La decisió del Suprem afecta els anomenats aranzels recíprocs que Trump va decidir imposar a països d'arreu del món, entre els quals socis comercials com la UE, així com el Canadà, Mèxic o la Xina. Són els gravàmens que el president nord-americà va anunciar l'abril de l'any passat i que va aprovar invocant la llei de poders d'emergència de 1977 (IEEPA, per les sigles en anglès). En la sentència, de 170 pàgines, el Suprem nega que la llei atorgui al president nord-americà la capacitat d'imposar gravàmens de forma il·limitada a altres països i afirma que Trump es va extralimitar.

"La IEEPA no autoritza el president a imposar aranzels", conclou la sentència del tribunal, que rebutja la "interpretació" de l'administració de Trump de la llei i subratlla que era necessària una "autorització clara del Congrés" que justifiqués l'atribució de facultats per imposar els gravàmens. L'objectiu del president nord-americà era acabar amb el "dèficit comercial" dels Estats Units respecte de la resta de països. Segons Trump, es tractava d'una "emergència nacional", motiu pel qual va invocar la llei de 1977.

En el cas del Canadà, Mèxic i la Xina, els gravàmens es van imposar sota l'argument que es tractava d'una emergència relacionada amb el narcotràfic.  Trump va ser el primer president en invocar aquesta llei per imposar gravàmens a les importacions. "La manca de precedent històric dels aranzels basats en la IEEPA, juntament amb l'amplitud de l'autoritat que el president reclama, és un indici revelador de que aquests aranzels van més enllà de l'abast legítim del president", indica la sentència.

Segons els magistrats, la interpretació que va fer l'administració de Trump de la llei representa una "expansió transformadora" de l'autoritat del president en matèria de política aranzelària. "Substituiria la històrica col·laboració entre el poder executiu i el legislatiu en política comercial per una formulació de polítiques presidencials sense control", afirmen els magistrats. La sentència ha estat aprovada per sis vots a favor i tres vots en contra dels magistrats del Suprem, de majoria conservadora, i deixa a l'aire la política d'aranzels que Trump ha imposat des del seu retorn a la Casa Blanca.

Donald Trump ha anunciat un nou "aranzel global del 10%" després de la sentència del Tribunal Suprem que tomba la major part dels actuals. En una compareixença a la Casa Blanca, el president nord-americà ha assegurat que els jutges "aporten certeses" sobre els aranzels, perquè indiquen les vies a través de les quals es poden aplicar. Per això ha anuciat que el seu gabinet ja treballa per buscar noves fórmules, "una mica més complicades, no massa més, però que aportaran encara més diners als EUA". Tot i això, Trump ha considerat que els jutges que han votat en contra dels aranzels actuals són "una vergonya" per al país, i ha criticat que la sentència no entri a determinar què s'ha de fer amb els diners que s'han recaptat fins ara.

La Unió Europea analitza "acuradament" la sentència del Tribunal Suprem dels EUA que tomba bona part dels aranzels imposats per Donald Trump a països d'arreu del món. El portaveu de la Comissió Europea (CE), Olof Gill, ha explicat que l'administració europea està en contacte "estret" amb la nord-americana mentre busca "claredat" en els passos que l'equip de Trump farà a partir d'ara. Gill ha afegit que els negocis a banda i banda de l'Atlàntic "depenen de l'estabilitat i la predictibilitat en la relació comercial", i en aquest sentit ha subratllat que la CE "continua advocant per aranzels baixos i treballant per reduir-los".

La decisió de la Xina arriba en un context de tensions comercials entre la UE i la Xina, una situació que es va agreujar de forma notable quan, l'octubre de l'any passat, la Comissió Europea va obtenir prou suports dels estats membre per aplicar aranzels addicionals de fins al 36% als vehicles elèctrics xinesos acusats de "competència deslleial".

Arran de la proposta de l'executiu comunitari, Pequín va decidir obrir una investigació per competència deslleial a les importacions europees de poc i, posteriorment, iniciar una altra anàlisi sobre les importacions de productes làctics procedents de la UE.

Si bé les tensions comercials es mantenen, ambdues parts han mantingut converses per trobar una solució "mútuament acceptable" a la situació.

Brussel·les es defensa

En la roda de premsa diària que ofereix la Comissió Europea, el portaveu de Comerç de l'executiu comunitari, Olof Gill, ha apuntat que les investigacions impulsades per la Xina "estan basades en al·legacions qüestionables [...] i desmarcades de les línies que fixa l'Organització Mundial del Comerç". "Estudiarem els detalls i decidirem quins seran els següents passos, però puc assegurar que prendrem totes les mesures necessàries per defensar els nostres productors i la nostra indústria", ha afegit.

En aquest sentit, Gill no ha especificat quines accions té previst dur a terme la Comissió Europea, tot i que ha matisat que, a hores d'ara, "es tenen en compte totes les opcions".

Potencial impacte a Catalunya

La mesura anunciada aquest divendres per la Xina podria tenir un impacte significatiu a Catalunya, ja que el gegant asiàtic és un dels principals mercats d'exportació de carn porcina. Segons les últimes dades de la Promotora d'Aliments Catalans (Prodeca) de l'any 2024, Catalunya va exportar carn de porc a la Xina per un volum superior a 140.000 tones, xifra que representa un 43% del total de les exportacions agroalimentàries catalanes al país asiàtic.

La cerimònia ha començat puntualment a les 10.00 hores del matí amb la desfilada dels cardenals –vestit de vermell, el color de dol– i el trasllat del fèretre del pontífex a l'exterior de la basílica de Sant Pere del Vaticà. Ha comptat amb la presència de més de 150 delegacions dels cinc continents amb reis, prínceps, ministres i dirigents destacats com els presidents Donald Trump, Volodímir Zelenski, Javier Milei, Emmanuel Macron i la líder de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. A primera fila s'han situat els presidents de l'Argentina, pàtria del Papa, i d'Itàlia, d'on era bisbe. Després s'han col·locat els representants de cases reials i els altres presidents per ordre alfabètic francès.

Reunió improvisada de Trump i Zelenski

Trump i Zelenski s'han reunit moments abans del funeral, en una trobada improvisada a l'interior de la basílica de Sant Pere. Fonts de l'executiu ucraïnès ha valorat com a "bona" la reunió, en què els dos mandataris han tingut "temps de parlar molt individualment". De fet, indiquen que la reunió ha estat "molt simbòlica" i que té "el potencial de convertir-se en històrica" si s'aconsegueixen "resultats conjunts". Per la seva banda, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, té previst reunir-se aquest dissabte a la tarda a Roma amb Zelenski i ha acordat amb Trump una futura trobada. El president dels Estats Units ha intercanviat una encaixada de mans amb Von der Leyen, el president del Consell Europeu, António Costa, i els reis d'Espanya, Felip VI i Letícia.

La delegació espanyola ha estat força nombrosa i ha estat liderada pels reis, les vicepresidentes María Jesús Montero (PSOE) i Yolanda Díaz (Sumar), el ministre de Justícia, Félix Bolaños (PSOE), i el líder de l'oposició, el popular Alberto Núñez Feijóo (PP). Pedro Sánchez no hi ha assistit. A la llarga llista de mandataris confirmats també hi ha estat un català, el bisbe de la Seu d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan Enric Vives.

L'homilia de Battista Re: "El pontificat del papa Francesc ha tocat ments i cors"

El degà del Col·legi Cardenalici, Giovanni Battista Re, ha estat l'encarregat de llegir una homilia que ha lloat la figura del papa Francesc i ha assegurat que "l'intens pontificat" de Jorge Mario Bergoglio "ha tocat ments i cors". "L'última imatge pública del Papa seguirà per sempre als nostres ulls i al nostre cor", ha recalcat Battista Re. "Tot i els greus problemes de salut, va voler impartir-nos la benedicció de Pasqua des del balcó de la basílica de Sant Pere i després va baixar a la plaça per saludar la multitud", ha posat sobre la taula el cardenal italià, de 91 anys. "Malgrat la seva fragilitat, el papa Francesc va escollir entregar-se fins als últims moments amb força i serenor", ha aplaudit Battista Re, que igualment ha destacat la proximitat del papa Francesc amb els més pobres i desafavorits.

"El fil conductor de la seva missió ha sigut la convicció que l'Església és una llar amb les portes obertes a tothom", ha definit el degà del Col·legi Catedralici, que ha afegit. "Va ser ric en escalfor humana i profundament sensible als reptes de la societat. Tenia un gran carisma pel seu acolliment i escolta", ha manifestat Battista Re. Prova de tot això, l'homilia ha reivindicat els "innombrables" gestos del pontífex argentí a favor dels refugiats i els pobres. "Va ser una Papa enmig de la gent i és significatiu que el seu primer viatge fos a Lampedusa", ha comentat el degà del Col·legi Catedralici. "I dels seus 47 viatges apostòlics, quedarà en la història el que va fer el 2021 a l'Iraq, desafiant tots els riscos. Va ser un bàlsam per al poble iraquià", ha sentenciat Giovanni Batista Re, que ha finalitzat reclamant al papa Francesc "que resi per tots nosaltres".

"Et demanem que des del cel beneeixis l'Església, beneeixis Roma i beneeixis el món sencer", ha conclòs el cardenal italià.

Emoció i silenci a Sant Pere durant el funeral de Francesc

L'emoció i el silenci han regnat entre els assistents al funeral del papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Joves, turistes i religiosos de tot el món s'han aplegat fins a omplir completament la petita ciutat-estat hores abans de les exèquies. "El papa va obrir les portes de l'Església a les perifèries i la joventut", ha destacat a l'ACN la monja Anna Maria Vilaró, que ha acompanyat a un grup de joves de Barcelona que havien organitzat el viatge per participar en la canonització del beat italià Carlo Acutis que precisament el Papa havia de presidir demà. La Sara, l'Anna i l'Arnau són tres d'aquests joves que, precisament, havien viatjat fins a Itàlia pel jubileu, però que finalment han acabat assistint al comiat de Francesc.

"Ens ha agafat una mica desprevinguts, i ens sap greu que hagi passat justament ara, però és bonic", relatava la Sara a l'ACN. Al seu costat, l'Arnau ressaltava que tenia una "sensació una mica rara". "Veníem a celebrar, no a fer un funeral", apuntava. Amb ells, l'Anna, de dotze anys, reconeixia una gran proximitat a Francesc, l'únic papa que ha conegut en la seva vida.

Un recorregut simbòlic de sis quilòmetres pel cor de Roma

El fèretre del papa Francesc ha sortit del Vaticà un cop acabat el funeral a la basílica de Sant Pere i s'ha dirigit a Santa Maria la Major. Un 'papamòbil' adaptat ha transportat les despulles del pontífex en un recorregut simbòlic d'uns sis quilòmetres pel cor de Roma, a pas solemne d'uns 10 km/h i que ha passat per la plaça Venezia i el Colosseu. A les 13.00 hores, la comitiva fúnebre ha arribat a Santa Maria la Major i ha estat rebuda per un grup de migrants, persones sense sostre, presos i del col·lectiu trans. Segons el ministre d'Interior italià, Matteo Piantedosi, entre el públic congregat al Vaticà i el que s'ha aplegat al llarg del recorregut fins a la basílica on ha estat enterrat el Papa hi ha hagut 400.000 persones.

En el seu testament, Jorge Mario Bergoglio va deixar escrit que volia ser enterrat d'una manera senzilla i concretament al nínxol de la nau lateral entre la Capella Paulina i la Capella Sforza. "El sepulcre ha de ser a terra; simple, sense decoració particular i amb l'única inscripció de 'Franciscus'", va detallar el pontífex, en un testament signat el 29 de juny del 2022 a la Casa de Santa Marta. A les nou de la nit, està previst que el cardenal Rolandas Makrickas dirigeixi el rosari en sufragi del papa Francesc a l'exterior de la basílica de Santa Maria la Major. La tomba del Papa ja es podrà visitar a partir de diumenge.

Unes 250.000 persones passen per la capella ardent

El funeral del papa tanca un camí de rituals que va començar el mateix dia de la seva mort. El primer pas va ser la constatació de la defunció i la col·locació al taüt de les restes mortals del pontífex. Aquesta primera cerimònia va tenir lloc a la llar del papa, la Residència Santa Marta, i va ser oficiada pel cardenal Kevin Farrell, camarlenc de la Santa Seu i màxim responsable de la cúria durant la 'sede vacante'.

Superats aquests primers passos, el Vaticà va fer públic el testament del bisbe de Roma, un text molt breu presidit pel lema 'Miserant atque Triant' on es revelaven les característiques que havia de tenir l'adeu del pontífex. Allà s'hi reclamava que les despulles fossin enterrades lluny de la basílica de Sant Pere, on descansen bona part dels papes anteriors, i es col·loquessin en un nínxol senzill de la basílica de Santa Maria la Major, temple que Francesc visitava recurrentment.

Amb les darreres voluntats del papa ja revelades, el cos del pontífex va ser traslladat al Vaticà per ser exposat a la basílica de Sant Pere, allà, desenes de milers de persones han fet cua per donar-li un últim adeu durant dies. El cos ha estat exposat sense els tradicionals cadafals ni el bàcul papal, tal com va ordenar ell mateix, però abillat amb la mitra blanca al cap i vestit amb una casulla roja. La capella ardent del papa Francesc es va tancar ahir divendres a les vuit del vespre amb el pas de més de 250.000 persones.

135 cardenals decidiran el futur Papa al conclave

El successor de Francesc com a Papa serà decidit pels 135 cardenals que poden participar del conclave, és a dir, aquells que tindran menys de 80 anys el dia que comenci l'elecció. Un 80% dels candidats van ser escollits durant el pontificat que ha acabat aquest dilluns. El nombre d'homes que escolliran el nou pontífex és superior al límit de 120 fixat per Joan Pau II el 1996, en una norma que dona entre 15 i 20 dies d'ençà de la mort del Papa per a l'inici del conclave. Així, la successió de Jorge Mario Bergoglio començarà entre el 6 i l'11 de maig a la Capella Sixtina de Sant Pere del Vaticà. Les discussions donaran pas a tantes votacions com sigui necessari fins a assolir un consens mínim de dos terços dels cardenals al voltant d'un nom. La 'fumata blanca' serà el senyal que ja hi ha nou Papa.

Jorge Mario Bergoglio, el papa Francesc, ha mort aquest dilluns als 88 anys d'edat. Ho ha anunciat en una compareixença des del Vaticà el cardenal Kevin Farrell, que ha detallat que la defunció ha estat a les 07.35 hores. "El bisbe de Roma Francesc ha tornat a la casa del pare", ha dit. El pontífex, que va estar diverses setmanes hospitalitzat per problemes respiratoris, va reaparèixer diumenge al balcó per impartir una benedicció als assistents a la plaça de Sant Pere del Vaticà. També va rebre durant el dia el vicepresident dels Estats Units d'Amèrica, JD Vance.

El Papa va ingressar a mitjan febrer a l'Hospital Gemelli de Roma per una insuficiència respiratòria aguda provocada alhora per virus, bacteris i fongs. Després de rebre l'alta, seguia un tractament farmacològic des del Vaticà i els darrers caps de setmana s'havia anat mostrant en públic. 

Nascut a Buenos Aires el 17 de desembre de 1936, va ser escollit cap de l'Església Catòlica el 13 de març del 2013 després de dos dies de conclave i cinc votacions. Amb 76 anys es va convertir en el primer bisbe de Roma d'origen americà, el primer de l'hemisferi sud, el primer no europeu des del segle VIII i el primer jesuïta que ha tingut la Santa Seu. Ha estat el 266è pontífex i els 12 anys de càrrec s'han caracteritzat pel gir que va marcar a l'Església cap a les classes populars i cap als col·lectius vulnerables, com ara els homosexuals.

Fill d'un matrimoni d'italians, als 17 anys va patir una greu afecció respiratòria que va obligar a extirpar-li una part del pulmó. Es va diplomar com a tècnic químic en una escola secundària industrial i va treballar un temps en un laboratori analitzant la higiene d'aliments.

Amb 21 anys, el 1957, va prendre la decisió de convertir-se en sacerdot i va ingressar al seminari. L'any següent es va traslladar a un noviciat jesuïta de Santiago de Xile, on el 1963 es va llicenciar en Humanitats. Va tornar al seu país i del 1964 al 1965 va ser professor de Literatura i Psicologia en una escola jesuïta de Santa Fe. Va fer estudis de Filosofia i Teologia fins al 1970, i va ser aleshores quan va rebre una gran influència de la Teologia de l'Alliberament, un corrent progressista i alternativa de l'Església molt difosa a l'Amèrica Llatina als anys 60.

Va ser ordenat sacerdot el 13 de desembre del 1969, poc abans dels 33 anys. Entre el 1970 i el 1971 va estudiar al col·legi jesuïta d'Alcalá de Henares (Madrid) i el 1973 va jurar els vots d'aquesta orde, del qual va ser superior provincial a l'Argentina entre el 1973 i el 1979.

A partir de llavors va fer una llarga carrera que no es va veure estroncada ni per la dictadura militar argentina (1976-1983), durant la qual va continuar progressant. En aquells negres anys de la història argentina, va intentar salvar alguns sacerdots perseguits pel govern.

Després d'una breu estada a Alemanya el 1986 per acabar la tesi doctora, va tornar a Buenos Aires i després va ser enviat uns anys a la província argentina de Córdoba. El 20 de maig del 1992 va ser consagrat bisbe titular d'Auca per exercir com un dels quatre bisbes auxiliars de Buenos Aires. El 3 de juny del 1997 va ser designat bisbe caodjutor a l'arxidiòcesi de Buenos Aires i va prendre el càrrec d'arquebisbe de Buenos Aires el 28 de febrer del 1998. 

El 21 de febrer del 2001 el papa Joan Pau II el va fer cardenal i va ser president de la Conferència Episcopal argentina del 2005 al 2011. Durant el seu mandat a la capital argentina, va ser conegut i reconegut pel seu apropament als pobres i als malalts. Es va oposar a la legalització de l'avortament i el matrimoni homosexual que promovia el govern de Néstor Kirchner, però va intentar que l'Església admetés les unions civils entre persones del mateix sexe, tot i que la majoria de mandataris catòlics del país s'hi van oposar.

En el conclave papal del 2005 després de la mort de Joan Pau II, Bergoglio va ser el cardenal més votat després de Joseph Ratzinger, que es convertiria en el papa Benet XVI. Finalment, i arran de la renúncia de Ratzinger, va ser escollit el 13 de març del 2013 després de dos dies de conclave i cinc votacions.

Etapa papal

Trets destacats del seu papat han estat la postura a favor del dret dels homosexuals a formar una família –per bé que el 2010 s'havia manifestat en contra de la llei sobre el matrimoni entre persones del mateix sexe que promovia el govern de l'Argentina–; el suport a l'ús d'anticonceptius en les relacions sexuals –tot i mantenir la postura oficial de l'Església contrària a l'avortament i a l'eutanàsia–; les crítiques a la desigualtat econòmica –tot considerant la pobresa una violació dels drets humans–; l'aposta pel diàleg interreligiós, o –en un moviment poc habitual en la diplomàcia vaticana– la promoció de la pau davant la guerra entre Rússia i Ucraïna, enviant dos cardenals al país envaït per l'exèrcit rus amb ajuda humanitària.

En els seus viatges fora d'Itàlia, el papa Francesc també ha volgut remarcar la importància del que ell anomena les "perifèries" i ha visitat països amb poca tradició catòlica o poc visitats per anteriors pontífexs. El primer viatge, però, va ser a la Jornada Mundial de la Joventut de Rio de Janeiro (Brasil), pocs dies després del seu nomenament. 

En els següents anys va visitar països com Cuba, Geòrgia, Armènia, Albània, Bòsnia i Hercegovina, l'Azerbaidjan, Turquia, Egipte, el Marroc, els Emirats Àrabs, l'Iraq, Bahrain, Dubai, el Kazakhstan, Sri Lanka, Birmània, Bangladesh, Tailàndia, el Japó, Corea del Sud, les Filipines, Mongòlia, Indonèsia, Singapur, Timor Oriental i Papua Nova Guinea, Kènia, Uganda i la República Centreafricana, Moçambic, Madagascar i Maurici, el Sudan del Sud i la República Democràtica del Congo, entre molts altres.

A part de la missió apostòlica, com a cap d'Estat de la Ciutat del Vaticà també ha fet visites més polítiques, com a les illes de Lampedusa (Itàlia) i Lesbos (Grècia) per tractar del drama humà de la immigració, a Israel i Palestina, a l'ONU, a les institucions comunitàries europees o a cimeres contra el canvi climàtic.

Al llarg de la seva vida, Bergoglio va tenir diverses complicacions mèdiques, com un problema de còlon que el 2021 el va obligar a passar pel quiròfan. Del 14 de febrer al 23 de març va estar ingressat a l'hospital de la Fundació Policlínic Agostino Gemelli de Roma per una infecció respiratòria greu amb diversos empitjoraments i millores de salut fins a rebre definitivament l'alta. Des d'aleshores rebia ajuda respiratòria i un tractament farmacològic.

El Vaticà ha confirmat que el papa Francesc ha mort per un ictus cerebral i un "col·lapse cardiovascular irreversible". L'acta de defunció del director de la Direcció de Sanitat i Higiene de l'Estat de Ciutat del Vaticà, el professor Andrea Arcangeli, ha certificat que la defunció del pontífex als 88 anys ha estat causada per un vessament cerebral. El document mèdic indica que el Papa tenia antecedents d'insuficiència respiratòria aguda amb pneumònia bilateral, hipertensió i diabetis de tipus II. "La mort s'ha comprovat mitjançant un registre electrocardiotanatogràfic", ha signat Arcangeli. Jorge Mario Bergoglio ha traspassat a les 07.35 hores d'aquest Dilluns de Pasqua al seu apartament de la Casa de Santa Marta.

El successor de Francesc com a Papa serà decidit pels 135 cardenals que poden participar del conclave, és a dir, aquells que tindran menys de 80 anys el dia que comenci l'elecció. Un 80% dels candidats van ser escollits durant el pontificat que ha acabat aquest dilluns. El nombre d'homes que escolliran el nou pontífex és superior al límit de 120 fixat per Joan Pau II el 1996, en una norma que dona entre 15 i 20 dies d'ençà de la mort del Papa per a l'inici del conclave. Així, la successió de Jorge María Bergoglio començarà entre el 6 i l'11 de maig a la Capella Sixtina de Sant Pere del Vaticà. Les discussions donaran pas a tantes votacions com sigui necessari fins a assolir un consens mínim de dos terços dels cardenals al voltant d'un nom.

Amb l'anunci de la presidenta de la Comissió Europea, queda pausada l'aplicació del paquet de contramesures -amb un valor de 21.000 milions d'euros- aprovat dimecres pels estats membres i que preveia aranzels del 25% -i del 10% en alguns casos- a més d'un miler de productes nord-americans per contrarestar els efectes del gravamen del 25% imposat per Washington a les importacions d'acer i l'alumini de la UE, que Brussel·les calcula que tindrà un impacte de 26.000 milions d'euros.

Tots els estats membres -menys Hongria- van donar llum verda a l'aplicació d'aquests gravàmens que, en cas d'entrar en vigor, afectarien les importacions de productes dels Estats Units de tota mena: des d'ous, tabac, tomàquets, fil dental, diamants o gallines de corral, fins a iots, roba, calçat, taps de plàstic, oli de palma o maquillatge. Els aranzels ara suspesos havien d'entrar en diverses fases, amb una primera onada el 15 d'abril, i dues més el 15 de maig i l'1 de desembre.

Malgrat la pausa en l'aplicació de les represàlies, Von der Leyen ha avisat que "si les negociacions no són satisfactòries, les contramesures entraran en vigor".

A més, la presidenta de la Comissió Europea també ha apuntat que "continua amb el treball preparatori" per a la resta de contramesures que Brussel·les planteja per respondre als aranzels del 25% de Trump als cotxes europeus i als aranzels generals que Trump va anunciar dimecres que reduirà fins a un 10% per a tots els països. Per ara, aquest últim gravamen encara es manté en un 20% per a la UE a l'espera que Washington concreti quan entrarà en vigor la rebaixa.

 "Com he dit abans, totes les opcions estan sobre la taula", ha subratllat Von der Leyen.

Mà estesa per negociar

En una roda de premsa celebrada immediatament després de la publicació de Von der Leyen, el portaveu de Comerç de la Comissió Europea, Olof Gill, ha confirmat la pausa de 90 dies a les contramesures contra els Estats Units i ha valorat positivament la decisió de l'administració nord-americana.

"Volem negociar [...] i ara apliquem una pausa a les nostres contramesures per obrir consultes amb els estats membres i la indústria; estem preparats per arribar a acords, així que és moment de parlar", ha assenyalat Gill.

En aquest sentit, el portaveu de l'executiu comunitari ha detallat que la Comissió Europea no farà "nous anuncis" en relació amb els aranzels mentre es mantingui la pausa. "Ara tenim temps per analitzar la situació i adaptar la nostra estratègia", ha indicat, tot afegint que l'objectiu "clau" de Brussel·les sempre ha sigut el de "portar els americans a la taula de negociació".

Brussel·les preveia que la caiguda de les borses mundials faria recular Trump en la seva política aranzelària. Per Gill, la resposta del president dels Estats Units és la prova que l'estratègia de la Unió Europea ha estat "satisfactòria" davant uns aranzels que són "perjudicials" per a la ciutadania i l'economia. "La nostra estratègia ha estat clara, coherent, pacient i focalitzada, i en tot moment en col·laboració amb els estats membre si les indústries; hem mostrat una unitat que ens dona força a nivell intern i al món, especialment quan venen negociacions dures", ha afegit.

Aranzels sobre l'acer, l'alumini i els cotxes

Malgrat l'anunci de Trump, la Comissió Europea és conscient que els aranzels del 25% sobre l'acer, l'alumini i els cotxes europeus continuen en vigor, així com els aranzels generals que previsiblement es reduiran al 10% -ara mateix encara es troben al 20%-.

Sobre aquesta qüestió, Brussel·les ha refermat que no prendrà noves decisions i optarà per no aplicar aquestes contramesures per "deixar espai a la negociació". No obstant això, i en la mateixa línia que Von der Leyen, el portaveu de la Comissió Europea ha advertit que les contramesures tiraran endavant si el resultat de les negociacions que tindran lloc durant els pròxims 90 dies "són insatisfactòries".

Washington va imposar dissabte passat aranzels del 10% a tots els productes importats als EUA i els ha augmentat aquest dimecres diversos socis comercials com la Unió Europea, en el que ell anomena "aranzels recíprocs". En el cas de la UE, aquests aranzels recíprocs són del 20%.

Trump assegura que una setantena de països estan intentant negociar amb ell i que no han replicat "de cap manera" als EUA.

En canvi, el republicà recrimina a Pequín que ja hagi aplicat represàlies imposant nous aranzels als EUA.
La UE ha aprovat aquest dimecres nous aranzels a Trump que han d'entrar en vigor en dues fases, la primera a mitjans d'abril. Aquests gravàmens són en resposta als que apliquen els EUA per l'acer i l'alumini. 

La decisió de Trump, anunciada per sorpresa, ha fet rebotar aquest dimecres les borses nord-americanes després de dies amb pèrdues. 
 

El llistat aprovat aquest dimecres pels estats membres no inclou, però, ni el bourbon ni el vi estatunidenc, que han caigut del document proposat per l'executiu d'Ursula von der Leyen després que països com França o Itàlia expressessin les seves reticències a imposar gravàmens al whisky nord-americà per por que Trump tirés endavant l'amenaça d'imposar aranzels del 200% al sector del vi i el cava europeus. De la llista també han acabat caient els làctics.

El paquet d'aranzels, el valor del qual ascendeix fins als 21.000 milions d'euros -una xifra inferior als 26.000 milions plantejats inicialment per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, quan va fer pública la proposta-, s'aplicarà en dues fases. Una primera onada entrarà en vigor la setmana vinent, a partir del 15 d'abril, quan es recuperaran els aranzels aplicats durant el primer mandat del republicà, el 2018, i que es van suspendre amb l'arribada de Joe Biden.

Posteriorment, a partir del 15 de maig, entrarà en vigor una nova onada d'aranzels a béns que s'han afegit al llistat després que Brussel·les hagi consultat els estats membres i la indústria europea. A més, hi haurà una tercera tanda d'aranzels que entrarà en vigor l'1 de desembre, per motius del calendari de collita, i que afectarà només la soja i les ametlles provinents dels Estats Units.

Els drets de duana que es recaptaran a partir del 15 d'abril sumen un valor total de 3.900 milions d'euros, mentre que els aranzels que s'aplicaran a partir del 15 de maig seran per 13.500 milions. Aquells que es recaptin a partir de l'1 de desembre sumaran 3.500 milions euros. 

Segon paquet de represàlies pels aranzels generals del 20% i del 25% sobre els cotxes

A part del paquet de mesures per respondre als aranzels a l'acer i l'alumini, l'executiu de Von der Leyen també prepara una segona onada de represàlies per respondre als aranzels generals del 20% anunciats per Trump en l'anomenat "dia de l'alliberament" -que han entrat en vigor aquest mateix dimecres- i al gravamen del 25% imposat sobre els cotxes i peces de cotxes fabricats a la UE -que va entrar en vigor dijous passat-.

La Comissió Europea preveu presentar aquest segon paquet, del qual encara no ha transcendit cap detall, la setmana vinent i, segons fonts comunitàries, la intenció és que entri en vigor el maig si les converses amb Washington per frenar l'escalada no tiren endavant.

L'objectiu de Brussel·les és atacar els productes que puguin fer més mal a l'economia nord-americana sense arribar a perjudicar l'economia europea. Tanmateix, la llista de productes que la UE pot atacar té un límit i, per tant, no es descarta emprendre represàlies contra el sector serveis dels Estats Units. De fet, la mateixa presidenta Von der Leyen ha insistit diverses vegades que té "tots els instruments sobre la taula" per respondre als aranzels dels Estats Units.

Entre els mecanismes que podria utilitzar Brussel·les hi ha el d'anticoerció, un instrument defensat per Espanya i França que genera reticències en altres països com Irlanda, que permetria emprendre mesures de represàlia com l'augment dels drets de duanes, excloure empreses de concursos públics o aplicar gravàmens al sector dels serveis.

Brussel·les, però, desvincula per complet de la resposta als aranzels de Trump les multes o investigacions sobre les grans tecnològiques nord-americanes en el marc de la Llei de Serveis Digitals, una de les legislacions europees que més ha criticat el president dels Estats Units i que té com a objectiu regular el poder de les grans empreses que dominen el sector digital. De fet, la vicepresidenta executiva de la Comissió Europea, Teresa Ribera, va avisar dimarts que "no dubtarà" a imposar multes a les tecnològiques que incompleixin la normativa.

Hongria es desmarca

En la votació d'aquest dimecres, Hongria ha estat l'únic estat membre que s'ha desmarcat del consens a la Unió i s'ha posicionat en contra del paquet de contramesures impulsat per la Comissió Europea. En missatge publicat a X, el ministre d'Afers Exteriors hongarès, Péter Szijjártó, ha  justificat el sentit del vot de Budapest dient que les contramesures de Brussel·les contribuiran a una "escalada" de les tensions comercials que "no són la resposta". "L'única solució són les negociacions i no les represàlies", ha dit el dirigent hongarès, tot afegint que les mesures de la Comissió Europea derivaran en "un augment de preus" que acabarà provocant "més danys a l'economia i als ciutadans europeus".

La Comissió Europea manté la voluntat de negociar

En un comunicat posterior a l'aprovació del paquet de represàlies, l'executiu d'Ursula von der Leyen reitera que les contramesures són una "resposta" a la guerra comercial oberta per Trump i subratlla que els gravàmens dels Estats Units són "injustificats" i "perjudicials per ambdues parts i per a l'economia global", "La UE ha deixat clara la seva voluntat de trobar una solució negociada amb els Estats Units", diu el text.

"Les contramesures poden suspendre's en qualsevol moment si els Estats Units acorden negociar una solució justa i equilibrada", conclou Brussel·les.

El Consell Regulador de la DO Cava ha entomat amb "preocupació" l'amenaça del president dels Estats Units, Donald Trump, d'imposar aranzels del 200% als vins provinents de la Unió Europea. El president de la DO Cava, Javier Pagès, ha apuntat a l'ACN que els EUA és històricament un dels quatre mercats principals, "ja que els americans sempre estan disposats a veure vi de qualitat i tots els cellers hi volen ser". Pagès ha lamentat que l'avís de Trump soni a "revenja" pels aranzels anunciats per la Comissió Europa a productes nord-americans com el whisky, i creu que és una "llàstima" que els vins i licors s'hagin vist immersos en una guerra comercial originada a la indústria. Per això ha instat la UE a deixar-los al marge.

"Cal una acció urgent i coordinada per millorar la nostra competitivitat, moure'ns de les paraules a les accions, ja sigui millorant les condicions de finançament, eliminant burocràcia o donant suport a la innovació", ha subratllat Dombrovskis, qui ha identificat la consolidació de la Unió de Mercats de Capital o la Unió Bancària com dues de les grans prioritats de l'executiu comunitari.

"La millor resposta és redoblar els esforços en allò que ens hem compromès; tenim una agenda ben definida i som conscients de la seva importància", ha afegit Donohoe, que al mateix temps ha subratllat la importància que els països de la Unió Europea incrementin la seva cooperació i aprofitin les seves fortaleses.

I si bé Dombrovskis ha insistit en la idea que la Unió ha de continuar apostant per diversificar les seves relacions comercials -per exemple a través d'acords com el del Mercosur-, també s'ha mostrat escèptic sobre un canvi de postura radical per part dels Estats Units en matèria comercial. "Els Estats Units i la Unió Europea tenen la relació comercial més gran del món, hi ha molt el joc", ha dit.

En aquest sentit, el dirigent letó ha recordat que el bloc transatlàntic conforma "una aliança estratègica" i que la postura de la Comissió Europea és la de "preservar" aquesta relació comercial.

"La política oficial serà que només hi ha dos gèneres, l'home i la dona", ha afirmat Trump, que manté un discurs trànsfob.

Després de jurar el càrrec davant del president del Tribunal Suprem dels EUA, John Roberts, Trump ha avisat que la seva gran prioritat és retornar als estatunidencs "la seva fe, la seva riquesa i la seva democràcia". "Déu em va salvar la vida perquè Amèrica torni a ser gran", ha dit en referència a l'intent d'assassinat que va patir al juliol.

Trump torna aquest dilluns a la Casa Blanca després d'un parèntesi demòcrata de quatre anys en què Joe Biden ha intentat girar full al primer mandat del republicà (2017-2021) i a l'assalt trumpista al Capitoli del 2021. Un esclat de violència política pel qual Trump va ser imputat, però que l'acusació pública ha hagut de retirar per la seva victòria electoral. Tanmateix, Trump és el primer president dels EUA condemnat per un delicte greu, ja que va ser declarat culpable d'amagar l'intent de silenciar una actriu porno.

Quatre anys més tard, el magnat de 78 anys ha aconseguit recuperar el poder als EUA prometent mà dura contra la immigració, més aranzels, menys impostos i prohibicions trànsfobes. Trump també té aspiracions expansionistes per al seu segon mandat, tot i promocionar-se com un president pacificador al món.

Trump reclama "poder" i "respecte" per als EUA

"El meu llegat més orgullós serà el d'un pacificador i unificador", ha assegurat Trump, que aspira a "recuperar el respecte" per als EUA com a "nació poderosa". "El nostre poder aturarà totes les guerres i aportarà un nou esperit d'unitat a un món que ha estat enutjat, violent i totalment impredictible", ha afegit.

Ara bé, Trump ha reclamat el control sobre el canal de Panamà, que els EUA va decidir retornar a Panamà el 1977 sota la presidència del demòcrata Jimmy Carter. A més, vol que el golf de Mèxic passi a dir-se "golf d'Amèrica".

"El declivi dels EUA s'ha acabat", ha dit Trump, criticant l'anterior administració, a qui acusa d'haver utilitzat el departament de Justícia per perseguir-lo. "Avui és el dia de l'alliberació", ha proclamat Trump, que ha promès fer "realitat" el "somni" de Martin Luther King.

A part d'anunciar les primeres mesures antiimmigració, Trump ha avançat que declararà "l'emergència energètica" per promoure l'extracció de petroli: "Perforarem, nena, perforarem!". Així, el magnat ha defensat l'ús de les extenses reserves de petroli i gas, enterrant el pla verd de Biden per reduir les emissions que causen l'escalfament global del planeta.

En l'àmbit econòmic, el republicà no ha concretat en què consistirà la rebaixa d'impostos que vol fer, però ha avançat que crearà un "servei d'ingressos externs" per recaptar els nous aranzels a tercers països: "Entraran grans sumes de diners de fonts estrangeres".

Cerimònia dins el Capitoli

Per primera vegada en dècades, la cerimònia de presa de possessió s'ha celebrat dins del Capitoli per les baixes temperatures. L'última vegada que es va fer l'acte sota la cúpula del Capitoli va ser per al segon mandat de Ronald Regan el 1985. Però per acontentar els milers de seguidors que havien anat fins a la capital dels Estats Units per seguir-lo en directe, Trump va fer un míting el diumenge per avançar que aplicarà el "control de fronteres més agressiu mai vist al món" i revertirà les últimes ordres executives de Biden.

En les últimes hores a la Casa Blanca, l'expresident Biden ha indultat preventivament l'exassessor mèdic Anthony Fauci, l'excap de l'Estat Major Conjunt Mark Milley i els membres del Congrés dels EUA que han investigat els atacs al Capitoli davant les promeses de "venjança" contra ells del nou president. Minuts abans de la investidura, l'equip de Biden ha anunciat un últim indult preventiu als seus tres germans i les seves parelles.

En l'acte d'aquest dilluns també ha jurat el càrrec de vicepresident el fins ara senador per Ohio JD Vance. Ho ha fet davant el jutge del Tribunal Suprem Brett Kavanaugh, nomenat per Trump en el seu primer mandat.

Trump ha fet el jurament sobre una bíblia que subjectava la nova primera dama dels EUA, Melania Trump, que durant tota la cerimònia ha portat un barret que li tapava part de la cara i els ulls.

Cerimònia amb bilionaris i líders ultradretans

Trump ha jurat el càrrec rodejat d'empresaris bilionaris i influents com Elon Musk (X), Jeff Bezos (Amazon), Tim Cook (Apple) i Mark Zuckerberg (Meta).: "Una oligarquia està prenent forma a Amèrica d'extrema riquesa, poder i influència que literalment amenaça la nostra democràcia", va avisar Biden en el seu discurs de comiat.

A diferència de Trump el 2021, el president sortint Joe Biden sí que ha participat en l'acte de traspàs de poder, així com l'exvicepresidenta i rival de Trump en les eleccions, Kamala Harris.

També han assistit els expresidents Bill Clinton, George W Bush i Barack Obama, tot i que Michelle Obama no hi era. Tampoc va anar al funeral d'estat de l'expresident dels EUA Jimmy Carter a principis de mes.

Trencant amb la tradició d'aquest acte, Trump ha convidat líders internacionals com la primera ministra italiana, Giorgia Meloni o el president de l'Argentina, Javier Milei. El president xinès, Xi Jinping, ha declinat la invitació i ha enviat el seu vicepresident. També hi havia dirigents d'extrema dreta com Santiago Abascal de Vox, el britànic Nigel Farage, el francès Éric Zemmour, el polonès Mateusz Morawiecki o el colíder d'AfD, Tino Chrupalla.

Per a les actuacions musicals de la cerimònia, Trump comptarà amb la cantant de country Carrie Underwood, i el tenor Christopher Macchio. Els Village People tocaran en un dels balls inaugurals.

Indults per l'assalt al Capitoli?

Trump ha promès indultar a alguns dels implicats en l'assalt al Capitoli el seu primer dia a la Casa Blanca, però no ha concretat quantes persones vol perdonar de les més de 1.265 que han estat acusades pels fets, segons dades del departament de Justícia dels EUA.

El mateix Trump va ser imputat per un presumpte delicte de conspiració i obstrucció en relació amb l'assalt al Capitoli, però el fiscal especial Jack Smith va retirar l'acusació a finals de novembre per la doctrina del Departament de Justícia dels EUA que considera que no es poden mantenir causes penals contra un president en exercici, tal com Trump serà a partir del 20 de gener. Ara bé, Smith va defensar en un informe publicat la setmana passada que Trump hauria estat condemnat si no hagués guanyat les eleccions.

Agenda política de Trump

En política exterior, Trump no descarta la força militar o econòmica per aconseguir el control de Groenlàndia i del canal de Panamà, objectius que planteja des de fa setmanes en un gir expansionista del republicà.

D'altra banda, Trump assegura que pot acabar amb el conflicte entre Rússia i Ucraïna en "24 hores" ara que la guerra entrarà en el seu tercer any. El republicà defensa fer "la pau a través de la força", però no ha concretat quins plans té per aturar els enfrontaments i assolir un acord de pau entre Moscou i Kíiv.

El magnat també havia promès acabar amb la guerra a Gaza, tot i que havia amenaçat de fer "esclatar l'infern al Pròxim Orient si Hamàs no s'allibera els ostatges. Tant ell com Biden es disputen el mèrit d'un acord que va entrar en vigor el diumenge amb l'alliberament de les tres primeres ostatges de la trentena que s'ha pactat per a la primera fase.

Des de Pequín esperen un "nou punt de partida" en les relacions amb Washington. Trump ha amenaçat amb aranzels i limitar l'accés d'empreses xineses al mercat estatunidenc, si bé una de les seves primeres mesures serà permetre el retorn de TikTok.

Pel que fa a la seva agenda domèstica, Trump vol abaixar impostos i imposar més aranzels a la Xina, Mèxic i el Canadà, els tres socis comercials més grans dels EUA. Però la immigració ha estat una qüestió central en la seva campanya electoral, marcada per un discurs xenòfob que vincula criminalitat i migració. Trump pretén fer deportacions massives i canviar el dret a la ciutadania per naixement als EUA.

El republicà es desmarcarà dels demòcrates en l'àmbit climàtic perquè pretén augmentar les perforacions de petroli als EUA, fins a tot a l'Àrtic. Igualment, vol retallar les restriccions per contenir l'escalfament global i promoure la indústria automobilística.

Amb un discurs trànsfob, Trump diu que exclourà les persones trans de l'exèrcit i impedirà a les dones i nenes trans jugar en "esports de dones". De fet, la Cambra de Representants ja ha aprovat una llei per prohibir la seva participació en competicions femenines en escoles finançades amb fons federals.

Els governs s'han estancat en la lluita contra l'escalfament global i el món s'encamina a un clima "extrem" a finals de segle, segons els pronòstics de l'últim informe científic del Climate Action Tracker. Aquest grup d'investigadors ha alertat que les previsions d'augment de temperatura no han millorat en els últims tres anys i apunten a un increment de 2,7° el 2100. És a dir, per sobre del límit de 2° que els governs es van comprometre a no sobrepassar en els Acords de París del 2015 seguint les indicacions científiques. Climate Action Tracker alerta que la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca empitjorarà els pronòstics.

Segons el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès), òrgan internacional de referència sobre el canvi climàtic, un escalfament global d'1,5° comporta riscos per als sistemes naturals i humans, però si s'aconsegueix no sobrepassar aquest límit, es podria contenir la intensitat dels episodis de calor extrema, les precipitacions intenses i els períodes de sequera, entre altres conseqüències.

En canvi, un increment de 2° respecte als nivells preindustrials suposarà un clima "extrem" en què s'arribaria "més sovint a llindars de tolerància crítics per a la salut i l'agricultura", segons l'IPCC.

Un any amb "progressos mínims"

El Climate Action Tracker constata els "progressos mínims" dels governs per aturar l'escalfament global del planeta, en línia amb els últims anys d'estancament de les polítiques climàtiques. "Malgrat l'escalada de la crisi climàtica amb incendis, tempestes, inundacions i sequeres sense precedents, les nostres previsions d'augment de la temperatura per al 2100 no han millorat des del 2021", diuen els experts, tot lamentant la "desconnexió" dels polítics entre "la realitat del canvi climàtic" i la "urgència" de prendre mesures.

Els millors pronòstics apunten a un augment d'1,9° el 2100 i els més pessimistes a 2,7°. Tanmateix, l'elecció de Donald Trump com a president dels EUA empitjorarà aquestes prediccions. Encara no saben fins a quin punt, però podria implicar fins a 0,04° més d'increment de la temperatura a finals de segle.

Un dels pocs aspectes positius que destaquen de les polítiques climàtiques actuals és el progrés de les renovables i l'ús dels vehicles elèctrics. Per primera vegada, les inversions en energia neta dupliquen les dels combustibles fòssils, especialment el petroli i el gas, afirmen aquest grup de científics. Per contra, les subvencions públiques als combustibles fòssils es mantenen en el seu màxim històric.

Per tot plegat, Climate Action Tracker insta els països participants de la cimera del clima de Bakú, la COP29, a reduir de forma "significativa" les seves emissions contaminants.

Abans que es declarés la seva victòria definitiva, Trump ja s'ha declarat guanyador en un discurs a la seu dels republicans a Flòrida. Celebrant que els republicans han pres el control del Senat als demòcrates, el magnat de 78 anys ha promès portar "l'edat d'or" per reconciliar el país i "tancar les fronteres" amb un "mandat poderós i sense precedents".  

"L'èxit ens unirà", ha assegurat Trump, que ha exhibit grans discrepàncies amb els demòcrates en aquesta campanya tant pels insults a Harris com pels comentaris masclistes i xenòfobs. Trump es reivindica com a líder del "millor" moviment polític als EUA que ha assolit una victòria electoral "històrica".

Trump ha comparegut acompanyat de la seva esposa Melania Trump i part de la seva família. També ha intervingut breument el senador d'Ohio JD Vance, de 39 anys i autor del best-seller de memòries 'Hillbilly Elegy', que serà el pròxim vicepresident dels EUA.

L'informe de Copernicus i l'Organització Meteorològica Mundial apunta que el 2023 es van registrar temperatures més elevades de la mitjana en 11 mesos de l'any, inclòs el setembre més calorós des que hi ha registres. També s'han registrat temperatures rècord a l'oceà, indica el document.

A conseqüència del canvi climàtic, les dues organitzacions alerten que estan augmentant les conseqüències negatives en la salut relacionades amb "fenòmens meteorològics extrems". Tot i això, l'informe avisa que hi ha una "baixa percepció del risc" entre la societat, especialment pel que fa als grups vulnerables. El document també adverteix d'un "progrés imitat" en l'adaptació de les infraestructures del sistema sanitari davant l'efecte del canvi climàtic en la salut.

Pel que fa a les precipitacions, el document assenyala que el 2023 va ploure a Europa un 7% més que la mitjana i que els cabals dels rius van registrar també records al desembre, amb "cabdals excepcionalment elevats" en una quarta part de la xarxa fluvial.

Pel que fa a la neu, l'informe alerta que el 2023 va haver-hi més dies amb neu que la mitjana, especialment al centre d'Europa i als Alps durant l'hivern i la primavera. "Els Alps van registrar una pèrdua excepcional de gel glacial", apunta el document, que avisa d'una pèrdua de gen glacial als Alps els dos darrers anys.

Si bé això no significa que s'excedeixin els límits dels Acords de París, perquè es refereixen a períodes d'almenys 20 anys en què se supera aquest increment mitjà de temperatura, des de Copernicus avisen que els registres d'aquest 2023 estableixen un "precedent terrible".

"El 2023 va ser un any excepcional en què els rècords climàtics han anat caient com un dòmino. No només és l'any més càlid registrat, sinó que també és el primer any en què cada dia ha estat 1 °C més càlid que en el període preindustrial", assegura Samantha Burgess, subdirectora del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus. A partir de juny, cada mes va ser el més càlid registrat mai al món, amb juliol i agost batent els màxims rècords.

"Les temperatures del 2023 probablement superen les de qualsevol període en almenys els darrers 100.000 anys", ha afegit Burgess en una roda de premsa aquest migdia. Els científics de Copernicus combinen dades registrades i dades "paleoclimàtiques" per poder comparar amb períodes anteriors.

A Catalunya l'any 2023 ha estat el segon més càlid i dels més secs, segons el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). Però només es posiciona per darrere del 2022. Tampoc ha estat l'any més càlid a Portugal, per exemple, però Burgess ha recordat que no "s'ha de confondre el temps amb el clima" i que és important mirar les dades "en diferents escales regionals" per determinar l'escalfament global.

Així, Burgess ha remarcat que el Mediterrani és "una de les regions que més ràpidament s'està escalfant". El 2023 la pujada de la temperatura s'ha notat sobretot "en algunes parts d'Espanya, França i de l'Europa de l'Est", ha dit. El programa Copernicus publicarà a l'abril un informe més detallat sobre Europa.

La línia vermella: 1,5ºC

En els Acords de París (2015) els governs de tot el món van pactar mantenir l'increment de la temperatura mitjana mundial per sota de 2 °C respecte als nivells preindustrials i intentar limitar-lo a 1,5 °C. Segons el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès), òrgan internacional de referència sobre el canvi climàtic, un escalfament global de 1,5º comporta riscos per als sistemes naturals i humans, però si s'aconsegueix no sobrepassar aquest límit, es podria contenir la intensitat dels episodis de calor extrema, les precipitacions intenses i els períodes de sequera, entre altres conseqüències.

L'IPCC ja va alertar que probablement l'escalfament global serà de 1,5º entre el 2030 i el 2052 si continua augmentant la temperatura al ritme actual. Tanmateix, les concentracions de gasos contaminants continuen a l'alça, segons Copernicus.

El 2023, un any "insòlit"

El Servei de Canvi Climàtic de Copernicus va començar a detectar al juny els primers signes d'un any "insòlit". La temperatura global de l'aire es va situar per sobre dels 1,5° respecte als nivells preindustrials durant diversos dies seguits. No era la primera vegada que passava, però sí en aquesta època de l'any. Mesos després, la tendència es confirmava: les anomalies de temperatura diàries superiors als 1,5 °C es van convertir en un fet habitual, fins al punt que gairebé el 50% dels dies del 2023 van superar els 1,5 °C per sobre del nivell de 1850-1900.

L'alta temperatura de l'aire ha anat vinculada a les altes temperatures de la superfície dels oceans. Tot i que el fenomen meteorològic d'El Niño va contribuir a aquestes oscil·lacions, des de Copernicus asseguren que per si sol "no explica tot l'augment de les temperatures de la superfície de l'oceà a escala mundial el 2023". Així, apunten als gasos d'efecte hivernacle com a "principal factor a llarg termini per a les altes temperatures".

Escalfament per la contaminació

Malgrat les crides per combatre el canvi climàtic, la contaminació continua en augment. Les concentracions de gasos d'efecte hivernacle el 2023 van assolir els nivells més alts mai registrats a l'atmosfera, segons ha constatat el Servei de Canvi Climàtic de Copernicus. Per al 2023, l'estimació anual de la concentració atmosfèrica de diòxid de carboni és de 419 ppm, i per al metà de 1902 ppb. Si bé la taxa d'augment del metà va ser inferior a la dels darrers tres anys, la taxa d'augment del diòxid de carboni va ser similar a l'observada en els últims anys.

Per a Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic de Copèrnic, totes aquestes dades rècord registrades són "un testimoni dramàtic" de l'evolució del clima per l'activitat humana. "Hem de descarbonitzar urgentment la nostra economia i utilitzar les dades i el coneixement climàtics per preparar-nos per al futur", defensa el físic.

Segons Nacions Unides, les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle s'han de reduir un 7,6% cada any entre el 2020 i el 2030 per frenar l'escalfament global a 1.5° aquest segle. Per ara, la concentració de gasos contaminants continua marcant rècords.

Urtasun ha expressat la satisfacció de la seva formació per un acord on els ciutadans "veuran reflectides moltes de les seves preocupacions" i on hi ha "grans avenços socials". Ha admès que PSOE i Sumar han negociat "de forma intensa" i s'ha mostrat satisfet del fet que és un acord "de legislatura" per "quatre anys".

Pel que fa als continguts concrets, Urtasun ha explicat que a més de la reducció de la jornada laboral, una reforma de l'acomiadament i un augment del salari mínim interprofessional, és un acord de govern "verd", amb "més rapidesa en la reducció de les emissions" també "climatització de les escoles i centres educatius", i "més desplegament de renovables".

"Aquest acord és un gran pas endavant", ha dit, perquè "les coses que vam dir que volíem que fossin a l'acord hi queden reflectides" i "estem molt contents".

Pel que fa a la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores, Urtasun ha explicat que aquest extrem "queda molt clar a l'acord". "Aquesta era una de les grans prioritats per a Sumar, i és important perquè la reducció de la jornada laboral va quedar truncada als 80 i cal acostar-nos als països que amb una jornada laboral inferior són més productius".

Això, segons Urtasun, es farà "amb diàleg social" amb empresaris i sindicats, però "el compromís de reducció de la jornada laboral a 37,5 hores està a l'acord i es complirà".

A més, segons Urtasun, hi ha altres mesures per millorar la conciliació i els drets laborals com un augment del salari mínim i una reforma de l'acomiadament.

Segons Urtasun, l'objectiu és continuar amb la reducció de la jornada laboral més enllà de les 37,5 hores mitjançant el "diàleg social", cosa que és perfectament "compatible" amb un augment del salari mínim.

El secretari general de CCOO, Unai Sordo, ha valorat positivament aquest dimarts l'acord assolit entre el PSOE i Sumar que ha de servir de base per a la investidura. Segons Sordo, la reducció de la jornada laboral a les 37,5 hores és "bona" per a la generació d'ocupació i per a la productivitat de les empreses, però ha de ser un pas cap a les 35 hores setmanals. "Som conscients que es generarà una altra campanya de les set plagues d'Egipte, però avanço que els mateixos que pronosticaven la fi del món per l'augment de l'SMI, l'extinció de les espècies per pactar la reforma laboral, i els que s'han equivocat perquè Espanya té més persones cotitzant que mai, diran ara que una reducció portarà les set plagues d'Egipte a l'economia espanyola".

El mateix 'Financial Times' afirma que Musk s'ha compromès a complir amb aquesta norma, que ha qualificat de sensata.

Les dades provisionals posen de manifest que la reducció de la taxa registrada aquest darrer mes respon a l'evolució dels preus energètics, que a hores d'ara continua sent el principal component de la inflació. Durant el mes d'octubre, l'import dels productes energètics es va incrementar un 41,5% en termes interanuals, mentre que aquest novembre ho ha fet un 34,9%.

Pel que fa a l'alimentació, l'alcohol i el tabac –l'altre principal impulsor de la inflació-, aquesta ha registrat una pujada de preus del 13,6%, cinc dècimes més respecte a la variació corresponent al mes d'octubre.

Quant als béns industrials i als serveis, les taxes interanuals registrades al novembre són pràcticament les mateixes que el mes anterior. En el primer cas, l'increment és del 6,1%, mentre que en el segon és del 4,2%, segons les dades estimades.

La rebaixa de la taxa arriba en un context de canvis en la política monetària del Banc Central Europeu (BCE), que des del mes de juliol ha apujat els tipus d'interès un total de tres vegades, fins a situar el tipus d'interès bàsic al 2%. Segons l'organisme, l'objectiu d'aquestes decisions és que la inflació torni a situar-se al voltant del 2% a mitjà termini, tot i que la presidenta del banc central, Christine Lagarde, va assegurar aquesta setmana que els resultats trigarien "un temps" a fer-se notar.

Malgrat la reducció de la taxa d'inflació, la inflació subjacent –la que no té en compte els preus energètics i dels aliments no processats i, per tant, una dada molt més estable- creix dues dècimes respecte a l'octubre i se situa en el 6,6%.

Caiguda de preus intermensual

Tot i que la inflació continua registrant increments interanuals de doble dígit per segon mes consecutiu, els preus entre octubre i novembre sí que es van reduir. Segons les dades provisionals presentades aquest dimecres, l'import dels productes va caure un 0,1%, impulsat principalment per l'energia (-1,9%) i els aliments no processats (-0,7%).

En aquest cas, també és la primera vegada que els preus al conjunt de l'eurozona en termes intermensuals tornen a caure després de 16 mesos consecutius a l'alça. L'últim cop que la taxa d'inflació respecte al mes anterior va reduir-se va ser el juliol de 2021.

Espanya presenta la taxa més baixa

Espanya és el país de l'eurozona que aquest mes de novembre presenta la taxa d'inflació interanual més baixa ( 6,6%), segons les dades provisionals. Prop d'ella se situen altres països com França ( 7,1%), Malta ( 7,2%) i Luxemburg ( 7,3%), mentre que a l'altre extrem apareixen els estats bàltics. La variació a Lituània i Estònia és del 21,4%, mentre que a Letònia és del 21,7%.

Així mateix, indiquen que ha estat un mes sec o molt sec a gran part del país i que, d'acord amb les dades recollides a l'observatori de l'Estartit, la temperatura de l'aigua del mar d'aquest període ha estat la més alta des de l'any 1974, amb 21,3 graus i superant per una dècima la de l'any 2014, que va ser de 21,2 graus.

La temperatura va ser excepcionalment alta per l'època de l'any amb màximes que van superar els 30 graus a molts punts del país i nits tropicals a la línia del litoral. En aquest sentit, les estacions d'El Canós i Cervera, a la Segarra, van registrar temperatures de 5,8 i 5,4 graus per sobre de la mitjana i la de Pujalt, a l'Anoia, de 5,2 graus per sobre.

Encara que les condicions anticiclòniques van ser persistents al llarg del mes, Catalunya ha quedat afectada pel pas de quatre pertorbacions. Amb tot, aquestes pluges van ser poc significatives i van situar-se per sota dels nivells habituals per un mes d'octubre. Així, durant aquest període, les majors quantitats de precipitació van produir-se a les comarques del Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça, concretament a les estacions d'Espot (165,3 mm), a la de Bonaigua (146,3 mm) i a la de Viu de Llevata (111,1 mm).

Les temperatures a Europa augmenten el doble de ràpid que la mitjana del planeta

D'altra banda les temperatures a Europa durant els últims 30 anys han augmentat el doble de ràpid que la mitjana del planeta, segons un estudi publicat aquest dimecres per l'Organització Meteorològica Mundial (WMO, per les seves sigles en anglès).

L'informe assenyala que, entre 1991 i 2021, Europa s'ha escalfat 0,5 graus centígrads per dècada, el ritme més elevat tots els continents. Com a resultat, el document apunta que les glaceres dels Alps han perdut 30 metres de gruix en els últims 25 anys.

Per altra banda, l'impacte de les altes temperatures i els desastres naturals han afectat de forma directa més de mig milió de persones i han causat desperfectes per valor de més de 50.000 milions d'euros.

En aquest sentit, l'organització meteorològica vaticina un increment dels episodis climàtics extrems, una tendència que també tindrà impacte en la vida de les persones. Segons les estimacions de la WMO, la combinació del canvi climàtic, la urbanització i l'envelliment de la població accentuaran la vulnerabilitat a la calor.

També augmentarà el nombre de persones al·lèrgiques per culpa de les alteracions en el pol·len i les espores. Segons l'estudi, un de cada quatre adults que viuen a Europa pateix algun tipus d'al·lèrgia, mentre que la proporció entre la població infantil és d'entre el 30% i el 40% i es manté a l'alça.

De fet, l'informe cita dades de l'Organització Mundial de la Salut, que l'any 2019 va xifrar en prop de mig milió el nombre de morts prematures a Europea provocades per la contaminació atmosfèrica.

Pel que fa als ecosistemes, la WMO apunta que bona part dels danys que es produeixen en incendis no intencionats es deuen a situacions extremes i a les quals els boscos no estan ben adaptats.

Per altra banda, els estats de la UE informen que ja treballen a harmonitzar la tecnologia de càrrega sense fils, un mètode que reconeixen que cada vegada s'està fent més popular.

Segons els càlculs de la Comissió Europea, la posada en marxa d'aquesta mesura suposarà un estalvi de 250 milions d'euros l'any en compra de carregadors, així com una reducció anual d'unes 11.000 tones de residus electrònics a la Unió Europea.

Asufin ha avisat que les revisions d'aquests mesos podran encarir el cost dels préstecs 1.500 euros l'any en una hipoteca de 100.000 euros amb un 1% de diferencial. L'associació alerta que l'indicador pot continuar polvoritzant barreres i superar el llindar del 3% a finals

L'augment ve novament impulsat pels productes energètics, que s'han encarit un 40,8% en termes interanuals, tot i que també destaca la pujada de preus dels aliments, l'alcohol i el tabac ( 11,8%). Per altra banda, l'import dels béns industrials s'ha incrementat un 5,6%, mentre que els serveis ho han fet un 4,3%.

També en aquest àmbit econòmic els ministres d'Energia de la Unió Europea (UE) han tancat aquest divendres un acord per tirar endavant el primer paquet de mesures urgents per rebaixar la factura de la llum.

El paquet inclou la reducció del consum elèctric del 5% en hores punta i d'un 10% total, així com un impost del 33% als beneficis extraordinaris de les empreses d'hidrocarburs i la fixació d'un topall de 180 euros per MWh a les tecnologies inframarginals -nuclear, renovables i lignit-, que produeixen amb baixos costos de producció i que poden aprofitar la situació actual per assolir grans beneficis.

El topall al preu del gas queda fora d'aquest paquet. Brussel·les defensa que sigui només pel gas rus, mentre més de la meitat dels estats demana que si sigui general.

Malgrat que l'establiment dels salaris mínims continua sent una competència dels estats, la norma comunitària planteja criteris sota els quals els 27 han d'avaluar si els seus salaris mínims són "adequats". Aquestes referències és un cistell de béns i serveis a preus reals, el 60% de la mitjana salarial bruta i el 50% del salari mitjà brut.

La directiva també insta a impulsar i reforçar la negociació col·lectiva i demana als estats amb una cobertura inferior al 80% establir un pla d'acció per promoure-la.

Per altra banda, l'entitat també ha revisat a l'alça les seves projeccions d'inflació, afectades per l'evolució dels preus de l'energia i dels aliments, els colls d'ampolla en algunes parts de la cadena de subministraments i la guerra d'Ucraïna, que està afectant la confiança de les empreses i els consumidors. Segons les noves projeccions del BCE, la inflació mitjana per aquest 2022 se situarà en el 8,1% al conjunt de l'eurozona, mentre que pel 2023 i el 2024 es quedarà en el 5,5% i el 2,3%, respectivament.

Pel que fa a la inflació subjacent –la que exclou els aliments no elaborats i els productes energètics del càlcul-, l'entitat la situa en el 3,9% per aquest 2022, en el 3,2% pel 2023 i en el 2,3% pel 2024.

En paral·lel, l'organisme presidit per Christine Lagarde apunta que el PIB a la zona euro patirà "una desacceleració substancial" i espera "un estancament" de l'economia durant els últims mesos del 2022 i el primer trimestre de 2023. En aquest sentit, el banc rebaixa la previsió de creixement a l'eurozona per al 2022 fins al 3,1%, fins al 0,9% pel 2023 i situa el creixement de l'economia en l'1,9% pel 2024.

Sota aquest escenari, el BCE alerta que les vulnerabilitats provocades per la covid-19 "continuen representant un risc per a la transmissió fluida de la política monetària" i, per tant, manté la seva estratègia de reinvertir els ingressos que vagi obtenint derivats de la cartera de compres d'emergència fetes durant la pandèmia.

"Hem apujat els tipus i esperem pujar-los més endavant, perquè la inflació es manté elevada i pensem que continuarà per sobre el nostre objectiu durant en període estès de temps", ha subratllat la presidenta de l'organisme, Christine Lagarde, en una roda de premsa posterior a la reunió del consell de govern. De fet, Lagarde ha donat per fet noves pujades de tipus i ha assegurat que, com més allunyat es trobi el BCE de l'objectiu d'inflació, més gran serà la revisió del preu del diner.

Sense novetats del TPI

Més enllà de la pujada de tipus, el BCE ha recordat que està "preparat" per ajustar tots els seus instruments per assegurar que la inflació s'estabilitza i assoleix l'objectiu del 2%. En relació amb aquesta qüestió, Lagarde ha assegurat que l'Instrument de Protecció de la Transmissió (TPI, per les seves sigles en anglès) anunciat a finals de juliol ja està disponible.

No obstant això, la presidenta de l'entitat ha reconegut que encara no s'han donat les condicions necessàries per activar-lo i ha insistit que la modificació dels tipus continua sent l'eina "més efectiva" per controlar la inflació.

Ho ha fet després de tornar a la feina, tot i que encara no ha acabat el conflicte bèl·lic. Per aquest motiu els entrenaments s'estan realitzant a la ciutat polonesa de Rzeszów.

Els propers partits de les ucraïneses en la classificació per al Mundial 2023, contra Escòcia i Hongria, havien de tenir lloc els dies 8 i 12 d'abril, respectivament. No obstant això, a causa de l'agressió russa i la llei marcial a Ucraïna, els partits es van ajornar als dies 24 i 28 de juny.

Hi estan convocades 26 jugadores i es disputaran a la mateixa ciutat polonesa de Rzeszow a l'Estadi Stal. 

.

En declaracions a l'ACN i el seu portal en anglès, Catalan News, Escura ha explicat que els primers atacs russos el van agafar dormint. "Em van despertar tres bombes, però creia que m'estava muntant una pel·lícula al cap", ha narrat. Segons ell, el caos per fugir regnava als afores de Kíev dijous, cosa que els va fer necessitar 21 hores per recórrer uns 500 quilòmetres.

ACN

En quant als estats membres, les xifres varien. L'any 2020 els majors generadors de residus municipals van ser Dinamarca i Luxemburg. Els ciutadans d'aquests dos països van generar 845kg i 790kg de residus municipals per càpita, respectivament. A aquests els van seguir els ciutadans de Malta (643kg) i els d'Alemanya (632kg). Contràriament, els estats membre on els ciutadans van registrar un menor nombre de deixalles municipals van ser Romània (287kg), Polònia (346kg) i Hongria (364kg).

Tal i com indica l'Eurostat en la seva última publicació, només els ciutadans de set estats membre han registrat l'any 2020 un percentatge de residus municipals més baix que el 1995, quan va començar el recompte. Aquests països són Bulgària (-36%), Hongria (-21%), Eslovènia (-18%), Romania (-16%), Espanya (-10%), Bèlgica (-9%), i els Països Baixos (-1%).

Lleuger descens en el reciclatge de deixalles municipals

La quantitat de residus municipals reciclats l'any 2020 va caure de 68 a 67 milions de tones. Aquesta xifra correspon a 151kg de residus reciclats per càpita. Comparat amb el 1995, els ciutadans de la UE han reciclat 44 mlions de tones més que aquell any. Pel que fa al compostatge, una variant dins el reciclatge, l'any 2020 es van compostar 40 milions de tones (90 kg per persona).

D'altra banda, l'Eurostat també confirma que el total de deixalles municipals abocades l'any 2020 va disminuir. Es van abocar 52 milions de tones i ara de mitjana aquesta xifra cau al voltant del 4% cada any.

Per això, Kluge ha recomanat l'ús de "mascaretes d'alta qualitat en interiors" i administrar la dosi de reforç de la vacuna "tan aviat com sigui possible". Igualment, l'OMS insta les autoritats a repartir test gratis de covid-19 entre la població. "Cal desplegar de forma més àmplia les proves ràpides de covid-19", ha defensat Kluge.

Davant la possibilitat que les escoles no puguin mantenir les classes per manca de personal, l'OMS aconsella preparar l'aprenentatge en línia perquè els nens puguin continuar estudiant mentre no puguin assistir als centres presencialment.

"Avui, quatre anys després de començar aquest procés, el tribunal de segona instància ha tornat a dir que el que jo vaig fer no pot ser terrorisme, que no hi pot haver amenaces de mort en una cançó i injuriar el rei no pot ser delicte mai més a Bèlgica", ha afirmat Valtònyc a la sortida de la vista. Ha estat molt ràpida i, segons ha explicat el raper, el Tribunal d'Apel·lació de Gant li ha comunicat que està completament d'acord amb la sentència de primera instància que ja va rebutjar l'extradició del músic.

La justícia espanyola va reclamar a Bèlgica que entregués Valtònyc, condemnat a 3 anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces per les lletres de diverses cançons. "Rebutja l'extradició pels tres delictes, aquesta tarda rebrem l'argumentari que els ha portat a prendre aquesta decisió però hi ha una cosa que hem anat repetint i repetint perquè sembla que la gent se n'oblida, que això és llibertat d'expressió i els tres jutges del tribunal no ho han oblidat", ha remarcat Arenas.

El dubte principal aquest dimarts era veure què decidia el tribunal en relació al delicte d'amenaces perquè era força clar que descartaria l'extradició en relació als altres dos. D'entrada, perquè el tribunal va preguntar al Tribunal de Justícia de la UE si podia acceptar l'extradició ràpida pel delicte d'enaltiment del terrorisme, com demanaven les autoritats espanyoles. Luxemburg va dir que no i, per tant, la justícia belga havia d'anar per la via ordinària de la doble incriminació. És a dir, comprovar si els delictes de l'euroordre són equivalents en la legislació belga. Enaltiment del terrorisme no existeix al codi penal belga.

En relació a les injúries a la corona, el Tribunal d'Apel·lació de Gant també tenia dubtes i fa un any va preguntar al Tribunal Constitucional sobre la seva legalitat. El passat 28 d'octubre el TC belga va dictaminar que la normativa belga del 1847, que castigava amb fins a 3 anys de presó aquells que insultin el rei, és inconstitucional perquè no respecta la llibertat d'expressió. L'alt tribunal va tombar la llei perquè no s'ajusta a la Constitució belga ni al Conveni Europeu de Drets Humans.

"La llibertat condicionals s'ha acabat perquè els motius de presó a Espanya no són crims a Bèlgica, els càrrecs estan descartats i no hi ha extradició. El tribunal ha dit clarament que no és terrorisme, que no hi ha amenaces de la manera que serien delicte a Bèlgica i que tipificar injúries al rei com a crim contravé drets fonamentals", ha concretat l'advocat de Valtònyc, Simon Bekaert.

Ara, la fiscalia té 24 hores per recórrer al Tribunal de Cassació, un moviment que tant els advocats del raper com el mateix artista veuen poc probable. "Ens hem blindat al màxim possible recorrent als tribunals més alts de Bèlgica i Europa, si volen anar a cassació i gastar els diners del contribuent, que ho facin però no tenen res a fer", ha dit Valtònyc.

Ràbia i impotència

El raper mallorquí ha afirmat que està "content" a nivell personal: "Després de quatre anys, sóc lliure". Una alegria, però, que no és total. El músic ha remarcat que sent "molt ràbia i molta impotència" perquè hi ha artistes en situacions semblants a la seva, com Pablo Hasél, que estan complint pena de presó. "A l'estat espanyol, avui hi ha rapers condemnats a presó, i sento molta impotència de no poder fer res per ell i veure com un estat membre europeu no està respectant un dret fonamental com és la llibertat d'expressió".

En aquest sentit, Valtònyc ha carregat contra "el suposat govern més progressista de la història" que, diu, no està fent "res" per portar Espanya al segle XXI: "Té arguments per fer-ho, hi ha sentències que demostren que la llei espanyola no respecta la llibertat d'expressió, si Espanya és un estat feixista i està al segle XVIII és perquè li interessa".

El músic s'ha compromès a treballar amb organitzacions de defensa dels drets humans per "pressionar i denunciar el que està passant a l'estat espanyol", ara amb la resolució del Tribunal d'Apel·lació com a argument de "reforç".

El 2021 ha estat el segon any en què el món ha viscut en pandèmia. Ha estat l'any de la vacunació massiva contra la covid-19, que ha permès una represa cap a la normalitat irregular, estroncada a finals d'any amb l'aparició de la nova variant òmicron. L'augment de contagis obliga el Govern a endurir de nou les mesures i tornar a la situació de fa un any. El 2021 també ha estat any electoral, amb Pere Aragonès com a nou president de la Generalitat. Els indults als presos independentistes i la detenció de Carles Puigdemont a Sardenya també han marcat l'agenda política. El preu de la llum, desbocat, l'adéu a la majoria de peatges o la situació del català a l'escola i al sector audiovisual, han estat altres temes destacats de l'any.

6 de gener: Milers de seguidors pro-Trump assalten el Capitoli per aturar la votació que havia de confirmar la victòria de Joe Biden. Alguns dels manifestants aconsegueixen entrar al Capitoli, on es viuen escenes violentes, amb trencament de finestres i portes. Hi ha cinc morts, inclòs un policia. Malgrat tot, en la data prevista, el 20 de gener, Biden pren possessió com a 46è president dels EUA. El seu gran repte exterior en el primer any de mandat és l'Afganistan. A l'agost, els talibans prenen Kabul i es fan amb el control del país, fet que accelera la sortida nord-americana i provoca una gran operació d'evacuació de civils, funcionaris governamentals i diplomàtics.

14 de febrer: Catalunya celebra eleccions al Parlament en plena pandèmia. La convocatòria va ser automàtica després de la inhabilitació de Quim Torra, però la situació de la covid-19 a principis d'any propicia un acord per ajornar els comicis al 30 de maig. El TSJC, però, acaba mantenint la data del 14-F. La jornada electoral se celebra amb mesures de seguretat, equips de protecció especial inclosos perquè els membres de la mesa es protegeixen a l'hora en què poden anar a votar els positius i contactes estrets. PSC i ERC empaten a 33 escons, mentre JxCat queda tercer amb 32 diputats. Vox irromp al Parlament amb 11 diputats, la CUP n'obté 9, En Comú Podem 8, Cs 6 i el PP 3. El PDeCAT queda fora de la cambra.

16 de febrer: Els Mossos d'Esquadra detenen el raper Pablo Hasel a la Universitat de Lleida. Havia d'ingressar a presó dies abans per complir una pena de 2 anys i 9 mesos imposada per l'Audiència Nacional per enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona i les forces de seguretat per les lletres de les seves cançons. La seva detenció va desembocar greus aldarulls durant les protestes convocades en diverses poblacions catalanes que van durar una desena de dies, i on també s'hi va barrejar el malestar i cansament de part de la ciutadania per les conseqüències de la pandèmia. En el cas de Valtònyc, el Tribunal Constitucional de Bèlgica tomba la llei d'injúries a la corona del país arran del cas contra el raper mallorquí.

9 de maig: S'aixeca l'estat d'alarma, en vigor des de l'inici de la pandèmia. La millora de l'evolució de la transmissió de la covid-19, especialment per efecte de la vacunació, permet aixecar mesures dures com el toc de queda o el tancament perimetral de Catalunya. Es mantenen, però, restriccions com un màxim de sis persones en reunions o limitacions horàries i d'aforament per a la restauració. A finals de juny, la mascareta deixa de ser obligatòria al carrer sempre que es pugui mantenir la distància de seguretat.

21 de maig: El Parlament investeix Pere Aragonès com a 132è president de la Generalitat amb els vots d'ERC, JxCat i la CUP. ERC recupera la presidència de la Generalitat, càrrec que el partit no ocupava des de Lluís Companys. Els republicans arriben a acords, per separat, amb JxCat –amb qui forma un govern de coalició-, i amb la CUP. Aragonès configura un govern de coalició amb Jordi Puigneró com a vicepresident.

27 de maig: L'Audiència Nacional fa pública la sentència contra els acusats de l'atemptat del 17-A a Barcelona i Cambrils. Condemna a 53 anys i mig de presó Mohamed Houli Chemlal, a 46 i mig Driss Oukabir, i a vuit anys Said ben Iazza. El tribunal els condemna per pertinença a organització terrorista, fabricació i dipòsit d'explosius de caràcter terrorista i intent d'estralls de caràcter terrorista, a més de 29 delictes de lesions per imprudència greu. No els considera, però, culpables directes de les morts. Bona part de les víctimes recorren la sentència i demanen una condemna per assassinat.

31 de maig: Els Mossos d'Esquadra detenen una dona per la mort de la seva filla de quatre anys a Sant Joan Despí. El 25 d'agost, un pare mata el seu fill de dos anys en un hotel de l'avinguda Paral·lel de Barcelona. A mitjans de setembre, troben el cos sense vida del pare en el que tot apunta que és un suïcidi. Aquests casos i altres que s'han produït al conjunt d'Espanya han situat en el debat pública la violència vicària.

23 de juny: Els nou líders independentistes empresonats pels fets de l'1-O surten de les presons després de la concessió dels indults per part del govern espanyol. Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Quim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa surten dels centres penitenciaris després de més de 3 anys a la presó i del judici i la sentència del Tribunal Suprem. El govern espanyol defensa la mesura de gràcia per restablir "la convivència a Catalunya". Mentrestant, alguns dels presos ja han presentat demandes contra la sentència del Suprem davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), un cop el Tribunal Constitucional (TC) ja ha esgotat la via de la justícia espanyola.

1 de juliol: El públic torna a assistir als festivals a peu dret. El Vida reobre la Masia d'en Cabanyes amb poques mascaretes i un cribratge massiu sense precedents, que provoca hores de cua entre els assistents. El Canet Rock i el Cruïlla també tornen a celebrar-se. Els festivals tornen enmig de la cinquena onada que afecta Catalunya a l'estiu. Segons dades fetes públiques per Salut, els assistents als certàmens van tenir entre un 1,35 i un 2,6 més de possibilitats de contagiar-se de covid.

12 de juliol: Catalunya, immersa en la cinquena onada de la covid. El 12 de juliol registra el pic de contagis d'aquesta onada, amb 10.020 positius. Dies abans es torna a tancar l'oci nocturn, que havia reobert només 19 dies abans, fet que fa proliferar botellots al carrer durant l'estiu. El Govern torna a imposar un toc de queda, que afecta el 80% de la població. El confinament nocturn es manté en vigor fins a finals d'agost. En aquesta onada, el pic d'ingressats a l'UCI arriba als 598 pacients a principis d'agost.

31 d'agost: Fi dels peatges a algunes de les principals autopistes del país. S'aixequen les barreres a l'AP-7 entre Tarragona i la Jonquera, l'AP-2, la C-32 al seu tram del Maresme i la C-33. S'acaben així dècades de pagament per circular per aquestes vies ràpides. Una imatge icònica de l'any han estat les tasques de desmuntatge dels característics peatges taronges. L'any s'acaba sense barreres en aquestes vies, però pendents de com s'afrontarà el manteniment. A Catalunya només queden quatre vies amb peatge explícit: el túnel del Cadí, els túnels de Vallvidrera, la C-16 entre Sant Cugat del Vallès i Manresa, i la C-32 entre Castelldefels i El Vendrell.

8 de setembre: El govern espanyol retira la inversió de 1.700 MEUR per ampliar l'aeroport del Prat. La proposta topa amb l'oposició de diversos sectors, sobretot per l'afectació que l'ampliació pot tenir sobre la llacuna de la Ricarda. L'ampliació de l'aeroport també provoca diferències entre els socis del Govern. A principis d'agost, els executius català i espanyol pacten la inversió, però la manca de consens entre les administracions i els dubtes sobre l'afectació mediambiental a la zona acaba provocant la retirada de la inversió per part de l'Estat. En matèria d'infraestructures, aquest any també es torna a posar sobre la taula el traspàs de Rodalies, mentre Renfe perd el monopoli de l'AVE arran de la liberalització del transport ferroviari de passatgers en l'alta velocitat.

11 de setembre: Catalunya supera el 70% de població vacunada amb la pauta completa. Es tracta del percentatge que els científics van preveure inicialment per arribar a la immunitat de grup, fet que no es produeix per l'aparició de les variants delta i òmicron. El procés de vacunació contra la covid-19 –que va començar a finals del 2020- s'estén durant tot l'any, amb punts de vacunació massius, com el que el Departament de Salut instal·la a Fira de Barcelona. La vacunació s'organitza per franges d'edat i, a finals d'any, es comença a administrar el vaccí als nens i una tercera dosi de reforç.

23 de setembre: La policia italiana deté l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a l'Alguer (Sardenya) i és posteriorment alliberat. Al març, el Parlament europeu aixeca la immunitat a Puigdemont i als també eurodiputats Antoni Comín i Clara Ponsatí a petició del Tribunal Suprem. El cas global de l'extradició està a l'espera de diverses decisions judicials a Luxemburg. Durant el 2021, Bèlgica rebutja definitivament extradir Lluís Puig i Meritxell Serret torna a Catalunya.

26 de setembre: Alemanya celebra unes eleccions que suposen el final del llegat d'Angela Merkel, després de 16 anys com a cancellera i amb una gran influència en la política europea. Els socialdemòcrates de l'SPD i els conservadors de la CDU obtenen resultats molt ajustats, però els primers tanquen al novembre un acord amb els Verds i els liberals de l'FDP per formar un govern a Alemanya liderat per Olaf Scholz.

15 d'octubre: L'evolució favorable de la pandèmia permet aixecar de manera generalitzada les restriccions d'aforament encara vigents a la restauració, la cultura, les universitats i els congressos. També se suprimeix el límit màxim d'assistents a esdeveniments i de comensals per taula a la restauració. Comença, així, una evolució progressiva cap a la normalitat dels diferents sectors més afectats per les restriccions, com els bars i restaurants, el comerç, l'oci nocturn o els gimnasos. Al llarg de la tardor, però, s'implementen noves mesures, com l'obligació d'ensenyar el passaport covid per accedir, primer a l'oci nocturn, i posteriorment a la restauració i els gimnasos. Uns mesos abans, el congressos comencen a recuperar l'activitat. El Mobile World Congress, per exemple, torna amb una edició més reduïda.

26 d'octubre: El Govern aprova el decret d'energies renovables, que introdueix requisits per incrementar la participació i el consens territorials, i prioritza els projectes petits. El Parlament aprova el decret l'1 de desembre amb el suport d'ERC, JxCat i els comuns, i la resta de grups en contra. La instal·lació de renovables genera un gran debat a molts punts del territori. Aquest any, la lluita contra el canvi climàtic té la seva cita més rellevant a Glasgow, on a la tardor se celebra la Conferència del Clima de l'ONU, la COP26. S'hi aprova un document "imperfecte" que recull la reducció de les emissions contaminants amb l'objectiu que la temperatura del planeta no superi els 1,5 graus.

23 de novembre: El Tribunal Suprem confirma la sentència que estableix una quota del 25% de castellà als centres educatius. La decisió judicial provoca el rebuig de Govern, partits catalanistes i entitats defensores de la immersió lingüística, mentre que partits com PP, Vox i Cs en reclamen l'aplicació. L'escalada de declaracions arriba a portar el Govern a querellar-se contra el líder del PP, Pablo Casado. Al desembre, una manifestació convocada per Som Escola aplega unes 35.000 persones en defensa del sistema d'immersió. En una escola de Canet de Mar, el TSJC ordena que es faci un 25% de castellà en una classe de P5 després que una família hagi demanat que sigui del 50%.

1 de desembre: El cantautor Joan Manuel Serrat anuncia una última gira per acomiadar-se dels escenaris. La gira es dirà 'El vicio de cantar 1965-2022' i es tancarà al desembre del 2022 amb dos grans concerts al Palau Sant Jordi. L'autor de 'Mediterráneo' no descarta continuar tocant i composant a casa i gravar algun disc, però assegura que no tornarà a tocar en públic.

10 de desembre: Una seixantena de testimonis denuncien que un exprofessor d'educació física de l'Escola Barcelona va abusar sexualment d'alumnes durant més de 20 anys, segons una investigació destapada pel diari 'Ara'. Es tracta d'Albert Benaiges, que durant més de vint anys va ser coordinador del futbol base del FC Barcelona. No ha estat l'únic cas d'abusos sexuals a menors durant el 2021. Els Mossos van detenir un sacerdot del col·legi Manyanet de Sant Andreu de Barcelona per tenir material pedòfil, mentre que un professor i entrenador de futbol de la Salle Bonanova és investigat per presumptes abusos sexuals a dos alumnes. L'Institut del Teatre també ha estat centre de polèmica, amb la denúncia d'una vintena de casos d'assetjament sexual i abús de poder al centre per part d'alguns professors a alumnes majors d'edat.

13 de desembre: El futur de les plantes de Nissan, que marxa de Catalunya a finals d'any, és incert per la decisió de la xinesa Great Wall Motors de retirar-se de la licitació. La catalana Silence ocuparà la fàbrica de Montcada i Reixac, i la mesa de reindustrialització busca alternatives per a la Zona Franca. Mentrestant, segueixen els dubtes sobre la localització final de la planta de bateries de Volkswagen, que s'allunya de Catalunya. Aquest 2021 també és un any convuls per al sector bancari, amb grans ERO a entitats bancàries com CaixaBank, el Banc Sabadell i el BBVA.

15 de desembre: El govern espanyol i ERC arriben a un acord per la Llei audiovisual. Les plataformes que operin a l'Estat, tinguin o no la seu empresarial a Espanya, hauran de finançar cada any produccions audiovisuals en català, basc i gallec. Cada any es destinaran un mínim de 15 milions d'euros a aquests produccions. L'obligació de les plataformes de reservar un 6% del seu català a produccions en llengües cooficials només serà finalment per a plataformes amb seu a l'estat, com Filmin o Movistar , i no per a les internacionals, com Netflix o HBOMax. L'acord arriba després de setmanes de negociacions i aplana el camí per a l'aprovació definitiva dels pressupostos estatals per al 2022.

18 de desembre: El Congrés del PSC proclama Salvador Illa com a primer secretari del partit, que agafa el relleu de Miquel Iceta. A finals del 2021, doncs, el partit formalitza una renovació que comença a inicis d'any, quan Illa deixa el Ministeri de Sanitat per encapçalar la candidatura socialista del 14-F, mentre que Iceta passa a formar part del govern espanyol, primer al Ministeri de Política Territorial i després com a titular de Cultura i Esports. Pedro Sánchez fa canvis a l'executiu aquest 2021. El més rellevant passa per la sortida de Pablo Iglesias del govern per ser el candidat de Podem a les eleccions a la Comunitat de Madrid.

20 de desembre: L'augment de contagis i hospitalitzacions, fruit de l'expansió de la variant òmicron, fa tornar Catalunya a restriccions dures. El Govern anuncia el retorn del toc de queda, les restriccions d'aforament a la restauració, la cultura o els gimnasos, el tancament de l'oci nocturn i la limitació de les reunions a 10 persones. El TSJC avala les mesures amb l'oposició de la fiscalia. El govern espanyol també torna a imposar l'obligatorietat de la mascareta a l'exterior.

23 de desembre: El preu de la llum bat rècords al llarg de tot l'any. El 22 de desembre, es dispara fins als 383,67 euros MWh. L'increment de l'electricitat i altres combustibles enfila la inflació, que toca sostre amb taxes anuals del 5,3%. L'encariment de les energies, sumat al coll d'ampolla provocat per l'aturada de la pandèmia, generen augments de costos en les matèries primeres i retards en els subministraments de tot tipus de productes i materials. L'incident de l'Ever Given al canal de Suez el 23 de març il·lustra i agreuja encara més la situació. El sector automobilístic es veu obligat a fer ERTO per manca de xips, s'aturen o encareixen obres, i cal esperar més temps de l'habitual per obtenir determinats productes o matèries.

23 de desembre: Pacte per la reforma laboral. El govern espanyol tanca un acord amb la patronal i els sindicats després de nou mesos i mig de negociacions. La CEOE, la UGT i CCOO donen el vistiplau al document pactat i es podran impulsar els canvis necessaris per tombar parts de la normativa aprovada pel PP el 2012. La reforma laboral proposada "generalitza" el contracte indefinit i limita els temporals a dos tipus: un d'estructural i un altre de formatiu. La previsió del govern espanyol és aprovar l'acord en el Consell de Ministres del 28 de desembre.

23 de desembre: El Parlament aprova els pressupostos de la Generalitat per al 2022 amb els vots d'ERC, JxCat i els comuns. Els comptes s'aproven però no per la majoria independentista que va investir Aragonès, ja que la CUP decideix presentar esmena a la totalitat. ERC troba en els comuns un soci alternatiu per aprovar els pressupostos, fet que provoca una crisi amb JxCat, que preferia mantenir la majoria independentista. Els pressupostos incorporen més de 2.100 MEUR dels fons europeus Next Generation. El pacte entre ERC i els comuns per als pressupostos de la Generalitat també té una derivada a l'Ajuntament de Barcelona. El grup d'ERC al consistori s'absté en la votació dels comptes del govern de Colau per al 2022, tot i no compartir les seves línies generals, pel suport dels comuns als pressupostos de la Generalitat.

ACN

Segons ha explicat el cap de l'àmbit de les vacunes de l'EMA, la protecció que més cau és la relacionada amb la infecció i la malaltia lleu, mentre que la que protegeix contra la malaltia greu es manté més en el

Pel que fa als fabricants, la iniciativa té el suport de General Motors, Volvo, Mercedes-Benz, Ford, Jaguar Land Rover i la xinesa BYD. En canvi, el grup Volkswagen, del qual forma part Seat, es desmarca d'aquest compromís.

"M'alegra veure com, en les darreres dues setmanes, 23 països han reforçat les mesures socials d'una manera responsable, però estic preocupat perquè set les han relaxat", ha dit Kluge.

En aquest sentit, el director per Europa de l'OMS ha demanat a les autoritats ser "responsables" abans de relaxar les restriccions i ha lamentat que en l'última setmana s'hagin doblat les hospitalitzacions a Europa.

Davant les xifres de contagis, Kluge ha instat les autoritats a fer que es faci ús de les mascaretes per "prevenir la transmissió" del virus i "salvar vides". "Si s'arriba al 95% en l'ús de la mascareta, podem salvar 188.000 vides del mig milió que podem perdre abans de febrer del 2022", ha dit Kluge, tot assenyalant que és una mesura "barata i efectiva".

La declaració conjunta tampoc menciona el 2050 com a termini per assolir la neutralitat climàtica que els científics reclamen per evitar una catàstrofe climàtica. "Accelerarem les nostres accions en mitigació, adaptació i finançament, reconeixent la rellevància clau d'aconseguir les emissions netes de gasos d'efecte hivernacle zero o la neutralitat de carboni cap a mitjans de segle", diu el text acordat.

La 26a Conferència Mundial pel Clima (COP26) ha començat aquest diumenge a Glasgow, on es trobaran governs i societat civil per acordar un full de ruta col·lectiu davant l'escalfament global que viu el planeta. "És l'última i millor esperança per mantenir-nos en 1,5 °C", ha assegurat Alok Sharma, el ministre britànic encarregat de presidir les negociacions de la COP26. Per la seva banda, la secretaria executiva de l'ONU per al Canvi Climàtic, Patricia Espinosa, ha defensat en la cerimònia d'obertura que l'èxit d'aquesta trobada és "absolutament possible". Ara bé, Espinosa creu que cal "més ambició" dels països del G-20 per reduir la contaminació, ja que aquests són responsables del 80% de les emissions.

"O optem per reduir les emissions ràpidament i a gran escala per mantenir l'objectiu de limitar l'escalfament global a 1,5 °C, o acceptem que la humanitat s'enfronta a un futur desolador en aquest planeta", ha avisat Espinosa.

Durant més de dues setmanes la comunitat internacional discutirà a la COP26 els principals reptes climàtic i s'espera que els governs de tot el món aclareixin els seus plans per reduir emissions. Tanmateix, les organitzacions ecologistes com la Xarxa d'Acció Climàtica són escèptiques sobre els avenços que es puguin fer. A més, critiquen la desigual participació que hi haurà, ja que les restriccions per la covid-19 i el difícil accés a les vacunes a la majoria del món han obstaculitzat la presència dels països pobres.

Organitzada pel Regne Unit juntament amb Itàlia, que ostenta la presidència del G-20 enguany, la COP26 se celebrarà a Glasgow entre el 31 d'octubre i el 12 de novembre. Inicialment s'havia de fer el novembre del 2020, però finalment es va ajornar per la pandèmia.

Què s'ha de decidir?

D'entrada, no s'esperen grans acords a la COP26, més aviat concreció sobre com els països planegen reduir la contaminació. En la COP24 del 2015 tots van acordar que actuarien per mantenir l'escalfament global "molt per sota" dels 2° i que intentarien limitar l'augment de temperatura a 1,5 °C per evitar una catàstrofe climàtica, tal com pronostiquen els científics. És l'anomenat Acord de París.

A part dels plans de cada estat per frenar l'escalfament global, a la COP26 també es parlarà de diners. Si bé els països rics com els europeus volen centrar les discussions a finançar la transició verda als països menys desenvolupats, aquests també reclamen ajudes en concepte de "reparació" pels danys causats. Occident és responsable de la majoria d'emissions en el passat, però és el tercer món el que, en general, pateix les pitjors conseqüències del canvi climàtic.

Els països desenvolupats es van comprometre a ajudar els més pobres als 100.000 milions de dòlars el 2020. Tanmateix, segons dades de l'OCDE el 2019 només s'havia arribat a 79.600 milions i no s'espera que els diners que falten arribin fins al 2023.

El president dels Estats Units, Joe Biden, va doblar la seva promesa de contribució: de 5.700 milions de dòlars a 11.400 milions de dòlars. Això sí, fins al 20204. També la presidenta de la Comissió Europea, Urusula Von der Leyen va prometre 4.000 milions d'euros més en els pròxims set anys, però a Brussel·les estan molestos perquè consideren que Washington no paga suficient.

Per últim, hi ha una sèrie de negociacions més tècniques sobre les normes per aplicar l'Acord de París. Això ja es va fer durant la COP25 de Madrid, però van quedar pendents algunes carpetes com el funcionament dels mercats mundials de carboni i el rendiment de comptes dels països.

Pel mal camí

Amb l'Acord de París, 195 països van acordar presentar una contribució determinada a nivell nacional (CND) amb el seu objectiu de reducció de les emissions. L'últim Informe de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC, per les seves sigles en anglès) indica que no s'estan complint els objectius i que les emissions contaminants augmentaran un 16% el 2030 en comparació amb el 2010. Així, ens acostem a un escalfament global perillós de 2,7 °C a finals de segle que portarà a "un món desestabilitzat i un patiment interminable, avisen des de l'UNFCCC.

Segons el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic, per limitar l'augment de les temperatures a 1,5 °C cal reduir les emissions de CO₂ un 45% el 2030 o un 25% per limitar l'escalfament a 2 °C.

ACN

"Demanem als líders de tots els països i als seus representants a la COP26 que evitin la imminent catàstrofe sanitària limitant l'escalfament global a 1,5 ° C i que la salut humana i l'equitat siguin el centre de totes les accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic", diuen a la carta.

Entre el 31 d'octubre i el 12 de novembre se celebrarà a Glasgow la Conferència Mundial del Clima, la COP26. Amb l'Acord de París del 2015, la comunitat internacional es va comprometre a mantenir l'escalfament global "molt per sota" dels 2° C i intentar limitar-lo a 1,5 ° C. En aquesta trobada, s'espera els països detallin els seus plans per reduir emissions pel 2030.

Una de les principals reivindicacions de l'OMS és la reducció dels nivells de contaminació a l'aire, que cada minut provoca 13 morts al món. També reclama "dietes més nutritives i vegetals" per reduir emissions i evitar fins a 5,1 milions de morts relacionades amb l'alimentació d'aquí al 2050.

El rècord històric continua sent el que es va registrar l'1 d'octubre passat, quan el preu de la llum al mercat majorista va arribar als 216,01 euros per MWh.

La UE busca solucions per frenar l'escalada del preu de l'electricitat

La preocupació per l'escalada del preu de l'electricitat arriba aquesta setmana a la Unió Europea. Els ministres europeus debaten aquesta qüestió en diverses trobades, en les quals no s'espera cap conclusió al respecte, sinó una primera discussió sobre un afer que Espanya ha insistit a portar a nivell europeu. Els ministres de Finances de l'eurozona són els primers que aborden el preu de la llum en la reunió d'aquest dilluns, a la qual assisteix la vicepresidenta del govern espanyol, Nadia Calviño. Posteriorment seran els ministres de Medi Ambient els que debatran dimecres l'augment del preu de l'electricitat. El mateix dia l'Eurocambra també debatrà la qüestió en el plenari amb intervencions previstes de la Comissió Europea i el Consell.

En tots els casos es tracta de discussions inicials a l'espera també d'una proposta de la Comissió Europea per abordar l'escalada de preus. Es preveia que l'executiu comunitari presentés aquesta setmana un paquet de recomanacions sobre la qüestió. Finalment, però, s'ha ajornat previsiblement a la setmana que ve.

Després dels debats inicials a nivell de ministres, els líders europeus abordaran l'increment del preu de l'energia en la cimera del 21 i 22 d'octubre a Brussel·les.

Enmig d'una gran expectació mediàtica, Puigdemont ha sortit a peu del recinte penitenciari i ha assegurat que "Espanya mai perd una oportunitat de fer el ridícul". Puigdemont també ha dit que la decisió del TGUE era "claríssima" sobre la suspensió de les euroordres. Puigdemont es podrà moure per Sardenya i la Unió Europea i té una vista judicial per l'euroordre a Sàsser el 4 d'octubre.

El jutge de Sàsser ha decretat la llibertat de l'expresident Carles Puigdemont i ha marcat per al 4 d'octubre la vista sobre l'euroordre. Així ho ha explicat des de Sàsser el cap de l'oficina de l'expresident, Josep Lluís Alay. Segons ha explicat, el lletrat ha decidit que Puigdemont sigui posat en llibertat de forma "immediata" sense cap mesura cautelars. "És lliure de moure's per Sardenya i de marxar", ha explicat. Alay no ha precisat si el 4 d'octubre declararà en persona o per videoconferència. "Podria marxar cap a Brussel·les ara mateix", ha dit.

Des del programa 'Tot es mou', el lletrat Josep Costa ha indicat que confia que no s'arribi a obrir un procés a Itàlia per extradir-lo a Espanya perquè "no hi ha base legal per fer-ho" i ha recordat que la decisió del jutge aquest divendres només fa referència a la situació personal de Puigdemont, és a dir, si el deixava o no en llibertat.

Per Costa, el que ha passat els dona la raó en tot el que va al·legar l'equip de la defensa davant del Tribunal de Luxemburg, quan van advertir que Espanya no aportava cap prova que les euroordres estiguessin suspeses i els advocats de Puigdemont sospitaven que hi havia risc que fos detingut.

El lletrat també ha explicat que el sistema d'euroordres permet activar o desactivar les ordres de detenció en funció de l'estat emissor i els estats que no són els emissors poden desactivar-la al seu territori. Això, segons Costa, explica que per exemple a Bèlgica l'euroordre estigui desactivada, igual que a França, on Puigdemont va estar recentment i on es troben els eurodiputats en les sessions plenàries a Estrasburg.

La consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, ha agraït aquest divendres en nom del Govern el suport de les autoritats de Sardenya i l'Alguer i ha confirmat que l'expresident Carles Puigdemont reprendrà la seva agenda a l'illa italiana ara que ja ha sortit de la presó. Segons Alsina, les autoritats els han ajudat molt i han estat al seu costat "des del primer moment". La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha destacat que en aquests moments Puigdemont "és un home lliure en una Europa lliure". Alsina i Borràs han fet aquestes declaracions després d'acompanyar Puigdemont en la sortida de la presó.

ACN

L'USB-C és un dels tipus de carregador més comuns, com per exemple el que utilitzen els smartphones. En canvi, Apple fa servir un model diferent.

El Parlament Europeu reclama des del 2014 que s'unifiquin els carregadors, però la CE havia optat per intentar incentivar les companyies a fer aquest pas sense obligar-les legalment. Des de l'Eurocambra celebren que en els darrers 10 anys s'ha aconseguit que hi hagi uns tres tipus de formats, una millora en comparació amb els més de 30 hi havia abans. Tanmateix, la cambra continua exigint un model únic i ara l'executiu europeu finalment ha posat sobre la taula una proposta legislativa al respecte. El Parlament Europeu i els governs de la UE l'hauran de negociar i validar els pròxims mesos per tal que pugui entrar en vigor en els pròxims anys.

La carretera LP-212 ha estat travessada per la lava al barri d'Alcalá i també s'han tallat preventivament les carreteres LP-214, LP-105 i LP-301. La Guàrdia Civil treballa a la zona amb més de 120 efectius de seguretat ciutadana, trànsit, servei marítim, grup caní i altres. La Unitat Militar d'Emergències (UME) es desplegarà a la zona durant les properes hores i també hi acudiran serveis d'emergències d'altres illes canàries. El govern canari ha suspès les classes escolars als tres municipis més afectats almenys per aquest dilluns.

L'erupció s'ha produït a la coneguda com a Montaña Rajada, al municipi de El Paso, després d'una setmana amb multitud de petits sismes –més de 1.450 registrats- de fins a 4 graus a l'escala de Richter.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha volgut traslladar a la població de l'illa canària de La Palma "tranquil·litat" davant l'erupció d'un volcà. Després d'aterrar i reunir-se amb el comitè director del Cabildo insultar, el president espanyol ha assegurat que porten una setmana preparant aquesta erupció, que s'està desenvolupament com s'havia "previst" i que hi ha "efectius suficients" per atendre tota la població afectada. A més, ha compromès el suport del seu executiu per rescabalar el més aviat possible les possibles pèrdues causades per la lava.

Per la seva banda, el president canari, Ángel Víctor Torres, s'ha mostrat alleujat pel fet que l'erupció hagi estat en una zona no poblada, a només uns 300 metres de distància d'allà on s'havia previst inicialment. Segons els càlculs dels científics, el volcà expulsarà uns 20 milions de metres cúbics de lava, i tot fa preveure que no hi haurà nous punts d'erupció, uns set o vuit actualment, i que com a màxim hi haurà algunes petites noves fissures. El president canari també ha volgut transmetre sensació de seguretat als veïns de l'illa tot recordant que l'aeroport segueix funcionant.

El president del Cabildo insular, Mariano Hernández Zapata, ha reiterat que l'illa és segura i que l'erupció no ha afectat vides humanes. La preocupació ara mateix és el recorregut que farà la lava fins a la costa, que probablement afectarà habitatges, vuit dels quals ja han estat afectats aquest mateix diumenge.

Segons l'ONU, en la dècada del 1970 gairebé tota la benzina produïda al món contenia plom. En la dels 80, la majoria de països d'ingressos alts l'havien prohibit, però a principis del segle XXI gairebé tots els d'ingressos baixos i mitjans, inclosos alguns de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), en seguien fent servir.

Malgrat la fita anunciada aquest dilluns, l'ONU recorda que el sector de transport és responsable de gairebé una quarta part de les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle relacionats amb l'energia, i preveu que aquesta proporció augmenti a un terç el 2050.

Vall d'Hebron ha participat en una investigació internacional que apunta nous defectes genètics i immunològics com a causa d'una covid-19 greu. L'estudi, liderat per la Universitat Rockefeller de Nova York i l'Hospital Necker-Enfants Malades de París, ha comptat amb la participació de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), amb resultats en dues publicacions a la revista 'Science Immunology'. En la línia d'estudis anteriors, les dues recerques indaguen en el paper del gen TLR7 i els autoanticossos contra els interferons -la cadena de proteïnes davant d'un virus, és a dir, la primera barrera-.

El primer dels estudis estableix que els pacients amb mutacions o deficiències en el gen TLR7 tenen més possibilitats de contraure un diagnòstic de covid-19 greu o crític, especialment en els homes menors de 60 anys. El TLR7 és un gen del sistema immunitari que contribueix a la producció dels interferons de tipus I (IFN-I), que són clau per bastir una resposta immunitària contra el coronavirus.

"Hem vist que aquests errors genètics apareixen sobretot en pacients més joves, de menys de 60 anys", indica el doctor Pere Soler-Palacín, cap de la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria de Vall d'Hebron i del Grup de Recerca d'Infecció en el Pacient Pediàtric Immunodeprimit del VHIR.

El TLR7 és un gen que es troba en el cromosoma X i per aquest motiu té un paper en homes i només ocasionalment en dones. Això podria ajudar a explicar el pitjor pronòstic de la covid-19 en els homes. Les dones tenen dos cromosomes X i, per tant, el risc de tenir complicacions per aquesta causa és menor.

Pel que fa als 1.202 estudiats durant la investigació, 20 dels pacients entre els 7 i els 71 anys van presentar deficiències en el TLR7. Aquestes persones no havien presentat diagnòstics o malalties greus prèvies. A més, cap dels pacients asimptomàtics o amb quadres lleus presentaven aquesta afectació.

Autoanticossos contra els interferons de tipus I i el risc de covid-19 greu

L'edat és el principal factor de risc per patir complicacions de la covid-19. Els estudis apunten que el risc d'hospitalització i mort per pneumònia es duplica cada cinc anys. Un dels articles que es presenten confirma que aquest increment en el risc s'explica, si més no en part, pel desenvolupament d'una resposta autoimmunitària contra els interferons de tipus I propis. Aquest estudi ha mirat de demostrar la capacitat neutralitzant d'aquests autoanticossos davant de concentracions similars a les circulants al cos humà, a diferència d'estudis anteriors.

"Aquests autoanticossos poden explicar l'increment del risc per covid-19 greu, especialment en el cas de la gent gran", explica el doctor Roger Colobran, cap del Grup de Recerca en Immunologia Diagnòstica del VHIR.

Aquests autoanticossos són una causa i no una conseqüència de la infecció per coronavirus. Es troben en la població general i incrementen amb l'edat. En menors de 70 anys, entre un 0,17 i un 1,1% tenen autoanticossos i, en majors de 70, es troben en entre l'1,4% i el 4,4%. Entre 80 i 85 anys s'observa un increment de fins a 4,2-7,1%.

"Amb l'edat, el sistema immunitari es va envellint: és el que es coneix com a immunosenescència. Això fa que sigui més probable que apareguin fenòmens d'autoimmunitat com aquest", diu el doctor Soler.

Per a aquesta anàlisi, els investigadors van estudiar mostres de sang de 3.595 pacients en estat crític per la covid-19, 623 greus, 1.639 amb infecció lleu o asimptomàtica i 34.159 persones sanes per estudiar si tenien aquest tipus d'autoanticossos.

Els autors del treball insisteixen en la importància de conèixer els factors que influeixen en la resposta davant el coronavirus i esperen que obri portes a teràpies dirigides en funció del perfil de cada pacient.

La iniciativa COVID Human Genetic Effort (COVIDHGE) és un consorci internacional liderat per la Universitat Rockefeller de Nova York i l'Hospital Necker-Enfants Malades de París que inclou centenars d'hospitals d'arreu del món. COVIDHGE treballa per identificar variants genètiques que influeixen en la resposta immunitària davant de la covid-19.

De Catalunya, també hi participen l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL); l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS); l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC); l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu; l'Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa); l'Institut d'Investigació Germans Trias i Pujol (IGTP); la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC); l'Hospital Universitari MútuaTerrassa; el Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG),

ACN

La vacunació d'aquests col·lectius només és obligatòria a quatre països: França, Itàlia i Grècia. Hi ha tres estats més que ho estan estudiant, però el document no detalla quins. Els 27 van assegurar en la trobada que estan fent campanyes de sensibilització i reunions amb els responsables sanitaris i de residències per "redreçar la insuficient vacunació" d'aquests grups, especialment perquè 12 països han registrat rebrots en hospitals i centres de gent gran.

Els experts de l'Aliança Europea per a la Vacunació i de la Coalició per a la Vacunació van aportar en la reunió un estudi sobre els recels a la vacuna contra la covid-19. Segons ells, aquest fenomen s'explica per la "cautela, complaença, comoditat". A part dels sanitaris, aquests experts remarquen que la vacunació també és "insuficient" entre els immigrants.

Estancament vacunació

El ritme de vacunació s'ha alentit a la Unió Europea malgrat la creixent propagació de la variant Delta de la covid-19. Les últimes dades del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC, per les seves sigles en anglès) mostren com el nombre de dosis setmanals administrades a la UE va arribar al seu màxim a principis de juny i des de llavors han anat caient gradualment. Ara se'n posen entorn d'un 20% menys que fa un mes.

El declivi ve marcat, sobretot, pel descens de les vacunacions a França, però també a Alemanya i Polònia. Ara bé, la setmana passada les autoritats franceses van registrar un repunt de dosis administrades coincidint amb la imposició de noves restriccions per als no vacunats. A Espanya el ritme de vacunació també s'ha alentit en les últimes setmanes i ara es posen prop d'un 20% menys que fa un mes.