El Seguici Festiu de Balaguer reivindica els 175 anys de documentació del Ball de Bastonets i reivindica el nom de Pagis Magis

Balaguer ha viscut aquest dissabte una nova edició del Seguici Festiu de la ciutat, que enguany s’ha presentat amb el nom de la «Pagis Magis», una antiga denominació popular de les Festes del Sant Crist. La celebració ha començat a les cinc de la tarda amb una traca i la sortida de tots els elements des de la casa de la Paeria. La comitiva ha recorregut diversos carrers i places del centre històric, amb parades a la plaça del Pou, la plaça de Sant Salvador i la plaça del Jutge, abans d’arribar a la plaça del Mercadal, on s’han representat tots els balls.

El seguici ha reunit els elements tradicionals de la ciutat: els Cavallets, l’Harpia, els Gegants vells, els Capgrossos, el Ball de Bastonets, el Ball de la Galop i l’Extramoni de la colla de diables. També hi ha participat, com a colla convidada, el Ball del Búfal de Bellvís. Les diferents comparses han desfilat acompanyades de les formacions musicals que habitualment participen en el seguici.

Un dels protagonistes d’aquesta edició ha estat el Ball de Bastonets, del qual es commemoren els 175 anys de la primera referència documental coneguda a Balaguer. La notícia apareix en una crònica del diari ‘El Ancora’, publicada el 22 de novembre de 1851, que ja esmentava la sortida del ball durant la Festa Major, juntament amb gegants i nans. La documentació també n’acredita la presència en les celebracions dels anys següents.

El ball es va recuperar el 2022, amb la instauració del Seguici Festiu, després d’un llarg període sense sortir. Els Bastoners del Casal Pere III en van impulsar la recuperació i han interpretat les coreografies amb dues melodies antigues: una extreta d’un llibre d’organista del segle XIX i una altra recollida per Joan Amades el 1929.

L’altra particularitat d’enguany ha estat la reivindicació del nom «Pagis Magis», una expressió popular que deriva de «Passio Imaginis», la denominació llatina de la celebració litúrgica del 9 de novembre que és a l’origen de la Festa Major. Aquesta forma popular va arrelar a Balaguer i ja havia estat reivindicada fa aproximadament un segle a través de la revista ‘Pla i Muntanya’, tot i que aleshores no es va arribar a instaurar oficialment.

Amb aquesta denominació, la Comissió del Seguici Festiu vol recuperar i donar visibilitat a una expressió pròpia de la memòria festiva de la ciutat, i anima altres entitats a incorporar-la en futures edicions de les Festes del Sant Crist.

L'acte ha culminat amb els balls de lluïment i l'inici del Correfoc de Festa Major, a càrrec de la colla Bèsties Feréstegues de Balaguer, amb la participació del Ball del Búfal de Bellvís.