La música en viu va facturar 244 milions el 2025 amb un rècord de 31,9 milions d’espectadors. Els ingressos s’estabilitzen (+1%) en contrast amb el fort augment dels concerts: gairebé 32.000 l’any passat
La música en viu a Catalunya va assolir el 2025 una facturació de 244 milions d’euros, només un 1% més que l’any anterior, segons les dades de l’Anuari de la Música 2026. Els ingressos s’estabilitzen tot i que els concerts es disparen: gairebé 32.000 al llarg de l’any, fins a 8.000 més que el 2024, amb 23,8 milions d’espectadors, una altra dada de rècord i un 24% superior a la xifra de l’últim Anuari. L’augment de concerts i públics “no s’ha vist reflectit en la rendibilitat”, per a l’augment de la contractació i també a la pujada de caixets dels artistes, segons fonts del sector. Al seu torn, la indústria discogràfica perd múscul i va facturar 18,2 milions en vendes el 2025, un 10% menys que el 2024 després de quatre anys a l’alça.
Segons recull l’Anuari de la Música 2026, que aquest dimarts publica la seva 25a edició de la mà del Grup Enderrock i l’Associació de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), la ‘indústria del directe’ s’ha multiplicat gairebé per quatre en 25 anys -de 70 milions d’euros, l’any 2003, fins als 244 milions de l’any passat-, tot i que es refreda el ritme de creixement que s’havia viscut després de la crisi de la covid-19. En aquest sentit, l’any 2024 la facturació va ascendir ja a 241 milions, que eren un 21% més que l’any anterior, mentre la xifra d’enguany suposa un creixement petit de l’1%.
L’altra cara de la moneda és la indústria discogràfica, que en aquest mateix període de temps ha patit una davallada de 82 milions fins a 21 milions (18,2 dels quals en vendes) milions “causada per la crisi del format físic i la desaparició dels grans segells”. Cal dir, però, que la xifra del 2025 és el primer retrocés en la facturació del sector des de l’any 2020 i que l’any 2024 es va arribar als 20,3 milions d’euros, un cim que no s’assolia des de l’any 2008.
En tot cas, l’any 2003 el sector musical facturava més amb la venda de discos (82 milions d’euros) que amb els concerts (70 milions), i, en canvi, actualment la indústria del directe ja suposa més del 90% de tota la facturació de la indústria musical catalana.
Però el domini de la indústria del directe no es deu només a la baixada del món discogràfic, sinó al seu propi creixement: la xifra d’espectadors a concerts a Catalunya s’ha multiplicat per més de cinc en poc més de 20 anys, i ha passat de 4,4 a 23,8 milions d’assistents l’any passat; la quantitat creixent de concerts (i dels seus aforaments) ho han fet possible, ja que la xifra s’ha doblat al llarg del segle, dels 15.000 anuals el 2003 a prop de 32.000, l’any passat.
Els festivals guanyen espectadors
Pel que fa als festivals celebrats a Catalunya, l’any passat van créixer un 5% (l’any anterior ho havien fet un 9%). En la cinquantena de “festivals més destacats” hi ha assistit 1,9 milions d’espectadors. Però encara han crescut més en termes percentuals el públic de les grans festes majors, amb gairebé un 20% més d’assistents l’any passat.
En canvi, les sales de concerts han perdut un 4% del seu públic, i això que aquests espais van oferir un 13% més de concerts que l’any anterior. En aquest sentit, això ha tingut impacte en la facturació de les sales, que ha davallat un 10%. La sala que va reunir més públic va ser -una vegada més- Razzmatazz (Barcelona), amb prop de 600.000 espectadors, seguida de l’Apolo, que amb 493.998 persones va perdre un 12% del seu públic.
Estancament de la programació en català
La presència d’artistes catalans s’ha mantingut el 2025 en una tercera part de les programacions (37%), al mateix nivell que l’any anterior. Pel que fa als festivals, hi ha una gran distància entre festivals que programen sobretot en català, com Canet Rock, (a)phònica o Ítaca, però la majoria es mantenen en xifres molt tímides com Primavera Sound (+1%), Sónar (+4%), Alma Barcelona (+7%) o Eufònic (7%).
La música en català perd edicions i reproduccions
Dins el context positiu del sector al mercat espanyol (+19%), els segells independents catalans han perdut un 5% de facturació, a causa per exemple de la venda de catàlegs. La indústria discogràfica ha mantingut la producció i la diversitat, tot i que per primera vegada s’han publicat menys referències.
(-6%) i que per tercer any han baixat els discos en català (-4%). Els algoritmes de les plataformes han perjudicat els rànquings d’escolta deixant la llengua fora del Top 15, mentre que a les ràdios ha sonat més música en català, al com ha recordat el director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau, en la presentació de l’Anuari.
“Youtube mata la ràdio”
Com succeeix des de fa anys, el suport digital per escoltar música domina de forma absoluta. La novetat, en aquest sentit, és que per primera vegada, la plataforma YouTube, propietat de Google, ha liderat el format preferit d’escolta, per al 43% de la població, per davant de la ràdio, que ha patit una davallada històrica i ha passat del 53% del 2021 al 42% el 2025. A més, l’estríming gratuït (35%) i les subscripcions de pagament (31%) han batut rècords d’oients.
Tanmateix, “enmig de l’oceà digital”, l’Anuari apunta amb sorpresa la “resiliència” del CD, que amb el 9% de preferència supera clarament el vinil clàssic (4%) “i demostra que el format físic encara conserva un nínxol de mercat fidel entre els melòmans”.
