El president de l'Associació de Micropobles de Catalunya i alcalde de Riner (Solsonès), Joan Solà, ha remarcat que les escoles rurals són "elements de cohesió comunitària" i cal dotar-les amb "eines per desenvolupar plenament la seva funció" si es vol garantir la igualtat d'oportunitats educatives. En aquest sentit, l'alcaldessa de Sant Martí Sesgueioles, ha afegit que "no necessiten privilegis" sinó "recursos per tenir estabilitat i les mateixes oportunitats que la resta".

La consellera d'Educació, Esther Niubó, ha destacat que les escoles rurals són espais "de gran valor pedagògic"; i ha admès que el Govern "ha de ser capaç de donar resposta a la necessitat d'una mirada pròpia en la planificació educativa".

La primera Convenció sobre Escola Rural i Micropobles l'ha impulsat l'Associació de Micropobles de Catalunya, el Secretariat d'Escola Rural de Catalunya i la Càtedra del Món Rural de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles i el suport del Departament de Presidències.

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha emès també un avís per acumulació de pluja, amb un grau màxim de perill de 2 sobre 6. Es podran superar els 60 litres per metre quadrat en 3 hores, sobretot durant la tarda i el vespre de dissabte a sectors de la meitat est.

Durant la matinada de diumenge encara pot ploure al litoral i el prelitoral, amb possibilitat de superar localment els 20 litres per metre quadrat en 30 minuts. A partir del matí, la previsió indica una disminució del perill.

Des de Protecció Civil es recorda que en cas de pluja intensa cal evitar els desplaçaments innecessaris i no acostar-se a rius, rieres, barrancs ni altres zones inundables. També subratlla que no s'han de travessar zones amb acumulació d'aigua ni a peu ni amb vehicle, i que cal evitar aparcar en rieres o punts soterrats inundables.

L'increment dels serveis dels Bombers ha estat especialment acusat al juliol, amb un 82% més d'incendis de vegetació que el mateix mes de l'any passat. Al juny l'augment va ser del 16% i a l'agost, del 6,35%, mentre que al setembre es va registrar un descens del 12%. Segons Interior, aquests mesos de juny i juliol han estat els més crítics pel nombre d'incendis atesos en el que portem de dècada.

La campanya s'ha desenvolupat durant l'estiu més càlid registrat mai a Catalunya, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Més del 80% del territori ha registrat anomalies de temperatura iguals o superiors als tres graus respecte del període 1991-2020, i en diversos sectors s'han superat els quatre graus. Les temperatures elevades, també durant les nits, han dificultat les tasques d'extinció perquè la vegetació no recuperava prou humitat i els incendis mantenien la intensitat durant les hores nocturnes.

Deu grans incendis en dotze dies

Un dels principals reptes de la campanya ha estat la simultaneïtat dels focs. Durant dotze dies de la primera quinzena de juliol, els Bombers van haver de treballar simultàniament en deu grans incendis, a més del de Gavà, que va obligar a confinar unes 6.000 persones. Aquesta situació va obligar a repartir els recursos disponibles i planificar atacs inicials contundents per evitar que diversos focs coincidissin i col·lapsessin el sistema de resposta.

L'incendi forestal de més extensió va ser el de la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà), declarat el 3 de juliol, amb 1.983 hectàrees afectades segons el balanç dels Agents Rurals. El segueixen els de Carme (Anoia), amb 454,76 hectàrees, i Guimerà (Urgell), amb 413,67.

Interior també destaca la virulència d'alguns incendis, que van generar pirocúmuls, grans núvols formats pel fum i la calor que poden provocar noves ignicions. Aquest fenomen es va observar als focs de la Bisbal d'Empordà, Sentmenat i Senet. A la Bisbal, el núvol va arribar a gairebé cinc quilòmetres d'altura.

Els Pirineus, més vulnerables

Una altra de les conclusions del balanç és la vulnerabilitat dels Pirineus davant els incendis forestals. Les anomalies tèrmiques superiors als quatre graus registrades en aquesta zona van coincidir amb tempestes seques que van provocar incendis de llamp en indrets d'alta muntanya de difícil accés.

El cas més destacat va ser el de Senet, a l'Alta Ribagorça, que va cremar prop de 109 hectàrees i va necessitar sis dies per ser estabilitzat. Els Bombers hi van haver d'accedir en helicòpter i treballar amb eines manuals, en un terreny amb pendents mitjans del 80% i risc de despreniments de roques i soques incandescents.

36 dies de perill extrem

Pel que fa a la prevenció, els Agents Rurals han registrat 15.806 actuacions durant la campanya, de les quals 6.677 corresponen a actuacions planificades, 5.206 a avisos i verificacions d'activitats de risc i 3.923 a tasques relacionades amb focs actius o extingits. Des de principis d'any i fins al 15 de setembre, el cos acumula 21.938 actuacions.

El nivell 4 del Pla Alfa va estar activat en algun punt de Catalunya durant 30 dies consecutius, del 4 de juliol al 2 d'agost, i es va tornar a activar entre el 5 i el 10 de setembre. En total, van ser 36 dies de perill extrem, davant dels set del 2025 i els cinc del 2024. També es van registrar 87 dies amb activació del nivell 3, corresponent al perill molt alt.

Durant els episodis més crítics es van reforçar els dispositius de vigilància terrestre i aèria i es van restringir els accessos a diversos espais naturals. Els espais amb més dies de tancament van ser Montmell-Marmellar i la Baronia de Rialb, amb 24 dies cadascun, seguits de la Ribera Salada, amb 22, i el Montsant, amb 21.

Pel que fa a les causes dels incendis forestals, els Agents Rurals atribueixen el 15,5% als llamps, amb 69 focs. Entre les causes vinculades a l'activitat humana destaquen els incendis intencionats (21,5%), les negligències (20,9%) i els accidents (19,3%). Dins de les negligències, els petards i la pirotècnia representen el 30% dels casos i les cigarretes, el 24%.

Malgrat que el nombre d'incendis forestals ha estat superior a la mitjana dels darrers anys, més del 80% han afectat superfícies inferiors a una hectàrea. Interior destaca la importància de la detecció precoç i la coordinació entre els diferents cossos operatius per reduir la propagació dels focs.

Després de l’anunci de "la hibernació" de Manel, el músic barceloní va iniciar una nova etapa amb 'Balla la masurca!', que va presentar en festivals, sales i teatres d'arreu de Catalunya i Espanya. Durant aquesta primera etapa en solitari el barceloní també ha col·laborat amb artistes com La Ludwig Band i Mushka, amb qui va publicar la cançó '1 CUMBIA AMB EL GUILLEM (1vs1)'.

Gisbert ha anunciat els tres primers concerts de presentació de l'àlbum a la Sala Paral·lel 62 de Barcelona (4 de març), a l’Auditori de Girona en el marc del festival Strenes (3 d’abril) i el Teatre Bartrina de Reus (9 d’abril).

Segons el CIS, el bloc de la dreta no aconseguiria el 50% de les paperetes i es quedaria amb el 39,4% dels vots (22,2% el PP, 17,1% Vox i 0,1% UPN), mentre que el PSOE, Sumar i Podem assolirien entre les tres formacions el 43,2% dels sufragis. El d’aquest dimecres és el primer baròmetre del CIS des de la convocatòria d’eleccions generals per al 29 de novembre. L’enquesta es va fer a partir de 4.000 entrevistes entre l’1 i el 6 d’octubre. Entre altres qüestions, recull l’impacte de les mobilitzacions arran del desnonament de Maricarmen (23 de setembre), les acampades pel dret a l’habitatge i la derrota parlamentària del govern espanyol en relació amb els decrets d’habitatge (2 d’octubre), així com els rumors previs a la convocatòria d’eleccions generals per al 29 de novembre per part del govern espanyol (5 d’octubre).

Sánchez, preferit com a president

Quan el CIS pregunta a qui preferirien els enquestats com a president del govern, el 25,8% respon que Pedro Sánchez, gairebé el triple que el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que rep un 9,6% de les respostes. El segueixen de prop el cap de files de Vox, Santiago Abascal (9,1%), i el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián (8,1%). A l’esquerra del PSOE, Yolanda Díaz (2,2%) duplica Irene Montero (1,0%) com a potencial presidenciable.

Tots els líders suspenen

Pel que fa a les notes que els ciutadans posen als líders polítics, de nou hi ha un suspens general. Pedro Sánchez és qui més s’acosta a l’aprovat, amb una nota mitjana de 4,42, mentre que Feijóo es queda en un 3,43 i Abascal, en un 2,89. En el cas de Yolanda Díaz, la nota queda lleugerament per sota de la del president espanyol, amb un 4,22.

L’habitatge, tema clau

L’enquesta del CIS situa de nou l’habitatge com el tema més important per als ciutadans espanyols. Si bé en l’enquesta de setembre el 19,5% dels enquestats assenyalaven aquest assumpte, a l’octubre el percentatge ascendeix més de deu punts, fins al 29,9%. Per contra, la preocupació pel govern i els partits polítics cau, i passa del 15,4% al 12,1% en un mes. La immigració, un tema que també centra els discursos polítics d’ençà de la crisi a la frontera de Ceuta, passa del 4,6% al 6,1%.

Suport als decrets d’habitatge

Segons el CIS, el bloc més nombrós de ciutadans (47,2%) valora “positivament” (33,6%) o “molt positivament” (13,6%) l’aprovació dels decrets d’habitatge per part del govern espanyol, mentre que un 42,3% ho valora “molt negativament” (24,5%) o “bastant negativament” (17,8%).

En general, el 64,9% està “a favor” de la prohibició dels desnonaments per a les llars vulnerables fins al 2030, i el 30% hi està “en contra”. Entre els qui s’hi pronuncien “a favor” hi ha un 32% dels votants del PP, un 20,3% dels de Vox i un 64,1% dels de Junts, les tres formacions que van fer caure els decrets al Congrés dels Diputats. Aquests percentatges baixen lleugerament pel que fa a la pròrroga de dos anys dels lloguers. El 23,2% dels votants del PP hi estan a favor, igual que el 22,6% dels de Vox i el 40,7% dels de Junts.

L'enquesta, de 2.000 entrevistes fetes entre l'1 de setembre i el 5 d'octubre, el dia de la convocatòria de les eleccions generals per part del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, fa avinent un petit retrocés en percentatge de vot estimat socialista a les eleccions generals a Catalunya, entre el 29 i el 31% dels sufragis, per sota del 34,5% actual. Alhora, Esquerra ascendiria fins al 17-20% del vot, per sobre del 13,2% actual. El PP es mantindria (12-14%), mentre que Vox faria un salt significatiu fins a l'11-13%. Junts presentaria estabilitat pel que fa a l'estimació de vot (10-12%) respecte a les últimes eleccions, malgrat retrocedir en nombre de diputats. Els comuns serien els qui perdrien més suport, del 14% obtingut el 23 de juliol del 2023 fins al 5-7%.

La mostra no preveu que Aliança es presenti al Congrés, com el partit ja ha anunciat, i el director del Centre d'Estudis d'Opinió, Joan Rodríguez Teruel, ha explicat que els qui donarien suport a Orriols a la cambra catalana majoritàriament anirien a Junts a la cambra baixa espanyola, però també a ERC, i també tant al PSC com al PP i Vox, i a l'abstenció.

PSC a la baixa, Junts atura la caiguda

Pel que fa a les eleccions catalanes, els socialistes guanyarien, però amb menys representació, ja que caurien fins als 33-35 escons, un retrocés també respecte a l'últim baròmetre (36-38). La segona posició seria per ERC, amb 24-26 diputats, millorant els 20 actuals, mentre que la tercera seria per a Aliança Catalana. El partit de Sílvia Orriols es dispararia dels dos actuals fins als 23-25, un nivell que ja donava l'últim baròmetre. Bona part d'aquest auge aniria en detriment de Junts (18-20) que, amb tot, atura l'hemorràgia que marcava l'última enquesta (16-18).

Joan Rodríguez Teruel ha dit durant la presentació de l'enquesta que el baròmetre mostra "una consolidació de tendències" i una estabilitat, però ha destacat la "petita recuperació" del partit de Carles Puigdemont a les eleccions al Parlament. L'ens ho justifica perquè han "aturat" les transferències cap a Aliança i fins i tot haurien reculat lleugerament.

Així, els resultats que estima el CEO posarien en perill el tripartit d'esquerres, ja que la suma del PSC, ERC i comuns, que ara arriba a la majoria absoluta de 68 escons, es quedaria curta (62-67). A més, una majoria independentista només seria possible si s'hi sumés Aliança Catalana. ERC, Junts i la CUP només arribarien als 46-51 escons, i amb el partit liderat per Orriols, aconseguirien entre 69 i 76 representants.

Un altre fet que es deriva de l'estimació del CEO és que l'extrema dreta (sumant AC i Vox) ocuparia una quarta part del Parlament, un fet inèdit que ja es va repetir en el primer baròmetre d'aquest any. Seria amb una forquilla d'entre 35 i 38 escons dels 135 que té la cambra catalana.

Rufián lidera les valoracions dels polítics

L'enquesta també proporciona una valoració dels principals polítics, i el líder d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián, és el més popular, amb una puntuació de 5,8 punts sobre 10 i una aprovació del 68%, molt per sobre que qualsevol altre dirigent. El segon més popular és el també republicà Oriol Junqueras (5,0 sobre 10), l'altre polític que aprovaria, per davant del president de la Generalitat, Salvador Illa (4,9) i el ministre de Cultura, Ernest Urtasun (4,7). Jéssica Albiach, dels comuns (4,4), Pilar Castillejo, de la CUP (4,1), i la líder d'Aliança, Sílvia Orriols (4) els segueixen. Míriam Nogueras, de Junts, també suspendria (4) però se situaria per davant del seu líder, Carles Puigdemont (3,7). Els caps de files del PPC, Alejandro Fernández (2,8), i de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga (2,2) tancarien el rànquing.

Pel que fa als polítics d'àmbit estatal, tots suspenen, però Pedro Sánchez (4,3) rep una nota superior a Alberto Núñez Feijóo (2,3) i Santiago Abascal (1,9).

Illa, preferència com a president de la Generalitat i Sánchez a Espanya

Segons el baròmetre, Salvador Illa tornaria a ser la principal preferència dels catalans com a president de la Generalitat, amb un 20% dels suports i dos punts més que en l'últim baròmetre, per davant d'Oriol Junqueras, que puja del 5% al 16%. Sílvia Orriols també ascendeix, del 8% al 13%, i continua per davant de Carles Puigdemont (11%) o Jéssica Albiach (3%).

Pel que fa a la preferència per a la presidència del govern espanyol, Pedro Sánchez lidera el rànquing (39%) amb un suport deu punts superior a l'última enquesta, i significativament per davant de Santiago Abascal, segon (8%), Ernest Urtasun (7%) i Alberto Núñez Feijóo (7%).

El grau d'aprovació del govern català, estable en màxims

D'altra banda, la valoració del Govern és del 4,9 sobre deu, una dècima més que en l'últim baròmetre, i amb estabilitat respecte a les últimes onades. Alhora, els qui aproven la tasca de l'executiu de Salvador Illa se situen en el 64%, una "estabilitat en màxims històrics", tal com ho ha descrit Rodríguez Teruel.

Pel que fa al govern espanyol, la nota mitjana és d'un 3,9 sobre 10, un retrocés respecte als últims baròmetres –la mínima, de fet, en tres anys– i amb un grau d'aprovació del 47% d'enquestats. Els qui desaproven l'obra de govern de Pedro Sánchez i els seus ministres se situen per davant (51%) per primera vegada en tres anys.

Segons ha remarcat el secretari general de CCOO, Unai Sordo, en els darrers cinc anys s’han donat fins a tres "pics d’inflació" d’un nivell inaudit en dècades. "Volem dir-ho molt clar. Les empreses estan acumulant més beneficis que mai i els han de repartir amb una pujada generalitzada dels salaris", ha asseverat Sordo. Segons ha concretat, l’increment salarial ha de ser d’entre un 4% i un 7%, en funció de la distribució de cada sector, mentre que els salaris més baixos han d’arribar al 7%. "És perfectament realista", ha apuntat.

Arribar als 1.300 euros en 14 pagues

Els sindicats majoritaris consideren que l’increment pactat amb el govern espanyol hauria de situar el salari mínim en 1.300 euros mensuals en 14 pagues. A més, Sordo ha exigit recuperar a la Diputació Permanent la reforma del registre horari i la prohibició de l’absorció dels plusos i la compensació dels complements salarials, dos punts que ja havien pactat amb el govern espanyol. "Si no, serà una cosa que el govern espanyol deixarà a deure d’aquesta legislatura", ha asseverat el dirigent de CCOO.

D’altra banda, Sordo ha apuntat que les pensions s’haurien de revaloritzar en funció de la inflació mitjana del 2026. "Fem una pregunta al conjunt de l’arc parlamentari. Què en pensen? Què en pensa Vox quan diu que s’ha de reduir dràsticament el sistema públic de pensions? O Feijóo quan diu que s’han de fer sacrificis?", ha reblat.

Inflació, 60% del salari mig i impacte en llars pobres

El govern espanyol va activar la setmana passada el procediment per actualitzar l’SMI amb una reunió amb experts en què Díaz va reiterar que l’objectiu és que la pujada de l’SMI respongui a la inflació, que va fregar el 5% al setembre, i que el salari mínim arribi al 60% del salari mitjà. A això, el govern espanyol ha afegit enguany una nova exigència amb què espera donar més marge als experts per proposar una pujada més ajustada als preus: tenir en compte l’impacte de la inflació i de l’SMI en les llars amb menys renda. Tot plegat, en una mesura que no necessita l’aval del Congrés i que es pot aprovar abans de la celebració de les eleccions.

CCOO i UGT han defensat aquest dimarts els motius que els han portat a impulsar una vaga general el pròxim 11 de novembre de la mà dels sindicats d'habitatge, amb una triple reclamació: "salaris, habitatge i preus". "Hem decidit convergir en una jornada de mobilització que, perquè tingui una dimensió laboral, requereix alguna mena d'aturada laboral", ha dit en una roda de premsa a Madrid el secretari general de CCOO, Unai Sordo, tot apuntant que cal fer una lectura "moderna" de com es mobilitzen els treballadors al segle XXI. Sordo ha admès que la convocatòria és "heterodoxa", ja que no apareix com una "reacció" contra unes reformes "lesives" impulsades pel govern en àmbits com les pensions o els drets laborals.

"L'objectiu és, precisament, situar el debat en relació amb l'habitatge i les conseqüències que té sobre els salaris, així com la impossibilitat que tenen actualment molts treballadors i treballadores del nostre país d'accedir a un habitatge de lloguer o de propietat amb salaris mitjans", ha argumentat el secretari general d'UGT, Pepe Álvarez, durant la presentació de les protestes.

A parer seu, la mobilització per l'habitatge està "més que justificada" i no s'entén per què ha molestat alguns sectors de la dreta o de l'empresariat. "És una gran oportunitat per saber quines propostes en matèria d'habitatge tenen actualment els diferents grups polítics per als ciutadans i ciutadanes, més enllà del que ja coneixem pel que han fet i pel que han dit", ha remarcat Álvarez. En aquest sentit, ha avisat que la lupa de l'aturada es posa sobre el govern espanyol, a qui demanen més lleis i inversió en habitatge públic assequible, però també sobre els ajuntaments i les comunitats autònomes, responsables d'aplicar els topalls als lloguers, per exemple.

Conflictivitat laboral a l'alça

"La conflictivitat laboral ha anat creixent de manera exponencial durant el 2026", ha indicat Álvarez, tot dient que van començar a plantejar-se la necessitat d'una vaga general abans que Pedro Sánchez convoqués les eleccions del 29 de novembre. "La nostra vaga està pensada i dissenyada abans que el president del govern digués que dissolia les Corts i té per objectiu situar el debat en relació amb l'habitatge i els salaris", ha apuntat.

Per la seva banda, Sordo ha detallat que els sindicats laborals i els sindicats d'habitatge fa mesos que mantenen una "relació permanent" i que no veuen aquestes organitzacions com una "competència" a la seva tasca. "No és una qüestió de sentir-te condicionat o pensar que ens han arrossegat. No, és una qüestió de llegir l'Espanya del 2026, que no és la del 1988", ha apuntat. En aquest sentit, ha destacat que l'objectiu de la convocatòria, que formalitzaran pròximament, és donar cobertura d'aturada general a una mobilització de "caràcter social".

(Aquesta notícia actualitza l'anterior sobre el mateix tema afegint l'amenaça de convocatòria de vaga educativa estatal si no hi ha negociació efectiva ni avenços amb el nou govern)

Les dues organitzacions han assegurat que també impulsarà la mobilització si s'apliquen polítiques regressives que retallin drets o debilitin l'educació pública.

Les dues organitzacions han reclamat la recuperació del poder adquisitiu perdut des del 2012 i la vinculació dels salaris a l'IPC, la recuperació íntegra de les pagues extraordinàries, la jubilació voluntària a partir dels 60 anys per a tot el professorat i una solució efectiva per al personal interí "en abús de temporalitat".

En aquest sentit, han explicat que aquestes demandes no es poden resoldre únicament a les taules de negociació autonòmiques, sinó que requereixen canvis en les normes i els pressupostos estatals.

Altres reclamacions són una reducció progressiva de les ràtios i de les hores lectives, amb un màxim estable de 22 hores per als mestres i de 17 a l'ESO i altres cossos docents; així com la renovació i adequació de la xarxa de centres públics. També demanen més recursos per a la inclusió i l'atenció a la diversitat, suport administratiu suficient, menys burocràcia, dret a la desconnexió digital i el reforç i consolidació de les plantilles educatives. El coordinador d'Acció Sindical d'USTEC, Andreu Mumbrú, ha afirmat que reduir les ràtios i reforçar les plantilles són dues qüestions "fonamentals" per millorar el dia a dia dels centres.

Ronda de reunions amb els partits que es presenten a les eleccions

Els sindicats impulsaran una ronda de reunions amb les forces polítiques que es presenten a les eleccions generals per exigir compromisos concrets amb aquest programa reivindicatiu. Demanaran respostes per escrit, amb mesures, finançament i terminis, i han assegurat que en faran públic el contingut.

"Si no hi ha negociació efectiva ni avenços, USTEC i la Confederació STEs convocaran una vaga educativa estatal", han assegurat.

Crida al personal educatiu per secundar l'11-N

Pel que fa a la vaga general de l'11-N, USTEC ha fet una crida al personal educatiu a secundar la vaga i a participar en les mobilitzacions en els blocs educatius propis. Aquesta aturada reivindica el dret a l'habitatge i la defensa dels drets fonamentals, entre els quals hi ha l'educació. "Un infant que viu pendent d'un desnonament, que ha de canviar de centre perquè la família no pot pagar el lloguer o que no disposa d'un espai per descansar i estudiar no té garantides les condicions necessàries per aprendre", ha destacat USTEC. El sindicat ha afegit que la crisi de l'habitatge també afecta el personal educatiu, encareix el cost de la vida i absorbeix les millores salarials.

Des de la convocatòria electoral, la direcció d’ERC i Rufián han mantingut converses perquè el seu líder al Congrés tornés a encapçalar la llista de cara al 29-N. Al llarg de la setmana, la direcció insistia que Rufián era “el millor candidat” per encapçalar la llista dels republicans a la cambra baixa, mentre que el portaveu al Congrés va manifestar a les xarxes que volia “representar” ERC, però que ho estava intentant fer amb unes condicions “mínimes” per poder fer front “amb prou garanties i determinació al que ve”, i acompanyat “d’altres forces d’esquerres i antifeixistes perquè això , sols, no es guanya”.

En aquesta línia, fonts pròximes a Rufián expliquen que s’està treballant un acord amb Podem, que es preveu imminent, amb l’objectiu “maximitzar” els resultats davant la possibilitat que PP i Vox sumin majoria absoluta, i que asseguren que està “obert a tothom”. Està previst que aquest acord inclogui que Podem no es presenti a Catalunya, que la formació d’Irene Montero demani el vot per ERC, i que Rufián faci campanya fora de Catalunya.

Pel que fa a la candidatura d’ERC, aquest diumenge a les sis de la tarda s’acaba el termini perquè els candidats presentin els avals per optar a les llistes

ERC preveu per al 20 d’octubre la celebració dels diferents òrgans interns del partit que aprovaran les candidatures tant al Senat com al Congrés dels Diputats. Aquest mateix diumenge, a les sis de la tarda, s’acabarà el termini perquè els candidats presentin els seus avals per acabar de configurar les llistes.

 L'Executiva Nacional d'ERC ha elegit aquest diumenge a la tarda les dues caps de llista de Tarragona i Lleida per a les eleccions generals del 29-N. Seran Norma Pujol a Tarragona i Inès Granollers a Lleida. La cap de llista de Girona sortirà d'unes primàries entre Teresa Jordà i Etna Estrems. A més, l'Executiva ha proclamat cap de llista per Barcelona a Gabriel Rufián per al Congrés, amb més d'un terç dels avals vàlids dels membres de l'òrgan, i a Francesc-Marc Álvaro pel Senat. La resta de candidats sortiran dels congressos territorials que se celebraran aquesta pròxima setmana.

L'àlbum 'Per si s'acaba el món' és un retorn al pop de cantautora i al folk contemporani, amb guitarres acústiques, arranjaments delicats i la veu al centre. Les cançons parlen de pèrdua, enyor, amor fora de temps i impotència, però també del que queda després. "Al final el més important és l'amor, és la gent que es queda, són els records", resumeix Roy.

El títol neix de la idea que el món es pot acabar en qualsevol moment. "No de manera literal, o potser sí", diu l'artista. Segons ella, el món "se'ns acaba quan perdem algú que estimem, quan hi ha un canvi en la nostra vida molt important, quan no ens reconeixem en el que estem fent".

Sara Roy defineix el resultat com un disc de maduresa. "Jo no estic feta per això, jo estic feta per una altra cosa", diu sobre el ritme de la indústria, que sempre ha viscut com una cosa "molt forçada". L'aturada li ha permès crear "des d'un punt de calma" i des de la seva "veritat absoluta".

La nostàlgia hi és present de principi a final. "Sempre he creat des de la nostàlgia", reconeix Roy. Aquesta vegada, però, volia fugir de les "balades tristíssimes" i escriure des d'un lloc "molt més lluminós". Segons ella, totes les cançons desprenen "una llum i una felicitat molt positiva".

"No pot sonar més nosaltres"

Roy recorda el seu anterior disc, 'ALTER EGO', com "una feina molt divertida", però "no deixa de ser el meu alter ego". En aquest nou treball hi ha tingut un paper clau Jordi Pinyot, productor i "mà dreta" del projecte des dels inicis. "Hem fet créixer les cançons d'aquest disc de principi a final, junts. No pot sonar més nosaltres", afirma.

La cantautora viu les col·laboracions del disc com "un somni". A 'L'error més bonic' l'acompanyen Judit Neddermann, de qui va aprendre les cançons quan començava a tocar, i Pau Figueres, que hi posa les guitarres. D'Ivette Nadal, convidada a 'Entre tanta merda', recorda que anava als seus concerts quan era petita.

Por al "món que ve"

'Entre tanta merda' és la peça més política del disc. Roy explica que parla de com, malgrat tot, "sempre busquem aquell bri d'esperança, aquell bri de llum". Quan se li pregunta si li fa por el futur, no s'ho pensa: "Em fa por que comenci a liderar la dreta". Ho diu la mateixa setmana que Pedro Sánchez ha anunciat l'avançament de les eleccions generals. També alerta que hi ha "drets bàsics" pels quals cal lluitar.

La cantautora creu que la lluita col·lectiva "s'ha difuminat" i fa autocrítica. "Ens estem queixant molt, però tots estem prenent una cervesa en una terrassa tranquil·lament", diu Roy, convençuda que els petits gestos de cadascú "poden fer grans canvis". També li preocupa que els temps foscos acabin afectant la cultura i la llibertat d'expressió.

Un ecosistema "increïble", però sense paritat

Sobre l'escena catalana, Roy celebra el "boom" de nous estils i de projectes femenins, també en la música urbana. Ara bé, insisteix que en paritat "falta molta feina". "Falten moltes dones als escenaris, als festivals grans", sosté. Del circuit de cicles i festivals petits, en canvi, només en té elogis: "A Catalunya tenim un ecosistema increïble".

Roy va començar als 12 anys al grup Macedònia i en solitari ha publicat '(A)MAR' (2021) i 'ALTER EGO' (2024). Presentarà el nou disc el 16 d'octubre a València, el 23 al Festival Empremtes de Barcelona i el 13 de novembre a El Foment de Girona. També té prevista una data a Madrid, la primera vegada que hi presentarà un treball.

La preocupació per la situació de l'habitatge és generalitzada. El 86,9% afirma que li preocupa molt o bastant, davant de l'11,7% que assegura que li preocupa poc o gens. A més, mentre que el 41,5% considera que la situació actual l'està perjudicant, només el 4,4% creu que se n'està beneficiant.

Pel que fa a les mesures per intervenir en el mercat, el 70,5% dels enquestats està a favor de congelar els preus del lloguer durant dos anys, el 75,7% defensa limitar els pisos turístics i el 72% aposta per apujar els impostos als grans tenidors de deu habitatges o més.

A més, el 83,2% dona suport a recuperar habitatges públics venuts a empreses i el 84,3% considera necessari posar al mercat el sòl urbanitzable. La mesura que genera més consens és la rebaixa d'impostos en la compra del primer habitatge, amb un 95,4% de suport.

En canvi, l'expropiació dels habitatges buits genera més rebuig que adhesions: el 54,3% s'hi oposa i el 40% hi està a favor. D'altra banda, el 85,7% defensa donar més garanties als propietaris davant de possibles impagaments.

La majoria prefereix la propietat

El 93,5% dels enquestats assegura que prefereix viure en un habitatge de propietat, davant del 5,4% que opta pel lloguer. Segons el CIS, el 55% és propietari de l'habitatge on viu, el 24,1% és llogater i prop del 20% resideix en un habitatge cedit o sense pagar per viure-hi.

Entre els propietaris, un 54% té l'habitatge completament pagat. Pel que fa als llogaters, el 32,7% considera que paga un preu superior al de mercat, el 39% creu que paga un preu de mercat i el 23,6% afirma que paga un preu inferior.

Però poques perspectives de compra

L'enquesta també posa de manifest les dificultats per accedir a un habitatge de propietat. El 80,6% dels ciutadans no té previst comprar-ne cap en els pròxims dos anys, davant del 18,4% que sí que s'ho planteja.

Entre els que prefereixen viure en un habitatge de propietat però no tenen previst comprar-ne cap, el 80,7% assenyala que no disposa de prou diners per pagar l'entrada, el 71,3% assegura que no té ingressos suficients per afrontar les quotes i el 63,5% afirma que no compleix els requisits per obtenir una hipoteca.

Entre els que sí que tenen intenció de comprar, el 63,5% preveu fer-ho amb una altra persona, l'11,3% comptarà amb ajuda econòmica de familiars i el 5,4% rebrà algun tipus d'ajuda pública.

I dificultats per a l'emancipació

Entre les persones que comparteixen pis o viuen amb familiars, el 60,5% no té intenció de traslladar-se a un habitatge independent en els pròxims dotze mesos, mentre que el 37,3% sí que preveu fer-ho.

Entre els que no tenen previst independitzar-se, el 85,6% argumenta que els preus de compra són massa elevats per als seus ingressos, el 84,9% assenyala que els lloguers són massa cars i el 77% afirma que no disposa de diners per pagar l'entrada o la fiança.

D'altra banda, el 31,8% dels enquestats té perspectives d'heretar totalment o parcialment algun habitatge, mentre que el 67,1% no preveu rebre'n cap.

La presidenta del Banc dels Aliments de Girona i coordinadora dels bancs catalans, Carme Casacoberta, ha definit les "noves pobreses" com "un problema de país" que afecta cada cop més persones que "treballen i, tot i treballar, no arriben a final de mes". Segons ha dit, moltes han de fer equilibris per pagar l'habitatge, els subministraments o l'alimentació. L'any passat, ha detallat, els quatre bancs van distribuir 20.800 tones d'aliments a través de 579 entitats socials i van arribar a 184.668 persones.

Les dades de context apunten en la mateixa direcció. Segons l'enquesta de condicions de vida de l'Idescat, el risc de pobresa a Catalunya ha passat del 17,4% al 18,9% en un any, i gairebé una de cada cinc persones viu per sota del llindar de pobresa. Les entitats citen també l'informe FOESSA, segons el qual el 55% de les persones en situació d'exclusió social (unes 750.000) viuen en llars on qui les sustenta treballa.

"La inflació és un impost extra a la pobresa"

El president de la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona, Lluís Fatjó, ha resumit la situació dient que "la inflació en aquests moments és un impost extra a la pobresa". Ha recordat que productes bàsics s'han encarit amb força els últims anys (l'oli d'oliva un 70%, la llet un 44% i els cereals un 34%) i ha xifrat en 475 euros mensuals la despesa mitjana d'una família en alimentació.

Al seu parer, la suma de l'alimentació i l'habitatge fa que la població gasti de mitjana la meitat dels seus ingressos en aquestes dues partides, un percentatge que en el 20% més pobre supera el 60%. Fatjó ha advertit que, un cop pagats l'habitatge i l'alimentació, aquest grup "no arriba als 500 euros per passar el mes".

Testimonis sobre el terreny

La directora del Banc dels Aliments de Lleida, Teresa Ferrer, ha presentat el projecte El Palet, un centre que funciona com una botiga de barri on cada any passen unes 5.300 persones i on poden triar la cistella i rebre acompanyament nutricional, social i laboral. Ha assegurat que els voluntaris detecten "nous perfils" que arriben al servei "amb vergonya" i "angoixa", sobretot famílies amb fills o persones que han patit "un sotrac vital".

El president del Banc dels Aliments de Tarragona, Josep Maria Solanes, ha subratllat que la pobresa alimentària també afecta la salut i pot derivar en malalties cardiovasculars o problemes de salut mental. "Una bona alimentació permet sobreviure amb dignitat, però també amb salut", ha dit. Per la seva banda, Paul Valdemar, de l'entitat Bona Voluntat en Acció, ha relatat que moltes persones que atenen treballen però necessiten "dues o tres feines" per deixar de dependre de l'ajuda.

Una de les grans mobilitzacions del país

Els Bancs dels Aliments han recordat que el Gran Recapte és la campanya de mobilització ciutadana més gran de Catalunya després de La Marató de 3Cat, amb prop de 300.000 persones implicades. L'any passat va recaptar 5,2 milions d'euros entre aliments i donacions econòmiques. Enguany, la crida se centra en el voluntariat amb el lema 'Tan gran que només hi faltes tu'.

Els més de 63.000 infants que aquest any 2026 facin, o hagin fet, 6 anys rebran a casa una targeta que els convidarà a anar a la llibreria més propera. Allà podran bescanviar-la pel llibre infantil que més els agradi, sempre amb l’assessorament del llibreter/a i d’acord amb els seus gusts personals. En cas que l’import del llibre triat sigui superior al valor de la targeta (14 euros), la persona que acompanyi l’infant haurà d’abonar la diferència de preu.

L’any 2025, la campanya va arribar a 66.224 infants de 6 anys de tot Catalunya, dels quals 34.920 –un 52,73%— van bescanviar la seva targeta per un llibre infantil.

Des que es va endegar la campanya per primera vegada, l’any 2016, el percentatge d’infants participants ha augmentat des del 38,3% fins a prop d’un 60% en les darreres edicions.

L’any 2025 el nombre de llibreries participants en la campanya va ser similar a la del 2024 –de 535 el 2024 a 533 el 2025-, amb una extensió com més va més gran arreu de Catalunya. Pel que fa a la tipologia de llibreries amb índex més alt de bescanvis de la targeta, les llibreries independents van acumular més vendes (57,63%) que les cadenes (42,37%).

En conjunt el 2025, es van vendre un total de 6.632 títols de 395 editorials. A més, la principal llengua triada pels infants va ser el català, amb unes vendes que van representar un 75,1% dels llibres adquirits. La xifra se situa lleugerament per damunt del percentatge de llibres venuts en català l’any 2024, que va ser del 73%.

Fas 6 anys. Tria un llibre és una campanya del Gremi de Llibreters de Catalunya que compta amb el suport del Departament de Cultura a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC).

La convocatòria d’aturada de 24 hores es farà, finalment, abans que comenci la campanya electoral de les eleccions generals del 29-N, que arrenca el 13 de novembre. Es tracta de la primera vaga general de 24 hores a Espanya convocada pels sindicats majoritaris des del 2012. D’aquesta manera, els sindicats convocants tindran gairebé un mes per preparar la mobilització, que volen que sigui massiva.

“És una vaga contra la patronal immobiliària, contra els rendistes, els fons d'inversió, que porten anys saquejant-nos el sou. És una vaga, evidentment, contra els polítics que viuen agenollats davant de la patronal immobiliària”, ha dit Arcarazo, que ha cridat a la mobilització durant els 35 dies que queden per “aturar-ho” tot el pròxim 11-N. "La guanyarem per a tu, Maricarmen", ha conclòs.

La secretària general de CCOO de Catalunya, Belén López, ha celebrat que malgrat “les diferències” s’hagi pogut convocar una vaga “transversal”: “Volem una societat i volem una política que garanteixi una vida digna per a la majoria social treballadora”. A més, ha coincidit a assenyalar que és una vaga “contra la patronal” per lluitar per una millora dels salaris, i ha assegurat que els sindicats s’encarregaran de “buidar els centres de treball” durant l’aturada de 24 hores.

“La vaga va per a ella”, ha dit el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, en referència a la Maricarmen. Així mateix, ha assegurat que no es tracta d’una aturada “improvisada”, sinó que els sindicats hi porten molt de temps treballant. El dirigent sindical ha reivindicat que és una vaga “per poder viure amb dignitat” i ha demanat “solidaritat intergeneracional” perquè sigui un èxit.

Unitat sindical

Per la seva banda, el portaveu de CGT Catalunya, Iru Moner, ha celebrat que “per primer cop tot el sindicalisme s’ha unit” per una mateixa causa, i ha augurat una “vaga històrica”. En la mateixa línia, el portaveu de la Intersindical, David Caño, ha volgut enviar un missatge de “satisfacció” davant de la convocatòria de vaga, i ha assegurat que activaran tots els treballadors de l’administració perquè se sumin a l’aturada de 24 hores.

“Les pujades salarials i les baixades de lloguer han d’anar de la mà”, ha defensat el portaveu del sindicat CO.BAS, Josep Bel, que ha recordat que gràcies a les vagues generals s’han aconseguit grans avenços.

Una portaveu de la PAH, Delia Antonia Ccirare, ha criticat que el govern espanyol no ha fet “res” per solucionar la crisi de l’habitatge i ha celebrat que per fi “el clamor dels carrers” s’ha sentit. Finalment, la portaveu de la Coshac, Marta Espriu, ha titllat “d’essencial” aquest 11 de novembre i ha apostat per organitzar-se en els comitès de vaga dels barris i les feines.

El Sindicat de Llogateres ha lamentat que l'acord "històric" que va aconseguir Maricarmen ha resultat una solució que ha arribat "massa tard". La plataforma ha considerat que la situació de la dona era "absolutament evitable després d'un procés torturant" i ha subratllat que els esdeveniments desencadenats arran de la "injustícia" del desnonament suposen "un abans i un després" en la història d'Espanya.

"El debat de l'habitatge està al centre, però el cost per arribar-hi ha estat massa alt", afirma el moviment, que subratlla que "l'exemple de lluita" de la dona perdurarà. "Complirem el que ella sempre ens demanava: lluiteu, seguiu lluitant pel que és vostre".

La proposició de llei també subratlla que la qualificació d'habitatge de protecció pública té una vigència indefinida. En el cas dels pisos de lloguer, el preu no pot superar l'índex de referència.

De fet, també estipula que, un cop esgotada la vigència de les mesures recollides a la norma, les obres construïdes a la seva empara "no restaran en la situació de fora d'ordenació ni ús disconforme", com també mantindran la protecció.

Els decrets estatals centren el debat

Els decrets estatals d'habitatge, que el Consell de Ministres va aprovar de nou dimarts passat, han centrat el debat parlamentari d'aquesta proposició de llei. La diputada del PSC-Units Eva Candela, encarregada de defensar la iniciativa, ha acusat Junts, el PP i Vox d'haver "deixat a l'estacada milers de famílies catalanes" amb el seu 'no' a convalidar al Congrés els dos decrets, situació que va precipitar la convocatòria electoral a l'Estat.

La diputada de Junts Ariadna Urroz ha desgranat la recepta del partit davant la crisi residencial, que passa pels incentius fiscals o el respecte a l'autonomia municipal, i ha acusat les diferents administracions d'haver fet "regulació rere regulació" sense abordar el problema estructural". "Estem davant un govern espanyol esgotat", ha advertit, i que té "presses" per convocar les eleccions generals.

La parlamentària del PPC Àngels Esteller ha etzibat a la bancada socialista que els populars no volen ser "còmplices" del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a qui ha acusat de "destruir" el mercat residencial i "enfonsar" l'oferta. "I ara, per rentar-se la cara, presenta dos reials decrets, amb una hipocresia absoluta", ha dit, i ha assegurat que el PP, quan "arribi" a la Moncloa, "resoldrà" els problemes en l'accés a l'habitatge.

Des de Vox, Mónica Lora ha rebutjat els dos decrets del govern espanyol i ha avisat: "D'aprovar-se, no es construiran habitatges". Per això, ha demanat frenar les "polítiques erràtiques" tant de la Moncloa com del Govern que "expulsen els més vulnerables".

En canvi, la diputada de la CUP Laure Vega ha advertit que "50 famílies" del bloc de Llenguadoc, al barri de Sant Andreu de Barcelona, "estan a punt de ser desnonades" perquè va decaure el decret estatal que frenava els desnonaments.

Només en algunes zones com el Camp de Tarragona, l’oliva s’hauria refet amb les precipitacions de les últimes setmanes. En qualsevol cas, no es pot esperar una gran collita sinó més aviat justa, un 20% inferior a una campanya mitjana, ha dit Galceran.

D’altra banda, les comarques del Baix Ebre i el Montsià, que són la principal zona productora d’oli d’oliva de Catalunya, s’han vist afectades recentment pels aiguats. Malgrat que els temporals no provocarien una gran pèrdua de producció d’olives, tampoc arriben a temps per millorar-la. A hores d’ara, preocupen els danys greus que les tempestes han provocat en infraestructures, finques i camins, dificultant la recol·lecció. Després d’una bona campanya l’any passat, s’espera una caiguda de la producció al voltant del 60% a les terres de l’Ebre.

Les 25.500 tones d’oli d’oliva en el conjunt de Catalunya es distribuirien en 9.500 tones a la demarcació de Lleida, front les 12.000 de la campanya passada; 15.000 tones a Tarragona, molt per sota de les 25.300 de l’any passat, i 1.000 tones entre Barcelona i Girona en lloc de les 1.700 de la darrera collita.

Previsions de mercat

L’estimació recent del Ministeri d’Agricultura per a la campanya 2026/2027 situa la producció espanyola en 1,6 milions de tones. De confirmar-se, aquesta xifra representaria un increment notable de les disponibilitats d’oli amb relació a la campanya que acabem de tancar.

La FCAC alerta que una oferta més elevada d’oli d’oliva junt amb una situació de costos de producció disparats en fertilitzants, fitosanitaris, maquinària, carburants, i mà d’obra farien perillar la rendibilitat dels productors i les cooperatives.

La llei, amb la intenció de "reforçar l'entramat institucional de Catalunya en l'àmbit econòmic", regula la creació, funcionament i organització de les cambres, que s'han de formar per vocals elegits per sufragi com a mínim en dos terços. També permet que hi hagi vocals representants de les empreses que facin més aportacions voluntàries.

Sobre el finançament d'aquests organismes, també del Consell General de les Cambres, la part pública vindrà dels pressupostos de la Generalitat i de "la delegació o l'assignació de funcions, convenis o altres instruments similars". La part privada sortirà de l'"excedent que puguin generar" amb activitats, la prestació de serveis o la gestió del patrimoni.

La llei s'ajusta a la Constitució i a l'Estatut

Els Comuns i la CUP van dur el redactat de la llei de cambres oficials al CGE, que va dictaminar que s'ajusta a la Constitució i a l'Estatut. Aquestes bancades parlamentàries qüestionaven les anomenades 'cadires de plata', és a dir, que una part dels membres dels plens de les cambres pugui tenir una vocalia no a través del vot del teixit empresarial, sinó "en funció de les aportacions econòmiques voluntàries que faci a la institució". En el seu dictamen, el CGE nega cap irregularitat en la norma i considera que la nova composició del plenari cameral "ha valorat de manera objectiva i raonable la diversitat existent dins el teixit empresarial".

Els Comuns i la CUP mantenen el seu 'no'

Els Comuns, en veu del diputat Lluís Mijoler, han mantingut el seu 'no' a la norma perquè, a parer seu, "vincula" les aportacions econòmiques amb el "poder institucional". Així, Mijoler ha recordat la "rellevància" de les cambres pel teixit empresarial català i el seu caràcter de corporacions de dret públic, per la qual cosa els ha exigit "garanties democràtiques sòlides". "Volem cambres útils, democràtiques i representatives", ha clos el diputat.

En la mateixa línia, la parlamentària de la CUP Laure Vega ha explicat que el "desacord de fons" dels anticapitalistes amb la proposició de llei és que "se socialitza el finançament", però "es privatitza el poder", en referència a les mencionades "cadires de plata". Aquesta qüestió, "que els seients puguin tenir a veure amb els diners que es tenen", està vinculada al "contingut" de la norma i és "inacceptable".

Junts avisa d'una "clàusula perillosa"

Des de Junts, el diputat Joan Canadell, que va presidir la Cambra de Comerç de Barcelona entre 2019 i 2021, ha alertat d'una "clàusula perillosa" present a la llei, que estipula que l'aportació econòmica pública "està vinculada a les disponibilitats pressupostàries". "Hauríem preferit un mecanisme més estable i blindat, semblant al que tenen altres agents econòmics", ha subratllat.

El PPC i ERC celebren l'actualització

La parlamentària del PPC Àngels Esteller ha celebrat que la nova norma "redefineixi i ordeni" les funcions de les cambres, com també que se'n "reforci" la governança i se n'"actualitza" el sistema electoral i de finançament. "Ara correspondrà a les cambres, amb aquesta proposició de llei (...), articular tota la seva activitat amb la màxima eficàcia i eficiència", ha dit.

Des de la bancada d'ERC, Joan Ignasi Elena creu que la norma dona "més força i seguretat" a les cambres de comerç, a partir d'un marc legal "modern, útil i sòlid". El republicà ha remarcat que la nova llei "fixa" el paper de les cambres en la "defensa" del català, com també reivindica la trajectòria històrica d'aquests organismes a Catalunya.

Vox carrega contra les "barreres" a les cambres, que Aliança demana "protegir"

El diputat de Vox Javier Ramírez ha carregat contra les "barreres" que, a parer seu, erigeix la nova llei, com també que "ofegui" les cambres. Si bé ha reconegut que calia actualitzar el marc normatiu, ha mostrat dubtes sobre el finançament d'aquests organismes.

La líder d'Aliança Catalana Sílvia Orriols ha defensat el text aprovat aquest dimecres i s'ha mostrat a favor de "protegir" les cambres "de tota ingerència política". De fet, ha avisat que aquests organismes "no poden suplir els errors" d'un Govern que, a parer de l'extrema dreta independentista, "ofega" les empreses.

El PSC-Units agraeix el "to constructiu"

Finalment, la diputada del PSC-Units i relatora de la nova llei, Conchi Jiménez, ha agraït la feina feta als grups proposants, que han partit des de "posicions diferents" i han viscut "moments de més acords i moments de més discrepància", però "sempre" han actuat "amb un to constructiu". Ara bé, ha criticat que tant Vox com Aliança no hagin assistit "ni a una sola reunió" de l'elaboració de la nova norma.

Les cambres agraeixen l'actualització normativa

En una roda de premsa posterior, els presidents de les cambres catalanes han agraït l'actualització normativa i el dictamen "contundent" el CGE, que ha contribuït a "clarificar" el contingut de la llei.

De fet, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, s'ha mostrat confiat que les crítiques de Vox i dels Comuns, els "extrems", certifiquen que la nova llei "va pel bon camí central".

Els sindicats CCOO i UGT, que van signar el maig passat un pacte amb la patronal i la Generalitat per apujar el finançament públic i els salaris, han lamentat l'incompliment de l'acord. Per la seva banda, els sindicats minoritaris i no signants, com CGT, Intersindical, USOC o IAC, entre altres, han criticat l'acord i han fet una manifestació conjunta parcialment amb els dos grans sindicats, però s'han dividit al final.

La mobilització s'ha fet, coincidint amb el Dia Mundial del Treball Digne, en el marc de la primera vaga general de 24 hores de tot el sector social, tant de gestió pública com privada. El sector ocupa més de 100.000 persones a Catalunya i dona servei a uns 2 milions de persones.

La vaga arriba davant el bloqueig de la negociació col·lectiva i la negativa de les empreses a aplicar l’Acord de Bases per a l’Equiparació Salarial del Sector Social, signat el maig passat, que preveu una inversió de 150 milions d’euros anuals durant almenys cinc anys per avançar cap a l’equiparació salarial amb els serveis de gestió directa de l’administració.

Vaga general i eleccions

El gruix de la mobilització, convocada per CCOO i UGT, ha finalitzat amb discursos dels seus secretaris generals respectius, Belén López i Camil Ros, i ha acabat entre crits de "vaga general". Tots dos han criticat la patronal del sector social per no aplicar als treballadors l'increment salarial pactat i que s'havia de finançar amb una aportació més gran de la Generalitat, de fins a 150 milions d'euros anuals fins al 2030, en un pacte signat el maig passat amb el president de la Generalitat, Salvador Illa.

Davant de la seu de Foment, tots dos han lamentat que el sector sigui el més precaritzat dels serveis públics, tant en salaris com en condicions laborals, en comparació a l'educació o la sanitat, per exemple. També té el percentatge més alt de serveis concertats i no directament públics.

Per tot això i més, han instat a secundar la vaga general prevista a principis de novembre i també a votar en les eleccions generals del 29 de novembre "contra la dreta i l'extrema dreta". Ros, a més, ha fet una crida a la classe treballadora a no "dividir-se" entre autòctons i immigrants, i a lluitar plegats per millorar les condicions laborals i socials de tothom.

La UGT i CCOO reclamen, entre altres mesures, un salari mínim de sector de 19.600 euros a partir de l’1 de gener de 2027, increments salarials amb efectes retroactius, un calendari d’equiparació fins al 2030, el desbloqueig dels convenis col·lectius i millores en jornada, horaris i descansos. També exigeixen ampliar l’equiparació a tots els subsectors, més finançament públic, millores de les ràtios i de la cartera de serveis, equiparació acadèmica i jubilació anticipada per penositat.

Els sindicats reclamen també a la Generalitat que garanteixi el compliment de l’acord i impulsi les mesures legislatives necessàries per construir un sistema de serveis socials públic, universal i de qualitat, amb condicions laborals dignes.

Serveis mínims "abusius" del 85%

Els dos grans sindicats consideren “abusius” els serveis mínims decretats pel Departament d’Empresa i Treball, fixats fins a un 85% en, entre d’altres, l’ajuda a domicili per a serveis urgents, necessaris i inajornables; en teleassistència i atenció psicològica per a urgències i emergències i en residències de gent gran i amb discapacitat. Els sindicats asseguren que la decisió converteix la jornada “gairebé en ordinària” i evita que la protesta “tingui l’impacte que legítimament ha de tenir”. Així, consideren que el 85% de serveis mínims són molt superiors a anteriors convocatòries i també als serveis prestats en caps de setmana, festius o vacances. A més, aquest percentatge impedeix que cap treballador dels equips petits, de fins a 6 persones, i que són molt habituals al sector, puguin fer vaga. Per tot plegat, han anunciat “les actuacions sindicals i jurídiques necessàries” davant una mesura que han definit de “desproporcionada”.

Les organitzacions sindicals han afirmat que la decisió d’Empresa i Treball “buida de contingut” la mobilització i suposa “una restricció intolerable de l’exercici efectiu del dret a vaga”. “No poden considerar-se essencials només quan s'exerceix” aquest dret d’aturar l’activitat. UGT ha rebutjat que s’accepti ser un servei bàsic “per limitar els drets mentre es toleren la precarietat, el bloqueig de la negociació col·lectiva i unes condicions laborals que expulsen professionals del sector”.

El sindicat ha reblat que “no els silenciaran” ni amb un 85% de serveis mínims. Ha recordat que la vaga vol denunciar unes patronals que demanen més recursos públics mentre bloquegen la negociació col·lectiva, les millores laborals i l’equiparació amb el sistema públic. I a aquest empresariat “s’hi afegeix” el departament que lidera Miquel Sámper, perquè amb aquesta ordre “pretén reduir al màxim l’impacte i la visibilitat d’una vaga absolutament legítima”.

Tot i que el decret de mesures per als lloguers i l’habitatge va decaure al Congrés la setmana passada, la dissolució de les Corts per la convocatòria de les eleccions del 29 de novembre permetrà que la norma es voti ara a la Diputació Permanent, on podria tirar endavant. De fet, l’aritmètica d’aquest òrgan permetria al govern espanyol aprovar el primer decret sense necessitar Junts, amb els vots del PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB i Podem. En canvi, el segon, sobre els contractes indefinits de lloguer, no tindria garantida la convalidació per l’oposició del PNB.

Una altra de les novetats del nou decret sortit dimarts del Consell de Ministres és que allarga la moratòria de compres especulatives d’habitatges. Així, si bé a la primera versió de la mesura es limitaven les adquisicions fins al 31 de desembre de 2028, ara aquesta prohibició es manté vigent fins al 31 de desembre de 2030.

A més d’aquestes petites novetats, el text també afegeix la concreció i dotació econòmica d’algunes mesures. És el cas del préstec sense interessos de 50.000 euros que preveia el primer decret. Amb la nova versió, es concreta que aquesta mesura comptarà amb un pressupost de 10.000 milions d’euros de l’ICO.

Llarena recorda que encara no té el text íntegre de la sentència del TC sobre el recurs d’empara presentat per l’exconsellera Dolors Basa contra la decisió del Tribunal Suprem (TS) de no amnistiar-la pel delicte de malversació. Així mateix, diu que el seu coneixement és “necessari per determinar l’abast de la sentència” respecte a Puigdemont, Comín i Puig,

Tanmateix, el magistrat admet que “la coincidència substancial dels fets i la qüestió jurídica controvertida permet apreciar, sense anticipar una conclusió definitiva”, que el pronunciament del TC pot “incidir” en el fonament de les ordres de detenció decretades pel TS. Aquesta circumstància, diu Llarena, justifica “revisar d’immediat” l’execució de les ordres.

Llarena apunta que la llei permet revisar les mesures personals al llarg del curs de la causa i acordar d’ofici, “en qualsevol moment”, les modificacions favorables a aquestes. “La present decisió s’adopta en exercici d’aquesta facultat, no com a execució anticipada de la sentència constitucional”, remarca el magistrat del Suprem.

Privació de llibertat

Llarena argumenta que el dret a la llibertat recollit a l’article 17 de la Constitució i l’exigència de necessitat de les mesures personals expressades a la llei d’enjudiciament criminal obliguen a “ponderar la nova situació”. Per això, sosté que l’execució de les ordres de detenció durant aquest interval podria ocasionar una privació de llibertat que l’examen de les sentències revelaria “improcedent”.

“Davant d’aquest risc, i atenent el caràcter estrictament transitori de la decisió, es considera proporcionat deixar provisionalment sense efecte les ordres”, explica Llarena, que recorda que l’aixecament de les ordres de detenció no declara aplicable l’amnistia ni resol la resta de qüestions pendents.

De fet, Llarena diu que un cop conegui el text íntegre de la sentència decidirà “sense demora” la confirmació o la modificació que ha adoptat aquest dimarts sobre les ordres de detenció. Ho farà, segons explica, a través d’una resolució motivada i amb observança dels tràmits legalment exigibles.

Per tot plegat, Llarena acorda deixar sense efecte amb caràcter immediat les ordres nacionals de recerca i captura de Puigdemont, Comín i Puig, com també comunicar a la Policia Nacional, els Mossos d’Esquadra i la resta d’autoritats que “s’abstinguin d’executar qualsevol privació de llibertat” fundada en aquestes ordres.

Retorn de Puigdemont

Puigdemont encara no s’ha pronunciat sobre els seus pròxims passos i l’únic que ha dit és que “vol fer una immersió” a Catalunya quan torni de l’exili. En una entrevista al diari britànic ‘The Sunday Times’ el 20 de setembre, va apuntar que preveu “dos o tres escenaris” en cas d’un retorn, sense donar més detalls.

Tot i que la data no està tancada i s'està negociant, fonts sindicals apunten que l'aturada de 24 hores podria ser el dimarts 10 o el dimecres 11 de novembre i descarten el dilluns 9 perquè és festiu a la ciutat de Madrid.

Segons justifiquen, la vaga general no es farà durant la campanya electoral per evitar que la Junta Electoral Central (JEC) veti manifestacions o actes.

Properament, les organitzacions convocants tenen prevista una reunió per continuar treballant en la data.

La vaga general a escala estatal legalment tan sols la poden convocar els sindicats que tenen representació estatal i autonòmica. CCOO i la UGT van anunciar aquest dilluns a la tarda l'acord per convocar-ne una per aquesta tardor i la CGT fa dies que hi està a favor i diu que la situació actual "requereix una pressió extraordinària perquè govern i oposició prenguin totes les mesures necessàries".

Per la seva banda, el Sindicat de Llogateres no pot convocar una vaga general, però sí que pot afegir pressió perquè es faci. Els seus portaveus fa dies que criden a secundar una acció d'aquest tipus i aposten per una "onada massiva de mobilització constant" per "transformar el sistema d'habitatge".

La majoria progressista del TC s’ha imposat i ha avalat la ponència elaborada pel president del tribunal, Cándido Conde-Pumpido, sobre el recurs de Bassa. El text aprovat proposa anul·lar les resolucions del Suprem i reclama a l’alt tribunal aplicar l’amnistia amb caràcter “preferent i urgent”.

El text ha tirat endavant amb els 7 vots a favor dels jutges progressistes i els 5 vots particulars presentats pels magistrats conservadors Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel, César Tolosa i José María Macías, segons ha informat el TC en un comunicat.

La sentència de Conde-Pumpido només resol el cas de Bassa, però fixa la doctrina a seguir per a la resta de sentències sobre els recursos d’empara: la de Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Toni Comín, Lluís Puig, i Raül Romeva. El TC ha comunicat la decisió, però encara no ha fet pública la sentència definitiva.

Macías retira la seva ponència

La previsió inicial del ple era debatre primer la sentència del conservador José María Macías sobre el recurs de Turull, però el magistrat ha acceptat renunciar a la seva ponència i l’ha assumit Conde-Pumpido, tal com ha explicat el TC en el mateix comunicat

Les dues ponències – tant la de Macías com la de Conde-Pumpido- són favorables a amnistiar la malversació als líders del procés. Ara bé, el text de Macías estava redactat en contra de la seva pròpia opinió perquè la majoria progressista del TC va tombar el seu primer escrit, contrari a aplicar l’amnistia a Turull.

En el ple del 22 de setembre, el TC va rebutjar la ponència inicial de Macías i li va reclamar que en presentés una de nova amb els arguments de la majoria per poder-la aprovar. El conservador va anunciar que ho faria, però que presentaria un vot particular contra el seu text durant el ple d'aquest dimarts.

Finalment, Macías ha acceptat retirar la seva ponència i el ple ha votat la de Conde-Pumpido sobre Bassa. Un cop hi hagi la sentència definitiva, el TC té previst notificar-la al Suprem de forma “immediata”, segons va expressar Conde- Pumpido la setmana passada.

Retorn de Puigdemont

Publicada la primera sentència favorable a l’amnistia, el jutge instructor al TS, Pablo Llarena, no té previst esperar que el TC resolgui individualment la resta de recursos, sinó que farà extensible la primera doctrina – la de Bassa-  i aplicarà l’amnistia a la resta de líders del procés.

L’aplicació de la llei deixarà sense efecte les ordres de detenció que Llarena manté vigents contra l’expresident i els dos exconsellers. De moment, Puigdemont encara no s’ha pronunciat sobre els seus pròxims passos i l’únic que ha dit és que “vol fer una immersió” a Catalunya quan torni de l’exili.

A la resta de dirigents de l’1-O, la sentència els permetrà tornar-se a presentar com a candidats a les eleccions. Això es podria aplicar a l’actual líder d’ERC, Oriol Junqueras, que no pot exercir càrrecs públics perquè està inhabilitat fins al 2031. El republicà ja ha dit que vol ser el candidat a presidir la Generalitat.

El debat

El debat al TC s'ha centrat en la interpretació que ha fet el Suprem de no aplicar l’amnistia a la malversació al·legant que els líders del procés “van obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial” amb l’ús de diners públics per finançar l’1-O. Segons la Sala Penal, això els va permetre assolir els seus objectius sense haver de posar diners de la seva butxaca.

El TS també ha fet servir fins ara l’argument que el referèndum hauria afectat els interessos financers de la Unió Europea, una tesi que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va descartar en la seva sentència del juliol. Així doncs, els motius del Suprem per no aplicar l’amnistia al delicte de malversació se centren ara en el concepte de benefici patrimonial.

En la seva ponència, Conde-Pumpido rebutja els dos arguments que ha fet servir el TS i l'acusa d'haver fet una interpretació "clarament expansiva, oposada a la finalitat de la norma i contrària al reu" de la llei. Per això, diu que cal amnistiar la malversació per "lògica i sentit comú".

El 23 de novembre serà l’últim dia en què es podran publicar, difondre o reproduir sondejos electorals. El 28 serà la jornada de reflexió. Les noves Corts es constituiran el 23 desembre i, a partir d’aquí, s’obrirà el procés d’investidura.

Un cop publicada la convocatòria, els electors poden sol·licitar des d’aquest dimarts el vot per correu. El termini per demanar-lo acaba el 19 de novembre i, amb caràcter general, el 25 de novembre és l’últim dia per dipositar el vot a les oficines de Correus.

Les lleis en tramitació decauen

La dissolució de les Corts comporta la caducitat de les iniciatives legislatives que encara estaven en tramitació parlamentària. Entre els projectes que decauen hi ha la llei dels ‘lobbies’, el nou Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut, la nova llei de medicaments i productes sanitaris, la reforma de la legislació antitabac, la llei orgànica de mesures contra la violència vicària, la reforma per a la digitalització i modernització del sector financer i la modificació del copagament farmacèutic.

Decrets d’habitatge

La convocatòria electoral dissol les Corts però no impedeix que el govern espanyol continuï exercint les seves funcions. Aquest dimarts el Consell de Ministres té previst aprovar de nou, amb petites modificacions, els dos decrets d’habitatge que van decaure la setmana passada al Congrés pel ‘no’ del PP, Vox i Junts.

Amb el Congrés dissolt, la convalidació dels decrets recaurà en la Diputació Permanent, que substitueix el ple de la cambra en aquesta funció mentre les Corts estan dissoltes. L’òrgan està format per 69 membres: 68 diputats més la presidenta del Congrés.

PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB i Ione Belarra, en representació del Grup Mixt, disposen, juntament amb Francina Armengol, d’una majoria de 35 vots que permetria convalidar almenys el primer dels dos textos sense els vots de Junts.

El primer decret s’aprovarà sempre que el PNB, que vol estudiar la lletra petita del text, confirmi el seu ‘sí’. El segon decret, en canvi, decaurà pel ‘no’ del PNB.

En un comunicat conjunt, els dos sindicats han assegurat que la vaga general "interpel·la" les diferents administracions públiques amb competències en matèria d'habitatge i les organitzacions empresarials, "que han d'assumir que els sous han de garantir l'accés a un bé bàsic com és l'habitatge".

En aquest sentit, apunten que la "renovació" de l'Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva i "el desbloqueig" dels convenis col·lectius són "àmbits per demostrar-ho".

Després de fer una crida als treballadors a sumar-se a l'aturada general, els sindicats afirmen que seguiran "en la mobilització i en la negociació col·lectiva" fins que l'habitatge "deixi de ser un privilegi i els sous permetin viure amb dignitat".

El president de la Generalitat ha explicat que l'episodi del cap de setmana no ha arribat a ser el minihuracà que va augurar dissabte, però ha alertat que "s'hi ha estat a punt". En aquest sentit, ha assegurat que només hi ha "tres precedents" similars en la darrera dècada al conjunt del Mediterrani.

Per a les pròximes hores no es preveuen situacions d'aquest tipus, malgrat que, vista l'experiència d'aquesta matinada i aquest matí, ha insistit en el fet que tots els operatius estan activats per respondre-hi de la manera més adequada, però sí ha alertat que a partir de dimarts a la tarda, la pertorbació atlàntica podria generar precipitacions intenses.

"Sabem quan, on i amb quina intensitat? No. Sabem que es preveu un canvi demà al migdia, i demà al matí esperem poder afinar més la predicció, però la ciutadania ha de saber que això no ha acabat, que no anem a uns dies de sol, de cel serè com el d'aquesta tarda".

El cap de l'executiu català ha afegit que des del Servei Meteorològic de Catalunya s'apunta que aquesta inestabilitat durarà almenys fins dijous, quan es preveu entrar a un temps "molt més normalitzat d'una tardor avançada, amb pluges, però amb episodis als quals estem més habituats".

Per això ha afegit que es manté el pla d'emergències per inundacions Inuncat "en fase d'emergència" per mantenir "tots els recursos disponibles" i poder actuar amb celeritat allà on calgui. Illa ha admès que "encara hi ha molta feina acumulada" -a Granollers encara s'està en fase de resposta- i ha considerat "important" la "prudència" i seguir les recomanacions de Protecció Civil.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat un "primer paquet" d'ajuts de 75 milions d'euros per fer front als danys del temporal de pluja que ha afectat diverses zones de Catalunya aquest cap de setmana. El cap de l'executiu català ha indicat que la mesura s'ha d'aprovar aquest dimarts al Consell Executiu. 20 milions seran per a subvencions directes als ajuntaments per reparar equipaments, edificis o infraestructures afectades. 5 més seran per a empreses, comerços, autònoms i activitats econòmiques afectades. I 50 seran una línia de crèdit "a interès zero" de l'Institut Català de Finances (ICF) per avançar diners per fer front a reparacions i despeses a l'espera de les indemnitzacions de les asseguradores.