El CIS recull un creixement de tres punts del PSOE (34%) i el situa amb prop de 12 punts d’avantatge sobre el PP (22,2%). Vox (17,1%) creix mig punt, el Front Ampli (6,1%) quatre dècimes i Podem (3,1) en perd sis

El baròmetre del Centre d’Estudis Sociològics (CIS) d’octubre recull un creixement de tres punts del PSOE, que obtindria el 34% dels vots i se situaria a 11,8 punts d’avantatge del PP. Els populars perdrien 3,3 punts respecte a l’últim sondeig i es quedarien amb el 22,2% de les paperetes. Segons l’estudi, Vox no aprofitaria aquesta caiguda i només augmentaria mig punt fins al 17,1% dels vots. El Front Ampli, amb el 6,1% de les paperetes, guanyaria quatre dècimes, i Podem, amb el 3,1%, en perdria sis. ERC seria sisena força a l'Estat amb el 3% dels vots, mig punt mes que ara fa un mes. Junts obtindria l’1,1% dels vots, quatre dècimes més que en l’últim sondeig. Bildu rebria l’1,3% dels vots, el PNB el 0,7%, el BNG el 0,7% i SALF l’1,8%,

Segons el CIS, el bloc de la dreta no aconseguiria el 50% de les paperetes i es quedaria amb el 39,4% dels vots (22,2% el PP, 17,1% Vox i 0,1% UPN), mentre que el PSOE, Sumar i Podem assolirien entre les tres formacions el 43,2% dels sufragis. El d’aquest dimecres és el primer baròmetre del CIS des de la convocatòria d’eleccions generals per al 29 de novembre. L’enquesta es va fer a partir de 4.000 entrevistes entre l’1 i el 6 d’octubre. Entre altres qüestions, recull l’impacte de les mobilitzacions arran del desnonament de Maricarmen (23 de setembre), les acampades pel dret a l’habitatge i la derrota parlamentària del govern espanyol en relació amb els decrets d’habitatge (2 d’octubre), així com els rumors previs a la convocatòria d’eleccions generals per al 29 de novembre per part del govern espanyol (5 d’octubre).

Sánchez, preferit com a president

Quan el CIS pregunta a qui preferirien els enquestats com a president del govern, el 25,8% respon que Pedro Sánchez, gairebé el triple que el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que rep un 9,6% de les respostes. El segueixen de prop el cap de files de Vox, Santiago Abascal (9,1%), i el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián (8,1%). A l’esquerra del PSOE, Yolanda Díaz (2,2%) duplica Irene Montero (1,0%) com a potencial presidenciable.

Tots els líders suspenen

Pel que fa a les notes que els ciutadans posen als líders polítics, de nou hi ha un suspens general. Pedro Sánchez és qui més s’acosta a l’aprovat, amb una nota mitjana de 4,42, mentre que Feijóo es queda en un 3,43 i Abascal, en un 2,89. En el cas de Yolanda Díaz, la nota queda lleugerament per sota de la del president espanyol, amb un 4,22.

L’habitatge, tema clau

L’enquesta del CIS situa de nou l’habitatge com el tema més important per als ciutadans espanyols. Si bé en l’enquesta de setembre el 19,5% dels enquestats assenyalaven aquest assumpte, a l’octubre el percentatge ascendeix més de deu punts, fins al 29,9%. Per contra, la preocupació pel govern i els partits polítics cau, i passa del 15,4% al 12,1% en un mes. La immigració, un tema que també centra els discursos polítics d’ençà de la crisi a la frontera de Ceuta, passa del 4,6% al 6,1%.

Suport als decrets d’habitatge

Segons el CIS, el bloc més nombrós de ciutadans (47,2%) valora “positivament” (33,6%) o “molt positivament” (13,6%) l’aprovació dels decrets d’habitatge per part del govern espanyol, mentre que un 42,3% ho valora “molt negativament” (24,5%) o “bastant negativament” (17,8%).

En general, el 64,9% està “a favor” de la prohibició dels desnonaments per a les llars vulnerables fins al 2030, i el 30% hi està “en contra”. Entre els qui s’hi pronuncien “a favor” hi ha un 32% dels votants del PP, un 20,3% dels de Vox i un 64,1% dels de Junts, les tres formacions que van fer caure els decrets al Congrés dels Diputats. Aquests percentatges baixen lleugerament pel que fa a la pròrroga de dos anys dels lloguers. El 23,2% dels votants del PP hi estan a favor, igual que el 22,6% dels de Vox i el 40,7% dels de Junts.

El PSC (18-19) guanyaria les eleccions generals a Catalunya seguit d'ERC (10-11), PPC (6-7) i Vox (5-6)

El PSC tornaria a guanyar les eleccions generals a Catalunya calcant el resultat actual (18-19 escons), segons la segona onada del baròmetre del CEO, publicada aquest dimecres i amb un treball de camp que es va fer just abans de la convocatòria electoral. Els socialistes quedarien per davant d'ERC, que saltaria de 7 a 10-11 diputats, mentre que el PPC (6-7) i sobretot Vox (5-6) anirien a l'alça respecte als comicis del 2023. Junts perdria entre dos i tres representants i se situaria en 4-5, mentre que els comuns es desplomarien dels 7 fins als 2-3. Pel que fa a les eleccions catalanes, els socialistes també s'imposarien, però perdent alguns dels 42 escons actuals i caient fins als 33-35. ERC seria segona i Aliança continuaria disparada.

L'enquesta, de 2.000 entrevistes fetes entre l'1 de setembre i el 5 d'octubre, el dia de la convocatòria de les eleccions generals per part del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, fa avinent un petit retrocés en percentatge de vot estimat socialista a les eleccions generals a Catalunya, entre el 29 i el 31% dels sufragis, per sota del 34,5% actual. Alhora, Esquerra ascendiria fins al 17-20% del vot, per sobre del 13,2% actual. El PP es mantindria (12-14%), mentre que Vox faria un salt significatiu fins a l'11-13%. Junts presentaria estabilitat pel que fa a l'estimació de vot (10-12%) respecte a les últimes eleccions, malgrat retrocedir en nombre de diputats. Els comuns serien els qui perdrien més suport, del 14% obtingut el 23 de juliol del 2023 fins al 5-7%.

La mostra no preveu que Aliança es presenti al Congrés, com el partit ja ha anunciat, i el director del Centre d'Estudis d'Opinió, Joan Rodríguez Teruel, ha explicat que els qui donarien suport a Orriols a la cambra catalana majoritàriament anirien a Junts a la cambra baixa espanyola, però també a ERC, i també tant al PSC com al PP i Vox, i a l'abstenció.

PSC a la baixa, Junts atura la caiguda

Pel que fa a les eleccions catalanes, els socialistes guanyarien, però amb menys representació, ja que caurien fins als 33-35 escons, un retrocés també respecte a l'últim baròmetre (36-38). La segona posició seria per ERC, amb 24-26 diputats, millorant els 20 actuals, mentre que la tercera seria per a Aliança Catalana. El partit de Sílvia Orriols es dispararia dels dos actuals fins als 23-25, un nivell que ja donava l'últim baròmetre. Bona part d'aquest auge aniria en detriment de Junts (18-20) que, amb tot, atura l'hemorràgia que marcava l'última enquesta (16-18).

Joan Rodríguez Teruel ha dit durant la presentació de l'enquesta que el baròmetre mostra "una consolidació de tendències" i una estabilitat, però ha destacat la "petita recuperació" del partit de Carles Puigdemont a les eleccions al Parlament. L'ens ho justifica perquè han "aturat" les transferències cap a Aliança i fins i tot haurien reculat lleugerament.

Així, els resultats que estima el CEO posarien en perill el tripartit d'esquerres, ja que la suma del PSC, ERC i comuns, que ara arriba a la majoria absoluta de 68 escons, es quedaria curta (62-67). A més, una majoria independentista només seria possible si s'hi sumés Aliança Catalana. ERC, Junts i la CUP només arribarien als 46-51 escons, i amb el partit liderat per Orriols, aconseguirien entre 69 i 76 representants.

Un altre fet que es deriva de l'estimació del CEO és que l'extrema dreta (sumant AC i Vox) ocuparia una quarta part del Parlament, un fet inèdit que ja es va repetir en el primer baròmetre d'aquest any. Seria amb una forquilla d'entre 35 i 38 escons dels 135 que té la cambra catalana.

Rufián lidera les valoracions dels polítics

L'enquesta també proporciona una valoració dels principals polítics, i el líder d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián, és el més popular, amb una puntuació de 5,8 punts sobre 10 i una aprovació del 68%, molt per sobre que qualsevol altre dirigent. El segon més popular és el també republicà Oriol Junqueras (5,0 sobre 10), l'altre polític que aprovaria, per davant del president de la Generalitat, Salvador Illa (4,9) i el ministre de Cultura, Ernest Urtasun (4,7). Jéssica Albiach, dels comuns (4,4), Pilar Castillejo, de la CUP (4,1), i la líder d'Aliança, Sílvia Orriols (4) els segueixen. Míriam Nogueras, de Junts, també suspendria (4) però se situaria per davant del seu líder, Carles Puigdemont (3,7). Els caps de files del PPC, Alejandro Fernández (2,8), i de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga (2,2) tancarien el rànquing.

Pel que fa als polítics d'àmbit estatal, tots suspenen, però Pedro Sánchez (4,3) rep una nota superior a Alberto Núñez Feijóo (2,3) i Santiago Abascal (1,9).

Illa, preferència com a president de la Generalitat i Sánchez a Espanya

Segons el baròmetre, Salvador Illa tornaria a ser la principal preferència dels catalans com a president de la Generalitat, amb un 20% dels suports i dos punts més que en l'últim baròmetre, per davant d'Oriol Junqueras, que puja del 5% al 16%. Sílvia Orriols també ascendeix, del 8% al 13%, i continua per davant de Carles Puigdemont (11%) o Jéssica Albiach (3%).

Pel que fa a la preferència per a la presidència del govern espanyol, Pedro Sánchez lidera el rànquing (39%) amb un suport deu punts superior a l'última enquesta, i significativament per davant de Santiago Abascal, segon (8%), Ernest Urtasun (7%) i Alberto Núñez Feijóo (7%).

El grau d'aprovació del govern català, estable en màxims

D'altra banda, la valoració del Govern és del 4,9 sobre deu, una dècima més que en l'últim baròmetre, i amb estabilitat respecte a les últimes onades. Alhora, els qui aproven la tasca de l'executiu de Salvador Illa se situen en el 64%, una "estabilitat en màxims històrics", tal com ho ha descrit Rodríguez Teruel.

Pel que fa al govern espanyol, la nota mitjana és d'un 3,9 sobre 10, un retrocés respecte als últims baròmetres –la mínima, de fet, en tres anys– i amb un grau d'aprovació del 47% d'enquestats. Els qui desaproven l'obra de govern de Pedro Sánchez i els seus ministres se situen per davant (51%) per primera vegada en tres anys.