El paper de la pagesia catalana en la lluita contra la dictadura i la recuperació de les llibertats, en una exposició a l’IEI

L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha inaugurat aquest dimarts l’exposició ‘Pagesos contra Franco (1974-1979). La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia’, una mostra que posa en relleu el paper de la pagesia catalana en la lluita contra la dictadura i en la recuperació de les llibertats democràtiques al món rural. Es pot visitar a la Zona Zero de l’IEI fins al 5 de desembre.

L’acte ha comptat amb la participació del president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; el responsable sindical de la Pagesia Gran a la Unió de Pagesos, Salomó Torres, i el professor d’Història Contemporània i Món Actual i comissari de l’exposició, Guillem Puig.

Talarn ha destacat que la democràcia va ser una conquesta col·lectiva en què la pagesia va tenir un paper important, amb l’organització sindical i la defensa d’unes condicions de vida dignes. El president de la Diputació ha vinculat aquesta memòria amb els reptes actuals del sector, com l’augment dels costos de producció, els preus injustos i el relleu generacional, i ha reivindicat la importància de garantir un futur digne per a les explotacions familiars. També ha subratllat el pes de les terres de Lleida en la producció agrària catalana i ha defensat la necessitat que les institucions amb competències en la matèria assumeixin un compromís ferm amb la pagesia.

La mostra fa un recorregut pel període comprès entre 1974 i 1979, uns anys en què la pagesia catalana va començar a articular una resposta unitària davant els problemes del camp i el model sindical imposat per la dictadura franquista. Aquesta defensa dels interessos del sector va anar estretament lligada a la reivindicació de la llibertat sindical i a la democratització de les institucions agràries.

A través de set àmbits temàtics, l’exposició ressegueix les transformacions del món rural, les primeres formes d’organització independent i el procés de formació i consolidació de la Unió de Pagesos. El recorregut també documenta algunes de les principals mobilitzacions i reivindicacions d’aquells anys, com la vaga dels tractors i el Manifest de Pontons, tots dos fets de 1974.

Cinquanta anys després d’aquell manifest, la proposta recupera la contribució del sindicalisme agrari al desmantellament de les estructures franquistes al camp i a la creació de nous espais de participació i representació col·lectiva. Alhora, convida a reflexionar sobre la vigència d’aquelles reivindicacions i sobre la importància de l’organització col·lectiva en la defensa dels drets.