El BCE manté els tipus d'interès en el 2,5% en una reunió marcada per l'anunci de la dimissió de Lagarde. Membres del Consell de Govern plantegen revisar el preu del diner al desembre havent analitzat l'evolució dels mercats
El Banc Central Europeu (BCE) ha decidit mantenir els tipus d'interès en el 2,5% en la reunió d'aquest dijous, marcada per l'anunci de la dimissió de la presidenta de l'entitat, Christine Lagarde. La francesa deixarà el càrrec el 7 de febrer, mesos abans del final del mandat previst per l'octubre de l'any que ve. La reunió del Consell de Govern celebrada a Frankfurt ha "ovacionat" la seva feina mentre debatia congelar el preu del diner. Alguns governadors plantegen revisar els tipus durant la reunió del desembre, havent analitzat l'evolució dels mercats i l'impacte de la inflació. "No hi ha pressa", avisava el cap del Banc de Grècia, Yannis Stournaras, fa unes setmanes. Lagarde encara presidirà la reunió del desembre i la del febrer.
A banda de mantenir el tipus d'interès de referència en el 2,5% —des del setembre del 2024 s'utilitza el que s'aplica a les entitats que dipositen diners al banc central— els altres dos tipus que controla el BCE també s'han congelat. En aquest sentit, el tipus d'interès bàsic es manté en el 2,65%, mentre que el tipus per als préstecs immediats en el 2,9%.
En els últims mesos, el BCE ha mantingut que l'augment de preus de l'energia derivat de la guerra a l'Orient Mitjà i a Ucraïna encara no ha tingut un impacte en el consumidor final. De fet, la inflació de setembre va ser del 3,8%, sis dècimes més que a l'agost, mentre que el cost de l'energia va augmentar fins al 18,9% interanual, quatre punts més que l'anterior mes.
En un comunicat, el banc central assegura que els preus de l'energia "continuen augmentant, posant en risc a l'alça les previsions inflacionistes i a la baixa les previsions del creixement econòmic". El text també destaca que, mentre els efectes del xoc energètic encara s'estan "manifestant", la inflació subjacent "s'ha mantingut" i els salaris "no mostren una resposta significativa en aquesta fase".
Tanmateix, el Consell de Govern alerta que "és probable que la inflació augmenti i alenteixi l'activitat econòmica", per la durada de la crisi energètica. I, reconeix, que les decisions d'augmentar els tipus d'interès en el passat, han "endurit" les condicions de finançament, "fet que probablement repercutirà en la inflació i el creixement".
En aquest context, des de l'entitat amb seu a Frankfurt (Alemanya) han preferit congelar el preu del diner i analitzar l'evolució del mercat de cara a les següents reunions. Stournaras avisava fa unes setmanes: "si hi ha el menor dubte, no farem res i esperarem a les noves previsions".
Al seu torn, el governador eslovè, Primoz Dolenc, defensava fa unes setmanes que si la inflació es manté "persistentment elevada", com es preveia en les estimacions del setembre, hi haurà raons "per dirigir-se cap a un terreny més restrictiu". Segons el responsable del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá, els tipus d'interès "encara no es troben en un terreny restrictiu".
La decisió d'aquest dijous arriba després que l'entitat financera augmentés el preu del diner del 2,25% a l'actual 2,5% a la reunió del setembre, després de mantenir-los a la trobada del juliol. Al juny, l'organisme presidit per Christine Lagarde apujava els tipus per primera vegada en gairebé tres anys, del 2% registrat en aquell moment al 2,25%.
L'entitat europea segueix el rastre de la Reserva Federal dels Estats Units (FED). L'organització nord-americana va decidir dimecres mantenir el preu del diner en una forquilla d'entre el 3,75% i el 4%, després d'apujar-lo en 0,25 punts al setembre.
