Més del 80% dels catalans estan preocupats per patir un fenomen meteorològic extrem i avalen l’enviament d’alertes. El 70% es plantejaria no votar un polític que digués que no actuarà davant el canvi climàtic, segons una enquesta

Per Ràdio Balaguer
8 visites

El 87% dels catalans majors d’edat estan preocupats per patir un fenomen meteorològic extrem, mateix percentatge que al conjunt de l’Estat, segons l’enquesta ‘Actituds vers els esdeveniments meteorològics extrems a Espanya’ del Climate Opinion Research Exchange per encàrrec d’Esfera Climàtica, un projecte coordinat des del CREAF. El treball compta amb una mostra de 5.027 persones majors de 18 anys. A més, el 89% dels catalans dona suport a l’ús de sistemes d’alerta, com missatges al mòbil, per avisar la població – 87% al conjunt de l’Estat-. D’altra banda, dos de cada tres votants espanyols es plantejaria no votar a un polític que digués que no actuarà davant el canvi climàtic.

En concret, un 53% dels enquestats a Catalunya asseguren que no el votarien i un 17% que es plantejaria no donar-li el seu vot. Al conjunt de l’Estat, el 49% assegura que no el votaria i un 20% s’ho plantejaria. Així, un 69% no el votaria o s’ho plantejaria, xifra que arriba al 81% entre les persones que s’identifiquen amb el centreesquerra i se situa en el 57% entre les que ho fan amb l’extrema dreta.

La inquietud pels fenòmens meteorològics extrems es manté en tots els perfils ideològics al conjunt de l’Estat: arriba al 89% entre les persones que se situen a l’extrema esquerra i al centreeesquera, al 87% al centre, al 85% a la dreta i al 84% a l’extrema dreta.

Hi ha un 86% que reconeix tenir por que la sequera provoqui un augment dels preus dels aliments i un 87% a que es destrueixin els passatges naturals, boscos i zones rurals. També hi ha consens entre la població espanyola que aquests esdeveniments podrien encarir les factures de la llum i el gas i les primes de l’assegurança de la llar, però aquesta preocupació varia en funció del nivell de renda.

D’altra banda, més de la meitat de la població diu haver experimentat un fenomen meteorològic extrem, el més comú dels quals són les onades de calor -nou de cada deu persones diuen haver-ne patit-. Les segueixen les sequeres (57%), les tempestes intenses (51%), les inundacions (43%) i els incendis (42%).

Una qüestió de seguretat nacional

Sobre com afrontar aquests perills, el 86% dels enquestats espanyols -89% en el cas de Catalunya- considera que aquests episodis constitueixen una qüestió de seguretat nacional i que Espanya ha d’estar preparada per protegir les famílies, l’agricultura i l’economia.

En aquest sentit, el 88% dona suport a l’enviament d’alertes primerenques als telèfons mòbils per avisar de possibles emergències i nou de cada deu, independentment del perfil ideològic, pensen que cal invertir en els serveis de resposta.

Un 85% creu que els responsables polítics haurien de garantir compensacions a les persones afectades per desastres -va del 86% a l’extrema esquerra al 84% a l’extrema dreta-.

Reduir la dependència energètica

Pel que fa a les renovables, el 70% considera que la transició dels combustibles fòssils a aquestes energies és una oportunitat per reduir la dependència energètica d’altres països. A més, el 66% de la població les identifica com una oportunitat per a la creació d’ocupació i la reindustrialització. El percentatge arriba al 75% al centreesquerra i al 72% a l'extrema esquerra, mentre que se situa en el 64% a la dreta, el 62% al centre i el 60% a l'extrema dreta.

La coordinadora d’Esfera Climàtica, Andrea Arnal, afirma que els resultats mostren que hi ha punts de trobada des dels quals abordar la conversa pública sobre el canvi climàtic i obrir converses més enllà de les diferències ideològiques.

Tot i això, afegeix que l’enquesta indica en quins temes cal intensificar els esforços en comunicació de la crisi climàtica. Posa com a exemple que només un 55% dels enquestats pensa que els combustibles fòssils contribueixen a empitjorar els impactes dels fenòmens meteorològics extrems.

L’enquesta es va fer entre l’1 de juliol i el 3 d’agost de 2026, amb la participació de 5.027 persones majors de 18 anys.

El mes destacat

Notícies relacionades

Altres notícies que et poden interessar