Els cantautors Borja Penalba i Meritxell Gené publiquen aquest divendres 30 d’octubre D’un temps, d’un país. 30 anys, un disc en directe que recupera i revisita el repertori de la Nova Cançó des d’una mirada contemporània. L’enregistrament es va fer el 4 d’octubre a Vallbona de les Monges, en el marc del Perifèria cultural, dins d’un projecte produït pel Festival Barnasants.
L’espectacle pren com a punt de partida Banda sonora d’un temps, d’un país, el doble disc publicat arran del concert que Joan Manuel Serrat va oferir el 1996 al Palau Sant Jordi, en homenatge als companys de la Nova Cançó i als autors i poetes que van contribuir a configurar-la. Trenta anys després, Penalba i Gené reprenen aquell llegat amb una proposta pròpia que posa en diàleg cançons i veus que han marcat diverses generacions.
El repertori recorre l’univers de figures tan reconegudes com Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Raimon i Ovidi Montllor, entre d’altres. Però també d'aquells noms no tan reconeguts com Guillem d'Efak, Joan Ramon Bonet o Dolors Laffitte.
Lluny de limitar-se a reproduir les versions originals, els dos músics parteixen dels seus llenguatges artístics per donar una nova vida a aquestes composicions, amb arranjaments propis i una interpretació que combina memòria musical i sensibilitat contemporània.
La trobada entre Penalba, cantautor, compositor, productor i arranjador amb una trajectòria vinculada a nombrosos artistes de l’escena musical, i Gené, cantautora que ha fet de la poesia musicada un dels eixos del seu treball, dona forma a un espectacle que reivindica la vigència d’aquest repertori i la seva capacitat de continuar interpel·lant el públic actual.
Després de la preestrena als Estats Units, D’un temps, d’un país. 30 anys, amb una gira de més de 30 concerts, en una proposta que connecta cançó, poesia i memòria col·lectiva. La gira arribarà al seu final el 20 de desembre a l’Aliança del Poblenou, a Barcelona, en un concert que tancarà aquest viatge pel llegat de la Nova Cançó.
Amb la publicació del disc, Penalba i Gené fixen en enregistrament una interpretació d’aquest patrimoni musical que no mira només cap al passat, sinó que en reivindica la continuïtat i la capacitat de dialogar amb el present.