El govern espanyol invertirà 5.000 milions d'euros en el decret anticrisi, que inclou la rebaixa de l'IVA als carburants. El pla estén el bo social elèctric, prohibeix els talls de subministrament i bonifica part del combustible agrícola
El govern espanyol invertirà 5.000 milions d'euros en les mesures que inclou el decret per a fer front al conflicte a l'Orient Mitjà, aprovat aquest divendres en un Consell de Ministres extraordinari. Tal com ha explicat el president espanyol, Pedro Sánchez, el pla inclou una reducció "dràstica" de la fiscalitat energètica amb mesures com la rebaixa de l'IVA del 21% al 10% en l'IVA dels carburants, l'electricitat i el gas. L'executiu estén fins a desembre de 2026 el bo social elèctric i reforça el tèrmic; bonifica el 80% dels peatges a les indústries exposades i ofereix una ajuda directa de 20 cèntims pel litre de combustible al sector agrícola. La rebaixa de l'IVA a la gasolina es traduirà en 20 euros d'estalvi per dipòsit de cotxe mitjà.
Sánchez ha concretat que el pla contempla mesures en dos eixos: un conjuntural per a pal·liar els efectes immediats del conflicte i protegir els sectors més exposats i unes estructurals per poder continuar amb la política de descarbonització i electrificació de l'economia espanyola, tal com ha detallat el president.
Mesures conjunturals
Les mesures conjunturals inclouen la rebaixa de l'IVA del 21 al 10% en els carburants, que es traduiran en una rebaixa efectiva de 30 cèntims d'euro per litre en funció del tipus de carburant. El pla també preveu reduir l'IVA en l'electricitat i el gas i congelar el preu màxim del butà.
En matèria de subministrament elèctric, l'executiu espanyol ha acordat prohibir els talls en les llars més vulnerables i estendre fins a desembre de 2026 el bo social elèctric, així com "reforçar de forma substantiva" el bo tèrmic. Sánchez ha recordat que les indústries més exposades són les electrointensives i que per això bonificaran el 80% dels seus peatges.
El pla també inclou mesures pel sector agrícola com una ajuda directa de 20 cèntims per litre de combustible; una ajuda equivalent per la compra de fertilitzats i una "major flexibilitat" en els contractes de subministrament energètic perquè aquestes empreses "puguin adaptar les seves condicions sense costos addicionals" segons com evolucioni el context internacional.
Sánchez ha ressaltat que cada euro d'aquest pla surt de l'esforç dels contribuents espanyols i que l'executiu "no tolerarà" que hi hagi persones que vulguin treure profit d'aquests ajuts. Per això, el pla preveu que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) tingui més capacitats per "perseguir i eventualment castigar" les empreses que s'aprofitin de la crisi.
Mesures estructurals
Sánchez ha detallat que el decret llei incorpora altres mesures per "continuar" amb la política de descarbonització impulsada pel seu govern, que, segons ha explicat, ha servit per reduir els efectes de la crisi a l'Orient Mitjà. "Avui som més resilients gràcies al desplegament de les renovables i cal seguir en aquest camí", ha subratllat el cap de l'executiu.
Entre d'altres, el paquet aprovat inclou l'entrada en vigor d'un conjunt "massiu" de deduccions de l'impost de la renda per la instal·lació de plaques solars, punts de recàrrega i bombes de calor, i també deduccions fiscals a l'IRPF per aquells ciutadans que "inverteixin per contribuir a la sobirania energètica" d'Espanya. L'executiu també proporcionarà ajuts per l'aclimatació d'edificis i per l'agilització en la instal·lació d'energies renovables.
20 milions de llars i 3 milions d'empreses beneficiades
Sánchez ha concretat que les mesures beneficiaran un total de 20 milions de llars i 3 milions d'empreses i ha recordat que el paquet s'ha consensuat amb agents socials i grups parlamentaris, a qui ha aprofitat per demanar el suport per convalidar-lo. "El decret impedirà que els efectes d'aquesta guerra il·legal arribin a Espanya, però intentarem que les conseqüències siguin menys erosives", ha conclòs el president.
Dos decrets
Sánchez ha comparegut en roda de premsa després d’un Consell de Ministres accidentat en què -en un principi- els ministres de Sumar han amenaçat de plantar per la negativa del PSOE a incloure en l’acord les seves mesures d’habitatge.
La reunió havia de començar a les 09:30 h, però Yolanda Díaz i la resta de representants de Sumar s’han negat a participar-hi fins a les 11:00 h, quan -prèvia negociació directa entre Sánchez i Díaz- s’han començat a obrir vies de solució.
Finalment, les dues parts de l’executiu han decidit aprovar dos decrets. El primer inclou les rebaixes fiscals als carburants i mesures destinades als sectors que reben l’impacte directe del conflicte a l’Orient Mitjà, com el transport, l’agricultura i la pesca. Aquest decret també recull la petició de Sumar pel que fa als marges empresarials.
El segon decret, amb menys possibilitats de prosperar quan se sotmeti al Congrés, incorpora les mesures d’habitatge que demanava la formació de Yolanda Díaz, amb la pròrroga dels contractes de lloguer com a mesura estrella.
Resta transcendència al xoc amb Sumar: “És safareig”
En la seva compareixença, Sánchez ha restat transcendència al xoc entre el PSOE i Sumar. “Entenc que el safareig és molt rellevant”, ha dit, però el debat intern “forma part de la política del segle XXI”. Segons Sánchez, el diàleg entre socis és “un actiu” de l’executiu de coalició.
El mateix pel que fa a la durada de la reunió. Sánchez fins i tot ha ironitzat sobre la qüestió a preguntes de la premsa: “desconeixia que existís una previsió d’hores del Consell de Ministres. Tenim Consells de Ministres que duren més o menys, però l’important és el paquet de mesures de 5.000 milions d’euros”.
A més, ha recordat que el seu executiu està en minoria al Congrés i ha d’incorporar les mesures proposades pels socis, els agents socials i els sectors implicats.
Demana “responsabilitat” als grups
En aquest marc, ha insistit a demanar “responsabilitat” als grups parlamentaris perquè aprovin els decrets quan se sotmetin al Congrés. En tot cas, ha aclarit que el decret de rebaixes fiscals anirà al ple de la cambra el pròxim dijous, mentre que el paquet de mesures sobre habitatge que defensa Sumar encara no té data.
Promet que l'Estat “sortirà millor” d’aquesta crisi
Sánchez ha admès que malgrat les mesures aprovades, la guerra de l’Orient Mitjà afectarà l’economia espanyola i les butxaques dels ciutadans. “Ningú sap com evolucionarà aquesta crisi, no sabem si durarà dies, mesos o anys, però els seus efectes seran greus”, ha admès.
Però ha recordat als ciutadans que poden tenir “la certesa” que l'Estat "està més ben preparat que altres països europeus per afrontar “el xoc energètic derivat de la guerra a l’Iran”.
“Si altres poden resistir, nosaltres resistirem encara millor”, ha afirmat tot recordant que l'Estat ha fet els deures en transició energètica i depèn menys del petroli i el gas.
Més recursos, si calen
A més, el president espanyol ha promès que el seu executiu “mobilitzarà tots els recursos necessaris per protegir els ciutadans, ajudar les empreses i la indústria espanyola”, igual que durant la pandèmia i l’inici de la guerra d’Ucraïna.
La tercera promesa de Sánchez és que Espanya “sortirà més forta d’aquesta crisi” igual que de les altres. “El govern com saben, fa mesos que es prepara per aquesta eventualitat, sabem què cal fer i cada pas servirà per avançar cap a un futur millor amb més justícia social”, ha dit.
Pressupostos generals
Sánchez també ha insistit que el seu govern “presentarà els pressupostos generals de l'Estat”, però ha assegurat que ara “l’important” és donar resposta a l’impacte del conflicte sobre l’economia espanyola.