bach, Wolfgang Amadeus Mozart i Antonín Dvořák, al costat de compositors del país, com Granados, Teixidor o Esterri. Els repertoris han estat seleccionats per establir un diàleg entre la sonoritat íntima dels conjunts de cambra i la personalitat de cadascun dels cellers que acolliran els concerts.

El cicle s’iniciarà el diumenge 1 de novembre, a les 12 h, al celler Raimat, amb el Quartet Teixidor de l’OJC i el programa ‘Retrat per a quatre’, que planteja un recorregut per la música catalana per a quartet de corda.

Amb el Quartet Prysma, Tumultuosa arribarà a Lagravera, a Alfarràs, el divendres, dia 6 de novembre, amb ‘Aires populars’, un programa que combina música catalana i repertori europeu i que inclou obres de David Esterri, Bernat Giribet i Dvořák.

Dissabte, dia 7, el restaurant L’Espurna de Lleida se suma al programa amb el sopar ‘Trilogia lleidatana: cassola, llauna i brasa’ precedit d’un petit concert de guitarra clàssica a càrrec d’Ana Cambra.

Per la seva banda el Quartet Matisse actuarà a Mas Blanc i Jové, a la Pobla de Cérvoles, el 8 de novembre amb ‘Arrels’, una proposta que connecta diferents tradicions musicals europees.

El restaurant Ferreruela oferirà el dijous 12 de novembre el sopar còctel ‘Homenatge al rebost lleidatà’ amb un petit concert de violoncel a càrrec d’Ònia Tomàs.

El celler Vinya els Vilars, a Arbeca, acollirà el diumenge, 15 de novembre, el Trio Orfeu amb una interpretació de les cèlebres Variacions Goldberg, de Bach, en versió per a trio de corda.

La programació continuarà el dissabte 21 de novembre a Clos Pons, a l’Albagés, amb el Trio de Canyes de l’OJC i el programa ‘Aires i danses del s. XX’, que recorre diferents llenguatges i tradicions musicals del segle passat.

El cicle de cambra de l'OJC als Cellers es tancarà el 22 de novembre al Castell del Remei, a Penelles, amb el Quintet de Vent de l’OJC i el seu concert ‘Danzi i Taffanel’, dedicat a dues figures destacades del repertori per a quintet de vent.

Amb aquesta proposta, Tumultuosa reivindica els cellers i restaurants com a espais de cultura i de trobada, i planteja una experiència en què la música de cambra, la cultura del vi i els productes gastronòmics comparteixen protagonisme. Una manera de gaudir de la música en espais poc habituals i, alhora, de descobrir la riquesa dels cellers i del territori lleidatà a través d’una programació artística de primer nivell.