Les darreres excavacions a Santa Coloma d'Àger constaten la presència d'un assentament al costat de la necròpolis. Les restes trobades permetran conèixer millor com era la vida a la vall entre els segles V i VII
La darrera excavació arqueològica al jaciment de Santa Coloma d'Àger (Noguera) ha permès constatar la presència d'un assentament al costat de la necròpolis i la basílica paleocristiana. Els arqueòlegs hi van detectar indicis d'hàbitat l'any passat i enguany han pogut excavar dues cabanes i delimitar-ne dues més, a banda de documentar estructures com sitges i elements de ceràmica, entre altres. És una descoberta singular, ja que aquest tipus d'assentaments no se solen trobar al costat d'edificis de culte, que ajudarà els investigadors a conèixer millor com es vivia a la vall d'Àger entre els segles V i VII. Els treballs d'excavació s'han allargat tres setmanes i hi ha participat una quinzena d'estudiants d'Arqueologia de la UAB.
A diferència d'anteriors campanyes centrades en la necròpolis, enguany els treballs han consistit a excavar uns fons de cabanes que han demostrat la coexistència d'un assentament al costat de la necròpolis i la basílica que dataria entre els segles V i VII.
L'existència d'aquests tres espais en la mateixa cronologia és característica perquè els assentaments fundats des de zero com el d'Àger que s'han trobat fins a la data van acompanyats d'un espai funerari, però no d'un edifici de culte com, en aquest cas, l'església.
"La gran pregunta que teníem fins ara era on vivia tota aquesta gent que s'estava enterrant aquí. Llavors hem trobat, com a mínim, un assentament on es vivia i que ens permet conèixer la vida i no tant el ritual de la mort, que és el que teníem fins ara", ha explicat Àngela González, de l'empresa Nord-est Arqueologia i codirectora del jaciment juntament amb Jesús Brufal.
Els treballs que s'han dut a terme al juliol han permès excavar per complet dos fons de cabanes i documentar-ne dos més, que s'excavaran en futures campanyes. La població que hi vivia era agricultora i els investigadors creuen que dues de les edificacions trobades es dedicaven a la producció i una altra a l'hàbitat.
També s'ha recuperat elements quotidians, com ara diferents peces de ceràmica que ajudaran a conèixer quin ús es feia de les cabanes, un ganivet i una agulla de cosir de ferro i una fusaiola. A més, al voltant de les estructures de les cabanes s'han localitzat sitges.
L'assentament es va abandonar al segle VII i, posteriorment, al seu lloc s'hi va conrear vinya per restes que s'han trobat i fonts textuals del segle XI que parlaven de la "vinya de Santa Coloma", ha explicat González. En canvi, la necròpolis cristiana va seguir funcionant de manera ininterrompuda entre els segles V i XI.
De cara a noves excavacions, els investigadors volen continuar excavant els fons de cabana que han quedat pendents i establir el límit que separava l'assentament de la zona de la necròpolis.
L'excavació d'enguany s'ha allargat tres setmanes, fins al 24 de juliol, i hi ha treballat una quinzena d'estudiants de la UAB i dos treballadors de l'empresa Àtics, a més dels dos directors dels treballs. El projecte d'excavació està liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i compta amb el suport del projecte Med Green Rev i del Departament de Cultura.
Obrir l'espai al públic
L'alcaldessa del municipi, Mireia Burgués, ha posat en valor els treballs d'excavació que s'han dut a terme al jaciment de Santa Coloma d'Àger al llarg del temps, des de principis del segle XX i fins a les darreres campanyes de la mà de la UAB, ja que "ajuden a conèixer el nostre passat, tant d'Àger com del nostre territori". També ha afegit que, com a objectiu de futur, es plantegen que el jaciment es pugui obrir al públic.
