La jugadora del Club Bàsquet Balaguer Cristina Andrés es retira després d'onze temporades al club

Cristina Andrés Rabasa (Andorra, 1995) ha posat punt final a la seva etapa com a jugadora del Club Bàsquet Balaguer després d'onze temporades defensant la samarreta de l'equip. Tot i deixar la competició, continuarà vinculada a l'entitat com a entrenadora i membre de la junta, responsabilitats que ja exercia mentre encara era jugadora.

Andrés explica que va arribar al Club Bàsquet Balaguer mentre estudiava INEF a Lleida, després de rebre la proposta d'incorporar-se al club. Assegura que acceptar aquella oferta va ser "una de les millors decisions" de la seva vida i afirma que, onze anys després, el Balaguer s'ha convertit en casa seva.

Al llarg d'aquesta etapa ha desenvolupat diferents funcions dins l'entitat. Va començar entrenant un mini masculí i posteriorment va dirigir equips femenins infantils, cadets i júniors. Més endavant va tornar al bàsquet masculí, on ha entrenat diferents categories de base, i també va estar tres temporades al capdavant del sènior B femení. A més, ha exercit de coordinadora, és membre de la junta directiva i ha compaginat durant tots aquests anys la tasca d'entrenadora amb la de jugadora.

La decisió de retirar-se no ha estat sobtada. Explica que al final de la temporada passada ja tenia la sensació que havia arribat el moment de tancar aquesta etapa, tot i que va decidir disputar una última temporada sabent des del principi que seria la definitiva. Segons afirma, el punt d'inflexió va arribar quan va sentir que ja havia donat tot el que podia aportar al bàsquet des de la pista.

Entre els motius que l'han portat a prendre aquesta decisió destaca el desgast que suposen els desplaçaments i la competició. Després de vint-i-dos anys jugant a bàsquet —primer a Andorra i després al Balaguer— assegura que el que més l'ha cansat ha estat dedicar bona part dels caps de setmana als partits fora de casa.

Cristina Andrés reconeix que acomiadar-se davant l'afició va ser un dels moments més difícils de la seva carrera. Explica que l'últim partit a casa va ser molt emotiu després d'onze temporades al club, però també molt especial, perquè considera que el Club Bàsquet Balaguer és l'entitat a la qual "ho dec tot" i on s'ha sentit "com a casa des del primer dia".

Quan recorda la seva trajectòria esportiva, destaca especialment l'ascens a la Supercopa, després de superar les fases de promoció davant un pavelló ple, com el moment més especial viscut amb la samarreta del Balaguer. També aprofita per agrair el suport rebut de la Clara Paniaigua i l’Andrea Perat, dues persones amb qui assegura haver compartit molts anys de compromís i estima pel club.

Malgrat la retirada com a jugadora, Andrés continuarà plenament implicada en el projecte del Club Bàsquet Balaguer. Explica que ara vol centrar els esforços en la seva faceta d'entrenadora, transmetent la seva passió pel bàsquet als infants i joves que entrena, i seguir col·laborant des de la junta directiva. A més, assegura que continuarà donant suport al primer equip des de la graderia sempre que li sigui possible i afirma que en serà "la seva fan número u".