El Govern accelera per desenvolupar el polígon de Torreblanca a Lleida: "Més ràpid del que anem és impossible". La segona reunió bilateral entre Generalitat i Paeria aborda el finançament de la nova Fira i l'impuls del parc sanitari

La Generalitat i la Paeria de Lleida han acordat donar un nou impuls al desenvolupament del polígon industrial de Torreblanca, que preveu 202 noves hectàrees de sòl industrial i logístic vora l'N-240. En la segona reunió de la comissió bilateral, celebrada aquest dijous, les institucions han anunciat que l'aprovació dels projectes de reparcel·lació i urbanització del sector es farà durant el primer trimestre del 2027, i que s'estudien fórmules publicoprivades per finançar l'estació ferroviària intermodal. "Estem volant. Més ràpid del que anem és impossible", ha afirmat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, mentre que l'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha confirmat que hi ha dos operadors interessats a implantar-se al polígon.

La Generalitat considera el desenvolupament del polígon Torreblanca-Quatre Pilans una prioritat estratègica i, després d'aprovar enguany el Pla Director Urbanístic (PDU), preveu tenir aprovats definitivament els projectes de reparcel·lació i urbanització abans d'acabar el 2027. Així ho han acordat aquest dijous el Govern i la Paeria de Lleida en la segona reunió de la comissió bilateral, on també s'ha anunciat la creació d'un grup de treball específic per agilitzar els tràmits i coordinar el desplegament del sector des de l'Oficina d'Atracció d'Inversions municipal.

El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, també ha explicat que estudien incorporar la futura terminal ferroviària intermodal de mercaderies i el baixador de passatgers al paquet de 1.800 milions d'euros d'inversions en infraestructures que el Govern vol impulsar amb fórmules de col·laboració publicoprivada. 

Per la seva banda, l'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha confirmat que ja hi ha dos operadors interessats a implantar-s'hi i Dalmau ha indicat que els calendaris previstos permetran avançar en paral·lel la urbanització dels terrenys i la construcció de futures instal·lacions empresarials. "Els projectes que hi ha damunt la taula els accelerem per fer les coses més fàcils i més ràpid, perquè quan a Lleida li va bé, a Catalunya li va millor", ha subratllat el conseller.

La Generalitat avançarà el finançament de la nova Fira de Lleida

La reunió també ha servit per concretar el suport de la Generalitat al nou projecte de Fira de Lleida als terrenys de l'antiga hípica, amb una inversió estimada d'entre 80 i 100 MEUR. En aquest sentit, el Govern s'ha compromès a avançar els recursos necessaris per fer possible la construcció del nou recinte, que disposarà de sis pavellons --cinc de nous i el desmuntable estrenat l'any passat-- que oferiran una superfície coberta de 27.500 metres quadrats.

El Govern i l'Ajuntament s'han donat un termini de sis mesos per definir l'instrument jurídic que ha de vehicular l'operació, sigui amb finançament d'una societat pública de la Generalitat o de l'Institut Català de Finances (ICF), amb la previsió que les càrregues financeres assumides per la Generalitat es reparteixin posteriorment entre els altres tres patrons de la institució: Paeria, Diputació de Lleida i Cambra de Comerç.

Futur parc sanitari integrat pels hospitals Arnau i Santa Maria

En matèria sanitària, la comissió bilateral ha acordat impulsar el desenvolupament del futur Parc Sanitari de Lleida, concebut com un espai de referència per a les regions sanitàries de Lleida, l'Alt Pirineu i Aran i la Franja. Els compromisos inclouen la reserva del sòl necessari per al creixement dels hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria, l'elaboració d'un pla integral de mobilitat, la reforma i ampliació de les urgències hospitalàries i el desenvolupament de la nova helisuperfície. 

Govern i Paeria també han acordat avançar en la planificació del nou CAP Balàfia-Pardinyes-Secà de Sant Pere, previst en uns terrenys situats al SUR-20, vora el camí de Corbins; el futur CAP de Copa d'Or, que inclourà la nova base del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM); la segona fase del CAP Bordeta-Mangraners i la definició de la futura ubicació del consultori dels Mangraners.

Més escoles bressol i nova biblioteca a Joc de Bola

Pel que fa a l'educació, Generalitat i Paeria han acordat avançar en el desplegament del model d'illes educatives, una estratègia que busca integrar les llars d'infants amb els centres escolars de primària per afavorir la continuïtat educativa i reforçar l'escolarització de proximitat. 

La iniciativa es començarà a desplegar en diversos punts de la ciutat i preveu actuacions concretes com l'ampliació del recinte educatiu dels Camps Elisis per incorporar-hi una nova escola bressol, la reorganització de l'entorn educatiu de Joan XXIII i l'ampliació de la llar d'infants municipal Gargot. L'acord també inclou la recuperació d'una escola bressol al barri del Clot, al costat de Sant Josep de Calassanç, així com l'inici dels estudis tècnics per valorar la implantació d'un nou equipament d'aquest tipus a Ciutat Jardí. 

D'altra banda, les dues administracions també han acordat col·laborar en la construcció de la futura Biblioteca Municipal Joc de la Bola, amb l'objectiu que l'equipament sigui una realitat abans del 2030. El projecte se situarà en un solar del carrer Alcalde Pujol i ampliarà la xarxa cultural de la ciutat. 

L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha afirmat que els acords adoptats en el marc de la reunió bilateral són "transcendents a efectes d'avançar en la transformació de la ciutat des del punt de vista del model econòmic, i per seguir facilitant serveis bàsics de ciutadania pensant en l'educació, la cultura i la salut".

El Magical s'incorpora al projecte Catalunya Media City

Finalment, en l'àmbit audiovisual, Generalitat i Paeria han pactat incorporar el Magical Media al projecte Catalunya Media City, una iniciativa que convertirà Lleida en la tercera pota del principal hub audiovisual públic català, juntament amb les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs i el Parc Audiovisual de Terrassa. L'objectiu és reforçar la projecció internacional del sector audiovisual català i consolidar una xarxa d'infraestructures públiques dedicades a la producció, la formació, la recerca i la innovació digital.