Balaguer celebrarà aquest dimarts la festa de la Mare de Déu d’Almatà, que coincidirà amb la primera celebració de Mn. Ignasi Navarri, nou rector de Balaguer, a la basílica del Sant Crist
Balaguer celebra aquest dimarts, 8 de setembre, la festa de la Mare de Déu d’Almatà, considerada la primera patrona de la ciutat. La celebració tindrà lloc a les 6 de la tarda a la basílica del Sant Crist i comptarà amb la presència del nou rector de Balaguer, Mn. Ignasi Navarri, en la que serà la seva primera celebració en aquest temple després d’haver pres oficialment possessió del càrrec.
La jornada serà una doble oportunitat per a la comunitat cristiana de Balaguer: d’una banda, celebrar la Mare de Déu d’Almatà, una advocació estretament vinculada als orígens de la ciutat, i de l’altra, acollir Mn. Ignasi en la seva primera celebració com a rector al que és un dels espais religiosos més emblemàtics de Balaguer. L’acte oficial de presentació i presa de possessió del nou rector es va fer el passat dissabte 5 de setembre a l’església del Miracle.
La missa de la Mare de Déu d’Almatà incloui el cant dels Goigs de la Mare de Déu d’Almatà a l’inici de la celebració. Un cop acabada la missa, es manté una de les tradicions més singulars vinculades a aquesta festivitat: la Sardana de les Monges. Les germanes ballen una sardana al voltant de la imatge de la Mare de Déu, en un moment que posa el punt final a la celebració.
La Mare de Déu d’Almatà és l’advocació mariana més antiga que se celebra a Balaguer. La seva història està estretament relacionada amb els primers temps de la ciutat, ja que al segle XI es va dedicar a Santa Maria la primera parròquia de Balaguer, situada al Pla d’Almatà. La Mare de Déu va ser venerada com a patrona i, tradicionalment, a la seva confraria s’hi inscrivien tots els nascuts a Balaguer en el moment de rebre el baptisme. El nom d’Almatà respon al costum medieval de donar a les advocacions de la Mare de Déu el nom del lloc on rebien culte.
La primera imatge de la Mare de Déu, ja fos una escultura o una pintura mural, probablement es va perdre durant les successives guerres que van afectar el territori als segles XI i XII. La imatge que es venera actualment té també una important vinculació amb la història del comtat d’Urgell, ja que havia pertangut al comte d’Urgell Ermengol X.
Posteriorment, el comte-infant Jaume I va preparar la fundació del monestir de clarisses al Pla d’Almatà, una fundació que finalment va impulsar la seva esposa, la comtessa Cecília de Cominges. La comtessa va ser qui va lliurar a les fundadores la imatge de la Mare de Déu, que, després de ser restaurada, és la que es conserva i es venera actualment.
