El Gargar comença a pintar el seu relat amb un mural dedicat a l’Associació de Dones de Penelles. L’artista Oriol Arumí ha iniciat aquest divendres una intervenció que es completarà durant el festival

Per Ràdio Balaguer
87 visites

El projecte posa en valor la memòria, la comunitat i el paper de les dones en la vida del municipi

L'artista Oriol Arumí inicia el primer mural del Festival Gargar 2026 dedicat a l'Associació de Dones de Penelles. Foto: Ajuntament de Penelles.
L'artista Oriol Arumí inicia el primer mural del Festival Gargar 2026 dedicat a l'Associació de Dones de Penelles. Foto: Ajuntament de Penelles.

El Gargar Festival de Murals i d’Art Rural comença a desplegar el seu relat a Penelles amb l’inici, aquest divendres, del mural que l’artista Oriol Arumí dedicarà a l’Associació de Dones Il·lusió del municipi amb motiu del 25è aniversari de la mateixa, una intervenció que es completarà durant els dies del festival, previstos per a l’1, 2 i 3 de maig.

Aquesta acció suposa un dels primers moviments visibles de l’edició d’enguany i anticipa l’esperit del Gargar 2026, que tornarà a convertir el poble en un espai viu de creació artística i participació comunitària. En aquest cas, el mural neix amb una clara voluntat de reconeixement i homenatge, posant en valor el paper fonamental de les dones en la construcció de la vida social, cultural i quotidiana de Penelles.


Un mural amb mirada social i arrelament al territori

L’encàrrec recau en Oriol Arumí, artista visual i muralista nascut a Vic i establert a Lleida, llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Després d’iniciar-se en la il·lustració i la pintura a l’oli, des de 2012 centra la seva pràctica en el muralisme, amb intervencions en diversos municipis i participació en festivals i projectes artístics tant a nivell estatal com internacional. Recentment ha estat reconegut amb el Premi Gran Persona de Lleida, en reconeixement a la seva trajectòria a la ciutat que l’acull.

La seva obra mural se centra en la representació figurativa de persones i animals, habitualment vinculats a col·lectius invisibilitzats com la infància o la gent gran. En paraules del mateix artista, “a través d’escenes aparentment quotidianes, busco generar emoció, sorpresa i reflexió, sovint amb un punt d’humor o poesia visual”. El seu llenguatge, directe i depurat, evita l’excés per reforçar la força del missatge i la connexió amb l’espectador.

Aquest univers connecta directament amb el sentit del mural que s’ha iniciat avui a Penelles, una peça que vol capturar la memòria col·lectiva i els vincles comunitaris des d’una mirada propera i compartida.


El Gargar escalfa motors

L’inici d’aquest mural marca el compte enrere del Gargar 2026, que en pocs dies tornarà a omplir Penelles d’art, creativitat i vida amb la participació d’artistes d’arreu del món i del territori. Com en edicions anteriors, el festival combinarà intervencions murals, activitats participatives i una programació cultural i festiva que reforça el seu vincle amb la comunitat.

Amb accions com aquesta, el Gargar reafirma la seva voluntat de construir un projecte cultural arrelat al territori, on l’art esdevé una eina per explicar històries, generar vincles i posar en valor les persones que formen part del dia a dia del municipi.

 

ANNEX · ARTISTES GARGAR 2026 i PROGRAMA
El Gargar 2026 reuneix una selecció d’artistes que reflecteixen la diversitat del muralisme contemporani, combinant trajectòries internacionals, escenes locals i projectes amb dimensió social i comunitària.
 

  • Alain Welter (Luxemburg)

Artista internacional convidat en aquesta edició, amb una trajectòria vinculada al muralisme contemporani europeu. La seva participació s’inscriu en l’aposta del Gargar per incorporar noves mirades i llenguatges dins el circuit mural de Penelles.

  • Nina Pelirroja (Països Baixos)

Muralista i pintora de Rotterdam reconeguda pels seus grans murals plens de fauna i vegetació, on combina realisme i imaginació amb un discurs subtil d’“artivisme”. La seva obra posa el focus en la preservació de la natura i la protecció d’espècies, apropant la vida salvatge al context urbà. Ha treballat en més de quinze països i el seu pas pel Gargar suposa la seva primera intervenció a l’Estat espanyol.

  • Patricia Mariano (Portugal)

Pintora i muralista que desenvolupa una obra de caràcter poètic i simbòlic, situada entre la realitat i el somni. Les seves composicions figuratives, carregades d’atmosferes enigmàtiques i un ús ric del color, construeixen relats visuals que conviden a una lectura emocional i introspectiva.

  • Laia Sauret (Vic)

Artista visual que treballa la pintura mural com a espai de transformació emocional i col·lectiva. La seva pràctica connecta art, educació i natura, amb projectes desenvolupats en àmbits institucionals, culturals i pedagògics.

  • Oriol Arumí (Lleida)

La seva obra mural es basa en la representació figurativa de persones i animals, sovint vinculats a col·lectius invisibilitzats com la infància o la gent gran. Amb un llenguatge directe i depurat, combina sensibilitat, humor i poesia visual per generar emoció i reflexió.

  • Rosendo Porro Cuesta (Granollers)

Escultor format en forja i arts del metall que desenvolupa peces que juguen amb la línia i la matèria per generar il·lusions òptiques. La seva obra transforma objectes quotidians en formes suggerents, creant espais on el límit entre dibuix i escultura es difumina. Ha treballat en projectes internacionals i exposat en diversos països.

  • Werens (Sabadell)

Nom clau del graffiti a Catalunya, amb més de quatre dècades de trajectòria. La seva obra combina estètica urbana amb denúncia i reivindicació social, i ha deixat empremta en murs d’arreu del món, des d’Europa fins a Amèrica i Àsia.

  • Llukutter (Lleida)

Artista urbà i educador social que desenvolupa projectes amb una forta dimensió comunitària. La seva pràctica connecta intervenció artística i acció social, generant processos participatius vinculats al territori.

  • Yubia (Barcelona)

Artista urbana amb més de vint anys de trajectòria que fusiona el graffiti clàssic amb una estètica colorista i contemporània. El seu univers visual combina tipografies i personatges per construir narratives plenes d’humor, identitat i energia urbana. Ha col·laborat amb marques i projectes internacionals.

  • Didi (Miralcamp, Lleida)

Artista que treballa des d’un univers imaginatiu i emocional, creant personatges que connecten amb la quotidianitat i la vida als pobles. La seva obra al Gargar posa el focus en la companyia silenciosa i els vincles subtils del dia a dia.

  • EA Ondara (Tàrrega)

L’alumnat del cicle d’art urbà de l’Escola d’Art Ondara participa amb un mural col·lectiu propi, consolidant la seva evolució de participants assistents a creadors. El projecte posa en valor el talent emergent i el vincle entre formació artística i pràctica professional.

  • Col·lectiu Natura és Cultura – Fundació Setba (Tàrrega / Barcelona)

Projecte artístic i social que presenta la instal·lació Gargot, creada amb la participació de persones usuàries de les entitats de salut mental Associació Alba i Ondara Sió, sota la direcció de Jaume Amigó. L’obra, elaborada amb materials naturals del territori, reivindica l’art com a eina de transformació social i visibilització de la salut mental.tística i pràctica professional.

  • Josep M. Cisquella (Barcelona 1955 – 2010)

El festival dedica un espai de memòria a aquest artista destacat del realisme contemporani català. La seva obra, de gran sensibilitat poètica, explora la dimensió simbòlica de la quotidianitat. La seva presència al Gargar s’articula a través de la donació d’una peça, reforçant el vincle amb el territori.

El mes destacat

Notícies relacionades

Altres notícies que et poden interessar