El Gran Recapte se centra per primera vegada en les "noves pobreses" i demana 17.000 voluntaris. La recollida serà el 13 i 14 de novembre en més de 2.000 punts de venda
Els Bancs dels Aliments de Catalunya han presentat aquest dijous la 18a edició del Gran Recapte, que per primera vegada estarà dedicada a una temàtica concreta: les anomenades "noves pobreses", persones que treballen però que no arriben a final de mes. L'edició arriba en un context d'encariment sostingut dels preus, amb uns aliments que, segons les entitats, han pujat prop d'un 32% a Catalunya des del 2020. Els quatre bancs han fet una crida per aconseguir 17.000 persones voluntàries per a la recollida, que se celebrarà el 13 i el 14 de novembre en més de 2.000 punts de venda. Les inscripcions s'han obert aquest dijous al web granrecapte.org. Segons els Bancs dels Aliments, cada mes 170.000 persones necessiten el seu suport a Catalunya.
La presidenta del Banc dels Aliments de Girona i coordinadora dels bancs catalans, Carme Casacoberta, ha definit les "noves pobreses" com "un problema de país" que afecta cada cop més persones que "treballen i, tot i treballar, no arriben a final de mes". Segons ha dit, moltes han de fer equilibris per pagar l'habitatge, els subministraments o l'alimentació. L'any passat, ha detallat, els quatre bancs van distribuir 20.800 tones d'aliments a través de 579 entitats socials i van arribar a 184.668 persones.
Les dades de context apunten en la mateixa direcció. Segons l'enquesta de condicions de vida de l'Idescat, el risc de pobresa a Catalunya ha passat del 17,4% al 18,9% en un any, i gairebé una de cada cinc persones viu per sota del llindar de pobresa. Les entitats citen també l'informe FOESSA, segons el qual el 55% de les persones en situació d'exclusió social (unes 750.000) viuen en llars on qui les sustenta treballa.
"La inflació és un impost extra a la pobresa"
El president de la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona, Lluís Fatjó, ha resumit la situació dient que "la inflació en aquests moments és un impost extra a la pobresa". Ha recordat que productes bàsics s'han encarit amb força els últims anys (l'oli d'oliva un 70%, la llet un 44% i els cereals un 34%) i ha xifrat en 475 euros mensuals la despesa mitjana d'una família en alimentació.
Al seu parer, la suma de l'alimentació i l'habitatge fa que la població gasti de mitjana la meitat dels seus ingressos en aquestes dues partides, un percentatge que en el 20% més pobre supera el 60%. Fatjó ha advertit que, un cop pagats l'habitatge i l'alimentació, aquest grup "no arriba als 500 euros per passar el mes".
Testimonis sobre el terreny
La directora del Banc dels Aliments de Lleida, Teresa Ferrer, ha presentat el projecte El Palet, un centre que funciona com una botiga de barri on cada any passen unes 5.300 persones i on poden triar la cistella i rebre acompanyament nutricional, social i laboral. Ha assegurat que els voluntaris detecten "nous perfils" que arriben al servei "amb vergonya" i "angoixa", sobretot famílies amb fills o persones que han patit "un sotrac vital".
El president del Banc dels Aliments de Tarragona, Josep Maria Solanes, ha subratllat que la pobresa alimentària també afecta la salut i pot derivar en malalties cardiovasculars o problemes de salut mental. "Una bona alimentació permet sobreviure amb dignitat, però també amb salut", ha dit. Per la seva banda, Paul Valdemar, de l'entitat Bona Voluntat en Acció, ha relatat que moltes persones que atenen treballen però necessiten "dues o tres feines" per deixar de dependre de l'ajuda.
Una de les grans mobilitzacions del país
Els Bancs dels Aliments han recordat que el Gran Recapte és la campanya de mobilització ciutadana més gran de Catalunya després de La Marató de 3Cat, amb prop de 300.000 persones implicades. L'any passat va recaptar 5,2 milions d'euros entre aliments i donacions econòmiques. Enguany, la crida se centra en el voluntariat amb el lema 'Tan gran que només hi faltes tu'.
