Catalunya encara una jornada de vaga general amb l’amenaça “d’aturar-ho tot” a dos dies de l’inici de la campanya. La mobilització reclama pujades de sou i intervenir al mercat de l’habitatge per aturar la pèrdua de poder adquisitiu

Catalunya afronta aquest dimecres 11 de novembre una jornada de vaga general de 24 hores amb l’amenaça dels sindicats “d’aturar-ho tot” per dir “prou” a la pèrdua de poder adquisitiu, reclamar pujades de sou i intervenir el mercat de l’habitatge. La convocatòria és la primera registrada pels sindicats majoritaris a l’Estat des del 2012 i pretén ser l’inici d’un període de conflictivitat i mobilització, a dos dies que comenci la campanya electoral del 29-N. L’aturada es convoca per als treballadors de tots els àmbits sectorials, públics i privats i per als funcionaris des de mitjanit. Es preveu una forta afectació en la mobilitat, amb possibles talls de carreteres o piquets informatius a les portes de grans indústries o empreses.

Els talls i afectacions poden començar el vespre d'aquest dimarts, ja que la mobilització inclou l’últim torn del dia anterior si acaba quan ja és dia 11, tal com és habitual en moltes indústries.

Mobilitzacions per l'habitatge 

Les mobilitzacions per l'habitatge van escalar a Catalunya i a la resta de l'Estat arran del desnonament el passat 23 de setembre de Maricarmen Abascal, una veïna de Madrid de 87 anys a qui els propietaris de l'habitatge volien expulsar del pis on vivia des de fa 70 anys.

Com a reacció, juntament amb manifestacions multitudinàries, els moviments socials de Madrid van iniciar una acampada per l'habitatge a la cèntrica Puerta del Sol el 26 de setembre, una iniciativa que també es va reproduir tres dies després a la plaça Catalunya de Barcelona.

Enmig de les protestes, el govern espanyol va presentar dos decrets amb mesures urgents que, entre altres, prohibien desnonaments a famílies vulnerables fins al 2030 i prorrogaven els contractes de lloguer. El Congrés va rebutjar els decrets amb el vot en contra de PP, Vox i Junts als dos textos el 2 d'octubre.

Rebuig dels decrets i eleccions

El rebuig de la cambra baixa va desencadenar el mateix dia la reacció del Sindicat de Llogateres, que va plantejar una vaga general "imminent" per "generar un conflicte molt més gros" davant d'un "Congrés rendista", una crida que van secundar les principals organitzacions laborals. Tres dies després, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va convocar eleccions generals anticipades per al 29 de novembre.

El desencadenant últim de la vaga general va ser la mort de Maricarmen el 7 de novembre, dues setmanes després que fos desnonada de casa seva. Aquell mateix dia, els representants dels principals sindicats laborals van anunciar que la data de la vaga general seria l'11 de novembre.

L’aturada també arriba en un context internacional convuls, amb protestes massives a països europeus com França, Itàlia, Albània o Bèlgica.

Convocatòria sindical transversal

La convocatòria ha estat impulsada per sindicats majoritaris  (CCOO i UGT), les organitzacions de la Taula Sindical (CGT, IAC, Co.bas, CNT, COS, SO) i entitats vinculades al moviment per l’habitatge, com el Sindicat de Llogateres.

Els diferents sindicats exigeixen millores salarials i d’accés a l’habitatge, que consideren s’ha convertit en un “factor d’empobriment i precarització laboral”. Les organitzacions sindicals creuen que les mesures preses fins ara -com el control de rendes del lloguer- són “insuficients” i recorden que l’habitatge se suma a l’encariment de la resta de béns de primera necessitat i serveis bàsics.

Entre altres, CCOO i UGT reclamen a la Diputació Permanent aprovar els decrets d’habitatge que van caure al Congrés, que el govern espanyol avali el registre horari i que les patronals s’asseguin a negociar acords marc amb increments salarials.

La plataforma 'Viure ens Costa la Vida', el Sindicat de Llogateres i la Taula Sindical de Catalunya situen com a prioritats la baixada dels preus dels lloguers, la prohibició de les compres especulatives, garantir contractes de lloguer indefinits i la suspensió dels desnonaments “sense alternativa habitacional”. En l’àmbit laboral, demanen reduir la jornada a 35 hores i prohibir les hores extres estructurals així augments de l’SMI a 1.500 euros i vincular els sous a la inflació.

Les patronals titllen la vaga de "política"

La convocatòria de la vaga general ha estat rebutjada per les patronals, que l’han vist com a “política” i sense justificacions laborals. En aquest sentit, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, va criticar que la convocatòria era una "ocurrència" dels sindicats, a més de ser "inoportuna i irresponsable". El president  de Pimec, Antoni Cañete, va assenyalar que l’origen de la vaga no és “laboral” i va advertir que no solucionaria la problemàtica de l’habitatge. L'estatal CEOE també va opinar que la vaga era "inadmissible" perquè les seves reivindicacions no són "de naturalesa laboral".

Els sindicats, però, han defensat en tot moment que la vaga de l'11 de novembre té una "dimensió laboral" perquè, a més de les polítiques d'accés a l'habitatge, també reivindica millores salarials. "Salaris i habitatge són dues cares de la mateixa moneda", han repetit líders sindicals els dies previs a la mobilització. 

En la mateixa línia es va expressar el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, que va exigir que els sindicats desconvoquessin la vaga general si volien mantenir la seva "reputació" després del tràgic accident ferroviari d'Urda (Toledo). Les declaracions de Feijóo van desencadenar les crítiques dels sindicats CCOO i UGT i de partits que donen suport a la vaga, com ara ERC, Comuns i la CUP.

En l'àmbit català, un dels moviments més destacats va ser l'aprovació al Parlament d'una declaració de suport amb els vots a favor de PSC, ERC, Comuns i la CUP, mentre que Junts, PP i Vox van votar-hi en contra, i Aliança Catalana s'hi va abstenir. La declaració expressa el "suport institucional" a les "legítimes reivindicacions" de la vaga general a favor dels salaris, l'habitatge i el control dels preus.

Per part del Govern, la  portaveu, Sílvia Paneque, va assegurar que la cita mostra "gran malestar" existent pels problemes amb l'accés a l'habitatge que "afecten gran part de la ciutadania".

La primera vaga estatal de 24 hores des del 2012

La vaga general de dimecres és la primera de 24 hores que els sindicats majoritaris convoquen a l’Estat des del 2012, llavors en plena crisi econòmica i convocada contra la reforma laboral del PP. A Catalunya, s’han registrat diverses vagues generals vinculades al moviment independentista i feminista en els darrers anys.

La jornada més seguida va ser la del 3 d’octubre del 2017 per protestar per les càrregues del referèndum de l’1-O. A més, els sindicats minoritaris han convocat aturades coincidint amb el Dia de la Dona Treballadora, el 8 de març, o en suport a Palestina, amb seguiment més baix entre les plantilles però amb mobilitzacions importants al carrer.

Recentment, CCOO i UGT van donar suport al moviment palestí amb una vaga parcial de 2 hores.

Mobilitzacions previstes

Els sindicats preveuen una forta afectació en la mobilitat, amb possibles talls de carreteres o piquets informatius a les portes de grans indústries o empreses. Al llarg del matí hi haurà accions arreu del país per evitar que hi hagi activitat econòmica i a la tarda els esforços se centraran aconseguir manifestacions massives.

La protesta central serà a Jardinets de Gràcia de Barcelona a les 17.30 h, convocada per la plataforma ‘Viure ens costa la vida’. A Tarragona la protesta serà a les 18.00 h a la plaça Imperial Tarraco. A Girona, a les 17.30 h, a la plaça de l’1 d’octubre i a Lleida la mobilització sortirà de la plaça de Ricard Vinyes a les 17.30 h. 

En els dies previs a la vaga, s'ha fet palesa la dificultat de convergir en una mobilització conjunta entre el sindicalisme majoritari, el minoritari i el moviment per l’habitatge a Barcelona, actors que sovint es troben en posicions allunyades i que no han exhibit unitat d’acció en el passat. 

Precisament per aquest motiu, la Intersindical, la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) impulsaran un bloc propi a la manifestació que es trobarà  a les 17.00 h a la cruïlla de la Diagonal amb Pau Claris. 

El Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya (SHSC) i el sindicat Solidaritat Obrera (SO) ha anat més enllà i ha convocat una manifestació alternativa les 17.00 h a la plaça Jacint Verdaguer.

La tensió entre diversos moviments sindicals i reivindicatius també es va fer evident aquest dilluns a la tarda amb l'entrada de membres d'Arran i del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans a la seu de CCOO a Barcelona. 

Serveis mínims

Pel que fa als serveis mínims, el Departament de Treball ha decretat un 25% al transport públic en hora punta i ha deixat sense circulacions protegides la resta de franges. Així, entre les 6.30 i les 9.30, i entre les 16.30 i les 21.00, com a mínim haurà de circular una quarta part dels combois previstos. La resta del dia la reducció del servei pot ser total i el servei que s’oferirà “dependrà del seguiment de la vaga”, apunten diverses operadores a l'ACN. 

Els serveis mínims decretats al transport Catalunya contrasten amb els que hi haurà en altres punts de l'Estat. Per exemple, a Cercanías hi haurà un 75% de serveis mínims en hora punta i un 50% en hores vall. A l'alta velocitat, s'hauran de garantir el 73% dels serveis i en la mitjana distància d'un 65%, mentre que en el cas dels trens de mercaderies hi haurà un 26% dels trens habituals.

El Departament de Treball ha decidit aplicar els serveis mínims negociats en fred per al transport pactats entre sindicats majoritaris i patronals el 2006 i que ja es van aplicar en la vaga general del 2010. En l'aturada del 2012 es van ampliar fins al 33%. 

D'altra banda, el servei d’autobús que connecta Barcelona amb l'aeroport funcionarà al 50%. En l'àmbit sanitari, es mantindrà el funcionament normal de les urgències i de les unitats especials, mentre que a les escoles hi haurà un docent per cada sis unitats a infantil i primària.

Tant sindicats com patronals han carregat contra els serveis mínims. Els secretaris generals de CCOO i la UGT a Catalunya, Belén López i Camil Ros, alerten que no permetran que les empreses facin "picaresca" amb els serveis mínims. Tant López com Ros han subratllat que, si bé el decret del Govern respecta els "acords en fred" que van assolir-se amb altres convocatòries, veuen "desproporcionats" i "abusius" els que s'han fixat del 85% per al sector social.

Alguns col·lectius que també s'han queixat sobre els serveis mínims són els docents, que consideren que "evidencien" que els decretats per les vagues sectorials podrien ser més baixos. En aquest sentit, per aquest dimecres s'ha establert un docent per cada sis aules d'infantil i primària, mentre que a secundària no s'ha previst cap mestre addicional. Les xifres contrasten amb les de convocatòries anteriors, com la del 8 de setembre, quan es va fixar un docent per cada tres aules d'infantil, primària i secundària, a més d'una persona de l'equip directiu per centre.

Pel costat empresarial, Pimec creu que els serveis mínims de la vaga general de l'11-N són "extraordinàriament baixos" i  provocaran que els qui no vulguin secundar l'aturada "tinguin dificultats" per arribar a la feina.