Territori organitza sessions informatives prèvies a l'obertura de la segona convocatòria del Pla de barris
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha organitzat aquest passat dimarts, i també ho farà el proper dimarts 19 de maig, sessions informatives telemàtiques dirigides a qualsevol ajuntament català que tingui interès en presentar-se a la segona convocatòria de subvencions del Pla de barris i viles 2025-2029.
La consellera Sílvia Paneque ha animat els ajuntaments a presentar els seus projectes, atès que “el Pla de barris i viles és una eina estructural de cohesió social” i “una política pública prioritària per l’equilibri territorial i per estendre la prosperitat al conjunt de la ciutadania”.
Les sessions estan encapçalades pel Comissionat per a l’Impuls de les polítiques de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles, Carles Martí. La sessió d’aquest dimarts s’ha dut a terme en col·laboració amb la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i la Associació Catalana de Municipis (ACM), mentre que la de dimarts vinent comptarà amb la consultora KPMG.
L’objectiu de les trobades és explicar en detall als representants municipis el funcionament tècnic de les convocatòries de subvencions i l’elaboració dels Programa Memòria d’Intervenció Integral que els consistoris han de presentar per optar al fons econòmic del Pla de barris.
D’aquesta manera, podran decidir amb més coneixement si es presenten la segona convocatòria del Pla, quan s’obri en les properes setmanes. S’hi podran presentar tant els municipis que no van optar a la primera convocatòria, els que sí ho van fer però no van resultar escollits i també els que van ser beneficiaris en la primera convocatòria però presentant un Pla per a un barri diferent.
Recordem que Balaguer es va presentar a la primera convocatòria amb un pla per al centre històric per valor de 12,5 milions d’euros però finalment en va quedar fora.
Intervencions integrals per millorar barris vulnerables
El Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029 deriva de l’aplicació de la Llei de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles, aprovada el 2022 i que actualitza i dona continuïtat a l’antiga Llei de barris de 2004. La seva voluntat és reduir les desigualtats territorials i socials, millorar les condicions de vida i garantir l’accés equitatiu a serveis bàsics i habitatge digne, així com enfortir les comunitats amb la participació activa i construir prosperitat compartida.
Els projectes se centren en zones identificades com a Àrees d’Atenció Especial (AAE), amb indicadors baixos de renda (per sota de la mitjana de Catalunya), dèficits d’equipaments o serveis, problemes d’habitatge o exposició a riscos ambientals. Les actuacions no se centren només en la millora de l’espai públic, sinó que almenys el 25% de les accions s’han de dedicar a:
- Transformacions físiques: en l’àmbit d’urbanisme, habitatge i eficiència energètica i hídrica.
- Transició ecològica: actuacions d’emergència climàtica, infraestructura verda urbana, serveis ambientals i economia circular.
- Acció sociocomunitària: reducció de les desigualtats socials, equitat de gènere, salut i educació i econòmica i ocupació.
El percentatge de finançament per part del Fons de Recuperació Urbana, Ambiental i Social de Barris i Viles d’Atenció Especial varia en funció de la població de cada municipi:
- Per a municipis o agrupacions de municipis de més de 50.000 habitants: 50% del pressupost del programa.
- Per a municipis o agrupacions de municipis d'entre 50.000 i 20.000 habitants: 60% del pressupost del programa.
- Per a municipis o agrupacions de municipis d'entre 19.999 i 5.000 habitants: 70% del pressupost del programa.
- Per a municipis o agrupacions de municipis de menys de 5.000 habitants: 75% del pressupost del programa.
- Per a municipis o agrupacions de municipis de menys de 5.000 habitants que argumentin dificultats per assumir la seva part del finançament: excepcionalment es pot sol·licitar que el finançament del Fons sigui del 90% del pressupost del programa. En aquest cas, cal justificar la dificultat per assumir la part que els correspon.
Pels municipis de més de 20.000 habitants, el límit pressupostari és de 25 MEUR, mentre que per als municipis de menys de 20.000 habitants és de 12,5 MEUR.
