La conca del Segre i la Noguera Pallaresa entren en sequera prolongada després d’un estiu i el setembre sense pluges. La CHE registra un 7% menys de precipitació durant l’any hidrològic, però ha “aguantat bé” perquè hi havia “múscul”
La conca del Segre – Noguera Pallaresa i la de l’Ésera -Noguera Ribagorçana, han entrat en sequera prolongada després d’un estiu i un setembre sense pluges. Ho ha dit el cap de l’Oficina de Planificació Hidrològica de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), Miguel García, en la presentació de les dades del final de l’any hidrològic 2025-2026. A aquestes dues també s’hi sumarà la de la Garona, a la Val d’Aran, que transcorre cap a França. En conjunt, el 51% de la conca de l’Ebre se situa en sequera prolongada i des de l’organisme demanen “cautela” als consumidors. La conca ha rebut un 7% menys de precipitació però ha “aguantat bé” la campanya de reg perquè hi havia “múscul” després d’un hivern excepcionalment plujós.
Els responsables de la CHE han fet aquest divendres balanç de l’any hidrològic i han destacat els diversos “contrapunts” que s’han viscut en un context de sequera intensa a Europa però normalitat a l’Estat. Tot i que la tardor del 2025 va ser seca, l’hivern va estar marcat per temporals de pluja i neu que van suposar grans aportacions a les reserves dels embassaments i han servit per aguantar un estiu extremadament sec i càlid.
El cap d’Hidrologia de l’organisme, Mario Carreras, ha destacat el “canvi de patró” de la reserva nival que s’ha registrat al conjunt de la conca, amb un màxim històric de 2.000 hectòmetres cúbics en forma de neu al febrer, des de la zona de l’Alto Gállego fins al Pirineu de Lleida. Aquesta xifra és equivalent al 30% de la reserva dels embassaments de la CHE, ha destacat Carreras, que també ha indicat que la calor anticipada de la primavera va provocar un “desgel prematur” i al maig la reserva de neu ja era poca per passar a ser “testimonial” al juny.
Les reserves d’aigua embassada van arribar al seu màxim a principis de juny amb 6.905 hectòmetres cúbics (88,5%), per damunt de la mitjana dels darrers cinc anys per aquestes dates, que era de 5.834 hectòmetres cúbics (74,8%), i pràcticament igual que la reserva de la mateixa setmana del 2025, que va ser de 6.938 hectòmetres cúbics (88,9%).
Al tancament de l’any hidrològic, la reserva d’aigua embassada és de 3.591 hectòmetres cúbics (46%), un volum inferior al de fa un any, quan n’hi havia 4.282 hectòmetres (54,9%), i lleugerament per sota de la reserva mitjana dels darrers 5 anys, situada en 3.757 hectòmetres cúbics (48,2%).
Un 7% menys de precipitació
Miguel García ha parlat del descens d’un 7% de la precipitació (amb una mitjana de 540 mm) al conjunt de la conca de l’Ebre i ha apuntat que les restriccions en usos d’aigua no han estat molt importants perquè hi havia “múscul” gràcies a les reserves de l’hivern. Això si, la campanya ha finalitzat amb un esgotament dels recursos perquè la temperatura elevada i persistent de l’estiu ha fet augmentar la demanda d’aigua, sobretot per regar, ja que algunes comunitats de regants n’han fet servir fins a un 20% més.
La CHE no ha quantificat encara l’increment de la demanda d’aigua a la Comunitat General de Regants del canal d’Urgell, ni tampoc a la del canal d’Aragó i Catalunya, si bé en aquest darrer, es van aplicar algunes restriccions al regadiu a final de campanya. Aquests dos sistemes de reg es troben precisament a la conca del Segre-Noguera Pallaresa, el canal d’Urgell i a la de l’Éssera – Noguera Ribagorçana el segon. Rius que ara entren en sequera prolongada i per això caldrà ser “cautelosos” per encara la pròxima campanya de regadiu, que comença al març.
Consum de 5 hectòmetres cúbics en centres de dades
Una de les qüestions que socialment ha entrat més en debat és el consum d’aigua que generen els centres de dades que es fan servir per eines d’intel·ligència artificial. A la CHE hi ha actualment 13 procediments administratius relacionats amb centres de dades i el consum estimat d’aigua que tenen en conjunt és de 5 hectòmetres cúbics. Miguel García ha apuntat que aquesta xifra de consum queda molt lluny dels 700 hectòmetres cúbics d’aigua a l’any que es gasten a la conca per abastaments industrials. Tot i que són partidaris de controlar aquest consum vinculat a la IA, des de la CHE no es veu, de moment, excessiu aquest indicador.
