La competència de les benzineres de baix cost esmorteix el xoc de preus de la guerra a l'Orient Mitjà, segons l'Acco. L'autoritat apunta que prop del 30% de l'ajut al dièsel s'ha destinat a augmentar marges empresarials
La competència de les benzineres barates, com les de baix cost o de cadenes de supermercats, davant de les grans distribuïdores ha esmorteït el xoc de preus dels carburants provocat per la guerra a l'Orient Mitjà, mentre que les grans empreses han incrementat més els preus allà on no hi ha competència. És una de les principals conclusions d'un estudi de l'Autoritat Catalana de la Competència (Acco) sobre increments de preus dels carburants, presentat aquest dijous. L'autoritat també remarca que entre el 25% i el 30% dels ajuts del govern espanyol al dièsel no s'ha traslladat a rebaixar preus, sinó a augmentar marges empresarials, tot i que la subvenció a la benzina sí que ha arribat pràcticament al 100% al consumidor final.
La investigació, que analitza l'evolució de prop de 1.500 benzineres de tota Catalunya i la seva evolució entre gener i març d'aquest any, just abans i després del conflicte a l'Orient Mitjà, constata que el preu de la benzina han pujat un 15% de manera generalitzada, com també ho ha fet el dièsel un 21%.
Les benzineres de baix cost, els supermercats i els sortidors independents han incrementat més els preus, perquè partien de nivells més baixos respecte de la mitjana. En canvi, les grans distribuïdores han augmentat menys els preus, tot i que continuen marcant els nivells més alts. Amb aquestes dues tendències, la diferència de preus entre benzineres barates i les grans cadenes s'ha reduït a menys de la meitat des de l'esclat del conflicte a l'Orient Mitjà.
La competència local entre benzineres, que l'estudi analitza agafant la interacció de diferents competidors en un radi d'una milla, fa que les empreses tendeixin a oferir carburants més barats. Una benzinera amb deu competidors en un radi aproximat d'1,6 quilòmetres tindria un preu al voltant d'un 2% inferior de mitjana al d'una estació sense competidors. A més, la presència d'operadors independents o de supermercats exerceix una pressió especialment "moderadora" sobre els preus de les grans cadenes.
Falta transparència en el mercat majorista
El professor de la UAB i coautor de l'informe, Jordi Perdiguero, ha assegurat que, malgrat que els preus del mercat minorista de les benzineres són públics, al mercat majorista hi ha una falta de transparència per saber com estan actuant els diferents agents econòmics.
Darrere la pujada més acusada dels preus de benzineres de baix cost en comparació a les grans cadenes, Perdiguero apunta que pot haver-hi dos fenòmens. El primer, que les 'low cost' hagin traslladat més els encariments als preus perquè partien d'un escenari de pocs marges, mentre que les grans cadenes han pogut contenir els preus assumint internament part dels costos. El segon, que les grans distribuïdores –que també subministren a les petites benzineres– hagin apujat els costos del mercat majorista per als seus clients, mentre que aquestes cadenes mantenien uns preus més baixos per a elles mateixes per tenir de manera artificial un "avantatge competitiu" que no correspon a l'evolució real dels mercats globals. Tanmateix, segons reitera Perdiguero, falta informació per saber de quina manera s'està comportant el mercat majorista, controlat per un grup reduït de grans distribuïdores.
La professora de la UAB i també coautora de l'informe, Valeria Bernardo, ha explicat que el mercat dels combustibles és "inelàstic", la qual cosa fa que els consumidors no comprin menys benzina o dièsel perquè els preus pugin, perquè no tenen una altra alternativa més barata que continuar comprant aquests combustibles. Això fa que, quan hi ha increments de preus, es redueixi la renda disponible de les llars.
Facilitar la instal·lació de noves benzineres
L'Acco, a partir dels resultats de l'estudi, proposa facilitar l'entrada de nous operadors al mercat, reduir les barreres administratives i evitar concentracions excessives d'unes benzineres concretes en els mercats locals. L'autoritat també demana reforçar la supervisió del mercat majorista, per saber com estan actuant les grans distribuïdores, i recomana prioritzar ajudes més focalitzades, com ara les transferències directes a llars més vulnerables en lloc de fer subsidis generalitzats als carburants.
L'escalada del conflicte al golf Pèrsic al març va alterar el trànsit marítim a l'estret d'Ormuz, per on circula aproximadament el 20% del petroli que es consumeix al món, la qual cosa va provocar un xoc de preus dels combustibles a escala global. L'increment dels preus finals de la gasolina i el dièsel redueix la renda disponible dels consumidors i també repercuteix en el preu d'altres béns i serveis, a causa de l'augment dels costos del transport.
