Pimec constata que només la meitat de l’increment del cost laboral arriba al treballador

Pimec alerta que la manca d'actualització dels paràmetres de l'IRPF està absorbint una part creixent de les pujades salarials i ampliant la distància entre el cost que assumeixen les empreses i la millora que finalment perceben els treballadors. Així ho conclou l'informe de l'Observatori de la Pime de Catalunya Augment de la pressió fiscal per la no deflactació de les tarifes de l'IRPF. El fiscal drag a Espanya i Europa, que analitza els efectes de la progressivitat en fred sobre treballadors, empreses i autònoms.

La progressivitat en fred es produeix quan els salaris augmenten per compensar la inflació, però els trams, els mínims, les reduccions i les deduccions de l'IRPF continuen congelats. Com a conseqüència, els contribuents acaben pagant proporcionalment més impostos sense haver incrementat el seu poder adquisitiu i sense que s'hagi aprovat cap augment explícit dels tipus impositius.

Només la meitat de l'esforç salarial arriba al treballador

L'estudi analitza nou nòmines reals dels sectors de l'hostaleria, el metall i la neteja i posa xifres a aquesta realitat. De cada 100 euros addicionals de cost laboral assumits per una empresa, el treballador només en percep nets entre 48 i 56. La resta, entre 44 i 52 euros, es destina a l'IRPF i a les cotitzacions socials.

Dit d'una altra manera, perquè un treballador rebi 100 euros nets més, l'empresa ha d'assumir un increment de cost d'entre 180 i 210 euros.

L'informe també constata que el tipus efectiu de l'IRPF ha augmentat entre 1,3 i 3,2 punts percentuals en els nou treballadors analitzats, sense que hagi variat la seva situació personal o familiar. Aquest increment representa entre 278 i 955 euros anuals més d'IRPF.

El president de Pimec, Antoni Cañete, ha assegurat que "quan una pime destina més recursos a millorar els salaris però una part cada vegada més gran d'aquest esforç no arriba al treballador, l'empresa assumeix un cost molt superior al benefici que finalment percep la persona treballadora. Això resta eficàcia a les pujades salarials, pressiona els marges empresarials i perjudica la competitivitat."

Pujar els salaris ja no garanteix mantenir el poder adquisitiu

Les simulacions de l'informe demostren que incrementar els salaris al mateix ritme que la inflació no és suficient per preservar el poder adquisitiu. En els quatre perfils assalariats analitzats, el salari brut augmenta un 22,1% —igual que la inflació acumulada entre 2020 i 2025— però els treballadors acaben perdent entre un 2,8% i un 4% de poder adquisitiu net.

Per evitar aquesta pèrdua, les empreses haurien d'incrementar els salaris entre quatre i onze punts percentuals per sobre de la inflació, amb un sobrecost d'entre 1.142 i 3.315 euros anuals per treballador. En una pime de deu treballadors amb salaris mitjans, això representa més de 16.000 euros anuals addicionals.

Els resultats de l'estudi coincideixen amb l'evidència publicada pel Banc d'Espanya i Funcas, que estimen que la progressivitat en fred ha generat milers de milions d'euros de recaptació addicional durant els darrers anys. A més, la comparativa de la xarxa de bancs centrals de l'Eurosistema situa Espanya com el segon país europeu que menys ha compensat aquest fenomen.

L'informe també destaca que el problema no es limita als trams de l'IRPF. Segons el Banc d'Espanya, el 58% de l'efecte prové de la congelació dels mínims personals i familiars, les reduccions, les deduccions i altres beneficis fiscals.

Pimec reclama una revisió regular i transparent de l'IRPF

La presidenta de la Comissió d'Economia i Fiscalitat de Pimec, Sílvia Gabarró, ha assenyalat que "deflactar únicament els trams de l'IRPF deixaria sense corregir més de la meitat del problema. Cal revisar el conjunt dels paràmetres de l'impost perquè la pressió fiscal no continuï augmentant simplement perquè no s'han actualitzat. No estem demanant una rebaixa d'impostos, simplement que no s'incrementin automàticament amb l'IPC, que és el que passa ara mateix."

Per aquest motiu, Pimec reclama establir un mecanisme regular, transparent i previsible de revisió dels paràmetres monetaris de l'IRPF, de manera que qualsevol decisió d'actualitzar-los o de no fer-ho sigui explícita, quantificada i formi part del debat pressupostari.

L'entitat també proposa prioritzar l'actualització dels mínims personals i familiars, revisar la reducció per rendiments del treball i adaptar els paràmetres específics dels autònoms. Pel que fa a Catalunya, defensa avançar cap a un mecanisme estable de revisió del tram autonòmic de l'IRPF, especialment orientat a protegir les rendes baixes i mitjanes, on es concentra bona part de l'ocupació de les pimes.