El 76% dels ciutadans defensa que l'Estat intervingui en el mercat per garantir l'accés a l'habitatge, segons el CIS. El 91,4% reclama més habitatge públic i el 79% considera que cal prioritzar el dret constitucional a l'habitatge
El 76,3% dels ciutadans defensa que l'Estat intervingui en el mercat immobiliari "tant com sigui necessari" per garantir l'accés de tothom a l'habitatge, davant del 18,8% que considera que no ha d'interferir en la llei de l'oferta i la demanda. Així ho recull el baròmetre 'Habitatge 2026' del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). L’estudi també revela que el 91,4% defensa que les administracions construeixin més habitatge públic i que el 79% considera que cal prioritzar el dret constitucional a l'habitatge, davant del 13,5% que el veu com "un bé de mercat". A més, el 86,9% dels enquestats assegura que la situació de l'habitatge a Espanya els preocupa "molt o bastant" i el 41,5% afirma que els està perjudicant.
La preocupació per la situació de l'habitatge és generalitzada. El 86,9% afirma que li preocupa molt o bastant, davant de l'11,7% que assegura que li preocupa poc o gens. A més, mentre que el 41,5% considera que la situació actual l'està perjudicant, només el 4,4% creu que se n'està beneficiant.
Pel que fa a les mesures per intervenir en el mercat, el 70,5% dels enquestats està a favor de congelar els preus del lloguer durant dos anys, el 75,7% defensa limitar els pisos turístics i el 72% aposta per apujar els impostos als grans tenidors de deu habitatges o més.
A més, el 83,2% dona suport a recuperar habitatges públics venuts a empreses i el 84,3% considera necessari posar al mercat el sòl urbanitzable. La mesura que genera més consens és la rebaixa d'impostos en la compra del primer habitatge, amb un 95,4% de suport.
En canvi, l'expropiació dels habitatges buits genera més rebuig que adhesions: el 54,3% s'hi oposa i el 40% hi està a favor. D'altra banda, el 85,7% defensa donar més garanties als propietaris davant de possibles impagaments.
La majoria prefereix la propietat
El 93,5% dels enquestats assegura que prefereix viure en un habitatge de propietat, davant del 5,4% que opta pel lloguer. Segons el CIS, el 55% és propietari de l'habitatge on viu, el 24,1% és llogater i prop del 20% resideix en un habitatge cedit o sense pagar per viure-hi.
Entre els propietaris, un 54% té l'habitatge completament pagat. Pel que fa als llogaters, el 32,7% considera que paga un preu superior al de mercat, el 39% creu que paga un preu de mercat i el 23,6% afirma que paga un preu inferior.
Però poques perspectives de compra
L'enquesta també posa de manifest les dificultats per accedir a un habitatge de propietat. El 80,6% dels ciutadans no té previst comprar-ne cap en els pròxims dos anys, davant del 18,4% que sí que s'ho planteja.
Entre els que prefereixen viure en un habitatge de propietat però no tenen previst comprar-ne cap, el 80,7% assenyala que no disposa de prou diners per pagar l'entrada, el 71,3% assegura que no té ingressos suficients per afrontar les quotes i el 63,5% afirma que no compleix els requisits per obtenir una hipoteca.
Entre els que sí que tenen intenció de comprar, el 63,5% preveu fer-ho amb una altra persona, l'11,3% comptarà amb ajuda econòmica de familiars i el 5,4% rebrà algun tipus d'ajuda pública.
I dificultats per a l'emancipació
Entre les persones que comparteixen pis o viuen amb familiars, el 60,5% no té intenció de traslladar-se a un habitatge independent en els pròxims dotze mesos, mentre que el 37,3% sí que preveu fer-ho.
Entre els que no tenen previst independitzar-se, el 85,6% argumenta que els preus de compra són massa elevats per als seus ingressos, el 84,9% assenyala que els lloguers són massa cars i el 77% afirma que no disposa de diners per pagar l'entrada o la fiança.
D'altra banda, el 31,8% dels enquestats té perspectives d'heretar totalment o parcialment algun habitatge, mentre que el 67,1% no preveu rebre'n cap.
