Eines de Repoblament Rural confia tancar dimarts amb el Govern canvis en la llei d'urbanisme per adaptar-la als pobles. El lobby demana reformar la normativa en matèria d'habitatge a les zones rurals i més autonomia per als consistoris
Eines de Repoblament Rural, el lobby que agrupa mig miler d'alcaldies de Catalunya, confia tancar la reforma de la llei d'urbanisme per adaptar-la a la realitat dels municipis rurals dimarts vinent en una reunió a Palau amb el conseller de la Presidència, Albert Dalmau. Així ho ha dit el president de l'entitat i alcalde de Montgai (Noguera), Jaume Gilabert, després d'una trobada amb una seixantena d'alcaldes. El lobby reclama un canvi de normativa que faciliti el desenvolupament de projectes d'habitatge, així com una major autonomia de la gestió municipal. En la reunió prevista amb Dalmau, també s'ha convocat les entitats municipalistes ACM i FMC, i l’Associació de Micropobles, segons han indicat fonts del Govern.
Una seixantena d'alcaldes de municipis rurals d'arreu de Catalunya s'han reunit aquest dissabte al matí a Puigverd d'Agramunt (Urgell) en un acte per exigir al Govern que comenci el desplegament de l'Estatut de Municipis Rurals per posar solució a les dificultats per les quals passen els pobles, sobretot en matèria d'urbanisme. Els alcaldes consideren que el marc normatiu és "excessivament rígid" i es troben amb dificultats pel que fa a l'elaboració, tramitació i aplicació d'instruments com el POUM.
Precisament, aquesta és una dificultat per la qual passa el municipi de Puigverd d'Agramunt. El seu alcalde, Joan Eroles, ha dit que en el seu cas no es pot desenvolupar el pla perquè "està elaborat amb uns criteris urbanístics molt grans". De retruc, també els resulta complicat desenvolupar projectes en matèria d'habitatge. Segons Gilabert, la normativa actual impedeix, per exemple, reconvertir els equipaments buits i construïts en sòl rústic, com ara granges i magatzems, en habitatge. "És una llàstima tenir edificacions en ruïnes quan busquem espais on viure. El problema que tenim és que la llei d'urbanisme tracta de la mateixa manera un municipi rural que un municipi metropolità", ha conclòs.
En aquest sentit, els edils reclamen que la llei els "discrimini de manera positiva". Tot i això, des d'Eines de Repoblament Rural reconeixen que l'aplicació d'aquests canvis "va per llarg". Així, Gilabert ha destacat que "mentre Catalunya creix i sobrepassa els 8 milions d'habitants, nosaltres continuem perdent població" i ha reclamat al Govern l'aplicació d'un decret llei. "Confiem que en poques setmanes aquesta mesura vegi la llum per poder emprendre les mesures adients per revertir la situació", ha conclòs.
Propostes
El lobby reclama que el decret llei contempli mesures com la reforma de la normativa urbanística per convertir edificacions el sòl no urbanitzable en habitatge permanent i habitual i ampliar els metres quadrats de sostre edificable de les construccions existents per destinar-los a habitatge habitual i permanent.
També es demana reduir els estàndards urbanístics requerits en el desenvolupament de projectes, així com els requeriments d'habitatge de protecció pública, preveure instruments de plantejament urbanístic adaptats a la realitat dels municipis rurals i ampliar l'autonomia de gestió municipal el sòl urbà com no urbanitzable.
Un problema compartit
Catalunya té 947 municipis, dels quals 599 són considerats rurals. D'aquests, 512 tenen la consideració de municipis rurals d'atenció especial i disposen de menys recursos tècnics, humans i econòmics. En aquest context, l'aprovació de l'Estatut dels Municipis Rurals al mes de juliol del 2025 suposa un punt d'inflexió, ja que reconeix la singularitat del món rural. Tot i això, perquè s'aconsegueixi un desplegament efectiu és imprescindible que el Govern aprovi el decret llei que reclama el lobby.
