Els catalans fan 486.000 hores extres no remunerades a la setmana per valor d’11,6 milions d’euros, segons CCOO. El sindicat reclama l’aprovació del nou reglament de control horari després de l’estiu per controlar-ne “l’ús abusiu”
Els treballadors catalans realitzen, de mitjana, unes 486.000 hores extraordinàries no remunerades a la setmana, i més d’un milió si també es tenen en compte les que es paguen. Així es desprèn d’un informe que ha publicat aquest dimecres Comissions Obreres (CCOO) a partir de les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA). En total, hi ha més de 157.000 persones que prolonguen la seva jornada laboral, la meitat de les quals ho fa sense cobrar, segons el sindicat, i això permet als empresaris catalans estalviar-se 11,6 milions d’euros en salaris i cotitzacions cada setmana. Per això, CCOO considera “imprescindible” l’aprovació del nou reglament de control horari després de l’estiu per controlar “l’ús abusiu” d’aquestes hores extres.
“Això ha de ser prioritari, i tornant de les vacances ja s’ha anunciat que es portarà al Consell de Ministres. Volem que s’aprovi perquè és una mesura necessària”, ha explicat la secretària general de CCOO de Catalunya, Belén López, que també ha reclamat que sigui un control “digital, fiable i interoperari” amb Inspecció de Treball. López també ha situat l’increment de salaris i el control dels preus dels productes bàsics, “especialment de l’habitatge”, com a dues mesures complementàries.
L’informe de CCOO també revela que Catalunya és el segon territori, per darrere de la Comunitat de Madrid, on els seus treballadors acumulen més hores extra sense remunerar cada setmana. Per darrere la segueixen el País Valencià, Andalusia i el País Basc. A tot l’Estat, són 2,5 milions d’hores extraordinàries cada setmana.
La secretària general de CCOO ha lamentat que els diners que s'estalvien les empreses en hores extrees no vagin “a la butxaca dels treballadors, a les cotitzacions de la seguretat social ni als impostos que necessiten els serveis públics”.
Serveis, dones i joves
La situació ha empitjorat des de la pandèmia, alerta la secretària de Treball i Economia de CCOO de Catalunya, Saida Ehliluch. Així, s’ha passat de les 108.000 persones que feien hores extres, de mitjana, el 2019, a les 157.000 el 2026, cosa que suposa un increment relatiu del 44,9%. “Són una pràctica molt present al mercat de treball”, ha assegurat Ehliluch.
Les hores extraordinàries tampoc es reparteixen de la mateixa manera a tota la població, ja que es concentren especialment en el sector dels serveis, com també en les dones i les persones joves. Les diferències entre sexes són especialment “alarmants”, segons Ehliluch, perquè s’ha incrementat en un 102,6% el nombre de dones que allarguen la seva jornada laboral sense remunerar respecte del 2019, mentre que l’increment en els homes ha estat del 13,2%.
Per a la secretària de Treball i Economia, es tracta d’un “frau laboral” que “vulnera els drets dels treballadors” i també té important impacte en la salut laboral perquè dificulta la possibilitat de conciliar la vida personal i laboral.
“Les bones dades d’ocupació són una bona notícia, però no poden amagar una realitat que no podem normalitzar”, ha advertit. A més, segons l’estudi de CCOO, el volum total d’hores extraordinàries que es realitzen a Catalunya equivalen a prop 26.000 llocs de treball a jornada completa. “Quan una empresa cobreix necessitats permanents fent treballar més hores la plantilla, deixa de crear molts llocs de treball”, ha assenyalat Ehliluch. El sindicat calcula que d’aquesta manera es podria arribar a la “plena ocupació”.
