La covid persistent podria afectar unes 250.000 persones a Catalunya però només hi ha 14.000 casos registrats. El Grup Col·laboratiu per al Seguiment Científic de la covid apunta a l'infradiagnòstic i a mancances en el seguiment

Unes 250.000 persones podrien estar afectades a Catalunya per la covid persistent, tot i que actualment només hi ha uns 14.000 casos registrats. Així ho apunta un informe del Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la covid-19, impulsat per ISGlobal i el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), amb la col·laboració de l'Associació Catalana de Recerca (ACER). El treball ofereix la visió de la situació des de tres perspectives: la recerca, l'atenció sanitària i l'experiència de persones afectades. La covid persistent pot afectar múltiples òrgans i manifestar-se amb una gran varietat de símptomes, com fatiga, dificultats cognitives i problemes en la regulació de la freqüència cardíaca o la pressió arterial.

Pel que fa als diagnòstics, les dades de la cohort COVICAT mostren que aproximadament el 23% de les persones infectades amb SARS-CoV-2 durant les primeres etapes de la pandèmia van desenvolupar símptomes que van durar almenys tres mesos. Entre els afectats el 2021, el 56% continuava presentant símptomes dos anys després.

A partir dels casos confirmats i de la prevalença observada a la cohort COVICAT, el grup d'experts estima que almenys 92.000 persones haurien desenvolupat covid persistent al gener del 2021 a Catalunya. Amb l'augment de les infeccions, aquesta xifra hauria assolit un mínim de 176.000 casos el juliol de 2022, tot i que només uns 14.000 casos consten registrats al sistema sanitari. Tenint en compte les estimacions sobre les infeccions posteriors, la incidència amb les variants Òmicron i la recuperació parcial d'alguns casos, els experts calculen que unes 250.000 persones podrien presentar símptomes compatibles amb covid persistent. Amb tot, adverteixen que les dades disponibles permeten estimar l'ordre de magnitud del problema, però no determinar amb precisió l'abast actual.

La directora del programa covid persistent a l'Hospital Germans Trias i Pujol i coautora de l'estudi, Lourdes Mateu, afirma que la gran diferència entre els casos estimats i els registrats "mostra que queda molt per fer per millorar el diagnòstic i el seguiment".

Pel que fa a la recerca, l'informe identifica mancances importants tant en la recerca com en l'atenció sanitària. En aquest sentit, planteja que, a Espanya, la recerca en aquest àmbit ha depès en gran manera de convocatòries competitives generals o europees, en lloc de comptar amb un programa nacional específic com als Estats Units o Alemanya. Això ha "limitat" la capacitat d'establir grans cohorts, fer seguiments a llarg termini i dur a terme assaigs clínics.

D'altra banda, afirma que l'accés a l'atenció especialitzada també és limitat. Segons l'informe, actualment Catalunya disposa només d'una unitat multidisciplinària de covid persistent, al Germans Trias i Pujol. Altres serveis especialitzats creats durant les primeres etapes de la pandèmia han deixat de funcionar, mentre que models locals amb bons resultats no s'han estès a altres territoris. Els experts afirmen que aquesta situació contribueix a generar desigualtats territorials en l'accés a l'atenció.

L'informe incorpora també l'experiència de les persones que viuen amb la malaltia. Aquestes assenyalen dificultats per obtenir el reconeixement de la malaltia i una atenció adequada, barreres geogràfiques i econòmiques, problemes per mantenir la feina o reincorporar-s'hi i dificultat per accedir a la discapacitat i protecció social. També destaquen l'impacte psicològic de la incertesa prolongada i la manca de reconeixement dels seus símptomes.

Sílvia Soler, del col·lectiu d'afectats, ha reivindicat que el suport social i laboral també ha de formar part de la resposta.

Més enllà d'això, l'informe proposa mesures concretes que es podrien començar a aplicar, com reforçar la recerca i la identificació de biomarcadors, millorar el diagnòstic, el registre i el seguiment de l'atenció primària; i facilitar el reconeixement de la discapacitat i les adaptacions laborals per als afectats.