Talarn reivindica Vilanova de Meià com a exemple d’identitat compartida i defensa la cooperació com a eina de futur dels pobles
Ho ha dit durant l’acte de commemoració del centenari de la unificació del municipi, en una jornada en la qual també ha visitat l’espai gastroformatiu de la Fundació
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha reivindicat Vilanova de Meià, a la Noguera, com un exemple de cooperació entre pobles, capaç de sumar esforços sense renunciar a la identitat pròpia de cada nucli. Talarn ho ha dit durant la seva estada al poble, on ha visitat les instal·lacions de l’espai gastroformatiu de la Fundació Coma de Meià i ha participat en els actes de commemoració del centenari de la unificació de Vilanova de Meià, datada del 1926.
Talarn, que ha estat acompanyat de l’alcalde de Vilanova de Meià, Xavier Terré, de l’historiador Ramon Bernaus, del president de la Fundació Coma de Meià, Sergi de Meià, el tresorer i patró, Domènec Marsiñach, i el vicepresident, Miquel París, entre d’altres, ha iniciat la seva estada al municipi a la Fundació Coma de Meià, on l’han rebut Olga Mayora i Martí Escuder, cap de Projectes i cap de Cuina, respectivament, d’aquest espai. Allí ha efectuat una visita a les instal·lacions del centre, durant la qual han pogut departir amb els estudiants que s’hi formen.
En acabar, s’han traslladat a l’Ajuntament de Vilanova de Meià, on s’ha celebrat l’acte del centenari d’unificació de Vilanova de Meià (1926-2026). Ha estat en aquest acte quan Joan Talarn ha posat en valor la decisió que fa cent anys van prendre els pobles de Vilanova de Meià, Santa Maria de Meià i l’antiga Baronia de la Vansa d’unir esforços per afrontar conjuntament els reptes del territori. “Vilanova de Meià va demostrar, fa un segle, que es pot sumar esforços i, alhora, preservar la personalitat de cada lloc”, ha remarcat.
El president de la Diputació també ha destacat que aquella unificació no va suposar la pèrdua d’identitat de cap nucli, sinó la construcció d’una identitat compartida i diversa, formada per Vilanova, Santa Maria, Tòrrec, Lluçars, Boada, Gàrzola, Argentera, Peralba i totes les cases, famílies i paisatges que formen part del municipi, i que l’exemple de Vilanova de Meià continua sent plenament vigent davant els reptes actuals del món rural, com el despoblament, l’envelliment, l’accés als serveis, l’habitatge, les oportunitats per als joves, la connectivitat o la continuïtat de l’activitat agrària. En aquest sentit, ha defensat la cooperació entre pobles i institucions com a eina imprescindible per generar oportunitats, preservar l’arrelament i garantir una vida digna als municipis petits.
Finalment, ha felicitat l’Ajuntament i totes les persones que han fet possible la commemoració, alhora que ha reconegut el paper dels veïns i veïnes que, al llarg d’aquests cent anys, han mantingut viu el municipi amb estima, constància i orgull. “El futur dels pobles no s’escriu uniformant identitats, sinó sumant-les”, ha conclòs.
La celebració del centenari ha acabat amb una xerrada a càrrec de Ramon Bernaus, durant la qual ha recordat tot el procés que va culminar amb la unificació i formació del municipi actual de Vilanova de Meià, que va tenir lloc a partir del decret del 21 d'abril de 1834, mitjançant el qual s'abolien les antigues jurisdiccions senyorials i es creava la nova divisió administrativa de províncies, partits judicials i municipis.
Segons aquest decret, per tal de formar un nou municipi, els pobles havien de tenir un mínim de deu famílies, condició que reunien els pobles d'una gran part de l'antic priorat de Meià (Santa Maria de Meià amb Peralba, Vilanova de Meià) i l'antiga baronia de la Vansa (Boada, Lluçars, Tòrrec, Gàrzola i Argentera). El 1926, els pobles de Santa Maria de Meià, la baronia de la Vansa i Vilanova de Meià, van presentar una instància col·lectiva demanant la fusió dels tres ajuntaments. La nova entitat municipal va ser oficial l'1 de juliol de 1926.
Pel que fa a la Fundació Coma de Meià, es tracta d’una entitat sense ànim de lucre ubicada al cor de la Vall de Meià, a la comarca de la Noguera. Presidida pel xef Sergi de Meià, la seva missió és preservar i difondre el patrimoni ecoagro-cultural i gastronòmic del territori, impulsant la sostenibilitat i el desenvolupament rural. Amb un enfocament en la permagastronomia, la fundació treballa per dinamitzar els territoris rurals, creant ponts entre la natura, la gastronomia i la cultura catalana. Des del seu centre de desenvolupament gastronòmic i cultural a Vilanova de Meià –que inclou un restaurant-escola i un hort ecològic en règim d’agricultura regenerativa– ofereix formació en cuina sostenible i producció ecològica. També promou la innovació social i la inclusió, recolzant petits productors i fomentant una cuina de proximitat per generar llocs de treball i cohesió social al territori.
