Europa s’ha de preparar per a un escalfament superior a 3°, diu el Consell Assessor Científic Europeu pel Canvi Climàtic. L’organisme independent alerta que l’augment de fenòmens meteorològics extrems pot “desestabilitzar” la UE
El Consell Científic Assessor Europeu sobre el Canvi Climàtic (ESABCC, per les seves sigles en anglès) sosté que Europa s’ha de preparar per a un escalfament global d’entre 2,8 i 3,3 graus per a l’any 2100. “Com que Europa s'escalfa aproximadament el doble de ràpid que la mitjana mundial, això implicaria nivells d'escalfament més alts a Europa”, diu un informe publicat aquest dimarts per l’organisme independent que assessora la Unió Europea sobre el canvi climàtic. Els experts constaten que la capacitat d’adaptació de la UE als riscos climàtics associats a l'escalfament global és “insuficient” i reclamen a Brussel·les una “reforma urgent” de les polítiques per mitigar l'impacte del canvi climàtic.
“Sense una adaptació adequada, es preveu que la majoria dels riscos climàtics a la UE arribin a nivells crítics a mitjans de segle, amb impactes freqüents, greus, persistents i de gran abast. Aquests perjudicaran la salut i el benestar de les persones, alteraran les infraestructures i els sistemes crítics, debilitaran la productivitat econòmica i la sostenibilitat fiscal, i acceleraran la pèrdua d'ecosistemes i biodiversitat”, alerta el document.
Els científics de l’ESABCC alerten que l’augment de fenòmens meteorològics extrems pot “erosionar i desestabilitzar els fonaments socials i econòmics de la UE”, impedint que assoleixi les seves “prioritats estratègiques” actuals, com són la seguretat, l’autonomia energètica o la capacitat per competir econòmicament amb la Xina o els Estats Units.
Europa, un continent més vulnerable
Mentre l'escalfament global es troba al voltant d'1,4 °C sobre els nivells preindustrials, el continent europeu ha registrat en els darrers 5 anys una mitjana de 2,4 °C per sobre d'aquests nivells, recorda l’informe. Europa està experimentant onades de calor cada “cop més freqüents i extremes”, incendis forestals a gran escala, inundacions devastadores i patrons de precipitacions “canviants”. Tot plegat, ha accelerat l'erosió costanera, la degradació del sòl, la desertificació i l'amplificació d'altres factors d'estrès ambiental, diuen.
Només durant l'estiu del 2025, s'estima que 24.000 persones van morir a Europa a causa de la calor extrema, i més de dos terços d'aquestes morts s'atribueixen directament al canvi climàtic d'origen antropogènic. Els danys en infraestructures i actius físics han costat uns 45.000 milions d'euros anuals entre 2020 i 2024, cinc vegades més en comparació amb el període 1980-1989.
Més fons públics per a adaptació climàtica
Aquests científics opinen que la UE no està preparada per afrontar l’impacte del canvi que ja s’està notant avui en dia, i encara menys per a les conseqüències d’un escalfament global superior. Per això, recomanen a Brussel·les exigir avaluacions de risc climàtic en totes les polítiques i inversions rellevants, posar com a base “mínima de planificació” el pronòstic d’escalfament global del planeta entorn els 3 graus, marcar objectius “mesurables” d’adaptació per al 2030 i 2040, així com “integrar la gestió del risc climàtic” en la governança fiscal nacional i del pròxim Marc Financer Plurianual de la UE tenint en compte la “justícia social” de les polítiques mediambientals.
A més, l’informe alerta de les disparitats internes dins la UE. Les administracions locals del sud d'Europa pateixen més “escassetat de finançament” per a l'adaptació que les del nord d'Europa, tot i que, en general, són més vulnerables als riscos climàtics “Els estats membres amb més risc són els que tenen menys espai fiscal per invertir en adaptació, cosa que pot agreujar les disparitats nacionals i regionals dins de la UE”, conclouen.
A part identificar les inversions més adequades per reforçar l’adaptació al canvi climàtic, els científics demanen reconsiderar aquelles que poden empitjorar la situació. Per exemple, avisen que les dessalinitzadores o l’aire condicionat poden “reduir la vulnerabilitat a curt termini als riscos climàtics” però poden provocar “emissions més elevades i contribuir a un escalfament més elevat que augmenta la necessitat d'adaptació a llarg termini”.
