Una nova exposició posa el focus en els pobles abandonats com a font de coneixement per planificar el futur del territori. La mostra, que s’ha presentat a l’IEI, recull els resultats de set anys de recerca i documenta prop de 1.500 nuclis dels territoris de parla catalana, més d’un terç dels quals de la demarcació de Lleida

Els pobles abandonats o amb menys de trenta habitants poden ser una font d’informació per comprendre com s’ha transformat el territori i ajudar a pensar-ne el futur. Aquesta és una de les idees que planteja la nova exposició ‘Pobles Abandonats: claus per a la planificació estratègica del territori’, que s’ha presentat aquest dilluns a l’Institut d’Estudis Ilerdencs i que s’ha pogut veure a la Galeria amb motiu de la roda de premsa.

L’acte, que ha inclòs una visita a l’exposició, ha comptat amb la participació del director de l’IEI, Andreu Vàzquez; la vicepresidenta de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i membre del Patronat de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), M. Jesús Llavero, i la directora de l’IRMU i coordinadora del projecte Pobles Abandonats, M. Carme Jiménez.

Vàzquez ha remarcat en la seva intervenció la implicació de l’IEI en projectes com aquest, que se centren en l’estudi i la divulgació d’assumptes vinculats al conjunt de les comarques de Lleida, en línia amb la voluntat de la institució de generar coneixement sobre el territori i els seus principals reptes. En aquest sentit, el director de l’IEI ha subratllat el compromís de l’IEI i de la Diputació de Lleida amb l’anàlisi del despoblament, amb l’objectiu d’impulsar eines que contribueixin a “afavorir un nou repoblament” del territori.

Per la seva banda, M. Carme Jiménez ha destacat que les polítiques contra el despoblament han de tenir en compte les particularitats de cada municipi i del seu entorn més proper. Jiménez ha remarcat que generar activitat és essencial per fixar població i que l’habitatge només pot ser una solució real si va acompanyat d’un territori viable i amb oportunitats. També ha posat l’accent en el patrimoni com un actiu que va més enllà de la conservació i que pot contribuir a dinamitzar els municipis, així com en la necessitat d’abordar la transició energètica amb equilibri territorial i consens local.

Per últim, M. Jesús Llavero ha apuntat, en aquesta mateixa línia, que la viabilitat dels municipis passa per garantir bones comunicacions, serveis adequats i oportunitats laborals, elements indispensables per fixar població i mantenir viu el territori. “Sense comunicacions, serveis i ocupació, els municipis no poden tenir futur”, ha dit.

L’exposició és una de les principals eines de divulgació del projecte Pobles Abandonats, una iniciativa de documentació i recerca desenvolupada entre 2019 i 2026 que ha analitzat la història, els serveis, el patrimoni i la relació amb l’entorn dels nuclis despoblats o amb menys de trenta habitants.

Més de mig miler de nuclis documentats a la demarcació de Lleida

El projecte ha documentat prop de 1.500 nuclis de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra i la Franja de Ponent. D’aquests, 589 corresponen a comarques de la demarcació de Lleida, amb una presència especialment significativa al Pallars Jussà (130), l’Alt Urgell (108), el Pallars Sobirà (92), la Noguera (79) i la Segarra (53).

En el conjunt de l’inventari, un 68% dels nuclis es mantenen vius, tot i tenir menys de 30 habitants; un 20% estan abandonats, i un 12% es troben en procés de recuperació o tenen usos estacionals.

Els pobles abandonats com a ‘laboratoris a l’aire lliure’

A partir del treball de camp desenvolupat durant set anys i recollit al portal poblesabandonats.cat, l’exposició planteja aquests espais com a ‘laboratoris a l’aire lliure’ des d’on observar els processos d’ocupació del territori, els usos del sòl, l’accessibilitat, la gestió dels recursos i les relacions entre el món rural i els centres urbans.

L’objectiu no és plantejar la recuperació indiscriminada dels nuclis, sinó entendre les causes i les diferents trajectòries que han seguit per generar coneixement útil davant els reptes territorials actuals i les estratègies contra el despoblament. La mostra també posa en valor aquests espais com a testimonis d’una determinada manera de viure i d’organitzar el territori.

El projecte s’ha desenvolupat sota els principis de la ciència ciutadana i la ciència oberta, amb la participació de ciutadania, centres d’estudis locals i comunitat investigadora. El portal ofereix una base de dades i un mapa amb informació sobre prop de 1.500 nuclis i més de 23.000 recursos documentals.

L’exposició ha estat produïda per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI)-Diputació de Lleida. La mostra està concebuda com una exposició itinerant.

El projecte es presenta en un congrés internacional

La nova exposició s’inaugurarà oficialment l’1 d’octubre en el marc del Congrés Internacional (DES)ABANDONAMENT. L’ordenació política a Europa i els seus efectes en les realitats locals contemporànies, que tindrà lloc a Barcelona fins al 3 d’octubre.

Organitzat per la UAB, l’IRMU, la CCEPC i l’IEC, el congrés reunirà investigadors i especialistes per analitzar el despoblament i les seves implicacions socials, territorials i patrimonials a escala europea. Entre altres qüestions, abordarà les causes i els models d’abandonament, les polítiques de repoblament i les possibilitats que ofereixen les dades i els models predictius per anticipar escenaris i orientar polítiques públiques.