La història dels Canals d’Urgell i dels homes que van treballar en la seva construcció ha centrat aquest divendres la presentació del curtmetratge El túnel de Montclar a la Casa Canal de Mollerussa. La pel·lícula, dirigida per Daniel Sarramona i amb producció executiva de Berta Lacruz, recupera a través de la ficció la realitat dels presos que van participar en l’excavació del túnel a mitjan segle XIX. La Fundació Canals d’Urgell i la productora Principal Segona han presentat l’obra en un dels espais on es va rodar, després del seu pas per festivals i dels reconeixements obtinguts a Itàlia i al Galacticat.

Amb la construcció del canal com a rerefons, el curt posa el focus en les persones que van fer possible una infraestructura decisiva per a la transformació de les terres de Ponent. La vida al presidi, el treball sota vigilància i les relacions entre els reclusos articulen una història que acosta aquest episodi del segle XIX al públic a través dels seus protagonistes.

La presentació, convocada per la Fundació Canals d’Urgell i la productora Principal Segona, ha estat conduïda per Maribel Pedrol, directora de la Fundació. Amadeu Ros, president de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell i de la Fundació, ha obert l’acte i ha donat la benvinguda als assistents. Tot seguit hi han intervingut Marc Solsona, alcalde de Mollerussa; Daniel Sarramona, director del curtmetratge, i Berta Lacruz, productora.

La jornada ha començat amb els parlaments al jardí de la Casa Canal i ha continuat amb dos passis de la pel·lícula, a les 20.00 i a les 20.30 hores. La trobada s’ha completat amb una copa de vi al jardí.

La dimensió humana de la construcció dels Canals d’Urgell

Ambientat l’any 1857 a la serra de Montclar, el curtmetratge s’endinsa en les condicions de vida dels presos que excavaven el túnel sota vigilància militar. La història segueix en Josep, un home condemnat injustament que lluita per sobreviure i tornar a veure la seva mare, i l’Ignasi, un sindicalista condemnat a cadena perpètua. A través de la relació entre tots dos, la pel·lícula explora la confiança, la supervivència i els dilemes morals en un entorn marcat per la privació de llibertat.

El túnel de Montclar combina ficció i context històric per acostar al públic la dimensió humana d’una de les obres decisives per a la construcció del Canal d’Urgell. La perforació de la serra, amb un túnel de prop de cinc quilòmetres, va permetre fer arribar l’aigua a la plana i va formar part de la infraestructura que transformaria l’agricultura, l’economia i el paisatge de Ponent.

Les obres del canal principal es van acabar el 1861 i el primer reg documentat per la Comunitat General de Regants es va fer el març de 1862 a la finca de Tarassó, a Agramunt. El pas de l’aigua per la serra de Montclar era una peça essencial d’aquell projecte: la perforació del túnel va permetre superar un dels principals obstacles del traçat i connectar la captació del Segre amb les terres que havien de rebre el reg.

El film parteix d’aquest marc històric per construir una trama centrada en dos personatges i en les decisions que han d’afrontar. Aquesta mirada permet explicar el cost humà de l’obra i acostar l’espectador a una part de la història dels canals que va més enllà de les xifres i de les fites d’enginyeria.

Una producció arrelada a Ponent

Protagonitzat per Roger Batalla i Jon Arrizabalaga, el curt també compta amb la participació de Ferran Aixalà i Eduard Muntada, entre altres intèrprets. El guió és de Daniel Sarramona i Berta Lacruz, i la producció, de Principal Segona, amb Miquel Romans i Lacruz. El rodatge es va dur a terme a Mollerussa, el Poal i Mequinensa amb professionals vinculats a les terres de Lleida.

El director, Daniel Sarramona, és de Juneda, i Berta Lacruz, coguionista i productora executiva, de Bellvís. La vinculació amb el territori també es reflecteix en les localitzacions i en la participació de professionals lleidatans en l’equip artístic i tècnic. La Casa Canal ha tingut un paper especialment significatiu en el projecte, tant com a espai de rodatge com per la seva relació directa amb la memòria dels canals.

De Ponent al circuit de festivals

El projecte es va desenvolupar amb l’acompanyament de la Trobada de Talents del Galacticat i del programa Producers Meet Producers, que va afavorir la col·laboració entre Daniel Sarramona i Miquel Romans, de Principal Segona. La pel·lícula es va estrenar el 7 de juny al Festival Internacional de Cinema en Català, el FIC-CAT, a Roda de Berà, dins de la selecció oficial de curtmetratges, i el 23 d’octubre es va presentar al Som Cinema de Lleida.

En aquest recorregut, El túnel de Montclar ha rebut el premi al millor curtmetratge al Minority Languages International Film Festival de Spilimbergo, a Itàlia, i el premi al millor curtmetratge de gènere lliure al XIII Galacticat, el Festival Internacional de Cinema de Tàrrega i Ponent. La presentació a Mollerussa ha permès acostar aquesta producció al territori que n’ha inspirat la història i que ha acollit una part del rodatge.

La producció ha comptat amb el suport de la Fundació Canals d’Urgell, els ajuntaments de Mollerussa i Agramunt i Plusfresc, entre altres col·laboradors, així com amb l’acompanyament de Ponent i Acció, l’oficina de promoció audiovisual impulsada per l’Ajuntament de Tàrrega.

La Casa Canal com a espai de memòria i divulgació

La presentació a la Casa Canal vincula el cinema amb la tasca de divulgació del patrimoni que desenvolupa la Fundació Canals d’Urgell. L’equipament, que acull l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell, explica les transformacions del territori associades a l’arribada de l’aigua i conserva la memòria de les persones que les van fer possibles.

Construïda entre 1867 i 1876, la Casa Canal és la seu de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell i acull, a la planta baixa, l’espai museístic inaugurat el 2003. Presentar-hi el curtmetratge situa el relat cinematogràfic en un entorn directament vinculat a la gestió i la història de la infraestructura.

La col·laboració de la Fundació amb la pel·lícula s’inscriu en la seva tasca de preservar, estudiar i difondre el patrimoni dels Canals d’Urgell. El cinema ofereix una nova via per donar a conèixer aquesta memòria i per explicar com l’arribada de l’aigua va transformar el paisatge, l’activitat econòmica i la vida quotidiana de les comarques regades.